El campanar
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcadisbat a Tarragona.
Cordials salutacions en aquest diumenge 12 de juliol, litúrgicament el diumenge 14 de durant l'any.
Bé, amics i amigues oïdors ja hauran notat que avui al campanar hi ha un canvi.
El nostre company Santi Grimau, responsable de la part tècnica, continua a l'altre costat de la peixera,
però la nostra companya Montse Sabater ha començat a gaudir d'unes ben merescudes vacances.
Per tant, un servidor, en Didac Bertran, els acompanyarà des de l'altre costat del micròfon els propers minuts.
A les lectures d'aquest diumenge, que després comentarà mossèn Joan Magí, president de l'Associació Bíblica de Catalunya,
se'ns parla de l'acció i de crida.
Cridat va ser a Mos, el profeta. Cridats, els apòstols. Cridats som nosaltres.
Ens elegia en ell abans de crear el món, perquè fóssim sanes, irreprensibles als seus ulls.
Sí, hem estat cridats per Déu en Cris perquè siguem els seus testimonis.
Quantes vegades ens ho hem dit en l'any jubilar de Sant Fructuós i els seus diacles.
Testimonis, avui som nosaltres.
Avui, 12 de juliol, és una diada joiosa amb un punt de referència, la Catedral de Tarragona.
Una ordenació presbiteral, de mans del senyor arcabisbe, és sempre motiu d'alegria.
mossèn Enric Mateu i usac, nou prevera de la nostra església arxidossassana.
Que sigui per molts, molts anys.
I parlant de crides, escoltem-ne una de Jesucrist.
És el fragment de l'Evangeli segons Sant Marc que hem escoltat o escoltarem arreu del món en aquest diumenge.
És així la dramatització que ens ofereix l'Associació Bíblica de Catalunya,
seguida de l'habitual comentari de mossèn Joan Magí.
Jesús recorria als pobles del voltant i hi ensenyava.
Llavors va cridar els dotze i començar a enviar-los de dos en dos.
Els donar poder sobre els esperits malignes i els instruïa dient.
No prengueu res per al camí fora del bastó, ni pa, ni serró, ni cap moneda.
Poseu-vos les sandàlies, però no us en porteu dos vestits.
I els deia encara.
Quan entreu en una casa, quedeu-vos-hi fins que deixeu aquest lloc.
Si una població no us acull ni us escolta,
sortiu-ne i expulseu-vos la pols dels peus com a acusació contra ells.
Ells se'n van anar i predicaven a la gent que es convertissin.
Treien molts dimonis i curaven molts malalts.
Un gent els emboli.
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures dominicals a càrrec de mossèn Joan Magí
El dia 12 de juliol arribem el diumenge 15 dels anomenats durant l'any.
El missatge d'aquest dimonis és molt bonic.
Ens fa valorar a les persones, a totes les persones.
Quan Amós se'n va a dir-los als del regne d'Israel.
Amós era del regne de Judà.
Quan els va a dir als del regne d'Israel, al regne del nord,
que actuen malament, que els estan enrelant amb aquell culte,
amb aquelles divinitats, amb aquella manera de fer la religió
o de posar en pràctica la religió,
doncs ell, que es mostra com un profeta,
senzillament vol dir que parlen amb de Déu, res més.
Doncs li va un d'allí del temple, l'encarregat del temple,
i li diu, vident, vés-te'n d'aquí.
Això és un santuari del rei, un temple de l'Estat.
I què? Per què?
Perquè tant el rei com l'Estat s'aprofiten amb aquest santuari
de tenir subjectes, de tenir, doncs, empresonats
totes les mentalitats dels altres.
I Amós sap qui és, diu, jo no era pas profeta, no.
Diu, jo era un ramader i em dedicava a recollir figues de psicòmort,
però el senyor em va prendre dels darreres els ramats
i em va dir, vés a profetitzar al meu poble d'Israel.
Aquest és el valor de totes i cadascuna de les persones.
Un ramader, un pagès, un que recull les figues del psicòmort.
Doncs, molt bé, és el que ens vol fer veure Sant Pau
en aquesta lectura tan bonica de la Carta als Efeses.
Diu, beneït sigui el Déu i Pare de nostre senyor Jesucrist,
que ens ha beneït amb Crist,
amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel.
Això ho diu per tots.
Diu, ens escollien ell abans de crear el món perquè fóssim sants.
Ens destinar a ser fills seus per a Jesucrist,
quan Déu ens ha donat la vida.
Ho ha fet, diríem, amb un programa, si és que es pot dir així.
I aquest programa és ni més ni menys que el programa que segueix Jesús.
Allò que fa Jesús, allò que diu Jesús.
Les solucions que porta Jesús és per a tots, això.
I som capaços de dir-ho, de presentar-ho tots.
I per això, cada persona que trobem al nostre costat,
la té aquesta capacitat.
El que potser no l'ha descobert.
El que potser, en comptes de seguir-la,
algú, doncs, li ha inutilitzat els ulls
i ell veu altres coses
o va per un camí que ell es pensa que és bo,
però no li fa bé ni amb ell ni als altres
perquè és un camí d'egoisme.
En canvi, Jesús, per la seva sang,
ens ha ofert i per ell hem obtingut la redemció.
I hem obtingut la riquesa de la gràcia de Déu
que es desborda en nosaltres.
Doncs, Déu vol que siguem lluant-se de la seva glòria.
O sigui, que a través nostres vegin la seva bondat,
el seu amor, la seva ajuda.
Bé, i tot això, doncs,
és perquè nosaltres, si ho vivim,
si en som testimonis,
si en tenim experiència,
ho puguem manifestar als altres,
ni que només sigui amb la nostra experiència,
però també amb la nostra paraula.
I per això, en l'Evangeli de Marc,
quan Jesús envia els deixebles a predicar,
Déu va cridar els dotze
i comença a enviar-los de dos en dos,
els donar poder sobre els esperits malignes.
Vol dir poder sobre aquestes mentalitats,
vol dir una lògica,
la força de la veritat,
la força de l'amor,
que sap arreglar les coses.
I anem amb compte amb allò que diu Jesús.
Diu, no prengueu ni pa, ni serró, ni cap moneda,
no us en porteu dos vestits.
Per què?
Perquè això ja s'ha d'aconseguir amb l'amor dels altres.
Per què diu també,
quan entreu en una casa,
cadeu-vos-hi fins que deixeu aquest lloc.
Vol dir que ja els acolliran.
Era el sistema de vida del temps de Jesús.
I per tant,
doncs, deixem-nos d'egoisme,
confiem en el compartir,
amb els altres,
perquè tots tenim prou dons
per poder-los compartir.
Llavors es tracta, doncs,
d'ajudar a tothom
en el cos i en l'esprit.
I d'aquí ve
tota aquesta realitat
que se'ns ofereix a nosaltres.
Amb una participació
de més d'un centenar d'alumnes,
l'Associació Bíblica de Catalunya
ha celebrat a Tarragona
des dels 6 fins a l'11 de juliol
una nova edició
dels seus cursos bíblics d'estius,
oberts a tots aquells
que desitgen conèixer
i endinsar-se
en les Sagrades Escriptures.
Els esmentats cursos bíblics
permeten als participants
adquirir una visió global
dels escrits de la Bíblia.
Aquest estiu
l'Associació Bíblica de Catalunya
oferia la segona part
del tercer curs,
un bloc de l'Antic Testament
als matins
on s'estudiava
el Llibre dels Salms
sota el guiatge
del doctor Joan Ferrer
i un bloc
del Nou Testament
a les tardes
centrat en l'estudi
de les Cartes de Sant Pau
amb el doctor
Josep Lluís Arín.
Per altra banda,
la sala de graus
del Seminari Contifici
va ser al mar
on va tenir lloc
el 6 de juliol,
és a dir,
el passat dilluns,
una nova defensa pública
d'una tesina
de llicenciatura
en ciències religioses
dintre el pla d'estudis
de l'Institut Superior
de Ciències Religioses
Sant Fructuós
INSAF
de Tarragona.
Xavier Cortés,
alumne de l'INSAF,
va defensar el treball
la Federació
de Joves Cristians
de Catalunya
a Tarragona,
una aproximació històrica.
El tribunal
estava format
per el mossèn
Josep Maria Gabaldà,
que el presidia
com a director
de l'INSAF,
en qualitat
de primer moderador,
pel pare Pere Codinats,
com a segon moderador,
i per
mossèn Norbert Miracle,
director de la tesina.
Després d'escoltar
la seva defensa,
que va durar
25 minuts,
i de respondre
a les preguntes
del tribunal,
a què es va concedir
el senyor
Xavier Cortés
la qualificació
d'excel·lent.
i el matí
del 7 de juliol
de 2009,
l'Hospitalitat
de la Mare
de Déu
de Lourdes,
de l'Arxidiòcesi
de Tarragona,
va iniciar
el seu
pelegrinatge
anual
a la gruta
de Masaviel
de Lourdes.
S'han viscut
alguns moments
emotius,
tant pels malalts
com per les persones
que els acompanyen,
familiars,
amics
i un bon grup
de voluntaris
que generosament
ajuden a tirar
endavant
el pelegrinatge
diocesà,
compost en guany
per unes 600 persones.
Els pelegrins
de la nostra
arxidiòcesi,
encapçalats
pel senyor
arcabisbe,
visqueren fins ahir
a 11 de juliol
uns moments
molt intensos
com les misses
internacional
i la gruta,
el rosari
de Torxes,
el pas
per la gruta,
l'anada
a les piscines,
el dia crucis,
tot això enmig
d'una munió
de persones
vingudes
de tot el món
i que palessen
la universalitat
de l'Església.
Qui tingui oïdes
que escolti
un comentari
de mossèn Ricard Cabré
Bons amics,
dimecres,
dia 15,
se celebra
el Dia Internacional
de la Família.
És una bona oportunitat
per pensar en les nostres famílies
i fer-ne una revisió.
Són moltes les famílies
en les que respira
un clima de confiança
i d'efectivitat.
Molts nens
se senten valorats
i estimats
pels seus pares.
Jo diria
que hi ha menys distància
entre uns i altres
que uns anys enrere
i això certament
té les seves avantatges
però també
pot tenir
els seus inconvenients.
Els nens
necessiten
recolzar-se
en una autoritat.
És molt bo
que els pares
siguin amics
dels seus fills
però no passa
al mateix nivell.
El nen
ha de poder comptar
amb els seus pares
però no sols
com un amic més
sinó un gran punt
de referència
per saber distingir
entre el bé
i el mal
entre allò
que és convenient
i saludable
i allò
que és perjudicial
per la seva
pròpia realització.
El nen
s'està formant
i no té idea clara
moltes vegades
sobre el camí
a seguir.
Si se li deix
seguir el camí
més còmode
estem hipotecant
la seva llibertat.
El nen
ha d'aprendre
a controlar-se
a saber
dir no
a ell mateix
però això
no ho sabrà fer
si abans
no se l'ha educat
des de fora
i no se li ha fet veure
que hi ha camins
que no es poden seguir.
El nen
no té un criteri format
per tant
no podem pensar
que ell és capaç
per ell mateix
de decidir en tot.
No vull dir
que amb això
que se li hagin
d'imposar les coses.
Potser sí
en algun moment
caldrà fer-ho
però no com a norma
cal convèncer
molt més
que no pas
dominar.
Perquè hi hagi
una disciplina interior
d'això
en diem llibertat
cal començar
per una disciplina exterior.
Si això es fa
des de petit
no serà difícil
establir una norma
i una norma
que ha de ser fixa.
No podem dir avui
sí i demà no
sobre una mateixa actitud.
Desconcertem
i desorientem.
És ben cert
que molts pares
tenen poc temps
i a vegades
també poca habilitat
o poca paciència
per educar.
Cal dir d'entrada
que és la ciència
més difícil
és l'art de les arts
i no tothom
posseix
les aptituds
necessàries.
Jo penso
que no s'hauria
de deixar casar
ningú
que no tingués
el carnet de pare.
Per a qualsevol ofici
es necessita
una preparació
ben acreditada.
Per a l'educació
dels nens
l'art difícil
per excel·lència
sembla que tothom
sigui apte.
En aquest art
ningú no en sap prou.
Hi ha qui diu
jo educaré
els meus fills
com m'han educat a mi
malament.
No n'hi ha prou.
Primer
perquè cada fill
és diferent
i no es pot aplicar
la mateixa norma
per a cadascun.
Segon
perquè els temps
canvien
i avui
no es pot educar
de la mateixa manera
que ho feien els pares
fa 30 o 50 anys.
L'educació
no s'imposa.
La paraula educar
ve de
et dutxaré
treure de dins.
Per tant
és qüestió
de descobrir
les potencialitats
i les mancances
de cada nen
per orientar
la seva vida
i fer-ne una persona.
No es pot ser
bona persona
si no s'és persona
i la personalitat
feta de responsabilitat
i d'equilibri
no s'educa
per si sola.
També és trist
que els pares
moltes vegades
no tinguin temps,
que en la planificació
del treball
es tingui tan poc
en compte
la família.
El sistema
mana
i la família
queda totalment
subordinada
a les exigències
dels horaris
i de les programacions
pensant només
de cara a guany
i rendiment
de l'empresa.
El nostre sistema
és molt poc humà
i tots en toquem
prou les conseqüències.
Els pares
han de poder
perdre temps
amb els fills,
escoltar-los,
valorar-los
i orientar-los.
El nen
que no pot confiar
mai en els seus pares
algun dia
acusarà
aquesta mancança.
Pitjor encara
quan hi ha
desevinències
en el matrimoni
o els pares
viuen separats.
A vegades
dóna la impressió
que es tenen
poc en compte
les repercussions
que la separació
tindrà
sobre la vida
del fill.
També hi ha
uns valors
que s'han de potenciar
des de petits
per damunt
dels valors econòmics,
biològics
i fins i tot
la mateixa instrucció escolar.
L'honradesa,
la sinceritat,
l'esperit de servei,
l'alegria,
la responsabilitat,
l'austeritat.
Aquestes qualitats
només es poden aconseguir
a través d'un clima
que les afavoreixi.
Amics,
moltes gràcies
per la vostra atenció.
Fins un altre dia,
si adeu plau.
I seguint
amb el nostre fil argumental
de caràcter bíblic
d'avui
i parlant de crides,
existim
perquè Déu
ens ha cridat a la vida,
perquè ens ha estimat.
A tots ens estima,
infinitament.
Alegits en Crist,
segons el model d'home
que és Jesucrist,
cridats a reproduir
en la nostra vida
la vida de Crist
com a fills i hereus
que som de Déu.
Fills en el Fill.
I si som en Crist,
hem de veure el món
i l'home
tal com els veu Crist.
Aquest ser en Crist
ens compromet
en l'anunci
de la Bona Nova.
avui
els testimonis,
els portadors
de les meravelles de Déu,
els sembradors
de pau
i d'alegria
som nosaltres.
Tots,
sense distincions.
I,
arribats a aquest punt,
ens agradaria donar
la notícia
de l'aparició
el passat dia 7 de juliol,
dimarts,
de la nova encíclica
del papa Benet XVI,
tot reproduint
un article
del director de Foc Nou,
senyor Jordi Listerri,
segons el qual
pot sorprendre
que la nova encíclica
de Benet XVI
sobre la doctrina social
de l'Església
porti en el seu títol
la paraula caritat,
sobretot
a aquells
que s'han quedat
en el passat
i només entenen
l'acció social
de l'Església
com donar,
menjar
als pobres
i llestos.
El per què
es justifica
en les primeres pàgines
del text
on es reprenen
algunes idees
sobre el que és
avui
la caritat.
Una explicació
de per què
el cristianisme
està íntimament
lligat
al fet social
en la teoria
i en la pràctica.
Amb una primera
lectura precipitada
de
Caritas in Veritate,
és la primera
encíclica
que em llegeixo
a la pantalla
del mòbil,
no es pot dir
res sensat
que vagi més enllà
dels titulars
dels diaris,
però sí que hi ha
dues coses
que m'han cridat
l'atenció.
Una
és que Benet XVI
marca
com a punt
de referència
d'aquesta encíclica
la Popularium
Progressio
de Pau VI.
Benet XVI
la defineix
com la
rerum
novarum
de l'època
contemporània,
és a dir,
el punt de partida
de doctrina social
de l'Església
després del
Vaticà II.
Evidentment,
la nova encíclica
cita gairebé
totes les encícliques
socials
dels seus predecessors,
però
és ben significatiu
que
Caritas
In Veritate
es converteix
en molts moments
en gairebé
un comentari
de la doctrina
marcada
per Pau VI.
També té
la seva gràcia
que el titular
de les agències
de premsa
La urgència
d'una veritable
autoritat mundial
provingui
d'una referència
a la Pache Minterris
de
Joan XXIII.
Com era
d'esperar
del professor
Ratzinger,
tot això
no vol dir
ni de lluny
que Caritas
In Veritate
sigui
un simple
comentari
a la doctrina
social
dels seus predecessors.
Hi ha molta
matèria nova,
tant de relectura
doctrinal
com de valoració
de nous temes
com l'eclosió
del tercer sector,
la sostenibilitat
energètica,
el turisme
o el corporativisme
sindical.
El que també
pensava
mentre llegia
l'encíclica
és en una
de les grans
forces que té
la doctrina
social
de l'Església.
Per la gent
que no és
del Gremi
Catòlic
el serà complex
compartir
alguns punts
de partida,
uns perquè
els refotaran
o altres
perquè els
viuran
d'una altra
manera.
Però sí
que és molt
fàcil
compartir
els punts
d'arribada,
els criteris
i propostes
que formula
Benet XVI
sobre com
hauria de
funcionar
un món
més just
i les implicacions
que té
tant pels agents
socials,
polítics
i econòmics
com per cadascú
de nosaltres.
Si ens podem
trobar aquí
ja és molt
per començar.
Fins aquí
l'article
del director
de Foc Nou
senyor Jordi
Listerri.
Tarragona
missionera
una finestra
a la realitat
missionera
oberta
des de la delegació
diocesana
de missions
i cooperació
entre les esglésies.
Déu vos guarda.
Seguint
el nostre homenatge
als missioners
i missioneres
que moriren
de manera
violenta
l'any passat
ens parem
un moment
al continent
asiàtic.
Àsia
ocupa
el primer lloc
en nombre
de morts
violentament.
Un arcabisbe,
sis sacerdots
i una voluntària
laica.
Particularment
tràgica
fou la mort
de l'arcabisbe
de Mossul
a Irak
Monsenyor
Paulus
Farag Rao
fou
segrestat
al final
del Via Crucis
del Divendres Sant
quan sortia
de l'Església
de l'Esperit Sant
la mateixa
església
on un any
abans
foren assassinats
el rector
i tres diàques.
El papa
digui d'ell
Monsenyor
Rajo
va agafar
la creu
i seguir
el Senyor
Jesús
i així
ha contribuit
a portar el dret
al seu país
tormentat
i al món
sencer
donant
testimoni
de la veritat.
Ell era
un home
de pau
i de diàleg.
A la Índia
morí blientament
el prevera
Bernat Digall
el primer sacerdot
catòlic
en la campanya
de violència
anticristiana
a Norissa
que ha provocat
segons comunica
la conferència
episcopal
indiana
81 morts.
22.236
refugiats
acollits
als camps
preparats
pel govern
i més de 40.000
persones
que han fugit
a altres
districtes.
Els disturbis
anticristians
afectaren
450
poblets
4.677
cases
destruïdes
236
esglésies
i 36
convents
instituts
i aules
religioses
destruïdes
5 sacerdots
catòlics
i 15
pastors
violentament
oculpejats
una religiosa
violada
i humillada
públicament.
El prevera
del qui
ens parlava
fou atacat
i colpejat
en començar
l'onada
de violència
i morir
després de dos mesos
com a conseqüència
de les lesions
rebudes.
Durant la seva vida
el prevera Bernard
mostra un gran coratge
per a testimoniar
i estar disposat
a morir
per Crist.
Ha mort
com un autèntic
cristià
tot seguit
després de ser agredit
perdonar
els seus enemics
i perseguidors
digué
un prevera
company seu.
En un altre indret
a la part
septentrional
de la Índia
foren trobats
els cadàvers
d'un prevera
catòlic
Samuel Francis
i d'una voluntària
laica
Merci Bahadur.
Segons la conferència
episcopal
de la Índia
sembla que
l'assassinat
fou conseqüència
d'una temptativa
d'atracament
d'on trobaren
l'ameritori
com vivien
saquejat.
Adéu si al.
Més de 200 catequistes
van assistir
a la sessió inaugural
de les vuitenes
jornades interdiocesanes
de catequesis
la qual va tenir lloc
a l'1 de juliol
a la sala d'actes
del seminari conciliar
de Barcelona.
Després d'una emotiva
i participada
pregària inicial
va introduir l'acte
a la senyora Oriol
la qual va fer
un elogi
de la tasca
dels catequistes
i també del suport
que els bisbes
han donat sempre
a les activitats
del secretariat
interdiocesà
de catequesi.
El plat fort
de la sessió acadèmica
va ser la presentació
de la versió catalana
de Jesús és el Senyor
el catecisme
de la conferència
episcopal espanyola
per a la iniciació
sagramental.
la qual va anar
a càrrec
de Monsenyor
Xavier Salinas
que també és el president
del secretariat
interdiocesà
de catequesis.
És així
un moment
de la seva intervenció.
Realment
aquest moment
és un moment
d'una gran gratitud.
Gratitud al senyor
perquè
no ha estat
un tema fàcil
este
que és un tema
i perquè
més que inclús
per això
perquè podem
encetar
de nou
i impulsar
de nou
el camí
que ja portem
endavant
fa temps.
No és
una novetat
absoluta
la que avui
presentem.
estem en este
camí.
Però en este
moment
sí que tinc
que dir
que
com sempre
i avui
d'una forma especial
totes les
esglésies
de Catalunya
també
la de les
Balears
han assumit
este gran
repte
d'impulsar
més intensament
la catequesi
a través
d'aquest llibre
un llibre
de la fe
un llibre
que expressa
la fe
de l'església
la presència
aquí
dels bisbes
és un signe
d'esta
realitat
la vostra
presència
aquí
és un signe
que parla
per si mateix
el catecisme
és un llibre
de la fe
un llibre
oficial
de l'església
que recull
el més
substantiu
el més
fonamental
i que es
proposa
al poble
de Déu
que s'entrega
té la voluntat
un gat
de ser un llibre
per el creixement
de la fe
tot legat
fa pensar
que hem de difondre
la paraula de Déu
la bona nova
el nostre temps
té necessitat
d'aquest anunci
no podem
evadir-lo
el senyor
compta
amb cada un
de nosaltres
fem apostolats
sense temors
el producte
que oferim
és el millor
invitar
a ser
amics
de Déu
és que no ens engresca
els quatre vents
un comentari
de Monsenyor
Jaume Pujol
Balcells
arcabisbe
metropolità
de Tarragona
i primat
Déu vos guardo
per a comentar
l'últim dels punts
del compendi
del catecisme
de l'Església
catòlica
sobre el matrimoni
m'ha vingut al cap
que quan es repassen
els escrits autobiogràfics
dels grans sants
a les primeres pàgines
que parlen del començament
de la seva vida
en vers Déu
acostuma a trobar-se
la gratitud
que expressen
a la seva família
per haver-los introduït
sense fer res
que se sortís
de la norma
en aquest àmbit
de l'amor
veritable
Teresa de Lisier
conte de forma
conmemoradora
que abans de complir
els 15 anys
no sabia
com dir al seu pare
que desitjava
entrar al Carmel
ho va pensar
durant dies
i quan es va decidir
va ser una tarda
en la qual
ell estava assegut
a la vora
d'un pou
al capvespre
ell li va contestar
que era molt jove
però en veure
la seva insistència
li va dir
mentre barrejava
les seves llàgrimes
amb les d'ella
Déu em fa
un gran honor
en demanar-me
les meves filles
no sempre
els ensenyaments
paterns
estan en l'àmbit
del diàleg
sobre la vocació
sinó que altres vegades
són l'exemple
de treball infatigable
com el pare
del doctor Terrés
a qui el nen
duia el dinar
a la forja
on diu
el seu rostre
d'obrer
apareixia broncejat
per la suor
i el foc
la mare
de Sant Antoni
Maria Claret
va inculcar
valors tals
en el seu fill
sobre la superació
dels capricis
que quan li preguntava
si li agradava
algun plat
contestava
el que em doneu
sempre
m'agrada
ell insistia
però unes coses
t'agradaran més
que unes altres
i ell
el que em doneu
m'agrada tot
he citat
tres testimonis
i en podria citar
moltíssims més
començant
per la meva
pròpia experiència
que sens dubte
és la que tenen
la majoria
de cristians
honrant així
els meus pares
que em van donar
la vida
i van transmetre
la fe
i em van ensenyar
en tants petits detalls
estimar Déu
i el proisme
per gràcia de Déu
hem constatat
que el com
que el concili
va expressar
dient
que la família
és una església
domèstica
en efecte
en el seu sí
es troben
els ideals
i models
de conducta
si bé la família
ha de comptar
també
amb el suport
de l'escola
de la parròquia
i dels diversos
grups eclesials
que afavoreixen
una educació
integral
de l'ésser humà
partint
d'aquesta convicció
hem de defensar
el dret dels pares
a l'educació
dels fills
ningú
ni tan sols
l'Estat
pot arrogar-se
la protecció
dels menors
tret que concorrin
circumstàncies
molt especials
de desatenció
o de coacció
intolerables
en principi
la família
és la millor garantia
de creixement
harmònic
de la personalitat
dels fills
quan a l'educació
en la fe
l'exemple patern
i dels avis
oncles i germans
grans
és decisiu
i no necessita
grans declaracions
ni de consells
oferts
com qui
en parteix
lliçons
per contra
la celebració
d'una festa
la construcció
del pessebre
la participació
en la missa
dominical
o la simple
benedicció
de la taula
són a vegades
més vàlides
que una sèrie
de recomanacions
i arguments
és a través
de l'amor
manifestat
en fets
que donem
a conèixer Déu
que és amor
mitjançant lliçons
sense paraules
que a vegades
semblen caure
al buit
i que algun dia
són recuperades
potser ja
en la maduresa
i descobertes
com un tresor
i descobertes
com un tresor
adeu-siau
diuen
que el millor testimoni
és l'exemple
convertim-nos
creiem
confiem
en qui ens crida
i envia
desprenguem-nos
de tot
el que intervoleix
la nostra
identificació
amb Crist
posem els mitjans
per reproduir
fidelment
en les nostres vides
la imatge
de Crist
de tot això
se'n diu
santa edat
i bé
això és tot
per avui
amics i amigues
oïdors
ens acomiadem
fins al diumenge
vinent
si Déu vol
feliç
setmana
a tothom