Música
Entre amics, todas las voces del sur, aquí.
Donde entendemos la diversidad como riqueza.
Iztilafu alwanuna walugatina manbaun dissalami wal izdihar.
Música
Muy buenas noches y bienvenidos una semana más a Entre amics,
es el espacio que cada miércoles abrimos aquí en Tarragona Radio
y en el que venimos a hablar, a escuchar y a reflexionar sobre inmigración.
Y digo venimos porque afortunadamente no estoy solo,
está aquí conmigo Odali Soñate, colaboradora habitual ya del programa.
Odali, muy buenas noches, bienvenida.
Muy buenas noches, ¿qué tal? ¿Cómo están?
Yo con mucho frío, mucho aire, llevo un poco los pelos,
pero bueno, no importa, aquí estamos, bajo techo, con mucha calefacción.
Ah, ¿te fuiste de Cuba? Pues mira, ha pasado frío, claro.
Sí, hombre. Bueno, porque Cuba hay 5 grados también estos días,
que eso para Cuba es 5 grados más la humedad.
Eso es Siberia para Cuba.
Bueno, ya te digo.
Pero bueno, yo les digo, ustedes tienen 5, aquí hay partes de España
que están anegadas en nieve, que nosotros decimos, estamos aquí en el Caribe.
Comparándonos con otras partes de España, estamos en el Caribe de aquí,
del Mediterráneo realmente.
Bueno, bueno, bueno, sí, es una manera de verlo.
Sí.
Ricard, Ricard, gracias también, aquí está con nosotros.
Tú no pasas tanto frío como Dalí, ¿no?
No tanto, de momento no.
Estás más habituado.
Estos días todavía se resiste, ha habido peores.
Sí, sí, pero yo creo que esto va de capa caída, afortunadamente.
Hace unas semanas, no sé si recordáis, estuvimos aquí hablando de lo que podía ser en el futuro
la nueva ley de extranjería, ¿no?
De la reforma que parece ser que se había iniciado el proceso de elaboración de la nueva ley.
Lo que pasa es que lo tocamos así muy por encima y, si recordáis,
quedamos en que le dedicaríamos un programa, el tiempo que disponemos,
le dedicaríamos un tiempo un poco más extenso a saber algo más de esa futura reforma.
Bueno, pues ha llegado ese día y hoy vamos a hacerlo.
Hoy hemos encontrado un hueco y vamos a intentar, sin caer en...
Sabemos que estamos en temas un poco farrabosos, el tema de las leyes,
luego la audiencia se nos queja y nos da la cosa como para perder oyentes.
Pero bueno, de una manera lo más clara posible, vamos a intentar averiguar
cuáles van a ser las líneas básicas, las directrices alrededor de las cuales
va a girar esta nueva reforma de la ley de extranjería.
Para ello, hemos invitado, y ha tenido a bien aceptar nuestra invitación,
al señor Joan Ruiz, que es diputado del PSC en el Congreso por Tarragona.
Señor Joan Ruiz, bona nit y bienvenido.
Bona nit.
Bueno, primero de todo, le queremos agradecer que en estas horas una mica intempestivas...
No, estoy al despatx aquí a Madrid. Es una buena hora.
Ah, sí. Ah, bueno, bueno. Llavors, fantàstic.
Per cert, aquí no fa fred, eh, avui?
Ah, no?
Ho dic perquè a Madrid normalment fa força més fred que a Tarragona,
i avui no. Avui és al revés.
Mira, veus, doncs, Odalis, això ja no és el Caribe.
No, no, no.
Madrid.
Ja a Madrid, pobrecitos, de verdad, que los ha sotado durísimo, eh?
Bueno, senyor Ruiz,
abans de començar el programa hem estat repassant una mica d'història,
el tema de les reformes d'aquesta llei, de la llei d'estrangeria,
i, bueno, hem vist que en vuit anys hi ha hagut quatre reformes, no?,
d'aquesta llei, i aquesta se suposa que va a camí de ser la cinquena.
Llavors, jo li volia preguntar en primer lloc,
per què una nova... per què fa falta una nova reforma?
o, dit d'una altra manera, què aporta de nou a aquesta reforma?
Què pretén millorar? Què pretén corregir?
A quina nova realitat pretén adaptar-se?
Sí, clar, és que tens raó, eh?
Som massa reformes i, a vegades, les lleis el que s'han de fer
és deixar-les reposar, no?
Ara, és veritat que aquí hi ha un fenomen,
un fenomen que és la immigració,
que ens ha arribat de manera massiva durant els últims anys
i que ha arribat no només a Espanya, a tot Europa,
i això ha comportat una realitat diferent,
i el que es tracta és d'adaptar les nostres lleis
a la realitat, no?
Això d'una banda, i també que cada vegada més som Europa
i la Unió Europea ha aprovat una sèrie de directrius
a la qual tots els països d'Europa s'han d'anar adaptant.
I es tracta d'aquestes dues coses,
d'un costat que és que tot això ha canviat molt,
ha canviat molt,
i d'un altre que hi ha una sèrie de directrius europees
que hem de contemplar la nostra legislació.
Bàsicament són aquestes dues coses.
Aquestes dues raons.
I respecte a quins aspectes bàsics se suposa que,
perquè nosaltres coneixem algunes coses que han sortit a la premsa,
però quines coses destacaria vostè
del que pretén corregir, millorar o adaptar-se a aquesta nova llei?
Bé, aquí hi ha diverses coses que són importants.
Primer, una cosa, quan parlem d'immigrants o d'estrangers,
no és igual la resta de persones que viuen entre nosaltres,
que són de la resta de la Unió Europea,
que tots aquells que no són de la Unió Europea.
Ho dic perquè de vegades es pensa,
que els romanesos des del dia 1 de gener no els afecten aquestes coses,
són ciutadans de ple dret.
Ho dic perquè aquesta tarda precisament una persona em comentava això,
parlant del col·lectiu romanès.
Bé, la nova llei el que intenta és tirar endavant una sèrie d'objectius.
El primer que tot és lligar la immigració al mercat laboral,
que arribin les persones que hagin d'arribar,
però amb un contracte de treball, amb una situació regular.
I hi ha un altre molt important, que és afavorir la integració.
La integració ha de ser un eix bàsic de la nostra legislació
que contempli tots aquests temes.
I després també, com no, s'ha de combatre amb molt més rigor
totes aquestes màfies que estan traficant en éssers humans.
I això la nova llei també ho contempla.
El tema de la integració ha de ser l'eix fonamental.
Sí, perdona.
Bona nit.
Precisament amb el tema de la integració, que apuntava ara,
una mica si llegim el mateix títol de la llei,
és el que ens ve una mica al cap i el que ens sobta,
potser, aquells que no hi tractem tant, amb aquesta normativa,
en el sentit que la llei és sobre los derechos y libertades
de los extranjeros y de su integración social.
Moltes vegades, quan parlem d'immigració,
sobretot el que veiem als mitjans de comunicació,
i segurament també els típics de polítiques públiques
que es venen fomentant o que tenen més relleu a la nostra societat,
són aquells que van més dirigits al control dels fluxos,
al control d'entrades i sortides,
que no pas a aquesta integració social,
que precisament és la que dona títol a aquesta llei d'estrangeria.
Llavors, a quines mesures concretes
o quines són les polítiques que poden complementar aquestes reformes,
si aquesta reforma no les preveu com a tals,
creu que són necessàries o s'estan plantejant
per aconseguir precisament aquesta integració,
no només laboral, no només del mercat laboral,
sinó també social,
perquè parlem molt de pateres,
parlem molt d'entrada i sortida de persones de manera il·legal,
parlem d'expulsions,
però hi ha molta gent que viu aquí fa molts anys
i que, com diu vostè, han entrat de manera sobtada,
de manera massa ràpid, potser,
perquè ho puguem assumir tots plegats,
però que ja porten molts anys
i que precisament ens costa a tots una mica
integrar-les dintre de la nostra societat.
Bé, en fi, la llei com dic
té un dels eixos fonamentals,
si no el fonamental és parlar de la integració.
Hi ha coses que es poden fer.
Per exemple, nosaltres hem d'afavorir
que tots aquests col·lectius que ens arriben,
totes aquestes persones,
doncs els sigui més fàcil
aprendre l'idioma oficial i els cooficials,
perquè depèn d'on vagin a viure,
doncs del nostre país.
Això és fonamental.
O, per exemple, que els nens i les nenes
estiguin escolaritzats,
que es puguin educar junts
amb els de tota la vida, que diem,
del país.
Això és fonamental.
I que no estiguin en barris determinats,
això s'haurà de complementar
a les comunitats autònomes
i amb els ajuntaments,
però que tots els nens i immigrants
estiguin en una escola
i a la del costat no n'hi hagi.
Això s'ha d'evitar, no?
I després, doncs,
afavorir el respecte als valors,
als valors constitucionals
del nostre país,
o les llibertats, no?
Perquè, doncs,
alguns d'aquests col·lectius,
desgraciadament per ells,
arriben de països
on les llibertats
no són precisament
la norma fonamental.
I això hem d'afavorir
el que, doncs,
puguin anar integrant-se
en aquests valors, no?
Parlant de...
Perdoni,
parlant d'això,
de valors,
de lleis,
o sigui,
de drets, perdó,
drets democràtics,
el tema del vot...
Aquest és un altre tema, no?
Precisament ahir,
això no té a veure tant
amb la llei d'estrangeria,
o diem llei d'estrangeria
per escursar-la, no?
Però, a veure,
jo sempre explico
una anècdota
que, doncs,
si algú dels presents
que, doncs,
o dels oients, no?,
que s'etarragarà tota la vida,
recordarà.
La paraula txarnego
s'ha de servir molt a la ciutat,
però molt.
Jo la recordo de petit,
recordo una paraula habitual,
i a més eren els dolents
en tot, sempre.
Doncs va arribar un moment
que aquesta paraula va desaparèixer,
ens va deixar de fer servir.
Jo no estic massa convençut
de quan va ser,
però a mi em sona
que devia ser cap allà
a les eleccions municipals,
les primeres eleccions municipals.
Perquè a partir d'aquell dia
va resultar que tots
teníem el mateix valor,
tots teníem els mateixos drets,
els mateixos deures,
i érem ciutadans
de la mateixa ciutat.
Jo crec que el vot
és una eina fonamental
per integrar
a la gent que arriba de fora,
perquè se sentin, doncs,
copartíceps
de cap a on ha d'anar a la ciutat, no?
Hi ha una ciutat com la nostra
on...
Hi ha una societat com la nostra, no?
On els ajuntaments, doncs,
són els que tenen molt a veure
on es posen una escola,
quins nens van a aquella escola,
com són els carrers,
com...
En fi, n'ordenen tota la vida
del voltant d'una persona, no?
Doncs,
han de poder...
I a més,
gent que paga els seus impostos,
estem parlant, eh?
Des de fa anys.
Jo crec que han de tenir vot
a les municipals, no?
Ahir es va signar un conveni
amb la República Argentina.
Va estar aquí
la presidenta
de la República Argentina, no?
A partir d'ara, doncs,
els argentins
que viuen a Espanya,
si volen,
doncs podran votar
a les eleccions municipals,
com hi ha també els colombians, eh?
Des de fa tres o quatre setmanes.
I en el futur això s'ha d'anar ampliant.
Alguns d'aquests acords
en països es poden fer
de manera bilateral
perquè amb els països iberoamericans,
doncs,
tenim una relació especial
i hi ha un article de la Constitució
que ho permet, no?
Hi ha altres països
que serà més complicat.
Hi ha col·lectius
com els marroquins
o com els equatorians,
doncs,
que el seu país, doncs,
posa algunes objeccions per això, eh?
Però jo crec que han de poder votar.
Han de poder votar
perquè això és el que fa
que un es consideri
part d'un col·lectiu,
d'una societat.
Sí, a part,
suposo que això ajudarà
a canviar una mica
la forma en què els polítics,
el discurs dels polítics
a les eleccions municipals,
o les que siguin, no?
Jo recordo
els últims municipals,
el famós vídeo de Badalona
i actitud d'aquestes, no?
Que és una mica
que fan rentable
un discurs...
És que ara
posar...
Ficar-se amb els...
No sé si dir immigrants,
digue-li la paraula que...
Amb ells és gratis.
Clar, clar.
És gratis, eh?
Electoralment és gratis.
Tu pots aconseguir...
Ho dic així, eh?
No és segurament
la millor manera de parlar.
Tu pots aconseguir
un grapat de vots
ficant-te amb els immigrants.
I ells, en canvi...
No és gratis.
Encara dona vots.
No és gratis.
Bueno, clar, exacte.
És aquí una mica rentable.
Pots fer això.
I en canvi, ells
no poden votar ni poden...
És el que deia
de l'any 79
de les municipals,
en el moment
en què tota aquella gent
que sobretot vivien
a l'altre costat del riu,
Borramista, Torreforta i tal,
eren importants
perquè podien decidir
cap on anava la ciutat,
van deixar de ser xernegos, eh?
Van passar a ser tarragonins
i tarragonines com tothom.
El vot és molt important.
És molt important.
Integra més això
que una avinguda
o que moltes coses, eh?
I precisament aquesta mesura
del vot és una de les que,
com vam comentar aquí també
algunes setmanes passades,
es preveien un dels anexos, no?
Del Pacte Nacional
de la Comunicació, no?
Sí, ha d'haver algunes, sí.
Ha d'haver algunes contrapartides.
Vull dir, clar,
al país d'origen
els espanyols
han de poder votar també.
Exacte, llavors...
I aquest és part del problema.
Clar.
En el cas que he dit
d'Equador o del Marroc.
perquè això, com deia,
ho exigeix la Constitució, no?
Perquè l'Antica 13 exigeix la reciprocitat.
Cabria una...
No sé si és molt agosarat
per la meva part preguntar-ho,
però cabria una reforma constitucional?
S'ha plantejat?
Caldria el consens dels dos partits, no?
En fi, les reformes de la Constitució
per temes que portem anys
considerant tots molt importants
fins ara han estat impossibles, no?
Sí, però si no recordo malament...
Per aquest tema concret
jo veig molt difícil.
S'haurien de posar d'acord
i ja posats a obrir el meló
s'haurien d'introduir
altres reformes a la Constitució.
Jo veig molt complicat.
Però si fos puntualment
només per aquest tema
crec que l'única reforma
que hi ha hagut a la Constitució
ha estat precisament
d'aquest article 13
i de la mateixa manera
que es pot afegir
i passivo, no?
Es podria suprimir també
el criteri de reciprocitat.
Jo crec sincerament
que tal com està el país
i la distribució política
del Congrés dels Diputats
doncs això és molt difícil.
Hem de ser realistes.
Senyor Ruiz,
abans de terminar,
d'acabar la conversa
que estem tenint,
jo no em puc resistir
a preguntar-li
per un tema
dintre de...
Tornant als punts concrets
de la futura llei d'estrangeria,
per un tema
que ha sortit als mitjans
i una mica
que ha creat certa polèmica,
sobretot entre les ONGs
que treballen aquests temes
i això,
que és el tema
de l'ampliació
o possible ampliació
del pla de retenció
dels immigrants
en situació irregular.
40-60 dies.
Correcte,
que fins ara és 40 dies
i que sembla ser
que es preveu
que pugi fins a 60.
Podria ser, sí.
Aquest no és un tema
tancat, eh?
Però és necessari?
Com es justifica això?
El tema és que aquí
es tracta d'una directiva europea.
Hi ha països d'Europa
on senzillament
no hi ha termini,
per tant poden estar
tot el temps del món.
Però la directiva
marca uns màxims, no?
Sí.
Llavors,
i és veritat també
que independentment
de la directiva europea
ja existia
aquesta idea
de potser poder-ho ampliar
perquè moltes vegades
s'arriba als 40 dies
i resulta que no hi ha hagut
prou temps
per agilitzar
l'expulsió d'aquesta persona,
per retornar-la al seu país.
I per tant és possible,
això és possible
que es passi
de 40-60 dies.
No és segur,
però és possible.
I pel que diu vostè,
seria una cosa necessària?
En fi,
sembla que és possible,
és possible que ho hagin de fer.
No necessari,
en fi,
és possible que ens veiem obligats
a fer-ho.
I quan diu
ens veiem obligats
és una cosa
que per arribar
a aquests acords
necessitaran cedir
en aquest aspecte?
Bé,
a banda de la composició
que té el Congrés dels Diputats,
això també s'ha de tenir en compte,
és que moltes vegades
els tràmits necessaris
perquè una persona
que ha estat detinguda,
que es comprova
que no té la documentació necessària
per estar en aquest país
i per tirar endavant
tot el procediment
perquè aquesta persona
sigui portada al seu país,
doncs són més de 40 dies.
Aquest és un tema
que és així,
es dona així,
i per tant
és possible
que passem
de 40 a 60 dies.
I quin,
bueno,
ja per acabar,
quin,
això és una cosa
que s'està discutint ara,
suposo que estan
en negociacions
i una cosa una mica
complexa.
Per quant,
creu vostè,
si pot fer una predicció,
per quant...
No, en aquests moments
no es pot fer una predicció,
no pot estar aprovada,
no, no,
aquest és un tema delicat.
Però abans que acabi
la legislatura,
segur, no?
Sí, sí, sí, sí.
I a més existeix el compromís
per part del president
del govern,
ara d'un tema
que has fet tu,
tracto de tu,
eh,
no m'he de dir.
Sí, sí, sí.
Que, doncs,
tots els estrangers
que resideixin a Espanya
i que tinguin a Raigua,
tots aquells
que sigui possible
que el seu país
doncs permeti també
que els espanyols
votin allà, no?
Doncs tinguin dret a vot.
És un compromís
del president del govern
i, per tant,
almenys aquest tema
en concret
el tirarem endavant, segur.
senyor Rizio,
per acabar,
només una pregunta
que també
lligada una mica
a l'actualitat, no?
I aquesta actualitat
més en el context europeu, no?
Aquests dies
o aquestes darreres setmanes
sentíem les notícies
d'Anglaterra,
del Regne Unit,
en quant a aquestes vagues
que s'han vingut
a l'anomenar
xenòfobes, no?
Sí.
dels treballadors
britànics
o anglesos
que, doncs,
reivindicaven
com a seus, no?,
els llocs de treball
enfront
de la resta
de treballadors
immigrants
que volien
els llocs de treball,
els mateixos llocs de treball.
Vostè creu
que hi ha alguna possibilitat
que es repeteixin
coses,
situacions similars
al nostre país
o a països
del nostre entorn?
o aquesta és una tendència
que es pot apuntar
amb aquesta crisi, no?,
i el tractament una mica
que s'està fent
de la immigració?
Jo confio que no,
que aquí no tindrem
aquest fenomen.
Entre altres coses
perquè,
i més en el cas de Catalunya
o en el cas de Terramà Ciutat,
no?,
som una societat
que s'ha anat fent
a través del temps
amb arribades massives
de molta gent
que ha anat arribant
de molts indrets, no?
I, per tant,
això ha conformat
una mena de ser,
una mena de comportar-se
amb la gent que arriba de fora.
Jo això ho veig molt difícil,
ho veig molt difícil.
Doncs esperem que sigui així.
Senyor Joan Ruiz,
diputat del PSC
del Congrés per Tarragona,
moltíssimes gràcies
per atendre'ns
a aquestes hores.
I a les altres dues persones,
hola,
que no els hem pogut veure,
i si alguna vegada
estic per Tarragona,
encantat de,
si un dia en convides,
assistir i poder conèixer'ls.
Molt bé.
Doncs prenem nota.
Moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bueno, se ha quedado,
ha quedado,
Odalis,
ha quedado muy farragoso,
¿habremos perdido audiencia?
¿Tú qué crees?
No, al contrario,
a ver,
yo pienso que hay temas,
y lo comentaba en programas anteriores,
hay temas muy escabrosos,
hay temas que además
que en una noche
y en quince minutos
ni en diez,
pues podremos tocar todo.
Lo que sí pienso
que es muy bueno debatirlo,
porque yo siempre pienso
que la política de la avestruz
no nos lleva a nada,
escondernos y pensamos
que bueno,
como nos escondemos,
pues no existe el problema,
es mejor pasar por desapercibidos
y hablar de cosas superfluas
y aquí no pasa nada
y todo está bien.
Yo siempre pienso
que eso era la base
del respeto,
del diálogo de verdad,
un diálogo serio
y un diálogo que dé frutos,
¿no?
No hablar y hablar
y hablar y caer
en cosas que después
tú mismo dices,
bueno,
nos pasamos hablando
una hora,
dos horas,
tres horas
y la demagogia
¿a qué nos lleva?
Pues no nos lleva a nada.
Son temas que hay que discutir
lo del voto,
lo de la integración,
o sea,
los conceptos en sí,
qué significa integración,
cómo las personas nos sentimos,
es como cuando tú llegas
a una casa,
cómo te reciben,
que no te sientas visita,
porque es que es,
a ver,
yo siempre digo,
si es difícil recibir,
es difícil dar también,
porque tú tienes que saber dar,
pero sin que la persona
se siente por eso
ni humillada,
ni que tú estás atentando
contra su dignidad,
al contrario,
es como ven conmigo,
esta es mi casa,
esta es mi sociedad
y yo te digo
que te sumes conmigo
a lo que yo hago,
a las mismas necesidades
que yo tengo también,
o sea,
que no te voy a hablar
de algo idílico
porque idílico no existe,
te voy a decir también
que aquí no llevamos
a fin de mes,
que las personas mayores
con lo que ganan,
tampoco después que han
trabajado tanto tiempo
en su vida,
pues mira,
no llegan tampoco
y problemas de la vivienda
y problemas,
en fin,
de trabajo,
pero ven,
esta es nuestra realidad
y aporta tú
desde tu punto
de vista,
desde tu preparación
y no hay más nada
que hacer,
yo lo veo así
muy sencillo,
¿entiendes?
Claro,
no te sientas extranjero,
no te sientas
como que no formas parte,
que esto sí,
pero aquello no,
yo lo veo muy sencillo,
pero lo veo muy sencillo
en cuanto haya,
de verdad deseo
y empeño en hacerlo,
de verdad que se sienta,
una persona llegó,
pues oriéntalo,
es lo mejor,
es lo primero
que se debe hacer
una persona,
has llegado a un lugar
así con estas características,
tienes estos derechos,
tienes estos deberes,
estas son sus leyes,
¿entiendes?
y así,
pues nos excursaremos
por la calle
y hola,
¿qué tal Joan?
y hola,
¿qué tal Mustafa?
y hola,
¿qué tal Chong Li?
y hola,
¿qué tal?
Así,
yo lo veo así,
de verdad te lo digo.
Lo ves muy fácil,
a mí la impresión
que me ha quedado
de la conversación
es que va a ser complicado,
no sé,
tengo la sensación
de que bueno,
claro,
ahí hay negociaciones duras
y no...
Hombre,
es muy de celebrar
que hayamos tenido
la ocasión
de poder hablar
con el señor Ruiz,
¿no?
Y ojalá pueda venir
un día aquí también.
Se haya prestado a atendernos,
pero sí que es cierto
que se transmite un poco
esa sensación
de dificultad
en todo el proceso,
ha hablado muchas veces
de la composición
del arco parlamentario
y las dificultades
para negociar
temas como estos,
¿no?
No debe ser fácil.
Y para,
yo creo también,
venderlos todavía
de la manera
que se tienen que vender
a determinados colectivos
de nuestra sociedad,
¿no?
Porque como decía Dalís ahora,
la integración
es cosa de dos,
¿no?
De las dos partes
y por lo que parece,
¿no?
Según algunas encuestas
que hemos visto también
en los últimos días,
precisamente en cuanto
al derecho a voto,
pues no todo el mundo
está por la labor.
No,
es un tema complejo,
es un tema complejo.
Como complejo
es que el tiempo
que nos queda muy poco, Dalís.
Entonces vamos
a nuestro diccionario cultural.
Hoy lo abrimos
por la letra K,
K de Kebab.
Bueno, pues el Kebab
o Doner Kebab.
Kebab en turco
y Kebab en la India
y Pakistán
significa carne a la parrilla
en persa.
Normalmente el Kebab
se hace con cordero
y ternera.
También el pollo
y el pescado
pueden ser empleados
en algunos estilos.
Los musulmanes
nunca emplean el cerdo
debido a que está prohibido
en el Corán,
pero es empleado
por vendedores
no musulmanes.
Hay muchas variedades
de Kebab,
término que significa
cosas diferentes
dependiendo del país.
El término Kebab
sin especificar el tipo
se refiere
al cheese Kebab iraní
en los Estados Unidos
y al Doner Kebab
en Europa.
En su origen
el Kebab
fue la comida
de los reyes persas
y en la antigüedad
los iraníes
solo lo consumían
una vez al año
en el Nourox,
el año nuevo persa.
De cualquier modo
hoy en día
el Kebab
no solo se consume
casi a diario
en cada hogar iraní,
sino que se ha convertido
en la comida rápida
número uno
en ventas de Irán.
Quizás la receta
más antigua
de un Kebab
se describa
en una receta
del siglo X.
Su receta
para lo que denomina
Kebacalis
emplea dedos
de carne
adobada a la parrilla
y envueltos con pan.
En Irán
hay muchos tipos
de Kebab
como el koibide,
el bar,
el soltani
y cheese Kebab.
Pueden estar hechos
de cordero,
pollo,
ternera.
Una de las últimas tendencias
es cocinarlo también
con pescado o pavo,
lo cual excluye
al tipo bar.
Y la forma más común
de servir estos Kebab
es en chelo kabat
que es arroz
y Kebab.
En Irán
lo que incluye
la variedad
kobidet o la bar
acompañados de tomates
a la parrilla
y arroz,
algunas veces
con un suave sabor
a safrán.
Muy bien.
Ha quedado claro.
Es una comida
que a mí me gusta mucho.
Este diccionario de Dalí
siempre
es muy gastronómico.
Muy rico.
Cualquier día le diré
imán,
explícanos qué es un imán.
Nos da una receta
de cocina.
Y es muy rico
porque yo lo he probado
y me encanta.
Excelente,
yo soy un fan.
Me encanta,
me encanta.
Eso sí que es integración.
Sí, sí.
Aquí un día
vamos a hablar
de pan con lechón.
A base de Kebab.
A ver,
en fin,
Silvia me está diciendo
que algún día
que quiere comer Kebab.
Pues nada,
venga,
coge el teléfono
y te le queba.
Si nos alargan
el programa igual.
Si nos alargan,
pero no,
nos lo van a alargar
y nos quedan tres minutos.
Ricardo,
la recomendación
de la semana.
Venga,
pues hoy os traigo un libro.
El libro se llama,
se titula
Sueños en el umbral,
Memorias de una niña
de Laren.
Está escrito por
Fatema Mernisi,
que es
una
escritora
nacida en Fez,
se educó
íntegramente
en escuelas coránicas
y habló
solo árabe
hasta los 20 años,
pero que
posteriormente
fue becada
y estudió
en París,
en la Sorbona,
ciencias políticas
y es una de las
grandes referentes
del mundo islámico,
del feminismo islámico.
Vaya,
os leo
cómo empieza el libro
y espero que sea
¿y cómo acaba?
No.
¿Cómo acaba no?
Porque yo no lo he acabado
todavía.
Bueno,
bueno,
no has venido
con los deberes hechos.
Os traigo
la sugerencia.
Dice así,
nací en 1940
en un aren de Fez,
ciudad marroquí
del siglo IX,
5.000 kilómetros
al oeste de la Meca
y 1.000 kilómetros
al sur de Madrid,
una de las peligrosas
capitales
de los cristianos.
Mi padre
decía que con los cristianos,
al igual que con las mujeres,
los problemas
empiezan
cuando no se respeta
la frontera sagrada
o judut.
Yo nací en pleno caos
porque ni los cristianos
ni las mujeres
respetaban las fronteras.
Qué bien.
Pues así sigue
y la verdad es que
yo llevo bastante leído
y es una fábula
muy bonita
y bueno,
te recrea un poco
la niñez
que vivió
esta escritora
en Marruecos,
¿no?
Y te ayuda a comprender
un poco quizás
algunas cuestiones
que aquí nos cuesta,
¿no?
Bueno,
muy bien,
pues hablaba
de cruzar límites
o de respetar límites,
nosotros hay un límite
que tenemos que respetar
al máximo,
al 100%,
y es el de
nuestra media ahorita,
así que,
Odalis,
Ricard,
bueno,
pues buenas noches.
Podéis despedir
de la audiencia,
y muchas felicidades
por San Valentín
el sábado,
muchas felicidades
a todos los enamorados
de la vida,
de todo.
Bueno,
me cuesta,
me cuesta
que lo último
que se diga
en este programa.
Hombre,
si viene Cupido
y un flechazo
no viene mal,
¿eh?
Con este friecito
y en crisis,
mira el amor,
por lo menos
la parte espiritual
que esté,
que esté llenita.
Después San Jordi,
después viene San Jordi
también.
Bueno,
venga,
lo vamos arreglando,
lo vamos arreglando,
lo vamos arreglando
porque me tiras
de la lengua
y queda un minuto,
no,
no,
no empecemos
con San Valentín.
Con San Valentín
o sin él,
aquí la semana que viene
a las 9.30
como siempre,
en Tarragona Radio,
en Entremix,
esperamos a los que
hayan podido
quedar vivos
después de un programa
como el de hoy.
Muy buenas noches
y hasta la semana que viene.
Buenas noches.
Adiós.