Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Porta'm amb tu, em diràs a reveure
que t'han cansat els bons dies possibles,
que et fa falta l'aire,
que saps que només la soledat t'assegura la força,
que et fa mal l'ombra,
acull-me, els dies són treginers de la sort
i la pell del vell atzar no ens farà gens de mal quan l'esgarrapin.
Un home no plora sempre,
ho fas potser tu,
la memòria sabrà triar els records
i amb la Déu, amb la Déu d'ara riurem desamors l'any que ve.
Porta'm amb tu,
aquest cel que mirem
es va fent gris
i la mà no descansa
ni en cap pell tèvia.
Prou de paraules,
ves-te'n tranquil·la, ment.
No direm el greu que en sap bojament
i et pregunto, ment meva,
no vindràs més.
Si marxéssim ara,
porta'm amb tu,
perquè si t'enyoro,
jo ho sé que sóc el desig
i sempre podré escriure
amb aquella carta
que mai no et vindrà.
Marxéssim ara!
高xsor
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i, covardament, t'invoco aquesta nit
amb les mateixes paraules que havia fet servir temps enrere.
La lluna és violeta i em xucla el moll dels ossos
i amb prou feines podré dir allò que ja saps.
Només et tinc a tu.
Si fossis terra, creixeria amb tu
i seria arbre de fruits de rara dolcesa.
Si fossis mar, jo seria el vent
que pentinaria les ones com si fossin cabells.
Si fossis bosc, estimaria l'ombra.
Si fossis pluja, et rebria tot nu.
I si finalment només fossis tu,
ja saps que en tindria prou,
respirant el teu alè de flor nocturna.
només et tinc a tu
a l'igual que tu tens la nit violeta.
I cada nit al diumenge
escoltes Tarragona Ràdio.
Entre tu i jo
hi ha aquell pacte secret de abans.
Només entre tu i jo.
perquè quan l'home estima una dona
és quan la nit violeta
té un color més perfecte.
i si fa dies
que mai ningú t'ho ha dit
permet que t'ho diguem nosaltres
perquè tots necessitem
algú a la vora que ens estimi.
ara tens la nit violeta
que t'estima fidelment
fins la una de la matinada.
voldria, mar, veure els teus amants.
que encara que estiguin una mica tristos
la nit violeta ho entén.
Aquesta cançó és per tu.
Mira'ns una mica.
I'm here, yo.
Your tomorrow is my yesterday
Let me align
I know that we win
The world keeps on moving
But I hope instead
In the beginning
I was far away
Praying for my destiny
And what a ride
The world with your own
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
de veure. Mira com salta el cor. L'amor és un tigre entre bambús que m'espera per devorar-me.
Per quina escrella t'escaparàs bellesa? Si jo fos urba, quanta sang no faria la pell jove?
Sé que et mores de ganes de dir-li t'estimo. I saps que és impossible. No vols, ni pots fer-ho.
Detestes ara el paradís. A les hores quan es feia present,
durava només un instant. Aquest paradís que vas tenir en els teus braços.
Saps que no el veuràs mai més. Et vas rentar el peu amb la sina de la lluna.
amb les puntes dels cabells que maraven d'escuma. I ara voldries reviure aquell miracle
d'aquell mar blanc que era el seu cos quan vasava la llum.
era com un batec en la memòria. I saps que no el veuràs mai més.
no feia preguntes. No feia preguntes. No volia respostes.
Vosaltres dos eren dos cossos parlant a les fosques.
buscant el ritme exacte que marca el batec. Com si fos una conversa només amb una veu.
i, per fi, recordes,
tocava-ho la bellesa. Una bellesa feta d'amor.
i saps que no el podràs veure mai més i et mores de ganes de dir-li...
i et mores de ganes de dir-li... T'estimo.
Em moro de ganes de dir-te... T'estimo.
I sé que és impossible, ni vull, ni puc fer-ho.
Detesto el paradís que, quan es fa present, dura només el cap.
Dura un instant.
Jo vaig tenir-lo entre els meus braços.
És aquí.
Ja no hi és.
I sé que no podré
tornar-te a veure
mai més.
no hi és.
Ja no hi és.
Em vas rentar el peu a la teva sina de lluna.
En puntes dels cabells que se m'heraven d'escuma.
T'escuma, revisc aquell miracle de la marea blanca
que era el teu cos quan vas a Badallon.
Com batega la memòria, eres tu, només tu.
I sé que no podré tornar-te a veure.
Mai més.
No feies preguntes, no volies respostes.
Tu i jo érem dos cossos parlant a les fosques,
busquen el ritme exacte que marquen els batecs.
Si conversen amb una sola veu,
per fi tocava la bellesa.
Era amor, és amor.
I sé que no podré tornar-te a veure.
Mai més.
I sé que no podré tornar-te a veure.
I sé que no podré tornar-te a veure.
I sé que no podré tornar-te a veure.
I sé que no podré tornar-te a veure.
I sé que no podré tornar-te a veure.
Com que no em pots sentir, vull dir-te que t'estimo.
Com que no em pots sentir, vull dir-te que t'estimo.
Com que no em pots sentir, vull dir-te que t'estimo.
Com que no em pots sentir, vull dir-te que t'estimo.
Com que no em pots sentir, vull dir-te que t'estimo.

Per no per això menys arden, com resplendien en aquella nit d'octubre per aquells 17 anys tan tesos.
Pell tibada de la nit, sobre aquell terrat ruent, el riu de Sant tan semblant que corria, per aquells cossos tan junts i distants.
Tot va quedar en ocasió perduda.
A dalt del cel potser somreien les estrelles.
I abaix anava una cançó, amb un nom de dona.
Una cançó violeta, que ara te l'enviam per tu.
És la teva història, o és el teu pensament, o és el teu desig.
La cançó violeta, que ara te l'enviam per tu.
La cançó violeta, que ara te l'enviam per tu.
La cançó violeta, que ara te l'enviam per tu.
La cançó violeta, que ara te l'enviam per tu.
La cançó violeta, que ara te l'enviam per tu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Et farem un llarg petó amb gust de vidols, un llarg petó de paraules i música com mai ningú t'ha fet a la vida.
Deixa't besar per la nit violeta.
Fins demà!
I ara l'amor...
És una presa d'estranyes geometries.
Captiu del blanc i del negre, ha marxat el violeta, brús per any, en un clau escur d'aquest miratge.
Ara l'amor és com una carta esquinçada, una veu càlida, una ronda interminable de murmuris, tot assajant sentits entre les runes.
L'amor és personatge, un subtil que viatja entre il·lusions, un vèrtigem de joia que no admet, no admet l'engany tan fos de les mirades.
L'amor sovint oblida que les coses més dites no existeixen.
Love is magical, that's how I feel, but I have not the words here to explain.
Gone is the grace for expressions of passion, but there are worlds and worlds of ways to explain, to tell you how I feel, but I am speechless, speechless, that's how you make me feel.
When I'm with you, I am far away, and nothing is for real, when I'm with you, I am lost for words, I don't know what to say, my head spinning like a carousel, so silently I pray.
Helpless and hopeless, that's how I feel, helpless, that's how I feel inside, nothing's real, but all that's possible, if God is on my side.
When I'm with you, I'm in the light, when I'm with you, I'm in the light, but I cannot be found, is that the way I'm standing in, the place caught on the ground, speechless, speechless, that's how you make me feel.
Though I'm with you, I am far away, and nothing is for real, I go anywhere, can't do anything, just to touch your face.
There's no mountain high, I cannot climb, I'm far away, and nothing is for real, speechless, speechless, that's how you make me feel.
Though I'm with you, I am lost for words, and nothing is for real, speechless, speechless, that's how you make me feel.
Though I'm with you, I am lost for words, and nothing is for real, speechless, speechless, that's how you make me feel.
Though I'm with you, I am lost for words, and nothing is for real, speechless, speechless, that's how you make me feel.
I si vols, només aquesta nit, et diré coses dolces a cau d'orella.
Coses que seran només per tu, que estimes els batecs, Violeta.
acest Giammat
i
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
ets un home ferit!
que voldries marxar i arribar finalment allà on s'escolta, on s'escolta l'home sol a si mateix.
Només tens orgull i bondat.
Només tens orgull i bondat.
I et sents exilat enmig dels homes.
Sents pena per ells.
i tu no seràs digne ni de tornar a tu mateix.
Has poblat noms d'en silenci.
Has trinxat el cor i la ment per caure en servitud de paraules.
i ara és un home ferit.
És un home ferit.
que és un home ferit.
Però abans d'anar-te'n...
ell és aquí al costat nostre.
i ara és aquest crit.
I ara és aquest crit.
Aquí a la nit violeta.
Si ella pogués...
ets un home ferit.
Però abans d'anar-te'n...
ell és aquí al costat nostre.
Aquí a l'estudi més gran...
de Tarragona Ràdio.
Al costat d'aquest nostre...
que és petit i sensible.
i la veiem a través del cristall.
A través del vidre.
Saps què fa.
S'està preparant.
Perquè abans que marxis...
et vol fer un regal per a tu.
Vol ballar per a tu.
Només per a tu.
No la veus.
No la sents.
Ella dansa per a tu.
Aquesta nit violeta.
No la veus.
No la sents.
Ella dansa per a tu.
Aquesta nit violeta.
Ella dansa per a tu.
Ella dansa per a tu.
Aquesta nit violeta.
No la veus.
Ella dansa per a tu.
Ella dansa per a tu.
Ella dansa per a tu.
Ella dansa per a tu.
All the same.
You don't look at their faces.
And you don't ask their names.
You don't think of them as human.
You don't think of them at all.
You keep your mind on the money.
Keeping your eyes on the wall.
I'm your private dancer.
A dancer for money.
Do what you want me to do.
I'm your private dancer.
I'm your private dancer.
A dancer for money.
And any of your music will do.
I wanna make a million dollars.
I wanna live out by the sea.
Have a husband and some children.
Yeah, I guess I want a family.
All the men come in these places.
And the men are all the same.
You don't look at their faces.
And you don't ask their names.
I'm your private dancer.
A dancer for money.
Do what you want me to do.
I'm your private dancer.
A dancer for money.
And any of your music will do.
And you're private dancer.
A dancer for money.
Do what you want me to do.
Just a private dancer.
A dancer for money.
And any of your music will do.
Do what you want me to do.
Dutch marks and dollars.
American Express will do.
Nicely thank you.
Thank you.
Let me loosen up your collar.
Tell me do you wanna see me do the shimmy again.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Per què ets tan cruel?
No et quedis entre les ombres
i vine a gaudir de les estrelles del desig.
No veus que la nit violeta t'hi convida?
No veus que la nit violeta t'hi convida.
I una vegada més torno a pensar
que si tu no haguessis marxat com ho vas fer,
jo ara recolliria molts feixos de llenya seca
per cremar l'hivern a la llar de foc
perquè tu poguessis adormir-te vora la flama.
Aleshores, els teus somnis haurien anat per camins de tendresa
i tot s'hauria complert de petites illes de felicitat.
un altre dia hauríem anat a veure el mar i hauríem passejat per l'arena
sentint l'esclat de les zones als nostres peus.
i un altre dia encara
ens hauríem enfilat al capdamunt de la muntanya més alta
per veure tota la volta estelada
i dir-te el nom
de cada puntet lluminós
perquè tu els reconeguessis.
Però te'n vas anar d'aquella manera
amb aquella rialla de menyspreu.
i tots aquests tresors
ja no els hem pogut compartir
i jo que ho esperava tot de tu
i potser tu també ho esperaves tot de mi.
i una vegada més penso
si no haguessis marxat
no hauria de posar aquesta cançó.
Ja ho has vist, això és tot el que tinc
no t'amago res
en una estona
però hem compartit
tot el que m'ha pres
tu esperes tot de mi
jo espero tot de tu
tu volies que jo et fes feliç
s'he donat més de la que puc
tornarem a coincidir
i en un instant el món
podrà convertir-se en un paradís
només podem canviar-lo
tu i jo
recordo el dia que em vas dir
si et podia escoltar
jo tenia els ulls cansats
m'acabava de llevar
no ho sabies tot de mi
jo no sé res de tu
amb el temps
amb el temps maserat
captivant
ara ser
tot el que vull
potser un altre dia
podrem tornar a estar junts
un altre estona
al teu costat
això és tot
el que vull
podrem aconseguir
el que vulguis
i tu pots desitjar-ho tot
podrem arribar
no ho vulguis
més que a l'imaginació
seré tot el que tu vulguis
pots imaginar-t'ho tot
el món serà com tu vulguis
primer podem canviar-lo
tu i jo
tu ets la cançó
que potser escriuré demà
serà el nostre petit secret
tu la podràs comptar
només tu i jo
més tu i jo
més tu i jo
més tu i jo
els teus ulls
llisquen a través del mur del silenci
vine a la dansa tendra
de la nit violeta
i jo
de la nit
i jo
més sullent alright
també
La nit violeta, com cada diumenge,
en directe des de Tarragona Ràdio.
Mitja nit i sis minuts.
Gràcies per ser amb nosaltres.
Gràcies per ser fidels al programa.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
el que fa, aquest gran dolor, aquesta tristesa, una tristesa universal.
Ella t'ha fet entrar a la cuina i en uns minuts t'ha preparat una tassa de cafè molt carregada
de sucre com a tu t'agrada. Atentament t'escoltava i davant de les teves llàgrimes
ella t'ha abraçat. Fa tant de temps que us coneixeu, fa tant de temps que tots dos
anhelàveu aquesta proximitat. I has caigut al seu llit i ella, amb la llengua delicada,
et besava el cos molt lentament, mentre les teves mans trobaven caos d'una estricte delícia.
Ella t'ha premut un mugró amb els seus llavis i has estat feliç com mai.
Amb un amor d'origen estrany i femèlic, li has besat tu la llarga cavallera
i les boques han anat caient, buscant aquell recer secret dels cossos en dansa.
i han passat cels alterns de lluna i de sol i han passat els dies i fulls de calendari
i aquell gust lent, aquell gust demorat persisteix.
I tu has regat els seus cabells d'astres, d'astres blancs,
enmig d'un espasme tan gran com violeta.
I ara ja no et sents tan abandonat, perquè tens un consol, aquests som nosaltres, la nit violeta.
A ogni notte il sogno di vero, ti sento,
puede que eten bala qduxor no,
eh, così elssochi e ci sei!
Tu da spazi e mesi,
da grandi distanze,
sei venu tu
Qui, là, dov'on que sarai, sento forte il mio cuore che va.
Ma ancora la porta aprirai per entrer nel mio cuore, nel cuore mio amore va.
Per la nostra vita vivrà questo amore, se saremo insieme, io e te.
Io ti ho sempre amato, ti ho stretto davvero, e vivrà per sempre il mio cuore.
Qui, là, dov'on que sarai, sento forte il mio cuore che va.
Ma ancora la porta aprirai per entrer nel mio cuore, nel cuore mio amore va.
Ma ancora la porta aprirai per entrer nel mio cuore.
Qui, là, dov'on que sarai, sento forte il mio cuore.
Ma ancora la porta aprirai per entrer nel mio cuore.
Ma ancora la porta aprirai per entrer nel mio cuore, nel cuore mio amore va.
Ma ancora la porta aprirai per entrer nel mio cuore.
Ma ancora la porta aprirai per entrer nel mio cuore, nel cuore mio amore va.
La porta aprirai per entrer nel mio cuore.
La porta aprirai per entrer nel mio cuore.
la porta aprirai per entrer nel mio cuore.
la porta aprirai per entrer nel mio cuore.
la porta aprirai per entrer nel mio cuore.
La porta aprirai per entrer nel mio cuore.
La porta aprirai per entrer nel mio cuore.
La porta aprirai per entrer nel mio cuore.
La porta aprirai per entrer nel mio cuore.
La porta aprirai per entrer nel mio cuore.
A la nit, damunt de l'herba suau, les noies, amb violetes els cabells, han densat agafant-se de les mans, i una de cada dues feia el paper de l'amant.
De totes elles, les noies verges han dit, no són pas per vosaltres, i tots rient, s'amagaven com si estessin avergonyides.
Mentrestant, un fauna tocava la flauta sota els arbres.
Les altres noies van dir, ja ens vindreu a buscar.
S'havien ajustat els seus vestits, com si fossin roba d'home, i lluitaven sense força, o feien veure que lluitaven.
Després, cadascuna ha agafat la seva amiga pel braç.
Les noies verges fèiem veure que els anotjava la situació, però les rialles s'escampaven.
I totes han begut dels petons més dolços, d'aquells, d'aquells petons que es fan a la vora del riu, a la vora de les fonts.
Els petons que es fan, escoltant la nit violeta, aquesta que tu ara escoltes.
Des de Tarragona Ràdio, les nits del diumenge, no veus que tenen aquest color.
Aquest color és per tu.
És per tu.
I don't want to move a thing, it might change my memory.
Oh, I am what I am, I do what I want, but I can't hide.
And I won't go, I won't sleep, I can't breathe, until you're resting here with me.
I don't want to call my friends.
They might wake me from this dream, but they might wake me from this dream.
And I can't leave this pain, risk for getting all that's been.
I don't want to move a thing, it might change my memory.
I don't want to move a thing, it might change my memory.
I don't want to move a thing, it might change my memory.
I don't want to move a thing, it might change my memory.
I don't want to move a thing, it might change my memory.
I don't want to move a thing, it might change my memory.
I don't want to move a thing, it might change my memory.
I don't want to move a thing, it might change my memory.
I don't want to move a thing, it might change my memory.
I don't want to move a thing, it might change my memory.
I don't want to move a thing, it might change my memory.
I don't want to move a thing, it might change my memory.
But like that I'm just inside, close the night I'm the painter's story of the blade shell.
I will be bar���ed with my baby.
And I don't want to move a thing, it might change my memory.
And I don't want to move a thing.
And I don't want to move a thing from the kind of life.
I don't want to move a thing.
Like that I, I cannot leave.
And until you're resting here with me.
Yeah.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
voldria...
que em portés cap a tu!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies per escoltar Tarragona Ràdio.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
L'Àngels caiguts esperant el teu petó immortal!
Has trobat un àngel a la cronilla d'un bosc!
Tenia fred!
!
Has trobat un àngel a la cronilla d'un bosc!
Tenia fred!
Duia sang als llavis i arrels a les mans!
Semblava venir d'un silenci nú!
No!
Has trobat un àngel a la cronilla d'un bosc!
Has trobat un àngel!
Has trobat un àngel a la cronilla d'un bosc!
Tenia fred!
Duia sang als llavis i arrels a les mans!
Semblava venir d'un silenci nú!
a les mans!
Els ulls!
Duia un anell d'ombres!
I un tatuatge al braç!
Que semblava la fulla de neure!
Els núvols tenien forma de drac de ferro!
I als carrers buits el vent d'en Saba!
L'àngel que has trobat tenia fred!
Tenia fred!
I l'has acariciat!
Quan us atensàveu a la platja!
I allà!
Us heu ajegut sobre l'arena!
I us heu enamorat!
I us heu caehânt!
S'f € € € € love € € € € € € € € € € € € € 000 € € € € € € € € € € € € Que Ion! €! €
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Que som, tan sols una memòria d'allò que vam tindre i vam perdre,
canvi constant i resignat a Déu,
a Déu el temps que fulg en pas irreparable.
I sempre caminem en l'insegur,
fins i tot quan l'amor ens dicta pensaments d'eternitat,
i passa d'una boca a l'altra amb petons fets més de por que d'amor.
En aquells mateixos instants, la festa de la vida,
com una nau il·luminada a la nit,
es va allunyant plena de músiques que ja no són per nosaltres.
I els que quedem al port, tristos, els sem a Déus,
com un infant que mira l'estel perdut en un segurbi gris.
És aleshores que entre els foscos núvols plens de pressagis,
vora el vell domàs crepuscular,
just quan comença un vent de desesperació,
misteriosament i de viatge,
surt fulgurant el sol,
el sol de la melanconia.
tan sols una memòria.
Aquesta tara volem apropar-te des de Tarragona Ràdio.
Guarir non è possibile la malattia di vivere,
sapessi com'è vera questa cosa qui.
quell'unica manera sorprenderla così.
Più che puoi,
più che puoi,
afferra questo istante e stringi,
più che puoi,
più che puoi,
non lasciare mai la presa,
c'è tutta l'emozione dentro che tu vuoi,
di vivere la vita più che puoi.
You've got a chance,
the gift to feel,
love's deepest pain you cannot heal,
it shatters every memory
that you keep inside.
I tell you this because I know
protect what's dear don't trade your soul
cause there's nothing left around you
and there's no place left to go.
Oh you can,
oh you can,
you gotta take this life and live it.
Oh you can,
oh you can,
never let it go.
There's one thing in this life I understand.
Siamo noi,
siamo noi,
che abbiamo ancora voglia di stupire noi.
Siamo noi,
la teniamo sempre accesa,
questa ansia leggerissima che abbiamo un po'.
di vivere la vita più che puoi.
Respira profondo,
apri il letto e lascia al mondo,
abbraccia tutto quello che ci sta,
tutta l'emozione che ci sta.
all you can,
all you can,
you gotta take this life and live it.
All you can,
all you can,
never let it go.
because there's one thing in this life I understand.
Oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh
Divideré la mitad
Più que poi
La mit violeta
Miralls de records i paraules
Quatre minuts
I seran tres quarts d'una
I la nit violeta
Aquí a Tarragona Ràdio
La nit passeja indiferències i contrallums
I hi ha algú que té son
Desig de son
Que ofegarà el necessari límit
Del somnolent
Aquell que no hi veu gens
Per les parets de casa teva
Per les parets de tot el món
Tots els televisors
Deixen anar un antic film d'amor i desventures
Els dos protagonistes
Ella i ell
No caldria si no de nou
De nou es retroben
Tinc son deia
La dona se sent feliç
L'home recorda el seu passat
L'anyora
Tot tornarà a ser com abans
La nit segueix
Si fa o no fa deserta
Susanne
T'estimo tant
Confia en mi
Ella m'ho cita tres paraules
I s'anuega
Lentament
Com si ho veiéssim tots ara
S'acosten l'un a l'altre
I nosaltres
Ens adormim
En el parèntesi d'un vès
I ens preguntem
Per què
Passen aquestes coses
I ens preguntem
Why is it you must be
So very cruel to me
In order to be kind
Why can't I hold you close
Do you insist your toes
Are being stood on by mine
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ets silenci i ets abisme.
Però sense tu, ni violeta, em perdrien els laberints de passió.
Una nit violeta a l'hospital.
Aquí hi ha tot el dolor del món,
sota llençols que ja pesen com a lloses.
Es rebreguen els cossos obsedits,
immensos com a països.
Trens apresats solquen l'espai
que s'allarguen per sempre.
En el silenci de la nit
vigilen, guardes atents,
tots els canvis d'agulla.
Ulls perplexos rellisquen
per reullents parets esmaltades.
Sempre hores fixes,
amics surten de sobte
d'oblidades foscor ciutadanes.
Per corredors,
carros glaçats transporten
tots els records
entre esgasses estèrils.
qualsevol nit
un jamec
pot ser l'eix de la terra.
I al mollet dels ossos
passions s'esllavissen,
ressona entre la runa dels anys i la carn
tot el silenci d'un hospital.
a la
a
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

La nit violeta, la clau que m'obre el pany de tots els somnis.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
tanques tu els ulls
i somies
amb aquesta mar violeta
de cada diumenge
veus barques de dorments
amb xarxes foradades
que guarden solament les escates de plata
com perles d'altres temps
aquestes
que et sulcaran tots els ulls
voldria vetllar-te encara més
i gronxar-te suaument
ara que el mar també dorm
tenim tantes coses per dir-te
potser a l'igual que tu
ja ho saps que
si vols parlar amb nosaltres
si vols contactar amb la nit violeta
si vols contactar amb nosaltres
aquesta és la nostra adreça
lanitvioleta arroba
tarragonaradio.cat
si vols parlar amb nosaltres
ja saps com fer-ho
nosaltres cada diumenge
parlem amb tu
a l'iguald-teu
a l'iguald-teu
a l'iguald-teu
a l'iguald-teu
i gronxar-teu
i gr время
d' simulate
germania
es discernir
és
no
uly places
dos
de
da
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!