Fins demà!
Quan són dos quarts de deu del vespre,
amb una victòria del Barça,
s'ha de dir, és que no ens ho podem callar per ara,
de dos a zero,
intentarem fer una nova edició
del No en vinguis amb històries.
Intentarem.
El control d'aquesta nau, la Sílvia García,
el Manel Magí i un servidor,
el Jordi Ximeno. Comencem.
No en vinguis amb històries,
aquesta setmana...
Aquesta setmana què, Jordi?
Aquesta setmana iniciem el programa amb dues efemèrides,
la primera del segle XVII, m'has dit, no, Manel?
1600 i alguna cosa.
I la segona de l'any de 1864,
és a dir,
del segle XIX.
Continuem el monogràfic,
que avui liderarà el Manel.
Si l'abreu,
si l'abreu,
intentarem...
Aquí ho tinc clar,
que avui tindrem uns primers 15 minuts de programa
amb uns índexs d'audiències brutals.
Dos, tres persones,
i després baixarà a una o dos.
Bé, a nosaltres,
perquè ens escoltem a nosaltres mateixos,
i ja està.
I la Sílvia,
aixeca el ditet.
Però Sílvia,
tu m'ho escoltes?
Sí, sí.
Molt bé, perfecte.
Bé, tenim una bien i ja està bé.
Ja està bé.
A veure, dèiem, monogràfic...
No, efemèrides, monogràfic,
avui fa 100 anys...
No, curiositats.
Avui fa 100 anys a Tarragona.
Notícies,
que avui en porto dos, Manel.
No em diguis.
Jo també en porto dos.
A veure, que viuen en les mateixes.
Les diràs tu perquè jugarà la Barça
i jo miraré la Barça.
Sense comentaris.
I queden 28 minuts,
anem per feina.
Efemèrides.
Jordi,
et sona el monstre de Tansmània?
De Tansmània o Tasmània?
De Tasmània, perdó.
Tasmània, sí.
Tsona, no?
Un personatge còmic molt famós.
Doncs bé,
no hauria pogut ser possible
l'existència d'aquest personatge
si, tal dia com avui,
de l'any 1642,
un mariner holandès
no hauria descobert l'illa de Tasmània.
Que abans es deia...
De pillat.
No ho sé com seria abans
perquè no havia estat mai descoberta
per l'Ombia Occidental.
Per l'Ombia Occidental.
Per això podria haver-hi comunitats indígenes.
I certament també és veritat
que tenia un altre nom
que li va ficar aquest home.
Mira,
aquest senyor es deia
Abel Jansson Tasman.
Tasman.
Tasman.
Sí.
Com una cançó dels Beatles,
però sense la X.
Sense la X, exacte.
Va ser un mariner,
aquest senyor,
explorador i comerciant holandès,
famós per dos viatges
que va realitzar
entre l'any 1642 i el 1644.
Aquests viatges
els va fer al servei
de la companyia holandesa
de les Índies Orientals.
i va ser el primer europeu
que va arribar a la illa
que ell va batejar tal dia com avui
amb el nom d'illa de Bandiamen
en honor al governador
de les colònies
de les Índies Orientals.
Posteriorment,
la isla va ser rebatejada
en honor seu com a Tasmania.
També va ser el primer europeu
que va arribar a Nova Zelanda,
a les illes Fiji,
i juntament amb el seu pilot
Bisscher
i el seu sobrecàrrec
Gilles Semans
van cartografiar
parts importants
d'Austràlia,
Nova Zelanda
i diverses illes del Pacífic.
No van descobrir
el gran continent
que pretenien
en aquestes expedicions,
però sí van fer
unes tasques cartogràfiques
realment molt importants.
Molt bé.
I tal dia com avui,
també de l'any 1864,
neixia
el pintor francès
Henri de Toulouse-Lautrec,
pintor i litògraf,
en concret del Llenguadoc.
Dos accidents a l'adolescència
el van deixar esgarretinant.
L'any 1885
s'instal·lava
al barri bohèmi
de Montmartre
on va dur a terme
una vida bohèmia,
bé que mai
li van faltar
els diners,
ja que provenia
de bona família,
era descendent
dels comptes de Toulouse
i tenia calarama
a la butxaca
i tenia un bon matalàs.
Va rebre la influència
d'Edgar de Gas
i això es va fer notar
sobretot també
a la seva obra.
Va freqüentar els cafès,
music halls,
teatres,
prostíbuls,
etcètera,
els quals va representar
o va intentar representar
de forma fidel.
L'any 1891
va fer
el seu primer cartell
per al Molín Ruix
i des d'aleshores
sota la influència
de l'estampa japonesa
es va consagrar
a la litografia de colors
que li va permetre
desenvolupar
el seu estil
tan personal
i reconeixible.
Cartells per a
la majoria
de cabrets parisencs
van arribar posteriorment
i també es va dedicar
a la il·lustració
per a revistes humorístiques.
ens recordem.
Tal dia com avui
un senyor anomenat Tasman
descobria
per accident
Tasmania
i tal dia com avui
també,
però en concret
de l'any 1864,
neixia un dels pintors
francesos
també més importants,
Henry de Toulouse,
L'Otrecht.
No en vinguis amb històries
al monogràfic.
Avui, Manel,
aquí ve tanta pressa.
Tanta pressa?
Aquí ve tanta pressa.
Perquè és molt interessant
això que he d'explicar.
No serà perquè
ara estem al descans
del Barça
i vols acabar ràpid?
No, no, no.
És cert que estem mirant
quan podem...
Vinga, sorprèn-nos.
El setge
de l'Inter
al Barça
però
avui parlarem
d'un altre setge
i d'un altre lloc
històric d'Israel.
Com que no sé
com se pronuncia exactament
perquè ho he trobat
de les dues maneres
Massada
o Massadà
li direm Massadà
perquè
és més xul,
és més català,
això no, potser.
Massadà.
És més Massadà.
Amb ser trencada o no?
En dos essers
ho ficaria,
no sé.
Molt bé.
Què és Massadà?
Massadà és un...
el nom que rep
un conjunt de palaus
i fortificacions
que hi ha al cim
d'una muntanya aïllada,
una muntanya curiosa,
si teniu curiositat
podeu mirar
a qualsevol fotografia
imatges
a Google Maps
i veureu.
És una muntanya aïllada
amb un altiplà
al seu cim
d'uns 600 metres
de llarg
per 300 d'amplada
i conforma
un espai romboidal
amb una mica més
de 9 hectàrees
de superfície
a 450 metres
sobre el nivell
del Mar Mort.
Les parets
de la muntanya
són molt abruptes,
cauen pràcticament
en picat,
a la part oriental
fins a 400 metres,
la tos no podia faltar,
i a la costa occidental
no tant alçada
però també
superior als 100 metres.
I l'accés
a aquesta muntanya
és molt complicat,
només hi ha
dos petits
corriols
o caminets.
El camí de la Serp,
que és molt sinuós,
per això es diu
el camí de la Serp,
i el camí de la Roca Blanca
una mica més accessible,
però tot i això
realment
molt difícil
de poder-hi pujar.
És a dir,
gairebé era una
fortificació
inexpugnable.
inexpugnable.
Exacte.
Però a més a més,
amb la inexpugnabilitat geogràfica
del lloc
no n'hi hagués prou,
si van aixecar
una muralla doble
de pedra
fins a 5 metres d'alçada,
i uns 1.400 metres
de conferència
de diàmetre,
37 bastions
fins a 22 metres d'alçada
i al seu interior
una sèrie de palaus,
armeries,
magatzems
i fins a 12 cisternes
que poden,
perquè encara funcionen
avui en dia,
magatzemar 4.000 metres cúbics
d'aigua.
Sí,
i a més a més,
la tossudesa dels jueus
de no ser conquerits
pels romans.
Exacte.
Però anem una miqueta més
cap atràs.
Realment,
qui va ser el primer,
una mica,
no tant,
no tant,
que t'enganxaràs
el que haure.
Qui va ser,
o quines són
la primera època
que es van aixecar
fortificacions
amb Massadà?
Sembla ser
que a principis
del segle I
abans de Cris,
el rei Esmoneu,
Alexandre,
Esgeneu,
ja hi va aixecar
doncs
algunes fortificacions.
S'han trobat monedes,
alguns enguixats
d'algunes cisternes,
també corresponents
al regnat
d'este rei,
i sembla ser
que hauria estat
un petit refugi,
una petita fortalesa,
però no massa important.
En un primer assentament.
Això canvia
amb la figura
d'Herodes,
uns anys després,
unes dècades després,
el senyor Herodes,
que des de l'any 47
era procurador
de Judea,
doncs va refugiar
la seva família
a Massadà
l'any 40
davant d'una invasió
dels parcs
i ell va marxar a Roma
a demanar auxili.
la família d'Herodes
amb el suport
de 800 defensors
va fer front
a un setge
de les forces partes
i van resistir.
De fet,
van estar a punt
de morir,
però no pels atacants,
sinó de set.
Sort que,
ja en la nit
en què pretenien
abandonar
la fortalesa
amagats
i fugir,
doncs va ploure
i se'ls van omplir
les cisternes
i van poder aguantar més.
Però la fortalesa
s'havia demostrat
realment
com un lloc inexpugnable.
I això
va aprofitar Herodes.
Herodes torna de Roma
convertit
o en el títol
de rei de Judea
i,
adonant-se
de la importància
del lloc
de Macedà,
decideix fortificar-la
com Déu mana.
Així,
entre els anys 37 i 31,
davant,
sobretot,
les pretensions
expansionistes
de la reina d'Egipte,
de la famosa
Cleopatra,
Cleopatra la Setena,
i també per protegir-se
del seu poble,
ja que els judeus
i els judeus
nacionalistes
sempre l'havien odiat
perquè no era
jueu
de pura cepa,
podríem dir,
sinó que era d'origen
idomeu.
Llavors,
davant d'estos perills
vam anar
a vestir la muralla
i una sèrie de palaus
i tindrà un lloc realment
on en cas de perill
refugiar-se
i que no pogués,
que no pogués en vèncer.
I arribem ara
al moment històric
en què
la fortalesa
va tenir
el seu moment de glòria,
aquest moment de glòria
que li va obrir el pas
als llibres d'història.
L'any 66 ja de la nostra era
s'inicia la primera guerra
dels judeus.
Segons l'historiador
judeu romà
Flavius Josep,
el pes de la revolta
contra els romans
el van portar
grups extremistes
com els cel·lots
o també un altre grup
escendit dels cel·lots
eren els anomenats
sicaris
que solien utilitzar
l'assassinat
i el pillatge
per dur
a terme els seus propòsits.
Aquell mateix any
de la rebel·lió,
l'any 66 després de Crist,
un grup d'estos sicaris
va assaltar
i aniquilar
la guarnició romana
composada per un cohort
uns 600 homes
que hi havia
a Massadà
des de fer
una xixentena d'anys.
L'atac va ser
per sorpresa
i només per això
s'explica
que triomfés.
I els sicaris
quan van acabar
de matar
tots els romans
què van trobar?
Van dir que al·lucinar
perquè van veure
que hi havia
un arsenal suficient
com per equipar
un exèrcit
de 10.000 homes
i importantíssimes reserves
de metall
de ferro
de bronze
de plom
per a fabricar
noves armes
i municions.
També els magatzems
estaven plens
de blat
de llegums
d'oli
de vi
de dàtils
i a més a més
els horts
que hi havia
a l'interior
de la fortalesa
on es podia
conrear
una bona quantitat
d'hortalisses
que donaven
productes frescos.
I a més a més
com hem dit
aigua garantida
per les 12
enormes cisternes
que hi havia.
Per tant
podien
fer front
a Roma
o almenys
això és el que es pensaven.
L'any 70
van arribar
un grup nou
de sicaris
de Massadà
que havien estat
expulsats
de Jerusalén
pels propis jueus
poc abans
de la sèdia
i la destrucció
de la capital jueva
per part dels romans.
quan va passar això
quan va passar
la destrucció
de l'any 70
de Jerusalén
només van subsistir
tres punts
de resistència
jueves
tres fortaleses
Herodion
Maquerón
i la pròpia
Massadà.
Des d'estos llocs
la resta del territori
era controlada
pels romans
però els jueus
des d'estos llocs
feien ràgies
o atacs
contra tropes romanes
i això
va portar els romans
a decidir
acabar
d'una vegada
per totes
en aquesta resistència.
Així l'any 71
conquisten
la fortalesa
d'Herodion
la de Maquerón
cau l'any següent
i Massadà
es queda sol.
Els romans
van posar a la feina.
El governador romà
de Judea
Lucy Flavis Silva
va marxar
amb les seves tropes
cap a fortalesa
amb l'objectiu
d'assetjar-la.
Silva comptava
amb una legió
la dezena
fretensis
quatre cors
auxiliars
i dos
a l'aia de cavalleria.
Per albergar
aquestes tropes
va disposar
a la creació
de vuit campaments
al voltant de Massadà
en total
uns 15.000 efectius
entre legionaris
auxiliars
i jueus esclavitzats.
També va fer
llegir
una muralla
sobre
tot el perímetre
de la muntanya
per evitar
que ningú
pogués
ni entrar
ni sortir.
Avui en dia
de fet
se pot encara
ressigir
aquesta muralla
així com
les improntes
que van deixar
els campaments
des de l'aire
es veuen perfectament.
Com hem dit
la fortaleza
compta
en dos excèsos.
A la part oriental
el camí
de la Serp
molt estret
i escarpat
si es veu
el senyor
de los anillos
és una miqueta
com l'escalinata
que pugen
a Mordor.
Molt bé.
Per fer-te una idea
si algú
és entès
amb
el senyor
de los anillos
un camí
de gairebé
cinc quilòmetres
i se van
un desnivell
de 400 metres
fins a la muralla
els homes
tenen que pujar
un per un
per tant
era impossible.
A vessant
occidental
l'altre camí
també era estret
però més curt
només salvava
uns 150 metres
de desnivell
fins a les muralles
de la fortalesa
era el camí
a Roca Blanca
per la tant
van decidir
els romans
que aquell seria
el camí
més lògic
per arribar a dalt.
Van intentar
alguns atacs
però van ser
infructuosos
i van prendre
una solució
dràstica
si no volien
fer front
a un setge
etern.
Van decidir
construir
una rampa
d'accés
per aquell vessant
occidental
s'havien de salvar
com dic
150 metres
de desnivell.
Esta construcció
de la rampa
va durar
més de mitjany
i van utilitzar
milers de tones
de terra
i pedres
apisonades
barrejades
amb una estructura
de troncs
de fusta
que donava
solidesa
a la construcció.
Finalment
a la primavera
de l'any 73
la rampa
va ser acabada.
Ara calia
trencar les muralles.
A la part superior
de la rampa
vam fer una
plataforma plana
amb una base
en un enllosat
de pedres
d'uns 400 metres
quadrats
per col·locar-hi
una gran torre
de salt
d'una alçada
d'uns 30 metres.
Si pensem
que l'edifici
de l'Atlàntic
d'aquí de Tarragona
fa 50 metres
imaginem-nos
més de la meitat
una torre
de fusta
i construïda
damunt de la rampa.
Déu-n'hi-do
a l'obra d'enginyeria.
Als pisos superiors
d'aquesta construcció
els artillers
disparaven
les seves balistes
i escorpins
per evitar
atacs enemics
i a la part inferior
un ariet
anava donant cops
a la muralla
sense descans.
Finalment
va caure un tros
de muralla
però van comprovar
que darrere
n'havien construït
un altre
alternant
cables de fusta
i pedra.
I això
aconseguia
amortiguar els cops
de l'Ariet
així que van haver
de recorrir al foc
per encendiar
la fusta
d'esta segona muralla
i obrir
finalment
cap al final
del 2 de maig
d'aquell
any 73
de la nostra era
una bretxa definitiva
a la muralla
però com que era de nit
van decidir
esperar l'atac
el dia següent
van deixar una forta guarnició
perquè no hi haguessin
atacs
i al matí següent
del 3 de maig
van entrar
les tropes romanes
a Massadà
però en lloc
de trobar-se
una lluita
aferrissada
també es van trobar
silenci
i és que els sicaris
conscients del seu destí
van decidir
donar-se mort
abans de caure
a presoners
i ser esclavissats
però com que el suïcidi
no era tolerat
per les lleis jueves
van decidir
que cada home
mataria la seva família
i després
a sorts
van elegir 10 homes
per matar tots els demés
un cop fet
la terrible feina
els 10 van tornar
a elegir a sorts
a un d'ells
que
los donés mort
i finalment
que es tragués la vida
abans però
d'incendiar
la fortalesa
exceptuant
els magatzems
no van cremar
els magatzems
per demostrar
els romans
que actuaven
per resolució
no per desesperació
sí
perquè estàvem plens
on creia
hi havia molt de mitjà
i van dir
no ho fem
perquè estem desesperats
sinó que ho fem
realment
per les nostres conviccions
que n'aprenguin
sí
que n'aprenguin
els romans
només van trobar
dos dones velles
i tres nens en vida
amagats
a un dels túnel
de les cisternes
ells van ser qui
van relatar
el que havia passat
impressionats
per la resolució
dels sicaris
els romans
van perdonar
la vida
als supervivents
i un cop
acabat l'atac
Massadabac
va continuar sent
un acantonament
de tropes romanes
fins a principis
del segle II
i després
va ser abandonada
fins que a principis
del segle V
es van instal·lar
un petit
monestir
bisantí
després de la conquista
ara
l'indret ja va ser
abandonat
definitivament
d'Israel
Massadà
és un dels principals
símbols
nacionalistes
i allí juren bandera
els militars
hebreus
molt bé
tota una icona
però tot això
evidentment
ja seria una altra història
no envinguis
amb històries
curiositats
tirem enrere
en el temps
com és habitual
aquí el no envinguis
amb històries
i ens preguntem
ho solen fer
i ens preguntem
què tenien en comú
tres personatges
del segle XV
en concret
Pedro Girón
l'infant Alphons
i Enric IV
tots ells
aquí vivint
a la parínsula ibèrica
què poden tenir en comú
aquests tres personatges?
la religió?
no
potser tenien moltes
coses en comú
però
els tres
els vincula
a algun nexe
desgraciadament
Isabel
Isabel la Catòlica
la Issa
que és l'esposa
del Nando
Isabel Fernando
tanto mundo
tanto tanto
molt bé
doncs
aquests tres personatges
Pedro Girón
el 1466
l'infant Alphons
el juliol del 1468
i Enric IV
el desembre de 1474
van anar desapareixent
doncs
de la vida pública
suposadament
enverinats
per Isabel
la Catòlica
Isabel la Catòlica
feia desaparèixer
tots els obstacles
que li impedien
l'ascens
a la vida política
de la parínsula ibèrica
les morts
d'aquests tres personatges
en estranyes circumstàncies
van despertar
molts dubtes
però en cap moment
es van investigar
els fets
és a dir
no hi havia un FSI
professional
de l'època
ni ningú es va preguntar
perquè havien mort
d'un dia per un altre
Pedro Girón
l'infant Alphons
i Enric IV
tot s'ha de dir
cap d'aquests personatges
suposadament
morts enverinats
per Isabel la Catòlica
tampoc no eren
no eren
sants
no eren
bons homes
no eren
però això tampoc justificaria
no no
l'assassinat
això tampoc
i menys enverinats
la curiositat
doncs aquesta
l'amor pel verí
d'una monarca
en la història
de la història espanyola
doncs
Isabel la Catòlica
avui fa 100 anys
a Tarragona
i avui fa 100 anys
a Tarragona
continuava
l'ambient bèl·lic
i veig que
amb el programa
número 8
de la 60 temporada
del No vinguis a mi història
es continua
el nom
avui fa 100 anys
avui fa 100 anys
a Tarragona
manuscrit
escrit
sí
encara no hi ha
càmera fotogràfica
haurem de demanar
pressupost
haurem de demanar-ho
al Raig Mags
demana
recordem
notícia
notícia
notícia
el 24 de novembre
del 1909
avui fa 100 anys
extretes
del diario
de Tarragona
de tan pronto
tuvo ayer notícia
de la marcha
de los soldados
de esta guarnición
destinados a Melilla
el señor alcalde
dio orden
de que se entregaran
a los coroneles
de Almanza
y Luchana
una cantidad
en metálico
para que se distribuyera
una peseta
a cada uno
de los soldados
expedicionarios
y 6 reales
a los cabos
como tenía acordado
el ayuntamiento
o sea que los tenaban
una peseta
y todos contentos
si los mataban
después
no pasaba res
asimismo
el señor Guas
invitó a los concejales
a bajar a la estación
a fin de tributar
una cariñosa despedida
a los soldados
que van a Melilla
a defender la patria
van a defender la patria
los soldados
evidentemente
del pueblo llano
los señores concejales
y otros
que no los anaven a despedir
no anaven a Melilla
a defensar la patria
como siempre pasa
bueno
la defensaban
segons seños
claro
desde los otros
desde los seus despatxos
muy bien
desde los seus despatxos
ui
aquesta tos
continúa
continúa
se han hecho pruebas
en Inglaterra
esta noticia
es muy curiosa
a mi cada vez
en los diarios
de hace 100 años
o así
surten noticias
que se podría escribir
un libro
se podría escribir
un libro
y dos
y 25
noticias
que
sobretot
he fet científicos
que después
dius
yo no he sentit
mai
res de eso
pero
mira
dius
se han hecho pruebas
en Inglaterra
para averiguar
si la golondrina
posee
un instinto
especial
que hace tan útiles
si posee
ese instinto
especial
Jordi
que me diste
que hace tan útiles
a las palomas mensajeras
como correos
varias golondrinas
cogidas en
Lostock
Lacham
Anglaterra
fueron llevadas
a la isla de Man
donde las dieron
suelta

el partido
aquí tal
fenomenal
fenomenal
tot s'ha de dir
la Silvia
segona part
o primera part
segona
segona
primers minuts
de la segona part
la Silvia
en setmana
s'ha de només començar
el programa
en tancar la tele
clar
l'ongüento
de Rojo Merré
que jo
t'ha de dir
dir una cosa
m'acosta
m'acosta
m'acosta
perquè no sé ben bé
el que és
jo tampoc
no tinc ni idea
suposo que són
dolències
de cavalls
fa cent anys
però
Déu-n'hi-do
que segurament
que una especialista
en cavalls
segur que
m'estaria dient
això ho conec
però
nosaltres anem una mica
a peixos
almenys
mentre pagui
exacte
un guento
Rojo Merré
en todas las farmacias
agente general
Eli de Tauriers
Urbieta 54
San Sebastián
un guento Rojo Merré
patrocina
al Non Minguis Amistòria
Noticias
Set
què et sembla
si faig jo la primera
sí
vinga
sembla bé
ah ja sé per què
també no
perquè és molt interessant
resulta que
si us interessa
la segona guerra mundial
hi ha una col·lecció
de fotos
aèries inèdites
que condena
me l'has fotut
preses
per la Royal Air Force
la força aèria britànica
molt bé
que es poden ara
veure per primera vegada
internet
sí
són imatges
del conflicte bèl·lic
que inclueixen
fotos de presoners
aliats
que estaven
empresonats
pels nazis
a un castell
a prop de Lèpsic
sí sí
el castell
el castell
del Kolditz
exacte
que van fer una sèrie
molt famosa
fa
fa anys
fa molts anys
sí
i molt bona
per cert
doncs hi ha també
fotografies
de reconeixements
aèries
de ciutats
etc
hi ha una adreça
d'internet
si us interessa
que és
www.aerial.rcamps
però amb una H
intercalada
després de l'A
sí sí
punt
G-O-B
punt
U-K
molt
aerial
aircamps
ficant fotos
Raf
al Google
també apareix
segurament
segurament
és a dir
jo ho he estat
bé esta tarda
xafardejant
una mica
sí jo també
també
en veritat
sí sí
i molt interessant
fotografies
perquè a més a més
et va alternant
o sigui
et superposa
les fotografies antigues
en imatges
de satèl·lit
actual
molt interessant
una primera entrega
d'aquest material
al·lucinant
són 4.000 fotografies
penjades des d'ahir
a la xarxa
un projecte
que
amb el temps
doncs
més endavant
doncs arribaran
als 10 milions
de fotografies bèl·liques
realitzades
per la força aèria
britànica
la RAF
però no només
de la segona guerra mundial
sinó que també
hi ha fotografies
de la guerra freda
o del conflicte de Suez
i entre
com deia el Manel
doncs tota una col·lecció
d'imatges inèdites
on destaquen fotos
de camps de concentració
totes aèries
clar
però són fetes
per la RAF
el dia D
ciutats destruïdes
com per exemple
la de Caen
no sé si l'has vist
és increïble
la de Caen
que la van bombardejar
els propis anglesos
sí sí
el castell
de Coldits
utilitzat
com a pressó
d'alta seguretat
per oficials
aliats presoners
o també les instal·lacions
de Penemunde
a la costa bàltica
on un senyor
anomenat
von Braun
experimentava
amb els coets nazis
és a dir
els
UV1 i els UV2
seguim amb més notícies
en portes alguna més
no?
sí
porto una altra
però
bueno
com que la meva és breu
també seguim a Alemanya
i és que Alemanya
ha reconegut un rècord nacional
que els nazis
van negar
a una assaltadora
jueva
fa 73 anys
aquesta senyora s'anomena
Gretel Bergman
encara està viva
i viu a Nova York
on va emigrar
l'any 1937
avui actualment
doncs té 95 anys
i és que aquesta senyora
l'any 36
va
va
va batre el rècord nacional
de salt d'alçada
aconseguit
bueno
aconseguint superar
un llistó
de 1,60 m
la veritat diré
1,60 m
tampoc és gaire
però bé
estem parlant
de l'any 36
jo no el saltaria
avui en dia
està
amb 2,09
la resposta del govern
de Hitler
va ser que
el rècord
i a més a més
va impedir
aquesta senyora
la Gretel Bergman
a competir
en els Jocs Olímpics
de Berlín
i ara
l'estat
l'estat alemany
ha reconegut
aquest rècord nacional
i
aquesta senyora
deu ser
avui en dia
avui
la dona més feliç
del món
73 anys
després
han trigat una mica
però bé
més val tard
que mai
jo també porto
una notícia
que m'ho remet
a la província
de Sevilla
més concretament
a les excavacions
del Domen
de Montelirio
que està
en un poble
que es diu
Castilleja de Guzmán
a la província
de Sevilla
s'està excavant
l'any 2007
i es va fer
una primera excavació
ara se n'està fent
una altra
i han descobert
17 figures
zoomorfes
en formes d'animals
i de marfil
dos altars
i 113
puntes de fletxa
doncs què
Déu-n'hi-do
està molt bé
doncs què
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
de gran valor arqueològic
s'ha de dir
Manel
expliquem-nos bé
és que m'he col·lapso
a vegades m'he col·lapso
sí, sí
també van
l'any 2007
van trobar
diversos cadàvers
ara s'ha pogut
gràcies al Carbó 14
averiguar
que són més antics
del que es pensava
que tenen
entre 4.800
4.900 anys
que és una
doncs
una tomba
una tomba
col·lectiva
sí, sí
que ha aparegut
intacta
i
que està apareixent
moltíssim
moltíssim
material
molt de fato
ho pots dir
molt de fato
molt de fato
com deieu
per les terres de l'Ebre
i encara no ha acabat
d'escavar
perquè la campanya
va continuar
i doncs
els arqueòlegs
encara presagien
noves sorpreses
que poden
arribar
parlen
d'un gran
jefe tribal
que hauria estat
enterrat
i com dic
destaquen
aquestes figures
zoomorfes
que representen
porcs
una representa
un nau
i també
hi ha sis objectes
de marfil
que representen
gla
glas
bellotes
lo qual
ha portat
a la hipòtesi
que ja
potser
ja es
cuidaven
o ja
s'havien
domesticat
porcs
i se les criava
en bellota
com se fa actualment
a les deeses
d'extremadura
estem parlant
de la província
de Sevilla
per cert
s'ha acabat
no?
sí
sap la resta
romanes
que hi ha
al costat
del plaça de Toros
avui he vist
ara que recordo
amb un flash
que al diari
de Tarragona
sortia
que han estat
tapades
per protegir-les
després de
diversos mesos
que hi ha
les pintures
inclús potser
un any
jo recordo
la temporada passada
tu ja n'havies parlat
sí
suposo que la pintura
moral
no ha digut
que era pràcticament
res
i ara ho tapen
sí
ara sembla ser
que l'Ajuntament
ha pagat
a una empresa
d'arqueologia
perquè les tapin
doncs ho hagués
pogut tapar
més val tard
que mai
però en aquests casos
tractant-se
del patrimoni
històric
d'una ciutat
com Tarragona
patrimoni de la humanitat
que vol organitzar
o vol estar
al capdavant
del 2016
no és
capital cultural
etcètera
etcètera
targeta vermella
com a mínim groc
amb toc d'atenció
hem arribat
al punt final
de l'Històries
ha estat un plaer
el Barça segueix guanyant
nosaltres som els homes
més feliços del món
i la Sílvia
suposo que la dona
també més feliç del món
perquè tampoc
ha sortit tan malament
aquest programa
adeu-siau
adeu-siau
de l'Històries
de l'Històries
de l'Històries
de l'Històries
de l'Històries
de l'Històries