Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que també, tal dia com avui, un 21 d'abril de 1960,
s'inaugurava a la ciutat de Brasília,
des d'aleshores capital del Brasil.
La nova capital del Brasil va ser aixecada en terrenys guanyats a la selva
entre les conques de tres rius, l'Amazones, el Paranà i el São Francisco.
Concebuda pels arquitectes Lucio Costa i Òscar Niemeyer,
la ciutat va ser dissenyada pensant especialment
en la seva funcionalitat com a capital administrativa de l'estat brasiler.
Actualment compta amb una població propera
gairebé 3 milions de persones.
La ciutat s'ordena en forma de triangle equilàtera
al voltant de la plaça dels Tres Poders
i compta amb una gran xarxa d'autopistes
per, en teoria, alliberar-la dels problemes circulatoris,
però tenint en compte que cada vegada hi ha més cotxes al món,
segurament també deuen tenir problemes de circulació
o circulatoris en aquesta ciutat.
L'any 1987, l'UNESCO la va declarar
Ciutat Patrimoni Cultural de la Humanitat,
sent l'única ciutat construïda durant el segle XX
que ha rebut aquesta distinció.
No em vinguis amb històries, el monogràfic.
I de la mateixa manera que la setmana passada
vam dedicar el nostre monogràfic a l'extraperlo,
és a dir, aquella actitud o aquells fets del mercat negre
que ja es van produir, doncs, bé, un terme que apareixia
en la Segona República, una idea, uns fets que es van produir
ja durant la Guerra Civil, però que sobretot van ser coneguts
durant la postguerra.
Avui dediquem el nostre monogràfic a un aspecte de la Batalla de l'Ebre,
una batalla de la qual hi ha altres edicions del nostre programa
i hem dedicat algun espai, alguns dels moviments militars, etcètera, etcètera,
però avui el dediquem en concret, deixant-nos de banda
altres grans fronts oberts de la Guerra Civil espanyola,
com podrien ser la batalla per Madrid, la batalla pel nord de la península
o la batalla general a Catalunya.
Doncs ens centrem a la batalla aèria de l'Ebre.
Ningú no qüestiona que la batalla de l'Ebre
va ser un esdeveniment històric i bèl·lic de gran magnitud,
però sempre hi ha hagut aspectes que han estat menys tractats
i avui, amb una sèrie de consideracions,
volem tractar aquests aspectes de la batalla aèria a l'Ebre.
Tota una sèrie d'accions aèries que van des del 25 de juliol
fins al 16 de novembre de l'any 38.
I iniciem el nostre monogràfic, o petit monogràfic.
I la veritat es fa una mica estrany no poder dialogar amb el Manel.
Però bé, també el saludem des d'aquí,
que crec que ja està a Tarragona City,
i que ha passat un dia molt dur de feina.
Però bé, una de les primeres dades que ens sorprèn
a l'hora d'analitzar l'activitat aèria durant la batalla de l'Ebre
és la relació de les aviacions enfrontades.
Ja sabeu els dos bàndols, el república i el franquista.
Normalment s'especula amb l'equilibri i la qualitat dels aparells
o es parla d'inferioritat de les forces republicanes.
Però tot això, sovint, es parla sense cap tipus de justificació.
Es parla per parlar i la gent s'omple la boca de paraules.
Iniciem aquesta sèrie de consideracions.
Primer, parlant dels aparells de bombardets passants,
és a dir, els grans bombarders.
Les forces aèries republicanes van disposar d'un nombre d'efectius escàs,
Bimotors Tupolev SB-2 Katiuska,
de fabricació soviètica,
l'únic aparell que podia considerar-se com un bombarder modern
de tipus mitjà i operatiu,
i amb una càrrega ofensiva que s'acostava aproximadament als 700 quilos.
Al llarg de la batalla, la seva presència sobre el front de l'Ebre
no va superar els nou aparells.
Davant d'aquests efectius, l'aviació franquista,
l'autonomenada aviació nispana,
la legió còndor alemany i l'aviació legionària italiana,
en va ser aquesta darrera a Mallorca,
mantenien una superioritat aproximada de 10 a 1,
amb aparells amb una càrrega de bomba superior als 1.000 quilos.
És a dir, ja veiem que l'avantatge està bàsicament en mans franquistes.
Alguns d'aquests aparells eren moderns,
i el que és més important, amb una fiabilitat
i una disponibilitat de recanvis que els republicans
no haguessin pogut somiar mai.
Hem de tenir en compte que el pacte de no intervenció
per part de la Gran Bretanya i de la França,
i després també d'altres potències europees,
va impedir que la república es nodrís de suports
per part dels governs europeus que defensaven les democràcies.
Per una altra banda, l'intervencionisme d'Itàlia i Alemanya,
bàsicament, i també de Portugal,
sempre va donar un suport i un recolzament important
al bàndol franquista.
Això també es va fer notar amb els aparells aèris, amb els avions.
D'aquesta manera, la visió de Franco s'imposar,
tot i les elevades baixes provocades durant els primers dies,
per les defenses aèries governamentals.
Els republicans no van poder fer front a aquest desplegament.
A mesura que avançava la batalla,
la inferioritat republicana es va fer cada vegada més evident.
La intercepció dels bombarders nacionals es devenia cada vegada més difícil,
donada la nutrida protecció de casses Fiat i Messerschmitt
que tenien al bànol franquista.
Tot i això, els republicans sempre van oposar resistència.
A més, l'exèrcit franquista disposava de bombarders
de la força expedicionera italiana amb seu a Mallorca,
que intervenien sense descans contra la rereguarda republicana al Mediterrani,
com una veritable força aèria estratègica.
En canvi, els bombarders republicans intentaven combinar els atacs al front
amb les estratègies de rereguarda,
però de forma gairebé inviable.
Les set contraofensives franquistes disposaran d'una aviació tàctica i estratègica
que arrasava les posicions republicanes
amb una eficàcia desmoralitzadora
sobre els soldats que es trobaven en aquesta primera línia de front.
Possiblement, la mateixa sensació desmoralitzadora
que va patir també l'aviació franquista
quan contemplava com els milers de tones de bombes que llançaven
no servien per anul·lar definitivament els ponts
ni molt menys la moral de resistència republicana,
una resistència republicana que encara, per aquestes dates,
tenia el suport de les brigades internacionals.
Altres fets destacables són la persistència en els atacs aèris sobre el riu
fins ben entrada la batalla.
Els bombardets passants continuats amb terribles conseqüències psicològiques
sobre les tropes republicanes,
així com la participació de les conegudes cadenes i els bombarders a baixa altura
amb aparells de cooperació que colpejaven amb insistència
les posicions d'aquest exercit republicà o l'exercit popular.
És a dir, abans de qualsevol atac,
sempre hi havia tota una sèrie d'atacs aèris amb bombarders
i amb atrallaments a les primeres línies del front republicà.
Després, d'una altra banda, tractem també el tema, molt breument,
perquè el temps no ens permet més, de l'aviació de caça.
L'aviació republicana va alinear una quantitat important de caces
però sensiblement inferior a la de Franco, també.
Els governamentals republicans van fer un gran esforç de producció
i es van beneficiar momentàniament de l'obertura de la frontera francesa.
Aquest fet els va permetre disposar de caces piplans I-15,
coneguts com els xatos, que també eren fabricats a Reus i Sabadell,
i els nous enviaments de l'URSS van servir igualment
per completar les esquadrilles de caces I-16, també coneguts com a mosca.
Aquests darrers aparells, els mosca, eren veritables cases monoplans moderns,
eren ràpids, eren valuosos i eren insubstituïbles,
ja que la indústria governamental no comptava amb els mitjans per produir-los
i forçosament s'havien d'importar.
A diferència del seu enemic, els I-16 mosca,
que es perdien en combat o es perdien també en accidents,
que era un fet també bastant habitual,
van resultar impossibles de reemplaçar.
Els àgils, per una altra banda, els caces piplans I-15, molt més àgils,
van destinar-se a missions de matrallament de les línies enemiques franquistes,
mentre que els I-16 normalment tenien la missió de defensar-los.
Davant tots ells, els caces adversaris, és a dir, els franquistes,
en els Fiat FR-32, de les esquadrilles hispanes italianes,
i després també els monoplans Messerschmitts BF-109 alemants,
que disposaven d'un nombre d'efectius major i una absoluta autonomia per actuar com a caces.
La força aèria franquista comptava, a més, amb una gran voluntat de victòria,
i és que els comandaments militars anaven, podríem dir, anaven més per feina,
no estaven per hòsties, dient-ho clarament.
En el seu protocol, inimpensable, com un pilot experimentat i veterà
acabés en un despatx encarregant-se de tasques administratives,
i això, curiosament, és el que sovint va succeir a les files republicanes,
on pilots valuosos acabaven en despatxos fent tasques administratives,
mentre que, per una altra banda, els pilots novells,
que sí que eren molt més agosserats, però que no tenien entrenament ni experiència,
i eren molt més propensos als accidents,
doncs acabaven a primera línia de front.
La major experiència del personal de primera línia de l'Avisió de Franco,
unit a un concepte militar ben estricte,
els va donar bons resultats.
A més, una estranya política, com dèiem,
allunyava els veterans a esquadrilles de segona línia,
això dins del bàndol republicà.
Per la seva banda, les forces franquistes enviaven al front
tots els aparells que podien combatre,
és a dir, que sabien explotar molt millor els seus recursos.
Aquest avantatge no només va ser possible
gràcies a una mentalitat més ofensiva del bàndol franquista
o del bàndol sublevat, sinó també una enorme logística
o recanvis que arribaven des de Roma i Berlín.
Una logística molt més eficaç,
ja que disposaven de motors, recanvis, tallers,
i sobretot també d'aparells nous.
La guerra espanyola,
els aspectes aèris de la guerra civil espanyola,
van ser hereus de la Primera Guerra Mundial,
per una banda, com és evident, també.
En els primers combats aèris sobre Madrid,
els cases van lluitar en un nombre escàs,
però amb el temps cada vegada hi va haver més avions al cel.
De manera progressiva, l'aviació va anar especialitzant-se
i mentre els cases es disputaven al cel a un segon nivell,
els aparells de cooperació colpien les posicions a nivell de terra
amb una tàctica que va mantenir-se al llarg de la guerra.
Ai, al llarg de la guerra, volem dir.
Amb tot, si analitzem la Batalla de l'Ebre,
aquesta va anar molt més enllà de les primeres batalles
de la Segona Guerra Mundial.
En termes aeronàutics,
no és precursora dels enfrontaments aèris
que es van produir durant la Segona Guerra Mundial
a Polònia, Noruega o als Països Baixos.
La Batalla Aèria de l'Ebre
enllaça de manera directa
amb episodis bèl·lics posteriors
com la Batalla Aèria a França
o la Batalla d'Anglaterra.
I és que, un cop iniciava l'ofensiva,
l'aviació governamental
va poder crear una unitat de parell 616
per combatre a gran altitud
i d'aquesta manera
fer front a la superioritat aèria enemiga
fins al moment
en mans dels cases
a la mans de la Legió Còndor.
Els combats a altituds properes als 8.000 metres
van obrir un tercer nivell de combat
gràcies a les modificacions improvisades
dels cases monoplans republicans
i el combat aèri a grans altituds
com ja comentàvem abans
es va produir, en aquest cas
a la Batalla Aèria de l'Ebre
durant la Guerra Civil Espanyola
i no es tornin a veure
fins a l'any 1940
a les batalles de França i Anglaterra.
Després, per una altra banda
durant la Batalla de l'Ebre
també va haver el problema
o la qüestió
que hi havia molts fronts oberts
i mentre que el bàndum franquista
o sublevat tenia molt més recursos
però d'una altra banda
els republicans en tenien menys
i això també significava
que havien de
doncs, mentre
bé, ja hem parlat
de la superioritat numèrica
i durant els enfrontaments a l'Ebre
la major part de la força aèria republicana
anomenada popularment
com la Gloriosa
també lluitava de manera carnissada
per defensar la ciutat de València.
En definitiva
a la Guerra Civil
i de la mateixa manera
que posteriorment
va passar la Segona Guerra Mundial
el poder-hi va esdevenir capdalt
per a la victòria final
en aquest cas
dels sublevats
dels franquistes
i també
per una altra banda
hi hauria tota una sèrie d'aspectes
que podríem seguir continuant parlant
però segurament
ho deixarem
perquè això ja és una altra història.
No en vinguis amb històries
Curiositats
A veure, Sílvia, pregunta
Quants fraus
quants fraus
coneixes?
O quin és el frau més famós
que coneixes?
Darrerament
ja se sap, no?
N'hi ha molts, no?
No, no, però dic sobretot
aquest últim
que ens ha tocat
a mi no personalment
però amb molta gent famosa
i amb molta gent
que desconeixem
però que també ha sortit
a la palestra
Home, aquest senyor
dels Estats Units
que amb el sistema piramidal
ha fet un...
Bé, ha deixat a tothom
amb les butxaques buides
Sí, doncs potser
aquest passaria
al llistat número 1
Però Déu-n'hi-do, eh?
Sí, sí
Avui parlem també
d'un altre frau famós
però ens retrocedim
amb el temps
anem al segle XX
Ja existien, ja?
I tant
Han existit tota la vida
i continuaran existint
I espera't, no?
Sí, sí
I espera't que ens trobarem
encara
I espera't
I retrocedim a l'any 1912
quan Charles Dawson
va descobrir
junó amb els seus estudiants
al sud de la Gran Bretanya
el crani humà
més antic
que mai s'havia trobat
Se'l va anomenar
crani de Peel Down
Durant 40 anys
el descobriment
va ser reconegut
i molt comentat
a la comunitat científica
Es va descriure
en moltes línies
molts llibres
sobre
en contra
i a favor
d'aquest crani
de Peel Down
Dawson
va ser considerat
gairebé un heroi
però l'any 1953
experts del Moció Britànic
van descobrir
que es tractava
d'un frau
Havia estat
aquest crani
havia estat fabricat
amb un crani humà
modern
i la mandíbula inferior
d'un orangutà
convenientment adulterats
per donar
una aparència
de fòssil antic
Curiosament
també ja tothom
coneix
la rivalitat entre França
i Anglaterra
tots els antropòlegs
anglesos
van quedant ridícul
enfront als seus adversaris
francesos
i curiosament
tot i que hi va haver
molts sospitosos
mai va poder arribar
a descobrir amb seguretat
qui va
iniciar
o qui va perpetrar
aquest frau
o aquest engany
a la comunitat científica
però Jordi
jo tinc una pregunta
també que he fer-te
diguem
quants d'aquests
hi haurà
i que ningú
ho ha volgut desvallar
sí
que encara no sabem
això també
aquest és un altre
que potser
estem veient
crani
ossos
etc
o quadres
o quadres
o descobriment
de restes
antigues
i que prèviament
han estat falsificades
perquè potser
o han estat robades
per sequejadors
ara que no està
el Manel
fa i honor
a les piràmides
d'Egipte
o etc
perquè podríem posar
molts exemples
i siguin més profuns
i si la vida mateixa
és un frau
s'han acabat
fins de la sintonia
avui fa 100 anys
a Tarragona
aquesta
arriba
aquesta
gran secció
no sé
si podré arribar
al nivell
de solemnitat
que normalment
li fica
el nostre
estimat
Manel Magí
però bé
recordeu
avui fa 100 anys
a Tarragona
què deia
el diari
de Tarragona
perquè se deia així
el diari
de Tarragona
tal dia com avui
21 d'abril
de l'any 1909
el Manel
ha fet
una recopilació
de notícies
i també
si no m'equivoco
no
si no m'equivoco
no
completament cert
tenim un patrocinador
jo t'ho desvetllo
sí
tenim un patrocinador
ens farem d'or
cada setmana
un patrocinador diferent
el que no sé
em pregunto
que normalment
no es repeteixen
els patrocinadors
no però si s'assemblen prou
jo crec que abans
estàvem buscant
sempre l'exil
de l'eterna joventut
o estàvem buscant
alguna cosa
que curés
totes les malalties
del món mundial
i sempre trobàvem
alguna solució
ja la parlarem després
més fraus crec
això em sona a frau
no sé per què
jo crec que sona a il·lusió
el xarop
sí
esperança
esperança
molt bé
però anem primer
a dos o tres notícies
del diari de Tarragona
com dèiem
de tal dia com avui
de l'any 1909
el primer
es titula
audiència provincial
escolta Sílvia
perquè això
la veritat
després d'haver-ho llegit abans
m'ha deixat molt sobtat
ocurriu el hecho
que se atribuïa
a Juan Colomé
al Bacar
en la partida
de Embella
próxima a Tortosa
parece que
el Colomé
penetró en la madrugada
del 8 de junio
último
en la cabaña
de Josefa
Casanova
hallándose esta
aún en cama
en ocasión
de no hallarse
su marido
con determinados
propósitos
la Casanova
gritó
se resistió
llegó
su madrastra
y no fueron
consumados
los propósitos
atribuidos
al procesado
éste negaba
toda participación
en el hecho
formaron sala
los señores Galindo
presidente
y los señores
Sabay
y Olivé
actuó de fiscal
el señor Cortés
era defensor
el letrado
señor Bau
y representaba
al proceso
el procurador
señor Peñarrubia
practicada
la prueba
y sometidas
no y sostenidas
perdó
las conclusiones
de acusación
y defensa
la presidencia
pronunció
el oportuno resumen
sometiéndose
al fallo
del jurado
una sola pregunta
ésta fue contestada
en sentido
negativo
absolutorio
y la sala
en su virtud
dictó sentencia
declarando libre
e irresponsable
a l'acusado
es a dir
un intent de violación
crec
amb tota regla
això és el que
t'estava pensant
i l'acusat
aquest senyor
Juan Colomer
albacar
de la partida
d'enveja
propera a Tortosa
va quedar lliure
i sense cap tipus
de responsabilitat
sobre els actes
i encara que no
li tingués
que hagués pagat
la noia
alguna cosa
no no
això ja no ho diu
però quina vergonya
doncs sí
doncs sí
doncs sí
bé
sí clar
com aquell castellà
era tan
jo crec que la gent
fins que quan ho va llegir
millor li va donar
fins i tot la raó
a l'home
sí no ho sé
com era tan rebuscadet
i això
però
nosaltres potser
en ple segle XXI
estem molt més consensats
amb tot això
de la violència
i discriminació de gènere
etc
doncs bé
no ens podem creure
al principi
dues notícies més
també de tal dia com avui
de l'any
1909
al diario de Tarragona
numeroso público
asistió anoche
al cine moderno
admirando al notable
bandurrista
don Manuel López
el cual es digno
de ser oído
por su agilidad
y maravillosa
ejecución
és a dir
el senyor
Manuel López
tot un mestre
tot un
com a si
una persona
que toca molt bé
un instrument
tot un virtuós
de la bandurria
i la última
gacetilla de quejas
ens trobem en periodo electoral
en cumpliment de la ley
al empezar
el periodo electoral
se fijaron
en las listas de lectores
en las puertas
de los colegios
pero algún malintencionado
se ha dedicado
a destruir las listas
llevándose
hasta las tablillas
hemos de rogar
a los buenos ciudadanos
que cooperen
a la acción
de la justicia
para evitar
tales desmanes
és a dir
de un i d'o'hé
frau
turnem a frau
intenda frau
en aquest cas
a la electoral
a Tarragona
tal dia com avui
21 d'abril
de 1909
increïble
jo volia comentar-te
una cosa també Jordi
fent una miqueta referència
tu te recordes
d'aquells exhibicionistes
que anaven sempre
amb una gavardina
i que
sí
bueno no me'n recordo
però he sentit a parlar
directament
m'entens que
alguna notícia ha sortit
doncs darrerament
avui
com deies tu abans
segle XXI
encara hi ha
encara n'hi ha
i a més aquí al costadet
a part de la ciutat
ostres
perquè vegis
que les coses
no canvien gaire
no canvien gaire
no canvien gaire
molt bé
jo volia a mi solución
sí
a tu solución
mentre no sigui
la solución final
proclamada per Hitler
solución benedicto
uau
què et sembla
tenim patrocinador
recordem
perquè la gent s'ha de quedar
perquè nosaltres
mimem molt
els nostres patrocinadors
perquè gràcies a ells
mengem cada dia
sí
sí
de paquet
no sé si menjaries gaire
a veure
un mal de panxa
segur que l'agafava
és quina por que em fa
començo?
vinga anem-hi
solución benedicto
glicero fosfato de cal
con greosotal
aquí ja
claríssim
preparación
la más racional
para curar
la tuberculosis
bronquitis
catarros crónicos
infecciones gripales
enfermedades
consuntivas
inapetencia
debilidad general
postración nerviosa
neurastenia
enfermedades mentales
caries
raquitismo
escrofulismo
etc
etc
etc
curava tot
curava tot
era miraculosa
jo
tuberculosis
bronquitis
inapetencia
nervios
enfermedades mentales
i el que més m'ha agradat
nervios
caries
caries
sí que dius
algunes són molt greus
a veure no vull dir
que la caries
no sé què
els nervis
els nervis
t'obreixen caries
clar clar
que ve d'aquí
ve d'aquí
això benedicto
a la solució
benedicto
uau
i ara aquí
jo he fet un resum
perquè clar
me posava a tots els llocs
on podíem aconseguir
aquesta solució
i clar he pensat
a veure si estic de Tarragona
on aniríem més proper
o a Tarragona
o a Reus
o a Valls
són la seva excepció
perquè clar
anar per exemple
al Vendrell
o a Barcelona
o per exemple
a Madrid
tu aniries a buscar
no home
per algú de Tarragona
doncs no
però per començar
les carreteres
no eren com eren
i tampoc
els mitjans de transport
per això
dic que
el frasco
el frasco
eren dos cinquenta pessetes
sí
que està bé
està bé
dius mira
bon breu
a veure si ho arreglo tot
està molt bé
sí sí
el depósito general
jo què dius
allò al centre
es trobava a la farmàcia
del doctor Benedicto
a Sant Bernardo 41
de Madrid
ara anem a les adreses
de Tarragona
Reus i Valls
molt bé
perquè es volgui apropar
exacte
en Tarragona
farmàcia de los Dres
Cuchi i Mirambell
a Reus
a la farmàcia
del senyor
de don Antonio Sierra
i a Valls
a don Rafael Oller
no passa adreces
sí que si ho podeu buscar
no ho sé
agafeu un diari
de fa cent anys
de ve de Tarragona
i endavant
només em resta dir
que Solucion Benedicto
patrocina
el no envinguis
amb històries d'avui
notícies
notícies
ai notícies
no notícies
en tenim
tres
si ens dona temps
les farem totes
per començar
dins del programa
d'activitats
al moll de costa
del port de Tarragona
per aquesta primavera
2009
trobem
dues exposicions
que trobem força
interessants
la primera titulada
Pau Casals
i l'exili
fins al
ai
doncs mentira
s'ha acabat
el 29 de març
passa a palavra
doncs l'altra
encara és vigent
visados
per a la libertat
diplomàticos
españoles
ante el holocausto
fins al 17 de maig
del 2009
el tinglado
número 1
del
al moll de costa
del port de Tarragona
també anem
amb una altra exposició
força interessant
que fins fa poc
estava al
Museu d'Història
de Catalunya
a Barcelona
i que ara
podem trobar
el Real Monestir
de Santa Escreus
porta per títol
la gran guerra
en imatges
1914-1918
com hem dit
el Real Monestir
de Santa Escreus
es va iniciar el 9 d'abril
i tancarà
el 26 de juliol
de 2009
l'exposició
la gran guerra
en imatges
recull tota una sèrie
de fotografies
de la primera guerra mundial
procedents
de diferents arxius
una selecció
que s'ha fet
amb criteris
de qualitat fotogràfica
i d'interès històric
alguna d'elles
que es pot consultar
per internet
doncs
són molt interessants
i aquesta selecció
s'ha fet
més enllà
d'òptiques partidistes
o de finalitats
propagandístiques
és a dir
intentant
ser absolutament
objectius
amb la presentació
del material
aquesta sintonia final
ens diu
que la tercera notícia
es queda
al carrer
potser la tindrem present
la propera setmana
saludem
el Manuel Magí
que segurament
deu ser l'únic
coient que tenim avui
i nosaltres marxem
Sílvia García
al control tècnic
Jordi Ximeno
i bé
fins la primera setmana
lau
grà bad