A Tarragona Ràdio, il·lusió, ambició, amor, odi, solidaritat.
Un programa a càrrec dels alumnes de comunicació
de la Universitat Rovira i Virgili.
Passen en aquests moments 3 minuts a 2 quarts de 7 de la tarda.
Benvinguts i benvingudes a un especial de Bàsic, el darrer de la temporada.
Bàsic ha estat un programa de ràdio portat a terme
per alumnes de comunicació de la Universitat Rovira i Virgili
en el marc del taller de ràdio promogut per aquesta emissora,
Tarragona Ràdio, i que ja ha arribat a la seva cinquena edició.
Des del mes de març i fins avui, aquest espai setmanal ha tractat
un concepte clau bàsic de la vida quotidiana,
relacionant-lo amb esdeveniments de l'actualitat tarragonina.
Eduard Virgili, Esther Rufián, Xavier Jiménez,
Mari Artano, Andrea Maria Torres, Josep Maria Llaurador i Marc Busquets
han estat els alumnes que cada setmana han seleccionat,
produït i locutat aquesta proposta
que començava la seva trajectòria el 3 de març
amb un primer concepte bàsic, la il·lusió.
Què, per cert, quin tema més maco per estrenar-nos, eh?
Un concepte preciós, sí senyor.
Així arrencava el primer programa.
Hola, molt bona tarda.
Són dos quarts de set del dia 4 de març
i a Tarragona Ràdio estrenem programa.
Bàsic està produït per estudiants de comunicació
de la Universitat Rovira i Virgili
i tracta l'actualitat de casa nostra
i els sentiments bàsics de la vida quotidiana.
El programa s'iniciava cada setmana
amb el que nosaltres anomenàvem el carro de veus,
una enquesta de carrers sobre el concepte del programa del dia.
Il·lusió, ambició, vergonya, fama, creativitat o dolor
han estat alguns dels conceptes escollits.
M'havies preguntat si tenia què?
És igual.
I és que, de fet,
tota la gent que ha anat passant per davant
del micròfon de Tarragona Ràdio
ens ha fet veure que al món hi ha una mica de tot.
Gent divertida...
Tenen molta alegria i divertir-me.
Moltes gràcies, meu.
I m'estimo molt molt de veure.
De veure.
De veure.
De veure, eh, això.
Ha, ha, ha, ha.
Està de bé.
També gent ambiciosa...
La meva ambició.
Joder, quina pregunta més concreta, no?
Aguantar un poc més, ja que estem aquí.
També gent obsessiva.
A la gent, però jo li puc dir de memòria,
les estàtues del catedral.
Sí, Sineon, Abacú.
Tercer, Jeremías.
Sant Joan Bautista, Màtel, Simón...
Uf, uf, uf...
Gent molt obsessiva...
Jo, com a ambició, en un llarg termini,
estic preocupat pel meteorit que caurà a la Terra el 2012.
Ambició en futura de la humanitat,
que és luchar contra el meteorit que cae el 2012.
Gent internacional...
Mira, una a Lleida, una a Girona,
i l'altra a Barcelona, que et sembla?
I jo aquí.
Així que som una família internacional.
Però també gent molt poc participativa.
No gravis.
Bueno, la xorrada, no estoy pa' xorrada, anda.
En fi, una mica de tot.
Però a banda de sortir al carrer
i copsar les opinions de la gent
sobre els diferents conceptes bàsics
en els quals hem basat el programa,
també hem entrevistat amb molta gent
amb coses molt interessants a dir-nos.
Najat el Hatshmi, escriptora,
la il·lusió de pensar en català.
Jo vaig descobrir que pensava en català
i, mare de Déu, va ser un daltabaix
allà de començar la crisi identitària
i començar a donar voltes i voltes
a totes aquestes coses.
Si jo entenc que la meva manera
de ser catalana és una
i que la del veí és una altra
i que no n'hi ha cap que sigui l'estàndard,
sinó que n'hi ha moltíssimes,
llavors em puc sentir tranquil·la.
Sé d'on vinc, sé qui sóc
i sé que puc reivindicar
que sóc del lloc on tu és que no.
Josep Capella, corresponsal de TV3 a Madrid.
L'ambició dels catalans.
Considera que els catalans som ambiciosos
o ens conformem amb el que tenim?
Som ambiciosos,
però sovint ens conformem massa
amb el que tenim.
Hi ha hagut un silenci?
Jo també he treballat a la ràdio molts anys
i els silencis també tenen la seva repercussió
i tenen el seu què
i són expressius, molt de bonedat.
El Chibi, cantautor,
un poca vergonya, vergonyós.
He sido siempre una persona bastante tímida,
lo sigo siendo,
lo que pasa es que el escenario
me ha quitado mucha de esa timidez.
Sí que cuando me subí por primera vez como Chibi
pues eran sitios muy pequeños,
iban a verme mis amigos y mi familia
y era pues un poco caótico aquello
y la verdad es que con mucha vergüenza.
Lo que pasa es que lo fui enfocando poco a poco
Chibi como un personaje,
entonces yo ya me subo al escenario ahora
que ya han pasado años,
ya han pasado muchas cosas y discos y demás
y me subo como un personaje a interpretarlo
y cuando bajo ya sí que soy la persona.
Miqui Puig, canten y showman.
Fama? ¿Qué es la fama?
I la fama que jo hagi pogut tenir,
la bona i la dolenta,
perquè n'hi ha de les dues,
doncs de veritat que no és que m'importi,
sinó que forma part,
ja sabia que era part del negoci.
Quan treballava al club amb l'Alberto
amb totes les aies de Catalunya
em deien, ai, quin noi més maco, no?
I si em veiessin alguna nit al cau
doncs véssim flipat d'aquell noi tan maco.
lo que no puedo
y al rodar me mareo y me gusta
es una luz que emplea y que...
Mira, això és una gran hipocresia
que últimament a totes les entrevistes
li dic a la gent, saps?
Ara resulta que, ai,
aquests programes que denigren.
No, perdona,
nosaltres anàvem a tocar concurs de rock
en els quals, gràcies a tocar els grups gratis,
complien festes majors
i el premi també era el periodista local,
el regidor de Cultura
i un senyor que havia tingut un grup
feia 50 anys enrere.
I eren els que deia qui guanyava
o no guanyava el concurs.
I moltes vegades feies amb una furgoneta
no sé quants de quilòmetres
per anar a un concurs
que el premi mai te l'acabaven pagant.
Què és més denigrant, això
o sortir a la televisió?
Josep Sánchez Cerralló, historiador
i Josep Maria Prats, teòleg.
La guerra i el dolor.
A la nostra cultura
se sol fer un sinònim entre dolor i guerra.
És evident que les guerres
provoquen més quantitat d'estrès,
més quantitat de brutalitat,
més quantitat de desesperació.
Sartre que sortia esgarrifat
dels drames que va veure
a la Segona Guerra Mundial.
Deia, home, com a mi em poden dir
que existeix Déu?
Si Déu és el que ha permès
que nens innocents morin
en situacions dramàtiques de guerra.
I jo he vist aquests nens morts
pels carrers de feina.
Lola Paniagua, activista mediambiental,
la solidaritat, perdó,
en l'origen de la plataforma
Salvem la Platja Llarga.
Bueno, sorgeix ja fa tres anys
i alguns mesos,
perquè era novembre del 2005
quan un dia va ser jo.
Ahir tinc l'honor
de ser la que se va asserventar
per un diari endarrerit
en un bar
que a la Platja Llarga
volien fer un passeig.
Ala, tan bonica que és
perquè faran un passeig aquí.
Va trucar uns amics
que eren ecologistes,
el Toni Bara i tota aquesta gent,
del GPEC.
van dir,
ves a buscar el projecte
a la seva delegació
a veure què és això.
Vaig anant,
van deixar fer unes fotocòpies,
van mirar-lo,
ala,
terribles.
Parets per tot arreu,
palmeres a enfilera.
Què fem?
què pot fer un ciutadà
en aquest cas?
Van fer un e-mail,
van remaliar a la ministra,
tot el que van poder,
van fer un cartell
i sobretot van fer una web.
I la web jo crec que va ser
el nostre principal instrument
de Jansseny.
posaven el cartell
però sota la web.
Les persones posaven
per els bars,
per les botigues,
potser als bars
els periodistes
s'ho van veure,
se'n van a cimentar,
van trucar per telèfon.
Josep Maria Pou,
actor,
la creativitat al teatre
i Stanislau Verdet,
compositor i cantant,
la creativitat a la música.
La creativitat comença ja
en què hi ha un autor
que ha assegut a casa seva
tot sol davant d'un foli en blanc,
decideix inventar-se una història,
crear una història
i l'escriu
i aquest text
no és teatre encara.
Aquest text llavors
arriba a mans
d'un director d'escena
que decideix
posar això
a dalt de l'escenari
i a partir d'aquell moment
comença
un altre acte brutal
de creativitat
perquè
aquell director
un cop ha llegit
aquell text
imagina
i la creativitat
no és res
sense la imaginació
imagina
que aquells personatges
tenen un físic especial
i una manera de fer especial
i busca els actors
que li semblen adients
per respondre
aquest imaginari seu.
Pots no saber tocar
un instrument,
pots no saber cantar del tot,
pots no tenir diners
però si tens creativitat
mola bastant més
que sigui al revés.
Per fer música
la teva música
i ser una mica personal
i fer alguna cosa que sigui teu
que la gent reconegui
com a teu
jo crec que la creativitat
la creativitat
és el que és essencial.
Borja Coveaga
director de cinema
La mirada
sobre un dels millors
treballs del món.
Jo vengo a fer
molta televisió
i moltes cortos
i des de petit
el que s'haig
no és fer
com a fer televisió
i cortos
sin una pel·lícula
de largometraje.
L'hova a dir
que en el caminón
que haciendo
sketches en televisió
quan vaia semanita
o haciendo cortos
me lo pasava molt bé
i que era
que no era un passo previo
sino algo
que interessava fer
però
lo bonito de esto
es que
durante año y medio
o dos años
solo trabajas
en una cosa
que es una película
que cuesta muchísimo
hacerlo
pero te da
tantas satisfacciones
que alucinas.
Es decir,
es como la confirmación
de que es el trabajo
más maravilloso del mundo.
I companyia de Cirque
la crida
participant del trapezi
al concepte
de la felicitat
en el seu espectacle
On The Edge.
Es divertido esto
porque justo en el espectáculo
hay una
solo hay una frase
del nuestro espectáculo
y es
no sé si es que os he contado
y quiere decir
Señor
usted
esteu content
y
ayer me decían
¿por qué no dice
Señor
sou feliç?
Y finalmente
he volgut guardar
Señor
esteu content
porque
em semblava
no sé
es tan fort
de demanar a algú
si
es feliç.
en fi
molta feina
feta
però és que
encara
n'hi ha
una miqueta més
va va
anem per feina
no tallem aquí
va
seguim
tens raó Esther
anem
per feina
Tarragonines
Tarragonines
Tarragona
Ràdio
Tarragona
Ràdio
Tarragonines
i els
Tarragonins
Tarragona
Ràdio
Doncs ja ho ha escoltat ara
l'Eduard Virgili
doncs com ell no hi ha ningú
que digui Tarragona, Tarragona Ràdio
i Tarragonins com ho fa ell
i és que a banda de tota la gent que ha passat
pel programa durant aquestes darreres setmanes
aquest programa no seria el que és
sense els alumnes que l'han fet possible
cal recordar per exemple
com diuen hola i adeu els col·laboradors
com si fossin una coral
Hola
Ara, que per coral de veritat
l'actuació de l'Eduard i el Josep Maria Llauradó
la van fer durant la realització del reportatge
sobre el karaoke freak show
de la sala zero
on ens van interpretar com ningú
la cançó d'Andoraemon
Un moment, un moment, però vau pujar dalt o no?
No, no, no, a l'escenari no hi vam pujar
nosaltres ens vam quedar baix
de totes maneres
em penso que algun o altre
sí que va cantar
però bé, no sé, no sé si és que ho deixem
o... què et xapa?
ho deixem ja per avui
o continuem i...
No ho sé si continuaria una mica més, eh?
a veure què més hi ha
Ara, no tothom de l'equip té tant d'amor als karaoke's
per frics que siguin, oi Marc?
És que aquí no ha hagut de suportar una turista beguda i vermella
com una gamba atacant aquesta cançó a l'escenari d'un pub
Dedueixo què t'ha passat, no?
Per moment, tu de sola ho fa uns anys
una nit molt trista
Ara, que si alguna cosa quedarà del bàsic
serà la relació especial que es va establir
programa rere programa
entre Esther Rufián i Marc Busquets
Amor possible o impossible
I és que la cosa començava així
ja en el primer programa
Entrem en una sala fosques
amb en Marc Busquets
Doncs vigila on poses les pans
I de fet, després la cosa anava continuant pujant de to
Tu, Marc, voldries ser famós?
D'hora dependria del motiu
I vostè?
No pas, no, no
Però si tu ja ho ets a nosaltres, a la Dori
a mi es consta que hi ha centenars de joves tarragonits
que se senten atrets per la teva veu càlida i sexy
Marc, no t'imagino en pla de formes guillo en tots, eh?
En canvi, jo a l'Esther me l'imagino
Tens acompanyant avui, no Marc? No ben sol
Sí, sí, el tinc
De fet, avui la secció és un duet
Quan tu vulguis, Esther, pot ser un triu
Si hi hagués una pel·lícula que resumís
La relació que tenim l'Esther i jo no crec que fos paga fantasm
En tot cas seria instinto bàsico
Atracció fatal
O ves a saber què va, fuga del que trac, si tu veus
Doncs ja ho heu sentit
Es tracta de tocar-se i petonejar-se
Pren nota, Esther
Però tot i aquesta passió, l'Esther tenia altres preferències al bàsic
Em sembla que em toca explicar tot a mi perquè l'Esther està una mica empanada
Sí, ja ho veig, sembla que li caigui una mica la bava
I ara dic, potser que anem a buscar una mica un pitet
Un moment, un moment
Andrea, et vaig dir que no l'hi expliquessis a ningú, eh?
Això no es diu
Aquestes coses no s'expliquen
Bueno, es va quedar una mica per endada dalt
La Miqui Puig
És que aquells uns vers
I aquella veu
I les seves cançons
És que...
I de Miqui Puig
A Borja Kobeaga
I tiro perquè me toca
De fet, l'Esther va aconseguir oblidar Miqui Puig amb ell
En fi, que l'Esther
És així, què hem de dir?
Una cursilada
Ai, doncs jo ho trobo molt bonic
És que tu ets una mica romàntica
Hem tingut, doncs, històries d'amor
Però també hem tingut històries violentes
El bàsic ha estat com un bon thriller
I si no, recordem com l'Eduard feia experimentar a Xavi Jiménez
El concepte que tractaven en el programa prèvi a Setmana Santa
El dolor
Perquè avui parlem de dolor
I la primera pregunta és
Què és del dolor?
Jo crec que...
Què és això?
Osti, però què fas, tio?
Ves, tu volies saber què era el dolor, no?
Doncs jo crec que ara ho has pogut experimentar
Però...
Perfectament
M'ha quedat claríssim això del dolor
Una cosa, només per assegurar-me
A veure...
T'ha quedat clar, Xavi?
T'hauràs quedat a gust i me l'has donat de veritat, eh?
T'ha quedat clar, a veure
A mi m'ha quedat claríssim
Depèn de tu si també m'has de pagar
Com en el Xavi, m'acabarem malament
Jo em torno
Vull dir que la Núria que canviï la sintonia
Posi per cincatges Rocky
I ens estomequem el que faci falta
Pots estar tranquils
No patiu perquè no es van fer mal
I és que la veritat, el bàsic
Tot s'acabava solucionant rient
Riure és bo
Ara, que un dels atacs de riure més memorables del programa
Va ser precisament en aquell que dedicàvem a la fama
I on escoltàvem aquest cèlebre tall de dada
Se m'he equivocat de producte
I he echat ácido clorhídrico
Sí, ácido clorhídrico
Encima de sulfato de sol
De cloro
No, sulfato no sé lo que era
I l'he echado, ¿sabes?
I ha hecho una reacción que flipa
Ha empezado a salir casa amarillo por ahí
Y ha afectado a la gente
Ha afectado porque la gente ha tenido que salir de sus casas
Y hay gente que tenía que ir a trabajar
Que no ha podido coger el coche
Que vamos, quedaría un par de sol
I això és el que va passar al bàsic just a continuació
Doncs dels informatius d'Antena 3
La pobra havia provocat l'evacuació
L'evacuació d'un bloc de pisos a Madrid a Duarte
Per haver barrejat rutes químics
Quan va deixar...
Vam continuar, vam continuar amb el programa
Amb altres continguts del bàsic
I si no, sempre teníem preparat a l'Eduard
Per demanar a l'equip que li portessin coses
Ells sempre que li portessin moltes i moltes i moltes coses
Què ens porteu?
Què porteu?
Què ens portes avui?
Què ens porteu?
Què ens porteu avui?
Què ens porteu avui?
I si no li portaven, insistia
És que l'Oleta estàs tirant la llengua
Se'ls ha menjat la llengua el gat avui
En fi, que el bàsic ha estat un programa molt creatiu
Creem quan pensem, quan escrivim, quan llegim, quan parlem, quan sentim i estimem
Creem fins i tot quan dormim, perquè somiem
Super creatius
Super
I hem arribat a situacions realment poètiques i catàrtiques
Com a catargi de l'ànima
No ho trobeu?
Una cosa molt por
Ja saps, Marc, que les paradoxes poden ser catàrtiques per a l'ànima
Oi tant, que si és cera
En fi, tot molt creatiu, tot molt catàrtic
Però els nostres nois també van tenir els seus petits barra grans errors
Gros contra Nixón
Contra Nixón
De la creativitat
Través de la televisió
De la televisió
Bàsics pel bàsic, volíem dir
Un blog per al programa, amb logo i tot
Teníem el festival
Són el Josep Maria Llaurador i el Marc Busquets
Que trobem en el seu llibre El camí hacia la felicidad
No veniu a parlar de cinema?
Doncs no
El Clip Musical, estem escoltant Kids del grup MGMT
Recordem que els que han fet possible
Vivi, sí
Però que a tu t'agrada molt patallonar?
Petonelle
Petonelle
Petonelle
Petonelle
Valla
Darce B6
Això sí que és felicitat
Ui
M'he equivocat?
S'ha saltat el guió?
S'ha saltat el guió
Són coses que passen al directe
Ja ho heu sentit, no?
Doncs ja està
D'aquesta manera pots descobrir
Si ets feliç o no ho ets
I si no ho ets
És que ets
Simbiota
En fi, petits errors
Però no passa res
Per què?
Qui no s'arrisca, no pisca
Doncs això mateix
En fi
Que en un dia com avui
No podíem acabar el nostre particular
Greatest Hits
Aquest recull dels millors moments del bàsic
Durant aquests darrers tres mesos
Sense parlar
De la final de la Champions
D'aquesta mateixa nit
Sí, senyors
Doncs això promet, nois
Sí que promet
Perquè de fet
Tant l'Eduard
Com en Marc
Com el pobre Josep Maria
Que era de l'Espanyol
I estava en minoria
Doncs hem hagut de parlar
Molt i molt
De la Champions
De la Lliga
I de tot plegat
Però de tot el que s'ha dit
Nosaltres apostem
Per quedar-nos
En aquesta darrera reflexió
Independentment del que passi
Vull dir
Que el que ha passat en un any
El que hem viscut
Ha estat tan gran
Tan maco
Hem estat tan feliciosos
Els colers
Que ja n'hauríem de tenir prou
En fi
Que fins aquí
El nostre particular
Greatest Hits
O grans èxits
Com vulgueu
Del bàsic
La cinquena temporada
Del taller de ràdio
Portada a terme
Per alumnes de comunicació
De la Universitat
Rubira i Virgili
I si us sembla
Recuperem
Les reflexions
Que ens van fer
Cada un dels integrants
D'aquest equip
Sobre què els havia fet
Més feliços
Del programa
Anem per feina
Marc Busquets
A mi fora broma
El que més m'ha agradat
Ha estat el simple fet
De poder fer un programa
Amb vosaltres
Ha estat un plaer
Un honor
M'ho he passat molt i molt bé
I he estat molt feliç
Estès Rufián
El meu rànquing
Està al tercer lloc
El Miqui Puig
Una entrevista
Que vam anar fent
L'Andrea
Va ser genial
Un tio molt humil
Molt campechano
Molt bé
Sí, sí, bé
També, també
Deixem-ho aquí
Li va caular la vava
Interessant, interessant
El següent
Va ser el Borja Coveaga
Amb el que vaig anar
Amb el Javi
També un tio
No sé si millor
Que el Miqui Puig
O què
Si se'm va caular la vava
O què
Però no sé
Em va causar
Molt bona impressió
I en primer lloc
Marc, ets tu
Ho havia de dir
És a dir, no he pogut aguantar més
No
Ho havia de dir avui
Xavi Jiménez
Em quedo, si m'ho permeteu
Amb tota la gent que hem conegut
Tant de gent del carrer
Com de gent que
Doncs que té un renom
I que hem pogut parlar amb ells
I sobretot
I molt especialment
Amb tot el que ens han dit
I no sé més per antena
Perquè per reportatges
Doncs
Cortets
Fèiem entrevistes llarguíssimes
On ens deien un munt de coses interessants
Que costava retallar
I tot això només ho sabrem
Nantros i ells
I tots els oients
No ho arribaran a saber mai
Andrea Maria Torres
A mi el que m'ha fet feliç
Ha sigut al carrer
Jo soc una callejera
I a mi m'agrada parlar
Amb la gent del carrer
I que m'expliqui
I que s'obri amb nosaltres
A mi m'agrada parlar amb nosaltres
Eduard Virgili
A mi em va fer molt feliç
Aquell moment
Quan parlàvem
De la vergonya
Potser
En què vam tractar
Com se deia
La Elia Loparda
Josep Maria Llaurador
Jo el que m'ha fet més feliç del programa
És la Mari
Que sent del País Basc
I portant poc temps a Catalunya
I s'hagi atrevit a fer un programa en català
I tenim la Mari Artano en directe pel telèfon
Mari, molt bona tarda
Hola, bona tarda
A tu què és el que més il·lusió t'ha fet del Bàsic?
Doncs el que m'ha agradat molt
És, bueno, conèixer tota la gent
Perquè hem fet un grup
Provo que molt variopinto
Perquè som gent molt diferent
I això m'ha semblat divertit
I per una altra banda
M'ha agradat
Que aquesta ha sigut la meva primera experiència
En un xec català
I poder parlar en català en la ràdio
Doncs, bueno, m'ha semblat gratificant
I has vist que el Josep Maria
T'ho ha lluat, eh?
Sí, sí, no ho havia sentit
I m'ha fet molta il·lusió
Doncs a nosaltres també ens ha fet molta il·lusió
Compartir aquesta estona amb tu, Mari
Una abraçada
Adéu, igualment
Adéu, sià, bona tarda
Adéu
Amb aquest final ple de felicitat
Finalitzem el nostre particular homenatge al Bàsic
Tota una experiència que ens ha permès
Compartir amb tots vosaltres
Unes quantes estones de ràdio
Molt i molt ben aprofitades
Jo no sé si ho sabré fer tan bé com l'Eduard Virgili
Cada cop que acomiadava el programa
Però intentem-ho
Gràcies per estar amb nosaltres
De part de tota la gent que ha fet possible el Bàsic
En aquest cas
Marc Busquets
Estès Rufián
Xavier Jiménez
Andrea Maria Torres
Eduard Virgili
Josep Maria Llaurador
I Mari Artano
I també una abraçada
De part dels membres
De l'equip Fixes
La Núria Cartanyà
A la coordinació tècnica i docent del taller
Moltíssimes gràcies
Per la teva immensa ajuda
Com sempre
I una abraçada també
De qui us parla
La Marta Montagut
Esperem
Creuem els dits
Toc en fusta
El que vulgueu
Que tornem l'any que ve
Amb una nova edició
Del Bàsic
I per cert
Molta sort
Aquells que sigueu culers
Per aquesta nit
El Bàsic s'acomiada
Fins a la temporada
2008-2009
A Tarragona Ràdio
A Tarragona Ràdio
Bàsic
Els dimecres
De dos quarts de set
A les set de la tarda
Bàsic
Esperem els dits