Gràcies.
Aquests dies comencen a donar-se a conèixer les activitats més destacades
que configuren la temporada sardanista del 2009.
Certament ja s'han celebrat algunes activitats prou importants,
però a partir d'ara és quan comencen a manifestar-se les més significatives de l'any.
Crida l'atenció l'esforç d'algunes entitats per impulsar la faceta de l'ensenyament,
una qüestió bàsica per garantir la continuïtat.
I sabem que en el cas de Tarragona hi ha idees renovades i ganes de portar-les a terme.
No es tracta de cap revolució, però sí d'impulsar allò que ja es feia,
des dels cursos a les escoles a l'ensenyament a gent de totes les edats.
Per això s'estan buscant noves vies de finançament que s'opta pensar que no s'hagin treballat abans.
Ai, atenció, els cursets a les escoles arriben a enguany a la vintena edició
i sembla que la cosa s'ha de celebrar amb tots els êxits.
Esperem que es confirmin les notícies que ens parlem d'un gran festival al Teatre Metropol, per exemple.
Salutacions, molt bons dies a les 12 i 7 minuts i, com cada dissabte, en aquesta hora,
aquí a Tarragona Ràdios parlant de sardanes, dels bars i de música per a Cobla.
Serà l'edició 645 de l'1-2 i seguit avui amb la Maria Rosa i un servidor aquí davant del micro,
la Maria Rosa aviat estarà aquí a punt de parlar-nos, també, i la Núria al control de Saba.
Comencem, com sempre, fent-vos un resum, 6 cèntims, d'allò que oferirà el programa d'avui,
que, com és habitual, en aquesta temporada de l'any, arribarà fins a dos quarts de dues de la tarda.
Doncs sí, comencem. La salutació, Maria Rosa, bon dia, benvinguda.
Avui jo hi extremis, però sí, sí, sí, sí.
Però aquí estem, eh?
L'important és...
Doncs bé, avui tindrem nova eliminatòria de semifinals del concurs de la sardana de l'any.
Serà la cinquena ja, amb dues sardanes més, que posarem a la vostra consideració.
I després, amb l'agenda, la música, les notícies,
amb les notícies que ens parlarà del concurs que Enguany es va convocar
per decidir quina era la sardana que seria sardana de la ciutat Pobilla d'Enguany, de Mataró.
Doncs ja sabem el resultat.
Parlarem de qüestions, de vegades no es tracten tant com caldria,
com és el finançament de les entitats culturals,
i en aquest cas, les que ens ocupen a nosaltres,
de sardanes, bars i música per a Pobla,
i que hi ha opcions noves, a vegades, i originals.
En parlarem del tema del programa d'avui.
Un aniversari, fa poc se celebrava aquí a Tarragona
el centenari de l'esbar català de d'en Saires, perdó,
i un aniversari menor, però també prou important,
i més un dels esbars que marquen, que marquen línia actualment al país,
l'esbar ciutat com tal de Barcelona celebra el seu 50 aniversari.
Començarà a celebrar aquest cap de setmana.
I als d'enseies del Penedès, ja ho sabeu,
aquesta colla sardanista del Vendrell és de les més viatgeres del país,
i actualment està en això, en aquest viatge sempre interessant i suculent,
del qual en parlarem després a les notícies també.
Parlarem d'assemblees, estem ara de moltes entitats
que fan les seves assemblees generals de socis,
i també en aquest àmbit en deixarem constància
de les convocatories més immediates de les quals en tenim notícia.
Evidentment també tindrem xafarderies
i tot allò que conforma el programa on la música també hi té un paper important.
Primer, però, la música té un caràcter molt específic i concret,
la sardana de l'any.
I aquesta setmana arribem a la cinquena eliminatòria de semifinals
del concurs La Sardana de l'any,
que organitza la Federació Sardanista de Catalunya
en col·laboració amb diferents emissores,
entre les quals Tarragona Ràdio.
Novament tenim dues sardanes que opten a arribar
a la gran final del proper 9 de maig.
La darrera paraula, però, la teniu vosaltres, els oïdors,
que sereu qui ho decidireu amb els vostres vots.
De moment anem a escoltar-les.
La primera és el Tarannà del poble, d'Enric Ortí,
que interpreta la coble a ciutat de Girona.
La primera és el Tarannà de l'any.
La primera és el Tarannà de l'any.
La primera és el Tarannà de l'any.
La primera és el Tarannà de l'any.
La primera és el Tarannà de l'any.
La primera és el Tarannà de l'any.
La primera és el Tarannà de l'any.
El Tarannà de l'any.
La primera és el Tarannà de l'any.
El Tarannà de l'any.
El Tarannà de l'any.
El Tarannà de l'any.
El Tarannà de l'any.
El Tarannà de l'any.
El Tarannà de l'any.
El Tarannà de l'any.
El Tarannà de l'any.
El Tarannà de l'any.
El Tarannà de l'any.
El Tarannà de l'any.
El Tarannà de l'any.
El Tarannà de l'any.
El Tarannà de l'any.
El Tarannà.
El Tarannà de l'any.
El Tarannà.
El Tarannà.
El Tarannà.
El Tarannà.
El Tarannà.
El Tarannà.
El Tarannà.
El Tarannà.
El Tarannà.
El Tarannà.
El Tarannà.
El Tarannà.
El Tarannà.
El Tarannà.
El Tarannà.
El Tarannà de l'any.
El Tarannà.
El Tarannà.
El Tarannà.
El Tarannà.
El Tarannà.
El Tarannà.
El Tarannà.
El Tarannà.
El Tarannà.
Era la sardana número 1
de la cinquena eliminatòria de semifinals
del concurs de la sardana de l'any.
Ara anem a veure quin en va ser el resultat
del passat cap de setmana.
La primera sardana per tu Joan de Dolors Viladric
va rebre 432 vots,
mentre que la segona,
pel nostre Miquel de Lluís Alcalà,
de Lluís Alcalà, 430.
Una diferència, doncs, ben minça.
Només dos vots que afavoreixen la primera esmentada
per tu Joan de Dolors Viladric.
Doncs ja veieu si són importants els vostres vots.
Només dos vots de diferència a tot Catalunya.
Recordem que aquests vots que donem
és el conjunt de totes les emisores
que participen al concurs de la sardana de l'any
i, a més a més, els que voteu directament
al web de la Federació Sardanista.
Bé, ara correspon fer el sorteig de regals entre...
Ai!
És que és nou!
És que és nou!
Un contenidor nou.
Sí.
Ara m'he adonat que sí.
Sona diferent.
Més lluny, no?
Perquè, déu-n'hi-do.
Vinga, una boleta.
Doncs va, una bola.
Mira, com sempre s'escapa, eh?
Tenen ganes de sortir.
Mira, el número 13.
Número 13, que és a la Teresa Vives.
Teresa Vives, que ens va trucar.
Ens va trucar la setmana passada per telèfon.
La majoria voteu per internet.
És a dir, hi ha més probabilitats,
però de tant en tant també els que truqueu,
doncs ja teniu premi.
Teresa Vives, ja podem en contacte amb ella
per fer-li arribar el regal.
I recordem que la Federació Sardanista
i l'Agrupació de Sardanistes de Caldes de Malavella
oferien uns paquets per aprofitar al màxim
el cap de setmana de la final d'enguany de la sardana de l'any,
el cap de setmana dels dies 9 i 10 de maig,
en el qual coincideixen aquesta final i l'Aplec de Caldes.
Una primera opció inclou l'entrada a l'Auditori de Girona de dissabte,
l'entrada al sopar concert de Caldes,
amb la participació de la COP de la ciutat de Girona,
l'hotel en aquesta mateixa població en habitació doble,
l'esmorzar de l'endemà i el dinar a l'Aplec,
tot plegat per 85 euros per persona.
La segona opció inclou l'entrada a l'Auditori de Girona
i l'entrada al sopar concert de Caldes,
en aquest cas a un preu de 43 euros per persona.
Finalment, l'entrada només a l'Auditori és el preu de 12 euros.
Les reserves per qualsevol d'aquestes opcions
es poden fer a la Federació Sardanista,
al telèfon 93 319 76 37,
de dilluns a divendres de 4 de la tarda a 8 del vespre.
Recordem també que a la final de la sardana de l'any,
a la primera part del concert,
on hi acturan les cobles Bisbal Jove i Ciutat de Girona,
s'interpretaran les 10 sardanes finalistes,
mentre que a la segona part és prevista l'actuació de la coble
Ciutat de Girona i de l'Orquestra Sinfònica
de l'Acadèmia del Gran Teatre del Liceu de Barcelona,
que interpretaran conjuntament obres de Salvador Brutons i Marti Mont
per a Orquestra Sinfònica Cobla i Ropsoda.
Intervindrà com a tenora solista Gerri Molina
i la direcció anirà a càrrec de Salvador Brutons.
Escoltem tot seguit la segona sardana
de la eliminatòria d'aquesta setmana,
foment de Prada de Conflent de Josep Solà,
que interpreta la coble a la principal del Llobregat.
i la direcció anirà a càrrec de Salvador Brutons.
i la direcció anirà a càrrec de Salvador Brutons.
i la direcció anirà a càrrec de Salvador Brutons.
i la direcció anirà a càrrec de Salvador Brutons.
la direcció a lei per la Pittona
i la direcció anirà a таких k unserem
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tal com els oïdors ja deuen saber,
l'Obra Social de Caixa Tarragona ofereix als seus clients
la possibilitat de decidir el destí de les aportacions
que aquest temps fa a projectes plantejats per entitats de tota mena,
culturals, de lleure, solidàries, etc.
Naturalment, tots aquests projectes mereixen la consideració
i el suport d'aquesta entitat d'estalvis,
però ara nosaltres volem per atenció
les relacionades amb el món de la sardana i els esbars
els protagonistes d'aquest programa de ràdio.
Un dels projectes és el que ha presentat l'entitat
Amics de la Sardana del Guaire, titulat
Aprèn les nostres danses.
Segons expliquen, va adreçat als nens i nenes
que vulguin participar de la nostra cultura.
Amb aquests projectes s'intenta atraure'ls
i d'aquesta forma evitar que desaprofitin el seu temps
pels carrers amb accés a jocs d'ordinador
i puguin caure en cercles viciosos i o drogodependències.
Això és el que diuen ells mateixos, la seva explicació.
L'import sol·licitat és de 3.000 euros.
També he presentat un projecte a les bars Sant Cugat
de Sant Cugat del Vallès, aquest amb el lema
Ballant Cultura, que justifiquen d'aquesta manera.
A les bars Sant Cugat treballem per oferir activitats
properes a la gent, sempre des de la visió de la dansa,
ja que és la branca dins de l'àmbit cultural que ens pertoca.
Creiem que els joves necessiten referents
que els ajudin a créixer i desenvolupar
una personalitat i identitat pròpies.
Des del món de les entitats podem treballar molt en aquest sentit
i així, mica en mica, implicar-los activament
en el moviment cultural i associatiu de Sant Cugat,
en particular, i del folclore català en general.
L'import sol·licitat és de 15.000 euros.
Per la seva part, la colla sardanista Rosa de Reus
ha presentat el projecte
Adequació de l'arxiu fotogràfic a plec Baix Camp.
La descripció que en fa és aquesta.
Escanejar tot l'arxiu fotogràfic de l'entitat,
format per més de 900 fotografies de 30x40 centímetres,
i comprar material per a l'arxiu.
L'arxiu es compon de més de 900 fotografies
de format gran, 30x40,
que corresponen a obres premiades
en el concurs fotogràfic de la plec Baix Camp
i obres cedides per a diferents fotògrafs.
Actualment creiem necessàries 3 actuacions.
Comprar un escàner a 3 d'alta definició
per escanejar tot l'arxiu fotogràfic
i facilitar-ne la divulgació.
Disposar d'un disdut específic
per desar tota la informació escanejada
i disposar de material de suport
per a l'arxiu fotogràfic, arxius, armari, etc.
En aquest cas, l'import sol·licitat és de 3.000 euros.
I per la seva part,
l'agrupació sardanista l'antina de Torredembarra
ha presentat el projecte
de difusió de la nostra dansa a la Sardana
i el descriuen de la següent manera.
L'agrupació sardanista l'antina de Torredembarra
tenim assumit el repte de promoure
la nostra dansa a la Sardana,
principalment als infants i als jovent.
Ells són els que han de continuar
perquè la nostra dansa continuï sent el referent,
com ha estat fins ara,
i signa d'una de les nostres principals tradicions d'identitat.
Fem cursets d'ensenyament, ballades, concursos
i altres actes culturals.
L'import sol·licitat per l'agrupació sardanista l'antina
és de 25.000 euros.
I finalment, també trobem un projecte elaborat
per l'agrupació sardanista Tarragona dansa.
Aquest amb el títol
Salvem la Sardana a Tarragona.
Les seves explicacions són aquestes.
L'agrupació sardanista Tarragona dansa
va néixer l'any 1980
i es dedica a la participació en concursos de sardanes,
a la difusió de la mateixa,
editant CD o promovent concerts de sardanes,
i també a l'ensenyament de sardanes,
especialment entre els escolars de la nostra ciutat.
La sardana des de fa anys no està passant
per un dels seus millors moments,
però segueixen a la dansa nacional de Catalunya
i nosaltres a Tarragona lluitem per mantenir-la.
Fa uns 10 anys hi havia quasi 10 entitats tarragonines
que es dedicaven al foment de la sardana.
Avui dia només existeixen dues
i la nostra és l'única que es dedica a l'ensenyament,
ja sigui als més menuts o a gent adulta.
Des de fa 25 anys,
ens dediquem de manera altruista
a fer un curset a les escoles
destinat als infants entre 8 i 10 anys
d'unes 10 setmanes de duració.
Com veieu, l'àmbit i la duració són limitats.
Us demanem la vostra ajuda
per poder incrementar el nombre de cursets
i les escoles destinats als més petits
i poder ampliar el ventall a més joves.
I segueixen dient que també volem fer cursets
fora de l'horari escolar
destinats a nens de 5 a 18 anys,
tant en un nivell elemental d'aprenentatge
com per integrar-se en una colla de competició.
També volem obrir l'espectre al jovent
de famílies nouvingudes al nostre territori
perquè els sigui una eina més
d'integració a les nostres costums i tradicions.
Farem durant el 2009
un curset de sardanes destinat a persones
de qualsevol edat
que claurà l'estiu en l'edició
dels cursets Sardana Express
que es donarà a terme en les audicions d'estiu
que desenvoluparem tots els divendres
de juliol i agost a la Rambla Nova.
Aquestes audicions,
més les de Setmana Santa,
Festa Major i d'altres,
aniran acompanyades d'un concert de Nadal
que comptarà amb la presència de les millors cobles del país.
I també segueixen dient
que anirem de concursos per arreu de Catalunya
perquè els nens coneguin altres colles sardanistes de la seva edat.
Anirem a tots els concursos de la nostra demarcació
i a alguns dels més importants de Catalunya.
Per incentivar els més menuts
i fidelitzar-los a la nostra agrupació
farem unes colones d'estiu
d'una setmana d'odoració,
farem un festival final d'any,
un dinar on repartirem obsequis a tots els participants,
farem una comparsa
per participar al Carnaval de Tarragona
a més de sortides i tallers diversos.
I acaben dient, per últim,
volem recuperar que els més petits de la nostra agrupació
portin un avillament el més elegant possible
i després d'alguns anys anant amb texans i samarreta
és el moment de renovar totalment el vestuari
i que puguin visitar els diferents indrets del nostre país
lluint i passejant el nom de la nostra ciutat.
Si voleu que la sardana no es perdi a Tarragona,
si voleu plantar els llavors necessàries
perquè el futur de la nostra dansa creixi en els propers anys,
no ho dubteu,
voteu-nos i celebrem la sardana a Tarragona.
Doncs ja ho sabeu,
d'aquí són les diverses opcions,
que en aquest cas,
el de l'últim,
el de l'agrupació sadonista a Tarragona dansa,
sol·liciten un import de 8.000 euros.
I tornem a la música
perquè la següent pàgina musical del nostre programa
estarà directament vinculada
amb una de les activitats
que realitza l'agrupació sadonista a Tarragona dansa.
El concert que cada any té lloc
al voltant de les festes de Nadal
i que enguany va tenir lloc el passat 11 de gener
amb les cobles Sant Jordi,
Ciutat de Barcelona i Reu Jovem.
I escoltarem una de les sardanes
que es van interpretar allí,
una que va oferir la coble Reu Jovem,
temàtica nadalenca,
com podeu comprovar.
Tendres records d'Agustí Burgunyó.
Tendres records d'Agustí Burgunyó.
Tendres records d'Agustí Burgunyó.
Tendres records d'Agustí Burgunyó.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
comenta!
Fins demà!

Fins demà!
actuen!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins ara, l'encàrrec directe a un compositor era el sistema habitual emprat per les comissions organitzadores de la Ciutat Pobilla per poder disposar d'una sardana representativa de l'esdeveniment.
En guany, però, Mataró ha optat per la via del concurs.
Per això, diumenge passat, al Teatre Monumental de la capital del Maresme, es va celebrar la cloenda d'aquest certamen per escollir la sardana que ha de portar el títol de Mataró, Ciutat Pobilla de la Sardana 2009.
Es tracta de la que va presentar Martí Mont, que va rebre aquest premi dotat amb 4.500 euros.
El segon premi del concurs, que portarà per títol d'Iluro Mataró, és la sardana presentada per Francesc Vicente Cisneros, i el tercer li correspon al títol Mataró sardanista, i és una composició de Carles Santiago.
Aquests dos premis estaven dotats amb 2.000 i 1.000 euros respectivament.
La Cobla Sant Jordi i Ciutat de Barcelona va estrenar les 10 sardanes finalistes del concurs, de 8 autors diferents, seleccionades prèviament entre les 30 composicions presentades.
El jurat estava format pel president de l'Institut Municipal d'Acció Cultural, l'IMAC, Sergi Penedès, els representants de la Federació Sardanista d'Entitats Sardanistes i de Dança Tradicional Catalana de Mataró, Isidre Pujol i Ramon Julià,
i tres persones amb reconegut prestigi dins de l'àmbit musical, com són Enric Ortí, Francesc Cortés i Pere González.
Aquest jurat va seleccionar les sardanes finalistes i va decidir l'atorgament del primer premi.
D'altra banda, el públic, assistent al concert al Teatre Monumental de Mataró, van actuar com a jurat popular, van decidir amb els seus vots l'atorgament del segon i del tercer premis.
Amb aquest concert, doncs, s'han iniciat els actes que s'han de celebrar a Mataró al llarg del 2009, amb motiu de la seva proclamació com a ciutat pubilla de la sardana,
nomenament instituït per l'obra del Ballet Popular i que actualment promou la Federació Sardanista de Catalunya.
Tots els actes d'aquesta celebració mataronina del pubillatge els organitza una comissió formada per l'Institut Municipal d'Acció Cultural
i la Federació d'Entitats Sardanistes i de Dança Tradicional Catalana de Mataró, la qual està integrada per les següents associacions d'aquesta ciutat.
Cobla, Costa d'Aurada, Cobla, Ciutat de Mataró, Cobla i l'Uro, Grup Cultural Pla dels Amats, Associació Cultural Als Planells,
Colla Sardanista Repuntejant, Entitat Folclòrica Catalana de Mataró i l'Agrupació Sardanista Sant Anna.
Demà diumenge s'inicien al Caixa Fòrum de Barcelona els actes de celebració del 50 aniversari de l'Esbar Ciutat Comptal.
L'acte inaugural es presenta amb el títol de 50 anys d'història i reptes de futur
i té l'objectiu de reflexionar en torn la funció i l'activitat actual dels esbars,
contemplats com a entitats associatives que participen de la divulgació i foment de la cultura popular i tradicional catalana.
Tot seguit, conduïdes per Jordi Lara, estan previstes quatre intervencions en forma de ponència a càrrec de Ramon Fondavila,
Mercè Colomer, Montserrat Treserra i Roger Costa,
que han d'exposar la seva visió estreta i plantejada des de diferents perspectives, social, política i acadèmica.
Posteriorment s'obrirà un torn de debat en el qual s'hi podrà participar amb aportacions d'opinió personal
o amb preguntes originades per la pròpia dinàmica establerta al llarg de la jornada,
a més de plantejar qüestions com aquestes.
En quina mesura estem disposats a canviar i transformar-nos per aconseguir la pervivència en la globalització?
Com s'han de transmetre a les noves generacions el patrimoni que tants anys ha fonamentat la identitat del poble català?
Com ens ho hem de fer per integrar els nouvinguts i fer-los partícips de les nostres tradicions?
Tot s'hi val? Hi ha límits? Qui els determina? Què pot ser lícit i què no?
Són qüestions que es plantejaran demà dels primers actes d'aquest 50 aniversari de l'Esbar Ciutat Comptal,
una de les formacions dins el món dels esbars més destacades del moment actual.
La coble, els mongrins, han registrat aquests darrers dies un nou disc dedicat a Palamós.
Es tracta del volum 8 de la col·lecció Sardanes a Palamós i el tercer lliurament de Ballant Sardanes a Palamós.
El disc es presentarà el proper 26 d'abril en el tradicional concert de primavera a la Gorga amb els mateixos mongrins.
Sardanes a Palamós inclou un total de 12 peces de diferents autors,
mentre que el volum 3, Ballant Sardanes a Palamós, ens presenta nou format de set tirades i la repetida.
Destaca, en presenta nou, més ben dit, en format de set tirades i de repetida.
Destaca especialment la composició per a dues cobles d'Albert Guinovar, Marineres,
estrenada el passat 6 d'agost dins el memorial Riquet Bailada Sau,
pels mongrins i la principal de l'abisbal, sota la batuta del mateix autor.
També hi haurà obres de Jesús Ventura, Pitu Chamorro, Xavi González, Xavi Cassanyes,
Amadeu Quadrado i el tarragoní Alfred Abad, que s'ha inspirat en el racó de la platja gran,
a tocar del moll vell on tenen lloc habitualment els concursos de colles sardanistes
i a titular la seva sardana La platja dels bots.
D'altra banda, destaca també la recuperació de sardanes antigues de Josep Texés,
Josep Pau Feril, Josep Casanovas, Jaume Cristau i Francesc Marros.
Dau minuts perquè sigui la una de la tarda,
seguim a l'1-2 i seguit a la sintonia de Terraona Ràdio,
parlant-nos de sardanes, dels bars, música para coble,
ara més música però dins d'un espai concret i que té nom, la relíquia.
Aquesta vegada l'espai de les relíquies ens permetrà fer un doble viatge.
Per una banda l'any 1908 i per l'altra el 1959. Veureu per què.
A la primera data, concretament el 16 de juny de 1908,
hi anem perquè aquell dia, dins les festes de Corpus,
va ser quan es va presentar en públic la primera cobla que hi ha hagut mai a la ciutat de Tarragona,
la Tarragonina. El diari de Tarragona ho comentava d'aquesta manera.
Ayer hizo su debut la cobla tarragonina,
ejecutándose sus primeras sardanas frente a las casas consistoriales en obsequio a l'Ajuntamiento.
La inauguración oficial, digámoslo así, tuvo lugar por la noche en el Ateneu de Tarragona,
a cuyo teatro acudieron gran número de bellas señoritas.
Al acto inaugural asistió una comisión de l'Ajuntamiento,
compuesta por los señores Martínez, Mar, Guas, Sirera y Perúyes,
leyendo el presidente del foment de la sardana,
un breve discurso haciendo historia de la constitución de la cobla.
Imagino que, a més de señoritas, bellas señoritas,
haurien de alguna cosa més.
Però bé, és el llenguatge de l'època.
Formada, redactar-ho, clar.
És bastant habitual, sí que feu diaris de l'època,
que ho plantegin d'aquesta manera.
Bé, i sabem quines van ser les primeres sardanes interpretades per aquella cobla.
La primera fue un fum-fum-fum del mestre tarragoni Josep Gols,
que era el contravalls i director de la cobla.
El subdirector i intèrpret de tenora era el també compositor Artur Ramos.
La resta de sardanes eren de Josep Serra, totes elles.
L'horro sinyol, platja de perles, ideal, i cercant floretes.
Només disposem d'enregistrament d'una d'aquestes sardanes,
l'horro sinyol, i això ens portarà a la segona data abans esmentada,
l'any 1958.
Fou llavors, quan la van registrar la cobla salvatana
amb el seu solista de flaviol, Francesc Cortada.
Escolten-la.
Fou llavors, quan la van registrar la cobla salvatana.
Fou llavors, quan la van registrar la cobla salvatana.
Fou llavors, quan la van registrar la cobla salvatana.
Fou llavors, quan la van registrar la cobla salvatana.
La van registrar la cobla salvatana.
Fou llavors, quan la van registrar la cobla salvatana.
La van registrar la cobla salvatana.
Fou llavors, quan la van registrar la cobla salvatana.
la van registrar la cobla salvatana.
Fou llavors, quan la van registrar la cobla salvatana.
la van registrar la cobla salvatana.
Fou llavors, quan la van registrar la cobla salvatana.
Fou llavors, quan la van registrar la cobla salvatana.
Fou llavors, quan la van registrar la cobla salvatana.
I amb més notícies arribarem a la una de la tarda, ja ho sabeu.
Després reprendrem el programa amb el segon blog.
I si ens esteu escoltant el diumenge,
doncs ja hi passem directament.
directament. Bé, comencem dient que
la colla sadonista d'en Saires del Penedès
es troba aquests dies en ple viatge,
com és habitual en ells per aquestes dates.
Després que haguessin de modificar les seves
pretensions inicials de viatjar a Tailàndia,
finalment han iniciat la seva gira turístico-cultural
per Síria i Jordània.
En el programa d'aquest viatge,
que es fa entre els dies 1 i 11 de març,
s'inclou la visita als principals indrets i monuments
d'aquests països de l'Orient Mitjà
i també la celebració d'exhibicions sadonistes
als llocs més emblemàtics de la visita.
El dia 4 de març s'ha fet la primera ballada
a la ciutat perduda de Petra, inclòs en la llista
de les 7 meravelles del món.
A Petra s'hi accedeix per un estret i alt congost
anomenat Cic, que du a la plaça
on hi ha el monument principal de la ciutat
anomenat el Tresor.
L'actuació dels dansaires del Penedès ha consistit
en fer un galop de fantasia dins mateix del Cic
i fins a la plaça, on els balladors
han format rotllana envoltant el banderí
davant de la façana del Tresor.
S'hi ha ballat una sadana escrita especialment
per l'ocasió per Jaume Cristau,
titulada del Vendrell a Petra.
Després, aquest viatge dels sardanistes vendrellens
ha travessat el desert del Wadiwum
on hi ha uns extraordinaris arts naturals
de pedra vermella basàltica
davant els quals han fet la ballada per la Pau
que ja és tradicional en els viatges internacionals
que realitzen. Allí, enmig del desert
han ballat la sardana titulada
d'en Saires del Penedès per a Pau Casals
a l'ONU, del component de la colla
Ramon Soriano.
Ahir divendres estava previst que visitessin
les ciutats de Geràs i Borra.
Aquesta darrera és coneguda pel Gran Teatre
del qual destaca la imponent escalinata
l'impactant decorat de fons
un marc idoni per ballar-hi una altra sardana
que en aquesta ocasió era Escalenca
de Pere Mercader.
I avui dia 7 visiten Palmira
una altra ciutat de l'antiguitat
mundialment coneguda
on els d'en Saires del Penedès precisament
hi portaran la sardana de Jaume Cristó a Palmira.
I encara una altra actuació, aquest periple
preveu portar la sardana al castell
Fortalesa de l'Epo.
Tornem a Catalunya i concretament a Reus.
Tal com va fer l'any passat,
el patronat de sardana d'aquesta ciutat
anuncia un cicle de ballades a sardanes
al seu local social
amb mitjans mecànics
especialment concebut no només per tal
que pugui ballar tothom,
sinó per facilitar qui ho vulgui
l'aprenentatge de ballar,
comptar i repartir les sardanes
que en aquest cas són de set i tirades.
És una activitat gratuïta per als socis
que porten a terme cada dijous
a dos quarts d'avui del vespre
a partir del proper dia 12 de març
fins al 2 d'abril.
El local del patronat
és el carrer d'Eduartó de número 12
anex al centre cívic del carreret.
Cal dir que a més, el dia 23 d'abril
hi haurà una ballada a la plaça del Mercadal
amb la cobla per a Mañanet.
I acabem recordant que la Unió de Colles Sardanistes
anuncia la seva assemblea anual
pel dia 28 de març,
acte que inclurà les eleccions
per a la nova junta directiva de l'entitat.
Cal dir que el termini per a presentar candidatures
es tancarà el dia 13 de març.
Entre altres qüestions,
també es tractarà sobre la relació
amb la Confederació d'Associacions de Cultura Tradicional,
la Llei per a la Protecció de Dades
i la presentació del nou web de la Unió de Colles.
L'assemblea serà a l'espai Antoni Miró de Peris
a la plaça de Carme Montoriol 10 de Barcelona
a les 4 de la tarda,
en primera convocatòria
i a dos quarts de cinc en segona.
El mateix dia 28 de març
també s'anuncia a l'assemblea general ordinària
de l'agrupament dels bars d'en Saires.
En aquest cas,
serà a dos quarts de cinc de la tarda,
en primera convocatòria
i a les cinc en segona,
a l'estat social de l'agrupament.
I abans d'aquestes assemblees,
el dissabte 21 de març,
tindrà lloc la de l'agrupació sardanista
Tarragona d'Anse.
Serà a la cooperativa obrera
Tarragona a les sis de la tarda,
en primera convocatòria
i a dos quarts de set,
en segona.
Iniciem, doncs,
la segona part de l'1-2 seguit,
d'aquest cap de setmana,
aquell que ens portarà
fins a dos quarts de dues de la tarda.
I tornem a escoltar una sardana,
ara interpretada per la Cobra,
la principal de la Bisbal.
És una composició de Josep Cassú,
escrita l'any 2003,
especialment per al disc
en homenatge a l'escriptor Josep Pla,
al qual donava nom,
De vegades penso en te la fugit.
de vegades penso en te la fugit.
de vegades penso en te la fugit.
de vegades penso en te la fugit.
de vegades penso en te la fugit.
de vegades penso en te la fugit.
de vegades penso en te la fugit.
de vegades penso en te la fugit.
de vegades penso en te la fugit.
de vegades penso en te la fugit.
de vegades penso en te la fugit.
de vegades penso en te la fugit.
de vegades penso en te la fugit.
de vegades penso en te la fugit.
de vegades penso en te la fugit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hi ha molt poques sardanes enregistrades d'aquest autor important de la nostra ciutat,
reconegut moltes vegades en diversos concursos musicals.
Recordem que no va arribar a guanyar mai cap, però sempre era el segon.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
positiva!
Fins demà!
una antologia de sardanes d'en Joan Juncà.
I pel que fa a la cobla rau jove, ja hem comentat alguna vegada
que hi ha hagut enguany renovació en la seva plantilla dos músics,
entren dos tarragonins, el Xavier Idiarte com a trombó
i l'Aleix Baquer com a flaviol,
i sembla que el debut ja d'aquesta nova plantilla
serà la ballada de demà a Vilafranca.
Ara ja sí que sembla que s'ha confirmat,
esperem que sigui així, demà al migdia,
aquesta ballada de sardanes a Vilafranca
debut d'aquests dos músics terragonins a la cobla rau jove.
I sabeu també que demà és el dia de la dona treballadora
i ja fa bastants anys que a la població de Tiana
tenen la tradició d'organitzar un concert
amb música per a cobla, sardanes i música per a cobla,
únicament amb sardanes i obres de dones.
Serà a les set de la tarda, la sala Albèniz,
el casal del poble,
i s'interpretaran sardanes de Laura Pallàs,
Laura Pallàs, Teresa Borràs, Pepita Llunell,
Isabel Medina, l'honora Milà i Mercè Vidal,
així com obres per a cobla de Concepció,
Ramió i Mercè Torrents.
una bona antologia de sardanes i música per a cobla
de dones que no acostumen a escoltar-se,
a poder-se programar habitualment,
entre altres coses perquè no n'hi ha tantes de dones
que escriguin per a cobla,
però val la pena que les que ho fan amb qualitat,
com és el cas d'aquests noms que acabem d'esmentar,
doncs els donin a conèixer.
Per ser-hi intervindrà en la part musical la vell Puig-Cobla.
I tanca amb xafarderies amb una don bona.
Val la pena remarcar que el 25è aniversari
que en guany celebren els cursets de sardanes a les escoles
que porta a terme l'Agrupació Sardanista Tarragona Dansa,
una iniciativa realment lluable
que dona a conèixer la sardana als més petits.
Es fa en diferents escoles de Tarragona
i això, a part de donar a conèixer,
ha donat, ha proporcionat més d'un i més de dos balladors
a les colles petites de la ciutat.
En guany es vol celebrar aquest 25è aniversari
i alhora revitalitzar encara més aquesta iniciativa
amb una cloenda.
Sempre s'ha fet aquesta cloenda,
a vegades amb ballades, amb cobla,
a vegades amb festes complementàries, diguem-ho així.
I en guany tot això es vol donar molt més,
una mica més importància amb un festival
que molt probablement tindria lloc al Teatre Metropol
el mateix dia del patró de Catalunya, Sant Jordi,
al matí, un festival que es redonaria encara més
a aquella diada.
Ja anirem parlant a mesura que es vagin confirmant
les dades d'aquesta iniciativa.
Escoltem una altra sardana,
una sardana d'un autor, diguem-ho així, singular,
el Narcís Lagaris.
Es tracta d'un empresari
que, com molts, dona suport a la sardana,
però ell ho fa, a més a més,
promovent enregistraments discogràfics
que després es distribueix arreu del món.
És una màqueta de contactes
per raó de la seva empresa,
crec que es diu Metalquímia,
amb empreses, amb distribuïdors
d'arreu del món.
I a l'hora que té aquests contactes,
diguem-ne, comercials,
doncs a l'hora els fa arribar enregistraments
de música catalana,
on la música paracobla
i té un paper molt important,
una iniciativa realment ejemplar.
Però el Narcís Lagaris, a més a més,
n'escriu a sardanes
i ara n'escoltarem un exemple
en aquest enregistrament de la cobla,
la principal de l'abisbal.
Basalú, ara i sempre.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
T'has perdut!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!