Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
comencen a sonar força amb ballades i aplecs.
És el Pitu Chamorro, ell, músic de coble,
nascut a Blanes el 1978, ha estudiat clarinet, saxo i tenora,
ha tocat a les cobles bisbal jove, mogue i flama de farners.
En aquesta última, actualment, és el segon tenora.
Les seves sardanes són ben fetes,
amb una manera d'entendre la composició actual
i que agrada tant als que busquen un mínim de qualitat a la música
com també als balladors, al públic de plec.
Aquesta sardana, que escoltarem, està inclosa en l'últim disc
que han promogut des de Palamós,
una col·lecció que ja arriba al volum número 8
i que inclou el Palau de la Fosca,
dedicada a aquesta roca fosca,
és el que queda, diu la llegenda,
del Palau de la Princesa Pirine, la filla dels Pirineus,
quan aquest fou cremat amb la traïdoria i nocturnitat
pel senyor del castell.
Amb el pas dels segles, aquesta roca recremada i ennegrida
ha donat nom a la platja.
al Palau de la Fosca, de Pitu Xamorro, amb la Cobra dels Mongrins.
Fosca, de Pitu Xamorro, amb la Cobra dels Mongrins.
Fosca, de Pitu Xamorro, amb la Cobra dels Mongrins.
Fosca, de Pitu Xamorro.
Fosca, de Pitu Xamorro.
Fosca, de Pitu Xamorro.
Fosca, de Pitu Xamorro.
Fosca, de Pitu Xamorro.
Fosca, de Pitu Xamorro.
Fosca, de Pitu Xamorro.
Fosca, de Pitu Xamorro.
Fosca, de Pitu Xamorro.
Fosca, de Pitu Xamorro.
Fosca, de Pitu Xamorro.
Fosca, de Pitu Xamorro.
Fosca, de Pitu Xamorro.
Fosca, de Pitu Xamorro.
Fosca, de Pitu Xamorro.
Fosca, de Pitu Xamorro.
ja, de Pitu Xamorro.
, de Pitu Xamorro.
Fosca, de Pitu Xamorro.
Fosca, de Pitu Xamorro.
Fosca, de Pitu Xamorro.
Fosca, de Pitu Xamorro.
Fosca, de Pitu Xamorro.
Fosca, de Pitu Xamorro.
Fosca, de Pitu Xamorro.
Fosca, de Pitu Xamorro.
Fosca, de Pitu Xamorro.
Fosca, de Pitu Xamorro.
Avancem coses pel propi cap de setmana, pel que fa dins d'aquest àmbit dels aplecs.
El dissabte, dia 30, el trentè plec de Mollerús.
A la tarda, als Jardins Municipals.
A la nit, al pavelló poliesportiu, amb l'escobla Jumana i Bola de Gramunt i Vell Puigcobla.
Per agafar el diumenge, dia 31, el cinquanta-dosè plec de Girona.
Matí tarda, a la pista de la piscina de la Devesa, amb l'escobla Ciutat de Girona,
Baix Empordà, Bisbal Jove i Flama de Farners.
També un aplec que s'estrena, el primer aplec del 25 aniversari de Fulgueroles.
Així és com s'anuncia.
Matí tarda, l'ermita de la Damunt, amb l'escobla contemporània Lluïsus i Vell Puigcobla.
Una plec lateral, cinquanta-cinquè plec de Santa Coloma de Gramenet.
Matí tarda, al Parc d'Europa.
A la nit, a la plaça de la Vila, amb l'escobla principal de la Bisbal,
Jovení Bola de Sabadell i Vila de Blanes.
I el 24è plec de Vilafranca del Penedès, a la tarda, al Pabelló Esportiu,
amb l'escobla esmarinada, la principal de Llobregat i Reus Jove.
Parlem ara de ballades a Serranes.
Demà diumenge, a les 12 del migdia, del Tebre, amb l'escobla Miranfón.
Dissabte vinent, dia 30, dos quarts de dues del migdia,
a Reus, a la plaça de la Llibertat, una ballada dins la fira d'entitats de Reus.
En aquest cas, en una aportació del patronat sardanista de Reus.
No s'ha anunciat, si és que hi ha de ser o és en música enregistrada,
no s'ha anunciat, deia, si actua cap coble.
El diumenge, dia 31, tres quarts de dos del migdia, a Covelles,
a la plaça de la Vila, sí que s'anuncia que actuava la coble Reus Jove.
Pel que fa concursos de colles, avui dissabte, a les 8 del vespre, a Gramunt,
a la plaça del Mercadal, Honor Baterans,
campionat de la terraferma i colles lliures, amb la coble Jumonibola de Gramunt.
Demà diumenge, a dos quarts de 12 del matí, a Torroella de Montgrí,
als jardins de John Lennon, Honor Grans, territorial comarques gironines
i colles lliures, amb la coble contemporània.
El dissabte, dia 30, a les 7 de la tarda, Iberts d'Urgell,
a la plaça d'homenatge a la Vallesa, campionat de la terraferma
i colles lliures, amb la coble als Montgrins.
I el diumenge, dia 31, a les quarts de 6 de la tarda, a Mataró,
a la sala d'actes del Col·legi Valldèmia individual de Reveses.
I actuarà la coble a la ciutat de Cornellà.
I és curiós perquè, en aquest cas, s'anuncia que amb espai
habilitat per tal que els infants puguin estar acompanyant
durant el concurs de Reveses.
Sabem que molts dels participants d'aquests campionats individuals,
on, evidentment, no es balla però cal estar atents a aquestes sardanes
que s'interpreten, evidentment, molts són...
hi ha persones amb fills i, evidentment, això és un detall,
tot un detall per part dels organitzadors.
Parlem d'esbars avui mateix a la una del migdia...
Perdó, perdó, rectifiquem.
Dissabte venent, dia 30, a la una del migdia Reus,
a la plaça de la Llibertat, esbar d'en Saire de l'Orfe Reusenc,
una actuació dins la fira d'entitats de Reus,
el mateix que farà, però, a dues quarts de set de la tarda,
el pare de Sant Jordi, l'esbar Santa Llucia.
i, encara, aquest dissabte, dia 30, a les 10 de la nit, a Calafell,
al Teatre Municipal,
l'actuació sota el lema Dances de Butxaca,
de l'esbar Vila del Vendrell.
I tanquem agenda amb un apartat que anomenem activitats diverses.
És per avui mateix, a les 10 de la nit, al Vendrell, al Teatre La Lira,
un recital de sardanes a càrrec de Núria Feliu,
és a dir, en plan rapsoda, no pas cantant.
Actuació de totes les colles, també, del grup d'enseires del Penedès
i del cor mixt de La Lira.
I podríem escoltar un exemple d'això que es dedica darrerament a fer la Núria Feliu.
No està retirada, diguem-ne, com a cantant,
però es dedica a fer actuacions recitant poemes
i bona part d'aquestes actuacions les fa monogràfics, diguem-ho així, de sardanes.
I el que fa és oferir el que va publicar en el llibre
Núria Feliu recita les sardanes més populars,
un llibre que sembla que està tenint força èxit.
Tota una selecció dels títols més destacats de tota la història de la sardana,
que ve acompanyat del fet que detall és un fragment de cada una de les sardanes,
és a dir, música instrumental, i després ve el recitat per part de la Núria Feliu.
Núria Feliu, un llibret que podeu trobar habitualment a les llibreries
i on s'inclouen algunes il·lustracions, uns dibuixos de Ramon Anglès,
per cert l'escoltor autor del monument als castells d'aquí de Tarragona.
I escoltem un d'aquests exemples,
La nit de l'amor, una sardana d'Enric Morera,
extreta de l'obra de teatre d'Angel Guimarrà, d'aquest títol.
Una obra estrenada a Barcelona el 1901
i la versió per a Cobla és del 1905
amb una instrumentació de Casillà Casademona.
Escoltem, doncs, aquest fragment de la música,
de la pare instrumental de la peça, de La nit de l'amor,
i després el recitat de la Núria Feliu.
Cantem, companys!
Cantem tots junts, que el vespre és curt i el dia arriba.
Cantem ben alt, cantem ben fort,
que el can és goig pel cor que estima.
Cantem l'amor que portem dins,
fem-lo arribar dalt la finestra,
fem-lo arribar als llavis vermells,
fem-lo vessar tot aquest vespre.
cantem i ballem, cantem i ballem,
que ja dormirem quan morirem.
que cada veu sigui un petó,
i cada crit una abraçada,
que el can ens porti a prop dels ulls,
dels ulls serents de l'estimada.
que tot cantant li puguem dir,
el que parlant no sabem dir-li,
que l'estimem fins a morir,
que la volem vingui el que vingui.
cantem i ballem, cantem i ballem,
que ja dormirem quan morirem.
És una de les moltes versions
que inclou aquest llibret i disc de Núria Feliu
i que moltes d'elles les podreu sentir avui al Vendrell,
al Teatre de la Lira, a partir de les 10 de la nit.
Ara anem ara nosaltres amb una altra peça musical,
un disc que ha aparegut recentment,
l'últim de la col·lecció,
que presenta músics per la cobla,
amb la cobla de Cambra de Catalunya,
en aquest cas dirigida per Jesús Ventura,
una sardana d'en Fèlix Martínez de Comín,
que va dedicar l'any 1950 a les hores
la seva promesa,
la cantant i actriu Pepita Llonell,
el dia del seu sant, la meva Pepi.
Gratis Martínez de Comín.
En el diarellat sustorm productivity!
Un explicat que era placebo nonniarrealitz.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I finalment, les dues formacions oferiran la reestrena de l'obra per a Orquestra Sinfònica i Cobla,
concert catalanès del mateix Salvador Brutons, qui la dirigirà.
D'altra banda, la Cobla de Cambra també va oferir dimarts passat un concert a la Vancouver School of Arts en Acadèmics
sota la direcció del compositor i director Jesús Ventura.
En aquesta ocasió, la Cobla va interpretar un repertori clàssic i contemporani
que inclou Júlia Arreta, Pep Ventura, Josep Serra, Enric Morera, Fèlix Martini de Comín, per una banda,
i Salvador Brutons, Josep Maria Sarracan, Jordi Molina i Jesús Ventura.
El matrimoni de Sant Hilari i Sacalm, compost per Mireia Bosch i Xavi Colón,
són els destinataris en guany del prestigiós guardó dins l'àmbit de la sardana, això sí,
florissal d'anglès, que atorga l'entitat cultural sardanista del mateix nom.
Aquesta és la primera vegada que aquest guardó es lliura a una parella,
ja que sempre fins ara havia tingut caràcter individual.
Seran els 26 anys guardons gironins, des del 1967, en què es va establir aquest guardó
que, d'acord amb les bases, té per finalitat premia i retromenatge a la tasca abnegada d'un sardanista
que, per la seva vocació al servei de la sardana, mereixia ser proclamat sardanista ejemplar.
Aquesta és la denominació, diguem-ne, oficial.
Forçament ha de ser una entitat sardanista la que presenti la proposició del premi.
En aquest cas, la petició ha estat feta per l'agrupació sardanista tosenca de Tossa de Mar.
Els mèrits de la parella per ser mereixedors d'aquest guardó són llars i importants,
amb dos mestres d'escola de professió i sardanistes actius,
a més de dedicar-se a la sardana en la seva vessant lúdica.
Des del grup sardanista Sant Hilari, són a més monitors de la Federació Sardanista de Catalunya.
Membres de l'equip coordinador en els inicis de la campanya,
la sardan a l'escola i coautors de la programació i dels quaderns utilitzats en la campanya,
en material, ha estat utilitzat per gairebé 100.000 alumnes.
Aquests treballs es van fer mereixedors del Premi a la Divulgació Pedagògica 2001 de l'Obra del Vallet Popular.
Però el punt més alt de la seva dedicació a la sardana, per part d'en Xavi,
ha estat l'elaboració de l'Enciclopèdia Audiovisual,
una obra totalment interactiva en textos, fotografies, clips i videoclips,
una eina de suport als monitors i entitats sardanistes que ha comportat 5 anys de treball.
La Federació Sardanista de Catalunya el va presentar l'any passat al Castell de Montesquiu
i també s'ha exhibit en diferents llocs de les comarques girorines.
Per la seva part, la Mireia ha estat autora del treball titulat
La sardana a l'escola, adreçat a alumnes de primària amb activitats classificades per edats.
I anem a la nostra secció de la relíquia,
en aquella que us portem, us recuperem, discos, enregistraments ja veterans.
I Déu-n'hi-do el d'avui, però val la pena.
Es tracta d'una de les millors col·leccions discogràfiques de sardanes que s'han fet mai.
Ens hem de situar encara a la postguerra.
De fet, el 1956 encara podem considerar així,
una època de moltes activitats de resistència
que només tenien sortida factible en aquell moment
dins l'àmbit cultural molt restringit, per exemple, de la sardana.
L'obra sardanista Almogàbers era una d'aquelles entitats
que procuraven dignificar aquesta activitat.
I una d'aquelles iniciatives va ser això,
una col·lecció de discos en format senzill,
és a dir, 45 revolucions per minut,
s'anomenava discotaca popular catalana
amb uns discos que la seva carpeta gairebé sempre igual,
només variava, de fet, el color de fons.
Obriria una fotografia de la cobla a Barcelona.
D'aquell moment, evidentment,
una cobla a Barcelona realment esplèndida
que sona com mai, els entesos diuen que és la millor cobla
que hi ha hagut mai, amb Josep Colla, la tenora i un llarg, etcètera.
Onze músics, en definitiva, dels millors que ha donat al món.
de la cobla.
I la selecció musical realment extraordinària.
Selecció musical que, bé, va deixar davant de la part més popular,
diguem-ne, més de carrer,
i es va centrar, sobretot, en les sardanes de concert,
podríem dir-ne, per entendre'ns,
encara que sigui una classificació, una qualificació,
que no ens acabi de convèncer.
Hem triat avui un exemple del disc número 2,
d'aquella col·lecció,
i una sardana d'en Josep Serra,
una sardana del 1913,
de la que podríem dir-ne etapa empordanesa,
d'aquest autor,
quan encara no havia anat a Barcelona
i allà hi va fundar, precisament, la cobla a Barcelona.
Els estudiosos, concretament les biògrafes d'en Josep Serra,
Inés Pedrosa i Concepció Ramió,
en aquella etapa empordanesa la divideixen,
també en diversos períodes,
en aquell últim, en el qual ens hem de situar,
de fet, va marxar a Barcelona en el 1914,
un temps, diuen, d'adaptació als nous corrents,
contacte amb el nacionalisme i bagnerisme
i composicions més elaborades.
De fet, Josep Serra ja sabem que va començar
amb sardanes, amb aquella aire vuitcentista innegable,
que ens sonaven gairebé com els valls vuitcentistes
que precisament ell feia,
aquells balsos, pasdobles, etcètera, etcètera.
En aquesta sardana ja hi veiem una major elaboració.
en la vessant estrictament musical.
És la sardana de l'actació de Josep Serra
amb la cobla a Barcelona, doncs, del 1956.
A la vessant estrictament musical.
A la vessant estrictament musical.
A la vessant estrictament musical.
A la vessant estrictament musical.
A la vessant estrictament musical.
A la vessant estrictament musical.
A la vessant estrictament musical.
de l'actuola, hagley a la vessant,
jo history, o current sentiment多少.
A la vessant estrictament musical.
A la vessant estrictament musical.
A la vessant estrictament musical.
De la vessant impactчес question.
A la vessant estrictament musical.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit