El campanar
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcadisbat de Tarragona.
Bon dia, amics i amigues oïdors del campanar.
Arribem avui al diumenge 18 de gener del 2009,
segon diumenge del temps de durant l'any.
Els saludem molt afectuosament en Santi Grimau, el control tècnic,
i la que els parla Montse Sabater.
Des del 21 de gener del 2008, civilment des de la tarda del 20,
fins al 25 de gener del 2009,
Tarragona haurà viscut immersa en l'any jubilar commemoratiu
del 1750è aniversari del martiri dels sants fructuós bisbe
i auguri i eulogi diàques.
Han estat 12 mesos en els quals s'han succeït els actes litúrgics, culturals i artístics,
i on uns 150.000 pelegrins han anat arribant en un fluix constant
per gaudir del do del jubileu.
I no oblidem que el pelegrí sovint es converteix en un element difusor
i promotor de devocions, així com de llocs i de cultures.
Els quatre béns
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
Quan Joan XXIII va ser escollit papa el 1958,
als 77 anys d'edat,
molta gent opinava que seria un papa de transició,
que deixaria poca petxada en la història.
Però Cris, cap de l'Església,
li tenia reservada una missió
de la qual es parlarà durant segles,
la convocatòria d'un concili ecumènic.
La idea de convocar en el cicle XX la màxima assemblea eclesial
la va tenir ja Pius XI,
que l'any 1923 va consultar fins i tot l'episcopat
sobre l'oportunitat de fer-ho,
i també Pius XII,
que va constituir comissions preparatòries.
Això no obstant, va ser Joan XXIII,
qui, als tres mesos de la seva elecció,
va sorprendre el món anunciant la celebració del Vaticà II.
Recordem la data.
25 de gener de 1959,
ara fa 50 anys.
L'ancià papa celebrava una missa
a la Basílica Romana de Sant Pau Extramurs,
coincidint amb la festa dedicada
a la conversió de l'apòstol de l'Eigents.
Inesperadament,
ell va confessar després que havia estat
una inspiració de l'Espírit Sant,
va fer l'anunci que va omplir de goig
i esperança tota l'Església,
a la qual va empènyer a un ajornamento,
una posada al dia en la seva relació amb el món modern,
perquè el sagrat dipòsit de la doctrina catòlica
sigui custodiat i ensenyat de manera més eficaç.
Des de Nicea i Efes,
els concilis es van convocar moltes vegades
per a posicionar-se davant idees o conductes herètiques o sismàtiques.
En canvi,
el Vaticà II,
que no seria dogmàtic sinó pastoral,
buscaria directament aprofundir en la naturalesa de l'Església,
en la seva relació amb el món actual
i en l'esprit ecumènic en diàleg amb totes les persones i religions,
preferentament les cristianes.
Com he sabut,
després del primer període de sessions,
Joan XXIII va morir
i el va succeir Pau VI,
que va continuar el concili
i va tenir el goig de veure'ns els fruits,
però també el dolor de veure
que se'n feien interpretacions abusives.
La contestació de grups de teòlegs
i la secularització de molts sacerdots i religiosos
van fer planar un ombra sobre els últims anys del Gran Papa.
Als 50 anys de la convocatòria del Concili Vaticà II
i quan estem acabant a Tarragona, l'any jubilar,
penso que hem d'aprofundir encara en l'esperit
i els documents de l'últim concili ecumènic,
com ho va fer Joan Pau II i ho fa ara Benet XVI.
Algunes persones pensen que els últims pontificats
han suposat una reculada en l'esperit conciliar
i en realitat ha estat al revés.
En la seva estima per les esglésies locals
i les conferències episcopals,
en la seva decidida aposta ecumènica a tots els nivells,
en la seva sortida a l'encontre de les inquietuds dels joves
i de tota la societat,
estan dient-nos que aquell concili
continués sent plenament actual
i que pot donar encara molts fruits a l'església.
Que la Mare de Déu,
al costat de la qual es va reunir
la primera comunitat cristiana a Jerusalem,
ens faci germans de totes les persones,
fins i tot d'aquelles que se senten més allunyades.
Germans separats,
els va anomenar al concili,
superant l'antiga qualificació d'adversaris.
Germans propers,
els considerem nosaltres.
a tots els duiem el cor.
Adéu sià.
L'any jubilar
ha estat, a nivell archidius sassà,
l'esdeveniment més important del passat 2008
i també ho ha estat a altres nivells,
com ho va pronosticar sa majestat el rei Joan Carles I
a la inauguració de la Fira Internacional de Turisme de Madrid.
Més de 14.000 referències a la premsa local,
nacional i internacional ho avalen.
L'any jubilar ha permès crear un fluït i amable diàleg
amb la societat i les seves institucions.
L'església de Tarragona
ha contribuït, de manera decisiva,
a fer entendre que Tarragona
és dipositària d'un extraordinari patrimoni cultural paleocristià
que cal potenciar i donar a conèixer.
També ha obert vies de col·laboració
per continuar treballant
en tota una pedagogia del patrimoni cristià,
possiblement el més important de la península ibèrica.
L'església pot aportar continguts rigorosos
i les institucions, recursos materials i tècnics.
Un patrimoni d'aquesta mena
és una qualitativa font
per al turisme religiós i el cultural en general.
A més, fomenta les interaccions i relacions
entre fe i cultura, església i societat.
Qui tingui oïdes que escolti
Un comentari de mossèn Ricard Cabré
Bons amics,
estem a començaments de l'any 2009.
És un bon moment per fer plantejaments nous.
Què li demanaríem a l'any nou?
La major part dels pronòstics parlen d'un any de crisi,
un any dur, per tant, per molta gent.
Hi haurà molt de sofriment.
El que demanaríem de Tubi
és que la crisi no descarregui bàsicament
sobre les espatlles dels més pobres.
Quan els béns són escassos,
s'han de distribuir d'una altra manera.
Quan en una família hi ha poques subsistències,
es reparteix també la misèria.
Les grans crisis són també moments
per a revisar les estructures.
Quan aquestes no funcionen,
s'ha de pensar en una nova estructuració de la societat.
El capitalisme, tal com ha funcionat fins ara,
s'ha demostrat inepte
per resoldre els greus problemes de la humanitat.
Pensem que no és el moment
de posar pedaços a un sistema que no funciona.
Hi ha un consens força generalitzat
que el sistema necessita passar a la ITV,
sometre-se a una revisió a fons.
Articles de la Vanguardia del 5 d'octubre
de Josep Massot i Ignacio Orobio.
Pensadors i economistes reclamen
unes noves bases morals pel sistema.
Segons Adela Cortina,
en el funcionament actual del sistema
han fallat dues coses,
la prudència per crear sempre el benefici màxim
i la responsabilitat per no haver tingut en compte
les conseqüències nefastes de la seva gestió.
Primer, el capitalisme s'ha desacreditat
perquè concentra el diner en poques mans.
I això com a element essencial del sistema.
El mercat lliure fa que el peix gros es mengi el petit.
Funciona a base de competència
i el qui més pot més guanya.
Tot aquell que li fa ombra cal eliminar-lo o absorbir-lo.
Segon, avui no hi ha fronteres pel diner.
Aquest mana i mana a tot arreu.
En canvi, sí que n'hi ha pels homes, sense diners.
Els pobres troben totes les portes tancades.
El diner circula lliurement.
El negoci és el negoci i no es busca el bé de la humanitat
sinó el rendiment de l'empresa.
Si cal deslocalitzar-la, perdó,
es fa sense miraments.
Ja es poden queixar els de baix.
El diner mana.
Si cal acomiadar mil treballadors, s'acomiaden.
Que amb això s'augmenta el nombre de turats és evident,
però cal fer-ho.
El monstre s'ha desformat i mana.
Ni els mateixos capitalistes són ambos de la situació.
Tercer, el sistema s'ha fet tan poderós
que fins i tot mana els estats.
Aquests també ballen el so del sistema.
No manen, no poden manar.
És el diner el que té l'hegemonia.
Prova d'això és el que ha passat als Estats Units,
encara que no només als Estats Units.
No hi havia diners per als pobres.
Es van demanar 50.000 milions
per a poivagar el problema de la fam en el món.
Era un disbarat.
No hi havia diners per a tant.
En el moment en què falla el sistema,
han sortit 700.000 milions
per a tapar els forats oberts
per a una mala administració de la banca.
L'any 1979 va caure el comunisme
per a la corrupció interna del sistema
i no se n'ha parlat més.
La corrupció interna del sistema capitalista
ha fet fallar el sistema
i correu i tots a curar el malalt abans no es mori.
El sistema el preocupa poc,
que hi hagi gairebé 1.000 milions de persones
que moren de gana en el món.
4. El sistema ofega la vida de l'home.
Ha aconseguit convertir els homes
en consumidors i productors.
Visió unidimensional de l'home.
Els altres valors no compten.
Ha materialitzat la vida de tal manera
que ha aconseguit que l'home
el preocupi molt més el tenir que el ser.
Que l'home existeixi o no,
com a persona importa poc.
El que importa és que produeixi i compri.
La família no compta.
Els drets de l'home es veuen negats constantment.
L'home, ni dins l'empresa,
compta com a tal.
És un instrument de producció
i el que es demana un instrument
és que rendeixi i prou.
Queden molts altres aspectes
pels que es pot reconèixer
que el sistema és injust i opressor.
El que voldríem per l'any 2009
és que es fes una anàlisi profunda
del sistema a nivell de la política internacional
i que s'obtés per formar a la Fera.
Que s'estableixin rigorosament
unes lleis i unes normes de funcionament
que posin l'economia al servei de l'home
i no pas l'home al servei de l'economia.
Amics, fins un altre dia, si adeu plau.
A nivell de societat civil,
podríem dir que la ciutat
ha viscut l'any jubilar
amb curiositat i alegria.
Ha participat de manera significativa
de les iniciatives culturals
o religioses proposades.
No ha estat un ambient folclòric
o de gran festa
perquè l'any jubilar
va apostar per un model
de vivència espiritual interna
i de diàleg cultural externa
o amb la societat.
Tarragona és una ciutat
que respon a un model de societat
en la que les iniciatives socials
o religioses
es viuen d'una manera propera
i on és possible
establir llaços de cooperació institucional
amb ens, com ara,
el govern central,
el govern de la Generalitat,
la Diputació de Tarragona,
l'Ajuntament de Tarragona,
la Universitat Rovira i Virgili,
el Consell Comarcal del Tarragonès
o la Cambra de Comerç.
A Tarragona s'ha viscut l'any jubilar
amb sobrietat i joia,
però sobretot
amb forts continguts
de fe i de cultura.
Tot això fonamentat
sobre la certesa històrica
d'un fet que ha marcat
tota la nostra església catalana
hispànica,
la passió fructuosi.
Voldríem recordar aquí
un fragment del poema sinfònic
fructuosi natalícia,
obra del mestre
Francesc Bonastre,
una de les màximes aportacions
musicals
a aquest any jubilar.
Recordem la seva estrena,
interpretada per l'orquestra
Camerata XXI,
sota la direcció
del mateix
Francesc Bonastre.
Camerata XXI,
Camerata XXI,
Camerata XXI,
Camerata XXI,
Camerata XXI,
Camerata XXI,
Camerata XXI,
Camerata XXI,
Camerata XXI,
Camerata XXI,
Camerata XXI,
Camerata XXI,
Camerata XXI,
Camerata XXI,
Camerata XXI,
Camerata XXI,
Camerata XXI,
Camerata XXI,
Camerata XXI,
Camerata XXI,
Camerata XXI,
Camerata XXI,
Camerata XXI,
Camerata XXI,
Camerata XXI.
Camerata XXI,
Camerata XXI,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!








Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I tot seguit fem un repàs al calendari programat pels darrers dies de l'any jubilar.
Així, el 21 de gener, hi haurà la missa d'acció de gràcies
amb invitació a tots els preveres i diarques de les diòcesis amb seu a Catalunya,
a l'amfiteatre romà, a les 11 del matí.
El mateix dia 21, a l'església parroquial de Sant Joan Baptista de Valls,
preestrena de l'oratori Pau i Fructuós,
amb música de Monsenyor Valentí Miseracs i lletra de Monsen Joan Roig.
El 23 de gener tindrà lloc una conferència a càrrec del senyor cardenal Monsenyor Julián Erranz,
president emèrit del Consell Pontifici per als Textos Legislatius,
enviat pel Sant Pare com a representant seu per a la clausura de l'any jubilar.
Es farà, si Déu vol, a la Sala de Caixa Tarragona,
al carrer de Pere Martell número 2, a les 7 de la tarda.
Aquest mateix dia 23, l'església prioral de Sant Pere Apòstol de Reus
preestrenarà l'oratori Pau i Fructuós.
El dia 24 de gener, dissabte, a la Catedral i a les 9 del vespre,
es farà l'estrena mundial de l'oratori Pau i Fructuós,
amb música de Monsenyor Valentí Miseracs i lletra de Monsen Joan Roig.
La interpretació anirà a càrrec dels Corts Ciutat de Tarragona,
de la Universitat Rovira Virgili i dels Amics de la Catedral,
amb l'orquestra de la Conservatori de Vilaseca,
i solistes sota la direcció del mateix autor,
Monsenyor Valentí Miseracs,
director del Pontifici Institut de Música Sacra de Roma.
Finalment, el proper diumenge 25 de gener,
a la Catedral i a les 5 de la tarda,
missa de clausura de l'any jubilar Solemnitat de Sant Pau,
presidida pel cardenal Monsenyor Julián Herranz,
enviat pel papa en representació seva,
serà el fermall d'or a tot un any molt intens.
I aquí caldria remarcar el gran pes del voluntariat
durant tot aquest any jubilar,
palesant en tot moment el seu lliurement
i el seu esperit de servei,
ja sigui a l'oficina del Palagrí
o en qualsevol altre àmbit.
Fent bo l'hem escollit per aquest esdeveniment,
testimonis avui som nosaltres.
Perquè l'any jubilar ha estat una resposta compromesa
de l'Església de Tarragona
a l'imperatiu de transmetre, mitjançant l'exemple,
els valors espirituals i històrics dels nostres màrdirs,
a les esglésies germanes i a la societat en general,
en un desig de comunió i d'evangelització.
Però l'actitud dels seus companys
era ferma i decidida.
A casa nostra ben segur que el mossèn
hauria de fer el favor...
Tarragona missionera,
una finestra a la realitat missionera,
oberta des de la delegació diocesana de missions
i cooperació entre les esglésies.
Déu vos guarda.
El diumenge vinent, dia 25 de gener,
s'escau la festa de la conversió de Sant Pau Apòstol,
dins l'any paulí.
Com un petit homenatge,
voldríem fer ressonar algunes de les seves paraules,
que assenyalen el dinamisme i el coratge
amb què ell responia a l'encàrrec de proclamar l'Evangeli,
com a missioner de Jesús.
A la seva carta als cristians d'Efe se'ls diu
I jo sóc servidor d'aquest Evangeli
pel do de la gràcia que Déu m'ha concedit
amb la seva acció poderosa.
A mi, que sóc el darrer de tot el poble sant,
ell m'ha concedit la gràcia
d'anunciar als pagans
les insondables riqueses de Crist
i demostrar a plena llum davant tothom
com Déu realitza el seu designi amagat
des de sempre en ell mateix,
que és el creador de totes les coses.
Quan escriu als de Corint,
ningú, però, no em privarà de tenir motiu de gloriar-me.
Tanmateix, jo no puc gloriar-me d'anunciar l'Evangeli,
perquè és una obligació que m'han imposat.
Ai de mi si no anuncies l'Evangeli.
Si m'ho hagués triat,
tindria dret a un salari,
però no ho he triat.
És un encàrrec que tinc confiat.
Quin és, doncs, el meu salari?
Oferir de franc l'Evangeli que anuncio,
sense fer ús dels drets que l'Evangeli em dona.
Tenint com a esperor el coratge de pau,
ober a tots,
obrim una finestra al món.
del 25 al 29 de novembre,
a celebrar Caracci i Pakistan,
el primer congrés missioner nacional
dedicat al tema
Narrar la història de Jesús al Pakistan.
i han participat més de 200 delegats,
entre bisbes, sacerdots, religiosos, catequistes i laics
de tot el país.
L'encontre s'ha fet ressò del Congrés Continental
celebrat a Tailàndia el 2006
i confirma la invitació a la missió
feta per Pau II
a l'exhortació post-sinodal
Eglésia i Nàcia del 1999.
Metges sense fronteres comunica
Centenars de milers de persones
fugen de la guerra
de les províncies de Kibu Nord i Kibu Sud,
a l'est de la República Democràtica del Congo.
Espantats, malalts o ferits,
acorrelats per la violència,
amb les seves cases saquejades
i les seves famílies disperses.
Els habitants dels Kibus
viuen en conflicte
des de fa gairebé una generació.
Una lluita diària per la supervivència
que passa pràcticament desapercebuda
per tot el món.
Quins anys d'emergència
han deixat la població en estat crític?
Des de Zimbabue,
les autoritats eclesiàstiques
adverteixen
que la situació podria
deteriorar-se fàcilment
si els polítics
segueixen cercant
de defensar
els seus propis interessos
en lloc de preocupar-se
pels reptes que afronta el país.
És urgent adoptar mesures
perquè la població
ja s'està veient obligada
a menjar herba i escorces d'arbres.
Aviat,
hi haurà morts per inadmissió.
L'índex de desnutrició
entre els infants
és relativament baix
si tenim en compte
la magnitud de la catàstrofe.
la raó és que els adults
es queden sense menjar
per adonar
el poc que tenen els infants.
Adéu-siau.
L'any jubilar, però,
no s'ha acabat,
sinó que més aviat
tot just comença.
Cal posar-se en camí
i el camí
dur-lo a terme
adequadament.
Pot significar
començar
amb bon peu
el camí cap al cel.
I això és tot per avui.
Gràcies per la seva atenció
i ens acomiadem
fins al dia 1 de febrer
perquè el diumenge vinent
no hi haurà programa.
Així doncs,
fins al primer diumenge de febrer,
feliç clausura
de l'any jubilar.
Gràcies.
Gràcies.