El campanar
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcabisbat de Tarragona.
Cordials salutacions, amics i amigues del campanar, en aquest diumenge 19 d'abril,
segon diumenge de Pasqua o de la Divina Misericòrdia.
Els saludem en Santi Grimau, responsable del control tècnic i la que els parla Montse Sabater.
Han pensat mai traslladar-se a altres èpoques mitjançant un túnel del temps?
Aquesta és una fantasia bastant freqüent al cinema.
S'imaginen si en un d'aquells artilugis féssim cap a Jerusalem pocs dies després de la resurrecció del Senyor?
Au va, tanquin els ulls i deixin anar la imaginació.
Jerusalem, any 33, pocs dies després de Pasqua, segurament ens trobaríem amb això.
Els apòstols viuen aquests dies després de la resurrecció amb un cert sobressalt.
Abans de la passió estaven sempre amb Jesús, el Senyor.
Ara saben que Crist és viu, que és a la terra, se'ls apareix, el veuen, però amb una novetat de vida que no comprenen.
Crist ressuscitat ha vençut la mort, ha complert les seves promeses, ha manifestat que és el veritable fill de Déu.
Els apòstols tanmateix dubten dels que han vist el Senyor, dubten de la seva fe.
Com ens succeeix tantes vegades a nosaltres que ens preguntem
Serà veritat? Estarà Crist realment en l'Eucaristia?
Hi ha un altre món? Hi ha cel? Hi ha infern?
Com va anar la cosa?
Escoltem la dramatització de l'Evangeli de la missa d'avui que ens ofereix l'Associació Bíblica de Catalunya.
Jesús s'apareix als deixebles.
El capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven.
Jesús va arribar. Es posa al mig i els digué
Pau a vosaltres.
Dit això, els va mostrar les mans i el costat.
Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor.
Ell els tornà a dir
Pau a vosaltres.
Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.
Llavors, va a l'anar damunt d'ells i els digui
Rebeu l'Esperit Sant.
A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats.
A qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.
Quan vingui Jesús, Tomàs, un dels dotze, l'anomenat Bassó, no era allà amb els altres deixebles.
Ells li van dir
Hem vist el Senyor.
Però ell els contesta
Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas.
Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc.
I Tomàs també hi era.
Estan tancades les portes, Jesús va arribar.
Es posa al mig i els digué
Pau a vosaltres.
Després diu a Tomàs
Porta el dit aquí i mira'm les mans.
Porta la mà i posa'm-la dins al costat.
No siguis incrèdul.
Sigues creient.
Tomàs li va respondre
Senyor meu i Déu meu.
Jesús li diu
Perquè m'has vist escregut?
Feliços els que creuran sense haver vist.
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures dominicals a càrrec de mossèn Joan Magí
El dia 19 d'abril ens trobem en el diumenge segon de Pasqua.
En el llibre dels fets
se'ns diu aquesta cosa tan bonica.
Que la multitud de creients tenia un sol cor i una sol ànima.
I també que tot ho estava al servei de tots.
I així amb gran poder els apòstols donaven testimoni de la resurrecció de Jesús al Senyor.
I la gràcia bondosa de Déu actuava en ells.
I per això diem en el salme, en el tio el Senyor, que n'és de bo, perdura eternament el seu amor.
Tothom qui creu que Jesús és el Messias ha nascut de Déu
i qui estima Déu que l'ha engendrat
també estima els altres que Déu ha engendrat.
Ens ho recorda Sant Joan
en la primera carta que tenim en la segona lectura d'avui.
I llavors l'Evangeli, Jesús es manifesta
i li diu pau a vosaltres.
I dient això, els ensenya les mans al costat.
Aquesta pau no s'ha fet així per les bones.
No s'ha fet dominant els altres.
No s'ha fet amb l'esforç d'aquell qui la porta.
S'ha fet amb les seves mans foradades i el seu cos foradat
que no s'ho ha fet ell, li han fet aquells qui no el volien
però no han pogut vèncer aquesta pau que porta Jesús.
I hi ha una cosa molt bonica que ens diu Jesús.
Diu que com el pare m'ha enviat a mi, també ja us envio a vosaltres.
I llavors ens diu rebeu l'Esperit Sant.
O sigui, rebeu aquesta manera de pensar de Déu que jo us he comunicat
i amb la persona divina de l'Esperit Sant
que us ajudarà a dur-ho a terme.
I aleshores, quin és el primer resultat?
A qui perdonareu els pecats li quedaran perdonats.
A qui no els perdoneu li quedaran sense perdó.
Però Tomàs no hi era i no s'ho creia.
Volia tocar els forats de les mans.
Volia posar la mà al costat de Jesús.
I finalment Jesús, doncs vinga, vols tocar-ho?
Doncs toca.
Vols posar la mà?
Doncs posa-la.
I llavors ens diu, oh, Senyor meu i Déu meu.
I Jesús diu, feliços els que creuran sense avís.
Però la realitat és aquesta.
Hi ha qui creu i hi ha qui no creu.
Hi ha qui per creure ha de veure els forats.
Doncs bé, mostrem els nostres.
Mostrem el que fem per la pau.
Donem testimoni d'allò que creiem.
I aleshores, aquell qui encara no ha arribat a la fe pel camí que sigui
i podrà arribar pel fe del testimoniatge dels que fem les coses
i mostrem que som enviats del veritable Jesús que ha ressuscitat.
Sant Tomàs dubtava.
Nosaltres dubtem.
Dubtes de fe i de por.
Jo em pregunto, a què pot tenir por un cristià?
Els apòstols estaven tancats per por dels jueus.
Quantes vegades no sentim també nosaltres aquesta por a ser cristians?
Por que sàpiguen que anem a missa els diumenges i que ens confessem.
Que sàpiguen que resem.
Por també de defensar en públic la nostra fe.
Ha arribat el moment de confirmar-los en la fe.
I es presenta enmig d'ells i els dona la pau.
No els tira encara que el van abandonar a l'hora de la passió,
ni la seva traïció a la creu, ni la seva por d'ara.
Com hem d'aprendre a perdonar, a no guardar rancor, a estimar tothom.
Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.
I els concedeix l'instrument de la seva misericòrdia,
el poder de perdonar els pecats al sagrament de la confessió.
A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats.
Però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.
Els quatre béns.
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
Em toca reprendre els comentaris sobre el sacrament del matrimoni
a la llum del compendi del Catecisme de l'Església Catòlica.
Després d'haver-nos referit al consentiment matrimonial,
ara ens cal considerar els efectes del matrimoni.
Del matrimoni vàlid neix entre els cònjugues un brinque
que per la seva naturalesa és perpètua i exclusiu.
A més, en el matrimoni cristià,
els cònjugues són enfortits d'alguna manera
consagrats per un sacrament peculiar
en vista als deures i a la dignitat del seu estat.
Així s'expressa el Catecisme.
Per tant, són essencialment dos els efectes.
L'aparició d'un vincle nou entre els esposos
i la donació d'una gràcia específica.
El consentiment pel qual els esposos es donen
i s'accepten mutuament és segellat per Déu mateix.
Per tant, la institució estable que es crea
té també davant la societat un reconeixement,
la força del qual li ve de la llei divina.
El pacte entre els esposos és integrat
en l'aliança de Déu amb els homes
i, per tant, l'autèntic amor conjugal
quede assumit dins l'amor diví.
Tot això és molt important
per entendre que el vincle matrimonial
és establert per Déu mateix,
de manera que el matrimoni,
clos i consumat entre batejats,
mai no pot ser dissolt.
Aquest vincle, que deriva de l'acte humà
lliure dels esposos
i de la consumació del matrimoni,
és una realitat posteriorment irrevocable
i dona origen a una aliança garantida
per la fidelitat de Déu.
L'Església no té cap poder
de pronunciar-se contra aquesta disposició
de la saviesa divina.
En tot cas, podrà,
després d'una seriosa investigació,
declarar que mai no va haver-hi vincle
ni, per tant, matrimoni,
però no pot dissoldre el matrimoni autèntic.
La perpetuïtat i l'exclusivitat
són notes essencials del vincle matrimonial,
ja que pertanyen a l'autèntic amor diví,
del qual l'amor esponsal
n'és participació.
Amb gran pena hem de constatar
com la plaga del divorci,
tan estesa a la nostra societat,
destrueix la mateixa essència del matrimoni.
Davant d'aquestes afirmacions,
sembla més fàcil d'entendre
la necessitat de la gràcia específica del matrimoni,
els segons dels efectes,
que està destinada a perfeccionar l'amor dels esposos
i a enfortir la seva unitat indissoluble.
Per aquesta gràcia s'ajuden l'un a l'altre
a santificar-se en la vida conjugal
i en la procreació i educació dels fills.
I la font d'aquesta gràcia
no pot ser ningú més que Cris.
Jesús es queda amb ells,
els dona la força de seguir-lo,
prenent la pròpia creu,
d'aixecar-se després de les caigudes,
de perdonar-se mútuament,
de portar les càrregues els uns als altres
i d'estimar-se amb un amor sobrenatural,
dedicat, delicat i fecú.
Amb aquesta gràcia del sacrament
podrà créixer cada dia més i més
l'amor dels esposos
en benefici de la unitat de les famílies
i de la felicitat dels seus membres.
Adeu-siau.
Me'n vaig a Tomàs.
De qui tant t'anima a aprendre?
Tomàs, en un primer moment,
no creu aquell.
Hem vist el Senyor.
Vol tocar, igualet que nosaltres.
Volem que Jesús es posi a la nostra alçada.
a l'alçada dels nostres sentits.
Si no li veig en les seves mans
el senyal dels claus, no creuré.
Crist, tinguem misericòrdia de Tomàs.
Porta el dit aquí.
I continua.
No siguis tan incrèdul,
sigues creient.
I, feliços els que hi creuran,
sense haver vist.
Aquests som nosaltres
si sabem confessar
davant d'aquest Crist ressuscitat
que amb tanta paciència i amor
ens mostra avui les seves llagues.
l'amorosa exclamació de Tomàs
Senyor meu i Déu meu.
Qui tingui oïdes que escolti.
Un comentari de mossèn Ricard Cabré.
El dia 23,
Festa de Sant Jordi,
Patró de Catalunya,
se celebra també el dia del llibre.
Aquesta festa va ser declarada
per al Fons XIII
per la promoció i difusió del llibre
a instàncies del llibretes catalans.
Es va establir el dia de Sant Jordi
perquè va ser el dia en què van morir
Miguel de Cervantes
i William Shakespeare.
Resulta que també Josep Pla
va morir el mateix dia 23.
Va ser a Catalunya
amb motiu de l'exposició internacional
de l'any 1929
que es van començar a vendre llibres al carrer
amb un 10% de descompte.
Després s'han popularitzat
també en altres llocs.
L'any 1996,
a instàncies del Gremi d'editors de Catalunya,
recolzats per la Generalitat,
l'UNESCO va declarar el dia 23 d'abril
Dia Mundial del Llibre
i dels Drets d'Autor.
Més de 30 països hi han adherit.
El llibre és un bon aliment cultural i espiritual
com pot esdevenir també una benzina
per al nostre esperit.
Passa com amb l'aigua.
L'aigua pot ser sana o contaminada,
però si no és sana,
com més en bevem,
més mal ens fem a nosaltres mateixos.
Però l'aigua és indispensable per viure.
El nostre cos la necessita.
El nostre esperit també necessita alimentar-se d'alguna manera.
La lectura, en principi, ens enriqueix interiorment.
Ens obre nous horitzons.
Ens submergeix en cultures i plantejaments diferents dels nostres.
Ens ajuda a descobrir el sentit de la vida.
Per això és bo que la nostra lectura sigui àmplia.
Sant Tomàs deia
«Tinc por de l'home d'un sol llibre».
La vida és multifacètica
i, per tant, no ens podem quedar
amb una visió estreta i tancada.
Avui aquesta visió més ample
ens la poden donar també la televisió i internet,
si realment sabem aprofitar-nos-en.
Si hem de tenir compte amb el que mengem,
molt més n'hem de tenir amb el que assimilem culturalment.
La banca d'esperit crític
ens pot submergir en un pou sense sola
del que no sabrem pas com sortir-ne.
Abans dèiem menjar poc i paï bé.
Això val més encara per la lectura
o pels mitjans de comunicació
dels que ens servim.
La virtut del discerniment és indispensable.
No podem anar a buscar bolets
sense una idea clara dels que són bons
i dels que són verinosos.
Seria insensat i perillós.
No podem agafar un llibre a l'atzar
sense tenir una idea aproximada
dels miranys pels quals ens conduirà.
La lectura i els mitjans de comunicació
ens poden orientar o desorientar,
segons el discerniment que en fem.
Fàcilment ens podem donar gat
ens poden donar gat per llebre
i en passar-nos el gat.
Digues-me que llegeixes
i et diré qui ets.
Vulluem o no vulguem,
ens definim força
per les lectures que assimilem.
Amics, fins un altre dia,
si adeu plau.
Cal recordar als amics i amigues oïdors
que els enregistraments
de l'oratori Pau i Fructuós
amb lletra de mossèn Joan Roig
i música de monsenyor Valentí Miseracs
en la interpretació dels solistes
dels cors de la Universitat
Rovira i Virgili,
ciutat de Tarragona
i amics de la catedral
i l'orquestra de Vilaseca,
tots sota la direcció
del mateix monsenyor Miseracs,
ja són a l'abast
de qui els vulgui adquirir.
Es tracta d'un estoig
on hi ha un DVD i dos CDs
amb l'audició sencera,
acompanyats d'un llibret
amb la lletra de l'oratori.
Es pot trobar a la llibreria
de l'arcabisbat
que es troba a l'edifici seminari
al carrer de Sant Pau número 4
de Tarragona,
al preu de 18 euros.
I posats a fer memòria,
cal tenir present
la tercera jornada
de mestres i professors
de religió catòlica,
la qual,
sota el lema
Aprendre,
Ensenyar,
tindrà lloc
el proper 25 d'abril
a Barcelona.
L'organitzen
el secretariat
interdiocessà
d'ensenyament
de la religió
catòlica
i Fundació
Escola Cristiana
de Catalunya.
Tarragona
Tarragona
Tarragona
missionera,
una finestra
a la realitat missionera,
oberta des de la delegació
diocesana de missions
i cooperació
entre les esglésies.
Adéu vos guard.
L'apòstol Pau,
en la seva carta
als cristians de Roma,
va expressant
el seu desig
de ser un pregoner
fidel
de l'Evangeli,
al mateix temps
que expressa
el seu desig
que hi hagi
més enviats
que el prediquin
arreu.
Ell
ens diu,
Ja ho diu
l'Escriptura,
que ens són
de bonics
els peus
dels missatgers
de Bones Noves,
però no tots
han acceptat
la Bona Nova
de l'Evangeli.
Així ho diu
Isaías,
Senyor,
què ha cregut
allò
que hem predicat?
La fe ve,
doncs,
de sentir
la predicació,
i la predicació
és l'anunci
de la paraula
de Crist.
Aquesta expressió
bíblica
de Sant Pau,
que ens són
de bonics
als peus
del missatger
de Bones Noves.
Pren de nou relleu
quan veiem
que una església
de país
de missió
de la seva pobresa
entreu gestos
de generositat
en favor
de l'església
més pobres.
Podem citar
l'exemple
de l'església
de Corea.
Segons
les estadístiques
de la Conferència
Episcopal
de Corea,
200 sacerdots
i 170
religiosos
i religioses
coreans
exerceixen
la seva tasca
en altres països,
la qual cosa
demostra
la gran vitalitat
d'aquesta església
asiàtica.
En l'actualitat,
els catòlics
de Corea del Sur
sumen
gairebé
5 milions
per una població
de 50 milions.
El nombre
de sacerdot
diocesans
és de 4.116
que tenen
més
de 1.500
parròquies
de 15
diòcesis.
Els seminaris
són plens
a prop
de 1.500
seminaristes.
Així mateix
també és molt
forta
la presència
de les congregacions
religioses
amb 9.861
religioses
i 1.539
religiosos.
L'any
1984,
el papa
Joan Pau II,
en el seu
viatge apostòlic
a Corea,
agraïa a Déu
la vitalitat
d'aquesta
església
asiàtica
i adreçant-se
al clergat
i als religiosos
i religioses
coreans
els deia
el vostre servei
ofereix
grans esperances
per al futur,
no solament
per l'església
del vostre país
sinó també
per a altres
països
que rebran
missioners
des de Corea.
L'església
universal
compta
amb la vostra
aportació
missionera.
S'escau
ben bé
a portar
el pensament
de l'arcabisbe
Pony Gol
que ens deia
l'església
com l'Evangeli
és per a tothom
i per a tots els temps.
No ofeguem
la virtualitat
sinó
l'obrim
les portes
de tots els pobles
i els camins
de tot el món.
Obrim-la
a la missió universal
i la tindrem
cada dia
més jove.
Aquesta església
de Corea
generosament
va sembrant
paraula
pels camins
del món.
Va donant
gratuïtament
allò
que gratuïtament
ha rebut.
Ben segur
que el Bon Déu
la beneirà
abundantment
ja que ell
mai es deixa
guanyant
generositat.
L'Halleluia de Pasqua
soni més fort que mai
quan la vida
reneix
per l'impuls
del ressuscitat.
Adéu-siau.
en guany
l'església universal
celebra
l'any
sant paulí.
A l'Arxidiòcesi
de Tarragona
aprofitant
la seva
vinculació
amb sant
pau
i també
amb sant
fructuós
del qual
hem celebrat
un any jubilar
i que és
l'evidència
dels fruits
de la predicació
paulina
es farà
un pelegrinatge
arxidiocesà
a Roma
i a Camocli
població aquesta
on es conserven
les relíquies
de sant
fructuós
bisbe
i s'anauguri
i s'anaulogi
diàques
el pelegrinatge
després de tenir
en compte
diverses
circumstàncies
i tenint present
que el dia
29 de juny
s'acaba
l'any paulí
es farà
del 15
al 21
de juny
els principals
punts d'aquest
pelegrinatge
són Roma
sant
pau
i Camocli
sant
fructuós
s'han intentat
ajustar els costos
al màxim
però el preu final
és el de
1.372 euros
això sí
amb tot inclòs
fins i tot
els autocars
que sortiran
de Tarragona
de Reus
i de Montblanc
i faran
aturades
a Valls
a Tordambarra
i al Vendrell
si algú
vol una habitació
individual
hi ha un increment
de 155 euros
estan previstes
en principi
130 places
hi ha temps
de fer inscripcions
fins al 15 d'abril
a no ser
que s'exhaureixin
abans
per a més informació
cal adreçar-se
a la parròquia
respectiva
o a la recepció
de l'arcabisbat
al carrer
Pla de Palau
número 2
de Tarragona
al telèfon
977-23-3412
els hi repeteixo
el telèfon
977-23-3412
I què els sembla
si escoltem ara
un fragment
d'aquest oratori
Pau i Fructuós
amb lletra
com hem dit
de mossèn Joan Roig
i música
de Monsenyor
Valentí Miseracs
per anar fent boca
de Monsenyor
de Monsenyor
de Monsenyor
de Monsenyor
de Monsenyor
de Monsenyor
de Monsenyor
de Monsenyor
de Monsenyor
de Monsenyor
de Monsenyor
de Monsenyor
de Monsenyor
de Monsenyor
de Monsenyor
de Monsenyor
de Monsenyor
de Monsenyor
de Monsenyor
de Monsenyor
de Monsenyor
de Monsenyor
de Monsenyor
de Monsenyor
de Monsenyor
de Monsenyor
de Monsenyor
de Monsenyor
de Monsenyor
de Monsenyor
de Monsenyor
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies per la seva atenció i feliç setmana a tothom!
Fins demà!
Fins demà!