Gràcies.
Fa uns pocs dies van ser molts els que es van esperbarar en comprovar com uns senyors amb autoritat legal,
encara que no moral i segurament tampoc ètica, des de molts quilòmetres lluny d'aquest país es permetien decidir que Catalunya no pot tenir símbols nacionals.
Davant d'això, molt cru, tenen els que munten campanyes reclamant que la sardana sigui declarada precisament dansa nacional de Catalunya.
Perquè, esclar, allò que es discuteix no és només si són símbols nacionals dels segadors o la bandera, sinó la consideració de Catalunya com a nació.
Però també és cert que si arribéssim a la feliç situació, que això es pogués superar, que Catalunya es pogués afirmar com a nació,
els sardanistes encara els caldria salvar alguns obstacles, diguem-ne, interns.
És a dir, convèncer alguns il·luminats d'aquí, de casa.
En tot cas, alguna cosa haurem millorat respecte ara fa 100 anys, almenys així ho esperem.
Quan ballar sardanes a la Rambla era una mena d'esport de risc,
quan els larruxistes es dedicaven a estomacar els pacífics balladors d'aquesta dansa,
que ja aleshores es presentava com a dansa nacional de Catalunya.
Molt bon dia a tothom, dia de Carnaval.
Que quedi clar.
A qui ens falta gent, eh?
I a qui ens falta gent, diem-ho.
L'Àngel, jo mateixa, però a qui falta?
La Maria, el David, i estan en plena activitat de preparació de la comparsa patada,
la comparsa, diguem-ne, dels sardanistes de Tarragona, no?
Exacte, així podem dir-ho.
Nosaltres aquí, eh? Amb l'1, 2 i seguit.
No tots els sardanistes, ja ho sabem, que van al Carnaval i donen la comparsa,
però si hi ha alguna comparsa representativa dels sardanistes de Tarragona,
està clar que és la patada.
No us el perdeu avui, crec que et surten el número 12, a la Rua del Carnaval,
i cal esperar que facin com a mínim, com a mínim, el bon paper que han fet en anys.
Segur que sí, segur que sí, cada any, eh?
Sí, sí.
Doncs sí, el 200... Ai, perdó, no, home, no, que dic 643.
De l'1, 2 i seguit, sardanes, esbars, música para cobla, a Tarragona Ràdio.
I, com sempre, després de donar-vos la benvinguda,
a part de la Maria Rosa, la Núria, el control de so, servidor de l'Àngel,
doncs comencem amb el nostre sumari de continguts.
Tindrem avui, és clar, una nova eliminatòria de la sardana de l'any,
tercera ja de semifinals en aquesta edició,
aquesta nova edició de sardanes noves,
sardanes estrenades durant l'any passat, el 2008.
I després, en el tema del dia,
d'alguna manera aclarirem allò que comentava inicialment,
el comentari inicial del programa,
i que és això que es dedicaven a estomacar els sardanistes.
Doncs sí, i fa 100 anys hi havia que es muntava aquesta mena de carnaval,
carnaval no pas agradable ni festiu,
al mes de setembre, això, estomacant sardanistes.
Avui farem una mirada enrere,
una part de la història de la sardana de Tarragona poc, poc divulgada.
A l'hora de posar-nos més seriosos les notícies,
farem una repassada algunes de les activitats interessants
d'aquests propers vuit dies, donarem el resultat del Premi Agusti Burgunyó,
parlarem de novetats discogràfiques,
algunes trencadores, des del mateix títol,
trincadisc amb la cobla marinada,
el cicle cobla cor i dansa al plau,
del disc també,
dos discos, de fet, vinculats a la cobla ciutat de Cornellà,
que han de presentar-se properament,
i a les xafarderies, esclar, també és el tema,
el fruit del temps, els canvis de músics a les cobles,
algun d'aquests canvis,
efecte important,
de manera important,
alguna cobla d'aquí a les comarques meridionals.
Amb tot això, més música, evidentment,
anirem arribant fins a dos quart de dues de la tarda,
una hora i mitja, doncs, de programa,
de l'un, dos i seguit,
que comencem amb una nova eliminatòria
de la sardana de l'any.
I, com dèiem, iniciem una nova eliminatòria
de la sardana de l'any,
el concurs que organitza la Federació Sardanista de Catalunya
en col·laboració amb diferents emissores,
com Tarragona Ràdio,
que permeten fer arribar aquesta convocatòria
arreu del país.
Avui serà la tercera eliminatòria de semifinal
que, com correspon a aquesta fase,
comportarà que la composició que avui sorti escollida
sigui una de les finalistes del proper 9 de maig
a l'auditori del Palau de Congressos de Girona.
La primera d'aquestes sardanes d'avui és
a vinent de Joan Lázaro,
que interpreta la cobla als mongrins.
a l'audit de Joan Lázaro.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Un, un, un, un, un, un. Aquest segon que ha caigut no, eh?
Mira, el 24!
24. Aquesta setmana
hi ha hagut força participació, eh?
Sobretot per internet, sí, sí.
Hem robat un...
Es nota que malgrat tots els...
les campanyes, filtres,
allò que es fan, hi ha campanya.
Jo no ho trobo malament, eh? No, per què?
Que si algú vol promocionar
la sardana, faci cor la veu.
Si cada un d'aquests vots arriba com ha d'arribar,
no hi ha res a dir.
Però vaja, s'ha notat, s'ha notat, eh?
Sobretot per la guanyadora, que hi ha hagut més vots
que altres setmanes. Perdona, m'has dit?
El 24. Exacte.
I que correspon a la Rita Comas, d'aquí de Tarragona.
Doncs escoltem,
tot seguit la segona sardana d'aquesta setmana,
20 més 5 de Flor de Neu,
de Carles Santiago, que interpreta la coble
a Ciutat de Girona.
i que la segona sardana d'aquí de Tarragona.
i que la segona sardana d'aquí de Tarragona.
i que la segona sardana d'aquí de Tarragona.
i que la segona sardana d'aquí de Tarragona.
i que la segona sardana d'aquí de Tarragona.
i que la segona sardana d'aquí de Tarragona.
i que la segona sardana d'aquí de Tarragona.
i que la segona sardana d'aquí de Tarragona.
i que la segona sardana d'aquí de Tarragona.
i que la segona sardana d'aquí de Tarragona.
i que la segona sardana d'aquí.
i que la segona sardana.
i que la segona sardana d'aquí.
i que la segona sardana d'aquí.
i que la segona sardana d'aquí de Tarragona.
i que la segona sardana.
i que la segona sardana.
i que la segona sardana.
i que la segona sardana.
i que la segona sardana.
i que la segona sardana.
i que la segona sardana.
i que la segona sardana.
i que la segona sardana.
i que la segona sardana.
i que la segona sardana.
i que la segona sardana.
i que la segona sardana.
i que la segona sardana.
i que la segona sardana.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No accepta votacions provenents de telèfons amb número ocult ni tampoc les efectuades fora de l'horari establert.
En tot cas, tingueu en compte que només seran considerats els vots que ens hagin arribat com a molt tard fins dimarts vinent al vespre.
I avui el tema del nostre programa serà una mica diferent del que és habitual.
Normalment el que fem és destacar un tema d'actualitat i desenvolupar-lo una miqueta més.
Recordeu la setmana passada teníem una entrevista amb el director de la Coral d'Augusta parlant d'aquell concert, l'espectacular concert que va tenir lloc diumenge passat a l'Auditori Caixa Tarragona.
Espectacular dic per la qualitat del programa, però també perquè va ser un ple absolut i un èxit total amb el públic realment molt, molt satisfet.
Avui dic que és diferent perquè no anirem presentment d'actualitat sinó que ens fixarem en 100 anys enrere.
Per això mirem d'ambientar-nos una mica amb una música pròpia d'aquells anys, deixem que soni una miqueta.
Doncs quina música hi ha que estem en un programa? Música de coble i no serà una sadana, però intentem situar-nos a principis del segle XX, podien sonar músiques com aquesta.
I aquesta aire, aquesta alegria, aquesta sensació de felicitat que ens inspira aquesta música no sempre real, ja ho sabeu, la vida és dura.
I en aquell cas, en aquella època, aquí a Catalunya es vivien situacions no sempre agradables.
Concretament ens situem avui al 1908 a Reus.
Això s'ha comentat drarament amb motiu de la celebració del centenari de la Sardana Reus.
Una d'aquelles primeres ballades va patir l'acció dels larroxistes de torn atacant els sardanistes, intentant desfer la ballada de sardanes.
El que potser no s'ha divulgat tant i no s'ha coneix tant és que a Tarraona va passar fets semblants.
A les festes de Santa Tecla del 1908 també hi va haver aquelles garrotades que, com dèiem, comentat també en el nostre programa, en algun programa recent.
I ho farem recordant-ho, òbviament no tenim altra opció, atesa a l'època, que a la premsa, allò que ens ha quedat escrit a la premsa de l'època.
El diari que a més se'n va estendre, que a més s'hi va abonar, lògicament, defensant els sardanistes, és el diari catalanista Catalunya Nova.
Un diari molt vinculat a l'Orfeu Terragoní, una gran institució ciutadana que durant molts anys va tenir un altíssim prestigi que només la Guerra Civil va aconseguir eliminar.
Una entitat també molt vinculada a l'Ateneu de Tarragona, d'allò va sortir la primera cobla de les comarques tarragonines, la cobla tarragonina,
que era precisament la cobla que interpretava les sardanes, que havia interpretat les sardanes per Santa Tecla d'aquell any.
Què va passar? Doncs, en primer lloc, veiem com ho deia el diari La Cruz,
que, diguem-ne, que podria ser un diari neutral, potser, en aquesta fer, un diari catòlic, beligerantment catòlic,
i això en aquella època vol dir moltes coses, però en el cas de la sardanes, en aquest cas, veureu que és bastant escèptic. Deia això.
Deia això. A les seis y media de anoche ocurrió un incidente en la Rambla de San Juan que pudo tener serias consecuencias.
Estaba interpretando sardanes la cobla tarragonina en la tribuna levantada por el ayuntamiento
i diversos joves havien format un círculo en la acera al lado de la Fraternitat Republicana.
Alguns tarragonenses se permitieron molestar a los sardanistes
i, tomant el públic o parte en la qüestió, se originó una reyerta en la que menudearon los palos i silletazos.
Se nos dijo que dos individuos salieron del lance con sendes heridas en la cabeza.
La gent aplaudió a los sardanistes, reanudó su música a la copla i, per fortuna, siguió todo sin més novedad.
Però veieu com ho diu diferent un altre diari de l'època, el que podríem dir-ne representatiu dels que van anar a estomacar, els sardanistes.
El diario del comercio.
Digo així.
Anteanoche, a les 8, ocurrió un incidente en la Rambla de San Juan que ocasionó carreras y sustos...
Es una fotocopia molt petita.
...y sustos entre la numerosa concurrencia que a dicha hora transcurría por el mencionado paseo.
En el centro del paseo, en sendos lados, laterales y en la acera, en donde se hayan instalados el Sport Club y la Fraternidad Republicana,
se formarían varios grupos de sardanistas. Según parece, a uno de los corros que danzaban en la acera entre el Sport Club y la Fraternidad Republicana,
se le indicó que interrumpía la circulación de las personas y de ahí partió el hecho de que poco después se cruzaban algunas frases entre sardanistas y no sardanistas,
excitándose los ánimos y repartiéndose algunos silletazos que fueron causa de las carreras y sustos.
La cosa hubiera podido tener más desagradables consecuencias y turbar la tranquilidad y alegría de las actuales fiestas.
Prevenir dichas consecuencias deberes de la autoridad gobernativa, sobre quien hubiera reunido todas las causas de antanoche.
Desgraciadamente hubieran tomado más vuelo la cuestión surgida.
A última hora se nos dijo que el gobernador civil interino tenía dispuesta ayer la prohibición de las sardanas.
És la solución, veus, clar, ja hi ha sardanes, fan nosa, els sardanes desballant, els estomaquem i després prohibim les sardanes.
He de justificar la Maria Rosa perquè, escolta, llegir unes fotocòpies...
A part d'això, la tipografia que utilitza el diari, és així, que són diaris d'aquella època, el llenguatge, el redactat també deixa l'anar.
Clar, i la fotocòpia tampoc no es veu gaire bé, però vaja, ha quedat molt clar, eh?
I ara ja m'aventuraré a llegir un diari també de l'època, el Catalunya Nova, que aquest cap, evidentment, és l'altra posició, la dels sardanistes.
Aquí, després hi ha d'haver donat la notícia, dos dies després, titula un article com Una vergonya, l'1 de les sardanes.
Amb una gran ira i una gran vergonya que agafem la ploma per parlar d'aquesta qüestió.
Sentim ira per atropell indigna i que els sardanistes tarragonins han estat objecte.
Sentim vergonya pel paper tristíssim que, per culpa d'un parell de senyors inútils per als càrrecs que ocupen, acaba de fer la nostra estimada Tarragona.
Com si fos un delicte, com si es fes una acció lletja, com si se l'entés a la pública tranquil·litat o a la pública cultura,
dues autoritats tarragonines, ridícules figures del país de Lilliput,
s'a dediquen a posar deslleialment, perdó, innublement, una sèrie de dificultats i entrebancs
la dansa pacífica i vella de la sardan, avui costosament arrelada.
Que el llenguatge també deixa la mà.
És que tornem a ser igual.
Però honra i profit de la nostra cultura ciutadana entre el jovent de la nostra capital.
Diu l'espectacle, que durant la setmana passada han donat aquests dues autoritats, és realment llestimós.
Atiats de sota, més per tota l'agenteta anticatalana acostatge de Tarragona,
el governador interí i l'alcalde de Real Orden s'han complegut en posar obstacles que es vellessin sardanes
i han col·laborat amb la feina pertorbadora i provocativa d'aquells quatre infelicis
que el dia de Santa Tecla volguen interrompre a les sardanes.
Bé, això s'allarga més, però en definitiva, i aquí veieu les al·lusions a les autoritats,
és que les autoritats a la pràctica es van actuar d'acord amb els que anaven contra les sadanes.
I fins i tot, fixeu-vos, us estalviarem més llegir més textos així dèntics,
però deduïm al llarg d'aquesta polèmica que va durar, va durar, va durar dies,
sobretot a Catalunya Nova, que els fets van arribar fins i tot a nivell de Madrid,
del govern central, de qui depenia el governador.
Curiosament, el ministre corresponent va donar la raó als sardanistes
i va dir al governador que deixés ballar sardanes.
Segurament, i això ja és l'opinió que porto jo,
és que ho va dir que suposo que ho preferia que ballessin sardanes
que no que tingués 100 segons quines altres reivindicacions.
Però fixeu-vos si va tenir ressò el fet
que, evidentment, va sortir també a la premsa de la resta del país, etcètera.
Només, només perquè, com a redonir la qüestió,
veieu una altra reproducció d'un altre diari també contrari a les sardanes,
que en aquest cas el llegim directament del Catalunya Nova,
que ho posa com a exemple d'aquesta manera de veure les coses.
És el diari El Progreso, que deia
Els catalanistes d'aquesta ciutat,
abusant de la excesiva tolerància que amb ells té l'autoritat,
aquesta tarda se posieron a bailar sardanes a la Rambla,
frente al local de la Fraternitat Republicana.
És a dir, mira, com que són tan bons amb ells,
que ells van i es posen a bailar sardanes.
I segueix dient,
aprovechant la circumstància de que en dit centre també hi havia molt poca gent,
començaron els sardanistes a proferir grits, viscas
i tota classe d'expansions provocatives
que decidieron a los pocos republicanos presentes
a no seguir tolerando tamaña burla.
Con tal motivo y que aviñándose a razones los sardaneros,
repartiéndose algunos palos que fueron maravilloso remedio.
De resulta, es quedaron descalabrados cinco o seis tants aires.
És una altra manera de veure els fets.
Bé, clar, evidentment com tot, s'ha de contextualitzar
i veure que dies enrere, tant en el cas de Reus com a Tarragona,
hi havia hagut amenaces de que si es balla Massadanes hi hauria Sarau,
que, evidentment, les autoritats,
en comptes de prevenir la situació,
doncs, posar alguns guàrdies que mitin que algú faci un mal,
doncs, es van limitar després a posar entrebancs
a les següents ballades de sardanes,
condicionant, doncs, no sé si era aquí tot el cas,
però en comptes de fer sardanes gris,
les feu, doncs, allà, a l'últim racó de Tarragona.
Bé, són coses que van passar,
ara fa cent anys, si fa no fa,
en aquesta ciutat nostra,
i alguna cosa hem millorat,
que almenys quan balla Sardanes a la Rambla
no ve ningú a estomacar-te, no?
Ah, no, no, solteria.
I anem una altra vegada a un espai musical del programa.
Serà una magnífica sardana d'Agostí Gorrunyó,
que, com moltes de les que va escriure,
fó premiada en un concurs musical.
Es tracta de la Coba del Drac,
datada a Nova York el juliol de 1953,
enmig de la llarga estada de 50 anys
d'aquest músic català als Estats Units.
Va ser premiada al concurs de Sagaró del 1954
i està dedicada a la llegenda del drac de Sant Llorenç del món.
L'escoltem en versió de la Cobla Sabadell.
L'escoltem en versió de la Coba del Drac de Sant Llorenç de Sant Llorenç de Sant Llorenç de Sant Llorenç de Sant Llorenç de Sant Llorenç.
i està dedicada a la Coba del Drac de Sant Llorenç del explorer,
i tot i que elNERC de Sant Llorenç de Sant Llorenç de Sant Llorenç de Sant Llorenç de Sant Llorenç de Sant Llorenç de Sant Llorenç de Sant Llorenç de Sant Llorenç de Sant Llorenç de Sant Llorenç de Sant Llorenç de Sant Llorenç de Sant Llorenç de Sant Llorenç de Sant Llorenç de Sant Llorenç de Sant Llorenç de Sant Llorenç de Sant Llorenç de Sant Llorenç de Sant Llorenç de Sant Llorenç de Sant Llorenç de Sant Llorenç de Sant Llorenç de Sant Llorenç de Sant Llorenç de Sant Llorenç.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i anem a les notícies
i abans, abans de les que teníem preparades
és que tenim uns oïdors que no
els mereixem
ens fan aportacions interessants
i sucoses com aquesta
mira, avui he fet un acudit sense voler
ja veureu per què
bé
hola Silvestre, un bon amic i també
fidel seguidor del programa
ens recorda que demà diumenge
hi ha una festa que
segur que serà molt raïcida
perquè sabem que algun altre any ho han fet
i també ha estat molt bé, molt bé
a Sant Sardoni d'Anoia, una calçotada sardanista
diguem-ho així, a partir de dos quarts
de dotze del matí hi ha
ballada sardanes, ballada doble, poca broma
Juveni Bola Sabadell i Marinada
al Col·legi Sant Josep
i després la calçotada
és a dir, per tenir prou ja gana
per fer gana
i allò del suc
doncs venia
venir d'aquí
no, una festa molt maca
sabem
sabem que no és la primera vegada que ho fan
i que
sempre ha estat molt bé
doncs
i un exemple a seguir
molt ben organitzat
tot
i segur que
Silvestre
el Silvestre sí que hi va
segur que és garantia
perquè sabem que té
té molt bon gust
amb les activitats satanistes
Tal i com vam anunciar en el seu moment
l'entitat Sabadell Més Música
va convocar el Premi Nacional Agustí Burgunyó
guardó que porta el nom d'aquest destacat compositor sabadellenc
en reconeixement a persones o entitats
que hagin aportat creacions o organitzacions d'activitats
que donin a conèixer la música lliure o sinfònica per a Cobla
hi poden participar associacions, compositors, intèrprets
organitzadors de concerts, pedagogs, etc.
i el jurat valora especialment la creativitat
i lliurement vers la música per a Cobla
Doncs bé, en guanya el jurat del Premi Nacional Agustí Burgunyó
ha acordat atorgar per unanimitat
la distinció de la present edició Jordi Leoni Royo
per la seva trajectòria pedagògica
com a director de Cobla
és compositor i destacat intèrpret de l'instrument més petit
el Flavial
S'havia presentat 14 persones
alguna d'elles molt interessant
segons els organitzadors
que el jurat valora minuciosament
i finalment es va decidir que l'opció esmentada
tot justificant-la
dient que ben conegut de l'àmbit de la Cobla
Jordi Leon ha estat una font
on hi han begut els millors instrumentistes
i com es teca avui
de Flavial del país
la seva trajectòria al servei de la Cobla
l'ha portat a la direcció de formacions
que s'han superat amb el rigor i talent del mestre
també ha fet importants aportacions
amb la creació d'obres
que s'han difors en diversos concerts del país
i la nota conclou assegurant
que per en Jordi Leon la Cobla no té secret
s'hi ha lliurat plenament
i s'ha convertit en creador i mestre
del més petit dels instruments
del Flaviol ha sabut treure'n les màximes possibilitats
difícil d'aconseguir amb aquest singular instrument
El jurat del Premi Nacional Agustí Ubrugnyó
per la present edició del 2009
el formava en Josep Vinarós
com a president de l'entitat convocant
Eduard Tortajada
que va actuar com a secretari
l'escriptor, músic i periodista Jordi Lara
el músic, compositor i director Joan Lluís Moraleda
el també músic i periodista Josep Pasqual
i l'estudiós de la sardana Lluís Sobirana
El lliurament del Premi tindrà lloc el proper dia 6 de març
a l'hotel Urpi de Sabadell
en el decurs d'una festa a sopar
També vam avançar en un anterior programa
que la Cobla Marinada preparava diversos actes
per la presentació del que anomenen
Trencadisc, el seu darrer treball discogràfic
de propi iniciativa que recull
activitat innovadora i experimental
que caracteritza la formació al voltant
de la música de Cobla
En primer lloc convoquen una roda de premsa
per divendres vinent, 27 de febrer
a la sala de l'àmbit cultural del Corte Inglés de Barcelona
on intervindran Josep Pasqual
crític musical especialitzat en música per a Cobla
i James Langdon Davis
fill de John Langdon Davis
prestigiós periodista anglès i promotor cultural català
que escriuia Dansin Catalans
considerat en el seu moment per Josep Pla
el millor llibre escrit sobre la sardana
en anglès precisament
En aquest acte s'analitzarà l'evolució del món
que envolta la Cobla
la trajectòria de la Marinada dins d'aquest
i la seva aportació a través del trencadisc
com a resultat del treball d'innovació i experimentació
que aquesta formació ha desenvolupat des del seu naixement
Posteriorment, la jove Anna Pijuán
activarà en directe
la publicació de la nova pàgina web de la formació
que ella mateixa ha dissenyat
juntament amb l'actualització del logotip de la Cobla
Finalment, els components de la Cobla
en versió reduïda
interpretaran un petit fragment adaptat per l'ocasió
D'altra banda, l'endemà, el dissabte 28
a les 10 de la nit i al Teatre Principal de Badalona
s'oferirà un concert de presentació
organitzat conjuntament amb Badalona sardanista
La primera part la formaran
la selecció de peces i obres del trencadisc
destacant les dels seus components
David Estanyol i Xavi Pinyol
així com la primera audició de l'obra
25 anys d'aventures de Marc Timón
que serà dirigida pel propi compositor
La segona part la formen obres inèdites
i adaptacions mai escoltades i interpretades
que resumeixen algunes de les futures propostes de la marinada
com l'adaptació per a Cobla i tres fiscors
del concertino per a trombó solista i orquestra de David
També es podrà escoltar l'adaptació per a Cobla
saxo i percussió llatina del Mambo
per a los rumberos de Tito Puente
i altres balades americanes
com la Sentimental Mood de Duke Ellington
o Georgia In the Mind de Hogi Carmichael
Carmichael
Per què ens compliquem tant la vida de la gent?
Podríem tocar les satanes de sempre
ja està, home
Escolta'm, i aquí
i aquí hem fallat nosaltres
Per què?
Pel concertino
de David
Per la pronúncia?
No, del David
No, no
Ha arribat així la informació
Ha arribat així
Bé, doncs així us l'hem donada
I només dic que aquestes últimes peces
són fruit del treball que la marinada ha iniciat
amb el prestigiós pianista català
i Premi Nacional de Música
l'any 1992
Francesc Burrull
Bé, notícies n'hi ha més
Després seguirem amb un altre VOC
Ara anem a una altra secció del programa
la que nominem la relíquia
Avui dedicarem la secció de la relíquia
Avui dedicarem la secció de la relíquia
a un dels grans metes de la interpretació sardanística
de tots els temps
Altible Joan Parés
Són molts els que pensen que ha estat el més destacat dels solistes
d'aquest difícil instrument
Ja que va solir un grau de qualitat increïble
tant en les peces que requerien una dicció
o una expressió més acurades
com aquelles altres en les quals una multitud de notes
les feien gairebé impracticables
Es va atrevir amb tota mena d'obligades
bona part de les quals van registrar
i queden com a testimoni d'una carrera brillantíssima
la major part de la qual a les files la principal de l'abisbal
Malauradament la salut la va escoltar
aquesta carrera privant els més joves
d'admirar aquell músic extraordinari
Ara escoltem una interpretació de l'obligada record
signada per qui també va ser un gran intèrpret de Tibla
Enric Bornosell
tot i que la instrumentació la va fer Josep Maria Soler
És un enregistrament efectuat en directe
en una actuació de la principal de l'abisbal
quan en Joan Parés encara era el seu solista de Tibla
Enric Bornosell
Enric Bornosell
Enric Bornosell
Enric Bornosell
Enric Bornosell
Enric Bornosell
Enric Bornosell
Enric Bornosell
Enric Bornosell
Enric Bornosell
Enric Bornosell
Enric Bornosell
Enric Bornosell
Enric Bornosell
Enric Bornosell
Enric Bornosell
Enric Bornosell
Enric Bornosell
Enric Bornosell
Enric Bornosell
Enric Bornosell
Enric Bornosell
Enric Bornosell
Enric Bornosell
Enric Bornosell
Enric Bornosell
Enric Bornosell
Enric Bornosell
Enric Bornosell
Enric Bornosell
Fins demà!
Fins demà una part de l'on de seguit, fins a dos quarts de dues,
amb nous continguts, noves seccions del nostre programa.
De moment, però, amb més música.
Una sardana, per començar, que l'any 1959 el mèster Ricard Vidal de Sau
va dedicar a Montserrat, Flors a la Moreneta,
en versió actual, recent, de la principal de l'abisbal.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I després d'aquesta pàgina musical
continuem amb el bloc de les notícies
diem-vos que també dissabte vinent
tindrà lloc un altre concert interessant.
Serà la segona sessió del cicle
Cobla, cor i dansa al Palau de la Música
aquest però a les 7 de la tarda.
S'anuncia amb el lema per primera vegada
tres Tibles junts, ja que al costat de la Cobla
la principal de l'abisbal, dirigida per Francesc Assú
hi actuaran tres dels més destacats
intèrprets de Tibla del moment
Armand Franco, Lluís Pujals
i Jordi Vilaró. El programa inclou
les sardanes matinada de Juli Garreta
Plenitud, que és una estrena de Francesc Assú
Teresa, de Vicenç Bou, Sant Pere de Roda
de Francesc Basíl, Gallardia
de Conrat Saló, el meu mestre Lluís Pujals
Caprici, de Joan Elies
i la matinera de Josep Serra.
També s'oferirà una adaptació per a tres Tibles
del poema cavallarès per a Cobla
Tirant l'oblanc, de Joan Lluís Moraleda.
I encara podem avançar
una altra activitat vinculada amb les Cobles
per al proper cap de setmana.
Es tracta del concert de presentació
del disc de sardanes de Carles Santiago
que a la Cobla Ciutat de Cornellà
han registrat com a colofó dels actes
del 25è aniversari d'aquesta formació instrumental.
Aquest concert l'organitza la Federació
Aplec de la Sardana de Cornellà
i es dura a terme el domenys 1 de març
a les 6 de la tarda al Patronat Cultural
i recreatiu de Cornellà de Llobregat.
En realitat ja feia molt temps que en Carles Santiago
tenia un projecte, un CD, amb la seva obra musical.
Però no ha estat fins ara que s'ha pogut fer realitat,
tot coincidint amb el 25è aniversari de la Cobla
que ell va contribuir a fundar, la ciutat de Cornellà.
A més, també coincideix amb el primer disc
del grup Sant Jordi de recent creació.
El grup Sant Jordi és un duet musical
format pel mateix Carles Santiago,
que en aquest cas interpreta l'acordió altible
i posa la veu, i Lluís Alcalà,
compositor de sardanes i instrumentista de tenora
a la Cobla Sabadell, que en aquest cas
interpreta la tenora i el flaviol.
El seu repertori es basa principalment
en música catalana, sardanes, aveneres,
cançó catalana, ballets, etcètera,
amb la possibilitat d'incorporar títols i estils
diuen el gust i conveniència
d'un públic determinat.
La majoria dels temes són instrumentals
per a tenora, acordió i veu.
La incorporació al seu repertori
de grans autors i de títols emblemàtics,
com el tradicional cant dels ocells,
sardanes com la Pepa Maca,
Somni, Vora el riu, Vora el niu,
per tu ploro, cançons com el mur titxol,
el drapaire, l'estaca,
balsets, mesurques, polques,
aveneres, valls tradicionals
i temes propis i de nova creació
configuren al repertori una mostra
del qual queda perfectament reflectida
en aquest nou disc.
I aquesta setmana també escoltarem
una de les peces que es van interpretar
el passat 11 de gener al concert
que va organitzar l'agrupació
sardanista Terranadansa
a l'Auditori de Caixa Tarragona,
amb l'Escobla Reu Jove
i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Aquesta vegada serà una sardana
de Martimón, músic que forma part
de les últimes generacions
de compositors per a Cobla,
aquelles que des de fa pocs anys
oxigenen aquest àmbit
amb obres amb aires nous,
fruit d'una visió oberta
i desacomplexada del gènere.
En el seu web, el Marc es presenta
com a compositor, periodista,
escriptor, pianista, tip laire, inquiet,
polifacètic, eclàctic i polivalent.
Això s'ho diu ell mateix.
El ser és que les seves composicions
no deixen indiferent.
Són fruit de moltes influències
i neguits per part d'aquest jove
però actiu músic,
nascut a Castelló d'Empúries
el 1980
i que va iniciar la seva carrera
coblística com a interpretativa
amb els rossinyolets,
la va seguir a la Cobla Marinada
i a partir d'ara
a la Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
La Cobla Reu Jove
va oferir un bon exemple
de les seves sardanes,
sempre originals i farcides
d'influències molt diverses.
Voluntariat la va dedicar l'any 2004
a la Creu Roja de Sant Saloni
amb motiu del seu 25è aniversari
i en un moment donat,
la música fins i tot
ens suggereix la sirena
d'una ambulància.
Escoltem doncs
aquesta sardana de Martimón
Voluntariat amb la Cobla Reu Jove.
Sol invertir unè Boynta
voluntariat
d'una ambulà
voluntariat
voluntariat
voluntariat
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
!


Fins demà!
...

...
...

...
...
...
...
...
...
...
...

...
...
...
...
...
...

...
...
...
...



...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
Ja veieu així ritme de Passdoll...
Vinga, això, animats!
És carnaval!
carnaval. Sí.
Gràcies per estar amb nosaltres una setmana més.
Fins i sota vinent. I demà la repetició
a partir de les 10 del matí.
Ho passeu molt bé. Adéu.
Fins i sota vinent.
Fins i sota vinent.
Fins i sota vinent.
Fins i sota vinent.