Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Comença la nit, Violeta.
Serem amb tu fins la una de la matinada.
Bona nit, Violeta.
Bona nit, Violeta.
Sense desig, no hi ha paraules.
I el paper espera inútilment.
L'abraçada estret escampa la vida,
a les entranyes,
i les paraules resten no dites.
Bona nit, Violeta.
Després,
quan el llenguatge dels cossos deixa pas al repòs,
la paraula desperta per encendre encara un nou desig.
Aquest és el nostre,
el que volem que comparteixis amb nosaltres,
aquí a Tarragona Ràdio,
des del 96.7 de la freqüència modulada,
i també a través d'internet,
tarragonaradio.cat.
I és el mateix amor
que ens evita ara des d'un somriure.
Ha encès el desig de la presència.
I la por.
La por a estimar fuig.
Viure i no viure en un mateix haver.
La tendra esperança i el desempar.
Aquest temps demana audiència
perquè el desig aquesta nit corre pel vent.
No el sents.
Històries ferides
que volen ara un bàlsam.
Mans, cossos
que demanen tocar-se.
Per què no ho fem aquesta nit?
l'amor evita dins de les cambres.
Entra per casa teva.
No notes que és la nit violeta
que vol fer-te caricis aquesta nit.
que volen ara un bàlsam.
Obre les finestres de bat a bat.
Escolta Tarragona Ràdio fins a la una de la matinada.
Volem ser al teu costat.
Escolta Tarragona Ràdio fins a la una de la matinada.
Escolta Tarragona Ràdio fins a la una de la matinada.
que de la matinada li Portland
Cossos
Ràdio fins a la rumah.
Escolta Tarragona Ràdio fins a la Una de la Mat pendant.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I va arribar la pluja, tot l'estiu esperant-la, la terra arrastat tan agraïda, i després els pèls tirsendors, les fulles dels arbres rentades
amb el batec de setembre frena el neguit.
Hi ha ocells que canten en aquest nou silenci, i per uns instants homes i bèsties recobren ritmes arcaics de convivència.
Però hi ha un crit de dona que no troba resposta, els braços s'emplenen d'òrfanes solituds.
i la música és com una veu suau, desapareixen totes les melangies, i encara pots sentir aquell record d'una cançó que avui la nit violeta et dedica.
No t'estranya...
És per tu...
La nit violeta te la dedica.
Fins demà!
Fins demà!
SÔTRA
...
NÉFA
Fins demà!
Zalçat!
I
13
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Anys feixucs, de dies i nits, una llarga espera,
com la Penélope teixint el bordat de la vida,
es guardava l'horitzó, avui el vaixell ha arribat a port,
i et dius vell, i a cert que el temps t'ha deixat el rostre a les seves empremtes,
el cor, però, batega incansable,
i ara somrius d'incredo de tanta perseverança,
i ella et diu, has viscut lluny de mi, Ulisses ha enyorat,
ja no em cal volar més,
l'amor em sorprèn, com un riu cabalós,
Aquesta nit, Violeta, digue'm a qui esperes,
i te'l portarem al teu costat,
aquest amor tan desitjat,
ja no cal que brodis més ni que esperis,
perquè la nit, Violeta,
et porta el teu amanada,
podràs ser amb ell,
fins que acabi el programa,
només fins a la una de la matinada,
teniu temps per estimar-vos,
per besar-vos,
per mirar-vos,
per explicar-vos tota la vida
que heu passat separats,
només fins a la una de la matinada.
Bona nit,
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit


Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit


Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit