El Campanar
Un programa de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbat a Tarragona.
Bon dia, amics i amigues del Campanar.
Novament, acudim a la cita de cada diumenge per oferir-los-hi un temps de ràdio al voltant de temes d'Església.
Els saludem en aquest matí del 8 de febrer, sisè diumenge de durant l'any,
el nostre company, en Santi Grimau, que té cura de l'aspecte tècnic de l'emissió i la que els parla Montse Sabater.
Darrerament, sembla que els mitjans de comunicació social s'hagin posat d'acord en parlar d'un sol tema, la crisi.
Una crisi econòmica que no té precedents immediats i que afecta tot el planeta.
El passat dimecres, a Tiana, en el decurs de la reunió dels bisbes que formen la Conferència Episcopal Tarraconense,
també es va parlar de la crisi.
Però abans, escoltem el resum dels temes tractats pels bisbes amb seu a Catalunya,
que ens fa el secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense i bisbe d'Urgell, Monsenyor Joan Enric Vives.
Els dies 3 i 4 de febrer, aquí a Tiana, hem tingut aquesta reunió ja molt important,
es compleixen els 40 anys d'aquesta Conferència Episcopal Tarraconense,
anomenada així, que inclou la província metropolitana de Tarragona,
la diòcesi, l'arxidiòcesi i les seves sufragànies,
i també, durant aquests quasi 36 anys, l'arxidiòcesi de Barcelona,
l'abada d'arxidiòcesi, i després, ara, l'arxidiòcesi metropolitana de Barcelona.
Per tant, dues arxidiòcesis amb les seves realitats eclesials sufragànies,
que, units, portem un treball llarg.
Aquests dies és la reunió ordinària que presideix l'arcabisbe de Tarragona,
i han assistit tots els membres, llevat del bisbe de Lleida,
que està en viatge de visita pastoral als visioners lleidatans,
ja que ell és un bisbe relativament nou,
i ha vingut a visitar-nos el nou bisbe electe auxiliar de Barcelona,
Monsenyor Sebastià Taltavull.
És la primera reunió a la qual s'integra, ja com a membre,
el bisbe Francesc Pardo de Girona.
Ha estat, lògicament, com sempre fem els bisbes,
hi ha hagut moments de col·loqui, de diàleg,
sobre les qüestions que més ens preocupen avui dia,
sobretot projectes legals i la vida social i eclesial, lògicament,
de les nostres diòcesis amb seu a Catalunya.
Un moment, doncs, intens, que preocupa tant la llei de culte,
que està en aquell moment seguint els seus passos al Parlament,
que l'episcopat català més et creuria que no és convenient,
que no és cal, que ja hi ha prou elements
per poder construir nous temples
o entrar en diàleg amb els propis ajuntaments i amb les autoritats,
però que sembla que aquest projecte van davant,
almenys demanem que no coarti el dret de culte,
el dret de llibertat religiosa,
que és un dret de les persones,
i, per tant, que no limiti,
que aquests són temes que ens preocupen,
que creiem que haurien de preocupar també a la nostra societat.
Igualment, la dificultat d'algunes mesures de govern
que s'anuncien des d'un canvi en els supòsits de la llei
que despenalitza l'avortament
i que el faria, a notícies que ens arriben que preocupen,
el farien, diguem-ne, per a les menors,
sense necessitat d'un permís patern,
quan, en canvi, els menors necessiten permís
per moltíssimes altres coses.
És una incongruència que una persona no pugui conduir un cotxe
fins als 18 i, en canvi, resultir que pugui avortar,
sense ser penalitzada, als 16.
Per tant, ens sembla que les autoritats catalanes
hi haurien d'estar molt implicades
en defensar la vida, en protegir-la,
des del seu naixement i concepció i naixement
fins a la mort natural.
Així ho diem, entenent, defensar la vida,
protegir-la, la dels més dèbils,
ningú més dèbil que un infant en el si de la mare
o un vellet que ja potser no es pot valdre per ell mateix
i, fins i tot, desanimat, podria caure la temptació
de poder que li dèvi la vida o llevar-se-la.
Per tant, aquí hi ha tot un treball, també,
per la nostra societat molt important
i els bisbes voldríem col·laborar amb tota tanta gent
de bona voluntat a treballar per la vida.
Però, sobretot, aquesta trobada també ha estat un diàleg
amb professors de les nostres facultats de Teologia i de Filosofia
i dels dos grans centres que tenim a Catalunya
de formació a nivell econòmic i empresarial,
com són IES i ESADE,
amb professors d'aquestes institucions,
hi ha hagut un diàleg molt interessant,
de tipus pastoral,
sobre com podríem fer arribar una paraula d'Església,
de pastors d'Església,
una paraula que anomenaríem pastoral,
de discerniment,
si convé també de denúncia,
però certament d'enerdir
totes les llavors positives
que també hi ha ara en la societat catalana
davant d'aquesta gran crisi econòmica,
que a vegades és financera,
que és de valors,
que és d'economia,
però que també és de treball i d'atur.
Ens preocupen moltíssim,
a tots els bisbes, certament,
i és un dolor gran
escoltar com creix tantíssim l'atur
i, per tant,
voldríem treballar amb tot el que pogués ser possible
perquè tant els empresaris s'animin
o almenys mirin de passar,
de sobrepassar aquesta crisi,
fomentant que hi hagi treball per a tots i tothom.
És molt important,
s'ha dit en aquesta reflexió,
no només tenir un sou,
no és només un tema material,
és també el sentit de trobar-se útil,
de saber-se útil.
Hi ha un tema de dignitat de la persona,
com tot el treball de la persona,
el papa ho posava Joan Pau II en relleu,
elaborem exercients,
com el treball dignifica la persona,
també és el seu treball el que fa ser també a la persona.
També hem redistribuït, d'alguna manera,
el que ha quedat pendent,
doncs, amb la mort d'alguna sentida,
pel qual hem ofert també sufragis,
el bisbe Joan Carrera,
bisbe auxiliar de Barcelona,
que va morir el prop passat mes d'octubre.
I l'han substituït en els àmbits que ell duia,
de mitjans de comunicació social,
ho portarà Monsenyor Sebastià Taltavull,
i l'àmbit que ell portava de pastoral obrera
s'inclou en els àmbits de posturat seglar
i pastoral juvenil,
que portarà Monsenyor Francesc Pardo,
bisbe de Girona.
I em penso que això és una mica el conjunt
amb altres coses, lògicament,
sobretot que també ens va molt bé als bisbes
trobar-nos, pregar junts,
celebrar l'Eucaristia junts,
encomanar-nos, d'alguna manera,
la joia del Ministeri Episcopal
al servei d'aquestes deu diòcesis
presents a Catalunya.
Com hem sentit,
els bisbes van voler escoltar
l'opinió d'experts en economia
per saber quin és l'estat de la qüestió
sobre una crisi que ha esdevingut
l'element estrella
de tots els espais informatius i d'opinió,
ja sigui a la premsa escrita,
a la ràdio, a la televisió i a internet.
El professor Pastor, de l'IES,
ens resumeix així la seva intervenció
davant els bisbes,
responent a la nostra pregunta
sobre l'abast financer de la crisi.
Hem estat parlant de la dimensió
financera de la crisi,
parlant de com s'havia produït,
com era una bombolla immobiliària
que al final havia esclatat,
que havia afectat tot el sector financer
perquè l'activitat immobiliària
és molt important al sector bancari,
que durant un període
hi havia hagut una fase de gran incertesa,
fins i tot de pànic,
això semblava que s'havia estabilitzat
cap a finals de novembre
i que ara ens trobem davant d'una crisi
que segurament serà llarga
i que segurament serà profunda.
Si comparem amb els períodes anteriors,
amb crisis que hem tingut en el passat,
podem esperar que hi ha algunes de les coses
que trigaran encara un o dos anys a recuperar-se.
Aleshores, professor Pastor,
ens podem trobar davant d'una crisi
com la de l'any 1929?
Jo crec que no,
perquè l'any 1929
es produïa en gran part
perquè les autoritats i els governs
no van fer el que segurament
s'hauria d'haver fet
i aquesta lliçó
els d'ara l'han après i ben après.
O sigui que jo confio,
encara que no és del tot segur,
però confio que es pugui evitar
una depressió.
Tota crisi financera
té un cos social
i d'això va parlar
els bisbes de la Conferència Episcopal Terraconense
el professor Miralles, de SADE.
Bé, el que he intentat explicar
en aquesta intervenció
és que hi ha un eix fonamental
que és que la crisi econòmica
provoca atur
donat que el treball és tan central
tan econòmicament com socialment
com personalment
en la vida de les persones
la banca de treball,
l'atur,
genera fàcilment pobreja
i en freqüència
genera també exclusió social.
Llavors, el que he intentat transmetre
és que aquest, per tant,
és un problema
no només econòmic,
encara que també,
sinó que afecta
i té molt a veure
amb el tipus de relacions socials
que tenen les persones
i amb els valors que viuen,
la maduresa amb què els viuen
i la capacitat, per tant,
d'autoestima,
d'autonomia
i d'esperança
i d'empenta, diríem,
per poder-se'n sortir.
I en aquest sentit,
la idea és que potser
haurem de tenir paciència
en el sentit
que la crisi econòmica
tardarà un cert temps
en resoldre's
i les persones del carrer
no tenen capacitat d'acció
en aquest aspecte econòmic
o poca en general,
però que, en canvi,
sí que hi ha una possibilitat
d'actuar sobre elements col·laterals
però essencials
de la crisi
que són generar vida associativa,
afavorir les ONGs,
és donar a les persones
l'oportunitat de formar-se
i, d'aquesta manera,
enfortir, per dir-ho així,
el subjecte que ha de sortir
de la crisi.
En aquest moment,
en aquest sentit,
hi ha una capacitat
de lluitar contra la crisi
d'una manera,
en certa manera, diríem, col·lateral.
I l'últim missatge
que m'interessa subratllar
o que hi crec
és que, encara que es pot parlar
de què ha de ficar cadascú,
que és molt important, evidentment,
però s'ha de diferenciar
el tipus de persones
o el tipus de lloc
que s'ocupa la societat.
L'Estat pot fer determinades coses,
les empreses poden fer altres coses,
els ciutadans es poden associar
i formar part d'una societat civil
que tant de bo fos més consistent.
I, finalment,
jo crec que hem de tenir present
que aquesta crisi té un element diferencial
des del punt de vista social
respecte a altres
que és la problemàtica de la immigració
que és específica d'ells
i que s'ha de cuidar molt
que no generés la crisi
un cert antagonisme entre poblacions
que, al final,
competirien pels mateixos recursos
i que podríem veure en l'altre
com el cap d'atur
causant dels males.
I l'Església?
Què fa l'Església?
Abans hem sentit
amb un senyor Joan Enric Vives
L'Església fa el que ha fet sempre
ajudar els més pobres i desvalguts.
Aquest és també el tema
de la intervenció setmanal
del senyor Cabisba.
Els quatre vents
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells
Arquabisbe Metropolità de Tarragona
i Primat
Déu vos guard
Aquest any comencen
els actes de celebració
del cinquantè aniversari
de mans unides
als quals vull adherir-me
Ho faig amb l'entusiasme
amb què beneixo cada any
aquesta organització tan benvolguda
i la satisfacció de comprovar
com mitjegles després
té més vitalitat que mai
girem la mirada enrere
i ens trobarem
amb els orígens.
Bé podríem dir
i al principi
va ser la dona.
En efecte
va ser un grup
d'animoses dones
d'acció catòlica
que tenent una crida
de la fau
contra la fam
en el món
van passar
de les lamentacions
a l'acció
i es van llançar
a fer el que podien
que semblava poc
i va ser molt.
Aquell primer any
van recaptar donatius
en parròquies i col·legis
amb destinació
a l'Àfrica
i a l'Índia.
Ho van fer
establint una jornada
que ja és tradicional
a la societat espanyola
el segon
diumenge de febrer.
Des de llavors
milions de persones
d'arreu del món
han estat beneficiades
per altres persones
que mai no coneixeran
que han lliurat
allò que tenien
de més valuós
el temps
a favor d'aquells
éssers llunyans
que consideren
de la seva família
pel fet de ser membres
de la família universal
dels fills de Déu.
En un món
a establir fronteres
i sobiranies
Mans Unides
dona cada dia
una lliçó
de solidaritat
que té
el fons evangèlic
en com vivien
els primers cristians
dels quals
ens diu
el Nou Testament
que tenien
un sol cor
i una sola ànima.
Pau VI
va fundar
un Consell Pontifici
que precisament
té per nom
Cor Unum
encarregat
de vetllar
per les necessitats
assistencials
de l'Església.
El secretari
d'aquest organisme
vaticà
Monsenyor
Karel Castell
ha volgut
afegir-se
a la celebració
del cinquantenari
de Mans Unides
afirmant
que els qui
la van fundar
van fer una cosa
meravellosa
per a l'Església.
Actualment
hi ha 71 delegacions
amb un total
de 96.000 persones
entre socis,
voluntaris
i col·laboradors.
És doncs
una força
de xoc
important
moguda
per l'amor
que ajuda
els que necessiten
ser ajudats
per a portar
a terme projectes
que a Europa
ni tan sols
ens plantegem
com a prioritaris.
Trobar aigua
mitjançant pous,
construir dispensaris,
alfabetitzar
enllogarets perduts,
ensenyar
nous cultivos
més productius.
Les persones
de mans unides
no es plantegen
ajudar
i evangelitzar
com si fossin
termes
contraposats
com a vegades
han estat
plantejats.
La seva forma
d'evangelitzar
és auxiliar
en la pobresa
i la seva manera
d'ajudar
és duent
el missatge
evangèlic
que ens indueix
a estimar
els altres
com a nosaltres
mateixos
i més encara
com
Cris
els estima.
En l'actual
crisi financera
es parla sovint
de crèdits
escombraries
i de rescats
bancaris.
En la crisi
espiritual
que viu el món
l'escombraria
és l'egoisme
i el rescat
procedeix
de la generositat
dels qui es volquen
en els altres.
Mans unides
fa 50 anys
que treballi
en aquest sentit
i estic segur
que continuarà fent-ho
per a l'or de Déu
i servei
a la humanitat.
Adeu-siau.
Mans unides
demana el nostre ajut.
Ens cal ser generosos
malgrat la crisi.
Una generositat
de la qual
sempre ens parla
l'Evangeli.
I a propòsit
de l'Evangeli
els oferim
per a una gentilesa
de l'Associació Bíblica
de Catalunya
el fragment
que es llegirà
a la missa d'avui
seguit pel comentari
que sobre
les lectures dominicals
ens ofereix
com és un fragment
més habitual
mossèn Joan Magí.
Guarició
de la sogra
de Simó
i d'altres malalts.
Sortint
de la sinagoga
arribaren
acompanyats
de Jaume i Joan
a casa
de Simó
i Andreu.
La sogra
de Simó
era al llit
amb febre
i ho digueren
a Jesús.
Llavors
ell s'hi acostà
i agafant-la
per la mà
la va fer aixecar.
la febre
va deixar-la
i ella
es posà
a servir-los.
Al vespre
quan el sol
s'havia post
li anaven portant
tots els malalts
i els endimoniats.
Tota la població
s'havia plegat
davant la porta.
Ell va curar
molts malalts
que patien
diverses malalties.
també va treure
molts dimonis
i no els deixava
parlar
perquè sabien
qui era.
La Bona Nova
Comentaris sobre
les lectures
dominicals
a càrrec
de mossèn
Joan Magí.
Bon dia
amics.
El dia
8
de febrer
ens trobem
el diumenge
cinquè
de l'any.
cal que preguem
i cal que servim.
En la primera lectura
Job ens diu
que l'home a la terra
no treballa de valent
i aleshores
ens parla
de totes les dificultats
que significa
el treball
d'una persona
humana
perquè els dies
passen volant
més ràpids
que la llançadora
i sembla que no
quedi gens de fil
perquè es pot acabar
l'esperança.
Aleshores
el que convé
és fixar-nos
d'on podem treure
aquesta esperança.
Sant Pau
ho diu
ajudant-nos
de manera
que
ens sapiguem
amullar
amb el sentit
de facilitar
el nostre tracte
amb els altres.
Ell diu
m'he fet feble
amb els febles
per guanyar els febles.
M'he fet
tot amb tots
per salvar-ne alguns.
Costés
el que costés
i afegeix
tot ho faig
a causa de l'Evangeli
per poder-hi
tenir part.
Per tant
posar-nos
al costat
de l'altre
no per imposar-nos
sinó
per ajudar-lo
a que sigui
allò que li toca ser.
I
llavors
doncs
Jesús és el que feia.
Així ens ho diu l'Evangeli.
Quan surt
de la sinagoga
quan hi ha anat
a pregar
quan hi ha anat
a procurar
fent
d'una manera
doncs
predicativa
que els altres
s'alliberin
doncs
comença
per la família
que l'està tenent
d'ajudar
a la persona
a la sogra de Pere
que està
amb febre.
Jesús
li dóna la mà
la febre
va deixar-la
i es posa a servir-los.
Amb l'ajuda
s'augmenta
el servei
de tothom.
I Jesús
diu
va curar molts malalts
que patien diverses malalties
i després
diu
se'n va
en un lloc
solitari
a pregar
i llavors
el van buscant
i Simó li diu això
tothom el busca
però Jesús
diu
anem a d'altres llocs
als pobles veïns
a predicar-hi
que per això
ha vingut
i acaba la lectura
dient
i anar per tot
Galilea
predicant
a les sinagogues
i trient
els dimonis
o sigui
alliberant
a la gent.
Cadascú té
les propis dificultats
com a persona
com a membre
d'una família
com a membre
d'una comunitat
cristiana
Déu
per mitjà
de nosaltres
mateixos
ens ajuda
a resoldre
aquestes dificultats
per això
ens ha omplert
de dons
l'evangelització
és una tasca
que Déu
ens ha confiat
podem experimentar
i compartir
l'evangeli
la pregària
empenya
l'evangelització
que es manifesta
en l'alliberament
del cos
i de l'esperit
una de les notícies
eclesials
d'aquests darrers dies
ha estat
l'elecció
del prevera
de la dióssicí
de Menorca
mossèn Sebastià
Taltavull
com a bisbe
auxiliar
de Barcelona
una veu
ben coneguda
de tots els nostres
uïdors
la del cardenal
arcabisbe
de Barcelona
Monsenyor
Lluís Martínez
Sistac
ens explicava
la seva reacció
davant
el nomenament
agraeixo moltíssim
al Sant Pare
que hagi acuït
la meva petició
de donar-me
un bisbe
auxiliar
per Barcelona
en la persona
de Monsenyor
Sebastià Taltavull
el nou bisbe
auxiliar
de Barcelona
al qual
n'estic molt content
i és una bona notícia
per la nostra
acidiòcesi
està molt vinculat
a la nostra
acidiòcesi
ell és certament
de Menorca
però Menorca
i Barcelona
han treballat
sempre molt junts
i per altra part
per tots els càrrecs
els encàrrecs
i les responsabilitats
pastorals
que ha realitzat
a Menorca
sempre l'han vinculat
molt a Barcelona
i també a Catalunya
per altra part
porta un bagatge
importantíssim
pastoral
primer de govern pastoral
perquè ha estat
vicari general
amb diversos bisbes
a Menorca
però després
té un bagatge pastoral
per tots els anys
del seu ministeri
i darrerament
uns quatre anys
com a director
del secretariat
de pastoral
de la comissió episcopal
i que això també
li dona un coneixement
encara més aprofundit
per tant
serà un bisbe auxiliar
que m'ajudarà molt
confio plenament
en l'ajuda
que em prestarà
per tant
també serà
amb bona ajuda
per a la nostra
residiosa
agraeixo donar
al sant pare
que hagi acuït la petició
i m'hagi donat
aquest bisbe auxiliar
Com ha manifestat
Monsenyor Joan Enric Vives
bisbe secretari
de la conferència
episcopal
terraconense
Monsenyor Sebastià
Taltavull
ha estat elegit
bisbe delegat
per als mitjans
de comunicació social
dels bisbats
amb seu a Catalunya
A partir d'ara
depèn d'ell
el secretariat
interdiocessà
de mitjans
de comunicació social
del qual nés el director
el nostre company
en Didac Bertran
delegat
diossessà
de mitjans
de comunicació social
de l'Arcabisbat
de Tarragona
Qui tingui uïdes
que escolti
Un comentari
de Monsenricard Cabré
Bons amics
Avui se celebra
com cada any
la campanya
contra la fam del món
Aquesta campanya
la van iniciar
les dones d'Acció Catòlica
fa 50 anys
i s'ha anat potenciant
any rere any
Pretén fomentar
la sensibilitat
dels cristians
i fins i tot
la dels no tan cristians
sobre el problema greu
de la fam del món
Segons l'última estadística
són actualment
963 milions
les persones
que passen fam
en el món
Que no podem restar
indiferents
davant aquesta realitat
tan esgarrifosa
i també és evident
que no podem resoldre
el problema
en la seva magnitud
però podem fer gestos
que ens apropin
els nostres germans
que els facin saber
que no estan sols
en el món
i que no són
moltes les persones
en els països benestants
Fan seu
el problema
La campanya
de mans unides
pretén incidir
en determinats aspectes
que condicionen
la vida
dels pobles
no desenvolupats
Per això
aquesta campanya
no recull diners
per resoldre
el problema
de la fam
d'un poble
o d'una regió
determinada
sinó que incideix
sobre les estructures
que frenen
el desenvolupament
de determinats sectors
Evidentment
són coses petites
davant el panorama
afros de la fam
internacional
però són petits gestos
que sumats
fan créixer
la vida
de determinats sectors
Tinguem en compte
que any rere any
es va sabrant la llavor
L'any passat
es van aprovar
828 projectes
per 60 països diferents
Es va recollir
un total
de 62 milions
d'euros
i escatx
És una manera
de fer evolucionar
la història
No es tracta
d'onar pas
sinó de facilitar
els mitjans
de poder-lo aconseguir
Siguem-hi tots
per tant
i siguem generosos
que no hi perdrem res
Amics
Fins un altre dia
si adéu plau
El diumenge 15 de febrer
a dos quarts d'onze
del matí
i a la prioral
de Sant Pere de Reus
tindrà lloc
una solemne Eucaristia
televisada en directe
pel segon canal
de televisió espanyola
dintre l'espai
la missa
la qual
estarà presidida
per Monsenyor
Jaume Pujol Balcells
arcabisbe
metropolità
de Tarragona i Primat
i concelebrada
en mossèn
Manuel Valls
director de la missa
i en mossèn
Creu Saif
prior de Reus
La transmissió
serà comentada
pel periodista
Ignasi Miranda
Aquesta celebració
s'insereix
dintre els actes
del quart congrés
de confreries
i de germandats
de Setmana Santa
de Catalunya
que enguany
se celebrarà
a la ciutat de Reus
Tarragona missionera
A casa nostra
ben segur
que el mossèn
hauria de fer
el tarragó
rexar
i dir
Tarragona missionera
una finestra
a la realitat missionera
oberta
des de la delegació
diocesana
de missions
i cooperació
entre les esglésies
Déu vos guard
Tots els mesos
el papa
ens fa arribar
una intenció especial
a fi
que preguem
per l'església
missionera
Aquest mes
ens demana
que preguem
a fi
que l'església
de l'Àfrica
promovi eficaçment
la reconciliació
la justícia
i la pau
en sintonia
amb el que fa poc
celebrat
sínode
dels bisbes
avui ens agradaria
aportar
el testimoniatge
d'alguns d'ells
que
com un ressò
de les festes
de Nadal
ens han fet arribar
les seves paraules
així
el pare
Isidre Sants
Valcells
d'Ollers
des de l'Equador
des d'Esmeraldes
i avui
dia de Nadal
us vull fer arribar
aquest sant record
ens trobem ja
a la tarda
i ara vaig
a celebrar
la festa
en una
de les nostres
capelles
i us tindré
presents
a tots
i a poc a poc
es va lluny
que entre tots
ho puguem fer
sempre millor
un sant record
i agraït
per totes
les vostres
atencions
un altre dia
us ho podré
compartir
millor
la Maria Isabel
Correig
Blanchard
de Reus
des de la
República Democràtica
del Congo
he estat
a l'Ambaixada
i he trobat
les vostres cartes
de felicitació
de Nadal
juntament
amb la tremesa
que ens envieu
regularment
m'imagino
com deus estar
seguint les notícies
sobre la Guerra
de l'Est
són llocs
ben coneguts
per a tots vosaltres
els que vareu treballar
a Bibbue
a Quinsassa
no hi ha canonades
ni veiem
aquesta marea
de gent
que tenen
de fugir
de les seves cases
però la vida
és superdifícil
i tot es complica
encara més
per a viure
de totes maneres
no perdem
l'esperança
ni l'empenta
per seguir endavant
això ens ve
de la força
que Jesús
ens dona
continuament
i de tots vosaltres
que ens estimeu
i ens esteu
recolzant
la germana
Anna Maria Eixalà
i Mamí
de Vilaplana
i des de Bolívia
abans que res
moltes gràcies
per la felicitació
nadalenca
que com sempre
ha arribat
ben puntual
ja tenim
el pessebre fet
aquí
és més típic
el famós
Papà Noel
no obstant
des de la senzillesa
també es respiren
aires nadalencs
per a tu
avui per tota
la delegació
de missions
us desitjo
un Nadal
ple de veritable
sentit
que el Joset
nu i encarnat
per a tots
ens mogui
a viure
en la senzillesa
evangèlica
al servei
de tots els nostres
germans
i germanes
tot dient
l'us adeu-siau
per avui
esperem portar-los
la setmana vinent
altres paraules
dels nostres
missioners
i missioneres
adeu-siau
el diumenge
15 de febrer
a les 11 del matí
i a la catedral
tindrà lloc
una solemne
eucaristia
presidida
per mossèn
Miquel
Barberà
anglès
vicari general
de l'Arxidiòcesi
amb motiu
de la diada
de la Mare de Déu
de l'Urdes
que organitza
l'Hospitalitat
de la Mare de Déu
per tal
de commemorar
l'aniversari
de les aparicions
a Santa
Bernardet
Subirús
Aquesta celebració
anirà seguida
d'un dinar
de Germanó
Per a més informació
i inscripcions
cal adreçar-se
de les 6 a les 8 de la tarda
els dilluns
dimecres
i divendres
a l'Hospitalitat
en el número de telèfon
977
23
77
35
977
23
77
35
Per altra banda
cal anunciar
que en guany
el pelegrinatge
diossassà
amb malalts
a l'Urdes
presidit
pel senyor
Arquabisbe
es farà
del 7
a l'11
de juliol
d'aquest any
del 2009
Avui mateix
però
s'escau
el natalici
de Monsenyor
Jaume Pujol
Balcells
Arquabisbe
Metropolità
de Tarragona i Primat
Moltes felicitats
senyor Arquabisbe
i que sigui
per molts anys
I ara sí
això és tot per avui
Gràcies
per la seva atenció
i ens acomiadem
fins al diumenge
vinent
si Déu vol
Fins aleshores
Feliç Setmana a tothom
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores