Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
No ho sabien, no ho sabien que amb el temps els sentits s'adormen
i les paraules ja no tenen el mateix valor d'abans.
I tanmateix hauríem viscut aquell amor tan fràgil
sense que l'oblit els fes cap mena de por.
De la mateixa manera que la gent s'asseu una estona a l'ombra venent de l'un arbre.
Hauria estat una història molt bonica,
però ara ja no podien dir les coses que es deien anys enrere.
Eren massa orgullosos.
S'havien tornat, potser, una mica massa solemnes.
Però malgrat tot, s'estimaven.
I heu demanat a la nit violeta
que us posi una cançó
d'un temps que queda molt lluny
però que ara, ara mateix,
per la màgia del programa
el farem més a prop que mai.
Bona nit, violeta.
Gràcies per escoltar el programa.
I avui
us tornareu a dir les mateixes coses que abans
fa tant de temps com aquesta cançó.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Alleluia
My sweet Lord
Alleluia
Really want to see you
Really want to see you
Really want to see you, Lord
Really want to see you, Lord
But it takes so long, my Lord
Alleluia
My sweet Lord
Alleluia
My Lord
Alleluia
My, my, my Lord
Alleluia
I really want to know you
Alleluia
Really want to go with you
Alleluia
Really want to show you, Lord
But it won't take long, my Lord
Alleluia
Alleluia
My sweet Lord
Alleluia
My, my, my Lord
Alleluia
My, my, my Lord
Alleluia
My, my, my Lord
Alleluia
My, my, my Lord
Alleluia
Alleluia
My, my Lord
Alleluia
My, my, my Lord
Alleluia
My, my, my Lord
Alleluia
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
I tornarem a escoltar aquella cançó que tant ens agrada la recordes?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
La nit és tan profunda que penetra els teus ulls.
No veuràs el camí, et perdràs en el bosc.
El soroll d'un riu omple les teves orelles.
Un ocell nocturn canta melodies tristes.
Un ocell nocturn canta melodies tristes.
No sentiries la veu del teu amant, encara que només fos a deu passes.
El perfum de les flors és tan intens que defalleixes i estàs a punt de caure.
No notaries el teu amant, encara que es creués el teu pas.
Ell és molt lluny d'aquí, a l'altre costat de la muntanya.
Però, però tu el veus, el sents, i notes com si el teu amant et vagaricis.
És la mateixa nit violeta, que avui es disfressa de man, i vol ser al teu costat.
Només per tocar-te.
Fins la una de la matinada.
Som aquí, perquè no et senti sola.
Marco se n'è andato e non ritorna più.
È il treno delle sette e trenta senza lui.
È un cuore di metallo senza l'anima.
Nel freddo del mattino grigio di città.
A scuola il banco è vuoto e Marco è dentro me.
È dolce il suo respiro fra i pensieri miei.
Distanze enormi sembrano dividerci.
Ma il cuore batte forte dentro me.
Chissà se tu mi penserai
Se con i tuoi non parli mai.
Se ti nascondi come me.
Sfuggi gli sguardi e te ne stai.
Rinchiuso in camera e non vuoi mangiare.
Stringi forte a te il cuscino e piangi e non lo sai.
Quanto altro male ti farà la solitudine.
Marco nel mio diario una fotografia.
Agli occhi di bambini un poco timido.
La stringo forte al cuore e sento che ci sei.
Fra i compiti d'inglese e matematica.
Tuo padre i suoi consigli che monotonia.
Lui con il suo lavoro ti ha portato via.
Di certo il tuo parere non l'ha chiesto mai.
Ha detto un giorno tu mi capirai.
Chissà se tu mi penserai.
Se con gli amici parlerai.
Per non soffrire più per me.
Ma non è facile lo sai.
A scuola non ne posso più.
E i pomerici senza te.
Studiare è inutile.
Tutte le idee si affollano su te.
Non è possibile di vivere la vita di noi due.
Ti prego aspettami amore mio.
Ma illuderti non so.
La solitudine fra noi.
Questo silenzio dentro me.
E l'inquietudine di vivere.
La vita senza te.
Ti prego aspettami perché.
Non posso stare senza te.
Non è possibile di vivere.
La storia di noi due.
Questo silenzio dentro me.
E l'inquietudine di vivere.
E l'inquietudine di vivere.
La vita senza te.
Ti prego aspettami perché.
Non posso stare senza te.
Non è possibile di vivere.
La storia di noi due.
La storia di noi due.
La solitudine.
Sento aquesta nit violeta.
Dolça dins els llavis.
Càlida als cabells.
Un perfum que traspassa el meu desig encès.
Càlida als cabells.
Ahir a la nit vas somiar que algú t'estimava.
Sense esperança però sense dolor.
Només ha estat una altra farça alarma.
Ahir a la nit va sentir braços de debò al teu voltant.
sense esperança
però sense dolor
falsa l'arma una vegada més
quant de temps fa que ho somies
vas creure que algú t'estimava
quant de temps fa
que això no passa
és una vella història, ja ho saps
però continua
una història antiga
però que cada nit la somies
vols que hi entri la nit violeta
amb el teu somni
ens permets
si vols
comencem amb un petó
aquest que t'enviem des de Tarragona Radio
no ho sents
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Puc pensar en tu fins que el meu cap se m'encengui, puc veure'm d'un glob totes les mirades i mentrestant somrius a través de les ombres violetes de Tarragona Ràdio.
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
Dos quarts de dotze i nou minuts
i la nit violeta, com cada diumenge en directe des de Tarragona Ràdio.
I ara adrecem la nostra mirada
a dins del cotxe, tots dos dins l'automòbil.
Tots dos escoltant la nit violeta.
Les llums de la ciutat queden lluny.
L'aire de la nit, amb prou feines, es deixa sentir per la finestra entreoberta.
Sou tots dos dins del cotxe
i les paraules s'han convertit en petons
i els llavis
fan sintaxi d'allò
que no es pot dir.
Els ulls
mitges miren en la fosca
i les mans
cercen un gussi de pell per a curar-s'hi.
Tots dos sols dins del cotxe.
I de tant en tant
sentiu el trànsit d'un altre cotxe
que segurament va buscant un racer com vosaltres.
avui és una nit especial
demà és festa
i teniu més temps per a vosaltres.
i aquesta nit
el cotxe
pot esdevenir
la més càlida de les cases.
L'habitació més confortable
el llit més dolç.
Tots dos dins del cotxe
i la resta del món
queda aturada fora.
I si a cau d'orella us dieu
els desitjos més secrets
la roba caurà en un riu de mans i llavis
que hi haurà en racons admirats
mentre fora
la nit
la nit s'equieta.
dos amants
a dins del cotxe
que el so de la nostra veu
no els destorbi
que la música
ompli de força
tots els seus alès.
Gràcies per escoltar Tarragona Ràdio
Una cançó per vosaltres
amb dedicatòria especial
Potser no la coneixeu
Només escolteu-la
Busco en tu piel
la tormenta
y los rayos
el huracán
de tu cuerpo
desbocado
El amor
conmigo
no es
nada malo
se me esclara
lo dulce
con
no es
no es
no es
hagamos
el amor
Tu pasión
vergonzosa
se te escapa
se te escapa
de las manos
yo beso
tus caderas
calurosas
con mis labios
haz el amor
conmigo
no es
nada malo
ni tus
sandras
heridas
ni
yo
dañado
si solo
con mirarnos
nos deseamos
nos comemos
con los ojos
siempre los dos
amándonos
hagamos
el amor
hagamos
el amor
hagamos
el amor
hagamos
el amor
li escriuràs una carta avui
li adreçaràs un correu electrònic
encara que només siguin dues línies
encara que només siguin dues paraules
envia-li un missatge a través del mòbil
saps ben bé
que amb dues paraules
ja en té prou
aquelles dues paraules
aquelles dues paraules que sempre
ha volgut sentir
ha volgut sentir
ha volgut sentir
dels teus llavis
paraules que es fan
perquè hi hagi un demà
paraules que caulen
com la pluja de la tarda
com la pluja de la tarda
damunt l'herba verda
paraules
que fan néixer una primavera tardana
escriu-li una carta
envia-li un missatge
i si vols
ho farem nosaltres per tu
no saps com contactar amb la nit violeta
escolta
si vols contactar amb nosaltres
aquesta és la nostra adreça
lanitvioleta
arroba
tarragonaradio.cat
si vols que la nit violeta
li dediqui algunes paraules
amb nom teu
ja saps com fer-ho
escriure aquella carta
que tingui l'aire de maig
la lluissor dels camps
de blat i usherda
escriure una carta
a la llum de la lluna
com fan els poetes
carrinclons i desfassats
escriu-li les lletres
que ella o ell vol llegir
l'hi esquiuràs
ara mateix
avui mateix
abans
que te'n vagis a dormir
perquè aquesta nit
algú vol adormir-se
amb la il·lusió
de saber
que l'altre pensa en tu
i quan es desperti
amb les primeres clarors
de l'alba
sentirà el guiscle
de les oranetes
o dels ocells de tardor
que et diran
ja arriba
obre el correu
mira el mòbil
i a nosaltres també
ens fa tanta il·lusió
rebre paraules teves
i no ho saps
que a partir d'aquesta setmana
si vols
ja pots escoltar la nit violeta
a cada moment
que vulguis
només entrant a la web
de Tarragona Ràdio
podràs sentir la nit violeta
quan mesos
ho desitgis
li enviaràs el missatge avui
no saps a què dir-li
si escoltes la nit violeta
et direm
totes les paraules
trompes
i volem ja
ars
cheva
corral
o
här
la
Abril
IV
es
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I mentre bateixin una tela de cançons nocturnes,
hi ha una estrella que diu veritats a cau d'orella.
Només et cal alçar la vista per veure-la.
Sous-titrage ST' 501
I vas tornar a aquell pub on el vares conèixer.
Moguts i més no per la imprudent nostàlgia.
No el vas trobar, tot era més vell, més arnat,
et costar d'acceptar que aquell va ser l'indret,
les taules i la música,
l'espill,
en que el veieres per primera vegada.
Allí la llum
i la fràgil bellesa,
aquell desert opac,
la vostra geografia.
El record en la nit
és una nau fugitiva
que cap nom no conjura.
i preguntaràs per ell
en un intent banal d'il·luminar les ombres.
El nou cambrer
res
no en sabia
en els seus ulls,
en els seus ulls, però,
veieres una llum
que va tornar a l'ombra,
aquell ombra que et pertany.
o potser, com t'ho dius,
aquells ulls
foren l'única resta
de l'antiga bellesa que trobares.
i així,
imprudent i feliç,
vas poblar l'escenari
de nostàlgies futures.
No hi havia ningú
que ni recordés el seu nom
quan vas tornar en aquell pub
allà on el vas conèixer.
imprudent nostàlgia
que ningú recordi el seu nom.
I ara si tanques els ulls
potser el recordes una mica
perquè la nit violeta
així ho vol
durant només tres minuts.
Sents com bufa el vent
veus caure el sol
sobre un mar que et canta
sencers del fons del teu cor
un vers que era mort
per uns llavis de dona
però ja estàs cansat
d'anar arrossegant
aquesta veritat.
Mira, mira aquest mar,
mira aquest cel
busca i entre ells l'alent
que et recordi els seus ulls
que et recordi els seus ulls.
Sents com demana el teu cos
un frec xoc d'amor
la seva presència
que et recordi els seus ulls.
Sents com demana el teu cos
que et recordi els seus ulls.
que et recordi els seus ulls.
Sents com demana el teu cos
que et recordi els seus ulls.
que et recordi els seus ulls.
Sents com demana el teu cos
que et recordi els seus ulls.
Sents com demana el teu cos
que et recordi els seus ulls.
que et recordi els seus ulls.
Sents com demana el teu cos
que et recordi els seus ulls.
Sents com demana el teu cos
que et recordi els seus ulls.
Sents com demana el teu cos
que et recordi els seus ulls.
sents com demana el teu cos
que et recordi els seus ulls.
Sents com demana el teu cos
que et recordi els seus ulls.
Sents com demana el teu cos
que hi entre ells un gest que recordi el seu nom.
Que et recordi el seu nom.
Mira aquest mar, mira aquest cel, busca i entre ells l'alegre, recordi els seus ulls.
Mira pels carrers, mira la gent, busca i entre ells un gest que recordi el seu nom.
Que et recordi el seu nom.
Que et recordi el seu nom.
Que et recordi el seu nom.
Mitja nit i tres minuts.
La nit violeta.
En directe des de Tarragona Ràdio.
Hi havia una pell que semblava feta de records aquella tarda ara fa molts anys.
Amb prou feines recordo els ulls.
Eren, em penso, blaus.
D'un blau fosc de safir.
O potser eren violetes.
D'una violeta feta de nit.
I al jardí...
Restes d'una festa...
Enneu fregat en plena llum del dia.
Botelles, gots, copes, cendrés...
Tot sembla acusar d'algun delicte...
Des de la seva estranya immobilitat.
De sobte, però...
Un vent cruel s'endú algun tovalló de paper rebregat.
Que, amb imperceptible fresa...
Esquinça els últims vels de la nit.
I potser, també...
El dels nostres cors.
Que veu com s'allunya...
Irremisiblement...
L'afogàs nau del plaer.
I encara sona una cançó...
La cançó d'aquella festa...
L'última que vau posar...
Hurra...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Avui he passat casualment per davant d'aquella casa.
La llum estava encesa i a la finestra oberta es dibuixava una ombra.
Ens vam estimar molt amb aquella cambra.
I amb un amor amic de crit i de teatre.
Un amor fet de braços i de mentides excelses.
Algú viu allí ara, potser un cos bellíssim.
Algú que ja no ets tu.
Ara no ens estimem.
Tant d'amor ha passat, a qui ho diria?
I no n'hem servat la traça.
I tant mateix, en una llum encesa, en l'ombra d'un estrany,
aquell amor pregonament perdura.
Per uns moments he pensat que aquelles ombres eren tu i jo,
com ja fa un grapat d'anys.
no tornaries a venir de nou amb aquella casa.
no tornaries a venir de nou amb aquella casa.
vols que anem ara, quan acabi el programa o ara mateix?
si tu vens...
o potser aquesta és la teva història,
o potser aquesta és la teva història,
com totes les de la nit violeta.
les expliquem en primera persona,
però no saps que són per tu.
que donaries ara
per anar de nou a aquella casa,
aquell apartament,
o aquell lloc concret
en què tant vosaltres dos us vau estimar.
recordes la cançó?
They asked me how I knew
My true love was true
Oh, oh, oh
I of course replied
Something here inside
Cannot be divine
Cannot be divine
Oh, no
They said someday you'll find
All who love are blind
Oh, oh
When your heart's on fire
You must be alive
Smoke ends in your eye
So I chatted with them
And I gave the plan
To think they could doubt
I am without my love
Yet today my love has flowed away
I am without my love
To think they could doubt
Is there anyway
I am without my love
If I couldn't doubt
Or sign the qu는지
Joe had believed
You cannot believe
You might not believe
that somebody could doubt
Oh, yeah
It's not even smoke
To think they could doubt
I just truthfully
I am without my love
If I tell you
Are not I am without my love
Papa
He levar
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Vestiria de flors blanques només per tu.
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
En quina pau ens acompanyen algunes músiques?
Què en traurem d'encalmar aquest temps?
Quants secrets podem descobrir aquesta nit violeta?
El destí s'escampa a través de les zones.
I tu i jo ens mirem com si això fos un mirall.
Fins demà!
Llargues estones de silenci et lliuren el pensament
i ara a un passeig sense obstacles.
Mestressa i senyora de tu mateixa.
Quantes vegades hem escoltat les seves cançons?
Cançons que parlaven d'amor i llibertat.
Llargues estones de silenci.
Ara aquella ja no hi és.
tota una vida
dedicada al món de la música.
Amb cans d'amor i llibertat.
el nostre darrer adeu
a Mercedes Sosa.
Bona nit, Violeta.
Llargues.
Aquel ama el mar, su pequeña huella no vuelve más.
Un sendero solo de pena y silencio llegó hasta el agua profunda.
Un sendero solo de pena y silencio llegó hasta la espuma.
Sabe Dios que angustia te acompañó, que dolores viejos cayó tu voz.
Para recostarte arrullada en el canto de las caracolas marinas.
La canción que canta en el fondo oscuro del mar, la caracola.
Te vas, Alfonsina, con tu soledad, que poemas nuevos fuiste a buscar.
Una voz antigua de viento y de sal.
Te requiebra el alma y la está llevando.
Y te vas hacia allá como en sueños, dormida Alfonsina, vestida de mar.
La canción que canta en el fondo oscuro del mar.
Cinco sirenitas te llevarán por caminos de algas y de coral.
Y fosforescentes caballos marinos harán una ronda a tu lado.
Y los habitantes del agua van a jugar pronto a tu lado.
Bájame la lámpara un poco más, déjame que duerma, nodriza en paz.
Y si llama a él, no le digas nunca que estoy, dile que Alfonsina no vuelve.
Y si llama a él, no le digas nunca que estoy, dile que me hizo.
Te vas, Alfonsina, con tu soledad, que poemas nuevos fuiste a buscar.
Una voz antigua de viento y de sal.
Te requiebra el alma y la está llevando.
Y te vas hacia allá como en sueños, dormida Alfonsina, vestida de mar.
Per primera vegada t'he sentit a la meva vora.
Ets tu, nit violeta que amb els llavis em fas carícies a l'orella?
No, no, no, no, no, no, no, no.
Quan us vau tornar a trobar, tot va ser tan diferent.
Tots dos ja eren uns altres.
L'hivern del temps us va gelar l'ànima.
I els vostres cossos ja no eren aquells sols que sempre sortien per entre les muntanyes.
Tot va ser un miratge.
Les mentides es van tornar a una llarga agonia.
I al final, tu vas quedar com sempre sol.
Durant molt de temps, et va continuar sobtant un neuget tremolor.
Quan obries l'agústia.
Quan el telèfon sonava.
Sempre esperaves trobar les seves cartes.
Sempre volies sentir la seva veu.
I tu, dona,
no vas llegir mai els poemes
que gaire et va escriure.
El seu cos va mudir
i ja no va tornar a riure mai més.
es va tancar a casa seva
com si de bo de bo
es tanqués amb un gueto.
As the snow flies
On a cold and grey Chicago morning
A poor little baby child is born in the ghetto
And his mama cries
Cause if there's one thing she don't need
It's another one
We'll have to feed in the ghetto
People, don't you understand
The child needs to help me
He'll grow to be an angry young man someday
Take a look at you and me
Are we too blind to see
Do we simply turn our roads
What we have to do
Well, the world turns
And a hungry little boy
With a runny nose
Plays in the street
As the cold wind blows
In the ghetto
In the ghetto
And his hunger burns
So he starts to roam
The streets at night
And he learns how to steal
And he learns how to fight
And the ghetto
Then one night in desperation
The young man breaks away
He buys a gun
Steals a car
Tries to run
But he don't get far
And his mama cries
As the crowd gathers round
An angry young man fades down
In the street with a gun
And his hand is in the ghetto
And as her young man dies
In the ghetto
On a cold and grey Chicago morning
Another little baby child is born
In the ghetto
And his mama cries
In the ghetto
In the ghetto
In the candidates
In the ghetto
In the ghetto
In the ghetto
In the ghetto
In the ghetto
Oh aí
La9
In the ghetto
In the ghetto
et farem un llarg petó
amb gust de vidols
un llarg petó de paraules i música
com mai ningú t'ha fet a la vida
deixa't besar per la nit violeta
el pecat va ser meu
no ho vaig saber entendre
així doncs
la música està empresonada
a la seva cel·la
amb prou feines
i només de tant en tant
una ombra passatgera
tormenta
amb els seus moviments incessants
aquesta costa infecunda
i en el fons mercit d'aquest país
la tardor ha cavat una tomba molt fonda
cava i cava sense respectar
les flors de plata del seu voltant
però
qui és aquest que arriba
aquesta costa
qui és aquest que ve d'un país llunyà
és aquell que acabarà trobant-te
aquell que replegarà totes les roses
de la teva boca
totes aquelles que encara
no han sigut collides
i jo
seguiré com abans
plorant i demanant
en fullit
alguna sola rosa
de la teva llunyana boca
un bon dia
o pot ser una nit
prop del mar
prop del mar
jo m'havia adormit
quan de cop
el cel s'omple de llum
i un ocell negre surt
sense venir de lloc
lentament
les ales pategant
lentament
ell anava girant
a la teva llunyana boca
prop de mi
el patac s'ha acabat
i com caigut del cel
l'ocell es fa durar
els ulls eren de color
rovint
i les ploes de color de nit
i el seu front
millrats de tot suau
l'ocell rei coronat
lluïa un diamant
blau
en volgut
la cara em va tocar
el seu coll
em vaig trobar la mà
bo llavors
que jo vaig saber qui
imatge del passat
volia durar-ne amb mi
bon ocell
porta'm amb tu al país
d'altres temps
sigues el meu amic
com abans
amb somnis clars d'infants
per poix tremolants
estals i més estals
com abans
amb somnis clars d'infants
com abans
damunt d'un nou poc l'any
com abans
tu i jo el sol encendrem
i a l'illa del record
la pluja llençera
l'ocell l'ocell
l'ocell l'arrega
tomba els ulls
i jo el sol
com abans
i jo el sol
tot d'una
embrangui
el fort
un bon dia
o pot ser
una nit
prop del mar
jo m'havia dormit
quan de cop
el cel s'omple de llum
i un ocell negre surt
sense venir
de lloc
lentament
les ales
pategat
lentament
ell anava gillant
prop de mi
el batat s'ha acabat
i com vingut del cel
l'ocell es va curar
un bon dia
o pot ser una nit
prop del mar
jo m'havia dormit
quan de cop
el cel s'omple de llum
i un ocell negre surt
sense venir
de lloc
lentament
les ales pategat
lentament
ell anava gillant
prop de mi
el batat s'ha acabat
i com caigut el cel
l'ocell es va curar
la nit violeta
miralls de records i paraules
boj
no
ales
el
en
imo
bijale
Vine, vine amb trista, et vull trista aquesta nit, violeta,
sense color de pedra, com mar de gelatina, com si fossis boira, com si fossis cal fred,
blanca, ben blanca sense límits, on no pugui conèixer cap sentiment ni afecte,
ni el teixó ni la serp.
Siga'm una gran serp, de flames i de marbre, no res, no em siguis res aquesta nit.
Ves-me, i després vés-te'n. Mai no et podré estimar.
Aquesta és la meva certesa.
Ha pasado el tiempo y no sé por qué te cuento esto.
¿Será que se ha ido la inocencia que llegó conmigo?
Si será el dolor este amanecer que me ha helado el alma,
quiero despertar porque no puede ser verdad.
Esta mala hora, esta madrugada, que parece nunca acabar,
esta noche de angustiosa calma, va pasando el tiempo bajo el cielo,
sin estrellas del Madrid, sin estrellas del Madrid.
Pero hoy no encuentro la ilusión que me quemaba dentro.
Nada más llegar a esta ciudad que nos devora,
dime dónde estás que te quiero ver y dejar pasar esta mala hora.
Esta madrugada.
Esta madrugada, que parece nunca acabar, esta noche de angustiosa calma.
Quédate conmigo hasta que la luz se haga esta madrugada.
Quédate conmigo hasta que te cuento esto.
Quédate conmigo hasta que te cuento esto.
Quédate conmigo hasta que la luz se haga.
Quédate conmigo hasta que la luz se haga.
Esta madrugada que parece nunca acabar
Esta noche de angustiosa calma
Quédate conmigo hasta que la luz se haga
Esta noche oscura de mi alma
Esta madrugada que parece nunca, nunca acabar
Quédate conmigo hasta que la luz se haga
Esta madrugada
Música
Música
Ets silenci i ets abisme, però sense tu, nit violeta, em perdrien els laberints de passió.
Música
I com un arcàngel tímid que goza i no goza
Anaves i te n'anaves
Un lleu perfum de rosa envoltava el teu cos
I baixaves els ulls com si es tractés d'una tristesa mansa
A príncep meu li vas dir gairebé sense veu
I ell no va sentir-te
I ara, tot escoltant la nit violeta, t'angonieja simplement de pensar
Tantes hores feliços que hauria pogut ser
Si poguéssim aquesta nit
Portar-te'n'anaves, portar-te al costat
Aquell arcàngel tímid
Només ara penses
I et sap greu
Perquè tot hauria pogut ser d'una altra manera
Si t'escolta aquell arcàngel
Què li diries?
Digue-ho a la nit violeta
Ara matei, diga-ho
Everybody needs a little time away
I've heard her say
From each other
Even lovers need a holiday
Far away from each other
Oh, now
It's hard for me to say I'm sorry
I just want you to stay
After all the hell we've been through
I will make it up to you
I promise to
And after all that's been said and done
You're just a part of me
I can't let go
Couldn't stand to be kept away
Just for the day
From your body
Wouldn't want to be swept away
Far away from the one that I love
Hold me up
Hold me now
Hold me now
It's hard for me to say I'm sorry
I just want you to know
Hold me now
I really want to tell you
I really want to tell you I'm sorry
I could never let you go
After all that we've been through
I will make it up to you
I will make it up to you
I promise to
I promise to
And after all that's been said and done
You're just a part of me
I can't let go
After all that we've been through
I will make it up to you
I promise to
You're going to be the lucky one
La nit violeta
Perdona'ns si en algun moment
ferim la teva sensibilitat
La nit violeta
L'humor
És una tarda imprevista
Una taronja de colors a les natges
Un trau
On es posa el clavell de la vida
Aigua callada
Que una nit de lluna morta
De la pedra bulla i s'escampa
Fuig un secret que anodreix
L'arrel de tenebre dels arbres
Corrent d'esperma
Que amara tota la terra
I a la teva cambra
I tens per companyia
Un test de flors
Un test de flors
D'un color molt fràgil
I al teu costat el llit és buit
Les nits són llargues
Només amb l'esperança
I la saba puja
De nou pels troncs
D'un verd tendríssim
Un altre hivern s'acosta
I a poc a poc
Tu romans amb llenya fèrtil
Esperant aquest hivern
Esperant aquesta trobada soledat
There's a calm surrender
To the rush of day
When the heat of a rolling wind
Can't be turned away
An enchanted moment
And it sees me through
It's enough for this restless warrior
Just to be with you
And can you feel the love tonight
It is where we are
It's enough for this wide-eyed wonderer
That we got this far
And can you feel the love tonight
Tonight
I was led to rest
It's enough for this far
It's enough for this far
It's enough for this far
It's enough for this far
It's enough for this far
To make kings and vagabonds
To leave the very best
To leave the very best
It's enough for this far
It's enough for this far
To leave the very best
To be with you
And can you feel the love tonight
Acaba la nit, Violeta.
Tornarem a ser amb vosaltres el proper diumenge
al punt de les 11 de la nit, aquí, a Tarragona Ràdio.
Bona nit, Violeta.
Hi havia un record fet de paraules.
Hi havia paraules fetes cançons.
Hi havia un programa a Tarragona Ràdio
que es deia La nit, Violeta.
Gràcies per ser amb nosaltres.
Bona nit, Violeta.
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio