Fins demà!
Molt bona nit, benvinguts al No em vinguis amb històries.
Ai, avui, avui aquí solo entre el peligro perquè el senyor Jordi, el company Jordi que sempre ens ets aquí al programa,
avui ens ha deixat, no us assustéssiu, no us calia que hagi passat res dolent,
simplement que està de viatge per aquestes Europes i segurament se ho deu estar passant la mar de bé,
això si no pateix una mica de fred.
Avui, una nit més de dimarts, en tots vostès, amb el programa No em vinguis amb històries,
és aquest programa que pretén apropar-vos una miqueta la cultura, la història i tots aquests temes.
I sense perdre més temps, que si no al final del programa mosse tira el temps damunt, anem per feina.
No em vinguis amb històries, aquesta setmana...
Aquesta setmana parlarem d'una dona molt especial, una dona que allà a finals del segle IV va tindre valor de creuar tot el món conegut per anar a fer turisme.
A més a més, també estarem de celebracions perquè avui fa 100 anys, 120 anys veureu que un monument molt important d'Europa va ser inaugurat.
També tenim un grapat de notícies interessants, parlarem també de prostitutes de luxe del segle XIX i d'un grapat de coses més.
Tot seguit ho veureu.
I comencem per les nostres efemèrides l'any 1492.
Aquell any, que van passar moltes coses importants, entre elles el descoberiment d'Amèrica,
doncs bé, el 1492, 31 de març, avui fa 517 anys,
els reis catòlics, Isabel de Castella i Ferran d'Aragó, van promulgar l'expulsió dels seus regnes dels jueus que no es convertissin al catolicisme.
Els jueus havien d'abandonar el país en el termini de 3 mesos.
Podien marxar acompanyats de la seva família i dels seus criats.
Mentre es trobessin encara dins dels dominis dels reis catòlics, es trobarien sota la garantia real de seguretat.
O sigui, estarien protegits.
Però un cop marxats, el seu retorn es condemnaria amb la pena capital.
L'única fórmula per quedar-se era batejar-se i renunciar a la seva fe, abraçant autèntricament el cristianisme.
Segons estudis moderns, uns 160.000 jueus van abandonar els regnes dels reis catòlics,
dirigint-se principalment a Portugal, Àfrica del Nord, Turquia, Romania o Itàlia.
Els jueus expulsats, que passarien a ser coneguts amb el nom de Seferdís,
des d'aleshores van tindre un pes molt important en la història jueva de la diàspora.
I també un dia com avui, en aquest cas, més proper en el temps.
Fa 120 anys, l'any 1889, va ser inaugurada a París la Torre Eiffel.
Però no parlarem de la Torre Eiffel, sinó del seu creador, Alexandre Gustave Eiffel,
que era un enginyer francès.
Graduat l'any 1855 a l'Escola d'Arts i Oficis de París,
el nucli central dels seus treballs van ser la construcció de ponts metàl·lics,
entre els quals cal remarcar els del riu Garona l'any 1858 a Bordeus
o el del riu Duero l'any 1876 a la ciutat portuguesa de Porto.
També va treballar en els ponts de la xarxa de ferrocarril francesa a Capdenac i Florac.
I va dirigir les obres de construcció d'una sèrie de viaductes amb pilars metàl·lics
a Tardés, Cubsac i Garavit.
Dissenyar i va dirigir la construcció de l'estació ferroviària d'Estats Van a Budapest
i dels pavellons de les exposicions del 1867 i el 1878 a París.
També va treballar en estructura interna de l'estàtua de la Llibertat al port de Nova York
i, evidentment, en l'edifici pel qual més se'l reconeix,
que és la torre que porta el seu nom, la Torre Eiffel,
la qual va ser construïda a París amb motiu de l'exposició universal de l'any 1889
i que va sintetitzar la seva llarga experiència en la construcció de ponts
per a erigir el monument més representatiu de la enginyeria civil del segle XIX.
No en vinguis amb històries, el monogràfic.
Avui en dia, fer turisme és una cosa molt, molt normal.
Pràcticament, és una activitat que tothom ha portat a terme
i més en les facilitats que tenim avui en dia per viatjar.
Però fa 1.700 anys la cosa era bastant diferent.
Avui parlarem d'una dona que, a finals del segle IV de la nostra era,
va travessar de punt a punt el món conegut des de les costes atlàntiques
de la província romana de la Galaèquia, actual Galícia aproximadament,
fins a tot l'Orient, Egipte, Aràbia o Síria,
per conèixer in situ els llocs de Terra Santa,
tots els llocs que apareixen anomenats tant a l'Antic Testament com al Nou Testament,
en un llarg viatge que va durar 3 anys.
És una dona excepcional, porta per nom o s'anomenava Egèria,
i en desconeixem pràcticament tot,
excepte una part del llibre o diari de viatge
que va redactar en el transcurs del seu gran viatge.
Però fem un salt en el temps i aterrem l'any 1887.
Aquell any, a la biblioteca de la Cofredia de Santa Maria de Laicos,
a la ciutat italiana d'Arezzo,
un investigador nomenat Gian Francesco Gamorrini
i va trobar un còdex de pergamí inèdit de 36 folis
que va datar al segle XI.
El còdex estava dividit en dues parts.
La primera contenia un conegut tractat de San Hilari de Poitiers
sobre els misteris i els himnes.
Res novedós, era un tractat conegut.
Però la segona part, que estava incompleta,
bàsicament li faltaven alguns folis del principi i del final,
relatava un viatge per Terra Santa.
L'autor n'era desconegut.
El senyor Gamorrini va atribuir el relat
a Santa Sílvia de Quitània, germana de Sant Rufí.
D'esta senyora també sap que havia fet un viatge a Terra Santa
i per això l'investigador italià li va atribuir el text.
Durant una vintena d'anys va durar l'error d'identificació.
No va ser fins que l'any 1903
un investigador anomenat Mario Ferotín
va publicar un estudi a la revista de qüestions històriques
on va atribuir el relat a una monja hispana anomenada Egèria
que fins aleshores només era coneguda per una cita de Sant Valeri
que era un monjo que havia viscut també a la regió de Galícia
dos segles més tard que aquesta Egèria.
Valeri va fer un resum del viatge d'Egèria
que coincidia en molts punts amb el text que havien trobat a la italiana Arezzo.
la data i el punt de partença, les etapes o la duració del viatge.
Inclús en alguns casos Valeri utilitzava un estil
i un vocabulari idèntic a la descripció del trajecte.
Des de la publicació de Ferotín
ningú ha tornat a posar en dubte l'autoria del relat del viatge a Terra Santa.
El que passa és que hi ha un petit problema
i és que el nom autèntic d'esta senyora
que sembla ser que era monja
no està clar del tot
ja que en diferents còdecs que es conserva la carta de Sant Valeri
se recullen els noms amb diferents formes
a Etheria, amb T-H
Echèria
Etheria, també amb T-H
Etheria, amb H al principi
E-R-I-A-I
o Egeria
Tot i que Ferotín es va decantar pel nom d'Etheria
amb T-H interior o Eteria
altres investigadors com l'Anbert Omonfort
van proposar la grafia Egeria
que és la que actualment està més extesa
i és la que utilitzarem en este programa
però no i malgrat
qui era la senyora Egeria
poques dades biogràfiques podem aportar
es creu que va néixer
com hem dit abans
a la regió romana
a la província romana de Galaèquia
que estava situada al noroest de la península ibèrica
Alguns autors inclús concreten més
i afirmen que va néixer
a l'actual comarca del Bierso
Altres autors han especulat
amb la possibilitat que fos
família d'Aelia Flaquila
que era la primera dona de l'emperador Teodòsia el Gran
Altres hipòtesis
parlen que Egeria fos la germana
de la dona del bisbe Prisilià
fundador de la corrent del prisilianisme
i és que la seva condició
de dona brillant, independent
i també l'origen galaic
ha servit de base
perquè alguns historiadors
creguessin en aquest moviment
l'anomenat prisilianisme
del qual en propers programes
ja intentarem dedicar-li un monogràfic
per cert, un moviment
que va ser condenat per heretgia
per la Iglesia oficial
però res està clar
només una cosa
no hi ha discussió sobre el seu origen noble
era d'una posició econòmica
molt acomodada
si no, evidentment
no hagués pogut portar a terme
un viatge
com el que va dur a terme
i també és destacable
la seva notable formació cultural
mitjançant els seus escrits
Egeria
es mostra com una dona
de gran i profunda religiositat
però també
com ella mateixa s'afirma
d'una il·limitada curiositat
és sap
que va visitar
els llocs sants
a Egipte
Palestina
Síria
inclús a Mesopotàmia
Àsia Menor
i Constantinople
en un llarg viatge
que com hem dit
va durar tres anys
entre els anys 381 i 384
i va recollir les seves impressions
en aquest escrit
en aquell llibre
que va anomenar
Itinerarium
Adloca Santa
o sigui
l'itinerari
als llocs sants
i que va tenir
una certa difusió
pel tipus de narració
molt minuciós
i sobretot animat
i molt proper
del viatge
Egeria
hauria partit
de la seva
galaèquia natal
atravessant
la península ibèrica
el sur de la Gàlia
i arribant
al nord d'Itàlia
d'on
s'hauria embarcat
creuant
l'Adriàtic
fins a arribar
a Constantinople
com hem dit
l'any 381
d'allí va partir
també amb vaixell
fins a Palestina
on va visitar
Jerusalem
Jericó
Nazaret
Cafarnaum
de les costes
de Palestina
va reembarcar
fins a Egipte
ja l'any 382
on va visitar
Tebes
Alexandria
el Marroig
el Montsinaï
i posteriorment
ja de tornada
cap a
la seva terra natal
va visitar
Antioquia
Edessa
Mesopotàmia
va arribar fins a tot
el riu
Eufrates
i Síria
ja va tornar
l'altre cop
a Constantinople
i tot i que menciona
que desitjaria
encara visitar
Efes
la part final
del relat
està incompleta
i no hi ha més dades
sobre si
Egèria
va aconseguir
retornar a casa
ni com
ni quan
ni on
se va produir
la seva mort
de fet
el que pretenia
Egèria
en aquest relat
bàsicament
era il·lustrar
el seu viatge
perquè ella
ho va
recordant
contínuament
que vol explicar
tot el que ha vist
d'una manera
més detallada
i precisa
millor
al monasteri
o a la comunitat monàstica
a la qual
pertanyia
possiblement
seria
l'Abadesa
això són
hipòtesis
per tant
per això
també fa
el motiu
que fa
tot aquest recull
d'escrits
per poder detallar
exactament
tot el que ella
havia vist
en els seus propis ulls
la narració
de Egèria
a més a més
és molt interessant
perquè
ens descriu
en molt de detall
com es viatjava
per l'anomenat
cursos públicos romà
o sigui
la red de carreteres
que s'extenien
per tots els racons
de l'imperi
recordem que hi havia
fins o gairebé
uns 80.000 quilòmetres
de carreteres
els viatges
utilitzaven
les anomenades
mansio
o cases de postes
situades
a distàncies estratègiques
les unes de les altres
al llarg de les carreteres
i que permetien
això
al final de la jornada
tindre un lloc
on passa la nit
on reposa
a finals del segle IV
amb el cristianisme
ja molt extès
també es podia utilitzar
un altre tipus
d'allotjament
que eren
els monasteris
especialment
a Orient
on
estaven molt més implantats
que no pas
a Occident
a més
diferents mencions
al llarg del relat
suggereix la possibilitat
també
que Egèria
comptés
amb alguna mena
de salconduït oficial
que li permetia
recorre
a la protecció
militar
en territoris
especialment
perillosos
prova de xón
és una part
del texte
que tot
llegiré
diu el següent
a partir
a partir
de este punt
despachamos
a los soldats
que nos havien
brindado protecció
en nombre
de la autoridad
romana
mientras
nos estuvimos
moviendo
por parajes
peligrosos
pero ahora
se trataba
de la vía
pública
de Egipto
que atravesaba
la ciudad
de Arabia
y que va
desde la Tebaida
hasta Pelusio
por lo que
no era necesario
ya incomodar
a los soldats
per lo tanto
sí que devia ser
una persona
d'un rang
realment
elevat
quan podia comptar
d'esta
protecció
militar
per part
dels romans
i és que recordem
ja al final
del segle IV
la situació
de l'imperi
doncs ja
era
força
precària
encara permetia
estos viatges
que segles
més tard
ja serien
molt més
difícils
però
com acabem
de llegir
doncs
hi havia
llocs
on
sense
protecció
militar
realment
era
molt
perillós
viatge
l'itineràrium
de Gèria
es divideix
o sigui
el llibre
es divideix
en dos parts
la primera
narra
el viatge
en si
i comença
bé
comença
la part conservada
com hem dit
falta
una part
al principi
quan
Gèria
està a punt
de pujar
al Mont Sinaí
després
d'haver visitat
Jerusalem
Belem
Galilea
Hebron
des del Sinaí
es dirigix
al Mont Orbe
i a Samària
i quan es compleix
en tres anys
de la seva
partença
de la seva
calaèquia
natal
decideix començar
a tornar
cap a casa
però
mentre enfila
cap a Occident
no desaprofita
cap moment
és una dona
realment
molt curiosa
que no es vol
perdre
cap detall
per anar
visitant
llocs d'interès
visita
Edessa
Síria
Mesopotàmia
arriba fins
a l'Èufrates
torna a Tars
i d'allí
enfila cap a
Constantinople
i aquí és on
acaba el diari
o bé
la part conservada
la segona part
del diari
descriu la litúrgia
tal com es du a terme
a Terra Santa
en oficis de diari
diumenge
i durant les festes
de Pasqua
i Setmana Santa
ara tot seguit
sentirem un altre exemple
del relat d'Egèria
corresponent al capítol
22 i 23
capítols
evidentment
de la part conservada
i que porta
per títol
viatge
des de Antioquia
a Constantinople
i que correspon
ja a la part final
del relat
quan
Egèria
com hem dit
després d'aquests 3 anys
per Terra Santa
decidim prendre
el camí a retorn
això sí
sense deixar de visitar
cap cosa interessant
que es pugui trobar
pel seu camí
viatge
des de Antioquia
a Constantinople
una vez regresada
a Antioquia
hice una parada
de una semana
mientras se preparaban
cuantas cosas
juzgué necesarias
para el viaje
así que saliendo
al fin de Antioquia
pasando algunas jornadas
llegué a la provincia
llamada Cilicia
que tiene por capital
a Tarso
en donde ya había estado
camino de Jerusalén
como a la tercera jornada
desde Tarso
o sea
en Isauria
está el sepulcro
de Santa Tecla
quise acercarme
en Máxime
teniéndola tan cerca
desde Tarso
llegué a una ciudad
todavía sobre el mar
de Cilicia
llamada
Pompeyópolis
y desde allí
ya dentro del territorio
perdón de Isauria
me quedé
en una ciudad
que se llamaba
Corico
y a las tres días
llegué a la ciudad
de nombre
Seleucia
y Sauria
en cuanto llegué
fui a visitar
al obispo
verdaderamente santo
y antes
había sido monje
y vi también
la hermosa iglesia
de la ciudad
en vista de que
hasta Santa Tecla
lugar fuera de la urbe
situado en un altozano llano
había quizás
una distancia
de 1500 pasos
preferí acercarme
antes de hacer el descanso
no vi junto a la iglesia
otra cosa
que muchos monasterios
de hombres y mujeres
encontré allí
a una muy amiga mía
a la que todos en Oriente
tienen como modelo de vida
una santa diaconisa
de nombre
Martana
a la que yo había conocido
en Jerusalén
una vez que ella subió a orar
tenía bajo su gobierno
monasterios
de aputactitas
aputactitas
perdón
o sea
vírgenes
cuando me vio
con cuánto gozo
de ambas
que no podría expresarlo
volviendo al asunto
hay por las colinas
varios monasterios
y en medio
una construcción grande
que incluye la iglesia
en la que está
el sepulcro
el cual
es muy hermoso
tal edificio
se construyó así
para defender
la iglesia
de los isauros
gente muy mala
que con frecuencia
comete
lactrocinios
y evita
algún mal
contra el monasterio citado
una vez llegada allí
en nombre del Señor
hice oración
junto al sepulcro
sin dejar de leer
algún episodio
de las actas
de Santa Tecla
di infinitas gracias
a Cristo Dios nuestro
que se dignó
colmar
sin merecerlo
todos los deseos
de esta indigna
com podeu veure
un lenguatge
molt, molt planer
i en este caso
explica
com va visitar
la tomba
de Santa Tecla
tornant ja
cap a Constantinople
bé, tant de bo
algun dia
amagat en algun
remot arxiu
o biblioteca
algun investigador
trobi
alguna altra còpia
de l'itinerari
de Gèria
sencera
que pugui portar
més dades
sobre
aquesta dona inquieta
i curiosa
que desafiant
un món
i una religió
naixent
com era el cristianisme
d'homes
i dominada
bàsicament
pels homes
i en una època
també en què
l'imperi
ja trontollava
va voler
satisfaire
la seva curiositat
portant a terme
un veritable
tour turístic
per Terra Santa
com dia
començar
este monogràfic
el turisme
de masses
arribaria
17 segles
després
però
evidentment
el mèrit
ja no és el mateix
i esclar
això també
és una altra història
avui fa 100 anys
a Tarragona
avui fa 100 anys
a Tarragona
falta de més notícies
més importants
o més curiós
es podríem dir
doncs
dedicarem l'atenció
al moviment
de vaixells
del port
que també
cada dia
apareixia
recordem
una notícia
del 31
de març
de l'any
1909
apareguda
al diario
de Tarragona
vull fa 100 anys

Fian
este con carbón
para el ferrocarril
del norte
al amanecer
de ayer
fondeó en Barcelona
en la darsena
de San Beltrán
el vapor
italiano
Benvenuto
que desde Tarragona
se dirigía
a Marsella
con cargamento
de aceite
Entró de arribada forzosa
debido a haber sufrido una pequeña vería en su máquina.
Una vez reparada, continuó su viaje.
Por primera vez, ha fundado en el puerto de Barcelona
el vapor Cabo Carbociro,
recién salido de los estilleros,
con el cual ha aumentado su flota
la compañía sevillana de Ibarra,
siendo el mismo porte y dimensiones del Cabo de Plata.
I, evidentment, el no en vingués a mis historias,
no pot passar un día
sense tindre el seu patrocinador.
I estava per aquí assajant, eh?
Sí, una mica de agua y medicina, ¿no?
De estómac, de estómac, de estómac.
Tocadetas de estómac me quedaré yo también hoy, eh?
Venga, ahora, que hoy te fais treballar muy, eh?
No, ya está bien, ya está bien.
Estomalix es la marca de fábrica
del elixir estomacal de Saiz de Carlos,
el mejor tónico digestivo,
que recetan los médicos
para la curación de los desórdenes digestivos,
ya sean producidos por excesos de comer y beber,
abusos de toda clase,
pasiones deprimentes,
trabajo y preocupaciones constantes,
etcétera, etcétera.
Aun cuando tengan una antigüedad de 30 años,
ya hayan fracasado los demás medicamentos.
Curar el dolor de estómago.
Adécias, aguas de boca,
vómitos, indigestiones,
dispepsia, estreñimientos,
diarreas, disenterlas,
mareo de mar,
dilataciones y úlceras de estómago.
Ja t'ho deia jo que aquí hi havia...
Una joia de medicament.
Una joia, però joia, joia, eh?
De venta en las principales farmacias del mundo,
a més a més del món.
Serrano 30, Madrid.
A més a més també ens diuen
que si volem podem demanar un folleto,
jo per demanar-lo,
per tenir més coses,
us podem demanar aquesta adreça.
Estomalix, estomacal de Sais de Carlos,
aquel magnífic elixir,
patrocina el No em vinguis amb històries.
Toma, ja.
No em vinguis amb històries.
Curiositats.
No em vinguis amb històries.
I avui havíem dit que parlaríem de prostitució de luxe,
en este cas, prostitució de luxe d'Alto Copete,
de les altres esferes al segle XIX.
Parlaríem de la figura de Virginia Oldoni,
condessa de Castiglione,
que va ser considerada com la dona més bonica de la seva època,
estem parlant de la segona meitat del segle XIX,
i que va utilitzar la seva bellesa,
per dir-ho d'alguna manera,
per aconseguir treure l'atenció
dels més importants homes d'estat.
El seu cosí, Víctor Manuel,
la va animar per a que conquistés a Napoleó III
i obtingués informació sobre el país veí.
o sigui, qüestions d'espionatge.
Virginia, efectivament,
va aconseguir arribar fins al llit de Napoleó III
i es va guanyar el malnom, podríem dir,
de la dona del sexe d'or imperial.
Però no va aconseguir moltes més coses.
Va tindre altres amants influents,
però no es va assegurar la bellesa
i va acabar morint en una situació econòmica
prou precària i va morir sola.
o les coses que passen en aquest ofici.
Notícies
Avui està bé que tinguéssim bastant de temps,
o no anéssim molt malament de temps,
perquè realment hi ha bastantes notícies
i algunes de molt interessants.
Mireu, per començar,
parlarem d'un parell de notícies sobre el món romà.
La primera ens parla del Teatre Romà de Mèrida
i és que s'han estat portant excavacions
que han aportat valioses informacions
sobre com funcionava la tramolla
d'este teatre en època romana.
Segons han informat els responsables
del Consorcio de la Ciutat Monumental
Històrico-Artística i Arqueològica,
els treballs corresponen
a la tercera fase de les excavacions
que es duen a terme al Teatre Romà de Mèrida
des de l'any 2006
en diferents punts de l'edifici.
Estany les excavacions s'han centrat
en dos talls que s'han fet
al costat de la porta principal del front escènic.
La zona ja va ser excavada
fa un segle per José Ramon Mèrida
i Maximiliano Macías,
però poques dades publicades
d'aquelles excavacions
han arribat fins als nostres dies,
per lo que en aquestes reexcavacions
podríem dir,
es vol documentar les restes existents
sota l'escena.
I efectivament han aparegut vestigis
que expliquen clarament el funcionament
com diem de la tramolla del teatre,
així com cambres subterrànies,
estancs i altres superestructures
relacionades amb l'edifici.
A més, les excavacions confirmen
l'existència de grans reformes
en l'edifici,
construït en època d'august,
reformes posteriors,
que van portar a aixecar
un nou front escènic
que és el que
durant el segle XX
se va reconstruir,
és el que es pot veure ara.
Les excavacions s'interrompiran
entre aquest proper mes d'abril
i l'octubre
per permetre l'ús de l'edifici
en diversos festivals
i actes públics,
sobretot a l'estiu.
Això per una part.
I per altra part,
també més troballes,
podríem dir,
o descobriments
que es fan a Barcelona,
en aquest cas,
i és que unes expropiacions
al carrer Sostenent Navarro
destaparan 50 metres
de la muralla
de l'antiga Barquino.
I és que la muralla de Barcelona,
gairebé 1.300 metres de perímetre,
està molt ben conservada.
El que passa és que
bona part d'ella
està amagada
dins de construccions modernes
que l'amaguen.
En aquest cas,
com diem,
en aquest carrer Sostenent Navarro
es tirarà una sèrie d'edificis
que permetran
contemplar
aquests 59 metres
amb diverses torres.
I a més a més,
per la part interior,
en un carrer paral·lel,
anomenat el carrer Lledó,
la construcció
d'un hotel de luxe,
doncs,
també permetrà
que apareguin
al mateix tram,
per la cara interna
de la muralla,
doncs,
que es pugui visitar
aquesta muralla,
ja que aquest hotel,
una de les condicions
que fica l'Ajuntament
és que les restes
que apareguin,
especialment relacionades
amb la muralla romana,
no sigui només exclusiu
per als clients
de l'hotel,
que sent de luxe,
suposo que no,
tothom hi podrà anar-hi,
sinó que la gent de peu
pugui entrar
i observar,
doncs,
l'estellent de muralla
que hi ha aparegut.
Una notícia,
doncs,
important
en la recuperació
de la muralla
de Barcelona.
I també,
una altra notícia
que apareixia avui
curiosa,
segurament tots coneixeu
el bus de Nefertiti
de la dona del faraó
Akenaton,
un bus que es conserva
a Berlín
i que segurament
és una de les obres
d'art
més reproduïdes,
no només de l'antic Egipte,
sinó possiblement
de la història
de l'art en si,
no?
Doncs bé,
ara,
científics alemans
han desvelat
que
en capes interiors
este bus
té una matriu,
diguéssim,
interior de pedra,
però està revestit
d'estuc,
doncs que hi ha
un,
esculpit,
un bus diferent
al que apareix,
doncs,
a l'exterior
i que
ben bé no se sap
exactament
si és que van
canviar
o era un altre model
o què és el que va passar.
Estos científics
alemanys
han utilitzat,
doncs,
una tècnica
no agressiva
per poder
averiguar
l'interior
de l'estàtua
sense
tindre que
destruir
o fer cap forat,
l'estàtua
no ha patit
cap d'any.
I també
hi ha una altra
notícia
curiosa
que apareixia avui
i és que
el treball
que s'han fet
a Tapuerca
demostren
que
l'homo
antecessor
durant
un paleolític
mitjà
doncs
cuidava
les persones
que no es podien
no es podien
valdre
per si mateixos.
O sigui,
s'han localitzat
unes restres,
sembla ser que
d'un nen
d'una edat
d'uns 10 anys
que
per les malformacions
que presenta
no es podria
avaldre
per si mateix
i en canvi
aquella comunitat
tenia cura
i el cuidava
com si fos
un mes
i va sobreviure
diversos anys.
Això trenca una mica
la imatge
que tenim
que només
modernament
s'ha
protegit
o s'ha
donat suport
a les persones
amb disminucions
avui en dia
evidentment que sí
però
altres civilitzacions
no tan llunyanes
en el temps
sí
se n'han
desfet
de les persones
que
no
podien
o que no
estaven
completament
normals.
Això realment
demostra
que fa
centenars
de milers d'anys
ja hi havia grups
que
es protegien
entre ells
i que
si hi havia
algú que tenia
algun tipus
de minusvalia
era apoyat
pel grup.
Una notícia
realment
interessant.
I la sintonia
de sortida
de la Sílvia
significa que
això s'ha acabat
30 minuts
no dèiem per a més
i res més.
Ens trobarem
després de Setmana Santa
ja amb el Jordi
esperem que hagi vingut
amb les piles cargades
del seu viatge
i ja
ens retrobem d'aquí
dues setmanes.
Adéu-siau.
Adéu-siau.