Són dos quarts de dolça.
Són dos quarts de dolça
Són dos quarts de dolça.
I al seu últim disc, alles wieder ofen.
Són dos quarts de dolça.
Són dos quarts de dolça.
Són dos quarts de dolça.


Són dos quarts de dolça.
Són dos quarts de dolça.
Són dos quarts de dolça.
Són dos quarts de dolça.
Són dos quarts de dolça.
Són dos quarts.
Són dos quarts de dolça.
Són dos quarts de dolça.
Són dos quarts de dolça.
Són dos quarts de dolça.
Són dos quarts de dolça.
Són dos quarts de dolça.
Són dos quarts de dolça.
Són dos quarts de dolça.
Són dos quarts.
Són dos quarts de dolça.
Són dos quarts.
Són dos quarts de dolça.
Són dos quarts de dolça.
Són dos quarts de dolça.
Són dos quarts de dolça.
Un
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Born a driver
mit Nini
César
és
l'ànsia
l'ànsia
Hellegeus
Tornem a principis dels anys 80
quan els
Sturzendeno i Bauten
campaven per Berlín
en aquells temps grisos
en què qualsevol referència
indirecta a la Guerra Freda
podia potenciar en qualsevol moment
una amenaça real de Tercera Guerra Mundial
ells van reaccionar
amb unes cascades
de soroll
que tot just es podien escoltar
que eren catàrtiques
i mentrestant la Noia Dochevele
que també ha sortit en aquest programa
continuava sortint a la tele i a la ràdio
amb cançonetes pop
totalment buides de sentit
ells no, ells feien
violència sorollosa
ritmes rituals antipop
com a antídot
per les masses
que estaven com sedades i paralitzades
amb sons de taladradores
amb sons d'esballastador
de martell, de serra
i unes guitarres desafinades
i com dèiem
crits
i unes fantasies
de desolació
febrils
escrites per Blixa Bargeld
la destrucció, la malaltia
la mort fins i tot
i tot això
ha influït molt
en grups que després
s'han convertit en icones del pop
com Depeche Mode
com Nine Inch Nails
com Marilyn Manson
o com Rheinstein
continuem escoltant
l'última obra
dels Einsturts in the Neubauten
ara sí
amb una peça
una miqueta més festiva
per dir-ho així
que es titula
Let's do it a Dada
fem o Dada
Let's do it a Dada
I spielte schach
mit Lenin
Zürich Spiegelgasse
I cante Yoli
Fanto
höchstpersönlich
I had
mit dem Urtext
selbst
einmal
gebadet
I spielte
mit Anna
spielte
mit Hannah
Ich weiß
wo der Kirchturm
steht
Ich reichte
ihr
das Küchenmesser
ich kochte
ihr
den Lein
mit dem
drrr
drrr
drrr
drrr
drrr
drrr
saks
ör
ör
it
y
l голов
l
h
kr
hel
h
h

kr
kr
laut
cas
T
Gràcies, Lira! Gràcies, Batsi!
Gràcies, Batsi!
Let's do it, let's do it, let's do it!
Hölten-Dada, Obadam-Dada, Monta-Dada, Zentro-Dada, das Obadada!
Gràcies, Batsi!
Gràcies, Batsi!
Gràcies, Batsi!
Gràcies, Batsi!
Gràcies, Batsi!
Gràcies, Batsi!
Gràcies, Batsi!
Gràcies, Batsi!
Gràcies, Batsi!
Gràcies, Batsi!
Gràcies, Batsi!
Gràcies, Batsi!
Gràcies, Batsi!
Gràcies, Batsi!
Gràcies, Batsi!
Gràcies, Batsi!
Gràcies, Batsi!
Gràcies, Batsi!
Gràcies, Batsi!
Gràcies, Batsi!
el punt de partida, fer tàbola rasa per començar des de zero, destruir per crear.
Després, Endenoy, el 96, Silence i Sexy, el 2000, i Perpetuum mobile, el 2004,
quan comencen a practicar aquests contrastos entre fort i fluix, parlem de volum,
entre soroll i harmonia, fins a tocar els límits de la banda de freqüència.
I així arriben els anys 2000, i són de les primeres bandes que es dediquen de ple a treballar a través de l'internet,
fins al punt que les produccions dels seus discos van ser recolzades, finançades, a moda de subscripció per als seus fans.
Ells ofereixen l'àlbum abans que comenci a ser gravat, i la gent paga,
i amb aquests diners ja tenen la tranquil·litat per poder gravar i anar al seu ritme.
I d'aquí ens surten discos com aquest, Alles Vira Ofn,
i ara estem escoltant de fons la cançó que li dóna títol, Tot altre cop obert.
Es ist alles wieder offen, ja, alles wieder offen.
I d'aquí ens surten discos com aquestes.
I d'aquí ens surten discos com aquestes.
I d'aquí ens surten discos com aquestes.
I d'aquí ens surten discos com aquestes.
I d'aquí ens surten discos com aquestes.
I d'aquí ens surten discos com aquestes.
I d'aquí ens surten discos com aquestes.
I d'aquí ens surten discos com aquestes.
I d'aquí ens surten discos com aquestes.
i d'aquí ens surten discos com aquestes.

I d'aquí ens surten discos com aquestes.
d'aquí ens surten discos com aquestes.
i d'aquí ens surten discos com aquestes.
i d'aquí ens surten discos com aquestes.
i d'aquí ens surten discos com aquestes.
i d'aquí ens surten discos com aquestes.
i d'aquí ens surten discos.
i d'aquí ens surten discos com aquestes.
i d'aquí ens surten discos
i en qui ens surten discos com aquestes.
i d'aquí ens surten discos com aquestes.
i de si ens surten discos com aquestes.
i d'aquí ens surten discos com aquestes.
i d'aquí ens surten discos com aquestes.
i de si ens surten discos com aquestes.
Doncs dèiem que Ainge Sturten i de Noy Bauden
havien gravat els seus últims àlbums
amb la col·laboració econòmica dels fans
i a canvi els fans podien
observar via webcam
les sessions de gravació i podien comentar
directament amb els membres de la banda
i fins i tot podien influir
en la manera de fer.
Un altre fet significatiu és que
el 4 de novembre del 2004
van actuar al Palàstia Republic
al Berlín Est i això es va
publicar amb un disc i amb un DVD.
Així doncs,
deixem ja aquest programa dedicat
a Plixa Bargeld, Alexander Hacke,
N.U. Unru, Rudolf
Mosa i Johan Arbeit,
Einsturzen der Neubauten
i ens n'anem amb aquest tema que es
diu Unvollständigkeit,
Insatisfacció. Fins a la
setmana que ve, Tràfic d'abstraccions,
Tarragona Ràdio.
Man can es nicht unbedingt
schlafnen.
Von einem
zum anderen
ist das Ganze genau so weit
entfernt.
Die Träume
lehnen sich über den Rand.
und starren
in den Krater
der verlorenen
Gegenstände,
die da unten
ruhig
ihre Kreisbahn
ziehen.
sie starren
und verwandt
zurück.
Wie viele Dinge
haben jetzt
schon wieder
den Horizont
verlassen.
Meine
Umlaufbahn
haben sich
verselbstständig
die Träume
die Träume
die Träume
mein Koffer
wurde aufgegeben
Ich hab' ihn
aufgegeben
Er ist irgendwo
gelandet
wo ich nicht
gelandet bin
sein Inhalt
die Prise
ist
liebesgut
geworden
versilbert
verpulvert
Ich setz
mich
auf
ruhig
Es spielt
keine Rolle
ob es
morgens ist
nach
mittags
oder
mitternacht
Das Tageslicht
wird mich
in den
Tatsachen
verwickeln
die diese
Zeitzone
so mit
sich bringen
Draußen
Es gibt
ein Draußen
zu
den
also
mit
der
wird dich
über
zu
ver
die
Money
wie
das
ist
wie
das
introduce
Er
darf
호
im
Was
es
nicht
vielleicht
nicht
ganz