Són dos quarts de dotze.
Són dos quarts de dotze del vespre, els divendres, aquí a Tarragona Ràdio,
us oferim una de les nostres sessions de tràfic d'abstraccions.
Comencem, com sempre, amb la sintonia, escoltant Simón i Telefunken,
que sempre diem que són uns marcians que viuen aquí a Tarragona,
i avui en el programa escoltarem també uns altres marcians.
En aquest cas, ens arriben d'Alemanya.
Es diuen de d'art i sonen així.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!!
!
!
!
!
!!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
no us que,
no us que,
no us que,
no us que,
no us queixereu avui que us punxem música que us fa dormir.
és un n прим,
no us que color!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
un article que ha escrit en Lluís Estamariu
sobre aquelles jornades que es van fer a Santes Creus
a mitjans de novembre,
que eren les primeres jornades d'estudi
i divulgació de les Terres del Gaià.
Ell ha escrit un article recordant tot el que es va tocar
en aquelles jornades en principis d'aquest mes de gener,
així que el tema està encara de plena actualitat.
Us en fem cinc cèntims.
Quan el sentiment de pertinença a un territori
està molt arrelat, només falta que es generin
les guspires necessàries per tal d'activar la seva població.
El mimetisme amb el fenomen d'identificació
que ha succeït darrerament a les Terres de l'Ebre
és innegable i, sens dubte, ha estat punt d'inspiració.
Les Terres del Gaià ja caminen soles, s'han estructurat
i han celebrat en els dos darrers anys
fins a nou fòrums de debat i col·loqui al llarg del territori,
el Baix Gaià, el Gaià Mitjà i l'Algaià.
D'aquests fòrums va néixer la idea d'organitzar
les primeres jornades d'estudi i divulgació
de les Terres del Gaià, a Santa Escreus,
el 14 i 15 de novembre de 2008,
per tal de donar un toc academicista,
per divulgar els diferents treballs d'estudi i recerca
que s'han dut a terme en aquestes Terres
i per generar l'imprescindible debat
sobre el futur i el present de les Terres del Gaià.
Les 87 persones inscrites a les jornades,
així com les 18 comunicacions
i les 3 ponències impartides,
donen una idea de l'èxit de convocatòria
i de la capacitat organitzativa.
Evidentment, ha estat necessària
la font de finançament i el suport
dels 3 Consells Comarcals Afectats
per les Terres del Gaià
i l'Institut Ramon Montaner,
trobant-se a faltar la implicació
de la Diputació de Tarragona.
L'estructuració de les jornades
ha estat diàfana.
S'ha començat pel Gaià ahir
i l'herència del passat,
parlant sobre el ric patrimoni del riu
i els seus usos,
els molins hidràulics i les sequies
de la riera de Gaià,
la fàbrica del Callà, etc.
i el patrimoni històric dels castells,
possible bé cultural d'interès nacional,
els marges i les cabanes de pedra seca,
les hortes i el valor del paisatge.
El següent àmbit ha tractat el Gaià avui,
ecologia i natura,
enfatitzant la problemàtica actual
de la preservació del territori,
de la fauna i la flora,
tortuga de rierol,
aus estapàries de les planes agrícoles de secar,
la llúdriga, etc.
El tercer i darrer àmbit ha debatut el Gaià demà,
reptes de futur i participació social,
d'espais com el Consell de Conca de Gaià,
Constitució bloquejada per la Generalitat de Catalunya,
la xarxa per la nova cultura de l'aigua,
el recentment al·legat Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona,
els diferents poms en fase de redacció,
el fonamental PEF,
Pla d'Espais Fluvials,
la xarxa de custòdia del territori
i els fòrums per les terres del Gaià.
S'ha presentat la iniciativa dels Parcs Culturals de l'Aragó
com un model de protecció a valorar i tenir en compte
i com una alternativa de gestió del clàssic i tradicional parc natural.
El monestir Cistercenc de Santes Creus
ha esdevingut el símbol més conegut arreu
de les incipients Terres del Gaià,
un referent de dinamització i de protecció
de tot el patrimoni cultural, històric, humà i natural de què disposa.
Ha estat, per tant, un espai de debat,
d'estudi, de divulgació i reflexió
de l'impressionant llegat que tenim entre les mans.
Cal, doncs, valentia política
per innovar, planificar, regular
i protegir el territori de les terres del Gaià
perquè una organització endreçada,
sostenible, acurada i consorciada
entre les tres comarques
preservi i dignifiqui la històrica marca del Gaià.
La 9 de Gaià, 3 de genera 2009,
Lluís Estamariu.
Doncs estem segurs que hi haurà propers fòrums
i potser fins i tot properes jornades
per debatre l'estat de les terres del Gaià
i estarem al tanto
i, si podem, us n'informarem corresponentment.
I després d'aquest parèntesi reivindicatiu,
continuarem escoltant els de d'art
i donem un caire festiu al programa d'avui.
Escoltem ara Trompeten Haxe.
Fins demà!
Escoltem ara Trompeten Haxe.
Escoltem ara Trompeten Haxe.
Escoltem ara Trompeten Haxe.
Escoltem ara Trompeten Haxe.
Escoltem ara Trompeten Haxe.
Escoltem ara Trompeten Haxe.
Escoltem ara Trompeten Haxe.
Escoltem ara Trompeten Haxe.
Escoltem ara Trompeten Haxe.
Escoltem ara Trompeten Haxe.
Escoltem ara Trompeten.
impresultem ara Trompeten Haxe.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!