Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I aquesta setmana és el torn de la desena eliminatòria d'aquest concurs
que promou la Federació Sardanista de Catalunya,
com dèiem, per tal de determinar la composició que rebrà el títol de sardanar l'any 2009.
Com és habitual, en aquesta primera fase escoltem quatre sardanes noves
estrenades aquest any 2009 en versió d'una tirada de curs i una de llars
identificades només amb un número de referència.
I la número 1, com totes les d'aquesta eliminatòria d'avui,
la interpreta la Cobla Mediterrània.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Era la sardana número 1 de la deseneliminatòria de la 21a temporada del concurs La Sardana de l'any.
Tot seguit escoltarem la sardana número 2, també interpretada per la Copla Mediterrània.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I hem escoltat les dues primeres sardanes d'aquesta setmana del concurs La Sardana de l'any.
Ara ens correspon donar compte del resultat de la novena eliminatòria, a més, el passat cap de setmana.
La sardana número 1 era la poesia de les violetes de Francesc Teixidor, que va rebre 103 vots.
La número 2, 10 anys de porqueres d'Esteve Palet, 232 vots.
La número 3, l'amic Sebastià de Jordi Muraleda, 212 vots.
I la número 4, el portal de les ànimes d'Esteve Molero, 94 vots.
En conseqüència, la sardana que passa a la fase de semifinals és la número 2, 10 anys de porqueres d'Esteve Palet.
I ara escoltem la sardana número 3, altra vegada amb la Copla Mediterrània.
I ara escoltem la sardana número 3, altra vegada amb la Copla Mediterrània.
I ara escoltem la sardana número 3, altra vegada amb la Copla Mediterrània.
I ara escoltem la sardana número 5, altra vegada amb la Copla Mediterrània.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
I recordar també que només seran vàlids els vots que hagin arribat com a molt tard, fins dimarts vinent al vespre.
I ara sí, ara acabem escoltant la quarta i última sardana d'avui, tal oi com hem anunciat abans, com totes les quatre d'aquesta vegada, en versió de la cobla mediterrània.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Diu així, la música fable de Jesús Ventura, aquesta música de nostàlgia mesurada, esportivament romàntica, no falla mai, és la fruita que sempre surt bona alimentada amb la saba dels clàssics de sempre.
que Positionicament, esferitza, també prioritera conims i τα star vis per més que la pianistar Gandhiall, que és la positiva, esportiu de la simulate des ?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
...
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins el 28 de novembre, dissabte vinent, al vestíbul del Teatre Metropol de Tarragona.
I també pel que fa al 43è concurs fotogràfic a plec Baix Camp 2009,
avui s'inaugura l'exposició fotogràfica de les obres presentades als temes a plec Baix Camp
i costums i tradicions dels països catalans,
que són els dos àmbits que implicava aquest concurs.
És el 43è concurs fotogràfic a plec Baix Camp.
El repartiment de premis a la inauguració de l'exposició es farà a les 8 del vespre
al vestíbul del Centre de Lectura de Reus,
no pas on s'anunciava inicialment en les bases,
i cal dir que en el mateix acte es lliuraran els premis de l'encreuat sardanista 2009.
L'exposició es rastarà oberta fins al dia 8 de desembre.
Querem escoltar una sardana d'un autor dels actuals, dels contemporanis, en Jordi Molina.
És potser de les que s'han divulgat més,
però podem assegurar que és una sardana autènticament Jordi Molina,
de les que li han donat el prestigi i l'èxit que té en tota mena de públics.
És una sardana que va dedicar el grup sardanista Nostra Dansa de Tordera l'any 2001,
Camí de Sant Pons, i que escoltem en versió de la cobla marinada.
A La Astana d'un autor
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
!
demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!!
!!
!!
!!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
La contemporània, que no fa gaire adonava a conèixer el seu últim disc de la col·lecció Sardachou,
amb melodies estiuenques a ritme de Sardana,
acaba de publicar un altre volum al setè d'una altra sèrie de discos contemporanis,
és a dir, sardanes d'autors actuals amb preferència per aquells noms joves,
pocs coneguts,
poc coneguts, però amb una obra que ja promet,
sense oblidar els noms més consolidats i algun veterà però plenament actiu.
Aquesta vegada els músics escollits són
Maria Mercè Navarro, Jordi Paulí, Lilian Pérez, David Estanyol, Oliver Marquès, Carles Ralla,
Lluís Alcalà, Ivan Joanals, Xavi Pendón González, Francesc Casú, Xavi Capdevila i Martí Fontclara.
Escolta'm una d'aquestes sardanes, precisament la de l'autor menys conegut,
però que aporta una peculiaritat a aquesta composició que porta per nom Esmuc i Cefadem.
Ell és el Lilian Pérez, titular d'un Premi d'Honor d'Opció Musical,
ha seguit els estudis de Música al Conservatori i Reionament Regional de Perpinyà,
on ha fet diversos cursos de clarinet, trombó, flavioli, fiscorn i sac de jamecs.
Es va integrar al Cefadem de Lió per aconseguir el Diploma d'Estat de Professors d'Instruments Tradicionals.
Actualment és professor de Formació Musical, fiscorn i sac de jamecs.
Intèrpret de fiscorn i sac de jamecs a la cobla Tres Vents de Catalunya Nord,
la sardana que ha registrat la contemporània està dedicada a dues importants institucions musicals,
una de Catalunya Sud i l'altra del Nord dels Pirineus.
Esmuc, és a dir, l'Escola Superior de Música de Catalunya, i Cefadem, és el nom de la sardana,
és obligada, això és el que fa, és curiós, de sac de jamecs, instrument que interpreta ell mateix, el Lilian Pérez.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
sentim!
...
fins demà!
Fins demà!
...
tins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Testa!
Testa!
Testa!
Testa!
Testa!
Testa!
de dia i niç, són la flama sempre encesa de nostre amor infinit.
Barcelona, les teves rambles, estimades de dia i niç, són la flama.
sempre encesa de nostre amor infinit.
I xafaderies avui poquetes, però bé, d'aquelles que tenen el seu què.
En primer lloc, de fet ja fa temps que es remena això, perquè és una activitat, diguem-ne, soterrada, no cara al públic, però que té el seu ambient.
Em refereixo als canvis als músics de coula, de cara al públic, de cara al fora, doncs quan arriba el moment se n'enparla i es divulga,
de vegades hi ha polèmiques, etcètera, però mentrestant els responsables de cada una de les formacions
han de resoldre a vegades problemes, doncs quan un músic els marxa per l'or que sigui, doncs han de cobrir aquella plaça.
Això sempre existeix, sempre s'ha d'anar treballant, s'ha de preveure, en tot cas, com a mínim.
I això sí, ara és quan ja s'està acabant la temporada, quan poquet a poquet van sortint notícies en aquest sentit.
Òbviament, molt més sonades, com més importants són les cobles, però sempre afecten aquestes formacions instrumentals.
I, per exemple, sabem de moment que una coble, doncs ja amb prou reconeixement, com la Reu Jove,
doncs enguany experimentarà algun d'aquests canvis, per exemple, es marxa Tible
i és una situació que, evidentment, no com la que ha solit un nivell, ha de substituir-lo amb un músic
que pugui fer-ho amb un mínim de condicions.
Fa un any ja van fer una sèrie de canvis, també, Flaviol, Trombó, i ho van resoldre.
A menys, això és la sensació que han donat de cara al públic de manera magnífica.
Músics d'aquí de Tarragona, precisament.
I ara, doncs, aquesta substitució es planteja a músics com Trompeta i Tible,
pel que fa a la coble Reu Jove.
I la coble tarragonina cosetània també ha d'experimentar algun canvi,
també un Tible que canvia de coble.
I tot això ja segurament s'anirà confirmant en properes setmanes
i altres cobles que també aniran donant notícies en aquest sentit.
De vegades són això, un canvi d'un músic,
que es va produint una sèrie de repercussions,
perquè una coble a vegades ha d'ocupar aquesta plaça que queda vacant,
el músic prové d'una altra,
i així hi ha tota una mena de successió, d'esdeveniments d'aquesta mena.
I de vegades no.
S'aconsegueix obtenir músics nous que s'incorporen al món de la coble,
ja sigui perquè són joves o bé perquè senzillament
prossegueixen d'altres ambients
i decideixen incorporar-se al món de la coble.
De tot ja, cada any com podem comprovar.
I allò que potser és interessant i positiu, crec jo,
és que darrerament, en el cas que hem comentat,
de la coble reu jove, moltes d'aquestes baixes
les cobreix amb músics nous al món de la coble
i que això ho pugui fer amb aquesta qualitat que aconseguiix,
doncs és realment remarcable,
perquè ve per una coble de primera línia
que és fàcil que pugui treure més fàcil
que altres cobles músics d'altres formacions,
pel prestigi que això representa,
però diferent, si hi ha d'aconseguir un músic
que aconsegueixi garantir aquesta qualitat
procedent de fora, sense aquesta experiència.
Com deia, de moment, doncs, aquestes primeres notes
que ens arriben d'aquests canvis de músics,
però que caldrà segurament,
es multiplicaran en properes setmanes.
I les colles serranistes també donen motiu de notícia
i de xafraderia, més enllà de l'activitat competitiva estricta.
I, per exemple, avui l'agrupació serranista
tronaran, s'acablaigui a diverses colles de competició.
Farà la presentació, ja encara no hem arribat a Nadal,
doncs ja estan pensant en la propera festa,
festa de Carnaval,
es presenta la disfressa de la seva comparsa a Patada,
ho farà avui a les dues quartes set de la tarda
a la sala de la cooperativa.
I, creieu, home, ni que els matis,
ells no et diuen mai com és aquesta disfressa,
que la Maria ho sap, però no, no, no, res, res.
Encara que la torturis aquí, no t'ho dirà.
I cal d'esperar aquesta tarda
a veure aquesta presentació de la seva disfressa.
I una altra colla, doncs,
que també té aquesta activitat paral·lela,
el món estricte sardanista,
i una activitat que s'ho han sabut muntar, definitiva.
Són els ensaïs del Planetes d'Essa.
Fa molts anys viatjant per tot el món,
el seu àlbum de fotografies, ballant sardanes en llocs emblemàtics,
és realment impressionant,
difícilment repetible per qualsevol entitat que s'ho vulgui plantejar ara,
en tot cas, amb molts anys per poder-ho fer.
I el que han fet ara, o el que fan demà diumenge,
és anunciar on serà el seu proper viatge.
El viatge del 2000 serà, aquesta vegada,
un creuer per l'Adriàtic, les Illes Gregues i circuit per a Grècia.
Fan també un acte de presentació,
serà dos quarts de set de la tarda,
el casal familiar,
i després d'haver estat per els llocs més recòndits,
però realment molt atractius, sempre d'arreu del món.
Aquesta vegada potser no van tan, tan lluny,
però, evidentment, com ha pogut endevinar tots,
igualment d'atractiu.
Creu per l'Adriàtic, poca broma.
I una altra xafaderia que us anunciàvem fa unes setmanes,
ho dèiem en aquell moment,
havíem fet la broma que el moment que es va anunciar
on seria el proper plec internacional de la Sardana,
la primera impressió era que era una broma,
perquè abans de la comunicació oficial van córrer correus electrònics,
perquè la gent té ganes d'anar-hi, s'apunten i tal,
i el primer correu electrònic era a Cracòvia.
Això, el poder de la televisió,
fa que primer sospiti si és una broma o no.
Sí, sí, aquesta vegada la pleca internacional de Sardana
serà a Polònia,
concretament a la ciutat de Cracòvia.
I ara la xafaderia és que la gent de l'Agrupació Sardana
estarà tornant-se almenys ho intentarà,
fer la sol·licitud, no?
Sí, sí, hem fet la sol·licitud i a veure què ens diuen.
Hi havia un termini que acabava aquesta setmana, em sembla, no?
Sí, sí, aquesta setmana acabava.
I a veure si ja saps,
perquè a l'època d'anar amb aquest viatge no és que t'ho paguin tot,
però sempre hi ha uns ajuts, facilitats,
i en tot cas voler formar part de la comitiva oficial,
diguem-ho així, dels actes oficials
d'aquesta pleca internacional de la Sardana.
I un lloc que suposo que no hi ha gustat ningú, no?
No.
És poc probable.
No m'ha estat, no m'ha estat.
I sempre és atractiu.
Doncs a pleca internacional de la Sardana,
imagino que amb les mateixes dates habituals,
primers del mes d'agost,
hi ha una oportunitat de donar a conèixer la cultura del país
i a l'hora de passar-s'ho bé, esclar.
I volia comentar-ho avui, però potser deixem per més endavant,
només apuntar que la mena de culobró
del lloc d'assaig habitual de les colles sadanistes a la cooperativa obrera.
sabeu que havíem deixat caure que hi havia hagut un munt de robatoris,
una situació amb uns plantegiments molt estranys.
Entraven, rebentaven portes, l'última vegada van rebentar parets i tot.
dissabte passat hi va aixer, i forats a les parets a dintre,
sembla que se deixen des de la façana,
obren els balcons i a partir d'allí, mira,
per la nit, tot lliure,
en un lloc on difícilment podran trobar res de valor.
Potser les primeres vegades que alguna entitat de les que allí s'hi acullen
podien agafar en descuit amb alguna mica de diners,
algun ordinador,
per a suposició, vist l'experiència,
ningú hi tenia res, però bé,
les entrades s'havien succeït,
i això sí, vam poder veure divendres,
d'un dia per l'altre,
amb un vigilant,
i segons sembla, si està més de seguretat.
Sí, avui hi ha alarmes,
de fet aquest matí m'ha entrat i ha sonat l'alarma,
i ja no sabíem com apagar-la,
i sóc a veure si ara funciona millor.
A veure,
si tot aquest autèntic formatge de gruier
que semblava a la cooperativa aquests dies enrere,
ple de forats per dintre,
i crec que ja està arrenjat,
perquè hi va haver gent treballant,
doncs bé,
sembla que s'ho soluciona,
i en tot cas,
si s'ho soluciona això,
ja veurem com aniran les coses d'endavant,
sembla que hi ha un acord amb l'Ajuntament de Torralona
per fer-hi la casa de les llengües,
o de la cultura,
alguna cosa semblant,
o de les lletres,
de les lletres,
allà a la cooperativa,
i ara doncs l'incògnit
es verrà què passarà
amb les entitats que hi ha allà acollides.
Doncs aquí podríem dir allò al final,
entre parèntesi,
continuarà.
I bé,
després d'escoltar abans
aquella sardana singular,
i més que res per la manera d'oferir-la,
d'interpretar-la,
amb el Sisa,
aquella Barcelona meravellosa,
d'Issi Fabra,
ara una sardana,
una sardana amb majúscules
de Manuel Sardana i Puigferrer,
amb la principal de l'Avisbal,
una composició que va dedicar l'any 1944
a la seva filla Magdalena,
que, segons sembla,
de joveneta,
era molt puruga,
i la sardana li va posar així,
puruga.
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
de Joan Lluís Moralà, dedicada a una altra
gran música, de la música Paracobla,
Fèlix Martínez i Comín.
Serà fins la propera setmana,
a les 12 minutets,
dissabte vinent, i demà recordeu
repetició a les 10 i una miqueta més
en aquesta mateixa sintonia.
Adeu!
Sous-titrage MFP.
Bona nit.
Bona nit.