Gràcies.
Per raons personals, qui us parla els darrers mesos ha hagut de remenar molts diaris vells que parleixen de Tarragona i sobretot de la Sardana.
Hi ha après moltes coses sobre les primeres notícies de la Sardana a la ciutat, allà cap als anys 70 del segle XIX, i sobre el gran esclat sardanista dels primers anys del segle XX arreu del país que a Tarragona, com a molts altres llocs, va ser víctima dels lorruxistes que es dedicaven a estomacar balladors.
Però l'experiència també m'ha servit per reflexionar sobre un hipotètic investigador del futur que volgués saber coses sobre la Sardana en aquesta ciutat, ara, dins la primera dezena del segle XXI.
Suposo que intuirà que alguna cosa estranya passava, perquè comprovarà com la presència d'aquesta activitat hi serà absent gairebé del tot.
No podrà saber, seguint els diaris, que a Tarragona s'hi fan un bon nombre de ballades al cap de l'any, que s'hi fan cursets a les escoles i que aquest 2009, per exemple, es va encloure de manera brillant amb una gran festa a l'Auditori de Caixa a Tarragona i a la Rambla,
que hi ha colles de competició, que disposem de dues cobles, que tenim compositors propis, que s'hi fan una plec, que s'hi fan concerts, que s'hi publiquen discos, que s'hi celebren concursos de colla.
Tot això no ho podrà saber, llegint els diaris. Potser, si la seva recerca treballa a arxius, trobarà que sí que s'hi feien totes aquestes coses i més.
Potser sabrà que els organitzadors tramatien notes de premsa amb explicacions detallades del que feien i els diaris, fins i tot els hi adjuntaven material gràfic.
Però res de tot això, pareixia publicat o gairebé. I vull creure que aquell esforçat investigador no entendrà res de res.
Molt bon dia a tothom.
Molt bon dia.
Has començat molt bé.
Sí, aquí sí, eh? Els dissabtes, com a mínim els dissabtes de 12 o dos quarts de dubtes en parlem, de Jordanes.
Sí, tant que sí, tant que sí. No, no m'ha agradat avui.
Bon, cada dia m'agrada, aviam.
És la veritat, és la veritat.
A més, poques coses es poden constatar tan fàcilment com agafar a l'hemeroteca i mirar, mirar diaris i vegeu.
I com ho diu aquell, allò?
Ho heu vist?
Ah, ho heu vist.
En aquest cas, no ho heu vist.
No re, benvinguts. Edició 652 de l'1-2 seguit.
Sardanes, Sbar, Búsica Paracobla, a la sintonia Terraona Ràdio, com cada dissabte.
Amb la salutació de la Núria al control de so, la Rosa.
Benvinguda.
Benvinguda.
Ja m'han estirat una mica les orelles, perquè he estat uns dies sense venir, però ja, ja, torrem a ser aquí.
La Maria en falta, també l'haurem de posar a falta, però justificada.
Sempre justifiquem tots, eh?
Sí, home, clar.
Com que tu no en falles mai, clar, això et nota tant.
Gairebé.
La Maria, com tots els danseires de la colla de Tarragona Dança, aquest cap de setmana tan esplèndit,
a més a més avui esplèndit també amb la climatologia,
doncs estan d'estaix, a trem, ni més ni més.
A veure si aconsegueixen donar la campanada a aquest campionat de Catalunya d'enguany,
que ja ho veurem després, en el primer concurs de diumenge passat,
doncs deu-n'hi-do, deu-n'hi-do el paper que van fer.
I bé, ja ho comentarem, ho comentarem.
De moment, anem a fer el nostre resum de començament del programa.
Doncs avui haurem de destacar, entre altres coses,
perquè la cosa s'anima en aquesta primavera brillant, com deia,
haurem de parlar, evidentment, d'aquesta pleg, ciutat de Tarragona.
Demà, matí i tarda, al Parc de Saavedra.
Parlarem de la sardana de l'any, i literalment parlarem, ja no n'escoltarem.
Setmana passada ja no hi va haver eliminatòria,
ja estan totes decidides les deu sardanes finalistes,
i esperar, només esperar que dissabte vinent arribi la final a Girona,
i el que sí que farem avui serà dir-vos quatre coses,
quatre novetats, d'altra banda, prou importants, prou interessants,
al voltant d'aquest certamen de la sardana de l'any.
I haurem de parlar també, lògicament,
de la proclamació de la ciutat pubilla de l'any passat,
la setmana passada, millor dit, la ciutat pubilla d'enguany,
Mataró, ciutat pubilla,
i allí, com s'acostuma a fer cada any,
s'anuncien els premis del dia de la sardana,
una sèrie de reconeixements a persones i entitats,
i fins i tot empreses que treballen per la dansa catalana.
Ens farem ressò dins l'àmbit dels esbars,
i entre altres coses, dels 50 anys de l'esbar Ciutat Comtal,
i, com deia abans, donant en compte de com va anar
aquest concurs de Mataró de la setmana passada,
del campionat bàsic d'honor,
hi ha coses bones, coses no tan bones,
així, en general, parlar del bàsic d'honor d'enguany,
i després, si el temps ens ho permet,
tindrem algunes xafraderies per completar el nostre programa d'avui.
De moment, potser que anem cap a la música, per començar.
Doncs sí, començem aquest programa amb una sardana realment espectacular.
És una composició de l'actual director de la cobla,
la principal de l'Ebisbal, amb Francesc Assú,
qui, precisament, la va escriure per dedicar-la a aquesta cobla
amb motiu del seu centenari.
I diem que és espectacular per diversos motius.
Primer, per les dimensions,
ja que tira 50 compassos de curs per 150 de llars.
T'imagines un concurs?
Ai!
De manera que...
Probablement sigui una de les més llargues,
si no la que més, de tot el repertori sardinista.
D'altra banda, amb l'ajut de les timbales
i una instrumentació efectista i brillant,
el resultat és una obra realment atípica.
El seu nom, 100 a 100,
es deu al fet que, en realitat,
Cassú també la va dedicar a un altre centenari,
el del centenari de la filoxera sense adornir de noia.
Atenció, perquè l'enregistrament que escoltarem
no inclou l'introïd inicial a càrrec del Flaviol,
tot seguint la idea d'aquells que creuen
que en els concers aquest element és sobrer.
Escoltem, doncs, 100 a 100,
de Francesc Assú, amb la principal de l'Ebisbal.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Són a la sintonia que en el nostre programa utilitzem habitualment per donar pas a les eliminatòries del concurs la Sardana de l'any.
Però ja sabeu que les de l'edició d'en Guany ja s'han acabat.
Ara només resta esperar que arribi la gran final de dissabte vinent a Girona.
Sardanes actuals, noves, sonoritats musicals de coble i orquestra i tecnologia a punta,
són els ingredients d'aquesta final de la Sardana de l'any que organitza la Federació Sardanista de Catalunya
amb la col·laboració de l'agrupació sardanista a Terra Nostra de Girona.
l'agrupació a plecs de les comarques gironines
i l'agrupació de sardanistes de Caldes de Malavella
pel dia 9 de maig a dos quarts de set de la tarda
en el magnífic mar del nou auditori de la Palau de Congressos de Girona.
Deu sardanes seleccionades pel públic sardanistes
disputen l'honor d'encapçalar el rànquing de popularitat
de les noves composicions sardanistes estrenades durant l'any 2008.
Les eliminatòries de la sardana de l'any
s'han anat desenvolupant des del passat mes de setembre del 2008
amb el concurs de 33 emissores de ràdio d'arreu de Catalunya,
inclòs esclat a reonar ràdio,
i tot el procés culmina en aquest gran festival del 9 de maig a l'Auditori de Girona.
Les Cobles, la principal de Jove i Ciutat de Girona
interpretaran les deu finalistes de la sardana de l'any per aquest ordre.
Foment de Prada de Conflent de Josep Solà,
el Coll del Padró de Xavier Forcada,
Gent de Nimdeu de Geroni Velasco,
onades d'aurades a Palamós de Xavier Cassanyes,
Ramós de Palamós de René Picamal,
la plaça del Paraigües de Carles Santiago,
15 de 15 de David Estanyol,
el Mestre Puig Ferrer de Josep Coll,
avinent de Joan Lázaro i per tu Joan de Dolors Viladric.
La direcció musical de les Cobles,
la Bisbal Jove i Ciutat de Girona,
estarà a càrrec de Marcel Sabatí.
En la final gironina de la sardana de l'any,
la Federació Sardanista de Catalunya
posa en joc les noves tecnologies al servei d'aquesta dansa.
Per una part s'estableix la votació per SMS
per tal que tothom qui vulgui pugui votar
per una de les deu finalistes enviant missatges
a través del telèfon mòbil el dia 9 de maig
de les 12 a un quart de nou del vespre,
de les 12 de la nit a un quart de nou del vespre.
Els missatges es canalitzaran al número 7033
i hauran d'especificar la paraula sarda,
seguida del número de la sardana finalista
que es vulgui votar sense espais.
Els vots que es recullin per a aquest procediment
seran comptabilitzats i serviran
per atorgar el premi sardamòbil.
Al web de la Federació es publica les instruccions
per a participar en l'atorgament d'aquest nou premi sardamòbil.
El preu dels missatges és de 1 en 20 euros
i entre els votants es sortejaran 5 lots de DVD
de les 4 finals de la segona etapa de la sardana de l'any.
També es poden descarregar els tons
de les sardanes finalistes a través del telèfon mòbil.
Només cal enviar el missatge finalista 1,
finalista 2, finalista 3,
el telèfon 7, 4, 4, 2.
El cost és d'un euro en 20
i d'altra banda per primera vegada
es podrà seguir en directe la transmissió televisada
de la sardana de l'any
a través del canal d'imatges de Catalunya Música a Internet.
L'atorgament del títol de la sardana de l'any
no varia però en relació a anteriors edicions
d'aquest certamen
i es decideix a través dels vots dels certanistes
presents a l'Auditori de Girona el 19 de maig a la tarda.
D'altra banda, també s'atorga el Premi Federació,
una de les composicions participants en el certamen
per mitjà dels vots del jurat
format pels responsables dels mitjans de comunicació
que han col·laborat en el desenvolupament de les eliminatòries.
L'interès de la vetllada musical del 9 de maig a Girona
no s'acaba amb la proclamació de la sardana de l'any
i planteja una nova dimensió de les sonoritats musicals
amb la presentació de dues obres en orquestra
i la cobla projecten conjuntament un nou horitzó.
Aquesta experiència arribarà amb l'actuació
de l'Orquestra Sinfònica de l'Acadèmia del Gran Teatre
de l'Iceau de Barcelona
i de la cobla Ciutat de Girona
amb Jordi Molina com a solista de tenora
i la direcció de Salvador Brutons.
S'interpretarà l'obra d'Agustí Borgunyó,
La Plec, definida com a Festa Camparola
per a orquestra sinfònica.
S'estrenarà la composició de Marti Mont
per a orquestra, cobla i rapsoda,
titulada Cançó de bressol per a fer adormir la guerra.
I finalment s'oferirà l'obra Concert catalanès
que Salvador Brutons va estrenar per a orquestra
i tenora solista
i que el mateix autor ha reorquestrat
incorporant-hi una cobla.
La gala gironina de la sardana de l'any
es claurà amb la proclamació de l'escrutini
dels vots dels assistents,
el lliurament dels premis
i la interpretació de la composició guanyadora
de la vintena edició d'aquest certamen.
I per cert, segons ens anuncien,
a hores d'ara, per a aquesta final
de la sardana de l'any,
de l'ampli espai on se celebra
aquell Palau de Congressos,
només resten poc més d'un centenar d'entrades,
és a dir, que tots aquells que vulgueu adquir-les,
de fet, des d'aquí a Tarrona mateix
ho podeu fer mitjançant al Cervi Caixa.
I tornem ara a la música.
Dins els actes de la Diada Sardanista de Primavera
que va tenir lloc diumenge passat a Palamós,
es va presentar un nou volum
de la col·lecció de discos
que promou l'agrupació sardanista Costa Brava,
que amb aquest ja arriba el número 8.
Tal com havíem anunciat,
una de les sardanes que inclou aquest disc
és obra del Tarragoni al Fretabat
i porta per nom la platja dels Bots,
que és la que està situada al davant mateix,
del passeig marítim de Palamós,
on habitualment també s'hi celebra
el concurs de colles sardanistes.
En un concert que va interpretar la Cobles Mongrins,
la mateixa que ha tingut cura dels discos,
s'hi va estrenar algunes de les obres enregistrades,
entre les quals la de l'Alfred Abat.
Sembla que aquesta sardana va agradar força,
que parà amb bona part dels aplaudiments del públic.
Ara nosaltres tornarem a escoltar aquesta sardana,
ja ho havíem fet en primícia fa unes setmanes,
que promet ser de les que sonaran força aquesta temporada.
De moment, els mongrins ja l'han incorporat al seu repertori.
És la platja dels Bots, del Fretabat.
Bots, del Fretabat.
Bots, del Fretabat.
Bots, del Fretabat.
Bots, del Fretabat.
Bots, del Fretabat.
Bots, del Fretabat.
Bots, del Fretabat.
Bots, del Fretabat.
Bots, del Fretabat.
Bots, del Fretabat.

Sintonia, donem pas al nostre tema d'avui,
que com veureu aquesta setmana, naturalment,
la notícia que cal d'estar a casa,
celebració demà matí i tarda del 37è plec de la sardana de la ciutat de Tarragona,
que organitza el casal tarragoní que tindrà lloc als Jardins de Sàvedra.
La festa començarà a les 10 del matí a les 10 del matí amb una esmorzada de germenor,
amb pa i tomàquet,
noces d'or al Fretabat, noces d'or al casal del Fretabat.
Pel que fa a la de la tarda, el començament està previst a dos quarts de cinc,
amb la participació altra vegada de les cobles Marinada i Reu Jove,
a les quals s'hi afegirà l'altra formació local, la principal de Tarragona.
I a les 6 de la tarda, després d'una tanda de sardanes obligades a càrrec de les tres cobles,
se celebrarà un concurs de colles improvisades.
Finalment, cap a les 8 del vespre,
s'interpretarà la sardana de germenor i de conjunt,
la plec de Tarragona de Tomàs Gil i Membrado.
En total, és previst que s'interpretin 26 sardanes entre el matí i la tarda,
amb un programa ple d'autors actuals,
però també amb una bona representació dels compositors clàssics de plaça.
Cal dir que, en cas de mal temps, la pleca es traslladaria al recinte final.
I recordant, finalment, les hores a les 10 del matí, esmorzar a les 11,
sardanes a dos quarts de cinc, inici de la sessió de tarda,
i a les 6, concurs de colles improvisades.
Tot això, al Parc de Saavedra.
I altra com música.
No és gaire habitual que una sardana i un plat culinari
neixin alhora o almenys amb la mateixa motivació.
Això és el que va passar arran d'una conversa
entre els responsables del foment sardanista de Sant Sardoni de Noia,
Pere Carda, del restaurant Cal Blay, d'aquella població,
i el músic Xavi Pinyol,
que van acordar crear un plat dedicat a la sardana
i una sardana amb el mateix nom.
Del plat no us en podem donar fe, la veritat,
però sí de la sardana.
És aquesta sardana, és el cava,
amb paper solista per als tibles Enric Sánchez i Xavi Pinyol
i els tenores David Estanyol i Miquel Sisa,
de la Cobla Marinada.
Són coses que passen, no és aquesta la sardana que havíem anunciat,
i ara sí, ara anem a escoltar aquesta sardana del cava
de Xavi Pinyol amb la Cobla Marinada.
i ara sí, ara anem a escoltar aquesta sardana.
i ara sí, ara anem a escoltar aquesta sardana.
i ara sí, ara anem a escoltar aquesta sardana.
i ara sí, ara anem a escoltar aquesta sardana.
i ara anem a escoltar aquesta sardana.
i ara anem a escoltar aquesta sardana.
i ara anem a escoltar aquesta sardana.
i ara anem a escoltar aquesta sardana.
i ara anem a escoltar aquesta sardana.
a escoltar aquesta sardana.
a escoltar aquesta sardana.
a escoltar aquesta sardana.
a escoltar aquesta sardana.
a escoltar aquesta sardana.
a escoltar aquesta sardana.
a escoltar aquesta sardana.
a escoltar aquesta sardana.
a escoltar aquesta sardana.
a escoltar aquesta sardana.
a escoltar aquesta sardana.
a escoltar aquesta sardana.
a escoltar aquesta sardana.
a escoltar aquesta sardana.
a escoltar aquesta sardana.
a escoltar aquesta sardana.
a escoltar aquesta sardana.
a escoltar aquesta sardana.
a escoltar aquesta sardana.
a escoltar aquesta sardana.
a escoltar aquesta sardana.
a escoltar aquesta sardana.
a escoltar aquesta sardana.
a escoltar aquesta sardana.
a escoltar aquesta sardana.
a escoltar aquesta sardana.
A escoltar aquesta sardana.
I donem pas ara al nostre gent de sardanista,
que cada cop és més...
Es va engrescant.
Sí, sí, es va engrescant la cosa.
Doncs comencem parlant-vos dels aplecs.
Per demà diumenge, el tercer aplec de Sant Sabrià,
a la Catalunya Nord.
A la tarda, el gimnàs de la platja,
amb les cobles, tres vents i una segona no especificada.
També el 42-è aplec de Lloret de Mar,
matí tarda, els paratges de Santa Cristina,
amb les cobles, ciutat de Girona, Flamà de Farners,
la principal de Llobregat i contemporani.
Al migdia, concurs de colles improvisades.
El 73-è aplec de Santa Perpetua de Moguda,
matí tarda, el bosc de la Torre,
amb les cobles, juvení bola de Sabadell,
Montgrins i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
A la tarda, hi haurà concurs de colles improvisades.
I un aplec d'aquells d'ermita,
però que no són els aplecs que acostumen a sortir
a la guia d'aplecs, però on també hi ha sardanes.
Aplec a l'ermita de la Font Calda,
Gandès, el misí amb la cobla, Miran Font.
I com hem dit abans,
el 37-è aplec de ciutat de Tarragona,
matí tarda, els jardins de Sabedra,
amb les cobles Marinada, Reu Jove,
Cossetània i la principal de Tarragona.
I passem el proper cap de setmana,
que pel que fa als aplecs començarà abans.
El divendres, dia 8, al 31,
plec de primavera de Tuïr, a la Catalunya Nord.
A la tarda, al Parc dels Freixes,
amb les cobles Combo Gili i Ciutat de Girona.
Andemà dissabte, l'11 plec de primavera de Montpellier,
a la tarda, al Quiosc del Bosc,
amb les cobles Sant Jordi, Ciutat de Barcelona i Tres Vents.
I al 14 plec de Molins de Rei,
a la tarda, al Pati de Can Amantller,
amb les cobles Marinada, Contemporània
i Flama de Farnés, amb concurs de colles improvisades.
Pel diumenge, al 60 plec de Caldes de Malavell,
a matí tarda, al Parc de la Sardana.
A la nit, a la plaça de l'Ajuntament,
amb les cobles Ciutat de Girona, Mediterrània,
Bisball Jove, Foment del Montgrí i Reu Jove.
També al 53 plec de Gràcia, Barcelona,
a matí tarda, al carrer Bailen,
cantonada amb Sant Antoni Maria Claret.
Amb les cobles, la principal de Llobregat,
Jovení Bola de Sabadell i Sant Jordi, Ciutat de Barcelona.
Al matí, amb concurs de colles improvisades.
I al 29 plec d'Oles de Montserrat,
al matí tarda, al Parc Municipal,
amb les cobles Sabadell, Flama de Farnés i Vila Dolesa.
I finalment, pel que fa aquell diumenge, dia 10,
a les 11 del matí i a les 5 de la tarda,
al pati de les escoles, amb les cobles Reus i la Blanes.
En cas de mal temps, es disposa de local cobert.
I us parlem ara de Ballades de Sardanes.
Ara mateix fa poquet que ha començat a Salomó,
la plaça de l'Església, amb la coble al principal de Tarragona.
Demà diumenge, 3.45 de 12 del migdia,
a Covelles, amb la coble Ciutat de Cornellà.
I dissabte, vinent, dia 9, a les 6 de la tarda,
a Montblanc, a la plaça Major, amb la coble Reu Jove.
I ara parlem de concursos de colles.
Demà diumenge, a les 11 del matí,
a Ripoll, a la plaça de Sant Edual.
47è concurs, territorial, comarques gironines,
i colles lliures, amb la coble Geni Senca.
Diumenge vinent, a les 12 del migdia,
a Lleida, al pàrquing de l'Auditori Enric Granados,
el 61è, a concurs de les festes de maig.
Honor Grans, Campionat de la Terra Ferma,
i colles lliures, amb la coble Juvenívola de Gramunt.
I també, a les 6 de la tarda, a Sabadell,
a la plaça de Sant Roc, honor veterans,
i colles lliures, amb la coble contemporània.
I acabem amb aquesta agenda parlant-vos dels bars.
Demà diumenge, el 50...
No, el proper diumenge, dir-ho.
Semana vinent.
Sí, sí.
El 53è plec dels bars a Montserrat,
organitzat per l'obra del Vallet Popular.
A partir de les 10 del matí, a la plaça de l'Abadia,
amb els grups participants...
Doncs són un bon grapat.
Amics de l'Espla i la cultura d'Argentona,
l'Esbar de Sabadell, perdó,
l'Esbar d'Ensaire de Calafill,
l'Esbar d'Ensaire de l'Orfeó Gracienc de Barcelona,
l'Esbar d'Ensaire de la Llevantina de Canet de Rosselló,
l'Esbar d'Ensaire de la Renaixença de Barcelona,
l'Esbar Tagarenc de Terrassa,
l'Espigador de Barcelona,
l'Esbar l'Estel de Barcelona,
l'Esbar Font Coberta de Banyoles,
el grup de dansa de Vilanova i la Geltrú,
l'Esbar les Jones d'Enser de Vilallonga de Salanca,
l'Esbar Maragall d'Arenys de Mar,
l'Esbar Maranòstrum de Barcelona,
l'Esbar Monistol d'Ensaire de Monistol de Montserrat,
l'Esbar Ramon d'Ulzina de Vilaseca,
l'Esbar Rosó dels Vents de Vilanova del Vallès,
l'Esbar Sant Isidre de l'Hospitalet del Llobregat,
l'Esbar Vila d'Esplugues d'Esplugues del Llobregat
i l'Esbar Vila del Vendrén.
I l'acompanyament musical que anirà a càrrec
de la Cobla Ciutat de Terrassa.
I tornem ara a la música.
L'any 2006, l'Agrupament d'Esbar Dançaire
es va promoure un gran espectacle de dansa
anomenat Camí de Pira,
coreografia i direcció de Leo Quintana
i músiques de Jorge Serraute
sobre una idea original i textos de Jordi Lara.
Era una mena de recorregut per la Mediterrània
gràcies a les danses i les músiques
més diverses d'aquest àmbit.
Per això, el subtítol de l'espectacle era
Músiques i danses cap a una terra sense límits.
Es va comptar amb les interpretacions
de la Cobla, la principal de Llobregat,
el grup de percussions Tac Tequeté
i el cor de Mariona Castella.
Escoltem-ne un exemple.
Un tema basat en una melodia tradicional de Macedònia,
rauxa a la corda dels feassis.
Músiques i de l'espectacle de l'espectacle de l'espectacle.
Músiques i de l'espectacle de l'espectacle de l'espectacle.
Músiques i de l'espectacle de l'espectacle.
Músiques i de l'espectacle de l'espectacle.
Músiques i de l'espectacle de l'espectacle.
Músiques i de l'espectacle.
Músiques i de l'espectacle.
Músiques i de l'espectacle.
Músiques i de l'espectacle.
Músiques i de l'espectacle.
Músiques i de l'espectacle.
Músiques i de l'espectacle.
Músiques i de l'espectacle.
i de l'espectacle.
Músiques i de l'espectacle.
Músiques i de l'espectacle.
Músiques i de l'espectacle.
Músiques i de l'espectacle.
Músiques i de l'espectacle.
Músiques i de l'espectacle.
Músiques i de l'espectacle.
Músiques i de l'espectacle.
Músiques i de l'espectacle.
Músiques i de l'espectacle.
Músiques i de l'espectacle.
Músiques i de l'espectacle.
Músiques i de l'espectacle.
Músiques i de l'espectacle.
i de l'espectacle.
Músiques i de l'espectacle.
i de l'espectacle.
Músiques i de l'espectacle.
Músiques i de l'espectacle.
Músiques i de l'espectacle.
Músiques i de l'espectacle.
Músiques i de l'espectacle.
El passat cap de setmanes van celebrar els actes de proclamació de Mataró com a ciutat pubilla del Sardana 2009.
Com és habitual, dins d'aquestes celebracions, la Federació Sardanista de Catalunya va donar a conèixer a la població que succeirà a Mataró com a pubilla del Sardana a l'abril del 2010.
Es tracta de la vila de l'escala, a l'Alt Empordà, que ha estat escollida pel projecte presentat entre les diferents candidates a obtenir aquesta nominació.
L'escala repeixia el seu reconeixement a la seva tradició sardanística i ocuparà el lloc número 50 de la llista de poblacions que ostenten la divisa de meritíssima en la Sardana, inherent a la seva condició de ciutat pubilla.
El cinquantenari de la instauració de la festa del pubillatge sardanista coincidirà a l'escala amb el cinquantè aniversari del cicle d'audicions de sardanes que es fan durant les nits els dimecres d'estiu a la platja Escalenca.
Igualment, la Federació va fer pública a Mataró la relació dels guardonats amb els Premis Sardana, instituïts per a distingir les actuacions i iniciatives relacionades amb el fet sardanista i la dansa popular catalana.
Dins el cartell d'aquests premis, els màxims guardons són les medalles del mèrit, que en les diferents modalitats, sardanista, musical, cívic i de la dansa catalana, distingeixen les trajectòries de persones i entitats en aquests àmbits.
Així, Joan Vidal i Gaiolà ha estat distingit amb la medalla al mèrit sardanista, amb la seva extraordinària dedicació al foment de la sardana i especialment per la seva labor com a fundador de la Federació Sardanista de Catalunya i president de l'obra del Ballet Popular, de forma continuada al llarg de gairebé 20 anys.
El compositor Jesús Ventura i Bernet és el guardonat amb la medalla al mèrit musical, en reconeixement a la seva activitat i inquietud en l'àmbit de la música per a Cobla, com a autor, interpret i director, i per la seva participació en projectes i realitzacions com la Cobla de Cambra de Catalunya i l'entitat Músics per a Cobla.
La medalla al mèrit cívic s'atorga a la comunitat benedictina de Montserrat per haver acollit des de 1956 els aplaix dels bars d'en Saires.
De la medalla al mèrit de la dansa catalana se n'ha fet mereixedor Joan Gómez i Soriano per la seva vinculació i dedicació al món de la música i la dansa tradicional als esbar d'en Saires i per les seves iniciatives en l'àmbit de la direcció a l'acompanyament musical de les danses d'arrel tradicional.
Els Premis Sardana també tenen diferents modalitats. El Premi a la dedicació s'atorga a Francisco Melero Soto de Cunit per la seva actitud i actuació en la formació de sardanistes després d'haver après a ballar sardanes als 70 anys i per tota la feina que ha fet en favor de la sardana a la seva població en només 15 anys.
A Carla Solaniqui Sanz de Barcelona pels 30 anys de promoció de la roda a Catalunya en el seu afany per acostar la dansa als joves i als infants.
Jordi Angelats i Ballonga de Tortosa per la seva llarga trajectòria en l'ensenyament, defensa i promoció de la sardana a les Terres de Libra.
També Josep Bornyoli Folcrà de Mataró per la seva dedicació en gravacions en concerts, ballades i aplecs.
I Joan Castellà i Pí Ferrer de Cervera per la seva dedicació i compromís amb la sardana durant 40 anys.
Amb el Premi La Continuitat es distingés a trajectòria de 125 anys de la cobla als Montgrins,
els 100 anys de l'esbar Manresada d'Ensaires i els 50 anys de l'agrupació sardonista de Villpuig i de l'esbar Ciutat Comptat.
El Premi a la promoció i difusió de la sardana s'atorga a la cobla Salvatana pels seus espectacles i concerts en què promocionen la sardana ballant-la.
Hi ha Montserrat Joventany per la seva tasca al diari de Girona.
Un altre mitjan ja distingit és el Diari Segre de Lleida, que ha obtingut el Premi a la Comunicació per la seva secció setmanal sardanejant.
D'altra banda, Carles Coll i Francesc Assú obtenen el Premi Iniciatives Renovadores pel projecte de col·laboració entre una orquesta sinfònica de corda,
l'orquesta de Cambra de l'Empordà i una cobla, la principal de l'abisbal.
I Tomàs Espanyol i Comelles ha guanyat el Premi per Estudis Sardanístics pel seu treball Estudi Estratègic del Coblisme com a bé cultural.
Finalment, l'Agrupació Sardanista Costa Brava de Palamós ha merescut el Premi al Treball Discogràfic per la seva iniciativa d'impuls i difusió de la sardana
per mitjà de l'edició d'una àmplia col·lecció discogràfica.
Cada any, en ocasió de la proclamació d'una població com a Ciutat Pobilla de la Sardana,
la Federació Sardanista de Catalunya convida una personalitat destacada a escriure el missatge del món sardanista.
Enguany, el dia 26 d'abril, l'actor mataroní Joan Pera va llegir personalment el seu missatge
en el que felicita tots els sardanistes que davant d'un món globalitzat i globalitzador on tot val res i res val tot
són capaços de llençar al món l'exemple d'una dansa original, pròpia i genuïna,
que mostra al món les nostres arrels i la nostra manera de ser.
En el seu missatge, Joan Pera diu que la sardana és un sentiment
i jo, com a actor, com a professional dels sentiments, sí que us puc parlar d'aquest sentiment personal
que em provoca la sardana i que m'embranca amb tot el sentiment del meu poble.
Un sentiment de terra, de nissaga i d'esperit. És la meva dansa.
I fem un parèntesi en el nostre espai de notícies i passem al que anomenem la relíquia.
I als anys 70 del segle XX, l'obra del Ballet Popular va promoure una col·lecció discogràfica
realment molt reeixida amb el nom de Clàssics de la sardana.
Fou una sèrie de 13 discos LP, magníficament presentats, enregistrats per les millors cobles del moment
i acompanyats d'un llibret redactat per firmes de gran prestigi.
Actualment, tant els discos com els llibrets són autèntiques joies de col·leccionista.
Cada disc estava dedicat a un compositor clàssic, excepte un que oferia un recull de sardanes buitsentistes.
En ocasions, alguna sardana comptava amb la participació d'una coral
i sempre s'encarregava la direcció a mans expertes com Rafael Ferrer, Josep Maria Bernat, Lluís Albert, etc.
La sardana, que ara escoltarem, pertany al volum dedicat a Ramon Serrat i Fejula,
un important en la història de la sardana però actualment força oblidat
o almenys absent en les programacions.
Aquell disc el van registrar l'any 1977 la Cobles Mongrins, dirigida per Rafael Blanc
i amb Josep Gispera, la tenora.
El que hem triat és un dels títols més apreciats de Ramon Serrat,
l'oreig entre els pins.
Semana de festivals
Fributa el R Short
i obvi l'ontWW
Se gangbretens de Ramon Serrat, La Fulca, la fulca, la constructeurs
i индicherن deола
i bloggurits
rising
la Fulca
y
privata
i
hi
e
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!