El Campanar
Un programa de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbat a Tarragona.
Cordials salutacions, amics i amigues del Campanar, en aquest diumenge 3 de maig, quart diumenge de Pasqua.
En començar la nostra emissió, els saludem en Santi Grimau, el control tècnic, i la que els parla Montse Sabater.
Avui ens diu Jesús, jo soc el bon pastor.
Tot comentant Sant Tomàs de Quino aquesta afirmació, escriu que és evident que el títol de pastor convé al Crist,
ja que de la mateixa manera que un pastor men el ramat a la pastura, així també el Crist restaura els fidels amb un nodriment espiritual,
el seu propi cos i la seva pròpia sang.
Tot comença amb l'encarnació, i Jesús ho acomplia al llarg de la seva vida,
portant-ho a terme amb la seva mort redemptora i la seva resurrecció.
Després, de ressuscitat, va confiar que és pastoratge a Pere, als apòstols i a l'Església fins a la fi del temps.
Escoltem el fragment de l'Evangeli de la missa d'aquest diumenge,
segons la dramatització de l'Associació Bíblica de Catalunya,
seguida de l'habitual comentari del seu president, mossèn Joan Magí.
Jo sóc el bon pastor, conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi,
tal com el pare em coneix, i jo conec el pare.
A més, jo dono la vida per les ovelles.
Encara tinc altres ovelles que no són d'aquest ramat, i també les he de guiar.
Elles escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.
El pare m'estima perquè dono la vida i després la recobro.
Ningú no me l'aprèn.
Sóc jo qui la dono lliurement.
Tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la.
Aquest és el manament que he rebut del meu pare.
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures dominicals a càrrec de mossèn Joan Magí.
El dia 3 de maig ens trobem ja en el quart diumenge de Pasqua.
I en el llibre dels fets, doncs, Pere el diu ben clar perquè han arribat allà al temple
i han curat amb un home que anava a coix.
I diu aquest home el teniu sa davant vostra, gràcies al nom de Jesucrist al Nazaré.
I en el psalm dia amb la pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal.
I Sant Joan ens recorda, mireu quina prova d'amor ens ha donat el Pare.
Déu ens anomena fills seus i ho som.
I llavors Jesús ens fa la comparació amb el pastor.
El bon pastor dona la vida per les seves ovenes, ovelles.
I ens diu que ja arribarà el dia que hi haurà un sol ramat i un sol pastor.
La salvació que ens dona Déu ve per Jesucrist.
Nosaltres, tots els batejats, amb els sagraments que hem rebut,
treballem al costat de Jesús per efectuar-lo cada dia al nostre lloc en la salvació de Déu.
Com Pere i Joan, la nostra acció serà eficaç si la fem en nom de Jesucrist al Nazaré.
Això vol dir que hem de tenir la seva manera de pensar per tal de poder-la manifestar amb les nostres paraules i accions.
No hi ha cap més manera de transmetre eficaçment el missatge de Jesús
i d'aconseguir la nostra salvació i la dels altres.
Nosaltres som fills de Déu i aquesta afiliació ve d'ell, no pas de nosaltres.
És important que Déu ens reconegui com a fills seus.
Nosaltres veurem Déu tal com és, encara que de moment no ho tinguem tot clar.
I la característica del bon pastor és que dóna la vida per les seves ovelles,
viu per elles i no d'elles, les estima i té cura d'elles per amor i no per obtenir jornal ni recompensa.
El pare espera de tots nosaltres que sapiguem incorporar al ramat totes les ovelles que encara estan fora.
Recordem, dóna la vida, no l'aprenc, no té excuses per aprendre la vida de ningú,
viu per elles i no d'elles.
Avui, a la vila del Cuber, a la comarca de l'Alcàm, comencen les festes desenals de la Mare de Déu del Remei,
amb la baixada de la imatge deixada de la verge des de la seva ermita fins a l'església parroquial de l'Assumpció,
portada pels alcaldes del Cuber, el Milà, la Massó i el Rourell.
Amb motiu d'aquestes festes, cada dia, a partir de demà dilluns i a les 8 de la tarda,
se celebrarà una solemne eucaristia a l'església parroquial de l'Assumpció.
El proper dissabte 9 de maig, la solemne eucaristia i l'administració del Sacrament de la Confirmació
les presidirà Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona,
a l'església parroquial de l'Assumpció del Cuber, a les 8 del vespre.
Els quatre béns
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
A prop de Tarragona hi ha un turonet anomenat popularment el Llorito.
És un indret on s'alce un santuari dedicat a la Mare de Déu, sota l'advocació de Loreto.
Entrant a l'església a madreta, a prop del presbiteri, hi ha un quadre que representa un prevere ja gran,
deposat decidit i mirada dolça i neta.
És el retrat de Sant Aníbal Maria di Francia, un prevere sicilià d'intuïcions genials,
tant que el papa, Pau VI, va recollir el seu carisma i va instituir l'any 1964
la jornada mundial de pregària per les vocacions.
El padre Aníbal era, a més d'un sant, un bon poeta i encara més bon periodista.
La seva revista, Dio e il prossimo, per exemple,
va arribar a assolir una divisió de 800.000 exemplars mensuals gràcies a la força dels seus escrits.
Però, a banda de la ploma, el sant sicilià tenia dues prioritats.
Atendre els més pobres i marginats i pregar per les vocacions.
Fa més de cent anys que el padre Aníbal era plenament conscient
que s'acostava en temps en què els seminaris restarien buits
davant el poc atractiu social del presbiterat, entès com una professió.
Per al canonge sicilià, el sacerdoci era un compromís de fer,
un servei a Déu i al proisme i de manera molt particular
als pobres, als indefensos i als marginats.
Amb aquest objectiu, a les regles de les congregacions que va fundar,
i va afegir un quart vot als tradicionals de pobresa, obediència i castedat.
La pregària per les vocacions.
L'ha nomenat popularment a Itàlia,
rogate, d'aquí el nom de rogacionistes
que porta la branca masculina de les seves congregacions.
Una expressió que deriva del manament de Cris.
Pregueu, rogate en llatí,
a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors.
En certa manera, tots som, o hauríem de ser, rogacionistes.
La pregària vocacional, segons el padre Aníbalé,
no s'ha d'entendre exclusivament en el sentit de pregar
perquè hi hagi més preveres,
tot i ha sent molt important aquest aspecte.
També hem de pregar per la família,
el primer i millor seminari,
la qual és objecte en els nostres dies de constants atacs.
En aquest sentit, s'ha d'entendre també
l'afany del bon canonge sicilià
per implantar una veritable educació cristiana,
capaç de formar homes i dones,
de fer ferma i ben fonamentades
i dotats d'un bon nivell cultural
i capacitats professionalment.
Pietat, cultura i treball
van de la mà en el pensament del padre Aníbalé.
Sobre aquestes bases,
la institució familiar és més sòlida
i pot esdevenir bressol de vocacions.
El manament evangèlic
pregueu a l'amo dels sembrats
que hi enviï més segadors
ens mou a resar
per tal que hi hagi bons i sants preveres,
però també a treballar
per tal que es donin les circumstàncies adequades
per a un floriment vocacional.
Hem d'impregnar la nostra vida
d'una referència real i viva a Déu.
En aquest sentit,
us recomano vivament
que llegiu el missatge del Papa Benet XVI
per a aquesta Jornada Mundial
de Pregària per les Vocacions.
El podeu trobar
al web de l'Arquebisbat
www.arquebisbatarragona.cat
Una genuïna orientació envers Déu
està en la forma
com acarem la nostra vida de cada dia,
en la forma autèntica i honrada
amb què ens lliurem
a les nostres tasques.
Adeu-siau.
A través dels pastors,
Cris dona la seva paraula,
reparteix la seva gràcia en els sagraments
i condueix el ramat cap al regne.
Ell mateix s'entrega com a aliment
en el sagrament de l'Eucaristia,
imparteix la paraula de Déu
i el seu magisteri
i guia amb sol·licitud
al seu poble.
Jesús ha procurat per a la seva església
pastors segons el seu cor,
és a dir,
homes que,
impersonant-lo
pel sagrament de l'horda,
lliurin la vida per a les seves ovelles
amb caritat pastoral,
amb humil esperit de servei,
amb clemència,
paciència i fortalesa.
Sant Agustí parlava sovint
d'aquesta feixuga responsabilitat del pastor.
Aquest honor de pastor
em té preocupat,
però allà on m'aterra el fet
que sóc per a vosaltres,
em consola el fet
que estic entre vosaltres.
Sóc bisbe per a vosaltres,
sóc cristià
amb vosaltres.
Qui tingui oïdes que escolti.
Un comentari
de mossèn Ricard Cabré.
Bons amics,
avui se celebra el Dia Internacional
de la Llibertat de Premsa.
Entre els drets internacionals de l'home
reconeguts per l'ONU
l'any 1948,
hi ha també el dret d'expressió.
Està formulat d'aquesta manera,
article 19.
Tot individu té dret
a la llibertat d'opinió i d'expressió.
Això comporta el dret
a no ser inquietat
per causa de les opinions
i al de cercar,
rebre i difondre
les informacions
i les idees
per qualsevol mitjà d'expressió
sense consideració de fronteres.
Per tant,
ningú no pot ser molestat
ni menys encara
empresonat
per exposar lliurement
les seves idees
o informar d'agudament
dels esdeveniments.
Vol dir que ningú
no té el monopoli
de la veritat.
D'alguna manera,
tots cerquem la veritat.
No ens agrada
que ens enganyin.
Fins i tot els pares
s'enfaden amb els seus fills
quan aquests no diuen la veritat.
Llibertat de premsa
vol dir que
no es pot condemnar ningú
pel fet d'exposar
les seves idees
o la seva visió del món
i que l'Estat
no pot imposar
una política determinada
com l'única vàlida
ni cap religió
ha de voler imposar-se
per la seva força.
La llibertat d'expressió
és un pilar bàsic
dels sistemes democràtics
i una eina imprescindible
per al bon funcionament
de la societat.
Heine,
poet alemany,
deia
allà on es cremen llibres
després es cremaran homes.
I Albert Camus,
una premsa lliure
pot ser bona o dolenta,
una premsa no lliure
sempre és dolenta.
Moltes vegades
s'actua al marge
de la veritat
com si també la mentida
tingués carta de circulació.
El Codi Penal,
en el seu article 607-1,
condemna qualsevol idea
o directriu
que fomenti
o justifiqui el genocidi.
Tampoc es pot furgar
en la intimitat
de les persones
com si tothom
hi tingués dret.
El dret a la intimitat
també està reconegut
per la Declaració Universal
dels Drets de l'Home.
Avui,
dia de la premsa,
protestem contra tota manipulació
de la veritat
i contra tota mena d'agressió
envers els qui la proclamen.
Amics,
fins un altre dia,
si adeu plau.
Continuant el nostre repàs
a l'agenda,
cal remarcar
que el proper dimarts,
5 de maig,
al Palau Bufarull
de Reus
i a les 8 del vespre
es farà la presentació
del llibre
La plateria de Reus
i su real colegio,
obra de mossèn
António Martínez Sovias.
Per altra banda,
el dimecres 6 de maig
hi haurà
un altre dels sopars
col·loqui de Justiciet Pau.
En aquesta ocasió,
el tema serà
Parlem d'Energies Renovables
a càrrec del doctor
Jaume Morron Estrader.
Tindrà lloc,
com sempre,
al restaurant MR
al carrer Francolí 59
de Torreforta,
a dos quarts de nou del vespre.
Finalment,
el divendres 8 de maig,
dintre del cicle
de conferències
en torn de Sant Pau,
a la ciprestat
de la Conca de Barberà,
es presentarà
el tema
Sant Pau avui,
a càrrec
de mossèn Josep Mateu.
Tindrà lloc
a la rectoria
de la parròquia de Serral
a les 10 de la nit.
Finalment,
recordar
que la delegació
diocesana
de la Pastoral de la Salut
de l'Arcabisbat de Tarragona
organitza
la jornada diocesana
de la Pastoral de la Salut,
que tindrà lloc
el proper dia 9 de maig,
de les 10 del matí
a les 2 de la tarda,
a la Sala d'Actes
de l'Hospital de Santa Tecla,
a la Rambla Vella
número 14 de Tarragona.
Enguany,
la reflexió
girarà al voltant del tema
Eucaristia,
Pa de Vida,
aliment de la comunitat
i consol
en la malaltia,
aspectes pastorals.
I serà conduïda
per mossèn
Alfonso Gea,
coordinador
del secretariat
interdiocesar
de la Pastoral
de la Salut
de les Diócesis
amb seu a Catalunya.
Tarragona Missionera,
una finestra
a la realitat missionera,
oberta
des de la delegació
diocesana
de missions
i cooperació
entre les esglésies.
Pau es defineix
com l'apòstol
enviat als pagans,
tot recordant
que els primers cridats
foren els del poble d'Israel.
Davant el reforç
que feren
en la seva persona,
es manifesta
infatigable
entre els pagans,
intentant conduir
els israelites
a la fe,
diu els romans.
Ara,
us parlo a vosaltres,
els d'origen pagà,
i us dic,
com a apòstol
dels pagans,
faig honor
al meu ministeri,
mirant d'engelosí
els del meu llinatge
i així salvar-ne alguns.
Si del fet
d'haver quedat
ells apartats
ha vingut
la reconciliació
al món,
no serà
la seva entrada
un pas
de mort
de vida?
La va recordant
com de la llei
ha passat
a la gràcia.
En aquest sentit,
els bisbes
de Catalunya
ens parlen
del progrés
que fa Pau
com a missioner
de Crist.
en el cor
de Pau
la pràctica
de la llei
i de les seves
prescripcions
minucioses
ha deixat pas
a un nou coneixement,
el coneixement
de Crist.
Ell és qui dona
la plenitud
i el sentit
a l'antic
fariseu.
La vida de Pau
tindrà des d'ara
un sol nom,
Jesús el Senyor.
A la carta
als Gàlades
Pau explica
amb passió
i convenciment
que ha estat salvat
per la gràcia
de Déu,
per pur amor
gratuït
de Déu.
Ell
es considera
mort a la llei,
és a dir,
pensa
que la llei
de Moixès
ha deixat
de ser
el centre
de la seva vida
i llavors
afirma
amb una expressió
pròpia
d'un místic.
Va començar
a viure
crucificat
amb Crist.
La unió de Pau
amb Jesús
ha estat
talment profunda
que ha passat
fins i tot
pel sentiment
de compartir
la seva crucifixió.
La seva vida
no és seva.
La posada
en mans
de Jesús,
el seu Senyor,
o millor dit,
ha deixat
que Jesús
entrés dintre d'ell
i fes estada.
Ja no soc
jo qui visc,
és Crist
qui viu en mi.
Per què
aquest abendó
tan complet
en mans
del Crist?
No serà
que Pau
renuncia
a la seva
llibertat?
Ben al contrari,
Pau actua
tal com
Jesús ha actuat
perquè ha estat
transformat
en Crist
i és Crist
qui evita.
La seva vida
ja no li pertany
perquè també
Jesús
ha decidit
que la vida
no li pertanyia
i l'ha donada
generosament.
El fill
de Déu
em va estimar
i es va entregar
ell mateix
per mi.
Aquest és el punt
de partença,
la base
sobre la qual
s'adhereix a Jesús.
L'amor en creu
del Senyor
ha estat un acte
suprem d'amor,
que l'apòstol
viu en primera persona.
Certament,
l'amor de Crist
porta la salvació
a la humanitat
sencera,
ja que és per a tots
i per a cadascú
que Jesús
ha donat la vida.
Pau
és un home
agraït
i ell,
que era tan gelós
de les seves opcions
personals
com a fariseu,
deixa de banda
les preocupacions
dictades
pel propi jo
i afirma
amb rotunditat
«Jesucrist
es va apodrar
de mi».
La fe de Pau
és l'impacte
de l'amor de Déu
en el seu cor
i així
aquesta fe
és amor
per Jesucrist.
Adeu siau.
Més de 400 professors
i mestres de religió
van participar
el passat cap de setmana
en la tercera jornada
de mestres
i professors
de religió
catòlica
que va acollir
educadors
de Catalunya
i d'Andorra
de l'àmbit
de l'escola pública
i de la concertada.
El programa
d'activitats
es va iniciar
a dos quarts de Déu
a la Salla
i Bona Nova
a Barcelona
amb la salutació
del president
del CIERC
Monsenyor Jaume Pujol
arcabisbe de Tarragona.
El mateix doctor Pujol
ens explicava
el sentit
de la jornada.
Fa tres anys
com una iniciativa
del CIERC
que es deia
del Servei
de Professors
de Religió
de Tot Catalunya
els delegats
d'ensenyament
junt també
amb el de l'Escola
Cristiana
de Catalunya
vam decidir
fer unes trobades
de professors.
em semblava
que era molt important
que els professors
de religió
de l'escola
concertada
i de l'escola
pública
de l'escola estatal
es poguessin reunir
fer una trobada
va ser una aposta
per nosaltres
molt important.
Ja el primer any
vam veure
que allò
havia tingut
un gran èxit
quasi 400
més de 400 professors
es van reunir
llavors
ho van fer
a l'escola
Blanquerna
aquí a Barcelona.
el segon any
encara
va vindre
més gent
ho vam fer
a Tarragona
aprofitant
que era
l'any
de Sant Fructuós
l'any jubilar
de Sant Fructuós
a Uriològi
i aquest any
a la Salle
de Barcelona.
Penso que
l'objectiu principal
per mi
sempre
els hi deia
els delegats
d'ensenyament
de Tot Catalunya
que era
agrair
als professors
de religió
el seu treball
que es mereixen
tot el nostre
reconeixement
pensant
en les dificultats
que tenen
moltes vegades
dificultats
en els claustres
de professors
dificultats
també
per impartir
una assignatura
que és
molt important
molt bàsica
i que de vegades
costa
entusiasmar
també
els alumnes
i també
perquè les dificultats
normals
de qualsevol
educador
avui dia
per tant
en primer lloc
l'agraïment
però també
com una jornada
de formació
unes ponències
molt ben escollides
esperem
que
i en general
han sigut
en aquests anys
les ponències
molt bones
amb molta profunditat
i també
uns tallers
la possibilitat
que les editorials
expliquin
i es posin
en les seves obres
i per tant
un coneixement mutu
d'entre totes les persones
que treballem
al món de l'educació
pensin que
una trobada
amb més de 400-500 persones
quasi que estem
en aquest moment
aquí a la Salle
Bonanova
realment
és impressionant
i la gent
està molt contenta
i això
ens dona
una gran alegria
jo penso
que
hem de continuar
aquestes trobades
no les deixarem
les estem preparant
molt bé
i agraïm també
totes les suggerències
que ens fan
els professors
per tant
és una cosa bona
per a l'educació
cristiana
i per a la classe
de religió
que és
sens dubte
el moment
i això
ho constatem aquí
amb un professorat
molt
molt
motivat
amb un professorat
que ho vol fer
molt bé
que sap
que té
a les mans
l'educació
d'un aspecte
que és
l'educació
aquesta integració
entre la fe i la cultura
importantíssima
per a la formació
humana
i cristiana
dels nostres alumnes
La jornada
de treball
i formació
va estar organitzada
pel Secretariat
Interdiocessà
d'Ensenyament
de la Religió Catòlica
i la Fundació
Escola Cristiana
de Catalunya
mossèn Norbert Miracle
ens explicava
els aspectes
organitzatius
i els orígens
de la jornada
És ja el tercer any
en què fem aquesta jornada
va començar
com una iniciativa
justament
de l'Arcabisbe Jaume
que volia
que tinguéssim
una trobada
que fos a l'hora
de lleure
de convivència
i també de formació
per a tots els mestres
de religió
tant de l'escola pública
que són molt majoritaris
com també
de l'escola concertada
Enguany l'hem fet
a Barcelona
hem tingut
dues ponències
el professor
Santiago Arellano
que és col·laborador
de la Conferència Episcopal
Espanyola
dic professor
de literatura
i el doctor
Francesc Torralba
prou conegut
per tots nosaltres
a més
a més
també
hi ha hagut
16 tallers
en els quals
molt diversos
en què els mestres
han pogut participar
en aquestes activitats
la valoració
és molt positiva
aquesta
tercera jornada
ja té
un
un aire
que
s'ha consolidat
era difícil
començar-ho
i després
que
tingués una continuïtat
ara
després de 3 anys
podem dir que
els mestres
ja esperen
aquesta jornada
anyal
i esperem
que
continuï
els propers anys
en aquest temps
pasqual
Entre els tallers
que es van fer
amb motiu
d'aquesta tercera jornada
n'hi va haver
de diversos estils
i temàtiques
sobre intel·ligències
múltiples
la dimensió simbòlica
de l'arquitectura cristiana
Sant Pau
les competències bàsiques
a l'àrea de religió
el joc i el cant
com a transmissor
d'espiritualitat
la imaginació
i els valors cristians
el cinema
i els valors
en l'aula de religió
i molts d'altres
el senyor Pere Miqueló
delegat d'ensenyament
del Bisbat de Girona
feia aquesta valoració
de la jornada
bé doncs
aquesta jornada
és un al·licient més
per als mestres
i professors de religió
de cara a la seva feina
és el tercer any
ja que s'estan duent a terme
i per tant
doncs
ja tenim certa experiència
i veiem
que és ben acollida
per el conjunt
del professorat
tot i que evidentment
doncs
no athom pot assistir-hi
perquè
doncs
són les circumstàncies
personals
familiars
un dissabte al matí
però en general
reunir 400 persones
doncs
un dissabte al matí
un sab de tot el dia
diríem
per tota la feina aquesta
de professors
i mestres de religió
doncs
és interessant
també és una manera
de retrobar-se
persones que estan treballant
en l'escola concertada
l'escola religiosa
escoles vinculades
al serietat
de l'escola cristiana
amb escoles públiques
que a vegades
doncs
en altres ambients
doncs
pot semblar
que estem molt allunyats
però
aquí es veu que no
que
almenys per el tema
de la classe de religió
doncs
estem treballant
doncs
conjuntament
i aprofitant
doncs
els recursos
d'uns i altres
doncs
per fer la classe
doncs
més interessant
amb motiu d'aquesta tercera jornada
de mestres i professors
de religió catòlica
es van fer dues ponències
al llarg del dia
a més dels tallers
sobre el projecte
Aula Cristiana
a càrrec de Santiago Arellano
que va ser
director general
d'Educació
al govern
de Navarra
qui ens resumia així
la seva intervenció
que Europa
ho ha tingut
sempre
com molt clar
que és el nivell
de l'ethos
o sigui
és
logos
píos
i etos
i l'ethos
significa
que el ser humano
necessita
també
tenir
un referent
per el qual
totes les coses
deben ser valorades
valorades
no en su utilitat
en aquello
que significa
la relació
o el orden
que
en l'acció
en las cosas
s'establece
con el sujeto
que las va a realizar
L'altra ponència
va tractar
sobre la identitat cristiana
del professor
de religió
a càrrec
del doctor
Francesc
Torralba
qui ens va fer
aquesta síntesi
de la seva
interessant
dissertació
L'objectiu fonamental
de la conferència
ha estat doble
d'una banda
identificar
quins són els trets
que caracteritzen
la identitat
d'un professor
de religió
i d'altra banda
també animar
a tots els professors
que fan aquesta feina
que en ocasions
la fan en contextos
molt àrids
molt hostils
fins i tot
on no s'acaba
de comprendre massa
aquest tipus
de funció
aquest tipus
de servei
que fan a la societat
a les institucions educatives
i a les famílies
en particular
llavors he intentat
subratllar
que la identitat
d'un professor cristià
no tan sols
és molt important
allò que explica
allò que exposa
sinó especialment
el com ho fa
la manera com interacciona
la manera com arriba
a l'educant
i per això he subratllat
que era bàsic
la capacitat d'adaptar-se
en l'entorn
de l'educant
que era bàsic
la capacitat
de servir-lo
de recollir
els seus interrogants
i també naturalment
d'utilitzar
els seus instruments
més habituals
que utilitza
un noi
i una noia
de l'edat
que eduquen
en definitiva
crec que allò
que ha de caracteritzar
la manera
d'educar
d'un professor
o d'una mestra
cristiana
és la voluntat
de servei
la voluntat
de servei
que vol dir
de fer créixer
aquell noi
i aquella noia
també espiritualment
i respecte
als continguts
naturalment
no he volgut
diseccionar
tot el tamari
i els continguts
que ha desenvolupat
un professor
perquè això
els professors
ho saben
millor que jo
però sí
aquelles línies
eix
aquells vectors
que em sembla
bàsic
subratllar
i garantir
perquè
els nois
i les noies
sortin
amb algunes
idees clares
al final
de bona part
del que ens eduquen
hi ha molt oblit
moltes coses
les oblidem
però si som
capaços
de garantir
algunes idees
claus
sobre la persona
sobre el món
sobre la història
i sobre Déu
aquella persona
té una cosmovisió
que li permet
orientar-se
i saber
de què es tracta
la cosmovisió cristiana
una altra cosa
lògicament
és que s'adhereixi
a la fe
i a la vida
de l'Església
però almenys
no tindrà
aquell desconeixement
aquella ignorància
i en ocasions
aquells prejudicis
que molt sovint té
i per acomiadar-nos
reprenent el fil
del nostre comentari
inicial
sobre el bon pastor
cal recordar
que cadascú de nosaltres
cristians
treballem fent costat
els pastors
resem per ells
els estimem
i els obeïm
també som pastors
per als germans
enriquint-los
amb la gràcia
i la doctrina
que hem rebut
compartint
preocupacions
i alegries
ajudant tothom
de tot cor
ens desvivim
per tots aquells
que ens envolten
en el món familiar
social i professional
fins a donar
la vida per tots
amb el mateix
esperit de Cris
que va venir
no a ser servit
sinó a servir
i això és tot per avui
gràcies per la seva atenció
i fins al diumenge
vinent si Déu vol
feliç setmana a tothom
Fins al diumenge