Fins demà!
Fins demà!
A l'esmentat editorial es posa l'exemple prou simptomàtic que el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació com a mínim s'ha deixat veure en altres manifestacions tradicionals, però diu entextualment que no ha tingut un espai en la seva agenda per assistir a cap dels actes del sardanisme de competició als quals ha estat convidat.
I asseguren que això li hauria donat una idea, tot i les circumstàncies de la dimensió i possibilitats del sardanisme de colla.
I es refereixen a casos com la trobada de Montserrat amb motiu del centquantenari de la Ux, els campionats de punts lliures o alguna col·lenda de campionat.
Els sardanistes de colla els dol que una de les poques referències del conseller a la sardana sigui per dir que la sardana s'havia de reinventar.
Afirmació que, a més de no anar acompanyada de cap raonament, demostra una ignorància absoluta sobre els fets sardanistes, per part precisament de tot un conseller.
Perquè ahir en aquest cas es posa només l'exemple de les colles, el sardanisme de competició s'està reinventant contínuament, tant pel que fa a la seva música com als vestuaris de les colles, la manera de ballar, etc.
És evident que a la sardana li cal donar-se més a conèixer, començant pels màxims responsables de la cultura del país, però sembla que la receptivitat per part d'aquests és nula.
Molt bon dia a tothom.
Molt bon dia, veieu que no en fem de vacances.
No, no, no en fem de vacances. I ara dèiem, com hem començat avui, eh?
I ens ho prenem més relaxadament.
No, no, no, avui, vinga, va.
És que hi ha coses, els fets, tampoc en fan de vacances, doncs ve d'aquí que nosaltres seguim i encara que sí que es noti amb les notícies, amb les activitats que donem a conèixer,
que evidentment a l'estiu van variant, doncs no, a l'hora de fer comentaris, l'actualitat ens ho exigeix.
Evidentment.
I benvinguts.
Doncs escolta'm, l'edició número 665 s'acosta aquella, la setmana que ve.
El número màgic.
Vinga, aviam, aviam.
Els tres sisos.
Ja veurem què passa.
Res, doncs, salutacions del Joan Maria al control de so, la Maria Rosa i l'Àngel aquí davant del micro,
i després, com sempre, porteu-vos l'actualitat, el que passa cada setmana, el món de les sardanes, els esbars i la música pre-cobla.
I al començament també tenim el costum de fer-vos un resum d'aquells fets, d'aquells temes que aniran formant el nostre programa.
I almenys pel que fa a les comarques tarragonines, aquesta setmana no ens ha arribat cap notícia d'activitat dels bars.
Aviat, aviat, amb les festes la cosa es tornarà a revitalitzar en aquest sentit.
Hi ha parèntesi en concursos de colles, però això sí, molta activitat pel que fa a ballades i aplecs, aplecs de sardanes.
Ja ho veiem a la nostra agenda, de la qual ja d'entrada destaquem per avui els aplecs de les pluges de francolí i la metlla de mar, aquí a l'àmbit de les comarques tarragonines.
Però anant més enllà, perquè l'estiu també és temps de viatges, aquest cap de setmana el 22è Aplec Internacional de la Sardana i mostra de grups solclòrics,
aquesta vegada a Luxemburg, avui i demà, perdó, avui i demà, i amb una representació també, com sempre, de diferents grups de les comarques tarragonines.
Parlarem del concert de la Costa Brava. També ens queda lluny d'aquí de Tarragona, però és una activitat però important per destacar-la.
També dels 65 anys d'una sardana, podeu dir, amb el munt de sardanes que hi ha escrites, ja se celebra l'aniversari d'una sardana,
doncs sí, està justificat quan és una sardana especial, emblemàtica, com és Sant Martí del Canigó d'en Pau Casals.
Aquesta setmana també es commemorarà l'aniversari del traspàs d'un personatge important des del punt de vista de la divulgació del comentari,
la crítica sardanista, Eugení Molero.
Una exposició que pot trencar molts esquemes.
Expo, sobre expo així com s'anuncia, d'en Pep Ventura a Figueres.
En parlarem i segurament caldrà parlar-ne en propers programes.
I tindrem un convidat aquí als estudis de Tarragona Ràdio, el Sergi Guas.
Un home que jove però que ja entra fort dins el camp de la composició, l'arranjament per acoblar,
sobretot dins els àmbits dels bars però com veureu també en altres terrenys i en el terreny de la sardana.
Comencem doncs amb l'un, dos i seguit i amb unes sardanes.
Sí, per encetar el programa d'avui, una deliciosa sardana de Manila Sardar i Puigferrer.
Una rosella.
És una composició de plena maduresa de l'autor llunyada a les obres contundents de la primera època.
Escrit el 1985 fou a partir d'aquell moment la preferida d'en Puigferrer.
Basada en un poema de mossèn Manuel Pont, qui també havia posat lletra a la sardana Somni,
la va dedicar a Marie-Claude Borrell, filla de l'actiu dirigent del Foment de Seret, Jan Borrell.
L'enregistrament és de la principal de l'abisbal dels anys 80.
L'enregistrament és de la primera època.
L'enregistrament és de la primera època.
L'enregistrament és de la primera època.
L'enregistrament és de la primera època.
L'enregistrament és de la primera època.
L'enregistrament és de la primera època.
L'enregistrament és de la primera època.
L'enregistrament és de la primera època.
L'enregistrament és de la primera època.
L'enregistrament és de la primera època.
L'enregistrament és de la primera època.
L'enregistrament és de la primera època.
L'enregistrament és de la primera època.
L'enregistrament és de la primera època.
l'enregistrament és de la primera època.
l'enregistrament és de la primera època.
l'enregistrament és de la primera època.
l'enregistrament és de la primera època.
l'enregistrament és de la primera època.
és de la primera època.
L'enregistrament és de la primera època.
i de la primera època.
de la primera època.
El passat mes de juny,
en motiu de la presentació d'un nou espectacle de l'Esbar Santa Tecla,
teníem aquí als estudis de Saterrana Ràdio diversos convidats,
el Jaume Guàs, editor artístic de l'Esbar,
ens va parlar d'aquell interessant espectacle,
però també l'acompanyaven el seu fill, el Sergi Guàs,
entre altres representants d'aquesta entitat tarragonina.
I ens vam quedar amb les ganes de parlar-ne una miqueta més amb el Sergi,
perquè em balles, Sergi, a l'Esbar.
Benvingut.
Gràcies.
Però, a més a més, de ballar,
ell és el responsable de part de les músiques de l'Esbar,
i això ens va cridar en seguida l'atenció a una persona jove aquí a Tarragona
que creï música per a Cobla
i que, a més a més, ho faci amb un camp,
com el de la música que ha de ballar un Esbar,
que es recreïs un...
vaja, no és fer música lliure, senzillament.
El que sí, aquí hi ha uns condicionants.
És una música que han de ballar
i això té una exigència.
Parlem-ne, potser, una miqueta d'això.
A veure, tu quan escrius una música per a Plasbar,
com es planteja això?
Quin procés segueix?
Normalment hi ha un guió
on tu, el coreògraf et marca el que vol,
o més o menys el que vol,
i tu, a partir d'aquí,
doncs intentes adaptar la teva música
i intentes mostrar el que tu penses sobre aquest guió
o expressar el que penses en aquest guió en música.
I a partir d'aquí hi ha un diàleg entre compositor i coreògraf
que es va adaptant tot, cada part del guió,
cada tros, com vol ell,
sempre s'arriba a un acord entre els dos.
Però això que no és fer música lliure,
que no és fer una música tal com et surt,
sinó que sempre t'has d'intentar adaptar
al que vol el coreògraf.
I clar, això també requereix, potser,
un pas més enllà de no només escompondre
i instrumentar, sinó que escompondre,
instrumentar i adaptar per la coreografia.
A veure, fins ara el que has fet
hi ha pot ser una part de música original,
hi ha arranjament de melodies tradicionals,
aquesta de tot, com ha anat?
De fet, tot el que he fet per als bars
són creacions noves,
exceptuant una instrumentació que vaig fer d'una música,
però era una música també del meu germà,
que va fer pels 25 anys de direcció del meu pare,
que ell l'havia fet a piano
i llavors jo la vaig instrumentar per coble.
Però tot el que he fet són músiques originals.
Algú pot pensar que el fet que tot quedi en família
pot ser més fàcil, potser en uns quins aspectes sí,
però ja comentàvem l'altre dia que, segons com no,
perquè, a veure, els que coneixem el Jaume
és un home molt exigent
i suposo que amb el seu fill pensa també.
No, a veure, és més fàcil perquè tens els altres membres
que formen part d'aquest projecte a casa
i que pots parlar-hi més sovint,
però igualment requereix una exigència
i una dedicació constant
perquè sigui tot en família no vol dir que sigui tot més fàcil
ni que sigui tot, que no costi esforç.
Si volem fer un projecte amb cara i ull
sempre t'has d'esforçar per alguna cosa
i sempre has d'intentar fer-ho el màxim de bé que puguis.
En tot cas, per arribar fins aquí,
com s'hi arriba?
Tu tens uns estudis que...
Fens-nos una miqueta de ràpid currículum?
De fet, jo vaig començar al Conservatori de la Diputació de Tarragona,
he fet piano i vaig fer uns quants anys de cello també
i ara estic estudiant composició,
el Grau Superior de Composició a Castelló.
I de fet, la composició, però, sempre m'ha vingut
des dels dos o trets anys que tens aquesta inquietud
d'anar escrivint, d'anar...
de que no només vols tocar, sinó que també t'omple
a escriure i a expressar la teva...
el que portes dins, a part de tocant,
doncs fent música o intentant fent música.
i a partir d'aquí, doncs, sempre m'han anat sorgint cosetes
i sempre has tingut aquest interès d'anar buscant
i d'anar creant el que tu sents.
I, sobretot, amb el món dels esbars,
vaig començar, gràcies també a part dels meus pares,
en Lluís Calduc,
que és el director de l'Esbar Ciutat Comptat de Barcelona,
que va confiar en mi per un projecte,
pel seu nou espectacle, que es deia
Ritmes i Rimes, del 2005,
que jo vaig fer fragments d'estima per aquest espectacle.
i a partir d'aquí també m'han anat sortint
diverses coses que també et fan agafar confiança a tu
i també et vas desenvolupant millor
i intentant cada vegada
fent alguna coseta més i més important.
I escriure?
La COBLA és una formació peculiar?
Clar, per escriure per a COBLA, com t'ho vols plantejar?
La COBLA és una formació peculiar,
però que et dona molts registres,
perquè tens tot el vent metall, el vent fusta,
el contrabaix,
i si afegeixes per acusió encara tens un ventall més ampli.
I el treballar per a COBLA,
bàsicament, bueno,
va ser també condicionat en que jo faig música per als bars,
i sempre pensem música per als bars,
música per a COBLA.
Tampoc és així,
perquè, per exemple, jo aquest fragments d'estima
també vaig ficar corda,
a part del piano i percussió.
I, sobretot,
la música per a COBLA en bé també,
gràcies a l'inestimable...
a la inestimable participació d'en Francesc Assú,
que és el director de la principal de l'Ebisbal,
que gràcies a ell,
jo he tingut el plaer de treballar amb ell,
i és un bon mestre, sí.
Sempre t'intenta corregir allò,
i sempre està damunt teu,
i la veritat és que
també m'he interessat més pel món de la COBLA
gràcies a en Francesc Assú,
que és tot un personatge dintre d'aquest món.
I, a més, amb una visió nova,
portant les seves obres,
aportant una renovació amb el llenguatge.
Sí, ell sempre m'ha ajudat
no a estancar-nos en la formació de COBLA,
sinó a buscar sempre,
depèn del projecte,
buscar sempre més enllà,
que sigui COBLA i corda,
que sigui COBLA i piano,
que sigui sempre més enllà de la COBLA,
que portar la COBLA fora dels àmbits
que coneixem sempre dintre d'un esbar,
i que s'aportin coses noves.
Ja que has esmentat fragments d'estima,
escoltem una miqueta d'aquesta peça.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Aquí, per exemple, sentim...
Ja sentim la corda.
Ah, no sentim només una COBLA.
No, i a part aquí no és la formació de COBLA,
sinó que són instruments solistes de COBLA.
Hi ha una tenora, hi ha un tible,
un flaviol i un fiscorn.
I clar, també sí que li dona aquest caràcter de COBLA,
però no és completament una COBLA.
Són instruments solistes
que ja et donen aquest gust tradicional,
aquest gust de cultura popular,
però que ja està barrejat amb altres coses.
Què podem dir, així, bàsicament,
d'aquests fragments d'estima?
Fragments d'estima els vaig fer,
bueno, va començar a fer el 2003-2004,
quan se'm va proposar aquest projecte,
i és una peça que, bueno, molt sentimental,
perquè són...
Aquí no hi havia un guió previ,
sinó que va ser més música
que em va anar sortint
vers el director de l'altres bar,
del Ciutat Comtal,
que és molt amic de la família,
i sempre ha estat al nostre costat.
I a partir d'aquí, doncs,
va ser...
Són sis peces
que volen mostrar, doncs,
aquest estima vers aquesta persona.
I hi ha diferents parts.
La primera, aquesta,
que seria més com una contradança,
un contrapàs.
Després hi ha un altre vals,
una espècie de rebatut,
que són així ritmes més frescos,
i un altre vals que és més tendre, també,
i al final, que ja són dos,
un vals jota i un vals més engrescat
per acabar.
Escolta, una miqueta més,
d'aquesta música.
El Sergi, com ho hem dit,
és...
És jove, quants anys m'has dit?
23.
23, i hi ha aquells esquemes,
aquells estereotips que diuen,
a veure, a algú jove no li va a aquesta música,
això, que si hagi posat a fer aquesta mena de música,
toca reivindicar això.
A veure, jo des de petit
que estic dintre d'aquest món,
de la cultura tradicional catalana,
i jo crec que la coble
és una formació tan vàlida
com qualsevol altra formació,
i que la música popular s'ha de reivindicar,
i les formacions aquestes s'han de reivindicar,
perquè la coble,
i més durant les últimes dècades
ha anat creixent,
i la seva importància ha anat millorant,
i ja no tenim només dues cobles
que siguin bones,
sinó que hi ha moltes cobles
que toquen,
i toquen realment bé.
I sempre hi haurà
la principal de Llobregat,
la Sant Jordi,
sempre hi haurà aquests grans cobles
que toquen excel·lentment,
però tothom s'ha anat professionalitzant,
i això també dona prestigi
tant a la formació i a la música.
Hi ha algun autor,
a part d'haver parlat d'en Francesc Casú,
i sí que t'agradi especialment
que hagi treballat
dins la camp de la música tradicional
pels esbars?
Home, en Jordi Núñez
també ha fet treballs molt interessants,
i jo crec que també és un d'aquests grans personatges
que potser amb una línia més modesta,
però que sempre ha estat al costat
tant dels esbars i de la música catalana.
Treballant molt com a director, no?
Sí, de cobles,
i realment també és un d'aquests personatges
que també tinc la sort de conèixer
i que crec que també cal reivindicar-lo,
no només les grans figures,
com la família Casú, per exemple,
tant amb el pare com el fill,
o el Jesús Ventura també per una altra banda,
o el Jordi Molina,
que també són gent que he pogut conèixer
i que realment són persones
que tiren endavant aquest món.
El Sergi també ha fet alguna sardana,
avui tindrem oportunitat d'escoltar-ne alguna.
Abans, anys enrere,
la gent de la Santa Tega teníeu colles
o hi estàvem molt vinculats.
Tu no hi vas arribar a ballar?
No, jo no hi vaig arribar a ballar, no.
Però vaja, també t'has engrescat a fer-ne alguna.
Per exemple, aquesta que escoltarem,
què en podrem dir?
La de Vells Amants és una sardana que vaig fer
pels 50 anys de casats dels meus avis
i realment és la primera sardana que vaig fer.
Potser no és una sardana esplèndida,
però el que vaig buscar també és que transmetés molt
perquè és pels meus avis
i també són gent que han ballat sardanes
i gent que sempre han estat dintre aquest món
i saben el que és una sardana
i sempre els he fet il·lusió
i creia que era un regal idoni.
Escoltem aquests vells germans.
En quina color?
En la principal de l'abisbal.
Escoltem, doncs.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gr negotiations.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
com ens comentava abans, els seus avis, el Carles,
la Pilar, el Carles Llorac, sobretot molt conegut
per haver estat molts anys vinculat a moltes entitats
sardanistes i de cultura popular de la nostra ciutat.
Seguim parlant amb el Sergi
i com a membre de l'Esbar,
és obligat a parlar una miqueta del moment de l'Esbar,
com està en plena activitat,
preparant-se, suposo, de cara a les festes, ara?
Sí, ara ja estem assajant tant les contalles de Sant Magí
com l'actuació que farem per Santa Tegla,
però jo crec que s'ha de fer un parèntesi
perquè vam fer un espectacle que realment
la gent li va agradar, va ser un espectacle
amb molta rigorositat
i amb un èxit que crec que es mereixia
perquè va haver-hi un treball previ molt important
que la gent això a vegades no es veu bé
perquè si un Esbar no vol dir que ens trobem un dissabte al matí
i segem, no.
l'Esbar també vol expressar
que sempre hi ha una rigorositat
i un treball previ
que per això es demostra l'escenari
i això es demostra
quan el públic se sent a gust
i ens corresponen amb aquests aplaudiments
i l'Esbar sempre està treballant,
no les cansem mai
i això crec que es pot notar amb el nostre treball
i ara per exemple estem assajant les contalles
que són el dia 16 d'agost
i també per Sant Magí, ai, per Sant Atecle
que farem una actuació a la presa de la Font
a part del retaule i tots els ballos de festa major.
Sempre l'Esbar ha tingut aquest neguit
per anar més enllà d'un grup
que ofereix unes danses tradicionals
i reproduir-les cada any, no?
I mostra d'això, doncs, és que
en el teu cas, per exemple,
has anat generant aquesta música,
aquesta música nova per al grup.
No sé si tens algun projecte ara,
alguna cosa entre mig, entre mig, vull dir.
No, ara estic reposant una mica
perquè va ser un començament d'any
una mica frenètic
entre el nostre espectacle
i el de l'Esbar se't de Contal
que no vaig poder parar
entre les classes,
ja em demanen treballs de composició,
entre les coses que tenia fora,
altres encàrrecs,
que arriba un punt que també necessites
un moment de parar i dir, bueno,
tornem a començar
i a partir d'aquí ja farem altres coses noves.
De fet, bueno,
tampoc estem tan parats
perquè estic fent unes instrumentacions
pel dia 16 de setembre
que farem un assaig obert
dels valls de festa major de l'Esbar
i són unes instrumentacions
per a una formació concreta
que vindrà aquell dia
i que, clar,
s'han de fer les noves partitures
perquè puguin tocar ells
els valls, bueno,
sí, de la música tradicional
però adaptades a la seva formació.
Però a tret d'això,
del món dels esbar estic
en stand by.
Tot cas, tornem a escoltar música
i una part,
perquè és un tema llarg
d'aquest espectacle
del passat mes de juny.
Un dels moments
d'aquest espectacle
era Terramar,
que, si no recordo malament,
se situava d'alguna manera
temàticament
al Serrallo,
és a dir,
un tema ben terrauni.
ja ho vam comentar
en aquell moment,
però així ràpidament
per situar els nostres oïdors.
Terramar és una peça
que està, bueno,
a partir d'un guió prèvi
vol expressar
o vol mostrar
la vida
d'aquest barri
tan característic
de Tarragona,
que és el Serrallo,
a partir de la vida
i treball,
de com els pescadors
van anar a pescar,
com les noies
es queden
a terra,
doncs,
deixen les xarxes,
arreglant-les,
etcètera.
I també hi ha
una petita pinzellada
de processos de Sant Pere
i finalment
d'un sarau de nit
que vol mostrar
aquesta festa de Sant Pere,
aquestes rebelles
que es feien abans.
i bàsicament era això,
demostrar una mica
la vida
d'aquest típic
barri
mariner de Tarragona.
Escoltarem
els últims
minuts
d'aquesta peça,
que seria això
potser que deies?
Sí, seria una part
del sarau
que és un basjota
que ja és
el final de festa
i llavors
torna a començar
amb el tema
de matinades
que vol fer
com si es tanqués el dia.
Comença amb el tema
de matinades
que és l'únic tema
popular que surt
i es torna a tancar
amb el mateix tema
de matinades.
En aquest cas
és per a coble?
És per a coble
i per a coble.
I quina coble?
La principal
de l'abisbal.
Escolta'm,
doncs aquesta part
que és fragment
del Terramà.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
per a coble.
de l'abisbal.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
anaven passant tots els artistes i clar, la gent
no sabia ben bé què portava d'aquesta maleta
que hi havia i era el que potser
t'enganxava en cada número
i al final de tot aquesta maleta s'obria i eren tot papers
això ja era
idees d'en César Comte
que és el director del CAER
ara mateix i que va ser
ell qui va fer aquest guió d'aquest espectacle
doncs bé, escoltarem
aquesta part de
totes coses dos, del Festival Trapezi
de quan això? De quin any? Del 2007
està agradat en directe el dia de l'estrena
el maig del 2007
perquè a vegades s'ha sent l'ambient
doncs gràcies
per estar amb nosaltres
i a veure si podem anar sentint
música teva sovint
i també quan sigui
possible aquí al nostre programa
moltes gràcies
de Junts
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I a les comarques gironines, el 39è plec de Portbou, matí i tarda a la Rambla Vora la Mar,
amb les cobles Ciutat de Girona, Foment del Montgrí i Genissenca.
I finalment, la plec de la Palma d'Ebre, a les 8 del vespre i a les 11 de la nit, amb la coble Miran Font.
Anem ara a les ballades de Sardanes per avui mateix, que és migdia,
no sabem si ha començat, això de les festes majors a vegades varia una mica,
en tot cas, aquest migdia, Sardanes a Constantí amb la coble Catània.
A dos quarts de 8 de la tarda, a Sant Carres de la Ràpita, la plaça Alcoc, amb la coble a la principal repitenca.
A dos quarts de 8 també, a Capçanes, amb la coble Ciutat de Reus.
I a les 8, a Calafell, a la plaça dels Països Catalans, però no en sabem el nom de la coble.
Demà diumenge, a dos quarts d'una del migdia, a Serral, amb la jovenívola de Gramunt.
A la una, a Mas Llorenç, amb la coble Catània.
També a la una, a la Fatarella, a l'Ermita de la Misericòrdia, amb la coble Miran Font.
A dos quarts de 8 del vespre, al Vendrell, a la Rambla, amb la coble Contemporània.
A dos quarts de 9, al Morell, a la plaça de l'Era del Castell, amb la coble Cossetània.
I a les 10 del vespre, a Cambrils, al passeig de les Palmeres, amb la coble, la principal del Llobregat.
Passem el dilluns, dia 3, a la una de la migdia, a Vilaseca, a la plaça de l'Església, amb la coble Reus.
I a l'Envermut Popular, també.
A dos quarts de 8, a Moral Nova, a la plaça de l'Església, amb la coble Reus,
amb exhibició de la colla d'en Saires del Penedès, del Vendrell.
Dimarts, dia 4, dins els actes del Firagós, Tavalls, a les 7 del vespre, al pati, a la coble Cadaqués.
I al dijous, dia 6, a les 8 de la tarda, al Vendrell, la plaça de les Palmeres, a Sant Salvador,
la coble Reus Jove, la celebració dels 65 anys de la sardana Sant Martí del Canigó, de Pau Casals.
Passem ara el divendres, dia 7, a les 9 del vespre, a Tarragona, a la Rambla Nova,
una nova ballada del cicle de sardanes d'estiu, en aquesta ocasió amb la coble,
la principal de Tarragona, que interpretarà aquest programa.
Tots a la Festa, de Lluís Pujals, Essència de Plec, d'Enric Ortí,
Evinent, de Joan Lázaro, Les Fades del Gornou, de Francesc Riomalló, obligada de dos tibles.
Maria de les Trenes, de Josep Cederra, 6 de 7, d'Enric Ortí,
Regal d'aniversari, de Rafael Guinovar, Gota d'aigua, de Joan Caldees,
i Penya, barcelonista, Manresa, de Dolors Velladric.
I pel dissabte, dia 8, a dos quarts d'avui del vespre,
Sant Carles de la Ràpita, la plaça del Coc, la coble, la principal repitenca.
I tanquem l'apartat de Ballades el diumenge dia 9,
a dos quarts d'una del migdia, Vespella de Gaia,
els Masos, amb la coble Reus Jove.
A la una, a la Pobla de Cèrvols, a l'Embalat, amb la coble Reus.
A les 6 de la tarda, a Vimbodí, a les fons del Gorc, amb la coble Ciutat de Reus.
A dos quarts de vuit, al Vendrell, a la Rambla, amb la coble Ciutat de Terrassa.
I també a dos quarts de vuit, a roda de Barà,
l'urbanització Marisol, Marisol, amb la coble Reus Jove.
I ara sí, acabem la nostra agenda,
diem-vos que el diumenge dia 9, a la una del migdia,
a la plaça Major, hi haurà concert vermut a càrrec de la coble Ciutat de Reus.
Sempre ha estat tot un luxe que músics procedents de tots els àmbits
hagin escrit per a coble,
perquè això ha permès disposar de maneres molt diferents d'entendre la música
enriquint així el repertori d'aquest gènere.
Si, per exemple, l'interpret, director i compositor Josep Solà,
desaparegut recentment, que va destacar en el terreny de la música de ball
i, sobretot, de la música per a cinema,
també va treballar força la composició de sardanes
i de música lliure per a coble.
Com a directiu de la Societat General d'Autors i Editors
va impulsar uns prestigiosos musicals...
Premis, premis, aquí faltava...
Premis musicals, que encara perduren
i ens ha deixat una obra original i de gran importància
en quantitat i en qualitat.
Avui, a la Relíquia, recuperem un enregistrament efectuat en directe
en el concert de la segona edició
d'uns altres premis força importants,
el Joaquim Serra, celebrat el 20 de novembre de 1977.
L'escenari era el Palau de la Música Catalana
i les cobles actuants, que en aquella època interpretaven
cada una totes les sardanes finalistes,
és a dir, dues vegades es podien sentir les sardanes,
eren la principal de la Bisbal i la Salvatana
i a la segona part també hi va actuar l'Orfeo Català.
La guanyadora fa una sardana molt popular,
el Josep Panafeta, el Petit Oriol,
però ara escoltarem una de les finalistes,
precisament de Josep Solà,
un dia de març, així l'interpretà la cobla la Salvatana.
i a la segona part de la Salvatana.
i a la segona part de la Salvatana.
i a la segona part de la Salvatana.
i a la segona part de la Salvatana.
i a la segona part de la Salvatana.
i a la segona part de la Salvatana.
a la segona part de la Salvatana.
a la segona part de la Salvatana.
a la segona part de la Salvatana.
a la segona part de la Salvatana.
a la segona part de la Salvatana.
a la segona part de la Salvatana.
a la segona part de la Salvatana.
a la segona part de la Salvatana.
a la segona part de la Salvatana.
a la segona part de la Salvatana.
a la segona part de la Salvatana.
a la segona part de la Salvatana.
la Salvatana.
la Salvatana.
la Salvatana.
a la segona part de la Salvatana.
a la segona part de la Salvatana.
I anem cap a un primer bloc de notícies
abans de cloure aquesta primera part de l'Undo i seguit
que acabarà ara a la una de la tarda.
Comencem dient que la 22a edició de la Pleca Internacional de la Sardana
i mostra de grups folklòrics s'està celebrant aquest cap de setmana
a la ciutat de Luxemburg, organitzat per a EDIFOLC,
Associació per la Difusió del Folclore,
en col·laboració amb el Casal Català de l'Esmentada Ciutat.
Com és habitual, la plec porta fins a aquesta ciutat capital
d'un dels estats sobirans més petits d'Europa,
la serrana i les manifestacions més representatives
de la cultura popular catalana,
per mitjà de les actuacions de 22 grups d'arreu del país.
La plec s'ha obrat aquest matí a dos quarts de dotze
amb una recepció al Museu d'Història de Luxemburg,
organitzada per l'Ajuntament de la Ciutat,
a la qual hi ha assistit, a més del conseller Tracerres,
el president del Parlament, Ernest Banach,
el director de l'Institut, Ramon Llut, Josep Bergalló,
el president de la Diputació de Lleida, Jaume Agilabert,
el vicepresident de la Diputació de Tarragona, Albert Ballbé,
el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular
i Tradicional Catalana, Ramon Font de Vila,
i diversos diputats, alcaldes i regidors.
La representació sardanista a la plec de Luxemburg
la formen les colles a Palomera de Blanes
i a Dolce Garrotxa d'Olot,
juntament amb els cobles Maricel, de Sitges i Reu Jove.
L'escenari de la pleca és la plaça d'Armes,
centre neuràlgic de la ciutat vella de Luxemburg.
Allà s'hi desenvolupa una intensa exhibició
de les diferents manifestacions
de la cultura popular i festiva de Catalunya.
Vall de bastons, ball de cintes, gegants i capgrossos,
cavallets, castells i ball de diables i dracs.
Tot això a càrrec de l'agrupació de balls populars
de Torre d'en Barra, els bastoners de Pere Mola,
les barres catalanes d'en Saires,
els gegants de l'agrupació de colles geganteres de Catalunya,
portats per la colla gegantera de Tàrrega,
acompanyats per la colla de geganters i grellers d'anglès,
els gegants de Pradell de Sió, de Ribes de Freser
i de la Seu d'Urgell,
i la colla de diables, els cremats d'Olost.
Al costat dels grups catalans
participants a la pleca internacional,
l'enguany també es compta amb l'actuació
de dos grups luxemburguesos,
els cantors de l'Institut Europeu de Can Coral,
INEC, i la formació de música popular
d'Ule Màgic.
Les ballades de sardanes
estan programades a l'una del migdia d'avui dissabte
i a tres quarts de dotze del matí
de demà diumenge a la plaça d'Armes.
També avui a les quatre de la tarda
se celebrarà un concert de Cobla i Can Coral
a l'església de Sant Alfons,
a càrrec de les Cobles Maricel
i Reus Joves,
de la direcció de Francesc Gregori
i dels cantors de l'INEC,
dirigits per Filipe Patrits.
Altres parts destacades al programa
de la plec luxemburgues
seran la cantada de veneres avui,
a les sis de la tarda,
i demà a les onze del matí,
a càrrec del grup Boira de Lleida
i una exhibició de danses catalanes
de real tradicional
que l'esbar dancera de Rubí
interpretarà avui dissabte
a dos quarts de vuit del vespre
acompanyat per la Cobla Reu Jove.
Tant dissabte com diumenge a migdia
també hi haurà exhibició castellera
a càrrec de la colla Joves Xiquets de Tarragona
i dissabte a la nit
ball folc amb els ulls de salrà
i d'ugem d'ull màgic
de Luxemburg, de balada
i nit de foc.
Com un músic de prestigi internacional
com en Toni Rosmarbà
escrigui per a Cobla
és un d'aquells luxes
que abans comentàvem.
Ara podem anunciar
una nova estrena
d'aquest autor
amb una obra curta
en quantitat
però notable de qualitat.
Serà dins el memorial
Riquet Viladasau
que cada mes d'agost
al mar del concert de sardanes
de la Costa Brava
que organitza
l'agrupació sardanista
Costa Brava
i que enguany
arriba a la seva novena edició.
En aquesta ocasió
l'acte s'inclou
en el programa
les nits musicals
del centenari
de la Costa Brava 2009
dimecres vinent
dia 5 d'agost
a les 10 de la nit
a l'arbre de Palamós
amb l'actuació
de les Cobles
als Montgrins
i la principal
de l'abisbal.
Antoni Rosmarbà
que per cert resideix
a Palamós
és el compositor
convidat d'aquest any.
D'ells s'estrenarà
la sardana
de Colonja Palamós
pel Camí Vell
i també es podran
escoltar les seves sardanes
La Porta Ferrada
i Homenatge Olímpic.
El programa
també inclou obres
de Riquet Viladasau
Francesc Assú
Jordi Molina
Josep Serra
Marcel Artiaga
Albert Guinovar
Lluís Llubensí
i Jesús Ventura.
Doncs fins aquí
la primera part
de l'1,2 i seguit
i també
el primer bloc
de notícies
del nostre programa
d'Aquí Minutets
la una de la tarda
com sabeu
és habitual
el bolletí de notícies
i després
tornarem
amb més notícies
més músiques
dins l'1,2 i seguit.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Tornem-hi.
És el segon bloc
la segona part
de l'1,2 i seguit
a la sintonia
de Tarragona Ràdio.
Ara amb més notícies
més música
sempre al voltant
de les sardanes
els esbars
i la música
per a Copla.
Sant Martí del Canigó
és la sardana
més coneguda
de Pau Casals
i probablement
la més llarga
de tot el repertori
sardanista.
Ara que es compleixen
65 anys
de la seva estrena
la colla sardanista
d'en Saires del Penedès
ha volgut
commemorar l'efemèride
ballant-la
de lluïment
i de forma solemne
als jardins
de Vila Casals
de Sant Salvador.
L'acte
que tindrà lloc
dijous vinent
dia 6 d'agost
a dos quarts
de vuit del vespre
i serà d'entrada lliure
començarà
amb una exhibició
de la colla
d'en Saires del Penedès
i un acte institucional
al Museu Pau Casals
a Copla Rau Jove
serà l'encarregada
d'interpretar
la sardana
Sant Martí del Canigó
i després
a les vuit del vespre
una ballada
sardana
esperant a tothom
al costat
a la plaça
de les palmeres.
Escoltem ara
aquesta emblemàtica sardana
escrita en ple exili
de Pau Casals
a Prada
l'any 1943.
És una versió recent
de l'any passat
de la Cobla
Sant Jordi
Ciutat de Barcelona.
Saires del Penedès
A refused
de la Beaure
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
los,
de la secció que anomenem textos,
a vi salon en textos,
en textos estrets,
d'un diari, de revistes i d'un diari molt fresquet!
Sí, d'avui mateix!
D'avui mateix!
D'avui, que inclou la secció de cultura i espectacles,
un reportatge a l'estiu,
clar, es presta a fer aquestes coses,
que no siguin estrictament notícia.
Es titula æxits a Contracorrent
i posa 5 ejemplars de llibres que,
en la literatura català,
dins de la literatura catalana, han obtingut èxit recentment,
però que no, prèviament, almenys els estereotips que tenim a vegades,
o tenen els editors, no preveïn que tinguessin especialment èxit.
I un d'aquests exemples és el llibre del Jordi Lara,
que hem comentat moltes vegades al nostre programa,
una màquina d'espavilar ocells.
I és un exemple magnífic sobre això.
El títol, potser molts ja l'hem llegit, però no l'esvetllarem,
perquè l'ideal és descobrir-ho, llegint el llibre.
Són diversos capítols, diverses històries, bàsicament autèntiques,
és a dir, que no és ficció, totalment.
Falta saber fins a quin punt ho és, és una mena de barreja.
Autobiogràfic, fins a cert punt, del Jordi Lara,
per qui no sàpiga, l'home responsable del programa Nídia,
de TV3, havia estat músic de Coula, és poeta i escriptor,
doncs, amb un llibre que ell mateix ho reconeix,
no entrava dins d'aquests cànons,
del que se suposa que ha de ser un èxit.
I el cert és que el llibre ha tingut ja diverses edicions.
I està, vaja, molt ben rebut.
I això potser entra a l'explicació d'aquest èxit,
és que hem pogut llegir moltes crítiques positives.
Vaja, em dieu, doncs, si s'ho mereix,
és lògic que tingui bones crítiques,
però és que segur que hi ha molts llibres que s'ho mereixen
i no tenen bona crítica.
I, vaja, va caure bé.
Va caure bé en crítics de diversos àmbits.
Hem llegit crítiques sempre positives,
no només a diaris generals,
sinó a vegades revistes especialitzades d'història,
fins i tot, de literatura, etcètera, etcètera.
Mira, doncs, felicitem-nos-en
i felicitem-lo amb ell,
que ho vam fer en el seu moment,
en directe, en el nostre programa,
el Jordi Lara,
per aquest èxit terrible,
que està tenint terrible
dins l'àmbit en què habitualment estem parlant.
Allí mateix, el títol de l'article,
d'aquest comentari,
és que si vols triomfar, no escriu sobre la sardana.
I, esclar, dins aquest àmbit,
que tinguin llibre diverses edicions
i crítiques tan magnífiques,
doncs, és totalment, totalment inèdit.
I bé, l'altre text que volia posar a la vostra consideració
és l'últim número aparegut de la revista Unió,
de la Unió de Colles Sardanistes.
Abans ja he comentat a l'editorial,
un editorial que parla de diverses coses,
i una d'elles, d'entrada, em sembla curiosa,
i és que sembla que s'estan plantegint a la Unió de Colles
demanar a les colles, a les agrupacions,
almenys que tenen colles de petits,
que els pares autoritzin
la possible reproducció d'imatges
on sortien els seus fills.
Que sembla que, allò com ho diuen,
quan el riu suena,
és que és la lluvia,
i sembla que hagin tingut algun problema.
D'entrada, dius, home,
això dins l'àmbit de les colles,
hi ha hagut por, pot haver problemes en aquest sentit,
però, clar, vist des d'un altre punt de vista,
més val curar-se en salut,
perquè, a la veritat, pot passar de tot.
I, almenys, ja seria trist,
ja seria trist que la Unió de Colles
hagués d'enfrontar alguna demanda
en aquest sentit.
O que, d'altra banda, hagués d'excloure
les imatges de colles petites
a la seva revista.
Seria realment, realment trist.
És una part de l'editorial d'aquesta revista
que, com sempre, és interessant,
parla de les colles,
però també de moltes més coses.
No es limita només a ser el portaveu
de l'activitat de les colles sardanistes,
sinó que, en aquest cas,
per exemple, fa referència a esbars,
a un esbar prou important
com és l'esbar català de Dansaires,
que celebra el seu centenari.
Ja és només un exemple.
El número 63 correspon
als mesos d'abril, maig i juny
d'aquest any 2009.
I encara tindrem temps,
en aquesta recta final,
com deies, d'escoltar música.
no serà una sardana,
sinó que serà una peça
de la companyia elèctrica d'arma,
que ja sabeu que des de fa anys
inclou, d'una manera o altra,
instruments de coble
en els seus enregistraments.
És un disc de l'any 2000,
és a dir, no és dels últims,
precisament es titulava Sonada,
i el primer tema era...
comptava amb la participació
del Jordi Molina, l'Adrià Bausó
i l'Enric Hurti com a tenores
i el Xavier Lozano com a tibla.
Veureu que es recull
el tema inconfundible dels castells,
però interpretat amb instruments de coble.
Futur primitiu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!