Música
Benvinguts al programa Heavy Metal de Tarragona Radio
i això no és cap broma, la sintonia ho diu tot.
Com se nota, Jordi, com se nota que és l'últim programa.
Arriba el final de temporada i per començar,
els amants del Heavy Metal diran això,
què collons ha de ser Heavy Metal?
I segurament els amants del Pixis diran
però serà ruga aquest que parla.
Però bé, ens ha sortit així del cor.
Programa 33 de la cinquena temporada,
avui setxa de juny de 2009,
al No en Vinguéssem Històries,
després d'això, d'una nova temporada,
ja...
D'una vella temporada ja, vella, que s'acaba ja.
Sí, això sí.
Cansat, esgotat, amb ganes d'agafar vacances,
de cobrar la paga extra...
Sí, això sobretot.
Molt bé, benvinguts al No en Vinguéssem Històries.
Queden 29 minuts per endavant i...
Bé, anem per feina.
A l'atac, eh?
No en Vinguéssem Històries, aquesta setmana...
Aquesta setmana, com és habitual,
iniciem el programa amb dues efemèrides,
després el nostre monogràfic dedicat a la Índia,
un país carregat de contrastos,
pobresa, grans enginyers informàtics,
multimilionaris, desigualtats, etcètera, etcètera.
I serps.
I serps, també, sí, per què no?
Serps.
Moltes serps.
Moltes víbores, també.
Ai, però és que víbores...
Víbores, a tot arreu.
Ai, que estic molt malament, avui.
i el que està veient el Marana és aigua.
Monogràfic, monogràfic, sí.
Avui fa 100 anys a Tarragona, tenim patrocinador.
Tenim un patrocinador avui molt dental, podríem dir.
Molt dental.
Molt bé.
De Neart Dental, no.
No, no.
Estem fatal.
Jo l'havia pensat, l'acudit, i no l'he dit, eh, Jordi.
Estem fatal.
Què dèiem?
Avui fa 100 anys, curiositats,
que vigila la teva esquena, el Clatell,
que ja sabràs per què ho dic.
Parlaràs de Punyaladestra, Pérez?
No, parlem d'ones radiofòniques, però vigila el Clatell.
Ui, ui, ui.
I notícies, i bé,
només queden 27 minuts, anem per feina,
o com va dir Jaume I,
els seus soldats abans d'iniciar la batalla de Portopí l'any 1229,
vergonya, que veiés vergonya,
perquè no s'atrevien a tirar cap endavant.
Nosaltres, endavant.
I avui que estem amb el to d'humor carregat,
potser aquesta és una de les bones efemèrides d'avui.
Tal dia com avui, és a dir, un 16 de juny de l'any 1890,
naixia l'actor britànic Stan Laurel,
conegut com el flaco o en català com el prim.
Actor cinematogràfic nord-americà, d'origen anglès,
va actuar per a la Metro-Golden-Meyer
i a partir de 1926 va donar vida a la figura ingenua,
sentimental d'aquest duet del prim,
la coneguda parella còmica del gras o el gordo i el prim.
És a dir, Oliver Hardy i Stan Laurel.
A més a més, va realitzar altres pel·lícules,
com per exemple The Devil's Brother,
Wait Out West i The Bullfighters.
Ens aprovem una mica més en el temps.
Fa 33 anys, 16 de juny de l'any 1976,
no sé si tenen recorders, Jordi,
te'n podria recordar?
Quatre anyets, no crec.
No, vale.
De què va?
Doncs bé, aquell dia van escaltar greus disturbis a Soweto,
que van causar centenars de morts.
Sud-Àfrica estava encara immersa en la nomenada parheit,
aquell sistema racial que separava blancs dels negres,
i els disturbis es van iniciar a Soweto,
que era una ciutat satèl·lit de Johannesburg,
habitada exclusivament per negres.
Els enfrontaments amb les forces de seguretat de l'Estat
van causar, com diem, centenars de morts,
centenars de ferits,
i l'origen de la revolta va ser la protesta de la comunitat negra
contra l'ensenyament obligatori dels africans
a les escoles per a negres.
L'africans era, o és, una degeneració de l'holandès
utilitzada pels descendants blancs dels colons holandesos,
els boers,
que havien arribat a aquelles terres durant el segle XVIII.
Aquests boers, o africaners, com també es coneixen,
eren, com diem, blancs d'origen holandès
que conformaven el nucli dur i més conservador i raciste
de la minoria blanca,
que fa 33 anys governava el país,
i minoria integrada per només 4 milions de persones
enfront a una majoria negra de 25 milions.
Aquesta revolta va ser l'inici del compte enrere
per arribar al final d'aquell vergonyós règim racista.
La perheit va ser finalment dissolta
a principis dels anys 90.
Aquests dies s'ha parlat molt del BRIC.
El BRIC és un acrònim,
les sigles del qual dessigna un grup de països
format per Brasil, Rússia, la Índia i la Xina.
Un acrònim creat l'any 2003
pel banc d'inversions nord-americà Goldman Sachs.
Quants, perdona, quants països has dit?
BRIC, doncs la B de Brasil,
la R de Rússia, la I de la Índia
i la C de la Xina.
És un tètere, BRIC.
Si us plau, és igual.
Abans havies fet un xistetón,
ara em tocava un xistetón.
Bé, segons aquest terme,
creat per Goldman Sachs,
fa al·lucció a la paraula engreixa BRIC,
tutxana, ladrillo, el que vulguis,
i aquests quatre països tenen, per exemple,
el mateix PIB, producte interior brut,
que el G7,
o tindran el mateix producte brut interior brut
que el G7 l'any 2040,
el fet que sumarà més de 52 milions de dòlars
nord-americans.
I que sembla ser que en el futur
les grans potències econòmiques seran
la Xina, Estats Units, la Índia, Japó i Brasil.
Si us fixeu, d'aquests cinc,
tres ja estan dins d'aquest actual grup
que aquests dies també s'estan reunint
en no siguin punt del planeta,
que és a Rússia,
en alguna ciutat de Rússia.
Però el BRIC no l'hem de veure
com un gran bloc econòmic,
com per exemple la Unió Europea.
El BRIC és més un terme genèric
per referir-se a les economies emergents
representades per aquests quatre països
i les possibilitats d'obtenir beneficis
per tots aquells que, segons
el Banc d'Inversions, Goldman Sachs,
volia, ens recomana invertir diners
en aquests països.
Però no parlarem avui del BRIC,
després d'aquesta introducció,
breu introducció,
parlarem en concret de la Índia,
d'un dels seus països.
La Índia, un país que està dins
de l'imaginari de molta gent
com un país exòtic,
un país dels marhàs,
ple de serbs,
molt bé, ple de serbs,
i que inclús a l'antiguitat
va sorprendre
i també va posar punt i final
en la carrera d'expensionista
d'Alexandre Magna.
La Índia, actual,
un país de pobresa,
desigualtat,
d'un sistema de castes,
de conflictes religiosos,
un país on hi ha més morts
i infectats per la sida,
però també, com dèiem,
un país de contrastos,
amb una potenta indústria farmacèutica,
amb molts enginyers informàtics
i amb molts multimilionaris.
Una cultura mil·lenària
i una economia cada vegada més lligada
al món contemporani,
són en ple o a l'inici del segle XXI
les marques d'aquesta gran Índia,
país que avui en dia
alberga aproximadament
una sisena part de la població mundial
amb 1.100 milions d'habitants.
Malgrat els gegants
i anomenats nombres de creixement
de l'economia índia,
per exemple,
el PIB va créixer un 8,5% l'any 2003,
un 7,5% l'any 2004
i un 8,1% l'any 2005.
Avui en dia també pateix la crisi.
Aquest país també pateix
grans problemes socials.
Per exemple, a la Índia
viuen prop de 220 milions d'indigents,
és a dir, 5 vegades la població d'Espanya.
Ho tornem a dir, 220 milions d'indigents,
persones que viuen
amb menys d'un dòlar al dia.
La Índia també és el país
amb major nombre de portadors del SIDA.
Un altre greu problema de la Índia
és la solidaritat de castes,
una rígida divisió
que ha marcat la història del país
i que on es manté
en moltes de les seves regions,
tot i que,
si no recordo malament,
va ser abolida
la divisió de castes,
va ser abolida l'any 1949,
aproximadament.
Aquesta organització social
va aparèixer a l'hinduisme,
una religió mil·lenària
de caràcter politeïsta,
practicada per més del 80%
de la població.
Per l'hinduisme,
els seres humans
existeixen dins d'un cicle de vida
i mort anomenat samsara
i aquest cicle només acaba
en el moment en què
l'ànima passa per tots els estadis
d'aprenentatge
després d'un llarg procés
de purificació,
el que permet aconseguir
l'alliberament definitiu.
Per als hinduistes,
l'induisme que ha practicat el bé
reneix més noble
després de la mort
i tots els que han practicat el mal
reneixen en una casta inferior,
inclús baixa,
baixa sota la forma d'un animal.
És per això que fins que no mors
no pots passar,
depèn si t'has portat bé o malament,
a una casta superior
o a una casta inferior.
O sigui que en teoria
els de les castes inferiors,
a part ja de ser prou desgraciats
d'estar vivint en castes inferiors,
resulta que s'han portat malament
en vides anteriors.
Sí, sí.
I la religió hindú
i el sistema de castes
produeix una sèrie de regles socials
que determinen
quin és el lloc
que d'ocupar cada persona
a la societat índia
i ho determina tot,
des de les bodes,
des de l'ensenyament
o l'accés a l'ensenyament,
etcètera, etcètera.
Malgrat que la Constitució Índia
de l'any 49
va abolir el sistema de castes,
aquest sistema segueix influint
sobre la societat índia
i sobretot a les zones rurals,
però també en grans nuclis urbans.
Una de les primeres cites
al sistema de castes
està en els himnes
de Rig Veda,
o és una col·lecció
d'aproximadament
1.028 cants
o himnes escrits
en sànscrit
al voltant de l'any 2000 abans de Crist
i d'origen desconegut.
En aquests himnes
apareixen quatre classes d'individus,
els brahmanes
o sacerdots,
els dirigents,
els agricultors i comerciants
i els artesans.
l'origen
sembla ser
de tot aquest sistema
de castes
estaria
per a aquesta època,
el 2000 abans de Crist.
A la societat índia
també existeix
la figura del paria
que és aquell individu
exclòs
d'una casta
o fill
o filla
d'una relació incestuosa
o d'un adulteri
i a més a més
existeixen també
centenars de subcastes.
Per tant,
les castes a l'Índia
estrictament endogàmiques
ja que no hi ha bodes
amb membres
de la mateixa classe o tribu
i no mentires,
només si hi ha bodes
amb membres
de la mateixa classe o tribu
amb la finalitat
de conservar
la noblesa
o la raça
o el sistema
estan separades
per un sistema
saber de prohibicions
i totes aquestes normes
compten per milers.
Actualment,
la mil·lenària societat de castes
està assistint
al sorgiment
d'una nova classe social
que podien ser
els milionaris
lligats a la indústria
de les tecnologies
de la informació
i una de les preguntes
dels grans analistes
políticos, socials
o geopolítics
és fins a quin punt
influirà
el poder
d'aquesta nova classe social
en un país
encara regit
per la solidaritat
de castes.
La veritat
no ho sabem encara.
Segons la revista Forbes,
la Índia té actualment
23 multimilionaris,
és a dir,
persones
amb almenys
mil milions de dòlars
nord-americans.
Entre ells,
per exemple,
està el senyor
Lakshmi Mittal,
el cinquè home
més ric de tot el planeta
i el seu patrimoni
alcança els 23 milions
de dòlars
nord-americans.
Aquí trobaríem
també
un dels grans
contrastos
d'aquest país.
Un dels altres
conflictes
o punts
dèbils
de la Índia
serien
els conflictes
religiosos
i és que
els conflictes
religiosos
són un dels problemes
més greus
als que s'enfronta
la solidaritat
Índia
sobre tots els conflictes
entre musulmans
hindús
i entre
la Índia
i el seu veí
Paquistà
que és un
conflicte
que ja porta
dècades d'existència
i és que
com ja sabeu
la Índia i Paquistà
n'era colònies
britàniques
l'any 47
1947
els dos règims
i les dues regions
encara unides
van
van aconseguir
la seva independència
i els anglesos
van repartir
la regió
d'acord
a la religió
de la majoria
de cadascuna
d'aquestes zones.
D'aquesta forma
de fet Jordi
perdona
en un dels
crec que hi ha hagut
tres guerres
declarades
entre
Índia i Paquistà
saps la batalla
més gran de tancs
de tota la història
on ha passat
tu podries pensar
potser en curts
a la segona guerra mundial
doncs ha estat
precisament
una d'estes guerres
entre l'Índia
i Paquistà
o sigui que han sigut
conflictes molt durs
sí, sí, sí
és un dels punts calents
del planeta
avui en dia també
perquè a més a més
els dos països
són potències nuclears
també
i els dos
tenen veïns
veïns
també
que poden ser
o són punts calents
del planeta
d'aquesta forma
va aparèixer
tornem a l'any 47
la Índia
país de majoria hindú
i Paquistà
país de majoria musulmana
la divisió
feta pel govern britànic
va ser responsable
del major èxode
de la història moderna
al voltant
de 15 milions de persones
van abandonar
les seves llars
i es van mudar
des de les seves
respectives zones
cap a altres territoris
i en aquest intercanvi
de persones
a través
de diferents vies
doncs sembla ser
que també es va anar
generant l'odi
entre hindús
i musulmans
un odi
que durant
ja
Mahatma Gandhi
doncs
amb la seva
política
antiviolència
etcètera
doncs havia intentat
frenar
aquesta divisió
va causar
diferents problemes
entre ells
en diferents regions
la més important
és la del
Kashmir
però també
hi ha altres principats
que en el seu moment
han sigut punts calents
de l'atenció
entre aquests dos països
com per exemple
el principat de Junagat
o el principat musulmà
d'Iderabad
tot això
doncs sembla ser
que des de
després d'un període
de lluita
l'any 49
el Consell de Seguretat
de les Nacions Unides
va ordenar
un final de foc
va deixar
estem parlant en concret
del Baix del Kashmir
un 60% del territori
en mans índies
i un 40% del territori
en mans del Pakistan
però com ja hem dit
la regió de Kashmir
és un dels punts
més calents del planeta
i més
durant el període
conegut com la Guerra Freda
per exemple
l'any 2005
com a curiositat
gràcies
entre cometes
a un terratrèmol
després de 58 anys
la frontera
de la regió de Kashmir
es va permetre
el pas a peu
entre els dos països
perquè hi va haver
un munt de
87.000 persones
que es van desplaçar
d'un terratrèmol
de 7,6 graus
a l'escalada de Richter
i els dos governs
per fi
es van serenar
i van dir
ostres
això és molt cru
dins de tots
aquests contrastos
parlem una mica
d'economia
i és que
un país
on la pobresa
és extrema
també és curiós
com és un dels grans
gegants
de la informàtica
i també de la industria
farmacèutica
la indústria
del software
indi
té cada cop
més rellevància
a escala mundial
i
a la Índia
viuen
prop de 20 milions
de
milionaris
que
molts d'ells
s'han fet milionaris
gràcies a la indústria
del software
moltes empreses
occidentals
han portat a la Índia
els seus departaments
d'intel·ligència
i administració
degut a que
aquest país asiàtic
posseix un dels millors
sistemes de telecomunicacions
al món
i excel·lents centres
d'investigació
i desenvolupament
de les noves tecnologies
després
curiosament
també
als anys 70
aproximadament
fa uns 30
40 anys
la Índia
va passar
a desenvolupar
una política
industrial
blocada
sobretot
en el sector
farmacèutic
i actualment
és un gran
exportador
d'aquest tipus
d'indústria
molta gent
ha buscat
similituds
i diferències
entre
dos models
econòmics
molt propers
per una banda
la Xina
i després
per una altra
banda
la Índia
tot això
també seria
un punt
important
per un proper
monogràfic
però com ja sabeu
el nom
Vinguis a mi Històries
només té 30 minuts
setmanals
per sort
o desgràcia
en aquest monogràfic
he intentat esbossar
algun d'aquests
punts
però tot això
segurament
ja seria
una altra història
avui fa 100 anys
a Tarragona
avui me perdonareu
perquè
tot i que les fotografies
de la premsa
de fa 100 anys
eren excel·lents
les còpies
que m'han sortit
de la impressora
són un autèntic
desastre
pèssimes
pèssimes
espero que
no equivocar-me
massa
i avui ve cargadeta
a la premsa
ja veureu
a més a més
en una notícia
friqui
molt molt divertida
són notícies
aparegudes
recordem
el diari
de Tarragona
tal ja com avui
fa 100 anys
16 de juny
de l'any 1909
la primera
la primera
parece
cosa resuelta
la excursión
a esta ciudad
de 700 esperantistas
que se reunirán
en Barcelona
con motivo
del Congreso
de Esperanto
el viaje
se hará por mar
en el vapor
Nuevo València
el día 11
de julio
llegando
a las 6
de la mañana
para regresar
a la capital
del Principado
a las 6
de la tarde
o sigui
el Esperanto
en aquella época
estaba en boga
muy més cara
y una altra notícia
de la Alta Societat
de ayer reunióse
la Junta de Damas
de la Tómbola de Caridad
al objeto
de tratar
de la distribución
de los fondos
que han recaudado
no habiéndose adoptado
ningún acuerdo definitivo
no obstante
como tenían noticia
de que
a causa de enfermedad
existían
entre los desvalidos
de esta ciudad
casos verdaderamente
apremiantes
una comisión
de señoras
visitó
algunas casas
necesitadas
repartiendo
75 pesetas
en partes iguales
a los siguientes
pobres
PN
que vivía
al carrer
gasómetre
32
JA
que vivía
al carrer
de Castelló
39
primera
y TA
que vivía
a la plaça Ripoll
número 10
segona
i ara
la notícia
friki
podríem dir
friki
sí una notícia
que mos ve de Londres
aquí la qualitat
del text
encara és molt més pitjor
però farem un esforç
sí
publicat
al diari de Tarragona
el diari de Tarragona
tal dia com avui
de l'any 1909
exacte
diu el següent
el doctor Hawker
de Londres
tiene un sentido visual
anormalmente desarrollado
que le permite
percibir
los cuerpos
gaseosos
y fluidos
toma ya
diu
ve a las personas
como envueltas
en un manto
en un manto de gas
coloreado
que varía de matices
según la naturaleza
de los pensamientos
del sujeto
pensau que este
mal año
1909
pensamientos
o pensamientos
pensamientos del sujeto
pensau que este
mal año
1909
y la LSD
se va a descubrir
que cree que
el año 1943
o sea que no me lo pensé
asegura
el extraordinario
observador
finalmente
que los objetos
que rodean
al sujeto
pensante
se penetran
y saturan
de dichos fluidos
coloreados
y por este medio
puede conocerse
el carácter
de las personas
sin más que tener
en la mano
algún papel
donde acaben
de escribir
o sea que
debía ser eso
que nos dió
en Laura
y
tenemos patrocinador
venga
clínica dental
de Manuel Simó
odontólogo
curación de
as enfermedades
de la boca
y de los dientes
extracciones
sin dolor
orificaciones
empastes
incrustaciones
de porcelana
pivots
puentes de oro
y demás sistemas
americanos
dentaduras artificiales
de oro
y todos los sistemas
consulta todos los días
de 9 a 1 de la mañana
y de 3 a 6 de la tarde
excepto miércoles
Rambla San Juan 66
primero
Tarragona
clínica dental
de Manuel Simó
patrocina
al non binguis
amistorias
no en binguis
amb històries
curiositats
t'havia comentat
Manel
que la curiositat
havies de vigilar
l'esquena
que no
donessin una colleja
o clatell
i és que abans
que puguis
perpadejar
a una velocitat
de 299.000 km segon
això és la velocitat
de llum
ho havíem dit
moltes vegades
les zones de la ràdio
poden donar
la volta al món
i és a dir
ara mateix
segurament
les meves paraules
s'estan
estar veient
contra el meu clatell
per exemple
de 9
o no
no
suposo que no
no fan la volta
a la tarda
se deuen expandir
la línia recta
cap a l'univers
pot ser
sí
també
és que les zones
de ràdio
poden desplaçar-se
a milers de kilòmetres
rebotant entre la Terra
i la ionosfera
i això
més d'una vegada
ho havíem dit
que segurament
els nostres
no en vinguis
a mi històries
estan
o sigui
el principi
d'est espai
de curiositats
possiblement
està allà
camí de Mart
sí
o potser
està tornant
a Mart
o potser
els sociòlegs
planetes
ens estan analitzant
estan analitzant
l'humanitat
a través dels nostres programes
al l'únic
i a mi històries
ens trauran
una gran conclusió
i jo penso
a vegades
podria ser una conclusió patètica
començant en plan
heavy metal
i no sé què
però això vol dir
que no
ens invadiran
no no
clar
potser també
pensen que estem tots creuats
i que
la humanitat
no té solució
però curios
no
pensa que
les nostres paraules
s'expandeixen
infinitament
i a més a més
viatgen gratuïtament
i gratuïtament
milions
i milions
de quilòmetres
d'anys llum
d'aquí un milió d'anys
el nomingues
a mi història
encara existirà
per alguna regió
nosaltres no
nosaltres no
en fi
són coses
de la vida
notícies
una notícia
seria que
que mai he quedat
sense aigua
bé
una notícia
també seria
que avui
no has tossit
tant
ja tinc la gola
una miqueta més
recuperada
després del trasbals
de la final
de la Champions
molt bé
deixa'm-hi primer
perquè tu portes
notícies d'aquelles
que duren i duren
jo portava precisament
aquesta notícia
que tenia a la mà
a Tarraco Pedra Pedra
exposició al Museu Nacional
Arqueològic de Tarragona
des del 10 de juny
fins al 22 de novembre
de l'any 2009
ens pots donar més informació
perquè només tinc això
Tarraco Pedra Pedra
que el tríptic
és força interessant
i que després hi ha
tota una sèrie
d'activitats
contenidors
un dels materials
constructius
per excel·lència
la pedra
a l'època romana
a part del formigó
o del morter
però
com que era la pedra
doncs he fet
una exposició
dedicada
als diferents tipus
de pedres
pedra local
pedra d'importació
quan dic pedres
no només és pedra calcària
o pedra
sinó també amb arbres
i altres pedres
sí sí
materials de construcció
materials de construcció
petris
petris
també estan els
totxanes
no?
sí sí
no
però bueno
ja estarà
està dia 22 de novembre
o sigui teniu temps
oberta al
Museu Nacional Arqueològic
de Tarragona
molt bé
i una altra notícia
tenim temps?
sí
sí
6 minuts
dona però molt
és que
saps què en Jordi
diferents tècniques
per analitzar
l'antiguitat dels objectes
sí
carboni 14
etc
doncs ara un equip
de científics
ha desenvolupat
una nova forma
d'etar objectes
arqueològics
de ceràmica
basant-se
en
en el fet
que
quan un material
ceràmic
surt
del ford
comença a reaccionar
químicament
amb la humitat
atmosfèrica
tan pront
de surt
del ford
no?
aquest procés
va continuant
durant tota la vida
doncs a partir d'aquí
s'extrau l'aigua
i es pesa
i ja
des de l'any 2003
que un equip
de les universitàries
de Manchester i Edimburgo
van descobrir
una llei
que defineix
com varia
amb el temps
la velocitat
i la reacció entre la ceràmica
i l'aigua
i llavors
poden averiguar
a partir de l'aigua
del pes
que perd
d'una manera molt exacta
diuen que de moment
està a 2.000 anys
d'antiguitat
però que possiblement
es pugui aplicar
a 10 o 11.000 anys
d'antiguitat
però només amb ceràmica
només amb ceràmica
però bé
per analitzar
moltes
moltes
èpoques
ja seria
molt vàlid
i abans que tu passis
cap a Fallon
que crec que és la propera notícia
que portes
hi ha una altra notícia
relacionada amb una exposició
i també amb la guerra civil
retallables de la guerra civil
una nova exposició
al Museu d'Història de Catalunya
ja sabeu
a Barcelona
retallables de la guerra civil
1936-1939
del 16 de juny
al 24 de setembre
del 2009
és a dir
com
els dos bàndols
van fer ús
dels retallables
per fer propaganda
de les seves virtuts
dels seus herois
dels seus mites
etcètera
i de la guerra civil
a la guerra civil
per variar
i tira perquè me toca
doncs sí
tinc a la mà
un prospecte
un tríptic
no és un tríptic
un díptic
tampoc seria
un monòptic
una quarta part
d'un dinar a quatre
molt bé
que ens parla
d'unes jornades
de reconstrucció històrica
que es faran
a la localitat
saragosana
de Fallon
a la Terra Alta
a la zona de la Franja
sí, sí
a dues hores d'aquí
aproximadament
a proper 25 de juliol
el dia de Sant Jaume
el dia que va començar
la batalla de l'Ebre
i és que aquí a Fallon
hi va haver-hi
una acció secundària
molt important
de la batalla de l'Ebre
que va acabar
en una autèntica
carnisseria
per als pobres republicans
i aquí es fa
doncs
este dia
per matí
una visita
a les trinxeres
i a les 7 de la tarda
com dic
la recreació històrica
on hi participen
diferents grups
de reconstrucció històrica
com són
Ejército del Ebro
Frente de Madrid
Línia X i Z
Frente de Aragón
Hiver Colectivo
Ay Carmela
Cavalleria San Jorge
Aviación
i Vehículos d'Època
també participa
el Ministeri de Defensa
a l'Aula Militar
Bermúdez de Castro
i podria anar
si podria anar
per més informació
crec que hi ha un blog
hi ha un blog
que és
MHMEBRO
tot junt
MHMEBRO
1938
arroba
no
això és l'adreça
perdó
mhm1938.blogspot.com
que era com el nostre blog
que teníem mort
des de fa década
que si les zones radiofòniques
estan viatjant al blog
està sota terra
el blog està enterradíssim
i això el que hi ha
una proposta
per a l'estiu
per anar fent
perquè avui
Jordi és l'últim programa
sí, l'últim programa
i per cert
ja que parlem d'estiu
tu i jo
farem alguna excursioneta
a Castellera
o com sempre
bueno, Castellera
però de Humana no
de Pedres
de Pedres
sí
bé
tindrem que tornar
al Castellet Sermella
per informar
la propera temporada
com van les excavacions
molt bé
doncs quan la Sílvia vulgui
que fiqui la sintonia final
i nosaltres ens anem
acomiadant
al No vinguis amb històries
amb el mocador
amb el mocador a la mà
ha estat un plaer també
estar amb la Sílvia García
i
te contractem
per l'any que ve
sí
ara el futur té
si ens contractarem
amb nosaltres
jo crec que sí
jo crec que també
eh
hem de parlar
dels almenys
no ho fa malament
no ho fa malament
al contrari
al contrari
encara ens caurà
l'allagrimet
i bé
no sé què dir jo
perquè
tampoc és un comiat
fins aquí
un parell de mesos
amb una seu
amb tornar
però qual cosa
és un fins ara
fins d'aquí una miqueta
fins ara
perquè el temps fa ser volant
ho veureu
sí, és relatiu
d'aquí a res
tornem a estar a l'octubre
i ja serem
això és una gran veritat
per desgràcia
ens fem vells
sí
i ens trobem una miqueta més vells
tallem
que ens fiquem pessimistes
au si au
moltes gràcies
per aquesta cinquena temporada
però deixes una cosa
que abans no he dit
teniu una dentadura preciosa
o sigui
no fa falta que aneu
amb aquests patrocinadors
amb els patrocinadors
doncs mira jo precisament demà
vaig al dentista
què em dius
no ho arreglem home
sayonara babies
adeu-siau i bon estiu
a la
a
a
a
a
Fins demà!