TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
Es connecta amb la gent.
TARRAGONA
TARRAGONA
TARRAGONA
TARRAGONA
TARRAGONA
TARRAGONA
TARRAGONA
TARRAGONA
TARRAGONA
TARRAGONA
TARRAGONA
TARRAGONA
TARRAGONA
TARRAGONA
TARRAGONA
TARRAGONA
TARRAGONA
TARRAGONA
TARRAGONA
TARRAGONA
TARRAGONA
TARRAGONA
TARRAGONA
TARRAGONA
TARRAGONA
TARRAGONA
TARRAGONA
TARRAGONA
TARRAGONA
TARRAGONA
Es tracta de dues formacions
la ciutat de Cornellà i la jesmentada marinada
amb seu a les comarques barcelonines
però amb uns vincles amb les de Tarragona molt importants.
A més d'actuar sovint en aquesta demarcació
en les seves plantilles oficials o ocasionals
i podem trobar músics procedents d'aquestes terres.
Un fet gairebé impensable fa uns anys.
Així recordem que la ciutat de Cornellà
compta amb el tarragoní Jordi Salabert com el Flavio Laire
i el tenor arrausenc Albert Voltó.
En el cas de la marinada hi trobem el riudomenc Sergi Gil
i el Flaviol, el reusenc Joan Ballart Alfiscorn,
el tarragoní Sabia Pastrana a la direcció
i la també tarragonina Carme Acuesta
que actua com a cantant en determinats espectacles.
En definitiva, dues cobles, dos plantejaments diferents
però perfectament complementaris i necessaris
tant l'un com l'altre
per completar el ric panorama actual de la música paracobla.
Molt bon dia, benvinguts a l'edició 644
de l'1-2 i seguit.
La benvinguda a la salutació de part de la Maria.
Bon dia.
Ben retrobada.
Després d'un munt de coses, entre elles el carnaval.
Sí.
Molt bé.
Tranquils.
Bé, avui tornem aquesta tarda a Perefort.
Ah, clar.
Ja la sortida...
Tindreu oportunitat de tornar a veure, doncs,
la comparsa patada entre d'altres a Perefort, recordem-ho?
Sí.
A partir de les 5, potser?
Sí.
Molt bé.
Doncs, si algú s'ho va perdre o vol repetir,
doncs sabeu que hi ha aquesta segona oportunitat
que ja es porta a terme des de fa uns quants anys.
I també salutacions del Lluís des del control de so.
Nosaltres som els que han preparat avui aquesta un dosi seguit
que comença ara mateix i que arribarà fins a dues o dues de la tarda,
que també, com és habitual, us resumim el seu contingut a tot seguit.
Un dosi seguit que portarà una nova eliminatoria de semifinals,
la quarta d'aquesta edició d'enguany de la sardana de l'any,
dues sardanes més, que podreu escoltar i votar si us ve de gust.
Després, el tema del programa, per ara, atenció,
tal com vam prometre la setmana passada,
ara que és magna festival que ja està a punt per demà al vespre,
al Teatre Metropol de Tarragona,
tots celebraran el centenari de l'Esbar Catalada d'Ensaires
i en el qual també actuaran els dos esbars,
Tarragonins i la Copla, la principal del Llobregat.
En parlarem, doncs, dins aquesta secció del programa que anomenem el tema.
A l'agenda parlarem dels primers aplecs,
encara no aquesta setmana a les comarques meridionals,
però sí aplecs ja interessants arreu del país.
Les presentacions que abans dèiem de nous discos,
algun, doncs, així amb el nom,
a partir del nom hi ha Trencador,
el Trencadisc, amb la Copla Marinada,
i després els dos discos vinculats amb la Copla Ciutat de Cornellà.
parlarem del cicle Copla Cori Dans al Palau,
de la música catalana.
És a Barcelona, però val la pena remarcar-ho,
per la seva importància i qualitat.
I més apropet, per demà, a Balls,
al Centre Cultural Municipal,
dins els actes de la 27a Trobada Nacional de Trabucaires de Catalunya,
l'espectacle del Pont de Goy al Timbaler del Bruc,
on hi participaran diferents corals
i també la Copla Tarragonina Cossetània.
I demà diumenge, a les 6 de la tarda,
se celebrarà el primer dels actes corresponents
al poblatge sardanista de la ciutat de Mataró.
Això, junt amb les xafarderies i més músiques,
fins, com dèiem, a partir,
fins a arribar a dos quarts de dues de la tarda.
De Domón, la sardana de l'any.
Obrim una nova eliminatòria del concurs de la sardana de l'any
que organitza la Federació Sardanista de Catalunya
en col·laboració amb diferents emissores,
inclús de Tarragona Ràdio.
Es tracta de la quarta de semifinals,
que confronta dues de les sardanes
que van superar la fase inicial del certamen
i que ara es juguen a ser presents
a la gran final del proper 9 de maig.
La primera de les sardanes d'avui
és per tu i Joan, de Dolors Veledric,
que interpreta la Copla Marinada.
i jo au ríspit d'avui
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
...
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Ja hem escoltat les dues sardanes d'aquesta setmana.
Ara només resta recordar de quina manera es pot participar en el concurs.
Des d'ara mateix ens podeu enviar una carta indicant la sardana que us agrada més
i les vostres dades de contacte per ser resulta guanyadors del nostre sorteig particular.
podeu escriure a Tarragona Ràdio Avinguda de Roma número 5B primer pis.
També podeu telefonar mentre realitzem el programa un dosi seguit al número 977 24 47 67 fins a dos quarts de dues de la tarda.
Igualment podeu fer per internet accedint al web de la Federació Sardanista de Catalunya fet.sardanista.cat
o bé al correu electrònic del nostre programa un dosi seguit arroba tarragonaradio.com.
Finalment, també es pot utilitzar el telèfon 905 333 328,
que és roman obert per a rebre votacions des de les 0 hores de dissabte fins a les 24 hores de dimarts,
i només admet dues trucades per número de telèfon.
No accepta votacions provenients de telèfons amb número ocult ni tampoc les efectuades fora d'olaris tal bret.
En tot cas, tingueu en compte que només seran considerats els vots que no hagin arribat com a molt tard fins dimarts vinent al vespre.
I entrem en el que anomenem el nostre tema, el tema destacat del programa d'avui.
i és evident que aquesta setmana, des de la perspectiva de Tarragona, de les comarques tarragonines,
hi ha una activitat especialment destacable, és l'espectacle de dansa previst per demà diumenge a les 7 de la tarda del Teatre Metropol,
amb motiu del centenari de l'Esbar Català de Dançaires, amb l'actuació del propi esbar homenatjat, diguem-ho així,
i els dos esbars tarragonins, el Santa Tecla i l'Esbar Dançaire de Tarragona.
Això vol dir, pel que diem, que la notícia, la importància d'aquesta actuació,
va més enllà fins i tot del que dèiem de les comarques tarragonines.
del centenari de l'Esbar Català de Dançaires.
Mereix, evidentment, de sobres que en parlem de manera prou destacada.
I ho fem de moment mitjançant telèfon amb la Montse Guerric de l'Esbar Català de Dançaires.
Català de Dançaires, molt bon dia.
Bon dia.
A veure, que una entitat cultural celebre 100 anys, poca broma, no deu ser la primera,
però poc se li deu faltar. Quina importància té, a part dels números rodons?
Mira, per l'entitat, evidentment, doncs en té molta, perquè haver perllongat la vida
al llarg de dècades fins als 100 anys per una entitat cultural a Catalunya té molta importància,
sigui un Esbar Dançaire, sigui qualsevol altre tipus d'entitat.
A nivell social, jo també penso que té un mèrit i ha de tenir un reconeixement,
des del punt de vista que les entitats culturals, a més a més de fer cultura i cadascun la seva especialitat,
la dansa en la nostra, doncs també complim un paper a la societat.
I això vol dir, doncs, que al llarg de 100 anys, en aquest cas a l'Esbar Català de Dançaires,
i en concret a la ciutat de Barcelona, doncs hi ha hagut gent interessada en aquesta entitat,
en aquesta activitat, i que ha format part d'una xarxa associativa.
I jo penso que per tot plegat, doncs, vaja, nosaltres estem molt contents.
En aquests 100 anys haurà passat de tot, evidentment, com en tots els àmbits,
però quin és el moment actual de l'Esbar? Com el podríem valorar?
En el moment actual, nosaltres creiem que prou optimista,
evidentment al llarg de 100 anys hi ha èpoques bones, dolentes, mitjanes,
i a més a més hem de tenir en compte, doncs, tots els fets socials, polítics, dictadures i de guerres
que hi ha hagut en un segle a l'estat espanyol.
Però en aquest moment, què podem veure? Doncs podem veure que,
després de la revifada de tota l'activitat de cultura popular dels anys 80,
amb la instauració dels ajuntaments democràtics, hi va haver, doncs, un gran esclat d'activitat i de participació,
que, després, evidentment, doncs, va baixar una mica o diguem-ne que es va posar en el seu punt natural.
I en aquest moment, nosaltres, diria que gairebé és el moment en els 100 anys que tenim més associats
i que, amb les memòries d'activitats anuals, l'entitat fa més activitat tan pública com a nivell intern, a nivell privat.
Molt bé, és, com deia, optimista, no?, la perspectiva, amb les dificultats que s'ho produeix a tot arreu.
Sí, no, les coses no són gens fàcils, eh? Per tenir aquesta activitat i per tenir, doncs, aquesta massa d'associats,
s'ha de treballar molt, molt, molt, i cada dia, cada dia, cada dia, sense desprestar-se ni un moment ni cinc minuts.
Com es planteja la seva activitat a l'Esbar Català de d'en Saires?
Sabem que hi ha diferents maneres d'entendre aquest món dins dels esbars.
Quina és la filosofia bàsica del vostre esbar?
Doncs, aviam, l'Esbar Català de d'en Saires ocupa una posició extrema, en una punta, diguem-ne, del panorama de totes les entitats o associacions que ens anomenem esbar d'en Saires.
M'explicaré. Segurament, perquè té 100 anys, doncs, li ha estat més fàcil mantenir els objectius amb què es va fundar,
malgrat que la manera de treballar i el tarannà de l'entitat és evident que amb 100 anys ha canviat, eh?
Aleshores, nosaltres, quan dic que mantenim una posició amb una punta de tot l'ampli ventall d'esbars d'en Saires,
el que volem dir és que per part nostra no fem ni espectacles de dansa ni noves creacions de dansa, sinó que el que nosaltres fem és documentació, recerca, investigació i difusió,
i la difusió la fem a través d'actes com el de demà mateix, de la dansa que s'ha ballat i es balla a Catalunya a les places amb motiu de les festes majors, festes patronals, etc.
Nosaltres, a part de la gent que hi hem ballat i que hi balla, que tenim balladors a partir de 4 anys, nens i nenes, fins que un decideix que ja deixa de ballar en actiu,
disposem d'una biblioteca especialitzada en dansa, d'un arxiu que va organitzar Aureli Campany especialitzat en dansa tradicional catalana
i per tant fem també una funció de documentació i de facilitar la informació que nosaltres tenim als altres esbars, assessoria de mitjans de comunicació, escoles de primària, de secundària, etc.
Vull dir que a part d'allà fem una funció també de recerca i investigació.
I diguem-ne, a l'àmbit de les danses, sabem que dins moltes esbars hi ha part del repertori a nivell de països catalans, per entendre'ns.
També treballeu en aquest sentit o no?
Nosaltres, bàsicament, fem dansa al Principat de Catalunya.
I també hi ha esbars, per exemple, sense anar més lluny aquí a Tarragona, que a part de les danses, diguem-ne, típiques, diguem-ne així, dels esbars,
participen al seguiti popular de Tarragona. No sé si vosaltres també treballeu en aquest àmbit.
Sí, sí. Això és un dels aspectes que demà, a la introducció abans de l'actuació, a partir de les 6 o una miqueta més,
es farà una introducció sobre els tres esbars i sobre l'activitat, a part que també portarem l'exposició que hem organitzat
amb motiu del centenari de l'entitat. Doncs aquest és un dels aspectes que es destacarà principalment de les tres entitats,
perquè tant les bars Santa Tegla com les bars d'Anseira de Tarragona participen en el seguiti popular de Tarragona
i nosaltres ho fem per la part de les festes de la Mercè, Santa Eulàlia, Corpus, etc. a la ciutat de Barcelona
amb la participació dels cavallets cotoners, que formen part del bestiari històric de la ciutat de Barcelona,
les colles de bastoners, el grup de serculets, etc.
En aquesta actuació de demà, què podrem veure, que és pròpiament l'actuació pel que fa l'esbar català d'Anseira?
Doncs, aviam, demà el que es veurà és una intervenció de cada una de les tres entitats intercalades,
començarà l'esbar català d'Anseira, amb dues peces.
Nosaltres hem preparat un repertori de set valls, en els que hi haurà des d'un vall de relleu de càrrecs
de ritual que es ballen a Catalunya, fins a valls més alegres i animats del cicle de carnaval,
que és el que en aquests moments acabem de deixar.
Llavors, farem una intervenció a cada un dels tres esbars dues vegades
i tancarem amb una peça que ballarem, que serà el vall de Majorales d'Ull de Molins,
que ballaran tres parelles de cada un dels tres esbars,
cada un, o sigui, cada entitat, amb la seva manera de ballar
i amb la coreografia, nosaltres, la recollida d'Ull de Molins
i els esbars de Tarragona, cadascú amb la que balla aquest part.
Molt bé, és un final d'allò que entra bé, no?
Sí, un final, a més a més, conjunt, una mica, doncs, perquè volíem també fer alguna peça,
encara que siguin tres parelles a cada esbar, doncs una peça de totes les tres entitats alhora.
Com ha sorgit aquesta actuació? Teniu relació, suposo, entre els esbars? Com ha anat?
Sí, per part de l'esbar català, fa anys que tenim relació principalment amb l'esbar Santa Tecla,
amb el que, doncs, hi ha hagut intercanvis d'informació.
L'esbar català organitzem un curs de dansa des de fa 20 anys
i hem convidat a l'esbar Santa Tecla a explicar-nos algun dels valls del seguici popular.
Però quan a l'esbar vam començar a organitzar, més que organitzar, a pensar fins i tot
què volíem fer pel centenari de la fundació, vam estar mirant arreu de Catalunya
fets destacables que complissin 100 anys.
Un dels fets destacables del centenari del 2008
era la inauguració del Teatre Metropol de Tarragona.
Llavors vam pensar que, bé, que era un fet que a nosaltres ens feia gràcia aprofitar
com per oferir el fer una actuació de l'esbar.
A més, es dona la casualitat que l'esbar català, la primera activitat que va fer a Barcelona,
va ser el Palau de la Música Catalana, que l'any 1908 també es va inaugurar.
O sigui que, d'alguna manera, era lligar dos edificis destacats de l'arquitectura modernista de Catalunya
que feien l'any passat el centenari, lligar-los amb el centenari de l'entitat.
I què podríem destacar més d'aquestes elaboracions del centenari?
Crec que ja n'heu realitzat algunes, queda alguna cosa pendent encara?
Sí, l'any passat vam començar el 12 d'abril amb el pregó al Saló de Cent.
Hem anat fent diversos actes, tant de carrer com d'actes interns de l'entitat.
I ara, en aquests moments, ens queda ja molt poca cosa.
Seria l'acte de demà.
El 18 d'abril, que fem una ballada de l'esbar català al Palau de la Música,
dins del cicle Cop, la cor i dansa.
Ens queda també la publicació d'un llibre que estem acabant de preparar sobre els 100 anys de l'entitat.
I queden un parell o tres actes, hi ha interns associats,
el sopar de comiat, el centenari...
Però, bàsicament, a nivell públic, això, l'acte de demà,
el Palau de la Música el 18 d'abril,
la publicació del llibre,
i l'exposició, que com que és una exposició que pot ser intolerant,
doncs procurarem que, si a algú li interessa Catalunya,
doncs vagi a diferents poblacions i a diferents indrets.
Molt bé, doncs de moment, el més immediat,
aquesta aglació demà a les 7 de la tarda,
al Teatre Metropol,
amb l'esbar català d'Ansaires,
tots celebrant el seu centenari,
l'esbar Santa Tecla, l'esbar d'Ansaires de Tarragona,
tots acompanyats per la Cobla,
la principal del llubregat dirigida per el Jordi Núñez.
Recordem que cal recollir invitació a la taquilla del Teatre Metropol,
i ja ho havíem anunciat en anteriors programes,
un acte previ a les 6 de la tarda al vestíbul,
una xerrada sobre les diverses formes d'interpretar la dansa tradicional i de real,
càrrec de Josep Maria Fuentes.
Doncs moltes gràcies, Montse Irec,
i que vagi molt bé.
Gràcies.
Fins sempre.
Bon dia.
I tornem a la música.
Escoltem una de les danses dels bars més clàssiques i conegudes,
la dansa de Castell d'Arsol.
Es balla per la festa major d'aquesta població a la plaça Major,
l'últim diumenge d'agost a la sortida d'ofici.
Solemne i cerimoniosa s'inicia en un passeig.
S'exactua dues vegades seguides,
i al començament de la segona ballada,
els dansers decedeixen les parelles de les autoritats presents,
encetant l'anomenada pas d'autoritats.
La que us oferim és l'excel·lent versió
que va escriure per a Cobla Joaquim Serra,
interpretada per la mateixa Cobla,
que actuarà demà el Metropol,
la principal de Llobregat,
amb Ferran Armengol a la percussió.
És la dansa de Castell d'Arsol.
Ca vaуarне i totet goteixen les parelles d'af colonies!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
la propera proclamació de la Ciutat Pobilla de la Sardana 2009
a la capital del Maresme.
En aquest acte que serà presentat per venir a Mercè Planes i Jordi Alassà,
la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona
interpretarà les deu sardanes finalistes
i es proclamarà la composició guanyadora
que reurà el premi Mataró Ciutat Pobilla 2009
i una dotació econòmica de 4.500 euros.
La selecció de les finalistes
i l'elecció de la sardana guanyadora del certamen
la fa el jurat tècnic.
Per altra part, el jurat popular,
integrat per tots els assistents al concert de demà,
determinarà amb els seus vots
després d'haver escoltat les sardanes finalistes
la proclamació dels altres dos premis del concurs
d'Iluro a Mataró dotat amb 2.000 euros
i Mataró sardanista dotat amb 1.000 euros.
Durant aquesta vetllada també seran nomenats
els sardanistes d'honor
que ostentaran la màxima representació mataronina
durant l'any del poviatge de la capital del Maresme
i recordem els substituts de les antigues povilles.
Un nomenament que s'ha decidit
que recaigui en el matrimoni format
per Assumpció Cabot i Reig i Pere Lledó i Vila.
Les tres sardanes guanyadores del Premi Mataró-Ciutat-Pubilla 2009
seran inclades en un disc
editat per l'Institut Municipal d'Acció Cultural de Mataró.
Aquest temps municipal també editarà
les pasticeles de les sardanes Mataró-Ciutat-Pubilla
de la sardana 2009,
Diluro-Mataró i Mataró-Sardanista
que seran distribuïdes a totes les cobles.
El disc serà enregistrat
per la coble Sant Jordi, ciutat de Barcelona
i a més de les tres peces premiades
en el certamen musical convocat especialment
per aquesta ocasió,
s'inclouran altres nous sardanes
dedicades a Mataró i als seus habitants
amb obres de Ramon Rossell,
Isabel Medina,
Josep Sancho Marracó,
Simó Comas,
Conrat Salor,
Ricard Viladasau,
Martí Ria Font,
Antoni Vilamanyà i Carla Soler.
El passat 18 de febrer
va tenir lloc la roda de premsa
de presentació del programa d'actes
que s'han de desenvolupar
a gran de la designació que ha fet
la Federació Sardanista de Catalunya
en nom de l'obra del Vallet Popular de Mataró
com a Ciutat Pobilla de la Sardana de 2009.
Uns actes que encorren l'arribada
de la Flama de la Sardana
al procedent de la Ciutat Pobilla
de l'any 2008,
Sant Climent de Llobregat,
la inauguració del nou monument a la Sardana,
un concert al teatre monumental,
diverses ballades de sardanes
i la participació d'altres elements
de les festes mataronines
com l'àliga,
la família Robafaves
o la colla dels caprossos.
I una altra roda de premsa
i es va presentar al Trencadisc
el darrer treball discogràfic
de la Cobla Marinada
que recull l'activitat innovadora
i experimental
que caracteritza aquesta formació
al voltant de la música de Cobla.
També es van donar a conèixer
la nova pàgina web
i el nou logotip de la formació.
D'altra banda,
avui dissabte a les 10 de la nit
i al Teatre Principal de Badalona
s'oferirà un concert de presentació
organitzat conjuntament
amb Badalona sardanista.
La primera part
la formen una selecció
de peces i obres del Trencadisc
destacant les dels seus components
David Estanyol i Xavi Pinyol
així com la primera audició
de l'obra 25 anys d'aventures
de Martimón
que serà dirigida
pel propi compositor.
La segona part
la formen obres inèdites
i adaptacions mai escoltades
i interpretades
que resumeixen
alguna de les futures propostes
de la Marinada
com l'adaptació per a Cobla
i tres fiscors
del concertino
per a trombols
soludista i orquestra
de David.
També es podrà escoltar
l'adaptació per a Cobla
Sacció i Percussió Llatina
del Mambo
per a los Roperos
de Tito Puente
i altres balades americanes
com en el Sentimental Mood
de Dick Ellington
o George R. Maiming
de Hogi Carmichael.
Aquestes últimes peces
són fruit del treball
que la Marinada
ha iniciat
amb el prestigiós pianista català
i Premi Nacional de la Música
a l'any 1992
Francesc Burrull.
En el concert
també participaran
les veus solistes habituals
en els espectacles de Marinada
la taga arragonina
Carme Cuesta
i Eva Trullàs.
També avui tindrà lloc
un altre concert
que cal remarcar.
Serà la segona sessió
del cicle Cobla
Cori Dansa
al Palau de la Música
a Barcelona.
Començarà a les 7 de la tarda
i amb el lema
per primera vegada
tres tibles junts
ja que al costat
de la Cobla
la principal de la Bisbal
dirigida per Francesc Assú
hi actuaran
tres dels més destacats
intèrprets del tible del moment
Armand Franco
Lluís Pujals
i Jordi Vilaró.
El programa inclou
les sardanes matinada
de Juli Garreta
Plenitud
que és una estrena
de Francesc Assú
Teresa de Vicent Bou
Sant Pere de Roda
de Francesc Basíl
Gallardia de Conrat Saló
el nou mestre
de Lluís Pujals
Caprici de Joan Elías
i la matinera
de Josep Serra.
També s'oferirà
una adaptació
per a tres tibles
del poema
Callaberesc
per a la Cobla
Tirant l'Ublanc
de Joan Lluís Moradet.
Des de fa uns anys
la Fundació Universal
de la Sardana
treballa per donar
a conèixer la sardana
i els seus valors
a l'areu del món.
Segurament
l'activitat més important
és la de portar
aquesta dansa
a lliure
on es facin
uns Jocs Olímpics
tot cercant
el màxim ressò.
Avui la relíquia
no viatjarem
gaire lluny en el temps
ja que ens situarem
a l'any 2000
el de les Olimpiades
a Sydney.
En aquella ocasió
a més de la presència
de dansaires
hi va haver l'estrena
d'una sardana
escrita per un prestigiós
músic australià
Paul Stamhoff
que ajunt
a un ampli repertori
de música catalana
va interpretar
una orquestra
de músics
d'aquell país
als quals
s'hi va afegir
al català
Joan Jordi Baumala
interpretant la tenora.
Ara escoltarem
aquella peculiar sardana
sobretot
perquè està més pensada
com a peça de concert
que per a ser ballada.
És l'Olímpic
Sydney Sardana 2000
de Paul Stamhoff
interpretada
per la de Sydney
i sardana
en sembla.
un Jordi Baumala
tenora
i la direcció
de Ben McPherson.
i la direcció
de Ben McPherson
i la direcció
de Ben McPherson
i la direcció
i la direcció
i la direcció
de Ben McPherson
de Ben McPherson
i la direcció
de Ben McPherson
i la direcció
de Ben McPherson
i la direcció
de Ben McPherson
i la direcció
de Ben McPherson
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ara, ara ara arriba el nostre temps de les safarderies.
de les seferderies, amb pitos
inclòs d'aquells que a vegades s'escolen
com a menys t'ho esperes
Bé, comencem parlant
altra vegada de carnaval, encara que
aquesta rona ja l'hagin deixat enrere
però ara ens n'anirem cap a Sant Feliu
de Guixols, perquè
el seu carnostaltes
com que totes les poblacions tenen els seus trets
característics, i allà el que fan
és una mena d'ajuntament alternatiu
on s'inventen regidories
i en guany hi ha hagut, per exemple
la regidoria de cultura
i sardanes mal comptades, així és com
l'anomenaven, en el sentit
de l'humor, i també
hi ha posats a dir, el departament
que inclou aquesta regidoria
el departament de festes i sopars
de baix cos
es veu que el rei del carnostaltes
va fer una moció de censura
i un cartipàs alternatiu a l'actual
govern local, afímer evidentment
aquest regnat
o aquest
govern del carnostaltes
com correspon a aquesta festa
però mirem guany amb aquesta al·lusió
al departament de cultura i sardanes mal comptades
i al departament de festes i sopars
de baix cos
poca urbana
i encara que la Maria em renyi
recordarem
sí, perquè li fa mandra
amb aquest temps
aquesta altra oportunitat
de veure-ho a la patada
la comparsa
sardanyista de Tarragona
recordem-ho potser a les dades
a Perefort
a partir de les 5 de la tarda
molt bé
si aquells que s'ho vau perdre
o voleu tornar a veure'ls
ja ho sabeu
aquesta tarda
a les 5
aquí a propet
a Perefort
i per cert
a la ballada de sardanes
que us hem anunciat per demà
a Cubilles
a la plaça de la Vila
actuació de la Cobla Reu Jogo
on imaginem
que ja hi actuaran
les noves incorporacions
d'aquesta nova temporada
en aquesta formació
que inclou dos músics nous
tarragonins
el Xavier Idiarte
com a trombó
i el Flaviol
el tarragoní també
a l'Eix Baquer
doncs
benvinguts
en aquesta
en aquesta formació
a hores d'ara
la que gaudeix
de més prestigi
aquí a les comarques
tarragonines
i una altra cobla
la cobla original
la cobla contemporana
original
perquè munta espectacles
divertits
molts
promou molts enregistraments
discogràfics
alguns també divertits
perquè recullen
aquests espectacles
com aquelles sardanes
amb música de pel·lícules
la setmana passada
n'escoltàvem
una altra mostra
però també promou
en altres col·leccions
com una de sardanes
senceres
i la que anomenem
contemporanis
que ja és a punt
d'arribar
al setè volum
que precisament
l'han estat enregistrant
entre dissabte passat
i avui
ara en aquests moments
deuen estar
en aquesta tasca
d'enregistrament d'un disc
d'una col·lecció
que ofereix
únicament
exclusivament
sardanes
d'autors actuals
actors vius
potser de diferents edats
però amb molta preferència
pels autors
ja més aviat
tirant a joves
i que porten
coses noves
a la sardana
i que presenten
les seves candidatures
per a aquestes sardanes
o tabla
recent registrades
ells fan una tria
i al final
surten uns enregistraments
que venen a ser
una mostra
d'allò més recent
que fan
l'àmbit
de la sardana
ja gairebé
marxarem
bueno
queden uns sis minutets
perquè volem aprofitar
per tornar a escoltar
una peça
que us oferíem
fa 15 dies
crec
de fet
no és una peça
sinó que són moltes
és una mena de pupurri
que ens van fer arribar
la gent de la cobla marinada
que és una mostra
una mena de mostrari
com aquells que porten
els viatjants
amb el bo i millor
dels seus productes
d'aquest espectacle
que presenten
aquest cap de setmana
que és també
un recull
de les diferents coses
que han anat oferint
fins ara
més enllà
de la tasca habitual
de les cobles
i d'altres
que tenen en projecte
observareu
si us ho vau
perdre
la setmana anterior
que ho vam escoltar
que intervé
la tarragonina
Carme Cuesta
aquesta excel·lent cantant
que ofereix
una versió
diferent
entre altres
d'aquell espectacle
Flor de nit
de Goy de Gom
on ella mateixa
ja intervenia
i en aquest cas
ho fa acompanyada
de cobla
és aquest pupurri
del trencadisc
amb la cobla marinada
amb la qual
ja enfilarem
la recta final
del programa
de Goy de Goy de Goy...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!