El campanar
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcabisbat de Tarragona.
Cordials salutacions, amics i amigues del campanar, en aquest diumenge 27 de setembre, 26è diumenge de durant l'any.
Ens retrobem en aquest punt del diàl en una nova emissió d'aquest programa, fruit de la cooperació d'aquesta, la seva emissora preferida,
i el Departament de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcabisbat de Tarragona.
Com sempre, en Santi Grimau al control tècnic i Montse Sabater al micròfon, els desitgem un feliç diumenge.
Els quatre vents
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
A vegades, la secció de cartes al director dels diaris perllonga polèmiques sobre qualsevol assumpte.
Fins i tot, en recordo, una sobre els mitjons de Rombes.
Em va interessar la que es va desenvolupar el diari The Times de Londres a partir d'una idea legislativa per a suprimir de l'educació primària els conceptes bo i dolent.
Uns lectors deien que tots tenim una consciència que ens diu, en línies generals, el que està bé i el que està malament, i que això ens inspira la conducta.
Uns altres argumentaven, en un exercici de relativisme, que són convencions socials les que estableixen el que està bé i el que no,
que poden canviar segons els països i amb els temps.
Penso, sobre això, que si bé unes actituds es regeixen pels costums, canviants o les modes,
hi ha actes humans objectivament dolents i d'altres que són objectivament bons.
I això és així perquè la persona és lliure i, per tant, responsable dels seus actes després d'un judici de la seva consciència.
Hi ha una moral natural, anomenada així perquè Déu la va infondre en la nostra naturalesa
i que l'escoltem per la veu de la consciència, que explica que matar, robar o fer mal als altres són sempre actes condemnables moralment,
no només a partir de Moixés i el lliurament dels deu manaments, sinó des d'Adam i Eva.
Les conductes de Caín i Abel en són una mostra.
Això, no obstant, no es pot pensar que sempre i en cada cas concret sigui fàcil distinguir el que és bo del que no és.
És correcte de l'improcedent.
Per això hi ha la formació de la consciència de cadascú i els mestres de moral que durant segles han actuat com a consellers en l'acompanyament espiritual.
El catecisme de l'Església Catòlica, per aclarir aquests temes, ensenya que la moralitat dels actes humans depèn de l'objecte de l'acte i de la intenció de qui el realitza.
I mostra que un acte bo, per exemple pregar, pot ser desordenat si la intenció és dolenta, per a ser vist, presumir de piadors, etc.
En canvi, una intenció bona no salva una acció si és dolenta, com blasfemar, matar, condemnar un innocent, etc.
El principi tan conegut que la fi no justifica els mitjans acostuma a ser una regla de conducta molt útil.
Sent això així, no tot és blanc i negre en els actes concrets de la vida diària i cal atendre les circumstàncies de l'acció.
Si bé aquestes no poden qualificar els actes per si mateixos, si modificar la seva qualitat moral,
sí que agreugen o atenuen la responsabilitat del subjecte, per exemple, actuar per por a la mort.
Distinguir el que és bo del que no és bo, però no és una cosa pròpia només de persones preparades, capaces de fer disquisicions,
sinó que és a l'abast de qualsevol persona de consciència recta que actuï amb el sentit comú de la moralitat que du en l'ànima.
Adéu-siau.
Aquest diumenge, les lectures de la missa dominical són les corresponents al diumenge 26è del temps ordinari.
Heu-sací al passatge de l'Evangeli d'avui en la sanificació de l'Associació Bíblica de Catalunya,
seguida pel comentari del seu president, mossèn Joan Magí.
Joan digué a Jesús.
Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom per atreure dimonis,
i hem mirat d'impedir-ho perquè no és dels que hi venen amb nosaltres.
Jesús respongué.
No li ho impedi-ho.
Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi.
Qui no està contra nosaltres està amb nosaltres.
Tothom qui us doni un got d'aigua pel fet que sou de Crist,
us asseguro que no quedarà sense recompensa.
Però el qui fa caure en pecat un d'aquests petits que creuen en mi,
més li valdria que li lliguessin el coll una mola de molir i el tiressin al mar.
Si la mà et fa caure en pecat, talla-te-la.
Val més que entris a la vida sense mà,
que no pas que vagis amb totes dues mans a l'infern,
el foc que no s'apaga.
Si el peu et fa caure en pecat, talla-te'l.
Val més que entris a la vida sense peu,
que no pas que siguis llençat amb tots dos peus a l'infern.
I si l'ull et fa caure en pecat,
arrenca-te'l.
Val més que entris al regne de Déu amb un sol ull,
que no pas que siguis llençat amb tots dos ulls a l'infern,
on el cuc no mor i el foc no s'apaga.
Tothom serà salat amb el foc de la prova.
La sal és bona,
però si perd la celebró,
amb què la tornareu salada?
Tingueu sal enmig vostre
i viviu en pau entre vosaltres.
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures dominicals
a càrrec de mossèn Joan Magí
El dia 27 de setembre
ens trobem el diumenge 26 d'obre d'un any.
Aquí entra...
De quin grup ha de ser aquell que fa el bé?
Jesús diu que sigui del grup que vulgui.
La qüestió és que faci el bé.
perquè el Joan li digui a Jesús
Mestre, n'hem vist un que es valgui del teu nom
per atreure dimonis
i hem mirat d'impedir-ho
perquè no és dels que venen a nosaltres.
I Jesús,
que és l'expressió, la manifestació,
la presència del Déu
que es defineix alliberador,
doncs diu
Home, sí, per això hi som tots,
per alliberar els altres,
per treure totes aquelles cabòries,
totes aquelles ignoràncies,
totes aquelles mentalitats
que encaminen cap al mal
i fan encaminar els altres cap al mal.
Per això Jesús diu
no ho heu de fer sempre o bé,
ni que sigui donant cot d'aigua,
pel fet que sou de crisi,
us asseguro que el que fa això
no quedarà sense recompensa.
En canvi, si es contribueix
a que un altre es despisti,
doncs malament.
Perquè si tu fas una acció
que despista els altres,
val més que no faci res.
Si tu dius paraules
que enreden la troca,
val més que no diguis res.
I si tu vols anar per un camí
que no porta enlloc,
val més que no caminis.
i aleshores
és el que ens diu Pau.
Què busquem?
Què busquem?
Busquem l'hora a la plata?
S'hi rovellaran.
I el rovell farà de testimoni
contra aquells que el tenen.
Què busquem?
Què busquem?
Busquem, doncs,
ser rics?
No.
Diu,
d'on vénen les crisis?
Diu, Jaume,
el jornal que es catimava
els que segaven els camps
clama el cel
i el clam dels segadors
ha arribat fins a les orelles
del Senyor
de l'univers.
I aleshores diu,
per què ens hem d'engraixar?
Diu, us heu anat engraixant
per el dia de la matança.
Heu condemnat el just,
l'heu assassinat
i ell no s'ha resistit.
Paraules de la carta de Sant Jaume.
Però si actuem
a l'actitud
que ens diu Jesús,
afavorint tots aquells
que treballen per la pau
i per l'alliberament,
aleshores estem
en el bon camí.
Una onada de violència juvenil
ha recorregut carrers i places
de diverses ciutats d'Espanya
durant aquest estiu.
Els caps de setmana
s'han convertit
en dies d'enfrontaments
entre forces de seguretat
i joves que,
impulsats per la droga
o l'alcohol,
o les dues coses
han provocat
el darrulls
en ferits
i destrosses materials.
En un to menor,
la nostra ciutat
tampoc s'escapa
de brots de violència,
afortunadament molt menors
que els que tots hem vist
per la petita pantalla.
Per adonar-se'n
que alguna tampoc
funciona aquí,
només cal donar
un tomb
als caps de setmana
pels serveis d'urgència
dels hospitals.
tindrem ocasió
de veure algú
a la vora
del coma etílic
amb el cap vedat
d'un cop d'ampolla
o com un zombi
perfecte
de les drogues sintètiques.
Per anar al fons
del problema,
cal preguntar-se
per la formació
de la joventut,
una formació
que té dos eixos,
el familiar
i el docent,
família i escola.
Aquest és el punt
de pertence
per erradicar
aquest greu problema social.
Mentre a casa
hi hagi
una gradual pèrdua
de valors
i la política educativa
es fonamenti
sobre la indolència
i no sobre els principis
de l'esforç,
la responsabilitat
o la qualitat
de l'ensenyament,
veurem aquestes
lamentables imatges
que les cadenes
de televisió
ens ofereixen
puntualment
cada cap de setmana.
Qui tingui oïdes
que escolti
Un comentari
de mossèn Ricard Cabré
Bons amics,
salvem la Terra
que és de tots.
Diu Desmond Tutu,
el que visu a mèrit
del cap de Sud-àfrica,
els pobres del món
es veuen perjudicats
per un problema
que no han creat.
Es tracta
de l'escalfament
del planeta
i les conseqüències
que comporta
per a tot el món
però sobretot
per als països pobres.
És un fet
que l'escalfament
del planeta
en un segle
ha augmentat
gairebé un grau
i que si no
s'hi posa remei
a temps
s'anirà intensificant
amb les conseqüències
corresponents.
NUT,
programa
de les Nacions Unides
pel Desenvolupament,
anomena
cinc conseqüències
del canvi climàtic.
Primera,
augment de precipitacions
en les regions altes
i disminució
en els subtropicals
amb intensificació
de la sequera,
i per tant també
de la misèria
en països tòrrids,
acostumats ja molts d'ells
a sobreviure
amb menys de dos dòlars
al dia.
Segon,
menys disponibilitat
d'aigua
amb progressiva
desaparició
de les glaceres
i les neus
perpètues.
Això vol dir
que segons els pronòstics,
l'any 2080,
dos mil milions
de persones
quedaran gairebé
sense aigua.
Només el Perú,
des de 1970,
ha disminuït
d'un 20 a un 30%
la superfície
de les glaceres.
Els conreus
de secar
es veuran
greument afectats.
L'aigua
és indispensable
per a la vida,
vol dir que fàcilment
es creiran conflictes
entre nacions
per a l'aprofitament
dels rius.
Conseqüència d'això
pot ser una migració
més intensa
vers els països
del nord.
El dret a la vida
està per damunt
de tot altre dret.
Tercer,
augmentarà
el nivell del mar
i el risc
de fenòmens
meteorològics
extrems
per a l'escalfament
de l'aigua del mar.
Aumentaran
els episodis
de sequeres,
inundacions,
tempestes tropicals,
etc.
Quart,
s'incrementarà
el ritme
d'extinció
d'espècies
tan animals
com vegetals,
sobretot
si l'escalfament
arriba a dos graus.
Els aigüamolls
aniran desapareixent
i a la vegada
desapareixeran
les espècies
que hi tenen
el seu hàbitat.
La regió àrtica
és una bona mostra
que el canvi climàtic
no és una amenaça futura,
sinó ja una realitat actual.
En els últims 50 anys,
la temperatura mitjana
de la zona
que va des d'Alaska
fins a Sibèria
ha augmentat
en 3 graus i mig.
Cinquè,
els canvis
tindran un impacte
negatiu
sobre la salut,
influiran
en l'increment
de determinades malalties
com la malària,
el dengue,
recordem només
el còlera
que va fer estralls
a Etiopia
després de les últimes
inundacions.
Els culpables
són bàsicament
els països del nord.
El nucli
del problema
del canvi climàtic
és que el planeta
no dona l'abast
d'absorbir
els gasos
d'efecte
d'hivernacle,
sobretot
el diòxid
de carboni.
Hi ha proves
científiques
que relacionen
l'augment
del CO2
amb l'increment
de la temperatura
mitjana
del planeta.
També té clar
que cal cercar
fonts d'energia
menys contaminants
però ningú
no s'atreveix
a canviar
el seu tren
de vida.
Estem acostumats
a viure bé
i amb tot confort
i no ens adonem
tots plegats
del mal que fem
a les generacions futures.
Els gasos contaminants
difícilment
es disolen
i l'atmosfera
s'està carregant
cada vegada més.
Ens estem jugant
al futur
del planeta.
No és un problema
d'un o dos països,
és un problema global
que afecta
tot el planeta
i amb això
no s'hi pot jugar.
Sembla
que es va prenent
una consciència
cada vegada més viva
i més ampla
de la magnitud
del problema.
Esperem
que la reunió
de Copenhague
de 2010
s'arribi
a acords
més seriosos
i més exigents
per a tots els països,
sobretot
pels qui emeten
una quantitat
més gran
de CO2
a l'atmosfera.
Les grans
resolucions
depenen
dels polítics.
Les petites accions
depenen
de tots nosaltres,
tant en l'ús
de l'energia
com en la utilització
de l'aigua
com en la contaminació
del nostre medi.
És per un deure
de solidaritat,
sobretot
en les generacions
futures,
que hem de posar
tots els mitjans
al nostre abast
per fer una millor
utilització
de la natura
i dels béns
que ens proporciona.
Amics,
fins un altre dia,
si adéu plau.
amb data
de 15 de setembre
del 2009,
el senyor
arquebisbe,
doctor Jaume Pujol
Balcells,
ha signat
els següents
nomenaments
per un termini
de tres anys.
mossèn Agustí
Ayats Badia,
capellà
del Centre Penitenciari
de Tarragona,
mossèn Jaume
Gené Nolla,
capellà
del Col·legi
Sant Pau Apòstol
de Tarragona,
mossèn Lluís
Simón Pasqual,
conciliari
de la Fraternitat
Cristiana
de Persones
amb Discapacitat,
frater.
mossèn Pere
Joan Figueres
Roca,
conciliari
adjunt
de la Fraternitat
Cristiana
de Persones
amb Discapacitat.
mossèn Joan
Maria Ferrer Calvo,
diaca
adscrit
al Servei Pastoral
de l'Hospital
del Vendrell.
El senyor
Francesc
Ortif
Jiménez,
representant
de la titularitat
dels següents
col·legis,
Sant Pau Apòstol
de Tarragona,
Sant Pau
de Reus
i Mare de Déu
de la Serra
de Montblanc
i director
gerent
de la Fundació
Sant Fructuós.
Per altra banda,
el senyor
arcabisbe
ha signat
aquests altres
nomenaments
per a un període
de quatre anys.
mossèn Josep
Bufarull
Baciana,
conciliari
de l'Agrupació
de Confraries
i Germandats
de la Setmana
Santa de Valls.
El pare
Josep
Armengol
Torrent,
conciliari
de la Germandat
de la Puríssima
Sang
de Nostre
Senyor
Jesucrist
i de la Confraria
del Daballament
amb dues
de la Parròquia
de la Mare
de Déu
del Lledó
de Valls.
Tarragona
Tarragona
Tarragona
Missionera
una finestra
a la realitat
missionera
oberta
des de la
Delegació
Diocesana
de Missions
i Cooperació
entre les Esglésies.
Déu vos guard.
El pròxim dijous,
dia 1 d'octubre,
celebrarem la festa
de Santa Teresa
de l'Infant Jesús,
patrona
de les Missions.
Teresa de Lisier
va néixer a Lensón,
Normandia,
França,
el 2 de gener
de 1872.
És el nou fill
de Lluís Martín
i Sèria Maria Guerin.
Entrarà al Convent
de Carmonites
Descalces de Lisier
el 1888
a l'edat de 15 anys.
Morir el 30 de setembre
de 1897
als 25 anys d'edat.
La vocació missionera
de Teresa
es consolidar
tot llegint
els textos de Sant Pau
sobre el cos místic.
La caritat
em fó la clau
de la meva vocació.
Vaig comprendre
que l'Església
té un cor.
Vaig comprendre
que l'amor
tenia en si
totes les vocacions.
Per fi he trobat
la meva vocació.
La meva vocació
és estimar.
En el cor
de l'Església,
la meva mare,
jo seré l'amor.
La doctrina missionera
de Teresa de Lisier
té una aplicació
concreta
en les cartes dirigides
durant dos anys
als seus germans,
com ella deia,
missioners.
La seva preocupació
missionera
queda centrada
en el que podríem dir
cooperació,
principalment,
en l'oració,
el sacrifici,
l'almonya
i el suscitar
a vocacions
missioneres.
Tot ho faria
per les missions
i per tots els llocs
de missió,
així caminar
malgrat la fatiga
i el dolor.
Ella deia,
veig que
solament el sofriment
és capaç
d'engendrar ànimes.
Les cartes
als qui tenia
com a germans
missioners
són una veritable
tractat
de cooperació
missionera.
En visitar
el Corisseu
de Roma
naixia en ella
el que en deia
el martiri
missioner,
que consistia
en estimar
sofrint.
Ella deia,
les ànimes
me les vol
donar
per la creu.
Sols el sofriment
pot engendrar
ànimes
a Jesús.
Molt poc temps
després de la seva mort,
degut a la correspondència
mantinguda
amb diversos
missioners,
era anomenada
germana dels missioners.
Ella havia escrit
Voldria plantar
en terra d'infidels
la teva creu
gloriosa,
anunciar l'Evangeli
a les cinc parts
del món
i també,
ja que no puc
ser missionera
en acció,
he volgut ser
missionera d'amor
i penitència.
El papa
Pius XI
la va canonitzar
i el 14 de desembre
de 1927
el mateix
papa
Pius XI
la nomenava
patrona principal
de les missions,
al mateix nivell
que Sant Francesc
Xavier.
Adéu-siau.
Visble de fons
no trobo
cap sortida
corro de pressa
però no sé on va
però no sé on va
estic partida.
I ara obrim el micròfon
a l'Elisenda Roig
que ens parlarà
d'unes vivències
a l'Àfrica.
És l'espai
de la delegació
diossesana
de pastoral
de joventut.

el camí s'ha de seguir fent a nivell interior,
amb tot allò après
en aquest país de somriures
i de mirades d'aquelles que quan les observes
saps que no tens prou vida viscuda
per entendre-les del tot.
Quins grans dies els que estem vivint aquí!
Sembla mentida
com tot allò que havíem organitzat a Tarragona
ja vagi cap a la recta final.
Sé que com a últim escrit
aquest hauria de ser
una mena de valoració,
però hi ha tant i tant i tant de viscut aquí
que em col·lapso només de pensar
en organitzar totes les sensacions,
les persones, les rialles
i fer-ne un resum.
Començaré per explicar que el diumenge passat
va remanar una missa de rituals a Iruà,
un ritual aprovat per Roma
fa uns 20 anys
i que només es realitza aquí al Congo.
Quina missa més maca!
Va durar dues hores i mitja,
però ens van passar volant.
Les cançons eren tan alegres
i les persones les cantaven
amb tant de sentit
que em van posar la pell de gallina
a cadascuna d'elles.
I tot just al matí anterior
havíem anat a un hospital mental,
prop d'en Passa.
A dia d'avui d'hospitals
ja en té ben poc,
perquè la situació en la que es troben
les infraestructures
i, en conseqüència,
els malalts que hi resideixen
és de misèria absoluta.
Degut a la pobresa tan salvatge
que pateix tot el país,
l'hospital mental que vam visitar
ha estat víctima de constants robatoris.
Les toveries de l'aigua,
els vidres de les finestres,
les xapes de les taulades,
llits, mobles,
la cuina tota arrasada.
I com que els malalts mentals,
des de les estructures de poder,
no estan ni reconeguts com a tals,
ningú impedeix tot aquest desballestament
i ja ni tan sols hi ha personal
que se'n cuidin.
Per sort de tots,
un grup de dones,
totes elles mares de família,
hi van dos dies a la setmana
a netejar-los i a portar-los i menjar.
Va ser una lliçó
veure com aquestes dones
anaven gratuïtament a cuidar els malalts
i pagaven amb els seus diners
el menjar que els hi portaven.
Impacta el contrast d'adonar-se'n
que la misèria material
no sempre va acompanyada
de misèria humana,
de misèria com a persona humana.
Bé, m'acomiado dient
que ara el camí segueix,
no des del Congo,
sinó des de les nostres cases,
en cada una de les nostres quotidianitats,
cada dia,
perquè la missió no s'esdevé
únicament als països empobrits.
I arribem al temps del bloc.
Com ja saben,
un comentari escrit i llegit
pel nostre company
en Didac Bertran.
De què ens parlaràs avui?
Hola, Montse.
Hola, estimats amics
i amigues oïdors.
Doncs avui parlarem
del diaconat permanent.
Endavant!
Tinc uns quants amics
que són diàques permanents
i per això em va alegrar
que amb motiu del dia del diàque
en la festa Sant Llorenç,
diàque i màrtir,
celebrada el passat 10 d'agost,
el cardenal Claudio Hums,
prefecte de la congregació
per al clergat,
envies una carta
als diàques permanents
en la qual transmetia
en nom de la Santa Seu
la satisfacció i agraïment
pel servei que ofereixen
mitjançant un ministeri
que ha experimentat
un extraordinari floriment
en les últimes dècades.
Cada vegada amb més força,
l'Església descobreix
l'inestimable riquesa
del diaconat permanent,
deia al començament
de la carta
al prelat brasilè
els gairebé
35.000 diàques permanents
a tot el món.
Quan els bisbes
arriben a la congregació
per al clergat
en ocasió
de les visites
a l'Àmina
es comenta,
entre altres,
el tema del diaconat
i tots els prelats
mostren
la seva satisfacció
i la seva esperança
en la tasca
dels diàques permanents.
Tot això
ens omple
de la immensa alegria,
reconeixia
el cardenal Hums.
L'Església
els dona
les gràcies
i al mateix temps
reconeix
el lliurement
i el treball
ministerial,
afirmava.
Després,
el cardenal
encoratjava
els diàques permanents
a caminar
per la via
de la santedat
personal
per tal
que visquin
una intensa
vida de pregària
i d'espiritualitat
diaconal.
D'això,
aclaria,
depèn
sobretot
l'eficàcia
del seu ministeri.
Cal recordar
que el diaconat
permanent
va ser reintroduït
a l'Església
per decisió
del Consell
Vaticà II
i que
dels 309
diàques
permanents
que hi havia
al món
l'any 1980
s'ha passat
als més
de 34.000
d'aquests moments.
A la nostra
xidiòcesis
en són 7.
Segons dades
de l'anuari
pontifici
el 47,3%
dels diàques
permanents
està en
Amèrica del Nord
i el 32%
a Europa.
En general
creixen
un 2,5%
cada any
la qual cosa
indica
que les coses
no estan
tan malament
com alguns
malestrucs
pretenen.
Finalment,
cal recordar
que avui
diumenge
27 de setembre
a les 6 de la tarda
i a la Catedral
de Tarragona
el senyor
arquebisbe
presidirà
l'enviament
de catequistes.
Enguany,
a més de la benvinguda
als catequistes,
la preparació
de la celebració
i l'Eucaristia,
hi haurà
el lliurement
simbòlic
del catecisme
Jesús és el Senyor.
i això és tot per avui
i res més
fins al proper diumenge
si Déu vol.
Feliç setmana
a tothom.
Feliç setmana
a tothom.
Feliç setmana
a tothom.
Feliç setmana
a tothom.
a tothom.
Feliç setmana