El campanar
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcabisbat de Tarragona.
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcabisbat de Tarragona.
Com sempre, en Santi Grimau, el control tècnic i Montse Sabaté al micròfon, els desitgem un feliç diumenge.
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcabisbat de Tarragona.
Els quatre vents. Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guarda.
En contemplar el Nadal, la feliç i discreta entrada del Fill de Déu a la història humana,
podem preguntar-nos què hauríem fet nosaltres per a dissenyar un pla de salvació de la humanitat.
Segurament, se'ns hauria ocorregut que el personatge esperat pels profetes i pel poble des de fer tants segles
irrompés en el món revestit de poder i majestat, que neixés a Roma, centre de l'imperi,
o a Jerusalem, la gran capital política i religiosa de Palestina, si es tractava que neixés allí.
Déu va fer justament el contrari.
Va buscar un petit llogaret, en Bethlehem, i allí una cova que servia d'estable als animals
i ningú no es va assabentar aquella nit del fet excepte un grup de pastors
que guardaven els seus ramats per les proximitats.
A l'edat mitjana, a la presència de la Mare de Déu i de Sant Josep,
els artistes van afegir-hi, amb fins teològics, la d'un bou i una mula.
I aquest va ser l'escenari.
L'amo del món no va trobar posada.
El fill de Déu neix enmig d'un paisatge meitat desert,
meitat camp conreat amb abundància de blat i presència de vinyes i oliveres, figueres i palmeres.
El pa de blat i el vi els prendrà després prestats de la naturalesa
per a convertir-los en el seu cos i la seva sang.
Les fulles de palmera saludaran la seva última arribada a Jerusalén
abans que les oliveres de Getsemaní siguin testimonis de la seva agonia
i després que el caminant visités una figuera i la trobés sense fruit.
Jesús ve al nostre encontre enmig del paisatge i de la història.
August, Pilat, la dinastia dels Herodes...
eren les referències polítiques del moment.
De manera paradoxal, aquelles persones principals seran actors secundaris des de llavors,
acompanyament d'aquell nen que va transformar el món
fins al punt de dividir el temps en abans de Cris i després de Cris.
En aquest punt, desitjaria que cadascun de nosaltres considerés si Jesús forma part del nostre paisatge vital,
si sentim a prop la seva presència.
M'agradaria que penséssim si en la nostra vida personal hi ha un abans de Cris i un després de Cris,
potser no tan visible com en l'apòstol Pau, però reconeixible.
Si hem trobat ja l'agradable companyia del Déu fet home,
esforcem-nos a ser dignes d'aquesta presència.
Si no és així, aprofitem la seva crida en aquesta nit màgica del Nadal,
com els pastors, i descobrirem una notícia que ens omplirà de goig.
No hi ha felicitat més gran que la que ens va preparar Jesús amb el seu naixement,
els seus llargs anys de vida amagada i la seva predicació, passió, mort i resurrecció.
Feliç Nadal i els meus millors desitjos per aquests dies i per a sempre.
Adéu-siau.
Aquest diumenge, les lectures de la missa dominical són les corresponents al diumenge 4 d'Advent.
Eus a si el passatge de l'Evangeli d'avui en la sanificació de l'Associació Bíblica de Catalunya,
seguida pel comentari del seu president, mossint Joan Magí.
Per aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la muntanya,
en un poble de Judea.
Va entrar a casa de Zacarias i saludar a Elisabet.
Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria,
l'infant va saltar dins les seves entranyes
i Elisabet quedar plena de l'Esperit Sant.
Llavors, cridà amb totes les forces.
Ets beneïda entre totes les dones i has beneït el fruit de les teves entranyes.
Qui sóc jo perquè la mare del meu senyor em vingui a visitar?
Tan bon punt he sentit la teva salutació,
l'infant ha saltat de joia dins les meves entranyes.
Feliç tu que has cregut.
Allò que el senyor t'ha anunciat es complirà.
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures dominicals
a càrrec de mossèn Joan Magí
El dia 20 de desembre ens trobem en el diumenge 4 d'Advent,
l'últim abans de Nadal.
I se'ns està dient que nosaltres som casal de Déu.
Primer que tot trobem aquella profecia tan bonica de Miquel.
Diu, batlem, ets petita,
però de tu sortirà el que ha de governar Israel.
Els seus orígens venen de l'eternitat.
Fins que infanti la que ha d'infantar.
Aquest Maciès vindrà a pasturar amb el poder del Senyor.
I aleshores, quin serà el resultat més mago?
Que viuran segurs.
Perquè ell serà gran d'un cap a l'altre de la terra.
I on és la nostra seguretat?
Doncs tenim el camí per arribar-hi.
Per això, diu el salmista, Déu de l'univers, renova'ns.
Fes-nos veure la claror de la teva mirada
i serem salvats.
I com es fa tot això?
Ens ho diuen els hebreus.
A tu em presento.
Vull fer la teva voluntat.
No has volgut sacrificis i noblacions.
M'has format un cos.
Tenim la nostra presència,
que és el que val més.
És l'única ofrena que compta.
Les altres ofrenes són fàcils d'agafar,
o potser no, però doncs no compten tant.
A tu em presento.
Vull fer la teva voluntat.
I ens diu,
precisament perquè Jesús ha complert la voluntat de Déu,
nosaltres hem estat santificats per l'ofrena del cos seu,
de Jesucrist,
feta una vegada per sempre.
És l'alegria.
I allà on hi ha Jesús hi ha alegria.
Així ens ho diu.
Maria se'n va de pressa
cap a casa de Sacaries
i saluda a l'Isabet.
Xalom!
I en sentir això,
l'infant va saltar dins les entranyes de l'Isabet.
I no només això.
L'Isabet queda plena de l'Esperit Sant.
I Maria va cridar
Xalom!
I aleshores l'Isabet contesta
Beneïda entre totes les dones.
Beneïda el fruit de les teves entranyes.
Feliç tu que has cregut.
Allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà.
Ens podem dir petits,
tan petits com vulguin.
Però el profet ens ensenya
que els orisses del Maciès
que venen de l'eternitat
es manifesten en un nadó
que la mare infanta.
I Jesús ens ha dit
que comparteix amb nosaltres la seva amistat
i la seva missió salvadora.
L'Esperit Sant ens santifica
i ens fa saltar d'alegria.
Desitgem-lo
i com Maria
ens morem per a transmetre-lo a tothom.
L'Esperit Sant actua
quan nosaltres acceptem
la voluntat del Pare
i volem que la seva paraula
ens alliçoni,
ens guiï
i ens transformi.
Fer la voluntat del Pare
és l'ofrena de Jesús.
L'exercici del culte del Nou Testament
que no vol cortines de separació
sinó una humanitat
que serveixi de camí
al lloc santíssim del santuari,
únic i autèntic,
el de la Jerusalem celestial.
Fer la voluntat del Pare
és la saviesa
que ens transmet la paraula
que s'encarna
i planta la seva tenda,
el seu cos,
entre nosaltres.
Avui diumenge,
la Delegació Diosessana de Joventut
organitza al Santuari
de la Mare de Déu
del Loreto de Tarragona
una nova trobada
de zona zero,
un temps
per a aquells joves
que potser se senten cridats
a dedicar la seva vida a Déu.
A les lectures
de la missa d'avui
hem vist que l'anunci
dels profetes,
avui Mikeas,
s'ha complert en Jesús.
La carta als hebreus
ens recorda
que l'esclat de la Pasqua
il·lumina ja
l'albada del Nadal.
Per la fidelitat
del Senyor
a la voluntat del Pare
s'acompliran
totes les promeses
messiàniques.
I l'Església
ens proposa
la visitació de Maria
a la seva parenta
Elisabet
perquè aprenguem
la fidelitat
i el servei
i l'esperança.
Maria,
que ha estat plena
de Déu,
es dona als altres,
avui a Elisabet.
Quan Jesús
entra en una ànima
l'inspira
desitjos de virtut,
de perfecció,
de fidelitat,
de donació,
d'amor.
Mirem Maria
que n'aprendrem
i serem feliços com ella
d'haver cregut
i veurem
les promeses del Senyor
i ells serà la pau,
la nostra pau.
i ells serà la pau,
la pau,
la pau,
la pau,
la pau,
la pau,
la pau,
no,
la pau,
la pau,
El diumenge 27 de desembre s'escaurà la Festa de la Sagrada Família.
Amb aquest motiu, a les 11 del matí i a la Catedral de Tarragona
es celebrarà l'Eucaristia presidida pel senyor arcabisbe,
Monsenyor Jaume Pujol.
Un cop acabada l'Eucaristia, es lliurarà un record
a tots els matrimonis que durant aquest any
hagin celebrat els 25 o els 50 anys de casats.
Recordem a tots aquells matrimonis que es trobin en aquesta situació,
cal que facin una inscripció prèvia,
preferentment al telèfon 628 057 876.
Ho repeteixo, al 628 057 876.
De 9 del matí a 3 del migdia i de 5 de la tarda a les 9 del vespre.
Les inscripcions que es tancaran el dimarts dia 21
també poden fer-se a les parròquies respectives fins aquest mateix dia 21.
Aquesta notícia, i recordant el fragment de l'Evangeli que hem escoltat
i les reflexions de mossèn Joan Magí,
el primer que ens ve al pensament després d'assaborir la paraula d'avui
és fidelitat i esperança.
Quina virtut més preciosa i de vegades més rara la fidelitat!
Són tantes, malauradament, les promeses formulades en la vida de cada dia
que no es compleixen?
En canvi, quina esperança, quina confiança, quina joia anticipada
quan aquell que rep la promesa pot fiar-se de la paraula rebuda?
Per endavant, s'alegra de la realització d'allò
que no és encara sinó un esdevenidor entrevist
però que sap, per la fidelitat, que no serà decebut.
Així és la nostra esperança de l'Advent,
és esperança en la fidelitat, més que aprovada, de Déu.
I Maria, la humil serventa del Senyor,
és una espurna de la fidelitat de Déu
i a l'hora de fidelitat a Déu,
de fe i d'esperança.
Qui tingui oïdes que escolti.
Un comentari de mossèn Ricard Cabré.
Bons amics,
estem de nou a les portes de Nadal,
al misteri del Déu fet home
que assumeix la nostra realitat
aixorca i aspre
per a transformar-la des de dins.
En quin batibull us heu ficat, Senyor?
Com se us ha ocorregut d'assumir el destí de la humanitat?
No hi ha gairebé res d'allò que oferiu
que escotisin els nostres mercats.
La gent no en volen.
Prefereixen que es toqui una quiniela
o que guanyi el Barça.
Heu vingut a salvar l'home
i continua irredent.
I mira que ens fa falta.
L'home va perdut,
a les palpentes
i no troba el camí.
Els déus de l'imperi
tenen més força.
Ho heu fet,
ho feu,
tot tan silenciosament
que ja gairebé ningú no ho s'ho creu.
Guanya el que crida,
el que ofereix coses a canvi,
encara que després
tot sigui mentida.
De quina pasta ens heu fet,
senyor?
Si ens heu fet per anar a drets,
per què ens passem la vida mirant de cara a terra?
És lògic que trobéssiu les portes tancades.
Moltes encara ho estan avui.
Us heu fet amic de la pobrissalla
i el nostre món no en vol de pobrissalla.
prefereix mirar en una altra direcció.
Ni fins i tot quan tot falla.
Pensem en altres déus,
en altres salvadors,
i ens quedem decebuts i entristits
perquè els nostres grans interrogants
no troben resposta.
Menysperem la llum del sol
i ens volem il·luminar amb espelmes.
Volem oblidar la salvació
i cerquem salvadors entre les runes.
Els àngels apareixen a mitjanit
a uns pastors de la muntanya,
la gent més pobra i marginada d'aquell temps.
Els pastors eren incultes i rudes
en la seva manera d'actuar.
Vivien al marge de la societat.
Però ells són els primers,
per no dir els únics
que s'assabenten de la gran meravella.
Veu prou que s'espavilen a adorar-vos.
En canvi, els potentats us temen
perquè no entenen el vostre missatge.
Els vostres pares,
un menestral i una dona de poble,
tan dolça i afectuosa com vulgueu,
però sense títols, ni ornaments,
ni privilegis de cap mena.
Avui sí.
Avui a Marila tenim els altars
amb molts siris i potser fins i tot
amb moltes flors.
Però al portal de Baleem
no hi havia ni siris, ni llànties,
ni tampoc es va apropar ningú
a oferir-los un ram de flors.
La nostra religió és aquesta,
la del portal de Baleem.
Potser ho hem oblidat massa aviat
i ens hem volgut acomodar
els nostres temps,
sense pensar que quedem
molts pobres entre nosaltres,
entre ells un que es diu
Jesús de Nazaret.
Aquest és el Nadal de veritat,
no pas el que hem inventat.
I un Nadal gastronòmic i bullengós.
El nostre és un Nadal de rics,
el veritable és el dels més pobres de la terra.
Es podria semblar
el que jo vaig veure al Congo.
I venga,
un barri perdut a les bordes d'un llac,
sense carreteres
ni cap mitjà de comunicació.
Des d'Inongo
vam estar dues hores en barca.
Vam anar a un casalot
que en diu un hospital,
destelzalat i fosc,
sense mobles.
Una mare havia enfantat una nena.
La mare estava sola
en una habitació fosca,
sobre una estora
repentigada a la paret.
Als seus peus,
la nena que acabava de néixer,
tal com havia vingut al món.
Aquest seria potser el Nadal autèntic.
Penso que si anessin
per aquests mons de Déu,
en trobarien molts de Nadals com aquest.
El fill de Déu etern
no tria un palau
ni un hospital de categoria.
Ni a l'hostal
no el van voler rebre.
Neixen una cova
com a pobra entre els pobres,
sense cap de les condicions
en les que neixen
els nens d'avui a casa nostra.
És difícil fer-se la idea
del naixement del fill de Déu.
Una cova oberta a tots els vents,
amb olor de fems
i de palla bruta.
Es posa al nivell dels més humils
perquè ve a salvar l'home des de baix,
des del fons de la misèria humana.
Venia a lliberar-nos,
però sobretot
d'una altra misèria pitjor que aquesta,
la misèria moral,
que cerca només la pròpia satisfacció
menyspreant totes les normes
i cremant els bons costums
d'altre temps.
I aquesta la portem tots a dins,
deixem contaminats,
ens hem acostumat a la bona vida
i ens queixem per menys de res.
El Nadal
hauria de servir
per fer-nos més humils,
menys exigents,
més alegres,
més servicials
i apropar-nos als qui s'ofreixen,
com ell
se'ns ha apropat
amb un gest de misericòrdia,
de bondat
i de confiança.
Diguem també com els àngels,
glòria a Déu
a dalt del cel
i a la terra
pau als homes
que estima el Senyor.
Glòria
el sobirà de l'univers,
el qui té a les mans
el destí
de totes les coses,
i pau.
Pau
per a tothom
i arreu,
però pau
també a casa nostra
i en el nostre cor.
Només així
descobrirem
el veritable sentit
del Nadal.
Amics,
fins un altre dia,
si adeu plau.
El dimarts 15 de desembre,
a dos quarts de quatre
de la tarda,
el senyor
que visba
va presidir
l'enviament
dels sembradors d'estels.
Enguany,
el lema
era
missioners
com pau.
L'acte
va tenir lloc
a l'església
de Sant Antoni
de Pàdua
i va comptar
amb la col·laboració
dels col·legis
Santa Teresa
de Jesús,
l'Ensenyança,
Sant Domènec,
Mare de Déu
del Carme,
Sant Pau,
Sagrat Cor
i el Carme.
Els nostres micròfons
s'hi van fer presents
i van fer unes quantes
preguntes
als participants.
Ens trobem
a l'església
de Sant Antoni
de Pàdua
de Tarragona,
on es té lloc
l'enviament
dels sembradors d'estels.
Pensant
en les persones
que no coneixen
aquesta activitat,
preguntem
en què consisteix
el senyor Jordi Tinoco,
professor del col·legi
l'Estonac,
l'Ensenyança
i coordinador
d'aquest esdeveniment.
El motiu
de trobar-nos
avui
tots plegats
a l'antiga
església
dels Caputxins
és celebrar el Nadal
d'una forma
molt especial,
celebrar el Nadal
al costat
dels missioners
i missioneres
del món.
en guany
és Sant Pau
qui ens encoratja
a celebrar el Nadal
d'aquesta manera
tan especial
i com fem
cada any
totes les escoles
de Tarragona
ens reunim
per,
a través d'una motivació
molt concreta,
en aquest cas,
com he dit,
a través de Sant Pau,
animar a tothom
a celebrar el Nadal
com se celebra el Nadal
al món cristià,
és a dir,
encomanant alegria,
encomanant felicitat
i al final
d'aquesta celebració
el que farem
serà això,
doncs,
encomanar alegria
i felicitat
repartint estels
que són el signe
o el símbol
més conegut
d'aquestes festes
de Nadal.
I ara,
tensem el micròfon
a un missioner,
mossèn Josep Pasqual.
Mossèn Josep,
què sent un missioner
en una ocasió
com aquesta?
Simplement,
és el que penso dir
a aquests infants
que s'han reunit
tots aquí.
A Tarragona
som mal aficionats
als castells
i tots en mirem
com puja
el castell
amunt
i l'enxaneta
com fa l'aleta.
Però,
i això és el més bonic,
però hi ha una part
molt important
que no es veu,
que és la pinya
i sense la pinya
no hi hauria castell.
Nosaltres som
la pinya
d'aquests enxanetes
que són els nostres
missioners.
i ara,
davant els micròfons,
tenim el senyor
Cabisba.
Senyor Cabisba,
diuen que tot
va malament,
que això va
de cap per avall.
Aquest esdeveniment
que estem vivint
sembla
contradir
aquesta visió
pessimista.
clarament,
quan estàs amb tots els nens
i nenes
d'un món de col·legis
de Tarragona
i veus l'alegria
als ulls que tenen
i veus la il·lusió
que tenen
per poder
portar aquests estels
i felicitar el Nadal
i fer els pessebres
i veus els col·legis
plens d'alegria,
et dona goig.
i penso que
tots haurien de prendre,
hem de prendre
dels nens petits
que necessiten
la festa de Nadal,
no la festa
de l'hivern,
sinó la festa
del naixement
de Jesús.
Aquesta és la festa
que ells volen,
aquella que
els porta els cors,
com ens va portar
a nosaltres
quan érem petits,
les millors coses,
els millors sentiments,
els moments
més bonics
de la nostra vida,
segur recordem
aquells Nadals
en què l'esperàvem
amb il·lusió,
posar el nen Jesús
al pessebre
i començar
a cantar-li Nadales
i anar a la missa
del Gall
i disfrutar
de veritat
amb els nostres familiars
i parents i amics
les festes
més boniques
de l'any
sense dubte
que són les festes
de Nadal.
Els dies 28,
29 i 30
de desembre
es faran
unes convivències
vocacionals
de Nadal 2009
organitzades
pel Secretariat
Diocesà de Vocacions.
Per a informació
i inscripcions
cal adreçar-se
al mòbil
656
19
61
21
repeteixo
656
19
61
2
1
o a l'adreça
electrònica
pastoralvocacional
arroba
arcabisbat
tarragona
punt cat
pastoralvocacional
arroba
arcabisbat
tarragona
punt cat
Però l'actitud
dels seus companys
ho era ferma
i decidida.
a casa nostra
ben segur
que el mossèn
hauria de fer
el morgó
ara està
i dir
Tarragona
missionera
una finestra
a la realitat
missionera
oberta
des de la delegació
diocesana
de missions
i cooperació
entre les esglésies.
Déu-vos guarda.
Durant tres setmanes
i el mes d'octubre
els bisbes africans
han estat reunits
a Roma
on s'ha celebrat
el segon sínode
per a l'Àfrica.
A la fi del sínode
ens deixaren
un missatge
on fan una crida
a l'esperança
i a la unitat.
El missatge
acaba amb aquestes paraules
Àfrica
no es troba
abandonada
al fracàs
El nostre destí
encara es troba
a les nostres mans
Àfrica
aixeca't.
El comunicat
ve en set capítols
i el missatge
comença
descrivint
les contradiccions
i les crisis
profundes
que viu l'Àfrica
la tràgica situació
dels refugiats
la pobresa
escandalosa
la fam
els conflictes
i la guerra.
Una situació
causada
per persones
que no s'interessen
pel bé comú
i estan unides
en una criminal
complicitat
amb dirigents
locals
i estrangers.
polítics
que es venen
a les seves
nacions
homes de negocis
que s'uneixen
a devoradores
multinacionals
africans
que venen
i trafiquen
amb arbres
sobretot lleugeres
que provoquen
la destrucció
de vides humanes
agències locals
d'organitzacions
internacionals
que són pagades
per difondre
ideologies
nocives
en les quals
ni ells mateixos
creuen.
els bisbes
africans
demanen
a les grans
potències del món
que tractin
a l'Àfrica
amb respecte
i dignitat.
És necessari
un canvi
en l'ordre mundial
però no
sobre la base
dels interessos
dels rics
damunt
als pobres.
Els pares
sinodals
es pregunten
n'hi haurà
ningú
que vulgui
o sigui
capaç
de parar
aquests
grans
crims
contra la humanitat?
Al mateix temps
reconeixen
el treball
de l'ONU
però li demanen
que sigui
coherent
i transparent
que vigili
que els seus
programes
siguin realment
bons
i que cessin
en els seus
intents
de destruir
i minar
els valors
africans
de la família
i de la vida
humana.
Des dels primers
capítols
del document
manifesten
com l'Església
africana
és cridada
a ser
instrument
de pau
i reconciliació
segons
el cor
de Crist.
Exhorta
els seus
membres
a una
autèntica
conversió.
Van dient
que sols
així
es trencarà
el cercle
viciós
de l'ofensa
la venjança
a fi que
sigui
una gran
realitat
el perdó
i el
reconeixement
de les culpes.
Els bisbes
dirigeixen
una crida
als sacerdots
a fi que
siguin
exemple
de reconciliació
per damunt
les fronteres
tribals
i racials.
i que
siguin
fidels
en guardar
els seus
vots
de castedat
i de
despreniment
dels valors
materials.
El missatge
demana un
impuls
i un
reconeixement
en el rol
de la dona
catòlica
dins l'Església.
Urgeix
la formació
de laics
especialment
dels polítics
en la
doctrina
social
de l'Església
i reconeix
el gran
treball
dels
missioners
i la vida
consagrada
a l'Àfrica.
Demana
un millor
diàleg
respectuós
amb tots els
creients
de diverses
religions
i la llibertat
religiosa.
Adéu
Aquest
Nadal
d'enguany
estem observant
un revifar
del pessebre.
Cada cop
són més
les parades
de figuretes
a la Fira
de Nadal
a la Rambla
Nova.
I també
els pessebres
que es poden
admirar
a molts
aparadors
sense comptar
amb els
monumentals
com el
de la
Catedral
de Tarragona
o el
de la
colla
castellera
dels
xiquets
de Tarragona
a la seva
seu
del carrer
de Sant Anna.
Sense
oblidar
aportacions
noves
com la
de l'Associació
de Veïns
del carrer
de Merceria
o el
Pessebre
Monumental
vinculat
a l'art
contemporani
que acollirà
al Mercat
Central
a la
plaça
de la
Cursini
el qual
s'afegeix
als que
cada any
instal·larà
la brigada
municipal
enguany
al barri
marítim
del Serrallo
i el
de la
Floresta.
No oblidem
tampoc
la magnífica
exposició
antològica
de l'Associació
Pessebrista
de Tarragona
que s'exhibeix
a Casa
Canals
de dimarts
a dissabte
de 9 del matí
a 7 de la tarda
i els diumenges
i festius
de 10 del matí
a 3 de la tarda.
I a més
dels pessebres
tenim les representacions
dels pastorets.
Així,
el dia 29 de desembre
a les 6 de la tarda
al Caixa Fòrum
de Tarragona
hi haurà
la representació
de pastorets
per la companyia
Sebastià Vergés.
I els dies
2 i 3 de gener
a dos quarts
de 7 de la tarda
al Teatre Metropol
es farà
la tradicional
representació
dels pastorets
o l'adveniment
de l'infant Jesús
de Josep Maria
Folk i Torres
per l'associació
La Salle.
I això és tot per avui.
Res més.
Fins al proper diumenge
si Déu vol.
Feliç setmana
i feliç Nadal
a tothom.
Feliç Nadal
mille beurerta
hit knight
i el
rii
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!