El Campanar
Un programa de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcabisbat de Tarragona.
Cordials salutacions, amics i amigues del Campanar, en aquest diumenge 27 de desembre,
festivitat de la Sagrada Família, que enguany s'escau dos dies després de Nadal.
Ens retrobem en aquest punt del diàl en una nova emissió d'aquest programa,
fruit de la cooperació d'aquesta, la seva emissora preferida,
i el Departament de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcabisbat de Tarragona.
Com sempre, en Santi Grimau, el control tècnic i Montse Sabaté al micròfon,
els desitgem un feliç diumenge.
El 21 de desembre, en acabar el reces d'Advent per a preveres i diàques,
que va tenir lloc a la Capella Major del Seminari Pontifici de Tarragona,
el senyor arcabisbe va comunicar que el sant pare Benet XVI havia anomenat
mossèn Miquel Barberà Anglès, actual degà president del capítol de la Catedral de Tarragona,
protonotari apostòlic supernumerari en reconeixement per la seva tasca en favor de l'Església.
Aquest títol honorífic és considerat un dels més alts que pot rebre un prevera
i comporta el més alt grau de Montsenyó.
Donem la nostra enhorabona a mossèn, a partir d'ara Montsenyó Miquel Barberà.
Els quatre béns
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
El 5 de gener de 1964, Pau VI, en el decurs de la seva històrica visita a Palestina,
va arribar a Nazaret, a la ciutat on Jesús va passar els anys de la seva vida oculta.
El papa va dir que Nazaret és escola de l'Evangeli
i que en aquesta escola s'imparteix una lliçó de silenci,
una lliçó de vida familiar i una lliçó de treball.
El motiu de la festa de la Sagrada Família, que el calendari litúrgic col·loca sempre entre Nadal i Cap d'Any,
penso que podem entrar avui a classe per assistir a la lliçó de vida familiar.
La casa que acollia el taller de Fuster era l'allar de Jesús, Maria i Josep,
la Trinitat de la Terra,
un allar en què cadascú feia feliç als altres amb la seva presència.
El model de tota família cristiana, feta de sobrietat en els mitjans i generositat en l'amor,
en la qual el natural i el sobrenatural s'entrellacen i confonen,
i el treball i la pregària venen a ser una mateixa cosa.
El Catecisme de l'Església Catòlica diu que la família cristiana
és una comunió de fe, d'esperança i de caritat,
fins al punt que pot anomenar-se en propietat església domèstica.
Coneixem models propers d'aquesta realitat.
Molts podríem dir que, per gràcia de Déu, la vam veure a casa des de petits
i ens va semblar tan normal que no hi vam donar importància
fins que, quan vam abandonar la infància,
vam percebre el caràcter tan acollidor i meravellós d'una institució
en la qual cadascú és benvolgut no pel que té,
sinó pel fet de ser un de la família.
De manera molt distinta a la valoració que fa la societat,
en la família els primers són els últims
i l'amor es volca en el més necessitat, sigui nen o ancià.
Es manifesta més cap al qui sofreix, per exemple,
una descapacitat de naixença o sobrevinguda.
Els desvetllaments més grans són per al fill pròdic
que s'allunya de la llar i s'espera que torni.
Qui tingui, a més, experiència de família nombrosa
veurà retratada la seva família llegint el Salm 128 de la Sagrada Escriptura
quan diu en un dels seus versets
La teva dona fruitarà com una parra dins la intimitat de casa teva
veuràs els fills com plançons d'olivera al voltant de la taula.
En les famílies cristianes, la taula del menjador té molt d'altar.
En elles s'ofereixen aliments preparats amb amor
i guanyats amb el suor del treball.
En elles beneixen i reparteixen en ella,
es conversa i participi tothom de les petites o grans aventures
que han passat a cadascú.
Sé molt bé que no tots són alegries al voltant de la taula,
que a vegades manca diàleg o que s'acumulen els problemes,
però fins i tot, en aquests casos,
quan sembla que l'única cosa a compartir és la desgràcia,
res no pot vèncer l'amor i la solidaritat
entre els qui Déu ha volgut que visquin junts.
l'amor ho véns tot.
Adéu-siau.
En preparar-nos a celebrar amb alegria el naixement del Salvador,
a les nostres famílies i a les nostres comunitats eclesials,
mentre una certa cultura moderna i consumista
intenta fer desaparèixer els símbols cristians de la celebració del Nadal,
assumim tots el compromís de comprendre el valor de les tradicions nadalenques
que formen part del patrimoni de la nostra fe i de la nostra cultura,
per transmetre-les a les noves generacions.
En particular, en veure els carrers i places de les nostres ciutats guardides amb llums resplendents,
recordem que aquests llums aboquen un altre llum,
invisible per als nostres ulls, però no per al nostre cor.
En contemplar-les, en encendre les espelmes de les esglésies
o les llums del naixement i de l'arbre de Nadal a casa nostra,
que el nostre esperit s'obri a la veritable llum espiritual
portada a tots els homes i dones de bona voluntat.
El Déu amb nosaltres, nascut a Betlem de la Verge Maria,
és l'estel de la nostra vida.
Aquest diumenge, les lectures de la missa dominical
són les corresponents a la festivitat de la Sagrada Família.
Eus així el passatge de l'Evangeli d'avui,
en l'escenificació de l'Associació Bíblica de Catalunya,
seguida pel comentari del seu president, mossèn Joan Magí.
Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem
amb motiu de la festa de Pasqua.
Quan ell tenia 12 anys, hi van pujar a celebrar la festa,
tal com era costum.
Acabats els dies de la celebració,
quan se'n tornaven, el noi es quedava a Jerusalem
sense que els seus pares se n'adonessin.
Pensant que era la caravana,
van fer una jornada de camí
abans de començar a buscar-lo entre els parents i coneguts.
Com que no el trobaven, van tornar a Jerusalem a buscar-lo.
Al cap de tres dies, el van trobar al temple,
assegut entre els mestres de la llei,
escoltant-los i fent-los preguntes.
Tots els que el sentien esmeravellaven de la seva intel·ligència
i de les seves respostes.
En veure-la allà, els seus pares van quedar sorpresos
i la seva mare li digué
Fill meu, per què t'has portat així amb nosaltres?
El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia.
Ell els respongué.
Per què em buscàveu?
No sabíeu que jo havia d'estar a casa del meu pare?
Però ells no comprengueren aquesta resposta.
Després baixà amb ells a Nazaret
i els era obedient.
La seva mare conservava tot això en el seu cor.
Jesús es feia gran.
Avançava en enteniment
i tenia el favor de Déu i dels homes.
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures dominicals
a càrrec de mossèn Joan Magí
Acabem de passar el Nadal
i el dia 27 de desembre
celebrem la festa de la Sagrada Família.
És bonic això, no?
Diu que
Samuel
Samuel
la seva mare l'havia demanat al Senyor
fixa-vos, Samuel
Ja en parlarem.
Diu
I un cop deslletat
tot i que era tan petit
se'l va endur amb ella
i el va portar al santuari del Senyor
a Siló.
Per què?
Perquè
ella li diu al sacerdot Elí
El Senyor m'ha concedit allò que li havia demanat
per això ara el dono com ofrena el Senyor
el dono al Senyor
per tota la vida.
I per què això?
Perquè la mare de Samuel
sap l'alegria de viure amb el Senyor
diu
feliç
el qui viu a casa teva, Senyor
i per això hi porta el seu fill
perquè sigui feliç.
Però és que nosaltres som fills de Déu
ens ho diu Sant Joan
en la primera carta
prova d'amor
ens ha donat el pare
que som fills seus
i més encara
serem semblants a ell
perquè el veurem tal com és.
i aleshores
coneixem que està en nosaltres
per l'esperit que ens ha donat.
Aquest fill
es manifesta en Jesús
i també una altra cosa molt bonica
diu que els pares
de Jesús
anaven cada any a Jerusalem
amb motiu de la festa de Pasqua
i Jesús es queda al temple
i els pares tornen a buscar-lo
cap a Jerusalem
i queden meravellats
de la intel·ligència
i de les respostes de Jesús
com tothom.
I Jesús diu
jo havia d'estar
a la casa del meu pare
i encara una cosa
molt bonica
la seva mare
conservava tot això
en el seu cor.
Mirem
la família creient
vol experimentar
i ho aconsegueix
la presència de Déu
a casa seva
en la convivència
de tots els seus membres.
Fixem-nos en aquella Anna
la mare de Samuel
Anna
ha fet una pregària
volia sentir
i transmetre
l'amor
entranyable
de la seva maternitat
pensa en ella
i en la família
gesta el fill
en aquest amor
i quan neix
tria el nom
que més li escau
segons el seu parer
Samuel
o sigui
Samuel
l'he demanat
el senyor
Samú
l'he demanat
el senyor
el nom del seu fill
li recordarà sempre
el valor
de la seva pregària
i la bondat
del qui li ha escoltada
encamina la vida
del seu fill
al servei de Déu
en favor del seu poble
no oblidem
feliç
el qui viu a casa teva
senyor
som fills de Déu
i estem cridats
a compartir
la seva comunió
d'amor trinitari
amb l'esperit
que ens ha donat
podem experimentar
la seva presència
en nosaltres
mentre esperem
veure'l tal com és
i
l'Evangeli ens ensenya
celebrar la Pasqua
anar al temple
buscar Jesús
meravellar-se
de la seva intel·ligència
de les seves respostes
un fill
que sap estar
a la casa del pare
eus aquí
els resultats
d'una família
de creients
cada membre
té els seus dons
i els comunica
als altres
quan la família
és el temple
que Déu vol construir
ajudant-nos
els uns
els altres
escoltar
i respondre
ho aconseguirem
buscant l'ensenyament
que Déu vol transmetre
en la vida
de la família
i conservant
tot això
en el nostre
cor
com feu
Maria
avui
quan sabem
que el nostre
planeta Terra
és com un perdigó
que gira
que gira al voltant
d'un punt lluminós
el sol
i com que
aquesta lluminària
n'hi ha milers
de milions
venen al pensament
aquelles paraules
del salm
quan miro
el cel
que han creat
les mans vostres
la lluna
i els estels
que hi heu posat
que és l'home
perquè us
perquè us en recordeu
amb tota veritat
podem dir que sí
que Déu
s'ha recordat
de nosaltres
d'aquesta insignificància
dins l'univers
que som nosaltres
la humanitat sencera
no és estrany
ja que per amor
ens ha creat
i deixeu-me dir-ho així
ja no pot viure
sense nosaltres
això no és qualsevol cosa
té una gran transcendència
que Déu
hagi travessat
el llindar
de la història
que al principi
i fi
de totes les coses
hagi volgut carregar-se
amb tot el que és propi
de la condició humana
llevat del pecat
i ens hagi estimat
fins a lliurar
la seva vida
en el suplici
aterrador
i humiliant
de la creu
és que el com
que estora
i commou
profundament
Qui tingui oïdes
que escolti
un comentari
de mossèn Ricard Cabré
Bons amics
estem acabant l'any
i és hora
de fer balanç
és bo
que el fem
cadascun de nosaltres
la vida
se'ns esmull
se'ns escapa
més de pressa
del que voldríem
i no podem deixar
l'escapar inútilment
no podem permetre
que els dies
se'ns escolin en va
als cristians
no ens és permès
de contentar-nos
amb anar fent
sabem que el temps
és d'un valor
extraordinari
i que una vegada passat
ja no torna mai més
l'any que estem acabant
ja no el podrem canviar
serà història
però fins i tot
la nostra història
pot ser densa
i corulla
de bondat
o efímera
i buida
de contingut
la vida
només la vivim
una vegada
i val la pena
aprofitar-la
el poeta Horaci
deia
carpe diem
arrapa't el dia
jo diria més aviat
arrapa't el moment present
perquè és l'únic que tenim
el passat ja no és nostre
el futur
no el tenim pas segur
per això
a l'hora de fer balanços
val la pena
que revisem
el que n'hem fet
de la nostra vida
fins ara
i que voldríem
que fos a partir d'avui
la porció de vida
que ens resti
a l'hora de la collita
tindrem el cistell
ple de bones obres
o ens el trobarem buit
sense cap fruita saborosa
per oferir a Déu
el nostre pare
la resposta
a aquesta pregunta
deu ser personal
i intransferible
per ahir el món
que tenim
quin balanç
present aquest any
socialment
més aviat
hem anat enrere
tots els propòsits
que s'havien fet
en ocasió del mil·leni
per a l'any 2015
s'han vist en orreats
amb l'excusa
de la crisi
bé prou
que se'ns ha revelat
que el sistema
no funciona
que l'ambició
tanca més portes
que no pas nobre
que mentre l'economia
sigui el determinant
de les grans decisions
els pobres
continuaran badallant
no hi havia diners
però els pobres
hi han sortit arreu
molts milions
per a tapar
els forats
de les finances
els pobres
els deixem les sobres
però ni aquestes
no arriben mai
perquè quan hi ha
l'ambició
per entremig
mai en sobre
els pobres
els queda el lament
i el dolor
és clar que la humanitat
s'hauria d'estructurar
sobre uns altres paràmetres
més solidaris
i fraterns
però pel que es veu
aquestes paraules
sonen a música celestial
no, no anem bé
el nostre país
cada vegada
hi ha més aturats
sortia fa un mes
el diari
Notícies de Tarragona
Tarragona
perd cada dia
60 llocs de treball
això és gravíssim
vol dir 60 famílies
amb un sou menys
o sense sou
de cap mena
60 tragèdies
ben concretes
i ben aspres
el sofriment
es va endinsant
als nostres llars
i tot segueix
com si no passés res
segueix donant la impressió
que als polítics
els preocupa més l'escó
i el desprestigi
de l'adversari
que no pas projectes
concrets
valents i eficaços
de cara a resoldre
el problema
i si parlem
de balanç religiós
cada persona
practicant
que és mort
significa un nou
seient buit
a l'església
els joves
no s'hi apunten
els matrimonis
joves tampoc
i amb la fe
es va perdent
els valors
que configuren
la personalitat
del nostre poble
sabem que l'església
no pot fallar
però també sabem
que l'església
ha hagut de superar
crisis molt profundes
al llarg
de la seva història
ara estem en un
d'aquests moments
sabem que per Déu
no hi ha res impossible
i que pot treure
fills de Abraham
de les pedres
però Déu actua
i es manifesta
a través nostre
i als cristians
ens manca coratge
i decisió
a l'hora
de donar
a Simòli
els grans valors
que configuren
la nostra vida
ens trobem
d'una església
poc agosarada
que no s'atreveix
a encetar camins nous
que s'ajupluga
sobte el rafal
de la tradició
i que prefereix
aferrar-se
als esquemes
dalt de temps
el pessimisme
certament no és cristià
però és que avui
a Déu
li estem posant
la cosa molt difícil
Déu ha volgut
i vol dependre
de nosaltres
i és a través nostre
que el regne de Déu
s'ha de fer present
en totes les realitats
humanes
la tendència
a tancar-nos
a mirar enrere
la manca
d'imaginació creativa
i de voluntat ferma
d'afrontar
un futur
que se'ns presenta
prenyat
de grans interrogants
ens fa mal
és ben cert
que hi ha petits grups
que lluiten
per cercar nous camins
i fer el mirar
perspectives noves
hi ha gent
que s'ofreix intensament
la davallada
de la fe
del nostre poble
i que prega
ardenment
i confiadament
i somnia
nous horitzons
és qüestió
de no defallir
i seguir confiant
en la força
de l'esperit
que bufa allà
on vol
i com vol
amics
gràcies
per la vostra atenció
fins un altre dia
si adéu plau
reprenent
el fil
del nostre pensament
m'agradaria
recordar
un escrit
de mossèn Joaquim Fortuny
actual
vicari
general
de l'Arcidiòcesi
diu així
tot això
ens està dient
que Déu
ens pren seriosament
i perquè ens estima
realment
s'ha fet home
s'ha fet home
no és que Déu
s'hagi revestit
de la forma d'home
no
s'ha fet home
amb tot el realisme
de l'existència humana
des del naixement
fins a la mort
de Jesucrist
viurà en plenitud
la humanitat
naixerà pobra
viurà pobra
tindrà fam i set
es cansarà
plorarà
la mort
dels seus amics
riurà
i se alegrarà
amb els qui
estan de festa
treballarà
i descansarà
els dissabtes
i anirà
a la sinagoga
i continua dient
en la humanitat
de Cris
la humanitat
recupera
la seva veritat
primera
ho recordava
amb força
Joan Pau II
la seva condició
original
continuem
contemplant
el misteri
de l'infant
de Batlem
és el verb
la paraula
és l'home
aprendrem
a ser persones
homes
i dones
de Déu
Tarragona
missionera
una finestra
a la realitat
missionera
oberta
des de la delegació
diocesana
de missions
i cooperació
entre les esglésies
Déu vos guarda
dins les festes
dins les festes de Nadal
celebrem
aquest diumenge
dia 27 de desembre
la festa
de la Sagrada Família
ens plau
abocar la família
del Canà i Anna
els pares
de Samuel
tal com ens narra
el llibre
primer de Samuel
el Canà
el marit d'Anna
va pujar
al santuari
de Siló
amb tota la família
per oferir
el sacrifici anual
també
tenim present
aquella altra família
tan coneguda
i abocada
que recordem
amb el nom
de Sagrada Família
Lluc en diu
els pares de Jesús
anaven cada any
a Jerusalem
amb la peregrinació
de Pasqua
quan ell
Jesús
tenia 12 anys
pujaren
a celebrar
les festes
com era costum
després Jesús
baixava amb ells
Maria i Josep
o Nazaret
i vivia
sotmes
a ells
la majoria
dels nostres
missioners
i missioneres
s'han forjat
en el si
d'una família
on aprengueren
certament a caminar
però també a pregar
estimar
a perdonar
aprengueren
la generositat
que emanava
d'uns pares
amb una fe senzilla
però profunda
que els convertia
en una pàgina
d'Evangeli
en un caliu
de família
s'han forjat
els nostres
missioners
i missioneres
darrere d'ells
hi ha la gran força
fecundada
per l'esperit
amor
goig
pau
paciència
bondat
fidelitat
mensuetud
sobrietat
que emergeix
del pare
i de la mare
de la germana
i germà
de la família
també
gràcies a Déu
de la gran família
dels cristians
església de Jesús
que és així
i amb pregària
i interès
ajuda
recolza
l'acció
generosa
dels qui són allà
les seves famílies
formen
la gran munió
dels missioners
sense nom
ningú mai
els hi donarà
aquest nom tan bonic
però ells
són el riu
de gràcia
la comunió
dels sants
que és font
de vida
també la gran família
dels cristians
sap que la seva
missió
és la nostra
missió
no es podran
sentir mai
sols
nosaltres
dins Déu
que tot
ho embolcà
Lleu Cobreix
ens farà presència
amorosa
de companyia
i escalf
vaig contemplar
la mare
belleta
molt belleta
d'aquella missionera
de l'Àfrica
la vaig contemplar
asseguda
mentre la filla
missionera
la mirava
amb orgull
jo
endevinava
aquella mare
dreta i ferma
sempre a punt
quan digué
la filla
ha de marxar
jo
ja no la veuré
mai més
a l'Àfrica
l'esperen
i quan torni
no em trobarà
a casa
però jo
l'avellaré
des del cel
el telèfon sonar
el missatge
en trasbalsar
havien segrestat
la germana
missionera
en país llunyà
no saps què dir
els ulls
s'humitegen
impotència
tristesa
pregària
el pensament
vola cap a la família
de la missionera
com deuen estar
què deuen fer
a través del fil telefònic
sents la veu
d'una de les germanes
i notes dolor
impotència
serenor
valentia
atenen a tothom
amics
coneguts
periodistes
enviats per les cadenes
de ràdio i televisió
i diu
la germana
a marxar
perquè estimava
no hi ha cap altra
motivació

no hi ha cap altra
ha tornat
ja pot estar contenta
ara
no hi ha cap altra
no hi ha cap altra
no hi ha cap altra
no hi ha cap altra
no hi ha cap altra
estic contenta
però ha de tornar a marxar
la seva feina
és a l'Àfrica
el caliu de la família
de Nazaret
és un caliu
que es transmet
i es viu
adeu-siau
a partir de demà
dies 28
29
i 30
de desembre
hi haurà
les convivències
vocacionals
del Nadal 2009
organitzades
pel Secretariat
Diocesà
de Vocacions
i tot seguit
els oferim
un espai
de la Delegació
Diocesana
de Pastoral
de Joventut
ens parla
mossèn Simó Gràs
des del Secretariat
Diocesà
de Vocacions
de l'Arcabistat
de Tarragona
tenim el goig
de presentar
durant aquests dies
i anar oferint
la possibilitat
que molts joves
es plantegin
allò més gran
que tenim
a la nostra vida
que és
ella mateixa
la vida
en el seu sentit
més ple
i en el sentit
més profund
Sarinideu
deia que
la glòria de Déu
és que l'home visqui
i en aquesta recerca
de la vida
és on ens posicionem
tots plegats
però continuava
la seva reflexió
dient que
i la vida és
veure Déu
contemplar-lo
per tant
amb aquesta voluntat
d'ajudar
els nostres joves
que descobreixin
la seva opció
vocacional
és a dir
què és el que Déu
els està proposant
a la seva existència
per tal
que esdevingui
fecunda
que esdevingui
rica
que esdevingui
joiosa
doncs en aquest camí
ens predisposem
des del secretariat
discessar de vocacions
volem fer una especial atenció
en el desig
que descobreixin
també
que la vocació
al ministeri
ordenat
és una de les vocacions
més profundament
joioses
i il·lusionadores
de la vida
dels cristians
de la comunitat
com a església
per això mateix
oferim la possibilitat
que els joves
es puguin apuntar
a unes convivències
de Nadal
que hem organitzat
aquest any
sota el lema
t'ensenyaré
el camí del cel
cita de Sant Joan Maria
Vientney
en aquest any
sacerdotal
és una proposta
de convivències
el dia 28
29 i 30
de desembre
el recer
del monestir
de Poblet
amb una sèrie
de testimonis
d'activitats lúdiques
i de
fins i tot
de caminar
per la muntanya
per les muntanyes
de Prades
també
com a secretariat
i perquè pensem
que és important
que cadascú
dels joves
de les nostres esglésies
s'ho plantegin
oferim la possibilitat
de ser acompanyats
espiritualment
a tots
ens és necessari
tenir
un company
de camí
algú que
diposita
amb ell
tota la nostra
confiança
algú que sigui
una persona
de Déu
el qual
ens ajudi
a discernir
els passos
que anem donant
i quins són
els misteris
de Déu
a la nostra
pròpia vida
és l'acompanyament
espiritual
un do del Senyor
un carisma
de l'Església
que cal que
els joves
també tinguem
i que potenciem
dit això
i amb aquest
acompanyament espiritual
i aquestes convivències
tinc la joia
de compartir
amb vosaltres
que des del Secretariat
de Vocacions
confiem també
en aquests nous canals
que ens permet
el coneixement
de la informació
per tal d'oferir-vos
una sèrie
de webs
que poden ser
del vostre interès
per tal d'ajudar-vos
en la reflexió
en el plantejament
i en el desvetllament
de la vostra pròpia vocació
us animo
us animo doncs a entrar
a la web
de l'ejot.cat
barra acompanyament
i que no poseu límits
al que el Senyor
us disposa
per la vostra vida
espero que aquestes reflexions
a nivell vocacional
aquesta intuïció
que tenim
des del Secretariat
i des de l'Arquivitat
de Tarragona
us puguin ser
per tots vosaltres
un estímul
a plantejar-vos
novament
o si
ja ho heu fet
alguna vegada
i si no ho heu fet mai
doncs a llançar-vos
no en el buit
sinó en els braços
del Senyor
per tal de preguntar-vos
què el Senyor
espera de mi
en aquesta vida
quin és el projecte personal
que el Senyor
espera
per cadascú de nosaltres
i això és tot per avui
fins al proper diumenge
si Déu vol
que ja serà
el 3 de gener
del 2010
que tinguin
una bona entrada d'any
i que el 2010
els hi sigui propici
feliç setmana a tothom
i que el Senyor
és elhenç
festejar-vos
deestone
i que el Senyor
vegi
i que el Senyor
ef eisu
some
de