Gràcies.
A mitjans del segle XIX es va iniciar un procés d'evolució
a partir de l'antiga sardana curta
fins a arribar a l'estructura coreogràfica bàsica
que ara coneixem i que es va anomenar sardana llarga
per distingir-la de l'anterior.
I també es van produir tot un seguit de canvis necessaris
en les característiques musicals
tant pel que fa a la instrumental de la cobla
com en l'estètica de les composicions.
El gran esclat de difusió de la sardana d'inicis del segle XX
va comportar una fixació, l'establiment d'una mena de cànon
de totes aquestes vessants de la sardana.
Una foto fixa que molts han entès com la situació ideal i inamovible
també tenia el perill de la fossilització
que no poques veus han tractat sempre
però sobretot darrerament de fer entendre.
Amb tot encara que al llarg d'aquests últims cent anys
la visió de la sardana que ha predominat
si més no aparentment ha estat la diguem-ne conservadora
els ceres que sempre ha existit
qui ha procurat anar més enllà
explorar nous camins o sovint de manera no excloent
i perfectament complementària
reivindicant aquell esperit més popular
espontant i fins i tot esbojarrat
que predominava al segle XIX
i que en bona part determinades visions
dominants i predominants pel que fa a la imatge externa
havien reprimit. Allò que feliçment succeeix a hores d'ara
és que cada cop més es fan notar iniciatives
que tenen com a esperit bàsic
la idea que no només és possible
sinó que resulta necessari
fer compatibles la qualitat i el bon gust
amb els experiments, els mestissatges
i encara que sembli paradoxal
les essències que no per ancestrals
deixen de ser vàlides.
Molt bon dia a tothom
Oh, sorpresa
Sorpresa
Després d'un grapat de temps
recuperem-la un des seguit
I esperem que sigui allò de forma continuada
Mira, no és perquè no hagi volgut venir
han sigut coses doncs
Força major
Sí, força major
Diguem-ho així
i esperem que la cosa s'aguanti
i pugui venir doncs
com m'agrada anar fent
I esperem que sigui així
com també, encara que sigui per motius diferents
el David, un altre dels col·laboradors del programa
i la Maria
tampoc han pogut estar amb nosaltres
És que t'hem deixat sol
Un grapat de temps?
Sí, sí, sí
Home, sobretot, sempre
Sí, clar
O bé el Joan Maria
o algun dels seus companys
al control de so
això sí que és imprescindible
Doncs d'aquells
per altres motius
tampoc havien pogut estar amb nosaltres
i esperem que aviat els puguem recuperar
Aviat, aviat, jo crec que sí
Aviam
I per qui no ho sàpiga
com cada dissabte
aquí a Tarrona Ràdio
us parlem de sardanes, dels bars
de música paracobla
és en un temps que ara dura
des de les 12 minutets
com és el cas d'ara
i fins a dues quarts de dues de la tarda
l'anomenem un dos i seguit
avui arribem a l'edició 674
de la segona època del programa
i això, us parlem de sardanes
dels bars, de música paracobla
actualitat, de vegades mirades històriques
i sobretot, molta música
i un resum que us oferim sempre
a començar el programa
una mena de sumari
en el contingut específic de cada setmana
i ho fem amb aquesta sintonia
i des de fa unes setmanes
estem embarcats
en una altra edició
una altra temporada
del concurs
de la sardana de l'any
la 21-ena ja
i aquesta setmana
evidentment
tindrem això
una semifinal
una final
una eliminatòria
encara no estem a semifinals
una eliminatòria
i aquesta és la parauleta
que buscava
és a dir, quatre sardanes
que escoltem
sense anomenar nom
ni autor
i poder votar-ne
una d'elles
i així anar triant
poquet a poquet
la sardana
que rebre el títol
de sardana de l'any
avui tindrem convidats
no aquí als estudis
mitjançant
la línia telefònica
perquè la gent
de la Copla Reu Jove
en aquests moments
estan assajant
confiem
així
ens ho van prometre
que farien un petit parèntesi
per parlar amb nosaltres
i és que estan assajant
de valent
de cara a l'enregistrament
d'un nou disc
en col·laboració
com en altres dos anteriors
amb la Copla
perdó
amb l'agrupació
sardanista
Terraona Dança
la Copla Reu Jove
i l'agrupació sardanista
Terraona Dança
un disc que promet
ser força interessant
com els altres
però aquest amb peculiaritats
amb detalls
que els fan
singulars
respecte
als anteriors
en parlarem
amb la gent
de la Copla
en Reu Jove
també parlarem
evidentment
de l'agenda
amb les activitats
entre les quals
destaca
aquest cap de setmana
aquí a les comarques
tarragonines
la Plac de Flix
demà matí tarda
estrenarem un nou disc
un disc
que recull
les músiques
de la Sardana
de l'actual
Ciutat Pobilla
de la Sardana
Mataró
evidentment
inclou la Sardana
Mataró
Ciutat Pobilla
parlarem
de notícies
interessants
curioses
de vegades
com la
propera presentació
del que em sembla
que és el primer
segell oficial
de sardanes
amb n'hi ha parell
gent ballant
sardanes
i es fa la presentació
amb tots els exiguts
amb un d'activitats
aquesta propera setmana
a Barcelona
tindrem més notícies
ja les aneu veient
al llarg del programa
i safraderies
fins i tot
algunes de força curioses
com sempre
comencem
amb l'eliminatòria
d'avui
de la Sardana
de l'any
anem a escoltar
la quarta eliminatòria
d'aquesta temporada
del concurs
la Sardana
de l'any
promogut
per la Federació
Sardanista
de Catalunya
i que compta
amb la participació
de 30 emissores
de ràdio
d'arreu del país
tant del Principat
com de la Catalunya
del Nord
entre les quals
Tarragona Ràdio
l'objectiu
recordem-ho
és divulgar
al màxim
les sardanes noves
que s'estrenen
al llarg de l'any
i això es fa
per mitjà
d'un concurs
estructurat
en eliminatòries
que culmina
amb l'elecció
d'una sardana
que rep el títol
de sardana de l'any
en aquesta primera fase
del concurs
cada setmana
com us avançava
al fons moments
ofereixen 4 sardanes
en versió
d'una tirada
de curs
i una de llars
és a dir
que cal estar tens
de les quals
no s'anuncia
el nom ni l'autor
només la cobla
que li interpreta
cal triar-ne una
i fer-nos arribar
el vot corresponent
cada composició
s'identifica
amb un número d'ordre
que és el que cal indicar
de moment
comencem
amb la número 1
d'avui
que interpreta
la cobla mediterrània
i fer-nos arribar
i fer-nos arribar
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I aquesta era la sardana número 1.
Ara parem atenció a la número 2
i aquesta interpretada per la cobla
Els Mongrins.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
D'envinguda de Roma, número 5B, primer pis.
També podeu telefonar mentre realitzem el programa un dos i seguit, el número 977 24 47 67, fins a dos quarts de dues de la tarda.
Igualment ho podeu fer per internet, per mitjà del web de la Federació Sardanista de Catalunya, fet.sardanista.cat, o bé al correu electrònic del nostre programa, un dos i seguit, arroba, tarragonaradio.cat.
I diguem també que des de l'any passat es pot utilitzar un altre mitjà, el telèfon 905 40 30 21, que és romano obert per rebre votacions, des de les zero hores de dissabte fins a les 24 del dimarts, i només en met dues trucades per número de telèfon.
El cost d'aquesta trucada és d'un euro amb 20 cèntims, més impostos.
En tot cas, tingueu en compte que, sigui quin sigui el mitjà que utilitzeu, només seran considerats els vots que hagin arribat com a molt tard fins dimarts vinent al vespre.
I dit això, anem a la quarta i última sardana d'avui. Va a càrrec de la Cobles, Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
A Càrrec de la Cobles, Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
A Càrrec de la Cobles, Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
A Càrrec de la Cobles, Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Doncs ara sí, ara tenim les quatre sardanes d'aquesta setmana, d'aquesta eliminatòria.
Ja podeu triar-ne una, la que a més us agradi i emetre el vostre vot.
Ara anem cap a l'agenda d'activitats.
I en primer lloc, els aplecs demà diumenge, el 38è aplec de Súria.
Tarda, la plaça Sant Joan, amb les cobles la principal de l'Abisbal,
ciutat de Cornellà i Súria, amb concurs de colles improvisades.
I al matí, concert al pavelló d'Esports amb la principal de l'Abisbal.
El 22è aplec de Tossa de Mar, matí, tarda i nit, el passeig de Mossèn Cinto,
amb les cobles la principal del Llobregat, ciutat de Girona i Flama de Farners.
I un dels últims aplecs de les comarques tarragonines, el 42è aplec del Remei i Flix,
a 3 quarts 11 del matí i a les 4 de la tarda, a l'Ermita del Remei,
amb les cobles Marinada i Riella.
Al matí a les 9 hi haurà un esmorzar amb la típica clotxa
i a la tarda, concurs de colles improvisades i coc ràpid i vidols per a tothom.
Hi haurà servei d'autobús entre el poble i l'Ermita.
I en cas de mal temps, es farà el poli esportiu.
Per cert, que a la plec comemora el 20è aniversari de la proclamació de Flix,
ciutat pubilla de la Sardana,
uns actes que van tenir lloc entre el 15 i el 16 d'Averil del 1989.
Parlant demà, el dilluns, dia 12, el 24è plec de Gabà,
a la tarda, a la Passa Balmes,
amb les cobles Ciutat de Cornellà, Ciutat de Terrassa
i Sant Jordi, Ciutat de Barcelona.
També aquest dilluns, el 39è plec de tardor de Torelló,
a la tarda, a la plaça Nova,
amb les cobles Ciutat de Girona i Sabadell,
amb concurs de colles improvisades.
I passem ara, diumenge venent, dia 18,
amb el 41è plec de tardor a les Roquetes, a Barcelona.
Matí i tarda, al Parc de la Guinaueta,
amb les cobles, Montgrins, la principal de l'Avisbal,
la principal del Llobregat i Sant Jordi, Ciutat de Barcelona.
A la nit hi haurà el concert, el Palau de la Música,
amb la principal de l'Avisbal, els Montgrins
i la banda sinfònica de les Roquetes.
I encara un altre plec, pel diumenge, dia 18,
la plec de tardor de Vic.
A la tarda, al Sucre, amb les cobles,
l'Avisbal Jove, Mediterrània i Cadaqués,
amb concurs de colles improvisades.
I pel que fa a ballars de sardanes,
avui mateix, a les 7 de la tarda,
a Bandellós, a la plaça Doctors Gil Barnet,
amb la coble Rejova,
Correllenga 2009.
És dins els actes del Correllengua.
Correllengua?
Sí, sí.
És que està pensant...
A la vegada que...
Heu fet de sorpresa, no?
Sí, no, i està pensant...
Sí, sí, els actes aquests del Correllengua,
que van voltant pel país i passar per Bandellós,
doncs hi haurà sardanes.
Dilluns també hi haurà sardanes
a dos quarts d'una del migdia,
a Cunit, a la plaça Catalunya,
amb la coble, la principal del Llobregat.
Dissabte, vinent, dia 17,
a dos quarts de dues de la tarda,
al Cuber, al Cercle d'Amics,
amb la coble Rejova.
I el diumenge, dia 18,
avancem que comença,
s'enceta una nova temporada
de cicle de sardanes de tardor i hivern,
als Serrallos,
ara a les 12 del migdia,
com l'any passat,
i aniran alternant les cobles locals
i també la coble Rejova.
En aquest cas,
és aquesta primera ballada
amb la principal de Tarragona
i hi haurà també l'estrena
d'una sardana del tenor
i representant de la coble
a la principal de Tarragona,
una sardana que porta el nom
de Tarragona, el mar, el blau.
Finito, robot, tisores, garrots,
arsars, pollinots, pollinots,
dominiques, dominiques.
I us parlem ara de concursos de colles,
avui mateix, a dos quarts de nou del vespre,
a Verdú, a la plaça Major,
campionat de la terra ferma
i colles lliures amb la coble Tàrrega.
El proper diumenge, dia 18,
que és quan torna a haver concursos,
a dos quarts de 12 del matí,
a Terrassa, la plaça Nova,
honor grans, territorial Barcelona-Ciutat,
territorial comarques barcelonines
i també colles lliures
amb la coble Joveníbula de Sabadell.
A les dotze del migdia,
a Praixana, a la plaça Catalunya,
el campionat de la terra ferma
i colles lliures.
A dos quarts de sis de la tarda,
altra vegada a Terrassa,
en aquest cas el Teatre Alegria,
un concurs individual
de setanets revesses
amb la coble Joveníbula de Sabadell.
I també a dos quarts de sis,
però ara al Vendrell,
a la plaça del Mercat,
el 35è concurs nacional de colles.
Honor a la vins infantils i juvenils,
territorial comarques tarragonines
i colles lliures,
amb la coble Reus.
I en cas de mal temps
es farà el pavelló Àngel Guimarà.
Anunciem també un concert
per el diumenge, dia 18.
Serà a les set de la tarda,
a la roda,
a la vana al casino
amb la coble marinada.
I acabem la nostra agenda d'avui
parlant-vos dels bars,
perquè pel dissabte vinent,
a les 10 del vespre,
al Vendrell,
al Teatre La Lira,
l'espectacle Tossa 1914,
amb coreografia de Salvador Melo
per l'esbar Vila del Vendrell,
amb la col·laboració
de l'esbar Santa Eulàlia
de Banyeres del Penedès.
I després de fer aquest repàs a l'agenda,
anem a la música altra vegada
i amb l'estrena.
Estrena d'un disc
que correspon al munt d'actes
que s'organitzen habitualment
en la proclamació
d'una ciutat pubilla de la Sardana,
en Guanyes Mataró,
i com ja acostuma a ser un costum
establert des de fa uns anys,
n'apareix això,
un disc,
un enregistrament en sardanes,
evidentment,
vinculades a la població
i també, evidentment,
encapçalades
per la que hi ha des de
gairebé, gairebé el primer any
que es va fer Ciutat Pubilla,
hi ha una sardana
que té el nom
de la ciutat,
Ciutat Pubilla,
i l'any corresponent.
En aquest cas,
Mataró, Ciutat Pubilla 2009,
encarregada
el Marc Timón.
I heu de precisar,
perquè no,
extraordinàriament,
no és encarregada,
en aquest cas,
sinó que es va fer un concurs
per triar la sardana
que rebriria aquest nom.
Enregistra la cobla
Sant Jordi,
Ciutat de Barcelona,
i inclou també
el disc,
obres de Francesc Vicente,
Carles Santiago,
Honorat Vilamanyà,
Isabel Medina,
Ricard Bela de Sau,
Martiri a Font,
Josep Sancho Marraco,
Carles Soler,
Ramon Rossell,
Cinemó Comas i Conrad Saló.
Quan veieu sardanes
d'autors d'ara,
també algunes de clàssiques,
d'autors realment antics,
hi ha una miqueta de tot.
I, evidentment,
la més nova,
i no només cronològicament,
ja veureu que inclús
en el concepte
de la mateixa sardana,
que és bastant diferent
a l'habitual,
a aquesta que s'anomena
Mataró, Ciutat de Pobilla 2009.
Veieu perquè el llibret del disc
inclou també un comentari
del mateix autor
que ho aclareix força, això.
És aquest.
Diu així,
és una sardana desacomplexada
que, a cavall d'una estètica
marcadament jasi,
fuig deliberadament
dels tòpics propis del gènere,
tot conservant-ne
les formes
i les estructures essencials.
Aquest fet
possibilita
una integració plenament orgànica
de múltiples elements originals
d'altres universos sonors
alients a la cobla,
com l'harmonia in blue
i gran diversitat de recursos
pertanyents al llenguatge
de les big bands.
En definitiva,
una música fresca i optimista
pertanyida a color
més especial i personal
al pobillatge de Mataró 2009.
Això és el que diu el mateix autor,
el Martí Mont,
i una sardana
que va ser, doncs,
primer premi
al concurs
Mataró Ciutat-Pobilla
i va haver-hi altres finalistes
que també s'han enregistrat
en el disc.
Escoltem, doncs,
aquesta Mataró Ciutat-Pobilla 2009.
i va haver-hi altres finalistes
d'un
走
Prophec
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
No!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
ha tingut!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Tornada!
Tornada!
Tornada!
Tornada!
la compositora i també la balladora de colla l'Anna Abad!
Hi ha una sardana meva!
I també complet la col·lecció una segona sardana de Alfred Abad!
Que ens va dedicar també sorpresa pels deu anys de somnis!
I doncs bé!
Tota una selecció de compositors joves que fan que les sardanes no són pas senzilles ni tenen
aquell punt de...
Sí que el tenen de ballador però sempre amb aquest aire nou de modernitat actual no?
De contemporània!
En aquest cas el disc potser la diferència amb els dos anteriors que heu fet amb l'agrupació Sanesta Tornada Dança
doncs seria això que hi ha una bona part d'aquestes sardanes que són plenament reu jove dedicades al vostre aniversari oi?
Sí, el que passa que doncs com que com en tota la vida doncs el dia que vam fer deu anys només en teníem tres
i els compositors als quals agraeixo a tots sense excepció la seva col·laboració evidentment desinteressada
doncs han anat treballant en aquests 24 últims mesos per escriure a les sardanes
i al final em dius el fruit que volíem que es plasmaro en un CD.
Per desgràcia sempre sorgeixen l'entratemps i l'estat d'última hora igual que aquest que ens ha arribat a última hora una sardana
a l'últim instant però ha arribat.
Desgràcia d'ahir en Carles Martí però sí que està bé i des d'aquí aprofito per donar-li molts ànims i records
doncs va patir un incident, va desmaiar i quan es va despertar estava a l'hospital de Tarragona
i la veritat doncs això està fent una mica atípic aquest assaig d'avui
perquè tampoc tenim la certesa de si podrà o no enregistrar hi ha dues sardanes d'ell
la que ens va dedicar que va ser premiada a Blanes que es titula un gran camí
i també a última hora aquests últims 15 dies ha treballat en una sardana estrena absoluta
que l'ha titulat Plan que és una obligada escrita expressament per a dues trompetes solistes
amb una dificultat molt alta tècnicament dels trompetes i esclar ens trobem que...
I ell és el trompeta, és un dels trompetes de la Cobra.
És un dels trompetes, l'ha dedicat a l'altre company, el Jordi Gili amb ell mateix
i doncs d'alguna manera aquesta obra que ha escrit Nova musicalment parlant
és de lluïment de dues trompetes i per desgràcia en Carles no, avui no pot estar aquí
amb nosaltres a l'assaig perquè doncs ahir a les 12 de la nit estava ingressat a l'hospital de Santa Tecla
hem parlat amb la seva companya, sembla que està bé, però va caure rodó i doncs també
està agullat, té com el cos de la caiguda i confiem que es recuperi i que dilluns sol puguem tenir
però per si a casa ja tenim un pla bé que és el nostre excompany, fundador i trompeta actual de la Sant Jordi
en Carles de Ruf, que encara que fóssim l'estrat a la matinada el vam avisar
avui està selejant tot el disc i si convé dilluns gravarà el disc, ja ho veurem.
És que no, les coses és com voler parar un tren AVE a 300 per hora, no ho pots parar.
Bueno, el primer que tot esperem que es posi aviat.
Sí, esperem que sí, que si pot ser demà o passat demà el tinguem ja 100%
encara que per sort no s'ha trencat res ni s'ha fet cap cosa extraordinària
li van fer dues proves necessàries i en principi diuen que està bé.
Però bueno, són coses d'aquelles que es configuren els plans que tens totalment.
Totalment.
I clar, amb una feina tan compromesa com aquestes, preparar un disc, no?
Un disc, a més a més, amb un repertori que la major part és nou,
algunes sadanes ja les heu estrenat, ja s'han anat sonant,
però vaja, bona part veig que són coses noves i anuncieu les estrenes
precisament als concerts de presentació del disc.
Recordem potser quan seran.
d'estrenar dues sabanes a Tarragona, dues arreu,
els dos concerts que hi haurà el 20 de desembre i el 3 de gener
de presentació del CD,
la sabana obligada a dues trompetes,
perquè és una sabana, doncs,
quan es obligarà s'interpreten habitualment els Aplecs.
Havíem considerat l'oportú d'estrenar-la a l'Aplec de Salou,
que és l'última gran cita de la temporada,
amb tres cobles, amb la Sant Jordi i amb la Mediterrània,
cobles de primera línia,
on es reuneixen gran part dels balladors de tota la demarcació
i inclús de fora,
i doncs era un bon moment, un bon aparador.
Una sabana que evidentment, tècnicament,
supera a totes les altres obligades
que fins i tot el moment s'han escrit per una o dues trompetes.
Realment és com un concert per dues trompetes.
De cert, parlant de la sardana al Martimón,
aquest punt, diguem-ne provocador,
fins i tot arriba el nom de la sardana.
Sí.
No sé si ho he vist bé.
i quan em va trucar em va dir,
mira,
diu,
tindrà dues sorpreses,
jo reconeixeràs una melodia molt familiar.
Avui, quan l'asseixàvem,
ha agafat dos motius de dues sardanes,
d'una sardana meva,
que són les quatre sirenes,
i l'ha transformat en un tom menor,
que és el, com jo l'havia escrit,
en un tom major.
I, per tant,
durant cinc, sis, set compassos finals de llargs,
apareixen dos motius de música meva,
que fan referència a les quatre noies de la cobla.
I el títol,
em va dir,
Eduard,
com que us heu convertit en,
per desgràcia i per un mal model del sistema,
en la cobla padrera de Catalunya,
és a dir,
formeu la gent,
i després venen els de Barcelona
i us rebenten la cobla cada any
toten bus músics,
diu,
tu has de fer mans i mànigues
perquè la cobla
recuperi aquella peça que et roben,
que et prenen,
diu,
però no només fas mans i mànigues
per posar ja el cromo,
sinó que,
no sé com coi tu fas,
em deia,
però cada any se n'ha més bé la cobla.
I llavors,
em va dir,
per tant,
que no pari de sonar la música,
em va dir.
I diu,
moltes voltes,
i aprofitant un títol famós
de modern actual de la Rihanna,
que és el Plippson Stop The Music,
sisplau,
que no pari la música,
és el títol de la composició
d'en Marc Timon.
Molt bé, molt bé.
Al marge de les dedicatòries
i del sentit,
doncs,
que a la iniciativa d'enregistrar el disc,
el que estic veient és que
pot ser com un repàs,
un panorama
a la composició actual
de la gent més jove,
la majoria que escriu sardanes, no?
Sardanes, no?
Sí.
Perquè els noms que abans ens has dit
són de la gent més jove
que actualment fa sardanes.
Són de la generació
a partir del 78, 79, 80,
gent que estem a la línia
dels 28, 30, 32 anys màxim,
que estem escrivint
des de ja fa uns certs anys,
que som les noves generacions
de compositors que creuen en el format
sardana i coble,
i si la coble és una coble jove
no tindria cap sentit que fessin
una altra cosa de marx, precisament això.
La més jove deu ser l'Anna,
l'Anna Bat, oi?
De tot el...
els compositors.
L'Anna Bat, sens dubte.
Amb 17 anys, doncs, hi incorpora dues sardanes,
i el més veterà, doncs,
l'Antoni Guin-Juan,
que ja, doncs, se'n va cap als 70.
Sí, sí.
Bé, Eduard, no resto més temps.
Teniu feina, eh?
Si m'has dit, com una sardana
l'heu hagut de dedicar
a aquest munt de minuts.
Teniu feina per endavant.
Dilluns enregistrament, oi?
I el 20 de desembre
aquesta presentació a Tarragona,
i després el...
Sí, a poc a poc ens en sortirà.
És una tasca feixuga,
però, bueno, d'alguna manera
un enregistrament també és una experiència
molt positiva, molt bona,
i enriqueix, no?
i et motiva a fer coses noves
i trencar amb la rutina,
amb la dinàmica de...
només ballades, aplecs,
i, doncs, aquestes composicions,
a més, ens les sentim molt nostres.
No hem d'oblidar que, a més,
també s'incorporen tres sardanes
de referent tarragoní
amb vinculació directa
amb l'agrupació sadanista
i Tarragona dansa,
amb motiu també dels altres deu anys
de la colla veterana de la doc de dansa,
amb el molt més lluny de l'Alfred Abad,
amb una de les sardanes de l'Alfred Abad
que està dedicada a la colla essència,
la colla que només competeix, en principi,
una vegada a l'any en un concurs
i en algunes exhibicions puntualment
d'ex components de la colla gran,
de la Tarragona dansa,
i també, doncs, de l'última estrena
que vam portar a terme a Tarragona per Sant Magí,
dels 50 històries per explicar,
de l'Ana Abad dedicada als seus avis
per les nostres dors.
Per tant, és aquesta doble vinculació
de les dues entitats
amb les que tenim molt bona relació,
que, a més, ja és el tercer disc
que haurem fet conjuntament
en els últims quatre anys.
Per tant, un cada dos anys
és un molt bon nivell, no?
una bona dinàmica
que ojalà es pugui anar repetint, no?
Doncs endavant, bona feina.
Estem ja amb ganes de poder sentir aquest disc
i gràcies, gràcies per atendre'ns
i una abraçada al Carles.
Gràcies a vosaltres. Adéu-siau.
Adéu.
I el que podem fer ara és, precisament,
escoltar una sadana que ens esmentava
l'Eduard Cendre,
una sadana de l'anterior disc
que van enregistrar en col·laboració
amb l'Agrupació Sardanista Terror a la Dança,
dels Quatre Sirenes,
que va dedicar a les quatre noies
que formen la Cobla Reu Jove.
Són la Marcel Flaviol, la Natàlia Altible,
la Núria Font i la Núria Pujals Tenores,
estrenada al concert de presentació del CD
Tan sols un pas,
el diumenge 30 de desembre del 2007.
Escoltem-la.
de la Núria Pujals Tenores,
de la Núria Pujals Tenores,
de la Núria Pujals Tenores,
de la Núria Pujals Tenores,
de la Núria Pujals Tenores,
de la Núria Pujals Tenores,
de la Núria Pujals Tenores,
de la Núria Pujals Tenores,
de la Núria Pujals Tenores,
de la Núria Pujals Tenores,
de la Núria Pujals Tenores,
de la Núria Pujals Tenores,
de la Núria Pujals Tenores,
de la Núria Pujals Tenores,
de la Núria Pujals Tenores,
de la Núria Pujals Tenores,
de la Núria Pujals Tenores,
de la Núria Pujals Tenores,
de la Núria Pujals Tenores,
de la Núria Pujals tenores,
de la Núria Pujals Tenores,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
de les notícies al voltant del món de la sardana,
els esbars i la música per a Cobla.
El cicle Cobla de Tardó, que des de fa 6 anys
organitza l'Ajuntament de Blanes,
s'estructura enguany amb dues vetllades a concert
els dies 11 i 25 d'octubre
i la final del certamen musical de sardanes
per a joves compositors, que arriba ja a la seva dotzena edició.
A la primera sessió, demà diumenge a les 7 de la tarda,
al Teatre de Blanes, la Cobla Viladolesa,
sota la direcció de Joan Josep Blay,
presenta una experiència d'apropament al jazz
nascuda del que s'anomena sardana jazz
i que no és més que una sardana
que integra alguns recursos rítmics,
de freseig i sobretot harmònics, del jazz.
Així s'ha volgut fer un passeig
pels temes clàssics del jazz
amb la sardana com a element de connexió.
El viatge parteix de la sardana
i torna a la sardana, però és essencialment
una exploració de la Cobla i dels seus instruments
en el terreny del jazz.
No sé si tenim previst incloure aquesta sardana
que hem escoltat abans.
La Cobla i la bateria actuen, en aquest cas,
com a big band, acompanyant els temes
interpretats com a solistes pel saxo soprano
a càrrec de Joan Josep Blay
i també per diferents instruments de la Cobla
com ara el trombol, els tibles, la veu i la trompeta.
Pel que fa al concert del dia 25,
la Cobla, el principal del Llobregat,
presentarà el seu espectacle
Ritmes d'anada i tornada,
un espectacle que evidencia les influències mútues
entre la música d'arrel dels països catalans
i les melodies i ritmes més típics del Sudamèrica.
I seguim notícies que d'alguna manera o altra
ens parlen d'aquest mestissatge, aquesta barreja.
A partir d'accents essencialment mediterranis,
la música paracobla s'obre,
en el memòrigal Joaquim Serra 2009,
a la creativitat de dos destacats compositors nord-americans
que s'han brindat a col·laborar
amb l'organització d'aquest concert anual
que promou l'Agrupació Cultural Folclòrica Barcelona
en la recerca de llenguatges i expressions artístiques
que serveixin a la idea d'innovar i enriquir
el patrimoni musical coblístic.
Per una part, Kevin Casca,
un dels joves talents musicals dels Estats Units d'Amèrica,
i Louis Stewart, pianista i compositor
de Sòlida Trajectòria Internacional,
han accedit a escriure per a Cobla,
seguint així la tradició enceptada
fa unes quantes edicions del certamen
de comitats autors de prestigi
però fins ara aliens a la Cobla.
Així, Kevin Casca oferirà l'estrena
de l'obra anomenada Rhapsody for Cobla,
mentre que Louis Stewart farà el mateix
amb l'obra Sinfonium for Piano en Cobla.
El català Josep Padró, per la seva banda,
estrenarà el Plot d'Àfrica per a violí i cobla.
Al concert hi actuarà la Ariadna Padró,
violí, Louis Stewart el piano
i les cobles mediterrània
i Sant Jordi, ciutat de Barcelona,
dirigides per Kevin Casca i Bernat Castillejo.
El Memorial Joaquim Serra 2009
se celebrarà el dia 15 de novembre
a les 6 de la tarda
a la sala Oriol Martorell
de l'Auditori de Barcelona.
En aquesta ocasió, el Memorial s'inclou
dins el segon cicle de música per a Cobla
de l'Auditori Barceloní.
El dissabte passat tenia lloc un nou concurs
del Campionat de Catalunya Bàsic d'Honors Veterans
on hi participa la colla terragonina
toc de dansa.
En les dues sardanes de concurs,
aquesta vegada la colla terragonina
es va situant tercer lloc en cada una.
El primer, amb una d'elles,
la seva més directa competidora,
Rocles Blaves de la Passió,
i en l'altra sardana
el primer lloc va ser per la colla Aire Gironins,
una, diguem-ne, possible revelació
d'aquesta temporada
en aquesta categoria.
Una colla que s'ha presentat en guany
i amb pretensions,
amb el més bon sentit de l'expressió
pel que fa a la vestuari,
totes de perruqueria.
Maria Rosa, encara no els has vist?
No, encara no.
Abans de cada concurs va anar a la perruqueria.
Això és molt bé.
És que ric, però no, no, està bé.
Home, contrasta moltes altres colles
que no ho cuiden gaire, això.
Això és veritat, això és veritat.
I mira que et vaig a dir...
L'estètica és important.
Mira que et vaig a dir que últimament
l'estètica s'està deixant molt de banda,
però molt de banda, eh?
Molt.
Ja ho he dit, pel que sé que ho defenses.
Sí, sí, jo ho defenso molt, ja ho saps.
Però clar, fins al punt de la perruqueria,
però mira, cadascú és lliure, ben fet.
I sembla...
Guapes deuen estar.
Ja és una colla veterana, però Déu-n'hi-do, fan goig.
I aquells concurs han començat a notar-se,
a fer-se notar a la classificació.
De moment, un primer lloc que afecta
a la classificació general, encara no...
Vaja, no ens permet tenir opcions a guanyar, ni molt menys,
però és com una mena d'avís per a properes temporades.
Pel que fa a aquesta classificació general,
de moment és una classificació molt provisional
perquè hi ha un concurs que es va haver de suspendre
i això perjudicat a la colla tarragonina,
però veieu que de moment aquesta és a l'ordre.
En primer lloc, Roques Blaves de la Passió, amb 11 punts,
segueix toc de dansa amb 14 i mig,
tercer, ressò, amb 16 punts i mig,
quart, Aire Gironins,
aquesta colla que us comentàvem, amb 19 punts
i després ja, en cinquè lloc,
la colla d'en Saires de Maig, amb 26 punts.
Això què vol dir?
Que queda només un concurs, a part d'aquell suspès,
que imaginem que s'haurà de celebrar,
això encara falta confirmar-ho
i tot es decidirà,
com acostuma a passar amb els campionats més emocionants,
a l'últim, a l'últim moment.
La cosa, doncs, molt aparatada,
com diem, pel fet que hi hagi aquest concurs de menys,
de moment ha perjudicat a la colla terrorina,
perquè descansava,
li tocava descansar en aquells concurs suspès,
i això vol dir que no...
les altres colles no han sumat els punts
que li convenien a l'atoc de dansa, per entendre'ns.
Bé, deixem ja les notícies,
anem a aquella secció musical tan particular
que nosaltres anomenem la relíquia.
I avui la relíquia és autèntica relíquia,
perquè és un disc molt veterà de...
no està datat, perquè era una època
que els discos encara no portaven data,
però hem deduït que és de finals dels anys 50.
En tot cas, evidentment, no abans del 1957,
perquè la sardana, la sardana que escoltarem
i que inclou aquest disc,
va ser estrenada la plec,
el primer plec de la sardana de Tarragona,
el 20 de juliol del 1957.
I és una sardana que va dedicar
a aquesta plec i a la ciutat de Tarragona,
i més concretament a un indret,
que aviat sabreu quin és,
pel mateix nom de la sardana,
per francès Joan Ola.
És el balcó del Mare Nostrum,
que van registrar la cobla Costa Brava,
i en aquell moment, aquella estrena,
va anar a càrrec de la cobla
a la principal del Baix,
és on interpretava el fiscorn l'autor,
el francès Joan Ola.
El disc s'anomena Selecció de Sardanes,
és l'època, així havia de ser,
va editar una discogràfica important del moment,
Discos Columbia,
i amb el seu segell a l'Ambra.
Diuen, doncs, que és possiblement del 1958,
perquè precisament va ser a partir d'aquell moment
quan els discos ja van començar a portar data,
data de publicació.
Escoltem, doncs, aquest balcó del Mare Nostrum,
francès Joan Ola, com la Costa Brava,
i evidentment la qualitat de l'enregistrament,
doncs, molt d'eficient,
com podeu veure, pel pas del temps, evidentment.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit