Fins demà!
Molt bona tarda, bon vespre.
Benvinguts al No en Vingués amb Històries,
al programa de divulgació històrica,
des d'aquí, des del 96.7 de la FM,
Tarragona Ràdio, Manel Magí, bona tarda.
Avui, concentrat...
No, no, però m'ha sorprès,
esperant la pujada de la cançó.
Sí, home, clar.
Per introduir-te, tio, realment, ets un geni, Jordi.
Gràcies, però estàs aquí o no estàs aquí?
Bueno...
Sí, a mitges, no?
Lo cost.
Bé, ja sabem, doncs...
Ja sabem que aquest any ens toca el programa de patir.
Montau que el programa mentre juga el Barça a la Champions.
Sí, sempre, sempre toca.
Perquè sempre he pogut eliminar a vuitens, però no.
Nosaltres sap peu de que no, com és habitual.
El No en Vingués amb Històries,
Manel Magí, Jordi Ximeni, el control tècnic,
la nostra amiga estimada, la Sílvia García.
No en Vingués amb Històries, aquesta setmana.
I quan podem dir també inclús que estem a la recta final
de la nostra cinquena temporada,
perquè és el programa número 26
i aproximadament arribem a fer uns 33, 34 programes cada temporada,
doncs comencem el programa número 26
i com és habitual, el nostre sumari ve ben carregat.
Comencem amb un parell d'efemèrides,
una situada el 28 d'abril de l'any 1935
i l'altra el 28 d'abril de l'any 1521.
Tot això per continuar després
amb un monogràfic avui dedicat al futbol.
Clar.
Ja que vas estar jugant a les semifinals de la Champignons,
nosaltres avui parlarem de com collons se va...
Oh, i perdó la parauleta, però...
Ai, Manel, sisplau.
Com se va originar este joc,
que a alguns us pot semblar tan tonto,
però que no ho és tant, segurament.
Molt bé, un joc de pilotes.
Continuem el nostre programa, també amb curiositats.
Després, avui fa 100 anys, a Tarragona,
aquella secció que tant ens agrada de rememorar
què va passar, o què deia el diari de Tarragona.
Gassetilla de queixes.
De queixes, el cínic de greuges, gairebé.
I tancarem el programa amb notícies
i quan la Sílvia ens fiqui la sintonia final,
doncs...
Bueno, anirem a sopar.
Que han passat 30 minuts.
Exacte.
Disculpeu, també, si cantem algun gol,
però és que serem els homes més feliços del món en aquell moment.
Afemèrides
Tal dia com avui, de l'any 1521,
moria el navegant portuguès Fernando de Magallanes,
assassinat, bé, assassinat, entre cometes, per indígenes.
Aquest navegant portuguès, d'origen noble,
va estudiar arts militars, nàutica, geografia,
i ja va participar en diferents expedicions
a nom de Portugal navegar cap per l'extrem orient
i també va col·laborar en la guerra al Marroc l'any 1514,
però va caure en desgràcia a la monarquia portuguesa
i es va passar als veïns,
als, en aquest cas, a la monarquia hispana.
En contacte amb el rei Escarles I
va suggerir la possibilitat d'arribar a les Molucas,
seguint la ruta occidental dins de la demarcació castellana,
i uns anys després, el 1518,
va ser anomenat capital general d'una flota
i governador de les terres que descobrís
i signar també les capitulacions corresponents.
Va sortir de Sevilla l'any 1519 amb cinc naus,
navegant fins a Río de Janeiro,
va hibernar la Patagònia,
malgrat una revolta de les tripulacions,
va continuar cap al sud
fins que va descobrir l'estret que porta el seu nom,
l'estret de Magallanes.
Inicià la travessia del Pacífic amb tres naus
i pel març de l'any 1521
va tocar les Illes Marianes.
Dies després, arribar a l'Ia de Cebu, a les Filipines,
i tot i que en un principi van ser rebuts pel rei Hamabar
el 27 d'abril,
van ser ben rebuts per aquest monarca,
posteriorment, el 27 d'abril,
és a dir, el 28 d'abril, volem dir,
tal dia com avui de l'any 1521,
amb una topada amb uns grups d'indígenes,
doncs Magallanes moria.
Tothom sap també que l'expedició va continuar el seu viatge,
però en aquest cas sota el comandament
de Joan Sebastià Alcano.
I un altre 28 d'abril, no fa tants anys,
fa 74, si no m'equivoco,
de l'any 1935,
va tindre lloc la inauguració oficial
del Metro de Moscú,
conegut també amb el sobrenom del Palau Subterrani,
per la gran sumptuositat de la seva arquitectura.
És actualment el primer del món
en quant a densitat de passatgers.
Transporta al dia una mitjana
de 9,2 milions de persones
que sumen a l'any
uns 3.341 milions de persones.
És com si la meitat del planeta
viatges una vegada a l'any
en el metro de Moscú.
Compta amb 165 estacions
i té una longitud total de 293 quilòmetres.
És el cinquè més extrem del món
després de Nova York, Londres, Madrid i Tòquio.
I una curiositat
que si aneu algun dia a Moscú
la podeu descobrir.
I és que a la línia 5 d'este metro
que té forma d'anella
i que es creua amb totes les altres línies
que són radials,
la megafonia indica als passatgers
el sentit en què viatja el tren
utilitzant veus masculines
quan el tren avança en sentit horari
de les agulles del rellotge
i veus femenines
quan ho fa en sentit antihorari.
De la mateixa manera
a les línies radials
les veus masculines
indiquen que el convoy
s'apropa al centre de la ciutat
mentre que les veus femenines
indiquen que el tren
que el metro s'està allunyant.
Sí, jo ja m'he perdut.
És a dir, si vaig a Moscú
millor em miro el plànol
i vaig atent
a veure quina línia de parar.
No envinguis amb històries
al Monogràfic
Avui és un tema apropiat.
Sempre, sempre és un tema apropiat.
Els temes sempre són apropiats
però avui més que mai.
Avui parlarem dels orígens
del futbol modern.
I per què més que mai?
Perquè el fas tu?
No, bueno, per això,
perquè avui estem vivint
una semifinal històrica del Barça.
Home, jo espero que la final
sigui més històrica.
Però a veure, anem al gra.
Sí.
Avui parlarem de l'origen
del futbol modern.
Tot i que sembla ser
que el fet de córrer
darrere d'un objecte esfèric
és més vell, com dirien
al meu poble,
que l'Anna Peu.
O sigui, fa molts anys
que ja hi ha jocs,
de fet fan referència
a ells criptos clàssics
de l'antiga Grècia, Roma
o, per exemple, pintures rupestres
dels aborígens australians
de gent corrent
detrás d'una pilota.
Sí.
Però el monogràfic d'avui
el centrarem directament
a l'aparició del futbol modern.
Partim dels segles finals
de l'edat mitjana
i els primers segles
de l'edat moderna,
o sigui, estem parlant
del segle XIV, XV, XVI.
Estan enrere?
Sí.
Però farem uns altes.
Ah, val,
pensava que anir directament
ja a parlar d'Ivuit i no...
Això només és una pinzelladeta.
En esta època,
situem-nos a les Illes Britàniques,
s'hi van desenvolupar
diferents jocs en equip
que eren coneguts
amb el nom de...
o com a codis de futbol.
Ja a finals del segle XVII,
cap al 1680,
1690,
es produïs un primer intent
d'unificar estos codis
o esta sèrie de jocs diferents
i que van ser la llavor
sobre la que dos segles més tard
se fonamentaria futbol modern.
Estos primitius jocs d'equip
amb pilota
se caracterizaven
primer per tenir poques regles
i sobretot
per la seva extrema violència.
Avui en dia mos queixem
si, per exemple,
l'altre dia el Pepe del Madrid
li va pegar una patada
o una al terra
i ja li han caigut
deu partits, no?
Doncs bé,
en aquestes pràctiques,
per dir-ho d'alguna manera,
deportives,
hi havia morts,
hi havia de tot.
O sigui, era...
Això estem parlant aquí,
de l'època massiva.
Estem parlant
de finals de l'edat mitjana,
principi de l'edat moderna.
A tan extrem
va arribar
aquesta violència
de les pràctiques deportives
que un d'aquests jocs
que es coneixia
amb el nom del futbol
de carnaval
va ser prohibit a Anglaterra
per un decret del rei
Eduard III
i va estar durant 500 anys
prohibit.
O sigui, de fet,
suposo que no es va jugar més
per la violència
que generava.
Altres jocs, però,
no eren tan violents
i no van ser prohibits
i van continuar.
Fora de les Illes Britàniques,
però, també hi ha
o també trobem
pràctiques deportives similars
com, per exemple,
el calcio florentí
que és originari
de la ciutat italiana
de Florència.
Alguns aspectes
del futbol actual
provenen del calcio,
no només de les regles
sinó també, per exemple,
de l'ambient de festa
que rodejava el joc,
que és comparable
al que es viu avui en dia
als estadis de futbol.
De fet, a Itàlia
el futbol se coneix
amb el nom de calcio.
I s'ha de mirar
al segle XIX,
que és el que més
ens interessa.
Un salt, eh?
Un salt tremendo,
en el màquina del temps.
A mitjans d'aquell segle
es van donar
o es van fer
les primeres passes
per unificar
els diferents codis
de futbol.
O sigui,
es practicaven
tota una sèrie d'esports,
però cadascú
en les seues regles,
cadascú per lliure.
El primer intent
és de l'any 1848.
Mentre els senyors
Marx i Engels
escrivien al Capital
i Europa es convulsionava
per les revolucions,
a la Universitat de Cambridge
estaven per altres històries
i els senyors
Henry de Winton
i John Charles Trink
van fer una crida
a d'altres col·legis
on es practicaven
diferents jocs de futbol
per unificar
tots aquests codis,
aquests reglaments,
en un sol.
Se'l coneix
amb el nom de codi
o regles de Cambridge.
Estes regles
presentaven ja
una semblança
prou considerable
amb el futbol actual.
la regla
potser més important
era la limitació
no total
però sí
parcial
d'utilitzar les mans
per tocar la pilota.
Abans
la pilota
es podia tocar
en la part del cos
que volgués
no hi havia
cap prohibició.
L'objectiu
del joc
era fer passar
la pilota
entre mitjadors
pals verticals
units a la seva part
superior
per una cinta de tela.
L'equip
que aconseguia
fer més gols
era el que guanyava.
Inclús
se va crear
una regla
de fora de joc
molt similar
a l'actual
i que suposem
que va costar molt
de fer entendre
a la gent
com funcionava.
El pensava
que s'havia
les dones.
Hòstia
comentari
machista
atenció
per emmarcar.
No, no, no,
però pensava.
No, és veritat.
No per res, eh?
No, no, però sí,
hi ha uns refons
de realitat, sí.
Els documents originals...
Perdona, perdona.
Ho sento molt.
Els documents originals
d'estes regles
de Cambridge
de l'any 1848
se van perdre
però se'n conserva
una còpia
de vuit anys
posteriors
de l'any 1856.
L'any 57,
1857
apareix un altre intent
d'unificar regles,
un nou codi reglamentari
que fa noves aportacions
al futbol dels nostres dies.
És l'anomenat
codi Sheffield
o regles de Sheffield.
En este nou reglament
creat per un tal
Nathaniel Creswick
i William Prest
s'incorpora, per exemple,
l'ús d'un pal
travessar horizontal
en lloc de la cinta de tela
que recollia
el codi interior,
el codi Cambridge,
en la qual cosa
la porteria
queda ja definida.
Bé,
les rets apareixerien
uns quants anys després
però el que és
el marc de la porteria
quedava ja establert
com el futbol actual.
També es va utilitzar
per primer cop
els tirs lliures de falta,
els corners
o el sac de banda
com a mètodes
per reanudar el joc
quan s'havia parat,
quan havia hagut
una interrupció.
Totes aquestes reunificacions
de reglaments
van suposar
importants avenços
per a la creació
del futbol modern
però hi ha una data clau
que molta gent
la considera
com l'autèntic
naixement del futbol modern.
26 d'octubre
de 1863,
cent anys abans
del Xelov
i dels Beatles.
Què va passar aquell dia?
Ni Florentino Pérez
va anunciar
que es presentava a Madrid
ni res d'això.
Una cosa molt més senzilla.
Aquell dia,
el 26 d'octubre
de l'any 1863,
un senyor
nomenat
Ebenezer
Cobb Morley
va iniciar
una sèrie
de 6 reunions
amb 12 clubs
de diferents escoles
londinenques
en una taverna
de la capital anglesa,
la taverna
Freemasons,
amb l'objectiu
de crear
d'una punyetera vegada
un codi
o reglament universal
i definitiu
per al futbol
i que fos acceptat
per tothom.
Es van fer 6 reunions
i finalment
el 8 de desembre
d'aquell mateix
1863,
11 dels 12 clubs
van arribar al consens
per acceptar
14 regles bàsiques
del nou codi
que rebriria el nom
d'Association Football.
Només un club,
el Blackhead,
es va oposar
a la creació
d'estes regles.
Ara després
veurem per què.
Estes noves regles...
I així
a la lliga anglesa
o no té res?
Després ho explicarem.
Va tardar
una miqueta més.
No gaire,
per això.
Estes noves regles
prenen com a referència
les que havíem
esmentat abans,
les del codi
de Cambridge,
però excepten
dos punts.
Dos punts claus
per a la creació
del futbol modern.
Una és la prohibició
total de l'ús
de les mans
per tocar la pilota,
que restringís
el sac de banda
i el porter
dins l'àrea.
I després també
la prohibició
dels anomenats
takeles
o contacte físic
brusc
per treure-li
la pilota
a l'adversari.
La falta.
Exacte.
No pot haver-hi
un contacte físic
violent.
S'ha d'anar
per la pilota
i no pas
pel jugador.
Exacte.
Doncs aquestes prohibicions
van ser la causa
que el club Blackhead
no s'adherís
a les noves regles.
I si aquesta gent
volien tocar la pilota
en les mans
i continuar
tenint contacte físic
fort
per lluitar-la
endivinen
quin altre sport
van acabar creant?
El rugbi.
Molt bé,
el rugbi.
Que venen
de la mateixa
família,
del mateix
que van passat.
Jo m'ho imaginava.
Comú que el futbol
i és en aquest moment
en què separen
futbol més fi
per dir-ho d'alguna manera
i el rugbi
que continuï utilitzant
més la força física
en les mans.
En aquest moment
se separen.
Aquesta nova reglamentació
es va acabar
imposant a les altres
i amb el futbol
ja ben definit
es van començar
a disputar
els primers partits.
Per exemple,
el 30 de novembre
de l'any 1872,
estem parlant
de 9 anys
després de la creació
d'estes regles,
Escòcia i Anglaterra
van disputar
el primer partit oficial
entre seleccions nacionals.
Això que avui en dia
coneixem com el virus FIFA.
9 anys més tard.
9 anys més tard.
O sigui,
van haver-hi 9 anys
d'adaptació d'estes regles,
d'introducció
paulatina
d'estes regles,
d'acceptació
i 9 anys després
ja hi havia
un partit
entre seleccions.
I saps qui va guanyar?
Doncs ningú.
Ningú?
Van empatar a zero.
Van empatar a zero.
Un resultat bastant trist.
I va tenir lloc
el Hamilton Crescent,
actualment un camp de críquet
a la localitat
escocesa de Pàrtic.
Entre el gener i el març
de l'any 1884
se va disputar
la primera edició
del British Home Championship
que fins a la seva desaparició
va ser el torneig
de seleccions
més antic de la història.
Primer títol
va guanyar a Escòcia.
A nivell de clubs,
però,
el que tu preguntaves abans,
tornem uns anys abans.
El 20 de juliol
de l'any 1871
un diari britànic
va proposar
la creació
d'un torneig
que fos organitzat
per la Football Association
i que va ser
la primera part
per la creació
del que avui en dia
encara existeix,
la Copa d'Anglaterra.
Aquell any,
1871,
la Football Association
estava composada
per 30 equips,
però només la van
disputar la meitat.
La Football Association Cup
1871-1872
va ser guanyada
per un equip
que avui en dia
no està a la primera
èlit mundial
que és el Wanderers Football Club.
Ah, Wanderers.
Wanderers,
exacte.
I la lliga
que tu preguntaves
va arribar uns anys més tard.
La primera temporada
l'any 1888-89.
justament aquesta temporada
fa 120 anys.
Això estem parlant
a Anglaterra.
A Anglaterra.
Es va crear
la Football League
i van participar
12 equips
afiliats a la Football Association
i cadascú d'ells
va jugar
en total
de 22 partits.
El campió
d'aquella primera lliga
va ser el
Preston Noren
Football Club,
que a mi em recorda
un disc dels Beatles.
També.
També.
Aquell primer campió
va aconseguir el títol
sense despentinar-se,
no va perdre
aquest partit.
I amb les normes fixades
i acceptant
i acceptades
per tothom,
el nou de Port
es va anar expandint
primer per les Illes Britàniques,
trobem ja
una associació de futbol
a Escòcia
l'any 1873,
a Gales
el 1875,
a Irlanda
el 1880,
i un cop plenament
consolidat
dins les Illes,
el futbol que va fer
va començar
a expansionar-se
més o menys
com el virus
del Port
aquesta de Mèxic
per a tot el món.
El virus del porc
aquest de Mèxic.
Algú s'ho pot prendre malament,
eh?
El virus...
La grip porcina,
que des de la Unió Europea
diuen que hi ha...
La nova grip,
no?
Sí, la nova grip
perquè el sector porcí
doncs no vegi
d'avallar les seves vendes,
però bé,
continua.
Molt bé.
Doncs,
què va passar?
Que gràcies a que
l'imperi britànic
era la potència
predominant al món
en aquells moments,
en colònies repartides
per a tot el món
doncs va ser també
un dels factors determinants
per a l'expansió
del futbol.
Al costat del críquet
i del te.
Sí, però el críquet
potser es va quedar restringit
més a països com la Índia,
no?
La Índia,
la Índia, sí.
I l'expansió
va ser molt ràpida.
Unes dades o més.
Mira, per exemple,
Països Baixos i Danamarca
ja tenien
associació de futbol
l'any 1889,
Nova Zelanda
l'any 1891,
Argentina
l'any 1893,
Xile, Suïssa
i Bèlgica
el 95,
Itàlia el 1898
o Alemanya i Uruguai
l'any 1900,
etcètera, etcètera.
O sigui,
va ser una expansió
rapidíssima.
Com un verus.
Exacte.
I a les Olimpiades
de 1900 i 1904
ja es van disputar
partits de futbol
com a exhibició,
com a esport d'exhibició
i ja a les Olimpiades
ja de l'any 1908
que van ser a Londres
si no m'equivoco
ja apareix el futbol
com a esport de competició
sent la guanyadora
de la medalladora
de la selecció britànica.
En este boom
del futbol mundial
va propiciar la creació
de la FIFA
el 21 de maig
de l'any 1904
però com que hem dit
que avui només parlaríem
dels orígens del futbol
això ja s'escapa
i segurament ja seria
una altra història.
No en vinguis amb històries
curiositats.
Unes dades, Manel,
que possiblement et sorprendran.
La curiositat d'avui
doncs a veure,
en quina pel·lícula
s'han utilitzat més extres?
Recordes a Peter Jackson
i al seu Senyor dels Sanells?
Sí.
Sí, molt bé.
Quina memòria.
Doncs en aquesta trilogia
van treballar aproximadament
uns 20.000 extres
però a les escenes de batalla
apareixen aproximadament
uns 200.000 figurants digitals.
Tot s'ha de dir,
tothom,
no enganyarem a ningú,
doncs que avui en dia
les noves tecnologies
i els seus ordinadors
juguen un paper important
en la realització
d'aquestes grans produccions.
Però la pregunta és,
en quina pel·lícula
s'han utilitzat més extres?
Hem de tirar enrere
l'any 1982,
l'any del Mundial de Futbol,
per exemple,
a Espanya,
l'any del Naranjito,
etcètera, etcètera.
M'ha marcat tota una generació.
I tant.
I és que
la pel·lícula
que segueix mantenint
el rècord de figurants
és d'aquesta data
i en concret és Gandhi,
que va utilitzar
més de 300.000 persones
en l'escena
del funeral de Gandhi.
Els productors havien confiat
en reunir aproximadament
a 400.000
i per això
van publicar
diversos anuncis
a la premsa de Nova Delhi
on es va
filmar la seqüència final
o, bueno,
la seqüència d'aquest film
i en total
doncs aproximadament
uns 200.000 extres
van ser voluntaris
i la resta
va treballar sota contracte.
O sigui,
van tenir que fer
100.000 contractes?
Sí, sí, sí.
Déu-n'hi-do.
100.000 contractes.
Déu-n'hi-do.
I pagar 100.000
a 100.000 extres.
Suposo que els van dir
que paga poc.
Sí, segurament.
Aquesta era
la nostra curiositat.
Avui fa 100 anys
a Tarragona.
Fa 100 anys
a Tarragona
potser no estem tan preocupats
com vostè mare
per dir-li Enric
acaba de perdre el coneixement.
Atenció, atenció.
Bé, anem.
Però bé, anem per feina.
Continuem.
Continuem.
Avui ens fixarem
en la gacetilla
de quejas
que és este apartat
dels diaris
on la gent
se queixava
del que passava
que passaven coses
com les que passen
avui en dia.
Diu el següent.
Un mes ha complit
de permanència
de97.
...dentro de la calle Apodaca cruce con la de Barcelona.
Allí fueron colocadas para guardar del tránsito rodado una boca de riego...
...sin que éste se haya arreglado ni se hayan separado las piedras...
...en espera de que algún transeúnte sufra un percance desagradable.
La segunda queixa.
Las cintas de piedra que cruzan la plaza de Olózaga, la actual plaza de los carros...
...para dar paso al muelle están cubiertas de barro...
...sin que nadie que tiene obligación de ello se preocupe de limpiarlo.
Así formarán buen concepto de la ciudad los extranjeros.
Y ahora ve una última que me gustaría, Jordi, que a ver si tú la has interpretado...
...perque centaños de vegades es mucha diferencia.
Diu el següent, diu...
...un de los candelabros del alumbrado de la plaza de la fuente...
...está en comunicación con la corriente eléctrica...
...sendo diariamente la diversión de los chiquillos y grandullones...
...que acabarán por deteriorar el referido candelabro.
En comunicación...
En comunicación...
Con la corriente eléctrica que estaba...
...que per primera vegada s'havia llum, electricitat en un dels candelabros...
Podría ser això?
...de la plaça La Font, que la resta era llums de gas, d'oli...
...a saber, a ver, un dels candelabros de l'alumbrado de la plaza de la fuente...
...está en comunicación con la corriente eléctrica.
Doncs possiblement és això.
Sí, l'arribada de l'electricitat...
...de l'electricitat i que la gent anava a llibre com si fos un espectacle.
Sí, sí.
Éu-n'hi-do com han canviat les coses.
I tant.
...que siguin avui en dia.
Ah, i tenim patrocinador, eh?
Sí, tenim patrocinador.
Sí.
Podem anar de vacances, eh?
Amb el patrocinador, si voleu.
Sí, que paga molt o...
No, no, no, no, no, et dona l'opció de diverses coses.
Jo ara t'ho explico, si voleu.
Era una època en què la gent més que per plaer viatjava a vegades per...
Per veure la família o per tornar a la feina o...
O per començar de nou.
O per començar de nou, exacte, exacte.
Com avui en dia, eh, també.
Sí.
Depèn de com, depèn de com.
Doncs jo, amb el vostre permís, vaig per feina, eh?
Endavant.
Servicio General de Transportes Marítimos a Vapor de Marsella.
Línia directa para el Río de la Plata.
Saldrà de Barcelona el día 21 d'abril directamente para Montevideo y Buenos Aires.
El Vapor Francés Pampa, admitiendo carga y pasaje.
Un alto de las líneas que també recomanem.
Línia para el Brasil.
Saldrà de Barcelona el día 17 de mayo para Bahia, Río de Janeiro y Santos.
El magnífico y rápido Vapor Francés Italí, admitiendo carga y pasaje.
Consignatarios en Barcelona, Ripoll y Calle Dormitorio de San Francisco 25 Principal.
Este anuncio está aprobado por la Junta de Migración de Barcelona.
Servicio General de Transportes Marítimos a Vapor de Marsella.
patrocina el No en Vinguis amb Històries.
Notícies.
Com anem avui de notícies, Jordi?
Doncs jo crec que et guanyo, eh?
Per primera vegada em portes més notícies que tu.
Jo n'hi porto tres, eh?
I què fas diumenge?
Bé, què en proposes?
T'apuntes a venir a Santes Creus a veure una exposició sobre...
La Gran Guerra.
La Gran Guerra en imatges.
Molt interessant.
De la Primera Guerra Mundial.
Molt interessant.
Després em dones les respostes, si vols.
D'acord.
Aquesta ja la vam anunciar la setmana passada.
Simplement dir-vos que si us apropeu a Santes Creus,
una exposició que ja abans havia estat al Museu d'Història de Catalunya, Barcelona,
i que ara la tenim molt més a prop,
doncs la Gran Guerra, imatges de la fotografia de la Primera Guerra Mundial.
i sembla ser que és una selecció força atractiva i molt interessant
d'aquest conflicte que va sacsejar per primera vegada,
doncs, en tot Europa i part del món.
També, més notícies.
Segueixo jo o segueixes tu?
Sí, em seguim a mi, que en tinc una molt xula.
Oh, it's beautiful.
I és que Mollet del Vallès, al Vallès Oriental,
estàvem fent un pàrquing subterrani a una zona anomenada Pla de les Pruneres
i a 11 metres de profunditat, que saps que els ha sortit?
Un menir de 5 metres de llarg, un rostre humà esgrafiat i parts del cos.
Sembla ser que és un descobriment aïllat, que no hi ha res més.
El que és curiós és com va arribar a 11 metres de profunditat.
Diuen que s'hi va ser arrastrat per corrents d'aigua subterrani i és bé.
No ho sé, sigui com sigui, és un descobriment curiós.
Sí.
I alguna cosa més?
I també curiosa podria arribar a ser la trobada a la marisme de Donyana,
una marisme de Donyana de l'Atlàntida de Platón.
I és que el diari de Sevilla ens diu el següent.
Un equip odio científico és de l'Universitat de Wutterpal, Alemanya,
va afirmar que els restos arqueològics de la ciutat perduda de l'Atlàntida
es trobaven sota les marismes d'Hinojos, al cor de Donyana.
Això va ser l'any 2004.
I per què és notícia ara?
Doncs simplement és notícia perquè un any després
van iniciar-se tota una sèrie de treballs preliminars
i ara sembla ser que el parc natural de Donyana
i tota una sèrie d'institucions
han donat el suport necessari, diners, infraestructures, etcètera,
per començar a buscar les restes d'aquesta gran ciutat antiga
dels mil·lenis 1 i 2
en aquest espai natural de la província de Cadi.
A mi que em perdonem, però tot això sona una mica sense ficció, no?
Potser sí, potser no, no ho sé, però...
A veure si el que volem fer és construir una urbanització al mig de Donyana.
Una urbanització, sí.
Bé, com a mínim seria també una porta a un turisme també més cultural, encara.
Sí, bé.
També hi ha una altra notícia curiosa, d'Auschwitz, molt bé.
Ui.
I és que uns obres que estaven fent reformes
prop del camp de concentració d'Auschwitz, al sur de Polònia,
a una escola, han tirat un mur que hi havia a baix al soterrani de l'escola,
i ha aparegut una botella amb un missatge escrit per presoners
al setembre de l'any 1944.
Exactament, la data fica 20 de setembre de 1944.
Sembla ser que eren joves, d'edats compreses entre els 18 i 20 anys,
apareixen els noms de 8, apareix l'un número,
en el qual els marcaven a l'entrar a Auschwitz,
i després el nom i la localitat o el país d'on provenien.
Sembla ser que set són polonesos,
i un dels noms és francès.
d'una trobada curiosa,
que a partir d'ara s'hi podrà admirar al centre de visitants
o al museu que hi ha en aquest camp de tant fàcil record.
Només és el llistat dels presoners?
Sí, sembla ser que ells devien pensar que moririen
i volien dir la constància que havien estat allí del seu pas.
Sembla ser que dos van sobreviure,
dels altres no se sap res.
Molt bé.
I d'òs veig cap a Tarragón,
i és que els plànols de la Tarracó Romana
es poden consultar a través d'internet,
i és que tots els plànols i la documentació derivada
de les excavacions de la Tarracó Romana
que s'han fet a la ciutat des de finals del segle XIX
fins a l'any 2004
ja es poden consultar a través d'internet.
Els plànols arqueològics de Tarracó
són el resultat d'un projecte impulsat
per la Conselleria de Patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona
i també per l'ICAC,
l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica,
una tasca realitzada entre els anys 2005
i principis del 2007.
La documentació es pot consultar
a través de les webs de l'ICAC,
també del Moció d'Història de la Ciutat
i del Departament de Patrimoni de la Generalitat,
i curiosament és un model
pel qual també s'han interessat
altres ciutats d'Espanya
i també inclús ciutats de Mèxic i de Xile.
Sí, perquè sembla ser que és un projecte pioner,
que no s'havia fet.
Jo ho he pogut consultar.
Sí, i què?
Bé, està prou bé,
perquè apareixen els plànols de totes les excavacions.
És com un puzzle gegant,
al qual, evidentment, falten moltes peces,
però que n'hi ha com a petites peces disperses,
i més o menys té donar una idea...
I és entenedor, com a mínim?
De fase d'accés, entenedor...
Home, és més tècnic, potser, no?
És més tècnic.
Però bé, fer-hi una ullada no està gens valent.
Per a tots els públics, no.
Home, per a tots els públics,
jo recomanaria, per exemple,
l'exposició que hi ha aquí, Caixa Tarragona.
A veure, digue'ns.
L'exposició sobre la plàstica
de la segona meitat del segle XX.
L'exposició on hi podreu trobar obres
des de Picasso, Dalí,
Millares, Guinovart, etcètera.
En fi, representants de...
En fi, dels millors representants
del que és tota la pintura
de la segona meitat del segle XX.
Una exposició molt interessant.
Crec que està fins a principis de juny,
o sigui, encara teniu temps d'anar a la vore.
I us animo aquí,
a la Caixa Tarragona,
al carrer Premartell.
Sí, sí.
Hi ha alguna...
M'has copiat la notícia aquesta.
Molt bé.
I l'any de la derrota,
1939,
al Museu d'Història de Reus,
també està molt bé,
de l'entrada de les tropes franquistes
a la ciutat de Reus
i entrada gratuïta
i del posterior franquisme,
també com es va viure a la ciutat,
la repressió,
part de l'exili,
la vida quotidiana...
Sembla ser que la Sílvia
ja té ganes de perdre molts de vista.
Sí, sí, sí.
No, diu que no.
El temps, el temps.
El temps és el que marca
el nostre horari.
Tornem la setmana que ve.
Sense futbol.
Un altre programa
del No vinguis amb històries.
Ha estat un plaer.
Ens fem responsables
de tots els nostres comentaris
i demanem disculpes
a qui les hàgim de demanar.
Que vagi bé.
Adéu-siau.
Cs ask,
fpsú.
Fins demà!
Fins demà!