El campanar
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcadisbat a Tarragona.
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcadisbat.
El que ens ha enviat el seu esperit ens acompanya i està sempre al costat nostre.
Ho creiem, sí, però potser no sempre ho experimentem.
En el món secularitzat d'avui patim una certa absència de Déu,
sobretot en l'esfera pública, com ara la Constitució, l'Estatut, el Tractat d'Europa...
hi ha veus nostàlgiques que clamen per un retorn oficial de Déu.
És tema de debat.
Els quatre béns.
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
Cada any, en arribar a la solemnitat del cos i de la sang de Cris,
els cristians ens preparem interiorment per a rebre amb més devoció al Senyor.
També exteriorment, preparem els carrers de les nostres viles i ciutats
per a honorar el pas de la Sagrada Eucaristia en les processons del Corpus,
que s'organitzen a tants llocs i que dignifiquen amb les enramades i catifes de flors.
Aquest any, la celebració del Corpus es cau a pocs dies de distància
d'un altre esdeveniment molt important.
El Sant Pare Benetxetze ha decretat per a tota l'Església Universal un any sacerdotal
que començarà el proper divendres, dia 19 de juny,
Solemnitat del Sagrat Cor de Jesús.
Durant aquest any, es commemoren els 150 anys de la mort del Sant Rector d'Arts,
Sant Joan Maria Vianney,
el qual el Sant Pare declararà patró de tots els sacerdots del món.
Fidelitat de Cris, fidelitat del sacerdot,
és el lema escollit per aquest any,
que té per finalitat afavorir l'atenció dels preveres vers la perfecció espiritual
de la qual depèn sobretot l'eficàcia del seu ministeri.
Ja des d'ara vull demanar-vos a tots els fidels de l'Arquibisbat
que procureu secundar aquest desig del Sant Pare,
que serà un gran bé per a tota l'Església.
Penseu en l'absoluta necessitat que els sacerdots siguem sants de debò.
Això no és solament necessari per a la vida de l'Església,
sinó també per a la vida del món.
Envenen al pensament aquelles paraules de Jesús
que recull Sant Lluc en el seu Evangeli,
quan davant la immensa gentada que seguia el Senyor
i veien que ja feia temps que no menjaven,
Jesús diu als disciples,
doneu-los menjar vosaltres mateixos.
Davant la gran desproporció entre el poc menjar que tenia
i la gran multitud de gent,
uns 5.000 homes, diu Sant Lluc,
els deixebles s'espanten.
Però Jesús sabia prou bé el que volia fer
i el que volia ensenyar als deixebles.
Aquella multiplicació dels pans
és una imatge de l'Eucaristia.
Jesús beneix el pa, el parteix,
el dona als deixebles
perquè aquests el donin a la gent.
Passa igual que amb l'Eucaristia.
Jesús dona l'aliment del seu cos a l'Església
perquè ella el doni als fidels,
que en mengen sense saciar-se.
Aquest aliment no és un luxe o un premi per als bons,
és menjar per a tots els que hi caminem,
per als quals Jesús sent una veritable compassió.
Aquests ministres de l'Eucaristia, els preveres,
cal que siguin molt sants,
cal que tractin santament les coses santes.
Davant de Jesús a l'Eucaristia,
demanem-li que no manquin mai
les vocacions sacerdotals a l'Església,
ni en particular a la nostra arxidiòcesi.
Que els preveres sapiguem ser bons mitjancers
entre Déu i els homes
per a fer arribar l'aliment espiritual del cos de Cris
i amb ell la gràcia i el consol de Déu
a tots els homes i dones.
Adéu-siau.
A les lectures de la missa d'avui,
concretament, el llibre de l'Èxode,
està ben clar.
Déu el centre de la vida del poble d'Israel.
Moisés espargia el poble amb la sang de les víctimes i digué
Aquesta és la sang de l'aliança que el Senyor fa amb vosaltres.
I el poble digué
Farem tot el que diu el Senyor.
Cal gastar energies i fer esforços
per tornar al règim de Cristiandat,
del qual n'és paradigma l'antiga aliança?
A la carta de Pau als Hebreus
ja s'enxample a l'horitzó.
Gràcies a Jesucrist,
de l'esfera pública i particularista d'un sol poble,
la salvació s'estén a tots els pobles.
Crist, amb la seva pròpia sang,
ens ha redimit per sempre.
Ja no hi ha separació entre el cel i la terra,
entre l'humà i el diví,
entre el profà i el sagrat,
entre l'església i el carrer,
perquè tot és diví i tot és sagrat.
Ha començat el cel nou i la terra nova
que camina vers la plenitud.
És, com ens diu Sant Pau,
el món renovat que ara comença.
On podem, doncs, situar Déu?
Millor dit, on es situa Déu?
Però l'actitud dels seus companys
era ferma i decidida.
A casa nostra, ben segur que el mossèn
Tarragona missionera.
Una finestra a la realitat missionera,
oberta des de la delegació diocesana de missions
i cooperació entre les esglésies.
Ens continuem fent ressò del viatge del papa
per terres africanes.
Malgrat la data que dien de redida,
sempre serà actual el seu testimoniatge
en favor de l'Evangeli.
Un dels actes que el papa va realitzar a Camerún
fou la visita a un centre de discapacitats
i un encontre amb líders musulmans.
L'església té a la seva cura 28 hospitals,
235 ambulatoris i 12 laproseries.
Des d'aquestes instal·lacions,
el papa es va dirigir i confortar
els que sofreixen la violència de les guerres a l'Àfrica,
com també a tots aquells que són víctimes de malalties
com el sida, la malària i la tuberculosi.
A la seu de l'anunciatura,
el papa es va trobar amb 22 líders
de la comunitat musulmana local.
Benet XVI va fer una crida
per una cooperació entusiasta
entre cristians i els creients a Malà.
El mateix entusiasme,
la mateixa alegria que el papa trobar al Camerún,
la trobar a Angola.
Un país molt ric en petroli i diamants,
però els seus habitants són molt pobres.
La causa en poden ser
els 27 anys de guerra civil
que s'ho portaren
des de l'any 1975 al 2002.
Les primeres paraules que el papa va dir
a Naterra a Luanda
varen ser per demanar
que s'assés d'una vegada per sempre
la corrupció a l'Àfrica.
Aquesta crida es va repetir
a la missa multitudinària,
un milió de persones,
celebrada el dia 22 d'abril.
El papa recordà en pena
les dues noies que moriren el dia abans
per culpa d'un allau humà,
a la porta de l'estadi de Coquieiros,
provocada per milers de joves
que lluitaven per accedir al recinte,
on havien de trobar-se amb el papa.
Abans havia dit als joves
trobar-se amb els joves
que es fa bé a tots.
temps estan plens d'esperança,
d'entusiasme i desig de voler
a tornar a començar.
A la missa, celebrada a l'Església
de Sant Pau de Luanda,
exhortar a seguir treballant
per treure de l'error
aquells compatriotes seus
que viuen temerosos
dels esperits,
dels poders nefastos
pels quals es creuen amenaçats.
Uns homes i dones va dir
que desorientats
arriben a condemnar
a nens del carrer
i també els més vellets
perquè, segons diuen,
són bruixots.
També tinc unes paraules
en favor de la dona africana.
Ningú ha d'adoptar ja
del fet que les dones,
amb la base de la seva dignitat,
igual a la dels homes,
tenen el ple dret
a inserir-se activament
en tots els àmbits
de la vida pública.
Adéu, Siau.
El 9 de juny,
a Tarragona
i a l'Auditori
de la Delegació
del Govern
de la Generalitat,
que es va omplir
de gom a gom,
la Direcció General
d'Afers Religiosos
va presentar
l'informe
sobre la tasca social
dels religiosos
de Catalunya,
el Servei de Servir,
que detalla
que els religiosos
i religioses del país
ofereixen
més de 700 serveis
on treballen
de forma voluntària.
L'estudi encarregat
al grup d'investigacions
en Sociologia
de la Religió,
dirigit pel Catedràtic
de Sociologia
de la Universitat
Autònoma
de Barcelona,
el doctor Joan Estruc,
detalla
776 serveis.
Entre aquests,
destaca
l'atenció diversa,
àmplia i sistemàtica
que els religiosos
realitzen
en el camp
de l'assistència
i la promoció social,
així com també
l'esforç
que fa el col·lectiu
per atendre
noves necessitats socials.
L'acte
va estar presidit
pel delegat
del Govern
de la Generalitat,
el senyor
Javier Sabaté,
el qual
acompanyaven
a la presidència
el senyor
arcabisbe,
la directora
general
d'Afers Religiosos,
la senyora
Montserrat Coll,
la presidenta
de la URC,
la germana
Cristina Martínez,
el senyor
Jordi Tous,
director dels serveis
territorials
d'acció social
i ciutadania,
el doctor
Lluís Serra,
marista,
sociòleg,
que va presentar
l'informe.
En el decurs
de la seva intervenció,
la doctora
Montserrat Coll
va explicar
com va sorgir
la idea
de fer aquest estudi.
És la tasca
social
dels religiosos
i de les religioses
cristians,
catòlics,
a favor
dels col·lectius
marginats
i desafavorits
de la nostra societat.
Calia
que el govern
de Catalunya
la donés
a conèixer,
també per desfer
tòpics,
tòpics erronis,
i calia
també
que com un gest
de justícia
el govern
reconegués
de manera
forta
i decidida
com és
important
aquesta tasca.
I així
ho fem
avui aquí
i ho vam fer
el dia 2 de març
al Palau de la Generalitat
de manera general
per tot Catalunya.
El maig del 2007
vam tenir una entrevista
amb la senyora
Cristina Martínez,
la presidenta
de la Unió
de Religiosos
de Catalunya.
Volíem establir
un contacte
i una relació
institucional
i parlant
ens vam adonar
que ni tan sols
la mateixa
Unió de Religiosos
sabia
què estaven fent
tots plegats,
ells i elles
en conjunt
de manera que
vam prendre
el compromís
d'engegar
aquest estudi
que presentem
avui.
Vam comptar
amb l'eficàcia
del grup
d'investigacions
en sociologia
de la religió
de la Universitat
Autònoma
dirigit
pel doctor
Strug
i
ells van fer
la recerca
necessària
però amb la
col·laboració
dels religiosos
i religioses
i amb l'encoratjament
del senyor Serra
i anteriorment
del senyor Salat
que eren secretaris
de l'Urc.
Més endavant,
la directora general
d'Afers Religiosos
va explicar
el resultat
d'aquest estudi.
El resultat
d'aquesta recerca
mostra
un panorama
esplèndid,
un panorama
de dedicació
i d'efectivitat
a favor
de noves oportunitats
de moltes persones
i a favor
del futur
dels altres,
com deia
Clara Fons,
que és una de les
investigadores.
Les actuacions
de tots i totes
ells i elles,
vostès,
la majoria
dels que són aquí,
anònimes
desinteressades
en silenci
formen
una xarxa
d'espais
de profunda
humanitat.
Per la seva banda,
el doctor Lluís Serra
va fer una completa
exposició
de l'informe
al servei de servir.
Euse sí,
com explicava
la finalitat
d'aquest estudi.
Es tracta
de fer un inventari
en llenguatge tècnic,
d'elaborar
una base de dades,
un cens
de les tasques
socials dutes
a terme
per les congregacions
religioses,
femenines
i masculines
a Catalunya.
Per totes
les associacions
de religiosos,
des de les més
conegudes
fins a les més
ignorades,
des de les més
nombroses
fins a les més
petites,
des de les més
presents
en la vida
pública
fins a les
que viuen
en clausura,
perquè en efecte
pràcticament
totes
realitzen
tasques
d'assistència
i de promoció
social.
Tradicionalment
havien estat
sobretot
visibles
aquestes
institucions
que treballaven
en els àmbits
de l'educació
i de la sanitat.
Avui
continuem
treballant-hi,
però moltes altres
tasques
realitzades
en l'actualitat
són desconegudes,
gairebé invisibles,
excepte,
òbviament,
per a durs
destinataris.
Amb l'estudi
voldrien contribuir,
per tant,
a la visibilització
d'aquestes realitats
més discretes
i que passen
gairebé
desapercebudes.
És la primera vegada
que es fa
aquest esforç
sistemàtic
de reconeixement
de tot allò
que religioses
i religiosos
fan
en favor
de la societat
catalana.
El resultat
és la recopilació
de centenars
d'informacions
d'una riquesa
extraordinària.
La presidenta
de la URC,
la germana
Cristina Martínez,
en la seva intervenció
va explicar
què s'entén
per tasca social,
des d'on es fa
i per què es fa.
Per religiosos,
tasca social
no és sinònim
de tasca assistencial,
encara que en alguns moments
té i ha de tenir
quelcom d'això.
La nostra tasca
es circonscriu
en l'àmbit
de la justícia,
de la transformació
i promoció social.
Volem portar a terme
accions eficaces
en aquest sentit,
encara que de vegades
no ho aconseguim
i ens trobem
amb el fracàs
que assumim
com a oportunitat
d'aprenentatge
i de millora.
Des d'on fem
la nostra tasca?
La fem
des de dos principis
essencials
i bàsics
a la nostra vida.
La vivència
d'una espiritualitat
encarnada
i el convenciment
que hem de treballar
junt amb d'altres
de manera corresponsable.
La nostra espiritualitat
és real
quan es compromet
en l'autèntica acció
transformadora
del nostre món,
quan participem
en tasques
de promoció social
baixant al concret,
treballant
amb i pels més
desfavorits,
col·laborant
en transformar,
creiem
i és veritat,
ens transformem.
Els primers beneficiats
d'aquestes
comeses
som nosaltres mateixos.
Ja,
sens dubte,
això ho podem saber
tots per experiència,
un misteri amagat
en la donació gratuïta,
en la valoració
de les coses petites,
del quotidià,
que ens fa recuperar
i créixer
en la nostra
dignitat
de persones.
Va acabar
la seva intervenció
amb una reflexió
sobre els perills
que suposa
la globalització.
Un dels perills
reals
de la globalització,
de les solucions
globals
als problemes,
és que pot generar
injustícies
generalitzades.
En el nostre
treball conjunt
amb institucions
públiques,
que hem de dir
que va creixent,
de vegades
trobem a faltar
respostes
que siguin
més tractaments
curatius
que pal·liatius,
com de vegades
pensem que ho són.
Els processos
de resolució
de problemàtiques
socials
concretes
sovint
són massa llargs
i de vegades
ineficaços.
Potser caldria
treballar molt més
les causes
que provoquen
les mancances
socials,
al mateix temps
que s'atenen
les seves conseqüències.
Per altra banda,
el senyor
Cabisba
va expressar
la seva opinió
sobre l'informe.
He de confessar
que,
com vas dir,
l'informe
al servei
de servis
sobre l'actuació
social dels religiosos
i religioses
al nostre país,
un treball
dirigit
per Joan Estruc
de la Universitat Autònica
de Barcelona,
vaig sentir
una sensació
anàloga
a la que vaig
experimentar
quan vaig llegir
tot el que es
desprenia
del mapa social
de l'església
de l'església
a Tarragona,
investigació dirigida
pel doctor
Alfons Belzunegui
de la Universitat
Rovira
i Virgili.
Va ser
una sensació
d'admiració
i de reconeixement
per una enorme tasca
en favor
de la societat,
sense distinció
de cap mena
per raó
de raça,
religió
o procedència.
Aquests treballs
no ens aporten
res que no sabéssim
o intuïssim,
però ens ho confirmen
des d'un punt de vista
i des d'una metodologia
científica.
No és que ja
el que puguem dir
nosaltres,
al cap i fi,
som part interessada,
sinó el que ens diu
la Universitat
a través dels seus
mètodes
d'investigació.
En una situació
de crisi
com la que estem vivint,
el paper de l'església
ja sigui
a través
de les accions
desenvolupades
directament
pels religiosos
i religioses,
ja sigui
a través
d'institucions
com ara Càritas,
on també
treballen
molts religiosos,
és vital
per a la nostra societat.
El senyor Jordi Tous,
director dels Serveis
Territorials
d'Acció Social
i Ciutadania,
va manifestar
la seva gratitud
per la tasca social
de les persones
de vida consagrada.
Per les tasques socials
que duen a terme
els membres
dels instituts
de vida consagrada
i les societats
de vida apostòlica
del país.
Un servei
que juntament
amb les que realitzen
altres associacions
confessionals
i no confessionals,
contribueixen
a promoure Catalunya
com una nació
rica i plural
en iniciatives
socials.
La societat civil
catalana
i les institucions
que la representen
han cercat
sempre
aquesta participació
i col·laboració
mútua
entre els ciutadans.
Aquest estudi
que ara hem presentat
evidencia
que això encara
es manté viu
i el nostre país
esdevé
seu de solidaritat
i de civisme.
Va tancar l'acte
el senyor
Xavier Sabater,
delegat del Govern
de la Generalitat,
amb una reflexió
sobre l'estudi.
perquè ja sé
que vostès
no fan les coses
per sortir
a la tele
ni per sortir
als mitjans
de comunicació
ni tot això,
però és necessari
tenir aquest estudi
perquè l'hem d'ensenyar,
saben?
Jo penso molt
aquests últims dies,
aquestes últimes setmanes,
aquests temps
de crisi,
en aquests mesos
que ja portem
d'aquesta crisi
tan profunda,
la importància
que té
recuperar els valors
que vostès representen
ni defensen
ni practiquen
cada dia.
I en aquest secret
que deia
la presidenta,
on s'amaga
aquest secret
de la donació,
del donar,
el donar
és molt més important
que el rebre.
I això
que massa sovint
a la societat
i penso que
en els últims
temps
ha quedat
molt amagat,
doncs ho haurem
de divulgar
perquè
si no
aquest
viure
doncs no
ens porta
a gaire lloc,
a gaire llocs.
Així que
moltes felicitats
en nom
del govern
de la Generalitat
per aquesta
dedicació
seva
total
o parcial,
en molts casos
és total,
de tota la seva vida
a donar
als altres,
a cobrir
aquestes necessitats
bàsiques
que
molta gent
no té
i en aquests moments
encara
fins i tot
molts a casa nostra,
però si anem més
enllà de casa nostra
doncs encara hi ha
moltes més necessitats.
I com és la nova presència
de Déu
en el món d'avui?
Millor hauríem de parlar
de presències en plural
perquè són diverses.
Agafem l'Evangeli.
Allà on hi ha dos o tres
reunits en el meu nom
i soc jo.
Ho trobem a Mateu 18-20.
En el judici final
ho trobem
en el Mateu 25.
a l'Eucristia
ho trobem
a Marc
a l'Evangeli d'avui.
Però millor
que ho escoltem
en la versió dramatitzada
de l'Associació Bíblica
de Catalunya
i ho reflexionem
amb els comentaris
del seu president
mossèn Joan Magí.
El primer dia dels àzims
quan se sacrificava
l'anyell pasqual
els deixebles
van dir a Jesús
On vols que anem
a fer els preparatius
perquè puguis menjar
el sopar pasqual?
Ell envia dos
dels seus deixebles
amb aquest encàrrec.
Aneu a la ciutat
i vindrà a trobar-vos
un home
que duu
una gerra d'aigua.
Seguiu-lo
i allà on entri
digueu
al cap de casa.
El mestre diu
On tens la sala
on haig de menjar
el sopar pasqual
amb els meus deixebles?
Ell us ensenyarà
dalt la casa
una sala gran
parada
amb bastores
i coixins.
Prepareu-nos allí
al sopar.
Els deixebles
se n'anaren.
Van arribar
a la ciutat.
Ho trobaran tot
tal com Jesús
els havia dit
i prepararen
el sopar pasqual.
Mentre sopaven
Jesús prengué
el pa
digué
la benedicció
el partir
i els el donar
i digué
Preneu
això és el meu cos.
Després prengué
una copa
digué
l'acció de gràcies
els la donar
i envegueren tots.
els digué
això és la meva sang
la sang
de l'aliança
vessada
per tothom.
Us asseguro
que ja no veuré
més del fruit
de la vinya
fins al dia
que begui vi nou
en el regne de Déu.
Després de cantar
els salms
van sortir
cap a la muntanya
de les Oliveres.
La Bona Nova
Comentaris
sobre les lectures
dominicals
a càrrec
de mossèn
Joan Magí
El diumenge
dia 14 de juny
celebrem
la festa
del corpus.
La primera
lectura
que és del llibre
de l'Àjode
ens situa
en l'ambient
de la institució
de l'Eucaristia
perquè
el diumenge
del corpus
allò que ens interessa
és
perquè Jesús
o com Jesús
va instituir
l'Eucaristia
i ara fem servir.
En el llibre
de l'Àjode
el poble
diu
complirem
tot el que
el Senyor
ha dit
i llavors
Mogès
fa un altar
i ofereix
sacrificis
de comunió
vull dir
mata
doncs
vedells
per poder-se'ls
menjar
amb el poble
fets a la brasa
a les brases
d'aquest altar
que és un lloc
per cobre
la carn
i així
poder fer
una menjada
de pacte
amb Déu
però és un pacte
de lliberament
o sigui
quan Mogès
espargeix
la sang
diu
aquesta és la sang
de l'aliança
que el Senyor
conclou amb vosaltres
d'acord
amb totes les paraules
d'aquest document
o sigui
el Senyor els hi ensenya
un camí
si voleu ser lliures
us heu de comportar
d'aquesta manera
perquè jo soc
el Déu de la llibertat
doncs molt bé
aquesta realitat
aquesta menjada
amb Déu
aquesta ofrena
a Déu
és la que després
celebraran
any rere any
en la festa
de la Pasqua
i clar
en el nou testament
tenim a Jesús
com ens recorda
la carta
als Hebreus
d'aquest diumenge
que és el gran sacerdot
del nou testament
sigui és aquell
que condueix
així com Moïssès
va conduir
aquella ofrena
aquella menjada
amb Déu
Jesús
condueix
l'ofrena
amb Déu
però és una ofrena
de purificació
o sigui una ofrena
de seguir
un camí
que ens torna
a posar
al costat
de l'ensenyament
de Déu
al costat
de la seva paraula
al costat
de la seva amistat
i això ho fa
en la seva pròpia vida
o sigui
en la seva pròpia sang
ens ha redimit
per sempre més
el sang
vol dir la vida
i Jesús
en la seva vida
donant-la per nosaltres
ens ha reconciliat
bé doncs
tot això
és el que celebra
la Pasqua
a l'estil de Jesús
o sigui
Jesús celebra
el sopar pasqual
que vol dir
alliberament
que vol dir amistat
que vol dir companyia
que vol dir
vivència
de l'amistat
amb Déu
amb allò
com ho acostumem
a fer tots
amb una bona menjada
doncs Jesús
encara ho fa més gros
això
Jesús agafa el pa
i diu
això és el meu cos
Jesús agafa
la tercera copa
la d'acció de gràcies
d'aquesta amistat
i diu
aquesta és la meva sang
la sang de l'aliança
vessada
per tothom
i per això
doncs
la festa
del corpus
és festa
de lliberament
és festa
d'amistat
amb Déu
és festa
de compromís
amb la seva paraula
jo diria
més que un compromís
és descobriment
que amb la seva paraula
viurem
aquesta unitat
aquest amor
i no només
com un desig
sinó
que el mateix
Jesús
des de dintre
com a aliment
ens empeny
cap a aquesta
experiència
de vida
d'amor
amb Déu
que trobem
en la vida
d'amor
els altres
moltes vegades
s'ha parlat
de les presències
de Déu
més que no pas
fer un rànquing
escolàstic
de presències
per veure
quina és més
que l'altre
seria bo
d'acollir-les totes
amb agraïment
silent
davant del misteri
de l'amor
que es fa present
quan vol
i on vol
com el vent
de l'esperit
de Pentecoste
perquè no som nosaltres
qui hem de dir
on és més o menys
present
sinó
deixar-nos sorprendre
per cada presència
seva inesperada
així la festa
del corpus
adquireix
el seu significat
més profund
el cos
entregat
i la sang
vessada
de Cris
per salvar
el món
la presència
eucarística
de Jesús
és certament
el sagrament
central
de la nostra fe
l'eucaristia
fa l'església
i l'església
fa l'eucaristia
una presència
però
i un objectiu
dinàmic
no estàtic
o màgic
que té el perill
de convertir
aquesta presència
en un objecte
preuat
voltat d'or
quan en realitat
és cos
trossejat
i sang
vessada
per a la salvació
del món
la celebració
de l'eucaristia
ens diu un teòleg
actual
Clemens Richter
no queda exclusivament
representada
a partir del do
eucarístic
entès com una presència
estàtica del Senyor
sota les espècies
del pai del vi
sinó com un procés
en la paraula
de Déu
proclamada
i en l'eucaristia
com a presència
permanent
presències
totes elles
reals
que no cal
contraposar
les unes
a les altres
aleshores
les processons
com la processó
del corpus
pels carrers
al voltant
de la catedral
són una benedicció
pels homes i dones
que hi passegen
o que van i venen
atrafegats
per la lluita
de la vida
sempre hi serà
present Jesús
i això és tot
per avui
amics i amigues
del Campanar
moltes gràcies
per la seva atenció
fins al diumenge
vinent si Déu vol
i feliç setmana
a tothom
a tothom