Fins demà!
Bona tarda! Un grup d'alumnes de quart d'ESO de l'Institut de Sant Salvador ha preparat el present programa per a l'espai radiofònic Obrim una finestra en el món, de Tarragona Ràdio.
A les classes de llengua i literatura estem veient una visió panoràmica de la literatura catalana.
Un dels poetes que més ens ha cridat l'atenció és Joan Salvat Papaseit. És el poeta vanguardista per excel·lència.
El seu famós calígrama de les formigues ens ha servit de model i ens ha estimulat a recrear-nos en l'elaboració de nous calígrames.
Avui volem dar-los a conèixer a grans trets la seva vida i la seva obra poètica d'una manera ben viva, recitar amb vosaltres i escoltar-los de diferents cantants que ens han musicat i interpretat.
Parlarem
1. Alguns tres de la seva vida
2. Breu notícia de la seva obra literària
3. Presentació d'alguns poemes significatius
4. Els nens de la meva escala
i 5. Acabarem amb el fragment de Sageta de Foc interpretada pel malaguanyat Ovidi Montllor.
Desitgem que us plagi aquest programa.
1. Alguns tres de la seva vida
Joan Salvat Pavesset va néixer el 16 de maig de 1894 a Barcelona.
La seva família era provinent del camp de Tarragona.
Els sàvis paterns havien nascut un a Reus i l'altre a la silva del camp.
Els sàvis materns, ell a Mirabat d'Ebre i ella al Pla de Santa Maria.
Fill de família obrera, l'ofici del pare era de Fogonet, al Baixell de Montevideo.
Precisament el juliol de 1901, quan ell, petit Joan, tenia 7 anys.
El pare morí d'accident en l'alta mar per caure damunt les plàncies del forn.
Aquest fet condiciona en gran manera la vida del poeta.
La mare, sense recursos i amb un fill més petit no podia encarrar aquesta nova situació
i col·locar el seu fill, Joan Alassira Naval Espanyol, situat en Baixells, al port de Barcelona.
S'estigui fins al 13 anys, edat en què entra d'aprenent,
en una drogueria i d'auxiliar d'un taller d'estructura religiosa
i fins a existir durant un temps a classes d'estructura a la llotja.
L'any 1911 ha salvat un xicot sense ofici ni benefici
que viu en una escala mal il·luminada, bruta i plena de creix i plena de criatures.
Coneix el llibreter Emili Irolesi, comença a freqüentar teotelies literàries als seus 17 anys.
El 1912 inicia un llarg festeig amb Carme L. Euterio i Ferrer, moreneta i fina,
que semblava un palmó, que també tenia arrels familiars al Pla de Santa Maria.
L'any 1914 s'afilia a la joventut socialista de Barcelona
i conegui joves revolucionaris.
Entra de redactor a la revista Los Miserables, d'orientació anarquista,
i col·labora en diferents publicacions.
Signe els articles a Mel, pseudònim llorquiano.
Mentre estan ara passant d'un oficiu a un altre,
l'hivern de 1915-1916,
feu a vigilar el nocturn al mull,
fins que entra a l'hiverter a les galèries catalanes
i comença a estabilitzar la seva situació econòmica.
El març de 1917 és condenat a dos mesos i un dia de presó
per un dels seus articles publicats a Los Miserables.
El març de 1917 es crea la publicació Un amic del poble.
Tenia una periodicitat irregular i n'apareguen de 8,
i gairebé estava escrita tota per ell.
Aquest any escrivia
Seré el glosador de la divina acràcia.
Es manifestava ja el salvat arquetípic de la utòpia,
l'optimisme, la sinceritat, l'exultació, l'aventura.
A finals de 1917 publica el primer poema,
Columna vertebral, Sageta de foc,
el que feia la síntesi de les dues grans preocupacions del poeta,
l'atac al sistema de la vida i els barros de la societat burguesa
i l'adició a les formes d'avantguarda
com a un instrument de preocupació d'erupter i d'erupteres
amb els models culturals de la societat que criticava.
El 1918 es casa amb la seva promesa de sempre,
Carme Eleuterio.
L'estiu de l'any següent, després d'una grip,
comença a manifestar-se en el poeta de la malaltia,
una tuberculosi que durava a la mort.
Un amic li ofereix casa i feina a Sitges perquè es pugui refer millor.
Encara no hi ha passat un mes que la crisi pulmonar el du a Barcelona
i començar un llet terrible per cases de salut i sanatoris
durant sis anys fins a la seva mort.
L'any 1919 neix la seva primera filla, Salomé,
la salometa dels nens de la meva escala.
Torna a les galeries i comença en els anys de la seva màxima activitat.
farà una breu estada a París,
fet que es reflecteix en uns poemes del seu llibre
L'Iriador del Port i de les Gavines.
El 27 de gener de 1922 neixia la seva segona filla, la Núria,
que morirà tot just complir dos anys.
La seva salut sent recent.
Els amics de Salvat i Poetes, Tomàs Garcés i Josep Maria de Cigarra,
escriuen,
«Està amb la pel i l'os, gairebé no te veu».
El 7 d'agost de 1924, mor.
Des d'uns 3 mesos, es passa al llit a casa seva.
Els amics el visiten amb freqüència.
Seguís escrivint.
Quan moria, tenia uns originals inèdits a sota el coixí.
L'octubre de l'any següent, 1925,
apareixia la Osa Menor,
el llibre que hi havia a sota el coixí quan li va arribar la mort.
2. Breu notícia de la seva obra.
Hem vist alguns 3 biogràfics que han condicionat totalment la vida del poeta.
Ara volem remarcar algunes característiques de la seva producció literària,
el seu terrenar poètic i relacionat esquemàticament la seva producció.
El primer llibre de Joan Salvat Papaseit
es caracteritza per un trencament de la forma
i per una adhesió gairebé incondicional als recursos de l'avantguardisme.
Segons els models francesos i italians,
supressió de la puntuació,
espais en blancs que indiquen pauses sintàctiques,
paraules en llibertat,
sovint en caràcters més grossos, de colors diferents i en subsallats.
signes aritmètics,
versos que amb la seva disposició a l'estil dels caligrames,
volem dibuixar el que diuen.
Conversió dels versos en escales,
és a dir, disposició esglaonada,
o de vegades merament simètrica.
tindrà els paraules en vers,
a fi d'atorgar-los un relleu visual i potenciar la seva expressivitat.
Aquest darrer record és el que, en realitat,
predominarà a l'arc de la seva obra
i és justament el que caracteritza els poemes de Salvat Papaseit.
tots els crítics estan d'acord amb
que Salvat és un avantguardista pel que fa a la reforma.
Pel que respecta al contingut,
cal assenyalar que fa referència a elements de la civilització mecanitzada
i d'alguns moments d'agressivitat,
i també l'efusió lírica envaeix l'àmbit dels poemes.
L'autor aconsegueix moltes vegades grans encerts del ritme,
sobretot quan s'esforça a imitar l'aire de les cançons populars,
de les quals s'encomana, a part del ritme,
amb la rel de les paraules i de les expressions.
Amb una visió ingenua i gairebé adolescent,
amarrada d'un erotisme vital Salvat Papaseit
i ens ofereix a través d'una afinada sensibilitat
una crònica intimista i a la vegada
una idealització de la realitat quotidiana.
Podem esquematitzar la seva producció literàlia
en la següent manera.
Col·labora en revistes fins a l'edita.
Luz Miserables
Marbella
Humu de fàbrica
Sabadell Feredrat
La publicitat
Art voltaic
Un inimic del poble
Proa
Libres i records de poemes
1909
Poemes en ondes hercianes
1921
L'irradiador del port i les cabines
Poemes de vanguarda
1922
Les conspiracions
1922
La gesta d'assistes
Mostra de poemes
1923
El poema de les roses llavis
1925
Póstum
Osa minor
Fet de les poemes de vanguarda
Publica diferents manifestos
1916
Hermanos oprimidos
Salut
1919
Soc jo
Que parlo als joves
1920
Contra els poetes
En minúscula
Primer manifest futurista català
Procés
1923
Escriu per la seva filla
Els nens de la meva escala
El 1921
N'havia publicat les quatre primeres
1922
El 24 de desembre
Publica el conte
Una nit de Nadal
3. Presentació d'alguns poemes significatius
Com acabem de veure en l'apartat anterior
La seva producció literària és bastant limitada
Pels pocs anys que pugueu veure
És, però, molt intensa i d'una gran vàlua
Els seus poemes demostren una gran sensibilitat poètica
Amb temes socials
De lluita de classes
De treballs artesanals
Com els relacionats amb la vida al port
De la seva malaltia
De l'amor
I dels seus records d'infantesa
Us en volem presentar
Una petita mostra
De cadascuna d'aquestes temàtiques
Moltes d'elles
Us les oferim interpretades
Per diferents cantants
Que les han musicat
Realment, la seva poesia
Ha desvetllat la creativitat musical
De molts músics
Us hem seleccionat
1. Pantalons llargs
2. Nadal
3. Nocturn per l'acordió
4. Les formigues
5. Per què has vingut?
6. La meva amiga com un balcel blanc
7. La casa que vull
8. Amo l'aroma
1. Pantalons llargs
Sonet que evoca el món infantil
I un océ innocent
Que ja s'ha esvallit
Del qual, però,
Salvat reivendica el seu esperit
Fa un cant a la infantesa
Ens recorda el seu cavallet de cartró
Per cert, es conserva
I podem fluir amb una fotografia
Del poeta
Adal d'aquest cavallet
Als tres anyets
Aquest poema el va dedicar al seu amic
Poeta i editor Josep Maria López Pico
Podem gaudir d'aquest poema
De rècords infantils
Amb la interpretació
De Joan Manuel Serrat
Desfrutem escoltat-lo
Campaneta daurada
Del meu carret de fira
Caballet de cartró
De mig pa
Amb tot vintat
Haberm caminat tant
Pels camins sense ira
Que ara ens cal reposar
I agrair
I agrair
I agrair
I agrair
I agrair
I agrair
I agrair
I agrair
Ja no tornaré
Més
Fent
Oscar
Oscar
Corrent
A carregant
Valets
El teu quadrat
De fusta
Campaneta daurada
Tu em sabies content
Ara emmena la gent
I tota hora tinc justa
I sóc infant encara
I no puc fer enesament
Caballet de cartró
Tu em sabies la joia
Si ara jugués a córrer
Què diria la gent
Trobaran molt millor
Que estimi alguna noia
Tant si és vella com no
Caballet tot pintat
Campaneta daurada
I que us deixi al terrat
Nadal
Nadal
Nadal
Un poema acostumista
que es descriu la celebració popular del Nadal
en els seus temps
Les seves imatges
Tenen un to crític
I melangiós
De com se celebrava
L'ambient al carrer
Amb els somers cantant
I a la llar
Amb el gall preparat
I el bracet que crema
Ens situen de plena les festes
El final
És força colpitor
I punyent
El Jesús
Acabat de néixer
Contemple la celebració material
De la seva vinguda al món
I es posa a plorar
En disconformitat
Escoltem la recitació musicada
Que l'Olivia Montjor
Va gravar
I d'una forma molt sentida
Ens fa viure aquest Nadal tan costumista
Sento el fred de la nit
I la simbomba fosca
Així el grup d'homes joves
Que ara passa cantant
Sento el carro dels apis
Que l'empedrat recolza
I els altres que la véncen
Tots d'adreça al mercat
Els de casa
A la cuina
Prop del preser que crema
Amb el gas tot encès
Han enllestit el gall
Ara es guardo la lluna
Que me par
Lluna plena
I ells
Recullen les plomes
I ja enyoren demà
Demà
Posats a taula
Oblidarem els pobres
I tan pobres com som
Jesús ja serà nat
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
I després de mirar-nos
Arrencarà a plorar
Tres
Nocturn per a Cordió
Les dificultats econòmiques
De Joan Salvat
Papecet
Fa que trobi faina
Com a vigilar nocturn
Al moll de la fusta
Guanyava quatre pesetes al dia
Torna al moll a prop de l'asilo
Que havia abandonat els dotze anys
Aquesta experiència laboral
La deixarà escrita en el seu recol pústum
O sa minor
Es tracta d'un dels més vells poemes
En llengua catalana del segle XX
Us ho farem la versió melodiosa
Que en Xavier Rivalta grava
I canta en els diferents recitals
I canta en el seu recol pústum
I canta en el seu recol pústum
Jo he guardat fusta al moll
Vosaltres no sabeu
Que és guardar fusta al moll
Però jo he vist
La pluja
Barral sobre els botx
i de sota els taulons
a reolir-se el preu fet de l'angoixa.
Sota els flandes i els melis,
sota els cedres sagrats.
Quan els Mossos d'Esquadra espiaven la nit
i la volta del cel era una foradada
sense llum als vagons
i ha fet un foc d'estelles
dins la gol madrilla.
Heus aquí
ja guardat fust al moll
Vosaltres no sabeu
que és guardar fust al moll
Però totes les mans
de tots els trinxeraires
com una farndola
feien un jurament al redós del meu foc
i era com un miracle
que estirava les mans
que eren valves
i a la boira
es perdia el trepitj
Heus aquí
ja guardat fust al moll
Vosaltres no sabeu
que és guardar fust al moll
Ni sabeu
l'oració
dels fanals
dels vaixells
que són de tants colors
com la mar sota el sol
que no li calvelles
que no li calvelles
Música
Fins demà!
4. Les formigues
El poema de les formigues és potser el més curt de la seva composició poètica,
però en SEMS és un dels més coneguts.
Es tracta d'un caligrama que ha servit sovint com a mostra i model
de les possibilitats d'aquest recurs lèxic i poètic.
Visualment veiem una corrua de formigues que segueixen el seu camí.
Tot ell és el símbol del nostre pas per la vida.
Les formigues
Camí del sol
Per les rutes amigues
Unes formigues
5. Per què has vingut?
Aquest poema amorós és del llibre el poema de la Rosa als llavis.
La majoria de poemes d'aquest recull parla de l'amor, de l'enamorada, en sentit vaga i anònima.
En canvi, en aquest poema concreta, la imatge l'identifica amb una noia concreta que desvetlla un seguit de meravelles, enamora el seu pas.
Escoltem la versió que en fa el Celdoni fonoll.
Segur que el seu cant també el s'enamorarà.
Per què has vingut tan florit als lilàs i han dit llorjò i envejosa les roses?
Mireu la noia que us guanya l'esclat, vella i pobilla i és bruna de rostre.
De tant que jove enamora el seu pas, qui no la sap quan la veu s'enamora.
Per què has vingut ara torno a estimar, diré el teu nom i el cantarà la Rosa.
Per què has vingut tan florit als lilàs i han dit llorjò i envejosa les roses?
Mireu la noia que us guanya l'esclat, vella i pobilla i és bruna de rostre.
De tant que jove enamora el seu pas, qui no la sap quan la veu s'enamora.
Per què has vingut ara torno a estimar, diré el teu nom i el cantarà la Rosa.
Per què has vingut tan florit als lilàs i han dit llorjò i envejosa les roses?
Per què has vingut ara torno a estimar, diré el teu nom i el cantarà la Rosa.
6. La meva amiga com un baixer blanc
En aquest poema de l'últim llibre, Osamenol, publicat postumament,
ens narra dialogadament la unió amorosa dels amants i, a l'hora, l'aport davant del futur.
El destí de l'un i de l'altre.
Fa servir la imatge d'un baixer blanc per referir-se a la seva estimada.
En aquests moments ja estava greument malalt.
El poema respira tot estimació i erotisme.
Escoltem la versió de Ramon Montaner.
Aquella verge inclava els meus braços, tot es donava però fet un gran crit.
Com a mà no té més, em deia jugant-se.
No hi ha a la terra cap clavi més dit.
Cerca pel món que no en trobaràs d'altre.
Que et faci ofrena d'una mort tan pura.
No em deixis, no, que el teu vesme m'anyaga.
Com m'ho faria si era sense tu.
I ara s'alçava i jo la vestia.
I els seus cabells l'estrenava pel coll.
La carn flotant al mossec de la vida.
S'enorgullia de la comunió.
Què més voldràs que el meu gos que et guardava.
Ara ja és teu i elevarà el teu cant.
I amb els peus durs de puntetes mirant-me.
Quan corris mona el meu nom, què et dirà?
I a cada mot més la veu endolcia.
I jo ara alhora l'heroi i l'esclau.
No et deixaré, et diré el nom d'amiga.
La meva amiga com un vaixell blanc.
I encara de nou la prenia amb uns braços.
I ara el seu ventre més alt i més fort.
I a cada pit un vermell, dues brasses.
Com la punxada de llavi del cor.
I encara de nou la prenia amb uns braços.
I ara el seu ventre més alt i més fort.
I a cada pit un vermell, dues brasses.
Com la puxada de llavi del cor.
7. La casa que vull.
En aquest poema del llibre de la llesta dels estels
trobem un Joan Papasset més bucòlic.
És un poema amb aires de cançó
que descriu els ideals idíl·legs d'aquells moments del poeta.
L'interpretació que ja fa molts anys va composar enjuïtjat.
Sentint-la ens fa imaginar immediatament
en un paratge al mig del camp
on se respira tranquil·litat i serenor.
Caudint-ne.
La casa que vull.
que la mar la vegi
i uns arbres en fruit
que me la festegi
que hi dugui un camí
lluent de rosada
no molt lluny dels pins
que la pluja maina.
Per si em cal repòs
que la lluna hi vingui
i quan surti el sol
que el bon dia en digui
que el temps de l'estiu
ni hui d'ureneta
i el blanc de casric
del poix o ama vella
volint la cançó del pagès que acaba
amb la sala
de l'amor de la marina d'acord.
Que es guaiti ciutat
des de la finestra
i es sentin els clans
de guerra o de festa
per ser-hi ben prest
si arriba una gesta.
Per ser-hi ben prest
si arriba una gesta.
8. Amo la Roma
El cantant Josep Terro
ha musicat diferents poemes
de Salvat Papacet
que els ha aplicat
i enregistrat
en un CD
que porta per títol
i adre d'amor.
Un dels poemes musicats
és Amo la Roma
del livre poema
de la Rosa
als l'avis
on trobem bucòlica
l'enamorada
amb un brut
de menta
als llaves
i amb uns somris
fent camí
pels camps
vigilada
per les xicres
dels pals del telèfon.
El poeta
s'hi sencerà
i s'ofereix plenament.
Escoltem-la.
Amo l'aroma
d'aquest brot de menta
que tu és lligada
dintre el teu somris
fes-me empenyora
tu
minyona esquerpa
com ve la nova
que torba el garbí.
les xicres blanques
dels pals
dels pals
del telècraf
si ets a la ruta
guardant-te un camí
pel brot de menta
cap d'elles
pladeja
si em veien sofrir
per què vindria
de la boca teva
la poseria
al ossec
de les dents
fes-me empenyora
del teu brot de menta
jo per pagar-la
ja em donaré teu
les xicres blanques
dels pals
dels pals
del telècraf
si ets a la ruta
guardant-te un camí
pel brot de menta
cap d'elles
pladeja
pladejarien
si em veien sofrir
per què vindria
de la boca teva
la poseria
la poseria
i el mossec
de les dents
fes-me empenyora
del teu brot de menta
jo per pagar-la
jo per pagar-la
ja em donaré teu
les xicres blanques
els xicres blanques
i el mossecs blanques
i el mossecs blanques
i el mossecs blanques
si ets a la ruta
guardant-te un camí
pel brot de menta
cap d'elles
la veja
pladejarien
si em veien sofrir
fes-me empenyora
del teu brot
de menta
jo per pagar-la
ja em donaré
el teu
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Joan Salvat, Papa Saït.
A Salomé, les escaldes, 18 d'abril 1922.
Estimada filleta, ja sé que has fet la malessa de tallar-te els cabells.
El papa vol que siguis una bona minyona i tu ja has fet malesses.
Mira, mira, mira que agafo el tren i me'n vinc cap aquí.
Saps? I et faig forçar petons.
No et saps el greu que em sap de no poder-ho fer.
Estimada filleta, menja força.
Engreixa't de valent, que quan el papa torni aniràs ben bonica.
Li posaré un barret que faràs tot el goig que la teva carona demana.
No faràs més malesses i si en fas no les fessis mai a la petita Núria.
Joan, Papa.
A Salomé i Núria, les escaldes, 9 de maig de 1922.
Estimades filletes, el papa vol saber si és que el volríeu veure,
que es vol fer molts petons a tots plegats.
Ara ja ve el bon temps i com més brilla el sol, més isolat es troba.
perquè el contentament que la Clara li dona no és amb els seus filletes i amb la mama estimada.
Joan.
Anúria, les escaldes, 13 de juny de 1922.
Estimada filleta, el papa desitja saber si estàs ben bona
i espera que a hores d'ara la mama ja li haurà escrit explicant-li que sí.
El papa mira sempre el teu retrat i no pensa només que quan et torni a veure estaràs si pot ser encara més que la zona.
Joan.
2. Els nens de la meva escala
Els nens de la meva escala i dits d'infants són uns contes que van ser publicats a la mainada i la publicitat els anys 1922 i 1923.
L'any 1926 n'aparerà una edició pòstuma amb dibuixos de l'Emili Ferrer.
Es tracta d'un recull de contes que Salvat havia escrit per a les seves filles, Salomé i Núria.
Tot seguit us en recitem una petita mostra.
Ricardito
El nen de la portera li diem Ricardito.
Són de Múrcia, bona gent, això sí, i fa temps que ha vingut a Barcelona.
El menut és més viu que 10 centelles juntes i em sembla que llegeix el català.
Això prova que és viu.
Però també és bon xic entremaliat, campaner a col·legi i, si ho voleu, absurd.
Com que en parlarem molt, ara direm només el que vol és el de gran.
No ens en volia dir.
Contestava amb el cap a qualsevol ofici que anàvem nomenant-li.
I com que no en sortíem, l'últim ens ha fet.
Jo vull ser cavallo.
El Lluís
El Lluís és un nen que sortirà amb la ceva sempre que se suproposi.
Avui li preguntàvem què s'estimava més el cel quan arribés a gran.
I Amatera es ponia, jo, capità de barcón.
Però la seva mare sap què li fa por l'aigua,
perquè en els bancs no s'hi vol acostar.
I així li recordava.
Deixat-lo mig com fos.
Llavors, el Lluís agafa una cadira,
la dosa a la paret que fa la pica blanca de l'aigua,
obre tota l'aixeta i,
boi posa en el cap, diu,
mentre es refresca, victoriós.
Veus, mama? Veus com no em fa por l'aigua?
Ara el nostre Lluís ja és creu mariner.
per soment una gorra que portarà el vell nom Rosel de Llúria.
I també uns pantalons folgats, folgats.
La Salometa sap l'aó.
La Salometa sap l'aó.
Aquesta vegada el fet no és memorable,
perquè li ha estat ensenyada.
Però és d'assenyalar que ella coneix la lletra
per tot allà on la veu.
Als llibres, als diaris,
a qualsevol paper on sigui impresa,
tant si és grossa com xica,
però només impresa.
Pels menesters de casa,
el papa té penjada una pissarra negra
i, a vegades, amb el guix,
sol distreure la nena dibuixant-li el porró,
el càntir, les cadires
i tot allò que la nena li va dient.
Papa, fes un puó.
Papa, fes un catiet.
Papa, fes una caieta.
El papa ha fet una O,
damunt d'un fons negre,
tot lluent d'atzabetja,
amb circunferència d'una blancor magnífica.
I ha preguntat,
Salometa, quina lletra és aquesta?
I la nena,
No hi és, lletra!
La lluna és!
La lluna!
La lluna és la lluna,
5. Sagita de Foc
Volem acabar aquest programa dedicat al poeta avantguardista Joan Salvat Papesset,
sentint un fragment del seu poema Sagita de Foc.
En Joan va ser una persona que en el seu curs Pas per la vida hagués de viure grans vicissituds.
De petit queda orfe, hagués de viure separat de la seva mare
i de ben jove entrar a treballar al port.
Fou una persona conseqüent amb les seves idees i lluitar per la classe treballadora, per proletariat.
En aquest poema, davant les injustícies i les opressions de la societat i dels que manen,
fa una invitació a ajuntar-se tots plegats per assolir l'objectiu comú.
Sentim aquest fragment interpretat amb gran sentiment per l'Ovidi Mondior.
Comú sobre us ha".
Comú sobre us ha arribat angústia, penedit a un amicllut.
I a un home a la presó dels que avançaven,
junteu-vos, junteu-vos,
traieu-li l'embaràs que li oprimeix les mans,
junteu-vos, junteu-vos,
perquè faci camí, perquè faci camí, perquè faci camí,
junteu-vos, junteu-vos.
Perquè faci camí, perquè faci camí, perquè faci camí,
junteu-vos, junteu-vos, junteu-vos.
Fins aquí el present programa d'Obrim una finestra al món.
Us l'han ofert els locutors.
Jaimel Clay.
Sara Laceras.
Laura Amós.
Fousia Liacubi.
I Cristian Ballesteros.
Desitgem que us hagi agradat.
Fins la setmana vinent!
Fins la setmana vinent!
Fins la setmana vinent!
Fins la setmana vinent!
Fins la setmana vinent!
Fins la setmana vinent!
Fins la setmana vinent!
Fins la setmana vinent!
Fins la setmana vinent!
It's a hard road
We've got to walk on