El Campanar
Un programa de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbat a Tarragona.
Cordials salutacions, amics i amigues del Campanar, en encetar l'emissió d'avui, diumenge 15 de març, tercer diumenge de Quaresma.
Com sempre, rebin els millors desitjos d'en Santi Grimau, el control tècnic i de la qual els parla Montse Sabater.
El proper dimecres es caurà, si Déu vol, la Solemnitat de Sant Josep, espòs de la Sempre Verge Maria, i el diumenge vinent, 22 de març, el dia del seminari.
Sant Josep és el protector dels seminaris.
A ell, que li foren encomanades les primícies del misteri de la salvació,
ara nosaltres li encomanem les nostres vocacions sacerdotals, que siguin moltes i bones.
Que els nostres seminaris s'omplin de futurs preveres,
Feu-los servidors fidels i prudents, enamorats de Jesús i de la paraula,
alegres, humils i discrets, obedients al Senyor,
pietossos d'entranyes compassives, generosos dispensadors dels tresors del regne,
senzills, humans, propers i acollidors amb tothom, sobretot amb els més pobres.
Cal també, però, que nosaltres siguem constants en la pregària per les vocacions
i generosos amb les nostres aportacions materials al sosteniment dels seminaris.
Els quatre béns
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
A Déu li agraden les aliances.
Va fer l'antiga aliança amb el poble jueu
i en Cris ens va oferir el sacrament de la nova aliança,
per la qual cride a totes les persones que són imatge de Déu
a gaudir de la vida eterna que comença ja en aquesta vida.
Li agraden tant les aliances que, de la mateixa manera que Cris va assistir a les noces de Canà,
es convide ell mateix als enllaços matrimonials
i beneix en la persona del sacerdot
les aliances que es lliuren als nuvis en prova d'un amor per sempre,
en la salut i en la malaltia,
en la joventut i en la bellesa
i en qualsevol circumstància de la vida.
Joan Pau II va dir que Déu va voler unir el poder procreador
que reprodueix d'alguna manera el misteri de la creació
a l'amor humà entre un home i una dona,
de tal manera que des del començament,
quan Adam reconeix Eva com a carn de la meva carn,
l'unió entre home i dona és una realitat sacramental,
una icona de la vida de Déu.
Com haureu comprovat,
em proposa de continuar amb els comentaris d'aquest gran sacrament que és el matrimoni.
Sobre aquesta institució es poden fer moltes consideracions,
fins i tot es fan molts acudits,
però l'enllaç matrimonial pel qual un home i una dona
constitueixen una íntima comunitat de vida i d'amor
va ser fundat i dotat de les seves lleis pròpies del Criador,
com es llegeix en el compendi del Catecisme de l'Església Catòlica.
Quines són aquestes lleis pròpies?
Són les lleis de l'amor veritable, unitat i indissubilitat.
L'ordenació al bé dels cònjugues
i la generació i educació dels fills,
que són els fins del matrimoni,
requereixen aquesta voluntat de donar-se mútuament i definitivament l'un a l'altre,
i el que el sacrament fa és donar-los la gràcia
perquè s'estimin amb l'amor amb què Cris va estimar la seva Església.
Pot ser que alguns pensin que avui és difícil mantenir aquest compromís
i, de fet, les exigències de la vida moderna,
el treball fora de la llar,
el testimoniatge constant d'infidelitat
que ofereixen els mitjans de comunicació
en les pel·lícules de ficció
on les notícies reals
així ho semblen indicar.
No s'ha de pensar que la relació matrimonial sigui fàcil.
diu el mateix compendi que, en tot temps,
la unió de l'home i la dona viu amenaçada per la discòrdia,
l'esperit de domini,
la infidelitat,
la gelosia i conflictes que poden conduir fins a l'odi i la ruptura.
Però adverteix també que aquest desordre
no procedeix de la naturalesa humana,
sinó del pecat.
viure una vida matrimonial joiosa,
oberta als altres i, en primer lloc, als fills,
no requereix així,
no obstant,
un esforç titànic,
propi només d'herois,
sinó que pressuposa l'ajuda de Déu,
que esquiguareix les ferides del pecat
i ens ensenya a perdonar
sense preguntar-nos qui tenia raó.
Tenint això en compte,
hi haurà dies assollats i nuvolosos,
però l'amor romandrà
si, en freqüència,
mirem l'aliança.
El seu pes no és el de l'or,
sinó el de l'amor de Déu
fos amb l'amor humà.
Adeu-siau.
Enguany estem celebrant l'any Sant Paulí,
en honor de l'apòstol dels Gentils,
de l'home que va portar la fe en Crist
a aquestes contrades.
Pau ha estat un dels homes
que més ha influït a la història universal.
Quina força i audàcia
a la predicació de Pau!
Nosaltres prediquem un Maciès crucificat
que és un escàndol per als jueus
i per als altres un absurd.
Missatge que trobar oposició.
Pau n'és conscient,
però és la veritat que li ha estat revelada
i no deixarà d'anunciar-la
amb fe i constància.
Prediquem Crist i aquest crucificat.
Sí, predicava Crist que coneixia i coneix
el que hi ha dins de cada home.
sempre m'han fet reflexionar
a les paraules del final de l'Evangeli d'avui.
Molts, veient els miracles que feia,
cregueren en el seu nom,
però Jesús no hi confiava
perquè els coneixia tots.
Ell sabia prou
què hi ha a l'interior de cada home.
Em pregunto,
i et convido a fer-ho,
com és la meva fe?
Jesús es pot fiar de mi?
Ell coneix el que hi ha en el meu interior.
Soc sincer amb Déu i amb mi mateix?
Predico,
anuncio amb obres i paraules
aquest Crist crucificat?
És important
que entrem en el profund del nostre cor
per conèixer-ho,
per curar-lo,
per canviar-lo,
la conversió quaresmal.
Tarragona Missionera,
una finestra a la realitat missionera,
oberta des de la delegació diocesana de missions
i cooperació entre les esglésies.
Déu-vos guard.
El senyor Cabisba Jaume
en una carta datada
el dia de la Mare Déu de Lourdes
del passat mes de febrer
ens animava a mantenir el coratge
que hem manifestat
durant l'any jubilar
dels sants fructuós,
auguri i eulogi
i endinsar-los en el record de Sant Pau,
tan estretament unit a Tarragona
i tingut tan present
durant l'any jubilar.
A la nostra orxidiosa,
si no podia ser d'altra manera,
ens diu,
quan fem esment de Sant Fructuós
i els seus diarques
i de la fraterna
que s'expressa i transbua
a través de les actes martirials,
no podem sinó abocar
la nostra convicció
que la primera llavor
de la Bona Nova de l'Evangeli
va ser portada aquí per Sant Pau,
com un dels llocs
on es va complir
el seu desig d'anar a Hispània,
manifestat a la Carta dels Romans,
com és ben conegut per tots nosaltres.
La nostra tradició,
bellarable i atentible,
ens demana la convicció
que som una església paulina,
una església apostòlica.
I això,
més que un títol de glòria,
ha de ser un fet
que ens esperoni
a ser més fidels
a la predicació dels apòstols,
a predicar-la amb nou ardor,
com ho demanen
els bisbes de Catalunya,
a estimar més la nostra església
i a ser-ne testimonis
en aquesta església
i en la nostra societat,
com hem anat repetint.
Testimonis,
avui
en som nosaltres.
Anem aportant les paraules
del nostre arcabisbe Jaume
perquè ens refresquen
les petjades de pau.
Aquell missioner
que sabent
ser posseïdor
de la veritat de Déu
no se la va guardar pas,
sinó que l'escampava arreu.
Així continua
el nostre arcabisbe.
Aquesta nostra convicció
la manifestem amb senzillesa
i, si voleu,
amb humilitat,
però forma part
del patrimoni espiritual
que tenim el deure
de conservar,
de donar-li vida
i de transmetre'l
a les futures generacions.
Ho fem
amb la mateixa senzillesa
amb què ho fan
alguns documents
de la Santa Seu
en diferents moments
i ocasions
de la nostra història
deusiasana,
com, per exemple,
el papa Pau VI
en el missatge
enviat al senyor Cardenal
d'Arriba i Castro
amb motiu
de l'any jubilar
del XIX centenari
de la vinguda
de Sant Pau a Espanya
el 1963-64.
Diu que Tarragona
té una fervorosa devoció
a Sant Pau
en el centenari
de la seva arribada
a aquestes terres.
Igualment,
de senzilles
i convençudes
són les expressions
dels textos
del papa Benet Xensa
en la seva carta
al cardenal
Julián Arranz
de
Nomenament
com a enviat
extraordinari
on parla
de la fe sembrada
per Sant Pau
en els temps apostòlics
i en el missatge
que ens va adreçar
es refereix
a una comunitat
que va rebre
el salbós
del cristianisme
el missatge apostòlic
transmès
pels apòstols.
Entenem que
l'església de Tarragona
no es pot guardar
aquest missatge
i per això
va enviant
els seus missioners
i missioneres
a una església
estesa
d'Orient Occident
tot sembrant
també
llavors d'Evangeli.
Ho demanarem
especialment
tenint per intercessor
a Sant Josep
en la propera festa
a fi que mai faltin
a la seva església
apòstols
per voler de Déu.
Adéu-siau.
Com deia Sant Pau
és necessari també
mirar el crucificat
i pensar
i això és important
que el nostre preu
és aquest
la sang de Crist.
Captant aquesta veritat
de la nostra fe
descobrim alhora
la grandesa
de la nostra condició
de fills de Déu
el que valem per Déu
i la gravetat
del pecat
tant mortal
com venial
que és el menys preu
de la sang de Crist
rebuig
de la mort de Déu.
Això ens porta
a lluitar
per ser fidels
a la conversió
de cor
a l'amor
i ens porta també
a mirar la creu
d'una altra manera
estimar la creu
un cristianisme
sense creu
no és cristianisme
mireu quina reflexió
tan bonica
feia Pau Sisè
en una locució
quaresmal
què seria
un evangeli
un cristianisme
sense creu
sense dolor
sense el sacrifici
del dolor
seria un cristianisme
sense redacció
sense salvació
de la que
hem de reconeixer-ho
amb sinceritat despietada
en tenim necessitat absoluta.
L'Evangeli d'avui
també ens parla
de sinceritat
i ens presenta
un Jesús inesperat
Escoltem-ne
tot seguit
el fragment
que es proclamarà
a les Eucaristies d'avui
en la dramatització
de l'Associació Bíblica
de Catalunya
a la que seguirà
l'habitual comentari
del seu president
mossèn Joan Magí
Era a prop
la Pasqua
dels jueus
i Jesús
va pujar
a Jerusalem
En el recinte
del temple
va trobar
els venedors
de vedells
de multons
i de coloms
i els canvistes
asseguts
als seus llocs
Llavors
es va fer
un fuet
de cordes
i els treguer
tots fora del temple
tant els multons
com els vedells
Va tirar
per terra
les monedes
dels canvistes
i els va abocar
les taules
i digué
als venedors
de coloms
Traieu això
d'aquí
no convertiu
en mercat
la casa
del meu pare
Els seus deixebles
recordaran
allò que diu
l'escriptura
El zel
del teu temple
em consumeix
Llavors
els jueus
el van interrogar
Amb quin senyal
ens demostres
que pot sobrar
així
Jesús
els contestà
Destruïu
aquest santuari
i en tres dies
l'aixecaré
Els jueus
replicaren
Aquest santuari
ha estat
construït
en 46 anys
i tu
el vols aixecar
en tres dies?
Però ella
referia
el santuari
del seu cos
Per això
quan va ressuscitar
d'entre els morts
els seus deixebles
recordaren
que havia dit això
i van creure
en l'escriptura
i en la paraula
de Jesús
La Bona Nova
Comentaris sobre
les lectures
dominicals
a càrrec
de mossèn
Joan Magí
El dia 15 de març
estem ja
en el tercer
diumenge
de Quaresma
Aquest diumenge
que la primera lectura
ens presenta
el decàleg
o sigui
els deu manaments
aquest
entrar en l'amor
de Déu
a través
de l'amor
entre nosaltres
començant
per la família
i seguint
pels projectes
que tinguem
en la nostra vida
Llavors
per
entrar
en aquest amor
de Déu
doncs cal que
no posem
obstacles
sinó
que ens
ensapiguem
enfiar
d'Ell
com ens diu
Sant Pau
a la segona lectura
diu
nosaltres
pratiquem
un Maciès
crucificat
que és
poder i saviesa
de Déu
per a tots
els que són
cridats
i
a l'Evangeli
veiem
com Jesús
ens ensenya
a purificar
les nostres ofrenes
i ens diu
no convertiu
en mercat
la casa
del meu pare
és interessant
perquè és de Sant Joan
i
en aquest
Evangeli
de Sant Joan
doncs
Jesús
es manifesta
com
el nou
temple
o si voleu
el temple
del nou testament
és el seu cos
i això val
per tots
nosaltres
fixeu-vos
el Senyor
allibera
així es defineix
en els manaments
tots som imatges
de Déu
fetes per ell mateix
si volem veure
Déu de prop
cal que ens mirem
nosaltres mateixos
quan els homes
i les dones
fan imatges
de Déu
comencen
a prendre
la llibertat
dels altres
en nom
d'aquestes imatges
i acaben
oblidant
la imatge
feta per ell mateix
que som
nosaltres
els que criem
en el Déu
creador
no podem
oblidar
el contingut
del seu nom
Déu es defineix
alliberador
si no treballem
per la llibertat
nostra
i la dels altres
prenem el nom
de Déu en va
és a dir
el buidem
del sentit
que ell mateix
ha revelat
l'autèntica
saviesa
es troba
en fer la
voluntat
de Déu
Jesús
ha ressuscitat
per això
donant-nos
senyals
d'aquest fet
i per això
el culte
ha de ser autèntic
a ser nosaltres mateixos
els que ens hem
d'oferir a Déu
els manaments
són la saviesa
de Déu
i ens l'ofereix
la torre de vigilància
perquè podem
donar fruit
la vinya
Jesús ens ensenya
que Déu
no vol tribut
sinó amistat
i que l'autèntic
temple
és
el seu cos
i ara
ho som
nosaltres
el proper dissabte
21 de març
de les 9
a les 2
del migdia
i a la casa
dels concilis
la Fundació
Santa Maria
de Siurana
ha organitzat
una sessió monogràfica
sobre
com treballar
l'educació
i la transmissió
de la fe
en el món
del lleure
dirigida
per membres
de la Fundació
Pere Terrés
i Nostre
amb la voluntat
de facilitar
i animar
a participar-hi
el monogràfic
és gratuït
i amb validesa
de mig crèdit
a l'escola
de l'esplai
els destinataris
d'aquest monogràfic
són en un principi
els monitors
dels esplais
i grups
de colònies
i els caps
dels agrupaments
però també
és vàlid
i oportú
per a tots aquells
joves i catequistes
de les nostres comunitats
que dia a dia
es dediquen
a la transmissió
de la fe
als infants
i adolescents
de les nostres parròquies
el monogràfic
Fedocup
així l'han titulat
intenta donar
eines
i recursos
per presentar
i treballar
la fe
d'una manera
dinàmica
i alhora
seriosa
és una bona eina
que es vol posar
a l'abast
de tothom
l'any passat
va ser el primer cop
que vam fer
aquesta formació
i va ser positiu
per tots els participants
per això
us demanem
que animeu
tots aquells
que us sembli oportú
a participar
i gaudir
d'aquest monogràfic
de formació
per inscriure's
simplement
cal trucar
a la secretaria
de la fundació
el 977
24
97
24
977
24
97
24
i demanar
per la Roser
o la Sílvia
Qui tingui oïdes
que escolti
un comentari
de mossèn Ricard Cabré
Sí, bons amics
les crisis
sempre són lamentables
perquè comporten
molt de sofriment
sobretot
per part dels més pobres
atur creixent
empreses que tanquen
o acomiada
en bona part
de la plantilla
restricció del crèdit
famílies
sense perspectiva
de futur
però a vegades
les crisis
fan obrir els ulls
i fan veure
les coses
d'una altra manera
semblava
que amb la globalització
tot anava
sobre rodes
havia crescut
enormement
la producció
s'havia arribat
a unes cotes
de consum
mai vistes
els beneficis
tant en les empreses
com els bancs
eren milionaris
era sobretot
pels poderosos
el sistema ideal
les reunions
a Davos
on es troben
cada any
els potentats
de les nacions
ho constataven
no es tenien
en compte
que el diner
s'anava acumulant
i que els pobres
del món
continuaven
sent tan pobres
com abans
es feien petits gestos
més per perivagar
les consciències
que per resoldre
realment
el problema
sembla que per fi
aquest any
a Davos
s'han adonat
que la cosa
no funciona
i que el mal
està en la mateixa
entranya
del sistema
en estat
els estats
els que han
hagut de córrer
a tapar els forats
i omplir
les llacunes
que la globalització
econòmica
havia aprofundit
segons la concepció
neoliberal
de l'economia
l'estat
no havia d'intervenir
ni per res
el mercat
calia deixar-lo lliure
com menys intervenció
estatal
millor funcionava la cosa
aquesta era la idea
per primera vegada
s'han vist obligats
a confessar
que el mercat
necessita una regulació
seriosa
vol dir que
sense unes regles
de funcionament
no es va enlloc
la vanguardia
s'en feia ressò
en un ambient
sobrecarregat
de perspectives negatives
empresaris
i experts polítics
cercen un nou
paradigma global
per sortir de l'atzucac
el que els països
veuen abocats
el consens resulta difícil
perquè cap model
ni l'anglosexor
ni el xinès
ni l'europeu
aguanten la crisi
i no hi ha cap economia
que se salvi
empresaris i experts
semblen inclinar-se
per un model de mercat
menys explosiu
i més regulat
ha hagut d'arribar
a la crisi
per despertar del son
el diari britànic
d'Absorber
fent referència
al 2600 assistents
a la ximera
d'aquest any
entre empresaris
polítics i gurus
de la globalització
diu
mai no havia vist
tantes cares llargues
temen una gran depressió
econòmica
s'ha generat
una gran desconfiança
no sols envers
el model dels Estats Units
sinó també envers
la mateixa racionalitat
del mercat
així és on volíem arribar
tant de bo
que la lliçó
servís per estructurar
l'economia universal
sota uns altres paràmetres
menys salvatges
més humans
i més solidaris
bona part dels periòdics
més influents
abunden en aquesta direcció
cal optar
per un model econòmic
més regulat
i per una major intervenció estatal
menys desigualtat
i intensificar
la protecció social
aleluia
ja era hora
el que caldrà veure
és fins a quin punt
se sabrà aprendre
la lliçó
una vegada s'hagi superat
el tsunami
de la davallada actual
tots sabem
afirma Ken Rosen
de la Universitat de Califòrnia
que el fonamentalisme
del lliure mercat
és un error
Joest Tiglis
Premi Nobel d'Economia
abunda també
en aquesta direcció
el capitalisme
sense frens
no funciona
cal optar
per una major protecció oficial
els mercats
necessiten
més regulació
els governs
han d'intervenir
i això crec
que és el que actualment
la majoria recolza
avui per avui
l'estat
és la única institució
que inspira confiança
però que l'estat
no es converteixi
de nou
en una apologia
de la globalització
sinó en un àrbitre social
de l'economia
resumint
economia
i política
al servei de l'home
i no pas al revés
com era fins ara
bons amics
fins un altre dia
si adeu plau
el passat 2 de març
a Barcelona
i a l'Auditori
de la Generalitat
que es va omplir
de gom a gom
la Direcció General
d'Afers Religiosos
ha presentat
l'informe
sobre la tasca social
dels religiosos
de Catalunya
el Servei
de Servir
que detalla
que els religiosos
i religioses
del país
ofereixen
més de 700 serveis
on treballen
de forma voluntària
l'estudi encarregat
el grup d'investigacions
en Sociologia
de la Religió
dirigit
pel Catedràtic
de Sociologia
de l'Universitat
Autònoma
de Barcelona
el doctor
Joan Estruc
detalla
776 serveis
entre aquests
destaca
l'atenció diversa
àmplia
i sistemàtica
que els religiosos
realitzen
en el camp
de l'assistència
i la promoció social
així com també
l'esforç
que fa el col·lectiu
per atendre
noves necessitats
socials
el mateix doctor
Estruc
ens resumeix
l'abast
i els objectius
d'aquest treball
he intentat
jo he intentat
presentar
els resultats
més destacats
de l'estudi
fixant-me
en dos aspectes
d'una banda
quin és aquest col·lectiu
quines són
les dimensions
la composició
d'aquest col·lectiu
dels religiosos
i les religioses
de Catalunya
en el moment actual
per tant
una certa descripció
de la població
i després
i sobretot
quines són
efectivament
aquestes activitats
aquestes tasques
socials
que duen
a terme
amb tot
el
reguitzell
de serveis
àmbits
etcètera
i això
ho he acompanyat
o ho he
conclòs
amb un parell
d'observacions
generals
la primera
per subratllar
fins a quin punt
és important
i valuosa
aquesta tasca
dels religiosos
i en segon lloc
fins a quin punt
és una tasca
que he dit
no amagada
però sí
discreta
i a vegades
poc visible
i això
em permet fer
una darrera
consideració
per posar
els religiosos
com un exemple
modèlic
de la modalitat
de la seva presència
en el món
en la societat
i són presents
però hi són presents
sense cap
estridència
d'una manera
discreta
i això
els
els permet
ser
éssers
respectats
i ésser
valorats
d'una manera
que em sembla
modèlica
i exemplar
per tota l'església
al nostre país
i jo diria
que després
les paraules
finals
del vicepresident
del conseller
Carot Rovira
han confirmat
en certa manera
aquesta voluntat
del govern
des de la laïcitat
i no ho ha negat pas
que fos des de la laïcitat
però de reconèixer
públicament
la vàlua
i la importància
de la tasca
realitzada
pels religiosos
L'estudi
és un encàrrec
de la direcció
general
de fer religiosos
amb la col·laboració
de la Unió
de Religiosos
de Catalunya
la UERC
creada
el 1980
és la conferència
de superiors
i superiores
majors
dels instituts
de vida
consegrada
i societats
de vida
apostòlica
sobretot
plegat
ens parla
la presidenta
de la Unió
de Religiosos
de Catalunya
la germana
Cristina Martínez
com va néixer
aquesta idea
de fer un estudi
sobre
l'actuació
dels religiosos
amb l'aspecte social
aquí a Catalunya
doncs va néixer
de la necessitat
que ens trobàvem
de no
no tenir
recollides
les dades
de la nostra
acció social
doncs perquè sí
que ens sabem
que fem més o menys
però ens passava
que quan alguna
congregació
o un institut
alguna persona
volia
doncs
establir una nova
comunitat
o començar
una nova tasca
social
no sabíem
ben bé
si aquesta tasca
ja estava
feta
si calia
fer-la
en aquests moments
o quan sigui
i parlant
amb la senyora
Montserrat Coll
que hem de dir
que sempre
la veritat
està al costat
nostre
i és
una bona
col·laboradora
doncs vam veure
que era oportú
i seria
molt
eficaz
en recollir aquestes dades
i tenir un estudi fet
tant per ells
perquè també
com a govern
els interessava
doncs veure
quin tipus de voluntariat
i quina tasca social
es feia a Catalunya
com per la Unió de Religiosos
que també
a l'hora de
pensar en noves presències
en noves accions
ens interessava moltíssim
conèixer
i tenir
per escrit
doncs bueno
conèixer així més
profundament
on ja
estaven fent
alguna cosa
o on calia
anar a fer
alguna cosa nova
l'acte
va estar presidit
pel vicepresident
de la Generalitat
el senyor
Josep Lluís
Garot Rovira
el qual
acompanyaven
a la presidència
la consellera
d'Acció Social
i Ciutadania
la senyora
Carme Capdevila
la directora
general
d'Afers Religiosos
la senyora
Montserrat Coll
la presidenta
de la URC
la germana
Cristina Martínez
i el director
de l'estudi
i catedràtic
de la Universitat
Autònoma
de Barcelona
el senyor
Joan Estruc
al final
de l'acte
el senyor
Josep Lluís
Carot Rovira
vicepresident
de la Generalitat
ens va fer
aquesta declaració
el govern
de Catalunya
ha presentat
un informe
que és un estudi
dirigit
pel doctor Estruc
en el qual
el que es fa
és
es visualitza
es fa conèixer
la enorme tasca
de promoció social
que estan duent
a terme
els diferents
ordres
religiosos
a Catalunya
és una tasca
que és de justícia
que el govern
la reconegui
que la faci pública
perquè si no
no se sap
i la gent
es pensa
que o bé
que això
no ho fa ningú
o bé
que es dona
per suposat
que algú
altra
ho deu fer
i per tant
hem volgut
des de la Generalitat
fer un reconeixement
públic
aquesta tasca
que tants
religiosos
i religioses
fan a Catalunya
sobretot religioses
perquè la majoria
són dones
les que intervenen
en aquestes activitats
de promoció social
i amb el reconeixement
doncs
ens sentim orgullosos
de tenir
persones així
entre nosaltres
acabem la nostra missió
amb una darrera reflexió
al voltant
del nostre fil conductor
d'avui
el senyor
ens ha salvat
amb la creu
amb la seva mort
ens ha tornat
a donar l'esperança
el dret a la vida
i afegi això
unes paraules
de Sant Lleó
al Gran
un cristianisme
sense creu
seria un cristianisme
desvirtuat
que no serviria
per arribar
al cel
doncs
el món
no pot salvar-se
si no és
amb la creu
de Crist
fins la propera missió
si Déu vol
feliç
setmana a tothom
de Zen
et
Fins demà!