...
Molt bona tarda, benvinguts al Nom Vinguis amb Històries,
amb la nostra sintonia habitual, el programa de divulgació històrica
que fem des d'aquí, Tarragona Ràdio, Manel Magí,
la Sílvia... Sílvia, Sílvia...
García?
García, el control tècnic.
Quan no erro el nom, ho faig malament al Cognol, molt malament.
Això són les preses, i un servidor, Jordi Ximeno.
I avui amb 30 segons més, eh?
I avui amb 30 segons de regal, que a veure, jo no ho sé,
però jo no els hi veig cap dels dos dels companys d'esport tenen barba,
com que Pare Noel no ho són.
Si hi hagués un de més, potser són els Reis Mags d'Orient,
però tampoc ho són.
Reitero que el Nàstic està segona, sense perspectives de què puja.
Sí, però a veure si amb el futur s'ho cobraran, a veure si pujarà,
i després, diu, 30 segons un dia, 10 segons un altre,
i potser d'aquí un any ens diran, ens lleveu 30 minuts.
Ens quedem sense programa.
No, no, no.
Doncs bé, com anàvem dient, benvinguts al No em vinguis amb històries.
Tot seguit al nostre sumari.
No em vinguis amb històries, aquesta setmana...
Ja que ens regalen segons, doncs anem per feina,
perquè no és qüestió de perdre el temps.
Com és habitual, iniciem el programa amb dues efemèrides,
una del segle XVI, una del segle XX,
després per seguir amb el nostre monogràfic,
un monogràfic avui carregat de vaixells enfonsats,
per continuar amb avui fa 100 anys a Tarragona,
curiositats, notícies...
Curiosament, avui hem de canviar la cita que hi ha habitual
des de fa 7 o 8 mesos al No em vinguis amb històries,
que dèiem el No em vinguis amb històries no llegeix.
Doncs sí, el No em vinguis amb històries ha tornat a llegir,
ja que el Manel ens porta la ressenya d'un llibre que l'ha captivat,
que l'ha deixat Anonadado, que diuen en castellà.
Enlluernat.
Enlluernat i tremolant de por, també.
I bé, d'aquí 28 minuts,
la Sílvia ens fica a la sintonia final i bye-bye.
Tal dia com avui de l'any 1919,
Ferrano de Magallanes sortia des de Sant Lucar de Barrameda, Càdiz,
per donar la volta al món amb una expedició de 5 naus.
Aquest navegant portuguès va acabar servint
al rei Carles I i a la corona castellana l'any 1518,
és a dir, un any abans de sortir per donar la volta al món,
va ser anomenat capità general de la flota
i governador de les terres que descobrís
i va signar les capitulacions corresponents.
L'any 19 sortia amb 5 naus,
navegar fins a Riu de Janeiro i invernar a la Patagònia.
Malgrat una revolta de les tripulacions,
va continuar cap al sud fins que descobri l'estret que porta el seu nom,
és a dir, l'estret de Magallanes.
Molt bé, Jordi.
Inicia la travessia pel Pacífic amb 3 naus
i pel març del 1521 va tocar a les Marianes.
Dies després, arriba a la illa de Cebu, a les Filipines,
i tot i que van ser ben rebuts pel monarca d'aquestes illes,
el rei Hamabar, el 27 d'abril, en una topada amb un grup d'indígenes de Mactan,
Magallanes va morir.
L'expedició, com tots ja sabeu, va continuar el seu viatge,
que va acabar només una nau de les 5 que havien sortit,
la nau Victòria, sota el comandament d'un altre gran aventurer,
un altre gran mariner de l'època, anomenat Juan Sebastián Elcano.
I no anem tan cap atràs per a buscar la següent efemèride.
Era el 17 de febrer de l'any 1995.
Tu i jo, Jordi, estàvem estudiant cinquè d'història.
Ah, sí, veritat. Estudiant, segur?
Bé, matriculats.
Rafael Vera aquell dia va entrar per primera vegada a la presó.
El senyor Vera, nascut a Madrid, el febrer de l'any 45,
va arribar a ser secretari d'Estat per la Seguretat del Govern espanyol de Felipe González,
entre el 24 d'octubre de l'any 86 i el 29 de gener del 94.
Tal dia com avui, ingressava a la presó
i seria condenat, 3 anys més tard, per juliol del 98,
per delicte de segrest i malversació de caudals públics
en relació amb els GAL i la Guerra Bruta del Govern contra ETA.
Avui fem aigües, Jordi?
Avui, sí, bé, normalment fem aigües.
I no hem trencat aigües, tampoc.
Però va d'aigua, no?
Sí, i hem començat el primer monogràfic,
que en Magallà neix donant la volta al món
i de 5 vaixells només en va arribar un,
com que avui el nostre monogràfic,
dedicat a naufragis.
I és que, bé, no és un monogràfic en concret
respecte a cap naufragi,
sinó una perspectiva així molt general,
ja que, com ja sabeu, els soients,
si és que n'hi ha algun,
no en vinguis amb històries.
Bé, la Sílvia Ixec al braç,
molt bé, Sílvia, t'has guanyat un gallifante,
doncs saben què tenir.
Estem limitats de temps.
I parlem de naufragis,
i és que l'any 2007 es van enfonsar al món
gairebé 100 vaixells.
i un dirà, ostres, a l'any 2007,
en ple segle XXI,
encara s'enfonsen molts vaixells.
El darrer, o un dels darrers,
va ser el passat 11 de gener,
un fèrria a Indonècia
que va afegir 200 noves víctimes
a aquesta trista dada de la història.
I és que, malgrat els avenços tecnològics,
en enginyeria naval,
els desastres marítims i naufragis
estan a l'ordre del dia.
Curiosament, doncs,
és un fet molt mediàtic,
ja que sempre que succeeix
algun d'aquests fets,
ja siguin patroliers,
pesquers, ferris de passatgers, etcètera,
o simplement amb el que seria també
la navegació clandestina,
pasteres, etcètera, etcètera,
sempre estan a primera línia
de les notícies.
A més, el naufragi
és una de les desgràcies més antigues
i a la vegada més fascinants
de la història.
Qui no recorda, doncs,
novel·les com Robinson Crusoe,
qui no recorda contes
en els quals també apareixen
naufragis o nàufrags?
Qui no recorda pintures
com el naufragi de Goya
o la balsa de la medusa de Jericol?
Qui no recorda, doncs,
la sirenita,
la sirenita, per exemple?
Qui no recorda també
aquells films,
aquelles pel·lícules,
en les quals, per exemple,
apareix una taverna
britànica
o de qualsevol altra
part del món
en què mariners
parlen
del capo de hornos,
que és molt difícil
de creuar,
d'un naufragi,
d'un tresor amagat,
etcètera, etcètera,
d'embaixells fantasmes,
etcètera, etcètera,
i inclús al cinema
no s'ha salvat d'això.
La típica pel·lícula
de naufragis,
quina, Manel?
L'aventura del Poseidon.
Molt bé, molt bé.
Una gran pel·lícula.
Es nota, es nota
que ets més jaio.
Jo pensava directament,
jo també sóc jaio,
pensava directament
en Titanic,
o si no,
no sé,
una altra pel·lícula
protagonitzada
per Jules Cluny,
La tempesta perfecta,
també en aquest cas
de mariners,
etcètera, etcètera.
Són fets dramàtics
que deixen
una penjada profunda
i que deixen
i han deixat
al llarg de la història
una penjada profunda
la memòria col·lectiva
i això es nota
amb totes aquestes representacions
de novel·les,
contes, pintures,
el boca a boca,
el cinema,
etcètera, etcètera.
I a més,
l'interès dels sers humans
pels naufragis
no s'acaba aquí
perquè després continua
quan el vaixell
s'ha enfonsat
i s'ha convertit
en un pèssic,
en un interès
que hi ha
per investigar,
per baixar
bucejant.
Per la curiositat.
Curiositat.
A veure si trobarem
alguna cosa més
i sobretot
amb grans vaixells
com per exemple
la Titanic
o ja aquesta empresa
nord-americana
l'Odyssey,
no?
Aquests pirates
moderns,
saquejadors moderns.
Sí, pirates entre cometes.
Pirates potser
els anomenem
perquè ens afecta
el nostre patrimoni
ja que tenim un estat
tan incompetent
que no gestiona
una sèrie de recursos
per fer-ho ells mateixos.
Però bé,
deixant de banda
aquest tema,
pirates del segle XXI,
doncs,
que n'hi ha molts també
i d'altres estils,
centrem-nos ara
breument
en el litoral espanyol
i és que
en el litoral espanyol
no s'obliden,
per exemple,
l'enfonçament
o el naufragi
del paixer
i escola britànic
Serpent,
l'any no s'obliden,
no s'hem oblidat
perquè no els coneixíem,
no els hem viscut,
però l'any 1890
a la costa de la Muerte
on també va naufragar
la Goleta
a Delaida
l'any 1830.
També al Cabo de Palos
el naufragi
del vaixell Sirio,
nom Sirio,
no és que en fos
de manera Síria,
l'any 1906
que segons les cròniques
va ser
el titànic espanyol.
Després també a Càdiz
el naufragi
del rei Narragente,
aquest és segurament
un dels més famosos
dins de la història
de l'estat espanyol
l'any 1895
del qual només,
curiosament,
només es va salvar un gos
anomenat Terra Nova
que va sobreviure
pujat a uns taulons.
És a dir,
Jericó perfectament
podia haver pintat
la barça de la medusa
simplement amb un gos
amb un gos
i el gos allí,
agonitzant.
Hauria sigut diferent
el tema.
Però els naufragis,
com dèiem a l'inici
del monogràfic,
no només són una imatge
del passat.
Des de l'any 2005
la sinistralitat
ha anat en augment.
L'any 2006,
per exemple,
es van enfonsar
67 vaixells
de més de 500 tones
i més de 200...
no,
i 270...
no,
727 vaixells
van patir pèrdues
parcials.
Un any després,
el 2007,
que són les darreres dades
que tenim oficials,
un any tancat,
es van produir
82 naufragis,
és a dir,
molts més que l'any anterior,
i 914 vaixells
amb danys seriosos,
és a dir,
un 270% més
respecte a l'any 1998,
9 anys abans.
El comerç marítim
és una de les activitats
més rentables
de l'economia global,
però a l'ésser humà
encara li queda molt
per governar els mars.
La pregunta és
que podem governar els mars
o arribarem a governar els mars?
La pregunta queda oberta,
però crec que la resposta
està ben clara.
L'ésser humà
no pot controlar
el temps
ni els efectes.
Ara per ara no,
no saps el que passarà
d'aquí 500 anys.
No, no, no.
Bé, jo diria que no.
Però ara per ara no.
Una altra de les preguntes
perfectament podria ser
per què s'enfonsen
els vaixells.
Causes n'hi ha moltes,
però nosaltres
podríem destacar algunes.
Per exemple,
el mal temps.
diuen que el mal temps
és bona cara,
però segurament
no hi ha cap mariner
que el mal temps
faci bona cara.
Hi ha tota una sèrie
de punts negres,
no a les carreteres,
sinó als mars i oceans
del planeta,
com per exemple
el Golf de Vizcaya,
a la costa de la Muerte
a Galícia,
la Mar del Nord,
l'estret de Corea,
el Cabo de Hornos
a Xile,
el Cap de Bona Esperança
a Sud-àfrica,
el de Jateras
a Canadà,
etcètera,
que són punts
d'aquells
que millor no creuar-los
quan hi ha mal temps
i hi ha mala mar.
Ara mateix,
no sé,
una de les grans pel·lícules
també,
en aquest cas
no es produeix
un naufragi,
però sí que representa,
hi ha una part
de la pel·lícula
que pareixeria
això del mal temps,
creix,
si el Cabo de Hornos,
seria,
doncs,
com es diu,
d'un vaixell britànic
que segueix
un vaixell francès,
Sí,
sé quin avortí,
però ja.
Doncs bé,
és indiferent.
Com a segona causa
estarien les avaries
i els errors estructurals
i per què
sevarien els vaixells?
Doncs,
bàsicament
per la fatiga dels matalls
i per errors
de construcció.
Per exemple,
el cas del Prestig,
una mala soldadura
més un mar
molt tempestuós,
doncs,
és l'equació
perfecta
perquè el vaixell
se'n vagi en orris,
en naufragi,
o per exemple,
una mala soldadura
al titànic
i un bloc de gel
monumental,
això sí,
doncs,
era l'equació perfecta
perquè el titànic
acabés
sota l'aigua.
Després,
també,
una altra causa,
diuen els experts,
aquesta no sé si
potser té menys pes,
seria la burocratització
de les tasques
de navegació
i és que alguns
capitans oficials
sembla ser que es queixen
perquè tenen molta feina
omplint papers.
Pensem que,
clar,
es mouen.
I que,
mentre s'omplen els papers,
xoquen contra un altre vaixell?
Sí,
o potser no dediquen
les hores
que haurien de dedicar
a altres tasques
de la navegació
o potser deixen això
en mans
de gent menys especialitzada.
no ho sé,
el factor humà,
potser també estaria
dins del factor humà,
igual que una de les altres causes
que seria la manca
de mà d'obra experta,
que això ho podrem relacionar
amb les banderes
de conveniència
i és que moltes flotes
estan registrades
a països del tercer món,
països subdesenvolupats,
amb llocs de desenvolupament.
A l'Iberia,
a Guineà.
Sí, a l'Iberia,
a Malta,
ara no recordo,
però de les principals
flotes
enregistrades al món
només n'hi ha una
que sigui un país
desenvolupat
que seria Japó.
La resta,
a l'Iberia,
a Malta,
Senegal,
etc.
Que són països
sense controls fiscals,
il·legals,
amb aixells
normalment manipulats
per personal mal pagat
i poc qualificat
i com passa
amb qualsevol tipus de feina,
la precarietat laboral
és com a conseqüència
que comporta
un augment
de la sinistralitat.
Segons l'UNESCO,
en un...
Perdona,
perdona,
un incís.
Digues.
Hi ha una altra causa
també molt important.
Quina?
Desfonsaments.
La guerra.
Sí,
la guerra,
val.
Això després
ho anàvem a comentar
també,
però bé,
aquí ens estem referint
en temps de pau,
sobretot.
D'acord?
Segons l'UNESCO,
el darrer
correu de l'UNESCO,
és una publicació mensual
que treuen,
més de 3 milions
de naufragis
formen un dispers
cementiri de marí.
Curiosament,
ara que recordo,
fa poques setmanes
em parlaves
que el Google Earth
també té una funció
o una part
que pots visitar,
o pots visitar
o pots...
Submergir-te
als receans
és una...
Ara fa una setmana
o així que ha sortit,
és la nova versió
que es pot descarregar
gratuït
i comencen a haver...
Evidentment,
s'han de carregar
moltíssimes dades,
encara és al principi,
però localitza
naufragis.
Sí, sí.
Per exemple,
jo he trobat
els submarinos alemanes
fonals a la Segona Guerra Mundial.
Molt bé.
De moment.
Tu tens molt temps lliure,
no?
No.
D'acord.
Però alguna cosa...
Sí,
de tant en tant.
i estaria molt bé
tindre un mapa detallat
de...
Potser no de tots,
perquè després també
estan els jaciments arqueològics
de barcos antics
que potser n'hi ha molts
que no...
Més val que no se sàpiga
no l'està.
Que no se sàpiga,
però bé.
Però sí,
està bé.
I dins de tot això,
qui s'emporta la pitjor part?
Normalment els mariners,
que amb l'augment
del comerç marítim,
per exemple,
a mitjans
o del segle...
Bé,
durant tot el segle XVIII i XIX
no tenien,
per exemple,
seguros de vida.
Curiosament,
al segle XIX,
la llei era molt dura
i castigava ser verament
els mariners
que després de signar
un contracte
es negaven a embarcar
després de veure
l'estat desastró
dels seus vaixells.
És a dir,
primer signaves el contracte,
sí,
estaràs tres mesos
navegant per l'Atlàntic.
De fet,
arribes al port i deies
jo he de pujar
en aquest vaixell?
Si et negaves,
doncs les penes
eren de pressó,
de multes molt altes,
etcètera, etcètera.
A més,
també era habitual
també per l'època
que els armadors
sobrecarreguessin
els vaixells
per aixir si s'enfonsaven
o amb l'intensió
que s'enfonsessin
i cobrar els seguros.
Curiosament,
també és,
bé,
com a conseqüència d'això,
doncs gràcies
a un diputat britànic
anomenat Samuel Plinsoll,
tot això va canviar
a mitjans del segle XIX.
Aquest senyor
va promoure lleis
en contra de l'accés de càrrega
i a favor de les inspeccions
obligatòries dels vaixells.
A més,
les investigacions
després d'un naufragi
es van,
podíem dir,
entre cometes,
professionalitzar
i era més difícil
enganyar
a les companyies
d'assegurances.
Abans parlaves
de temps de guerra,
sobretot
aquí ens estem centrant
en temps de pau
i quin ha estat
el pitjor naufragi
de la història,
si és que poguessin
fer un llistat
dels millors,
pitjors,
més indiferents.
En temps de pau.
En temps de pau,
sempre.
Molts pensaríem
el Titanic,
no,
aquest segurament
és el més mediàtic,
degut també,
bueno,
sí que en el seu moment
va ser mediàtic,
després el cinema
l'han mediatitzat molt més,
etcètera,
però no és el mediàtic,
no és el Titanic.
Es va produir l'any 1987,
no sé si el recordaràs,
jo la veritat
no el recordava
quan vaig
estar buscant la informació,
un ferri
anomenat
Doña Paz,
que es va enfonsar
en aigües filipines
amb 4.375
passatgers,
gairebé el triple
de les víctimes
del Titanic,
després de col·licionar
amb un petrolier.
La capacitat màxima
del ferri,
curiosament,
era de 1.500,
recordem que portava
4.375
passatgers,
és a dir,
4.375
víctimes.
A més a més...
Es van morir tots?
Sí, sí.
A més a més,
el ferri no tenia llicència,
li havia caducat
i després es va arribar
a demostrar
que la tripulació
havia begut,
a més a més.
O sigui,
que anava en el triple
de persones autoritzades...
Sense llicència
i sense passar l'ITV
i la tripulació beguda,
a més a més.
I és que l'accés
de passatgers
també és una de les coses
principals
d'aquests desastres marítims,
inclús també en aigua dolça,
per exemple,
perquè a vegades dius
bé, sí,
accés de passatgers,
però clar,
amb un mar
tempestuós,
doncs sí,
doncs potser és més fàcil,
però amb aigua dolça,
amb un riu,
doncs també han succeït
desastres
o naufragis
similars
l'any 96
a Tanzània
es van produir
600 morts
a causa
de l'enfonsament
del ferri
Bukova
al llac Victòria,
750 víctimes,
105 transbordadors
durant l'any 2003
als rius
de Bangladers,
400 peregrins
van morir
al riu Ganges
al donar la volta
al Baixell
per on
estaven creuant
el riu
l'any 1988,
etcètera,
etcètera.
Després,
en un altre punt,
podríem parlar
de la sort
dels nàufrags,
també ha canviat molt,
però avui en dia
és més fàcil
també localitzar
sempre que sigui
dins d'un vaixell,
o sigui,
una embarcació clandestina,
doncs els nàufrags,
per sort,
ja no hi ha tants
en Robinson,
Crusoe.
i per últim,
que molt breument,
perquè ja ho vam tractar
fa temps
amb un altre monogràfic,
serien els danys
al medi ambient,
ja que,
doncs,
substàncies contaminants
que arriben
al mar,
carregant-se
aigua,
fa una flora marítima,
etcètera,
etcètera,
després els vaixells
enfonsats
també porten
els metalls,
porten tòxics,
que són
nocius
per tot això
i segurament,
doncs,
tots,
o alguns,
en recordarem
vaixells
enfonsats
i que han
suposat un dany
pel medi ambient,
com per exemple
la Torre i Canyon,
la Moco Càdiz,
l'Exxon Valdez,
aquest segurament
en recordeu,
Alaska,
l'Atlàtic,
l'Atlàntic Empress,
que l'any 79
va deixar 287.000 tones
de cru al Carip,
que és el major
desastre ecològic
en un mar,
o per exemple,
també molt més proper
a nosaltres
i amb el temps
també el prestigio
a les costes de Galícia
i no sabria ara
com lligar-ho,
però tot això
és una altra història,
és mentira,
però el programa
ha de continuar.
Avui fa 100 anys
a Tarragona.
Avui fa 100 anys,
tenim una primícia,
escolta tu,
avui això és...
Mel,
perquè ens permetran
llençar les notícies
de fa 100 anys
en l'actualitat.
Un pont en el temps.
Sí.
Anem per pams.
Primera notícia
de les que
no farem avui
ressò.
Apareix,
recordem,
diari de Tarragona
a 17 de febrer
de l'any 1909.
Diu,
con motivo del tradicional
jueves l'ardero,
mañana tendrá lugar
en el Ateneo
Tarraconense,
el consabido baile
de Máscaras
Extraordinario
que tanto renombre
alcanza todos los años.
Sabido es
que buena parte
del éxito
corresponderá
al simpático
grupo de jóvenes
que este año
se escuda
bajo el título
de Los Bribones.
pues tanto
por sus iniciativas
como por su gusto
exquisito
en los obsequios
tienen el don
de la atracción.
Para los bailes
del próximo sábado
y lunes
también hay grandes proyectos
y serán obsequiadas
todas las señoras
y señoritas
que visiten el salón
con vistosos regalos
sorteándose además
entre las lindas
mascaritas
valiosos objetos.
El acreditado
maître d'hotel
don Miguel Laoz
dueño del café
del Ateneo
ha montado
para estos días
un especial servicio
de restaurante
que corresponderá
a la importancia
de los bailes
y a la fama
del gran fondista
en el arte culinario.
Y ahora anemos
a las dos noticias
que nos aproximarán
como dic
a la actualidad.
Dios se ha fijado
los carteles
anunciadores
de las fiestas
del centenario
del Pont de Goy
organizadas
por la ciudad de Valls.
A dichas fiestas
asistirán
el excelentísimo
señor capitán general
y los señores
gobernadores
militar y civil
de esta provincia
si asuntos
del servicio
no lo impiden.
Y una otra noticia
también que dice
en referencia
al mateix
el mateix fet
dentro de breves días
quedarà levantada
en el Pont de Goy
la cruz de piedra
que por iniciativa
de la veritat
de Valls
ha de recordar
el heroísmo
de nuestros antepasados.
Durant la guerra
del francés.
Exacto, diréu
que és això
del Pont de Goy
doncs bé
és una batalla
que va tindre lloc
en este pont
que hi ha
molt a prop
de la ciutat de Valls
25 de febrer
de l'any 1809
en el context
de la guerra
del francés
una batalla
que va ser
la més important
juntament
amb una altra
que va haver-hi a Vic
que va haver-hi a Catalunya
durant la guerra
del francés
que van enfrontar
tropes espanyoles
contra uns 14.000
o 15.000 francès
o sigui
Déu-n'hi-do
van anar als setges
de Girona
a Tarragona
etcètera
a part dels setges
batalla a camp obert
batalla a camp obert
i que a més a més
ara s'estan celebrant
tota una sèrie
de commemoracions
si fa cent anys
se celebraven
el primer centenari
ara se celebra el segon
i a Port
tenia un mes
fent actes
i per exemple
el proper dimecres
25 de febrer
teniu un itinerari
de la batalla de Valls
que anirà de Valls
al pont de Goy
coincidint
amb la data
de la batalla
hi ha una inauguració
de la restauració
i la reconstrucció
de la creu commemorativa
sí, sí
aquesta que tu comentaves
ara comentava
que diu
que es va aixecar
fa cent anys
per iniciativa
de la veritat
que no sabem ben bé
que suposo
que hi havia
alguna societat
o associació
de Valls
doncs ara
es presentarà
restaurada
altra vegada
molt bé
i qui més vulgui informar
sobre tots aquests actes
entra
al Google
hi ha un número
de telèfon
que és 977
60
0660
per a inscripció
en reserves
a diferents d'aquests actes
hi ha la presentació
d'un llibre
sí, però alguna pàgina web
on troba tota aquesta informació
és que la Sílva
s'estan fotent
de l'altre
perquè no tindrem temps
no tinc la pàgina web
molt bé
però a la
a l'Ajuntament
de Valls
ho podeu trobar
i tota aquesta sèrie
de com dic
sobretot
el cap de setmana
del 28
de febrer
i de l'1
de març
l'1 de març
serà festa grossa
molt bé
fins i tot hi ha una
Jordi
espera un moment
que s'ha de dir això
sí, sí
em vol tallar
el home
hi haurà
a Cercavila
de Trabucaires
i també
diferents grups
de reconstrucció històrica
ostres
increïble
fantàstic
tu creus
tu creus
Sílvia
sense comentaris
jo faig pressió
perquè la Sílvia fa
nens
correu
7 minuts
encara us falta
curiositats
notícies
i el llibre
el que passa
és que la Sílvia
vols minuts
per ella
no, no, vull el llibre
molt ràpid
fa 100 anys
el pont de Goy
se celebrava
el primer centenari
ara estem
en el segon centenari
molt bé
et toca?
sí, et toca
comedores del bosque
patrocina el nom
Vinguis a Vistòries
ja està
ho fa i bé?
sí, fes-ho tot
vinga, vinga
comedores del bosque
situados en la calle
d'Espinac
19 i 21
Serrallo, Tarragona
espaciosos jardines
con entrada
por la vía férrea
se sirven comidas
meriendas
y resopones
de toda clase
y a todas horas
especialidad en pescados
a la marinera
y romescos
servicio a cargo
de Arruvira
se sirven en cargos
de toda clase
en casa y a domicilio
gran surtido
en vinos de mesa
y generosos
así como en champagnes
o champagnes
depenen
precios económicos
calle Espinac
19 y 21
Serrallo
comedores del bosque
patrocinan
Non Vinguis a Vistòries
molt bé
No en vinguis amb històries
curiositats
A veure, com es cuidava una dona
a l'edat mitjana
doncs segurament molt bé
rosa pàlida
amb les galtes vermelletes
amb els llavis molt vermells
les selles arquejades i negres
i res de pèl al cos
aquesta
aquesta era l'ideal femení
de bellesa medieval
que les dones
sí, sembla ser que sí
que les dones
tractaven d'aconseguir
a través de pràctiques
com la depilació
amb l'ajut de tires
de tela impregnades
amb resina
eren habituals
també els seguents
per mantenir la fermesa
dels pits
o els tints
per al cabell
a més de cremes
de vidre molgut
i perfums de sofre
què més voleu saber?
doncs ja us ho podem imaginar
digues molt bé Manel
molt bé, molt bé
vinga anem per feina
que si no no tindrem temps
ens sobrarà temps
Notícies
Portes alguna cosa?
Jo sí
Sí, doncs comença
si et podré tallar
Molt bé
Doncs bé, perfecte
Fantàstic
Jordi, ja està
Sembla ser que els
que intenten demostrar
que els àrabs
van fundar el regne de València
i no pas el rei
conqueridor
Jaume I
el conqueridor
es tracta d'una iniciativa
cultural
sorgida des de la capital
d'Altúria
que ha constituït
la comissió del mil·lenari
del regne de València
per celebrar els mil anys
del naixement de la ciutat
que per ells
va ser el febrer
de l'any 19...
ai, de l'any 1009
No ens equivoquem
Una sèrie de col·lectius
valencians
entre ells
el Centre Cultural Islàmic
de València
ja van fer públic
fa temps
doncs un manifest
que defensava
que el regne de València
va néixer
com un estat islàmic
el 10 de febrer
de l'any 1009
al declarar al rei Mubarak
l'independència
respecte al califat de Còrdoba
i no pas l'any 1238
any de la reconquesta
per part del rei Jaume I
doncs bé
la problema és que està servida
i no sé si és per portar
la contrari dels catalans
no sé si
potser per certa simpatia
que poden tenir
doncs
en Bagdad
o en qualsevol altre capital
del món àrab
en fi
mira i ara que dius Bagdad
anirem també cap a l'est
però mos quedarem abans
a Egipte
com o no
això sí
perdona
està molt bé
que es
que es busqui
el passat islàmic
també a la península ibèrica
sigui Catalunya
o el País Valencià
on sigui
perquè hi ha molts arqueòlegs
que es queixen
i tu i jo
ho sabem
això
n'hi parlarem la setmana que ve
perquè ara no hi ha temps
la setmana que ve
amb més temps
descobriment a Egipte
és fantàstic aquest programa
d'una cambra funerària
de la 26a dinastia
on s'han trobat
8 sarcòfags
és a dir
després de la 25a
exacte
i abans de la 27a
s'han aparegut
8 sarcòfags
s'han obrat 3
davant de la premsa
van aparèixer
les mòmies intactes
i ara s'ha d'examinar
si contenen
entre els vendatges
amb mulets d'or
o altres objectes
que puguen ajudar
a descobrir
qui eren els propietaris
i perquè és notícia
que s'hagin descobert intactes
perquè sempre apareixen
evidentment
saquejades
violades
destrossades
i sense cap objecte de valor
perfecte
a 3 minuts del final del programa
anem a pel llibre
el nom Vengues Mistòries
s'ha tornat a llegir
i el Manel
ens parla
d'un llibre
en aquest cas
vinga
tornem a fer com fèiem abans
que no me'n recordo
quasi
l'autor
bueno no ho fem com fèiem abans
perquè no estava preparat
però bé
Toni Orensanz
publica
l'omnibus de la mort
dos punts
parada falset
publicat
parada llibres
dins de la sèrie H
segona edició
segurament ja en porten unes quantes més
perquè sembla que sé
que el llibre és molt interessant
i el Manel
us en parla
el senyor Orensanz
que no és historiador
és periodista
i guionista
o l'abordor habitual
de La Vanguardia
per exemple
és un home
que ho enfoca
d'una manera diferent
aquest llibre
no és un toston d'història
sinó que està plantejant
més com una espècie
de novel·la d'intriga
gairebé
o
sí
podríem dir això
que ell
va investigant
sobre uns fets
que van passar al seu poble
a falset
i acaba descobrint
qui era en aquesta brigada de la mort
un grup d'anarquistes
que es dedicava
a fer neteja
per diferents pobles
tant de la província
com del Baix Aragó
neteja
de gens
que podien suposar
un obstacle
per la revolució
que havien posat en marxa
és ben bé
està tractat
gairebé
com un road movie
de terror
d'aquesta gent
és a dir
un autobús
pintat en calaveres
de negre
pintat en calaveres
carregat d'anarquistes
que anaven poble
per poble
carregant-se
gent de dretes
i no de dretes
qualsevol persona
que molestés
sí però
tampoc és tan senzill
com això
el llibre
dona entendre
més coses
s'ha de llegir
dona
jo crec que
aire nou
a la investigació
sobre la guerra civil
un llibre
com dic
molt interessant
l'omnibus de la mort
para de falset
de Toni Orensans
perfecte
per no dir molt bé
a 25 segons
del final
del programa
nosaltres sí que
aprofitem
qualsevol segon
no regalem res
a l'espai
que vingui després
ha estat un plaer
que dependem
per la setmana que ve
parlar
de l'arqueologia
islàmica
a Catalunya
o l'estat espanyol
molt bé
adeu-siau
a 몸 passió
ame
a
ures
i
ha
a
complain
m
los
pues