Fins demà!
Bona tarda, o bon vespre, millor dit, o bona nit.
Benvinguts al primer programa del No vinguis amb històries de l'any 2009,
però no és el primer programa d'aquesta temporada,
que és el programa número 13, no, número 12.
Quin control portes, eh, Jordi? Bona nit.
Home, clar, clar, clar. El que no em preguntis ara,
quants programes portem a la nostra història.
Molts.
Benvingut, Manel Magí, el control de Sílvia García, un servidor, Jordi Ximeno.
I què tal, Manel? Com han anat les vacances?
Encara que tampoc m'importa massa.
Que desagradable que és.
Tant hi fa, matem-ho aquí, perquè això de bon any i tot això,
la Nadal cança i ha passat per sort.
I ja estem al gener.
Veig que hi ha coses que segueixen igual.
Sí, no.
No en vinguis amb històries.
Com és habitual, iniciem el nostre programa amb dues efemèrides,
que d'aquí pocs minuts o segons coneixereu.
Després, darrera hora, hem canviat el monogràfic que teníem dedicat a Joan Peiró,
que en el seu moment va ser ministra de la República, també va ser anarquista,
i va ser afusellat el 24 de juliol de l'any 42 a Paterna.
Hem canviat el nostre monogràfic que teníem preparat per parlar dels actes que s'estan celebrant a Tarragona
en commemoració del final de la Guerra Civil a Catalunya i a Tarragona, també.
L'any 19, mentira, fa 70 anys, aproximadament.
Fa 70 anys, l'any 39.
Sí, ja en parlarem tot seguit.
Després, seguim el nostre programa, com és habitual, amb curiositats.
Avui fa 70 anys a Tarragona, o l'Ordre Aïn, revés.
No ho sé, la Sílvia està rient molt, oi això vol dir que m'he equivocat?
Tot s'ha de dir, Jordi, que avui serà un programa una mica anarquic.
Anàrquic.
Pot ser en homenatge...
En memòria de Joan Peiró, Garcia Oliver i companyies.
Doncs bé, i no ho sé, Manel, després què ve?
El que surt, eh?
Tranquil, tranquil.
La veritat és que portem una tarda molt atabalada,
amb conferències, amb projeccions de documentals,
però tot això, d'aquí pocs segons.
Avui és 13, no? És dimarts i 13.
Sí.
No et sabria dir exactament quin era el 13...
Sí, sí que t'ho sabria dir. Mira, era un divendres.
13 de gener de l'any 1939.
Justament avui fa 70 anys.
Si has dit que després parlarem de les commemoracions que es fan aquí a la ciutat
del 70è aniversari del final de la Guerra Civil a Catalunya i a Tarragona,
la resta de l'estat espanyol va tardar un parell de mesos més a acabar,
avui, com dic, l'efemèrit parlarà de la caiguda en mans de l'exèrcit franquista
de la ciutat de Tortosa.
Va ser preludi del que passaria dos dies després,
que va ser la caiguda de Reus i de Tarragona.
Aquell divendres, 13 de gener de l'any 1939,
les tropes de Franco van fer el que no havíem pogut fer
fins en aquell moment, durant ben ben nou mesos de guerra,
que va ser, a travessar el riu Ebre sense trobar cap tipus d'oposició
a l'altra banda.
De fet, l'ofensiva que estaven portant les tropes franquistes
contra les malmenses tropes republicanes
havia començat tres setmanes abans, exactament el 23 de desembre de l'any 1938,
per tota la zona oest de Catalunya, per l'anomenat Front del Segre.
Tal dia com avui, trencàvem també el front pel sur, per Tortosa,
i en dos dies, com dic, se van plantar aquí a Tarragona
sense trobar pràcticament oposició.
Molt bé. I també tal dia com avui, però i per fer un parèntesi a la guerra civil,
doncs tal dia com avui, però de l'any 1941,
moria a l'edat de 59 anys, l'escriptor irlandès James Joyce.
Irlandès en llengua anglesa, va néixer en una família més o menys nombrosa,
que acaba la seva vida amb una dura misèria,
i va ser educat en la seva joventut en col·legis jesuïtes,
però va abandonar el catolicisme a l'edat aproximada dels 20 anys.
Va residir a París, a Trieste, a Zúrich, a Londres, etcètera, etcètera,
i ja ben jove va presentar la seva admiració per l'escriptor Enric o Eric Ibsen?
Ara no sé si és Enric o Eric.
Ibsen.
Ibsen. Molt bé, per Ibsen.
Entre les seves obres trobem Dubliners, de l'any 1914,
retrat de l'artista adolescent, de l'any 1967.
No, mentira, de l'any 1916, en edició catalana del 67,
i sobretot l'obra Ulisses, de l'any 1922.
Aquesta obra és una exploració fantàstica, increïble,
dels recursos lingüístics, escamatitzada i organitzada a diferents nivells,
una obra molt difícil de llegir.
De fet, d'aquí jo retaria si hi ha alguna persona
que s'ha llegit sencer l'Ulisses, de James Joyce,
que ens envia en correu.
Bé, segurament qui s'ha llegit de principi a final va ser el Joaquim Maiafré,
perquè l'any 1981 va publicar una magnífica traducció en català.
Si ens està escoltant, que envia el correu.
Jo, no, jo crec que és com un mite.
Algun dia el tinc a comprar i intentar.
Jo conec gent que ha començat i no ha acabat.
I no ha acabat.
Doncs bé, tal dia com avui, de l'any 41,
moria a l'edat de 59 anys, l'escriptor rendès James Joyce.
Segur que hi ha molta gent que s'ha llegit l'Ulisses, de James Joyce,
i ara ens vol escriure...
Recordo l'adreça, Jordi.
No, és que no me'n recordo, per això no l'he dit abans.
Noemvinguisamhistories.blogspot.com
Ja, però això és el blog, no és l'adreça de mail.
El blog, que ho envien al blog, que el blog ho miren més sovint.
Sí?
Sí, sí.
Quan fa que no el mires tu.
Esta setmana l'he mirat.
Per cert, abans d'entrar al següent blog...
No volies dedicar el programa a algú, m'has dit?
Sí, és que ens escolta,
perquè ens va escoltar abans de festes una persona
i vaig pensar que bé, tenim un oient...
No sé si haurà repetit.
Vaig per el Lluís i la Gisela si ens estan escoltant
la meva més cordial i càlida salutació.
Quina edat tenen?
Estan obligats a escoltar el programa?
No estan obligats, jo crec que ho escoltem lliurement.
Bueno, jo en ell el matxaco, el torturo diàriament
dient que escolta, ara.
Després ja a casa seva pots fer el que vulgui, evidentment.
Doncs bé, quan són...
Bueno, és l'hora que és.
Parlem de només en fa 70,
que és el cicle...
No, l'hora és i 37 minuts, Jordi.
Ja, però volia dir en català, però em complicaré la vida.
Dos quarts i set de deu.
Sí, no? Bé.
És que jo no dic les hores així.
Doncs és indiferent.
Com estem avui, eh?
I mira que a algú només hi ha aigua.
Només en fa 70.
Parlem avui del cicle de conferències
a motiu del 70è aniversari
de l'acabament de la Guerra Civil a Tarragona.
Un cicle que ha començat avui
només fa 70 anys
a l'acabament de la Guerra Civil a Tarragona
i els pobles de la comarca.
I és que tal dia com el 15 de gener de l'any 1939
l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat de Tarragona
posava punt i final
a una guerra que s'havia iniciat 30 mesos abans
per la rebel·lió d'uns militars dirigits per Franco
contra un règim legítim
contra el règim legítim de la Segona República.
En aquest seguit
de conferències
que s'han iniciat avui
i avui hem pogut gaudir
o no
de la conferència del doctor Josep Sánchez Cervelló
una conferència molt...
Ha estat bé, eh?
La conferència no era ben bé una conferència.
No, era una presentació
presentat, l'acte presentat per la Marina Rossell
es diu? No, no.
La Marina Rossell és una cantant
que no presenta actes d'este tipus.
El que fan dos cafès, eh?
No, no, però com si diu?
Ara no me'n recordo.
No me'n recordo.
Bé, també pel doctor Sánchez Cervelló
que hem presentat avui.
sobre la història de la Universitat Rougi Lugui,
que ha fet 30 minuts aproximadament de xerrada
parlant sobre la Batalla del Ebre
i el punt principal d'aquesta tarda, d'aquest vespre,
era la projecció de la pel·lícula La Batalla de la Memòria,
presentada pel seu director Màrius Pons Múria,
un documental
que podem comentar ara, Manel
o el podem comentar més endavant, com vulguis
el podem comentar ara, perquè com que avui
monogràfic és etèric
l'hem saltat una mica, no hem fet els deures
avui no hem fet res deures
no hem fet massa els deures
un documental que parla
sobre la batalla de l'Ebre
com es va viure
amb entrevistes en directes
protagonistes que van viure
els fets de l'any 39
a les terres de l'Ebre
a Flix, a Gandessa
a
quines poblacions sortien més
a Fatarella
a Vialba dels Arcs, a tota la zona de la Terra Alta
de la Ribera d'Ebre
que és on va tindre lloc tota la batalla
d'Ebre
a mi era un documental molt interessant
sobretot pel fet que també mostrava
com avui un dia 70 anys després
és un tema encara molt viu
molt tabú també
molt tabú
que fa por a la gent que el va viure
de parlar, de recordar
de recordar
i s'aprecia molt bé
les persones que surten entrevistades
com encara ja
este conflicte
esta ferida no està tancada del tot
que encara és un conflicte
que existeix latent
sobretot a la gent més gran
que el va viure
o que el va viure indirectament
pels pares
sí, perquè algun dels protagonistes
dels entrevistats
parlava que tenia dos anys
quan van succeir
els fets de la batalla de l'Ebre
però que encara
bé, deia que recordava
alguna cosa puntual
altres eren una mica més grans
gent de Corbera també
sí
i un documental
que es presentava
de forma
com a primícia mundial
per dir-ho d'alguna forma
aquí a Tarragona
en l'acte
en aquest cicle de conferències
de només en fa 70
de l'acabament de la guerra civil
a Tarragona
i que properament
doncs
qui no l'hagi pogut veure
doncs el podrà veure
també
crec que la setmana vinent
o la propera
a TV3
sí, a partir del mes de febrer
crec que ha dit
sí, a TV3
com que estic agotent
de TV3
i
com s'hi diu?
recorda el títol?
La batalla de la memòria
exacte
jo
sí
estic d'acord
amb el que m'has comentat tu
però jo crec que
massa protagonista
massa protagonisme
del professor
del Josep Sánchez Cervalló
en tot el fil
argumental
d'aquest document
bueno
suposo que era això
el que tu has dit
precisament
un fil conductor
per anar unit
les diferents històries
que hi havia
sí, però perfectament
podia haver donat
també més protagonista
al jove
que sortia
però bé
no ho sé
coses puntuals
però
a mi el contingut
a mi el contingut
m'ha agradat
la veritat és que
queda molt bé reflexat
les visions
de les dos parts
sí, sí
tant de la gent
de dretes
com de la gent
d'esquerres
i és un
un bon testimoni
que recull
les opinions
de la gent
que ho va viure
en un moment
en què veia
no queden
molts anys
d'aquestes generacions
que van viure
la guerra
ens acompanyen
ja per
per
llei natural
pront
no quedarà
pràcticament ningú
i almenys
és una
encara hi ha
aquestes oportunitats
de poder fer
treballs així
que queden testimoni
del que va ser realment
la batalla de l'Ebre
especialment en aquelles comarques
la guerra civil
i també la batalla de l'Ebre
no només se centra
en la batalla de l'Ebre
també
en l'any 36
en l'aixecament
que hi ha
en fets molt greus
que van passar
amb el context històric
també a nivell europeu
internacional
també
una pinxellada
però com dic
que va ser una zona
molt castigada
allà des del principi
de la guerra
doncs per accions
primer de grups
anarquistes incontrolats
de fusillaments massius
i després de la batalla
de l'Ebre
doncs tota la postguerra
també va haver-hi
actes molt greus
contra la
primer uns contra uns
després contra els altres
doncs bé
justament això
la miniconferència
sota el títol
de la batalla de l'Ebre
el càrrec de
Sánchez Cervalló
la presentació
a nivell mundial
d'aquest documental
la batalla de la memòria
i tot un cicle
de conferències
que continua
durant els mesos
de gener i febrer
bàsicament
demà
és entrada gratuïta
també per a tothom
que vulgui
demà
el Caixa Fòrum
en aquest cas
el doctor
també de la Universitat
Robert Vergila
i Joan Maria Tomàs
doncs
presentarà una
una conferència
sobre el Roosevelt
les relacions
entre Roosevelt
i Espanya
entre Roosevelt
i Franco
i doncs
curiosament
és un dels
si no m'equivoco
és el president
nord-americà
que més temps
ha estat al govern
sí
va estar quatre mandats
però l'últim
no el va acabar
perquè va morir
de mort natural
i a partir de llavors
van dir que
com a màxim
dos mandats
perquè si no
era ja massa temps
seguim també
amb altres conferències
que ja anirem
amb les properes setmanes
doncs també
recordant
el dilluns
dia 19 de gener
Adolf Hitler
el führer
de l'autopianasi
a càrrec del doctor
Ferran Gallego
professor d'història
contemporanea
de l'autònoma
de Barcelona
també altres conferències
els documentals
i la recuperació
de la memòria històrica
a càrrec del doctor
Josecho Zerdán
de la Universitat
Rovira Virgili
també es presenten
projeccions
d'altres audiovisuals
com bombes sobre Tarragona
l'entrada de l'exercici franquista
a Tarragona
i la pressió
de Pilats
altres exposicions
com poden ser
sobre CAPA
sobre el fotògraf
sobre el títol
de CAPA
aquí
altres conferències
aquesta pot estar molt bé
també
de Joan B. Culla
professor d'història
de l'autònoma
de Barcelona
sota el títol
de Winston Churchill
entre la llegenda
i la història
també altres entrades
concretament
els darrers sis mesos
de la guerra
a Tarragona
i la comarca
presentada
pel doctor Jordi Piqué Padró
cap del servei
d'arxiu i documentació
de l'Ajuntament
de Tarragona
un altre protagonista
d'aquest segle
de conferències
és Stalin
amb el títol
Stalin al ser roig
el catedràtic
d'història contemporània
de la UB
Joan Villarroia
doncs ens farà
una aproximació
a aquest protagonista
també de la història
del segle XX
Franco
no podia faltar
i li toca
en aquest cas
el dimecres
11 de febrer
presentat
per
Paul Preston
historiador
i escriptor
i que sota
amb el títol
de Franco
el discret encant
d'un dictador
doncs
la Fundació
La Caixa
el dimecres
11 de febrer
a les 19 hores
doncs ens farà
aquesta presentació
d'aquest entranyable
dictador
perquè això
el discret encant
d'un dictador
doncs bé
ja veurem
pot estar
pot estar bé
abans crec que
entre les conferències
és el més mediàtic
i és possible
que sigui el dia
que hi ha més gent
perquè avui
la veritat
estava
la sala
del Palau de Congrés
estava molt plena
estava plena
devien haver
no ho sé
però
jo crec que
més de 500 persones
gent pels laterals
gent asseguda
a les escales
també s'ha de dir
que havia vingut
molta gent de fora
gent que havia
protagonitzat
el documental
per cert
era música
del grup de tortos
d'aquí
Colcelio
Almut
i el noi de Ferreries
molt bé
que feien una interpretació
en català
de l'Ai Carmela
també
a l'inici
al final del documental
curiós
com a mínim
la interpretació
conferències
també dedicades
als refugiats
i als desplaçats
conferències
sobre supervivència
i repressió
a la postguerra
presentada
en aquest cas
el 19 de març
per la doctora
Montserrat Duc Plana
també de la Universitat
Rovira i Virgili
i per acabar
una darrera conferència
el dijous
26 de març
és a dir
això s'allarga
més d'un mes
sota el títol
del doctor
Salvador Riali Lloberes
vicari general
de Tarragona
37.943
a càrrec
de Manuel Maria
Fuertes i Gasó
director
de l'arxiu històric
arxidiocesar
de Tarragona
en aquest cas
aquesta conferència
es farà
al recinte
d'aquest mateix
arxiu
també recordem
que a banda
de les conferències
hi ha tota una sèrie
d'exposicions
relacionades
amb aquests actes
del 70è aniversari
del final
de la guerra civil
a Tarragona
potser la més destacada
és la de
Frank Capa
el reporter
de guerra
potser més famós
del segle XX
i en concret
una exposició
que trobareu
al Palau
Firal
i de Congressos
de Tarragona
que s'obrirà
el proper dia
15
s'inaugura
el dijous
a les 7 de la tarda
i hi haurà
visites
guiades
gratuïtes
dijous 22 de gener
a les 6 de la tarda
i dissabtes 31 de gener
7 de febrer
i 21 de febrer
també a les 6 de la tarda
cal trucar
a un teléfono
al 977
24 55 77
per inscriure's
el senyor Capa
va estar a Tarragona
justament
el dia
que va caure
en mans dels
el 15 de gener
del 39
però per la part
republicana
va arribar per la nit
en cotxe
no va poder passar
de la Rambla Vella
i d'allí
ja va començar
una fugida
doncs
de
les tropes
franquistes
pràcticament
trepitjant
l'estel·lots
i va fer
tota una sèrie
de fotografies
que s'han anat
identificant
no fa massa
els llocs
que havia fotografiat
i que són
un testimoni
realment
impressionant
de la desbandada
i de la fugida
de refugiats
soldats
etc.
Molt bé
i també
relacionat
amb aquests actes
de només
se'n fa 70
però a banda
com ja sabeu
i dic com ja sabeu
però fa unes setmanes
just abans
de les vacances
de Nadal
vam tenir
un dels seus
organitzadors
i protagonistes
hi ha unes jornades
a partir del 13
i 14 de febrer
divendres i dissabte
unes jornades
sota el títol
de jornades
a les fonts orals
de la teoria
a la pràctica
a l'aula
com a espai
de la memòria
unes jornades
més obertes
cap a la docència
cap a com
fer servir
la memòria
històrica
la història
oral
a l'aula
i com
treballar amb elles
i unes jornades
que esperem
seguir
en profunditat
i que
puguem tenir
després
aquí al programa
també
algun dels protagonistes
ja sigui
també hem fet
una entrevista
anteriorment
o en directe
alguna cosa més
per mi no
per ara
crec que
tota la informació
està donada
sobre aquests actes
de només fa 70 anys
també dic
que segurament
tota
tota la informació
d'aquests actes
segurament les podreu trobar
també a la pàgina
de la Universitat
Rubí i Virgili
també a la pàgina
de l'Ajuntament de Tarragona
i d'altres organismes
que col·laboren
en l'organització
dels actes
Avui fa 100 anys
a Tarragona
Avui fa 100 anys
a Tarragona
30 anys
abans
pràcticament
de la
de la Guerra Civil
passaven coses també
a Tarragona
i a Alemanya
ara ho veureu
a Tarragona
diu el següent
en breve
aquest tema
t'agradarà Jordi
ah sí?
sí
diu
en breve
se cursarà
al Ministeri de la Guerra
per esta Capitania General
la instància
en súplica
d'indulto
promovida
por los cuatro
condenados
por un consejo
de guerra
celebrado en Tarragona
por haber formado
parte de la partida
carlista
que se levantó
en las inmediaciones
de Valls
estem l'any 1909
13 de gener de l'any 1909
i encara veiem
com
el carlisme
té una
que havia tingut
una importància
molt forta
al llarg del segle XX
del segle XIX
perdó
en les tres guerres carolines
doncs
com encara a principis
del segle XX
encara trobem
informació com aquestes
que parlen de petit
de secaments
carlines
encara
com dic
de l'any
1909
i una altra noticia
més lúdica
en este cas
que diu el següent
por tratarse
de un fin
altamente benéfico
nos place recordar
que todos los ingresos
que se hagan hoy
en el acreditado
establecimiento
de bebidas
La Batería
sito
en la Rambla de San Juan
que es la actual
Rambla Bella
están dedicados
a esta benemérita
asociación
de la Cruz Roja Española
no dudamos
que el vecindario
responderá
a este nuevo llamamiento
por cuyo rasgo
es merecedor
del general aplauso
y el nuevo dueño
de la establecimiento
de que se trata
y ahora parlem
como que está
muy de moda
eso de la violencia
de género
sí
por desgracia
está de moda
pues hace 100 años
también
también existía
es una noticia
de Berlín
hace 100 años
recordemos
publicada
al diario
de Tarragona
dicen de Berlín
que a pesar
de sus 93 años
y de sufrir
una parálisis
parcial
en las piernas
mató
el sábado último
en el pueblo
de Meinedorf
cerca de Kiel
cierto cobrador
llamado Stegelman
de una paliza
a su mujer
por haberse negado
esta rotundamente
a darle dinero
para beber
o sea que
las animalidades
que sentimos
hoy en día
hace 100 años
por desgracia
también sucedían
y el assassín
tenía 93 años
93 años
y parálisis
parcial
a las camas
ostras
curioso
curioso
y tenemos
un patrocinador
que también
era ver
con la anemia
Jordi
anava a dir-vos
de primer bon any
anava a dir-vos
que si m'apunches
després d'aquesta notícia
no em treu sang
bueno
no estás acostumada
encara
a lo que es
el diari
no hi ha
però per l'escena
en si
me refereixo
no
clar
imaginem
com estaria el senyor
de quina manera
estaria el senyor
per després
per no donar-li
el rínguin
bueno
ja no sé
que és molt fort
que no m'apunches
et ho dic
imagina com devia ser
el senyor
quan podia caminar
de pel·lícula
de pànic
anem a la nostra
som-hi
m'ajudaràs no Manel
ferruginoso
tu dius en el moment
que jo deixi el blanc
a veure que es noti
que m'ha assajat
tot això
que no ha sigut
vinga començo
som-hi
debilidad
neurastenia
consumción
clorosis
convalecencia
anemia
hemoglobin
pine jarabe
deschens
todos los médicos
proclaman
que este hierro vital
de la sangre
cura siempre
es muy superior
a la carne cruda
a los
ferruginosos
da salud
fuerza
y hermosura
a todos
París
hemoglobin
vino y jarabe
deschens
patrocina
al
no envinguis
amb historias
toma ya
no envinguis
amb històries
curiositats
i parlem en aquest cas
de segrestos
però no segrestos
a les costes de Somàlia
sinó segrestos
en una època anterior
en concreta
a l'edat mitjana
d'acord
que parlem
d'un període
molt gran
parlem
d'uns quants segles
però bé
es tracta
d'una curiositat
es tracta
d'una generalització
i és que
durant les
nombroses batalles
que es van lliurar
a l'Europa medieval
era freqüent
que molts cavallers
resultessin capturats
i és que
eren molt més valuós
un cavaller capturat
que no pas
un cavaller mort
perquè sempre
per un cavaller capturat
podies demanar
un rescat
possiblement
o possiblement
un dels rescats
més famosos
i més cars
de l'edat mitjana
va ser el rescat
de Ricard
Cordelló
que va ser
tancat pels alamans
en un castell
quan tornava a Anglaterra
procedent de les Croades
la seva mare
Leonor de Quitània
va ser
qui va haver de recaptar
el preu
de la seva llibertat
que
tot i que no està documentat
hi ha historiadors
que parlen
que era
l'equivalent
aproximat
a 20 milions d'euros
que es diu molt ràpid
això sí
però són 20 milions d'euros
després també
qui podia sortir pitjor
era si eres un cavaller
de l'ordre del temple
i et preguntaràs Manel
per què?
per què Jordi?
per què?
doncs perquè sembla ser
que l'ordre del temple
els templaris
tenien prohibit
que es pagués
cap tipus de rescat
per qualsevol dels seus membres
fet que feia
que quan aquests
queien
en mans
de l'enemic
jo sabien
directament
eren decapitats
eren assassinats
eren morts
i aquí s'acabava la història
notícies
notícies
notícies
i si hem parlat
avui
tot el monogràfic
de notícies
Jordi
sí
gairebé sí
però mira
per continuar
que et dic
un llibre
avui parlarem
d'un llibre
saps que últimament
ja no parlem mai
de llibres
perquè tu i jo
no llegim
no llegim mai
exacte
és un llibre
d'aquests curiosos
que et pot fer descobrir
anècdotes
sorprenents
és un llibre
que parla
de la història
americana
de Barcelona
Barcelona
és una ciutat
molt mediterrània
parla de
doncs bé
de morgueses
no
de més atràs
de més atràs
per exemple
tu saps que la pedrera
es va poder construir
gràcies
a una fortuna
que es va amassar
a Guatemala
en finques
de cafetals
per exemple
bé
en concret
no sabia
que era Guatemala
però sí
o tu saps que
tu saps mai
de comprar
balloques
perdona
perdona
mondetes
verdes
espera un moment
a cafetals
a Guatemala
explotant
a indígenes
evidentment
si no
no hi ha
si no no hi ha
negoci Jordi
si no no hi ha
benefici
tu vas a comprar
de tant en tant
alguna verdureria
saps que hi ha
unes balloques
o mondetes verdes
que es diuen
perones
no
perones no
no sé si ara
perquè la Sílvia
està en una altra cosa
però si no
li preguntaria
per exemple
les balloques
perones
saps per què es diuen
perones
perquè a Barcelona
va vindre la senyora
Eva Perón
i gràcies
amb això
van batejar
aquest tipus
de balloques
com a
perones
ah
curiós
i n'hi ha
i aquests són
algunes
de les curiositats
de l'arribació
entre Barcelona
i Amèrica
sí
d'este llibre
ha nomenat
20 històries
de la Barcelona
americana
i una pregunta
descarada
publicada en català
sembla el títol
de la pel·lícula
de Woody Allen
gairebé
publicada en català
i castellà
per l'editorial
Base
i Casa Amèrica
de Catalunya
és una obra
del periodista
Héctor Oliva
això de la pregunta
descarada
saps per què
ve exactament
doncs perquè
recrea
una pregunta
que va fer
l'amo
d'un restaurant
a un grup
d'escritors
americans
que vivien
als anys
50 i 60
a Barcelona
per exemple
Carlos Fuentes
Julio Cortázar
Mario Vargas Llosa
José Donoso
i Gabriel García Márquez
este senyor
es va preguntar
alguno d'ustedes
sabe escribir
les va fer esta pregunta
sí
per si sabien tal
o sigui
un dels millors escritors
que ha donat
mai la literatura
castellana
i el senyor
el va preguntar
si sabien
és alguna d'estes
anècdotes
que recull
este llibre
de la relació
de la ciutat
de Barcelona
anècdotes
en Amèrica
en Latinoamèrica
sobretot
que mos farà
descobrir
una Barcelona
molt més americana
del que potser
mos
molt bé
i ja clar
no minguis amb històries
no llegim
i ja que
la propera setmana
dedicarem el monogràfic
a aquest personatge
recomanem la lectura
de Joan Peiró
afusellat
obra inèdita
i publicada
per edicions 62
escrita per
Josep Benet
i que tracta
sobre la vida
d'aquest ministre de la República
durant la República
va presidir
Largo Caballero
va ser anarquista
i també un dels grans
oblidats
de la història
darrere
de figures
que sempre han estat
molt més mitificades
de l'anarquisme espanyol
però bé
el millor serà
doncs parlarà
la propera setmana
el nostre monogràfic
com t'ho digues Jordi
la Núria
ai no
la Núria no
la Sílvia
perdó
la Sílvia
ens fica la sintonia final
endavant
doncs això s'ha acabat
aquí Jordi
com sempre el temps passa
passa el temps
sí
jo cada dia
tinc més canes
però què hi farem
és així
que era jo
reloj
no marques las horas
no?
no podem ferir res
fins la propera setmana
ens trobem la setmana que ve
adeu-siau
Barret Bona
Barret Bona
Barret Bona
Barret Bona
Barret Bona
Barret Bó
Barret Bona
Barret Bona
Barret Bona
Barret Bona
Barret Bona
Barret Bona