Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
propis als estius, on aquí a les comarques terrenines
també n'hi ha uns quants.
Pel que fa als aplecs, en destacarem un, així d'entrada,
l'aplec de Montblanc per demà tot el dia,
un d'aquells aplecs amb ganes, ganes de treure el públic,
amb bones cobles, amb tres cobles de primera línia,
i això d'entrada ja és tota una garantia.
Com dèiem, n'hi haurà aquestes cicles de ballades d'estiu,
algunes de festa major,
i també un deixar constància per l'àmbit dels esbars,
que avui i demà a l'esbardançada de Tarragona
participa a la 23a mostra Folclore de Sestau, a Viscaia.
Seguirem parlant dels 125 anys dels mongrins,
amb noves celebracions que s'han d'allargar fins i tot entrant l'any vinent.
De colles sardanistes i, entre altres coses,
farem referència a resultats de concursos,
per exemple, el que dumenge passat a Palamós
implicava les colles del Campionat de Catalunya de colles veteranes.
Tindrem avui, com sempre, un tema protagonista,
i més que parlar, que també ho farem,
serà escoltar música d'un compositor jove,
que ja ho sabeu, que en seguiu el programa,
doncs ens agrada, ens agrada perquè aporta coses noves.
El Marc Timón, i escoltarem una obra de concert,
que de vegades amb les presses,
i amb el temps aparatat el programa no podem escoltar sencera,
doncs avui sí que intentarem fer-ho.
I també, ho apuntava abans,
tindrem xafrederies diverses, variades,
i algunes, crec, de força interessants.
Amb altres músiques, esclar, a més d'aquesta del Martimón,
que ens permetran arribar fins a dos quarts de dues de la tarda.
I comencem el programa d'avui amb música.
Encetem amb una sardana de Marels Caderri Puigferrer,
la qual cosa sempre és garantia de qualitat.
Solutosament, disposem de la seva obra sardanista completa,
enregistrada per la principal de l'Avisbal
i a l'abast de tothom en discos compactes.
Del primer d'aquests àlbums dobles,
són àlbums dobles,
extraiem la sardana que proposem escoltar,
una de les més divulgades de l'autor,
La Font dels Nou Raig, dedicada a l'any 1954
a la famosa Font de Seret,
que sovint és envoltada de rotllanes sardanistes,
però sobretot durant la Festa de la Sardana,
que té lloc cada estiu
i que la 52a edició d'enguany
s'ha convocat per d'aquí a 15 dies.
Escolteu-la.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada

Sous-titrage Société Radio-Canada

Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada

Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada

Sous-titrage Société Radio-Canada
on va obtenir l'any 2002
amb Albert Bové i Xavier Bové,
es mostra menys agosarat,
però sí que s'hi pot endevinar una de les seves grans passions,
la música de cinema.
Escolta'm de moment dels tres tims que formen l'obra
anomenat els seplecs a Castelló d'Empúries.
Sous-titrage ST' 501
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...

...
...
...

...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...








...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
.
...
...
...
...
...
...
...
...
...
les cobles juvenívola de Sabadell, Mediterrània i la principal del Llobregat,
amb el 20 concurs de colles improvisades.
El 15è plec de Torregrossa a la tarda i nit a la pista poliesportiva descoberta
amb la cobles juvenívola de Gramunt, amb exhibició de colles improvisades.
Aquí a les comarques tarragonines, el 23è plec Aires Planencs,
que és com s'anomena la plec del Pla de Santa Maria.
A les 7 del vespre i a les 10 de la nit, a la plaça de l'església de Sant Ramon,
amb les cobles reu jove i ciutat de Terrassa, amb sopar de Germanó
i amb l'advertiment que en cas de mal temps es disposa d'espai cobert.
L'endemà, el diumenge dia 12, al 47è plec d'Olot, matí i tard del Parc Nou
amb les cobles, ciutat de Girona, flama de Farners i la principal d'Olot.
I una bona notícia pel proper diumenge dia 12, perquè es recupera la plec de la Mossara.
S'anuncia com el primer plec, però podríem dir que és el sisè,
si comptem els que es van celebrar als anys 70.
Serà a les 11 del matí i a les 5 de la tarda amb les cobles reu jove i ciutat de Reus.
Com dèiem, recuperat després de 30 anys i amb molt de contingut.
A més a més d'aquesta actuació de les cobles,
durant les jornades es disposarà dels serveis de transport públic,
des de Mas Pujols, la Laixa i Vilaplana,
perquè suposo que la costa de l'aparcament serà complicada,
allà de la Mossara, l'espai per ballar.
S'haurà d'aprofitar el màxim d'espai per poder ballar,
que tampoc és gaire.
Hi haurà, això sí, venda de refrescos, cadires, lavabos,
és a dir, que es prepararà tot allò que habitualment no hi ha en un lloc com aquell.
Pels que vulguin pujar a peu, a més a més s'ha programat una ruta guiada
de Vilaplana a la Mossara pel camí de les Tosques,
amb sortida a les 8 del matí des de la plaça de la Vila de Vilaplana.
Hi haurà un concurs de fotografia i dir que en cas de pluja
la pleca es traslladaria al casal de Vilaplana.
I us parlem ara de ballades de sardanes.
Avui mateix a les 7 de la tarda, a Covelles,
al passeig de la mar Mediterrània amb la coble reu jove.
A dos quarts de vuit, a Sant Carles de la Ràpita,
a la plaça del Coc, amb la coble en la principal rapitenca.
A les 8, a Salou, al passeig Jaume I, amb la coble a Ciutat de Terrassa,
dins l'inici del cicle d'estiu.
I un altre cicle, en aquest cas, no és música en viu,
però sí val la pena deixar-ne a Constància.
A dos quarts de la nit, a Constantí, davant del sindicat,
ells ho anomenen sardanes a la fresca
i es tracta, doncs això, de passar una estona ballant sardanes,
encara que siguin enregistrades,
cada dissabte fins al dia 25 de juliol.
Demà, a dos quarts de vuit de la tarda,
al Vendrell, a la Rambla, amb la coble ressò,
l'inici del cicle d'estiu.
També demà, a dos quarts de vuit...
No, perdó, a dos quarts de nou del vespre,
Roquetes, amb la coble Miranfant.
Divendres, vinent dia 10, a les set de la tarda,
a Reus, a la plaça Barís Fàbregas,
centre comercial del Pallol, davant del Brabium Teatre,
amb la coble reu jove, el cicle de ballades d'estiu.
El disapte, dia 11, a les set de la tarda,
a Banyeres del Penedès, a la plaça de l'Hom,
amb la coble Ciutat de Reus.
A dos quarts de vuit de la tarda,
Sant Carles de la Ràpita, a la plaça del Coc,
amb la coble la principal repitenca.
I a les vuit, a Salou, al passeig Jaume I,
amb la coble Contemporània.
I l'endemà, el diumenge, dia 12,
a dos quarts de vuit de la tarda,
al Vendrell, a la Rambla, amb la coble Catània.
Parlam de concursos de colles,
demà diumenge, a les set de la tarda,
a Begues, a la plaça de l'Ajuntament,
territorial Barcelona Ciutat,
i colles lliures, amb la coble Maricel.
Dissabte, vinent, dia 11, a les 10 del vespre,
a Vic, a la plaça Major,
Honor Grans i Colles Lliures,
amb la coble Ciutat de Cornellà.
I el diumenge, dia 12, a les 7 de la tarda,
a Conit, a la plaça Catalunya,
territorial Comarques Tarragonines
i Colles Lliures, amb la coble Reus.
I acabem la nostra agenda
parlant-vos dels bars,
per avui mateix, i demà diumenge,
també, l'actuació del cos de dansa
de l'Esbar d'Ansella de Tarragona,
a la 23a, Mossa de Folclòria de Sestau, a Viscaia.
Avui, a les 8 del vespre, a Reus,
al Centre Cívic Ponent,
se celebra la nit de l'Ossia Reus,
on hi actuarà l'Esbar Santa Llúcia.
Diumenge, demà, a les 6, a 6 i fores,
a l'Esbar Santa Eulàlia de Banyeres del Penedès.
I dilluns, dia 13, avancem,
que a les 10 de la nit, a Banyeres del Penedès,
a la plaça de l'Ajuntament,
hi actuarà l'Esbar Santa Eulàlia.
I tornem a la música.
Aquesta nit tindrà lloc una de les grans cites
de la música popular i tradicional del país,
és la 43ena cantada de Banyeres de Calella de Palafrugell.
Enguany, al costat dels grups locals,
Portbó i Arjau,
hi actuarà en la taverna de Sant Feliu de Quixols
i el grup de Menorca, Trio Arrels.
A més, també es vol mostrar altres formes d'interpretar Banyeres,
per això es comptarà amb la cantant cubana Lucrécia,
que oferirà cançons de la seva terra
i també alguna Banyera catalana.
Sapigueu que si no podeu anar a Calella de Palafrugell,
TV3 retransmetrà en directe la cantada
a partir de dos quarts d'onze de la nit.
Tot i que el repertori d'aquesta festa
és exclusivament de Banyeres,
habitualment aquests tipus de grups
també canten sardanes,
entenen la majoria en el seu repertori.
Una bona mostra d'això la tindrem tot seguit
amb un dels grups esmentats per Bó,
que ens ofereix la seva versió
de la popularíssima Torruella Vilavella
de Vicenç Bou.
Prop del ter i al peu de la muntanya,
vora el mar vell i altiu,
sota el cel rogent de tremuntana,
ets l'espill de l'Empordal,
ets l'espill de l'Empordal,
tens l'encís
de nostra costa brava,
sol, ardent
i radiant,
tot el goll
d'un viure
ple d'ensomni,
et tinc dintre del meu col,
et tinc dintre del meu col,
i ets la pobilla de nostra terra.
te roella,
vella, vella, vella,
vella del meu col,
si sabessis com t'enyora
qui està lluny de tu,
t'esmoralles mil·lenàries,
tots carrers estrets,
jo els estimo molt més
que tot el món.
del Tavariua fins a les dones,
camps coberts de fruita i de parfum,
Déu te guardo, gaia, vila meva,
esclat del gol.
des de l'Alta Rússia es ve el món gris,
el viro, les grises, illes, meles,
i els camins
llamats de la resclosa
dels meus.
Amor,
i ets la pobilla de nostra terra.
de la terra.
Amor,
i ets la pobilla de nuestra tierra.
Amor,
i ets la pobilla de nuestra tierra,
te roella,
vella, vella,
vella,
vella,
vella,
vella,
del meu col,
si sabessis com t'enyora
qui està lluny
De totes muralles mil·lenàries, tots carrers estrets jo els estimo molt més que tot el món.
D'Alta Mareua fins a les dones, camps coberts de fruita i de perfum, Déu te guardo gaia vila meva, esclat del cor.
Des de l'Alta Rússia es ve el món gris, el viro, les grises i les medes, i els camins llamats de la resclosa, dels meus amors, amors, amors, si!
La setmana passada vam parlar de la celebració del 125è aniversari de la Cobla Orquestra dels Montgrins,
sens dubte un esdeveniment que mereixeria un major ressò que no pas només els actes que pugui organitzar la pròpia formació musical.
De moment ha estat mereixedora d'un dels Premis Sardana que atorga la Federació Sardanista de Catalunya
que es va donar a conèixer durant la proclamació de Mataró com a ciutat pobilla de la Sardana el passat 26 d'abril
i que s'han de lliurar a la tardor.
Concretament és el Premi de Continuïtat, sens dubte més que ha n'ha rescut per una Cobla que no només és singularment antiga,
sinó que se la pot considerar una de les millors que han existit mai i que a més actualment manté aquest nivell a dalt de tot.
Pel que fa a les celebracions, fins ara ja s'han portat a terme diversos actes,
dels quals destaca el Casmant de Nilloca a Montserrat el passat dia 20 de juny.
Actualment s'està preparant un estoig commemoratiu anomenat Història viva de la Cobla Montgrins
que inclourà un disc de sardanes de totes les èpoques, un altre amb un concert
i un DVD sobre la història de la Cobla a més d'un llibret.
És previst que els Montgrins actuïn al Camp Nou en el proper Gamper
on interpretaran una versió per a Cobla a l'Himne del Barça en un arranjament de Marcel Arteaga.
Igualment s'oferirà un concert a la Sala Paral·lel de Barcelona, l'antic Estudi 54,
recentment adcrit per la Societat General d'Autors i Editors per fer-hi concerts,
i un altre a la seu de l'AIE, l'Associació d'Intèrprets i Executants, a Madrid.
Finalment es publicarà un llibre sobre els últims anys de la Montgrins
que vindria a ser una actualització del que es va publicar amb motiu del centenari
i l'acte de cloenda del 125 aniversari se situarà a Torroella de Montgrí
i intentarà aplegar el màxim de persones directament vinculades
a la trajectòria de la Cobla Orquestra.
Parlem de colles sardanistes ara.
Recordem que fa unes poques setmanes ens feien ressò d'un anunci de la Unió de Colles Sardanistes
on es deia que de cara a millorar la imatge dels concursos
és amb la finalitat que les colles s'hi sentin part activa,
que el públic assistent sàpiga el que està veient,
sigui també part activa i senti que forma part de l'espectacle
i tot allò que cregueu interessant es vol crear una comissió
que estudiï l'estructura i el format dels concursos
per tal d'adaptar-los als criteris esmentats anteriorment
i aconseguir que sigui un espectacle on tothom se senti partícip
i arribar a la fita que els mitjans de comunicació se'n facin ressò.
La nota deia que es necessiten persones que vulguin formar part d'aquesta comissió,
tant d'ensaires en actiu com ex-densaires,
o persones vinculades amb la Sardana,
i demanava a tots els voluntaris que es posessin en contacte
per mitjà del correu electrònic secretaria-arroba-uniodecolles.net.
Doncs bé, seguint amb aquesta línia, ara s'anuncia
que per tal d'adaptar el Campionat de Catalunya
als temps i les realitats actuals, diu la nota,
com a continuació a les reunions mantingudes a finals de l'any passat
i de cara a preparar el nou campionat per al 2010,
l'UX demana a les colles que facin arribar a la mateixa adreça
abans esmentada, secretaria-arroba-uniodecolles.net,
les seves aportacions per tal de poder confeccionar un campionat atractiu
tant per a les colles de competició com per al públic assistent.
Sembla que alguna cosa es mou a la UX.
I encara dins l'àmbit de les colles sordanistes,
diguem que diumenge passat es va celebrar un altre concurs
del bàsic d'honor veterans amb un resultat que permet augurar
que la temporada serà força emocionant fins al final.
A la primera sardana, la colla terrainina a toc de dansa
va aconseguir situar-se en primera posició amb 4 punts,
seguida per Rassò de Sabadell amb 5 punts,
tercera la colla d'ençaires de maig de Barcelona amb 12 punts
i quarta aires gironins de Girona amb 13 punts.
A la segona sardana, el primer lloc era per la colla Rassò amb 3 punts,
toc de dansa quedava segona amb 6 punts i mig,
aires gironins tercera amb 8 punts i mig
i d'ençaires de maig quarta amb 12 punts.
Cal dir que li corresponia descansar a la colla Roques Blaves
i que la tot de dansa fó una de les que van resoldre la sardana Rebessa,
un tipus de sardana que de moment aquesta temporada no sols resisteix.
A hores d'ara, la classificació general l'encapçala Roques Blaves amb 5 punts i mig,
tinguem en compte que ballat un concurs menys i això ara per ara la beneficia,
la segona ho és toc de dansa amb 6 punts i mig,
tercera és la colla Aires Gironins amb 9 punts,
quarta Rassò amb 9 punts i mig
i cinquena d'ençaires de maig amb 18 punts.
La propera cita per a aquesta categoria de colles veteranes
és el dissabte 18 a la nit a Vilanova i la Geltrú.
Després vindrà el concurs de Súria el 19 de setembre
de descans per als tarragonins de la tot de dansa,
Manlleu el 3 d'octubre
i la gran final del 22 de novembre a la plaça Sòller de Barcelona.
Al marge de tot això,
pel que fa al campionat territorial de les comarques tarragonines,
el proper concurs és el diumenge 12 a la tarda a Conill.
I avui la secció de les relíquies ens permet situar-nos a l'any 1967,
quan la discogràfica Discofond,
que comptava amb un contracte amb exclusiv
amb la cobla, la principal de l'abisbal,
quelcom extraordinari en el món de la cobla,
va publicar un disc LP amb contingut de sardanes molt variat,
de gran qualitat i amb unes interpretacions realment excepcionals.
Eren obres de Garreta, Burgunyó, Joaquim Serra,
Enric Casals, Conrat Saló, Unnat Vilamanyà,
Jaume Tarrides, Emili Saló, Enric Sánchez
i l'aleshores primer tenora de la cobla, Ricard Viladasau,
que estava en plenitud interpretativa
i començava a donar a conèixer els títols
més importants de les seves composicions.
La que hem triat en aquesta ocasió és Heroica, d'Enric Casals,
una de les sardanes més divulgades
d'aquest excel·lent però insuficientment conegut compositor.
Aquesta és una obra de joventut,
signada l'any 1919 a Sant Salvador del Vendrell
i dedicada al seu germà Pau Casals,
que tenia 42 anys en aquella època.
Cala per atenció en aquestes dades,
ja que és una sardana d'una modernitat increïble per a l'època.
És Heroica, Enric Casals,
per la principal de l'abisbal del 1967.
Enric Casals,
enric Casals,
per la principal de l'abisbal de l'abisbal de l'abisbal de l'abisbal.
enric Casals,
per la principal de l'abisbal de l'abisbal de l'abisbal.
de l'abisbal de l'abisbal.
de l'abisbal de l'abisbal.
de l'abisbal de l'abisbal.
de l'abisbal de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
Fins demà!
I d'una setmana antiga i moderna alhora que escoltàvem a la relíquia,
anem ara a una obra actual en tots els sentits,
perquè està escrita recentment i perquè totes les seves característiques musicals
són plenament contemporànies.
Es tracta d'una composició del segon tible de la cobla,
el principal de l'abisbal, en Viel Castelló,
amb un títol que d'entrada pot sorprendre,
La república dels pescadors.
Amb aquesta obra, Castelló evoca el cas de Josep Maria Cert,
el gran pintor moralista del modernisme català,
amb una obra escampada per tot el món,
que l'any 1930 va adquirir el mes juny una masia del segle XVI
situada a prop de la platja de Castell, a Palamós,
com a regal de noces per la seva esposa, la princesa Georgiana Rússim Divani.
Fruit d'aquesta nova residència, l'any 1935,
cert regalar a la vila de Palamós el quadre
La república dels pescadors, de grans dimensions,
que presideix la sala de plens de l'Ajuntament.
Com podem comprovar,
moltes sardanes tenen una història, una motivació al darrere.
Ara escoltarem La república dels pescadors,
de Viel Castelló, interpretada per la cobla,
Els Mongrins.
La república dels pescadors, de l'Ajuntament.
La república dels pescadors, de l'Ajuntament.
La república dels pescadors, de l'Ajuntament.
La república dels pescadors, de l'Ajuntament.
La república dels pescadors, de l'Ajuntament.
La república dels pescadors, de l'Ajuntament.
La república dels pescadors, de l'Ajuntament.
La república dels pescadors, de l'Ajuntament.
de l'Ajuntament.
de l'Ajuntament.
de l'Ajuntament.
de l'Ajuntament.
de l'Ajuntament.
de l'Ajuntament.
de l'Ajuntament.
de l'Ajuntament.
de l'Ajuntament.
de l'Ajuntament.
de l'Ajuntament.
de l'Ajuntament.
de l'Ajuntament.
de l'Ajuntament.
de l'Ajuntament.
de l'Ajuntament.
de l'Ajuntament.
de l'Ajuntament.
de l'Ajuntament.
de l'Ajuntament.
de l'Ajuntament.
de l'Ajuntament.
de l'Ajuntament.
de l'Ajuntament.
de l'Ajuntament.
I a l'1,2 i seguit.
a la sintonia de Tarona Ràdio.
Temps de les xafarderies.
En tindrem dos blocs.
Avui, un, un, ara.
Un primer lliurement, diguem-ne.
I després del bolletí
i de la una de la tarda,
com sempre fem aquest incís,
tornarem amb la segona part.
De moment, una notícia
doncs que, mira,
que ens ha semblat poc habitual
i per això us la comentem aquí
a les xafarderies.
és que la Universitat de Barcelona
va organitzar fa poc
una ballada de sardanes
amb l'Orquestra Sinfònica
de la Institució,
la UB,
la Coral Contra Punto Vocale
i la Colla L'Anella
dels Lluïsos de Gràcia.
Segons la vicerrectora
d'Arts, Cultura i Patrimoni,
Lourdes Sirlot,
va dir que així es potencia
el que nosaltres volem,
la relació entre universitat i societat.
Bé, això que sembla tan evident,
tan clar,
malauradament no és gaire habitual
en aquests ambients.
La ballada,
segons segueix fent declaracions
al diari Segre,
Lourdes Sirlot,
estava dirigida principalment
als alumnes,
professors i membres del PAS,
és a dir,
personal d'administració
i serveis de la universitat,
però, evidentment,
era un acte a l'aire lliure
que hi va poder assistir tothom.
I també és un acte a l'aire lliure
una plec.
que tenim aquí al davant nostre
el fulletó de la plec de Ripoll.
Diu cap de setmana sardanista a Ripoll
i la realment
és que divendres,
dissabte i diumenge,
quin gotge, eh?
I a més amb una plec dels de categoria.
Sí, sí,
ells mateixos diuen una pleca
en personalitat,
43 sardanes i 41 autors.
Ells ja es defineixen així,
la veritat és que sí.
Per què no?
I per què ho destaquem a la Sepadrina?
Doncs ho destaquem
perquè pel diumenge dia 19,
al matí,
tenen programada,
la Bell Puigcobla,
una sardana del nostre,
ja puc dir-ho així, no?
M'ho deixes dir així?
I tant.
del nostre compositor,
l'Alfred Abad.
La sardana,
un estel per tu.
Quina sensació deu tenir?
Perquè, mira,
llegeix els autors,
o per exemple els primers.
Sí, sí,
Félix Martínez de Comín,
Ramon Serrat...
Quina sensació,
doncs, escolta'm.
I no és anecdòtic, això?
No, no, no,
que ja ve passant altres vegades, eh?
Sovint.
Que no només interpretin
les seves sardanes habitualment,
incloses en el repertori,
que obles d'aquí,
sinó que obles de...
Sí, sí.
Quina sensació deu tenir?
Home, doncs,
un orgull i una satisfacció,
com nosaltres ara mateix,
perquè ho hem dit.
Clar, per això.
Imaginau-vos-en els milers
de sardanes que han escrites,
perquè se'n fan contínuament.
A la sardana de l'any,
doncs,
es conta que unes 200 de por mig,
que les cobles,
i cobles de categoria,
les incloguin al repertori,
doncs,
és difícil,
perquè agafen els clàssics i noves,
però molt, molt triades.
Anar-ho segur,
doncs,
que incloguin per iniciativa pròpia
de les cobles,
doncs,
les sardanes d'ell,
doncs,
vol dir molt això.
Sí, sí.
les xafarderies,
després del bolletí de notícies,
i arribarem amb una sardana
d'en Vicenç Coromines,
amb la cobla
jovenibola Sabadell,
60è aniversari de la llagosta.
no marxeu,
perquè després tornarem.
de la llagosta.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fabian, copa!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I el despullen.
I el deixen.
Demons el mar de blanc.
I el renten.
I li fan certes coses.
Aquells tràmits que s'han de fer.
I no serà sabent.
De digne.
De digníssim.
Que és encara.
El seu cos.
I el forenses d'atura un moment.
El contempla.
I mira els practicants.
I espessigueu així.
I lentament pregunta.
Senyors, esteu segurs que tractem amb un mort?
I mark la隨cant, com 50% de�inimitigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigigig.
Unes propostes sempre originals i diferents, diguem-ne,
les del Marcel Casellas, en aquest cas barrejant els instruments de coble,
una cosa que fa sovint, que ha fet sempre, que pràcticament introduc un d'aquests instruments
i en aquest cas gairebé una coble sencera amb aquestes bases pregravades
i amb tota una història que val la pena escoltar el disc sencer per assabentar-se de què va,
però no deixa de ser curiós.
Bé, seguim amb el segon bloc de programa, però també amb el segon bloc de xafarderies,
tal com havíem promès.
I si abans parlàvem d'aquesta formació singular, la principal de la nit del Marcel Casellas,
una coble en principi, diguem-ne, normal, amb els instruments típics, clàssics,
com és la contemporània, doncs ja sabeu que també ho fan diferent.
També fan actuacions normals, amb les sedanes, diguem-ne, normals, etcètera,
però si s'escau, i generalment això ho reserven per la part final d'una ballada,
a vegades ja són contractats amb la idea de fer tot l'espectacle sencer,
doncs s'engresquen i interpreten sardanes dels seus espectacles fetes expressament,
com aquelles composicions glosant música de pel·lícules.
I l'última proposta, ja ho sabeu perquè també ho hem avançat al nostre programa,
el Sarda Show 4, anomenat Estius,
que sí, ho havíem avançat també, que agafaven músiques d'això,
cançons de l'estiu en forma de sardana.
Però abans ens agradaria parlar d'una altra cosa,
perquè contínuament ens van sorprenent la gent de la contemporània.
La seva última proposta és que els músics tinguin el seu vestuari d'estiu,
com moltes cobles, sobretot les cobles orquestres,
tenen el seu vestuari d'orquestra de ball,
el seu vestuari quan fan concert,
el seu vestuari quan fan concert de coble, fins i tot diferent,
una ballada al carrer, la d'hivern, la d'estiu, etcètera, etcètera.
Però el vestuari d'estiu de la contemporània pot ser singular,
perquè s'han dissenyat, s'han fet dissenyar, millor dit, una esperdenya,
una esperdenya express per a aquestes actuacions.
La típica esperdenya de vetes,
però amb els colors característics de la coble, el taronja i el blanc.
I, a més a més, una esperdenya feta per en Jaume Soler,
un artesà esperdenyaire,
però que, com també hem comentat en anteriors programes,
les ha fet estudiant la manera de fer-les perdurables, resistents,
i això que les esperdenyes d'espar són molt delicades a l'hora de netejar-les, etcètera, etcètera,
doncs no, fetes especialment per sardanistes i, en aquest cas, dissenyades especialment per la coble contemporània.
Això és com ho anuncien i, segons sembla, estaran a l'abast de tothom.
I, a més a més, ells fins i tot, això ho podeu trobar al seu blog,
no només estrenen aquests calçats, sinó també pantalons, diuen,
curts i, en broma, apunten per lluïcames i un poble ben fresquet, doncs mira.
I és l'habitual de la contemporània que actuïn fent aquests shows,
si no els heu vist mai, procureu veure una seva actuació,
sinó de moment, i per fer-vos una idea,
si accediu al seu blog o per mitjà del seu web,
i si teniu problemes mitjançant el de la Federació Sardanista,
si pot fer cap,
en tot cas, sempre es poden utilitzar cercadors,
i podeu trobar imatges d'alguna actuació d'ells.
Les últimes que han incorporat són del concurs de Sabadell,
on vam tenir l'oportunitat d'assistir-hi,
concurs amb tot el seu desenvolupament gairebé normal,
si ho podem qualificar així,
i al final, sardana de Germenó i sardana pel públic,
amb aquestes sardanes que formaran el seu proper disc,
que encara ha d'aparèixer,
però ells diuen que està a punt ja de sortir.
Una novetat discogràfica que, com us dic,
es recull, això, temes de cançons de l'estiu.
Una d'elles, potser la diguem-ne més seriosa,
per dir-ho així,
Sardavítels, que és un poporri de cançons dels Vítels,
escrita per Gerani Velasco,
i amb aquest nom que acabem de dir,
i una altra, del Martí i de Joan, potser més estripada,
amb temes com Tequiro Mars, de Fórmula Ovierta,
La Macarena, o Bye Bye, de David Sivera,
i que s'atitula, precisament, Va d'estius.
No cal dir que estem fraturosos de poder-la posar aquesta
i altres al nostre programa.
Hem tingut l'oportunitat de ballar-la, aquesta última,
les dues, les dues que hem esmentat,
en aquell concurs de Sabadell,
i la recepció del públic realment és molt favorable,
entenent allò que també diem sempre,
és que cada cosa en el seu moment.
De vegades, algunes crítiques que es fan a aquests espectacles,
de la contemporània,
diuen que trinquen, que el Sardana no és això.
Jo no em crec capacitat per dir que és o no és la Sardana,
però sí que crec que és interessant
que hi hagi una miqueta de tot,
i cada cosa al seu moment.
I una prova que cada vegada hi ha més de gent que ho entén així
és que aquest disc, que està a punt de sortir,
conté una introducció escrita per una persona prou coneixedora
de la cultura popular catalana,
i concretament la Sardana, com és en Lluís Sobirana,
que els fa un comentari força ponderat,
i en aquest cas que contrasta amb l'activitat habitual
de la contemporània perquè és seriós,
però justifica i explica aquesta tasca de la contemporània.
I tornem a Tarragona i sabem que en els projectes
de l'Ajuntament de la nostra ciutat,
des del punt de vista urbanístic,
hi ha la creació de nous carrers,
i com toca, doncs posar-los nom a la zona de la carretera de Valls,
a l'avinguda d'Andorra,
un cop hem superat l'avinguda de Catalunya,
sabem que hi ha un ampli espai per urbanitzar,
i segons sembla la intenció de l'Ajuntament de Tarragona
és posar noms de músics en aquests carrers,
o almenys una part d'aquests carrers,
i sembla que entre els que tenen molts números
per tenir un carrer en aquestes zones,
el músic tarragoní Joan Juncades,
ha desaparegut no fa gaires anys,
i compositor, entre altres tipus de música de Sardanes,
excel·lent compositor de Sardanes.
I per cert, sembla, sembla,
que encara estem en aquest terreny de les xafarderies,
que no seria l'únic, possiblement,
dels compositors, dels músics tarragonins,
que tindrien aquesta consegració, diguem-ne,
això que ha quedat per al futur del seu nom,
en un carrer, un carrer nou,
i a més en una zona que promet ser un nou centre
de la ciutat de Tarragona.
Ja hem parlat del concurs de Palamós abans,
hem donat compte del resultat d'aquell concurs,
doncs val la pena fer algun comentari més,
ara en aquest apartat de les xafarderies,
en primer lloc, en general,
dic que és un concurs força ben organitzat.
Una cosa que a mi em va agradar molt
és que compta amb megafonia,
és a dir, la cobla amplificada,
no només que hi hagi un presentador, que també,
sinó que la cobla compta amb amplificació de so.
I això que és molt perillós,
hem vist sovint que aquesta amplificació de so
és molt difícil, molt complicada,
i no sempre queda bé,
en aquest cas era pràcticament perfecta.
I, a més a més, amb una potenciació de la cobla,
no només de volum,
sinó que adquiria una nova dimensió, crec.
Molt bé, molt bé, en aquest sentit.
Insisteixo que és una qüestió molt perillosa,
perquè hem vist moltes vegades que no resulta
o no acaba de sonar del tot bé,
però sí, sí, sí, en aquest cas
es van posar en mans de bons professionals,
segons sembla,
i la cobla va sonar a la mar de bé,
en un lloc molt difícil,
és un passeig,
és el passeig marítim de Blanes,
perdó, abans parlava,
em deia, m'havia equivocat,
havia dit Palamós,
que és un concurs anterior,
sinó el concurs de Blanes,
en el passeig marítim,
on, evidentment,
podeu imaginar-vos que si és allargar,
la cobla està a un extrem,
les colles que ballen a l'altre
ho tenen molt complicat.
A més a més,
la platja allí al costat,
cotxes per l'altra banda,
les interferències són moltes.
Doncs molt bé, en aquest cas,
un 10 pels organitzadors,
cosa que no podem dir
en un altre aspecte,
que també fa referència
a aquesta sonorització,
és a dir,
al paper del presentador.
És aquella persona
que dirigeix pràcticament,
de cara al públic
i de cara a les colles,
el concurs,
que va dient què va en cada moment,
va donant instruccions,
etcètera, etcètera.
Bé, és difícil comentar això,
perquè es tracta d'activitats
on les persones actuen
amb voluntarietat,
amb molt bona fe,
però, en aquest cas,
doncs no,
no va resultar.
Una persona que ha d'animar
un concurs,
en aquest cas,
no només va quedar ajustada
en aquest aspecte,
sinó que les errades
eren nombroses.
De vegades divertides,
com per exemple,
anunciar la colla tarragonina
toc de dansa
com a toc d'oració.
I bé,
les colles van prendre broma,
però són detalls,
que sumats,
perquè hi va haver
moltes d'aquestes errades,
i van deslluint
un concurs
que, d'altra banda,
doncs sí,
que en tenia
que molts,
molts d'encerts
com aquests
que havia comentat abans.
I errades,
com per exemple,
anunciar la sardana del galop,
quan es volia referir
de germanor,
us pot semblar anecdòtic,
però quan van tots sumats,
i a més a més,
aquesta errada
de toc d'oració
per toc de dansa
es repeteix
per segon any consecutiu,
doncs sembla
que hi ha alguna cosa
que no funciona
en aquest sentit.
I un altre detall,
en aquests concurs
és habitual
que hi hagi
un concurs
de galops de fantasia,
és a dir,
les colles,
la música d'un galop,
que habitualment es fa
per començar un concurs,
per donar a conèixer
les colles,
a la meitat del concurs
se'n tocaven més,
i les colles feien
això,
aquesta sortida,
cada un el seu,
amb la seva música,
amb fantasia,
amb creacions
expresses
de la colla.
Aquí la tècnica
els va fallar
i la música
no va acabar
de funcionar
amb la majoria
de les colles,
i va quedar en evidència
una qüestió,
allí hi havia una cobla
que en aquest cas
descansava,
i potser es podia haver previst
que venti música en viu,
amb una cor,
amb la cobla,
es podia haver fet en viu,
i no fallés
la megafonia.
Cada una mica així
com estrany
que un acte
al carrer
que habitualment
o la major part
del concurs
de l'acte
és en música
en directe,
en viu,
amb músics allí,
doncs en aquesta part
no es fes.
Evidentment,
a l'últim moment
no es podia arreglar
perquè a cada colla
ho fèiem
la seva música pròpia
i la cobla
no estava preparada
per això,
però valdria la pena
que potser
que d'altres anys
es preveiés.
I un altre aspecte,
no només atribuïble
al concurs de Blanes,
sinó la majoria
de concursos
és la sardana
a revésa,
que pels que hi participen
té el seu atractiu,
però de cara al públic,
com a mínim,
com a mínim
hi hauria d'haver
una explicació
de què es tracta
si no realment
en fons a l'ànim
de tots els espectadors
i més,
com si és en un cas
com aquest
que es va fer
només començar
després del galop
d'entrada.
Començar així
amb l'escenar
a revésar
sense cap mena
d'explicació
tenint en compte
que és una escena
que no es balla
per lluïment
sinó que les colles
senzillament
mecànicament
fan els passos
mentre el seu company
fa els comptes
pertinents
doncs no queda
pas massa bé.
Crec que és un dels temes
una de les signatures
pendents
que ha de resoldre
la unió de colles
sardanistes
com més aviat millor.
I tornem-hi,
tornem-hi a la música
ja recte final del programa
els deu minuts últims
amb una composició
d'en Carles Rovira
un autor
que es caracteritza
per sardanes
generalment
balladores
alegres
en aquest cas
una sardana
que conté
dos parts
primer una part
més seriosa
potser poc
atípica
atípica
en Carles Rovira
i després
diguem-ne
que es va engrescant
tal com és habitual
en ell
és l'argent viu
que interpreta
la cobla
el Jogonibola de Sabadell
el Jogonibola de Sabadell
que és el Jogonibola de Sabadell
que és el Jogonibola de Sabadell
que és el Jogonibola de Sabadell
que es el Jogonibola de Sabadell
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!