Gràcies.
L'11 de desembre de 1981 la companyia elèctrica d'arma va fer realitat i amb un èxit total l'arriscada aposta d'integrar una cobla sencera en un grup de rock.
A més ho va fer actuant en directe i en un escenari que no havia estat pensat precisament per aquesta mena de música.
El Palau de la Música Catalana. Tot i que hi havia hagut alguna experiència anterior als anys 60, aquella col·laboració va seguir donant fluïts forts i interessants, però gairebé res fora de l'adarma.
No ha estat fins a dates més recents que han pogut veure com es multiplicaven els experiments en aquest sentit.
El més sonat, sens dubte, foi l'invent de la Sardanova, del Santi Arize, la cobla els mongrins, però n'hi ha hagut molts més, com Guillemino o el grup de crèpits, aquest com el més recent.
Tot plegat ha estat fluït, sens dubte, de l'absoluta transversalitat estilística dels músics joves, que, d'una altra manera, no s'estan de fer tota mena de música i sense cap complex ni mania.
I, esclar, això també afecta sortosament la música per a cobla.
És dissabte, és migdia i uns minutets, i aquí a Tarraona Ràdios parlem de setanes, d'esbarres, de música per a cobla.
Avui, amb l'edició 658 de l'1, 2 i seguit, amb el Lluís, el control de so, i el servidor, l'Àngel López, aquí davant del micro, i en el guió.
Un programa que us acompanyarà fins a dos quarts de dues de la tarda, amb aquell petit descans al pont de l'1, amb el butlletí de notícies,
i que, com sempre, comencem amb un ràpid resum de continguts.
I avui el tema destacat del programa serà d'esbarres, i singularitzem-ho, l'esbar Santa Tecla, amb pocs dies de diferència.
Una setmana serà protagonista aquí a la ciutat, amb dues propostes ben diferents.
Per una banda, demà, diumenge, una trobada d'esbarres joves, de les accions juvenils, infantils d'esbarres,
i la setmana vinent, amb un nou espectacle, el Teatre Metropol.
En parlarem amb els mateixos protagonistes, els mateixos propostos d'aquesta iniciativa de l'esbar Santa Tecla.
Serà després de la primera sertana, que obrirà el nostre programa d'avui i després.
A l'agenda veureu com cada vegada més es va multiplicant l'apartat dels aplecs,
sobretot el proper cap de setmana, però que també serà de força activitat en aquest sentit.
I aquí a les comarques terragonines, destacarà el d'avui, a Bandallós.
Ballades a Sardanes també, a Conit, Sant Carles de la Ràpita i Larbós, al llarg de tot el cap de setmana.
I a les notícies, doncs, esclar, ens haurem de fer d'arròs so d'aquest resultat de la convocatòria dels deutes
a les hores del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra,
en el qual la Sardana no ha quedat precisament gens malament en segon lloc.
En aquest capítol de les propostes de barreja de música de coble amb estils ben diferents,
doncs, estrenarem per part nostra, per part del programa, l'últim disc del grup de Crèpits,
que ha comptat en la col·laboració amb una de les seves peces, un dels seus temes,
de l'últim disc de la coble, Rossinyolets.
També tindrem xafateries, evidentment, a l'espai de textos i al llarg del programa,
esclar, la música força protagonista.
I començant, principiament, amb això, amb una sardana, i amb una sardana de Conrad Soló.
I d'aquest autor, les seves composicions es caracteritzen per la difícil combinació de ser balladores,
gràcies a una aparència i implicitat,
i, alhora, per la seva tremenda originalitat i una instrumentació hàbil i sempre captivadora.
Unes característiques que s'aprecien molt més a partir de l'època a la qual pertany la sardana,
que ara escoltarem, de l'any 1967.
Es tracta d'Abraçada, que interpreta la coble a la principal de l'Abisbal.
i de l'Abraçada, que interpreta la sardana de Conrad Soló.
i de l'Abraçada, que interpreta la sardana de Conrad Soló.
i de l'Abraçada, que interpreta la sardana de Conrad Soló.
i de l'Abraçada, que interpreta la sardana de Conrad Soló.
i de l'Abraçada, que interpreta la sardana de Conrad Soló.
i de l'Abraçada, que interpreta la sardana de Conrad Soló.
i de l'Abraçada, que interpreta la sardana de Conrad Soló.
i de l'Abraçada, que interpreta la sardana de Conrad Soló.
i de l'Abraçada, que interpreta la sardana de Conrad Soló.
i de l'Abraçada, que interpreta la sardana de Conrad Soló.
i de l'Abraçada, que interpreta la sardana de Conrad Soló.
i de l'Abraçada, que interpreta la sardana de Conrad Soló.
i de l'Abraçada, que interpreta la sardana de Conrad Soló.
i de l'Abraçada, que interpreta la sardana de Conrad Soló.
i de l'Abraçada, que interpreta la sardana de Conrad Soló.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
높 demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La de la pas!
Fly!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
l'esbar Marvoleny de les Preses
i llavors l'esbar Santa Tecla de Tarragona
que també aporta
el Vall de Bastoners Petit
i el Patatuf
Això que feu intercanvis o com funciona
o senzillament trieu
els esbarts que us sembla i hi ha una relació
en aquest sentit?
Normalment, bueno, els triem
l'any passat
va ser la primera vegada que ho vam fer
més així, en guany repetim
i esperem seguint-ho fent
altres anys
i cada any escollim
un parell d'esbarts diferents
i anem portant grups
Jo imagino que vosaltres
sent una entitat
que també treballeu molt
el seguici, ho teniu una miqueta més fàcil
per aconseguir gent jove o no?
No, home, no et pensis
No gaire
Això ja m'ho imaginava
que segur que no estaríeu mai satisfets
del tot, sempre volem tots més
però jo m'imagino que una altra entitat
que no té aquesta relació
l'ha de tenir més
a veure, perquè allò de participar al seguici
és volós, no?
A la gent jove
Sí, bueno
participar al seguici
com que és algú
de les festes de Tarragona
que es fa a nivell així
més gran
i tothom ho coneix
sí que és més fàcil
que en participin
i s'informin
però malauradament
l'esbar
tampoc
hi ha molta gent jove
que no sap
el que és
i només ho coneixen
com a molt
per això
pel seguici
i ja està
i a part del seguici
també hi ha altres activitats
que són interessants
i que la gent
moltes vegades
prova
i els agrada
i s'acaben quedant
Ah, vas a dir alguna cosa?
No, que la gent coneix més
l'esbar
pel que fa al seguici
i llavors sí que s'apunten
a fer
els ball de cerculets
el que sigui
de tot el seguici
però que després
és quan realment coneixen
que hi ha una secció infantil
i que hi ha una secció juvenil
que hi ha la cosa de dansa
i potser
aquesta és la faceta
que hauríem de potenciar més
que no només sortim
per les antatecles
sinó que també
fem altres coses
com per exemple
la trobada aquesta
Clar, perquè les antatecles
és una vegada a l'any
Sí, per això també és més fàcil
que només vingui la gent
a fer una cosa
una vegada a l'any
Aquest és el gran hàmdicap
que tenim
Que no està en compte
que no està en compte
de compromís
Llavors, esclar
ballar en un esbar
necessita un compromís
com a totes les coses
i clar
ballar passant de tecles
necessita el compromís
de dos mesos abans
és posar-te en solfa
i aquest és el gran hàmdicap
que hem de fer canviar el xip
a la gent de Tarragona
perquè això
no ha de ser així
De totes maneres
feu aquesta trobada
teniu un nucli
de la gent jove
que balla
és a dir que
encara que sigui
amb dificultats
doncs
els conseqüis
superar pel que es veu
No, no, home
em sembla que som
150 crius
que devan estar
en el...
En total
En total
No, no, no
de les bars
s'ha de tenir
ojalà
En total
som uns 150 crius
i crec que és important
la moguda
Perquè mira
aprofitem per fer una miqueta
de...
Si algú...
uns pares
perquè em sembla que els crius
no sé si us passa tan bé
com a les colles sardanistes
els crius
aviat s'hi apunten
el problema és que els pares
es comprometin a portar-los
Va per aquí, no?
Sí, el gran problema
que la caranya no vingui
són els pares
Jo sempre ho he dit
Ja fa molts anys
que m'arrossego amb aquest món
i sempre he dit
que la gran culpa d'això
són els pares
Inclús
hi ha
ex-balladors de l'entitat
que no porten ni els seus crius
a l'entitat
No porten els seus crius
a ballar
Llavors jo crec que
un dels grans problemes
són els pares
Que tinc que anar jo ara
a les 6 de la tarda
a portar el nen
no sé què
O que tinc
Bueno
I jo crec que el gran problema
són els pares
però la caranya
quan hi entra
i s'hi està
s'adverteix
i a més a més
hi ha una convivència
amb altra canalla
i jo crec que això
els afavoreix
i en canvi
si no els portes
doncs clar
et desconeixen totalment
Llavors quan arribes
amb de tecla
per exemple
és que volem ballar el patatuf
però és clar
ballar el patatuf
representa que
no pots ballar
no pots començar
a prendre el dia 19 de setembre
l'has de prendre abans
perquè el patatuf
per exemple
que és el més senzill
hi ha canalla de 3 anys
fent el patatuf
clar això és complicat
dir si ens ha d'ensenyar
molt abans
els ha d'ensenyar la cançó
els ha d'ensenyar
tot un seguit de coses
costa no
llavors esclar
es pensen que això
per sortir a Santa Tecla
són dos dies
no
és un dia que se surt
però com a mínim
són dos mesos d'assaig
encara que siguin criatures
és un mínim de dignitat
hi ha d'haver dignitat
a l'hora de sortir
però costa
costa
costa per la llàstima dels pares
i si hi ha algun
que sí que està interessat
en
mira
li pot semblar bé
que els seus petits
estiguin implicats
en una cosa d'aquestes
com ho ha de fer?
doncs pot trobar
el carrer Soler 18
i els
les seccions infantils
seixen els dijous
tota la tarda
comencem
a partir de les 6
el curs ja s'ha acabat en guany
però l'any que ve
començarem a partir
després de Santa Tecla
a les 6 de la tarda
fins a dos quarts de vuit
els més petits
i a partir de dos quarts de vuit
fins a les nou
suposo
els més grans
que seran els juvenils
ja
les edats
aniran des dels 3
fins als 7
i a partir dels 7
ja fan
els juvenils
del grup gran
com si diguéssim
més o menys
és per no tallar
també
els crios
perquè
continua el mateix problema
com que tenim pocs nens
clar
si fas grups
amb
més reduïts d'edats
o sigui
de 3 a 5
de 5 a 7
i de 7 en amunt
clar
es queden sols
per ballar
un ball
amb 3 nois
no expressament no
però
amb 3 nenes
o 4
doncs
també els fa
llàstima
i és més divertit
també que estiguin
més junts
encara que siguin més petits
i hagin de tindre més paciència
doncs hem decidit
de juntar-los
per l'any que ve
amb aquests dos grups
així grans
recordem potser
les dades concretes
d'aquesta trobada
demà
el lloc
hora
etc
els grups que participen
que quedi ben clar
doncs
és demà diumenge
14 de juny
al moll de costa
de Tarragona
i els grups participants
són les Bar Santa Eulàlia
de Banyeres del Penedès
les Bar Marvolany
de les Preses
i les Bar Santa Tecla
de Tarragona
és el migdia?
a les 12
a les 12
i abans comentàvem
amb el micro tancat
que enguanyeu
canviar una miqueta
la situació
per les obres
però hi ha prou espai
davant de l'escala real
davant de l'escala real
sí
molt bé
doncs que vagi molt
anava a dir
hi ha una pàgina d'internet
sí
és de 3p dobles
estecla.cat
i qui vulgui informació
ja no només
dels juvenils
o dels infantils
sinó
de qualsevol
secció de les Bar
pot entrar
i veurà fotos
horaris d'assaig
i tot el que vulgui
molt bé
i entre altres coses
també
anunciarà
aquest espectacle
que és el segon tema
que volem tractar
amb les Bar Santa Tecla
és la setmana vinent
però nosaltres
ja fa setmanes
que hem anat comentant-ho
avui ens hi entretenem més
evidentment
dissabte que ve
ja ho recordarem
però avui volem
volem parlar amb ells
d'aquest
aquesta onada
que és un espectacle
inclòs dins
el cicle
d'activitats
del Teatre Metropol
és a dir
amb tota la propaganda
que això comporta
sembla que
en aquest sentit
sempre és un avantatge
oi?
sí
un avantatge
i un risc
i una mica de cangeli
però crec
que l'important
és que
l'Ajuntament
o el Teatre Metropol
ha confiat
altra vegada
en les Bar Santa Tecla
per a través de la temporada
de primavera
dintre d'una temporada
i això és molt important
per una entitat
com les Bar Santa Tecla
o una entitat tarragonina
sí
perquè es porten espectacles
d'arrel del país
a vegades
fins i tot de l'estranger
i tant en tant
alguna cosa
de la ciutat
sí
i a més estem competint
amb altres
amb gent professional
nosaltres som
amb amateurs
que dignament
ho fem
el millor possible
bé
per endonades
el nom
ja ens suggereix
el tema marítim
va per aquí la cosa?
bé
sí
no és tot marítim
però sí
que el caire
seria
d'ones
de la nostra mar mediterrània
del nostre llum
que tenim
i llavors tot va enfocat
en danses
de la mediterrània
a partir de
de músiques
que s'han suggerit
incloure
en coses
marineres
doncs hem intentat
fer aquesta coreografia
que no vol dir
que sigui tot
folclòric
majoritàriament
tot és
avantguardista
o sigui
tot és coreografia
de nova creació
hi ha una part
folclòrica
però vull dir
que tot és creació
sobre un espectacle
amb el
suggerit
nom
d'onades
no?
hi ha diverses peces
totes lligades
totes
inclouen
dins el tema
d'onades
sí
encara que n'hi ha una
que és
una de les parts
que és la que té
el títol d'onades
sí
hi ha una
que marca el nom
de l'espectacle
que es diu
onades
no
que això són
músiques
de dolçaina
i piano
i això
doncs
és una música
amb
remor
de dones
i que
ens associereix
doncs
moviments
a la platja
l'enomorament
de la parella
a la platja
el festeig
damunt de la sorra
a la nit
però tot va
en voltant
sobretot
de la mar
aquesta és l'onada
és el primer
onada
sí
el primer
l'espectacle
després
veiem
petjades
a la rambla
refereix a la rambla
de Tarragona
sí
aquest va ser un muntatge
que vam fer
fa dos anys
sobre el 150
aniversari
de la rambla
de Tarragona
sobre la música
de Joaquim Serra
de les impressions
camperoles
per a Sinfònica
i d'allí
vam estreure
quatre parts
per fer un homenatge
a la nostra rambla
no és el moviment
ni el quotidià
de la gent
que passeja
que balla
que salta
per la rambla
Òbviament
amb el balcó
de fons
que ens presenta
la mar Mediterrània
La Rosa dels Vents
i aquí
diguéssim
compineu
Sí
aquí compineu
músiques
de la part
mallorquina
amb el grup
Salvaida
i Caponam
és música
tradicional
i popular
de Mallorca
i aquí
fem
doncs
és potser
un punt d'inflexió
perquè és totalment diferent
dels dos que tenim al davant
i dels dos que tenim al darrere
de l'espectacle
és totalment diferent
la coreografia
de David Martínez
i és una coreografia
molt esbojarrada
frenètica
en alguns moments
però que
té
en tot moment
l'aixecat del seient
perquè realment
la música és molt picant
i molt bona
el següent
el següent punt
de l'espectacle
Terramar
aquí veiem música
de Sergi Guàs
col·leografia
de Jaume Guàs
col·laboració
pare-fill
en aquest cas
sí
per primera vegada
hem volgut
és la segona vegada
però realment
treballar
amb el fill
és important
sempre hem treballat coses
però no mai havíem fet
una música
i una dansa
això és una aportació
que fa molts anys
que tenia al cap
molts
molts anys
del Serrallo
de fer imatges serrallenques
el que passa
que li hem posat
el nom de Terramar
per no posar Serrallo
però hem posat
Terramar
però de fet
és una dèria
que tenia al cap
feia molts anys
un guió
que tenia escrit
feia molts anys
i finalment
la meva il·lusió
i la meva alegria
ha sigut
que pugueu fer
què millor amb el fill
que hagi pogut fer
una música per acopla
fent això
la somnia i il·lusió
el treball del Serrallo
la professor de Sant Pere
i una mica de Serrallo
és potser
la part més folclòrica
de l'espectacle
però crec que s'ho val
perquè necessitàvem
recordar a tothom
que encara que fem
coses diferents
som un esbard
tenim una forma de fer
i una forma de ballar
que és en català
no vol dir
que el que fem
no sigui català
òbviament
tot està basat
en punts catalans
però sí que
aquesta Terramar
volia que fos folclòric
que s'adugués en compte
que es pot fer
amb molta dignitat
coses folclòriques
i la música
és diguem-ne original
o es basa en temes populars
no, no
és completament original
menys un tros
que representa
que s'aixeca al dia
que hi ha el tema
de matinades
que és un tema
típic de Tarragona
però tot el que més
és música original
i està agafat
a partir d'un guió
d'això
doncs
primer hi ha una petita introducció
així amb caràcter
més de música àrab
perquè el serratllo
com tots sabem
és un terme àrab
i a partir d'aquí
hi ha aquesta introducció
que s'aixeca al dia
amb el tema de matinades
i una alegoria
de treball
o sigui
quan els pescadors
van a la mar
de les noies
que estan
esperant els pescadors
que tornin
i finalment
també hi ha
la processó
i abans de la processó
hi ha el somni d'il·lusió
que és el que ha dit
que és la preparació
de la festa
i aquestes ganes
de fer festa
de Sant Pere
després de la processó
de Sant Pere
que també és una alegoria
és una pinzellada
només
i finalment
el sarau de la nit
que està
compost
per
un contrapàs
una vanera
i un basjota
i finalment
aquest cicle
es tanca
una altra vegada
amb el tema
de matinades
que vol significar
això
que s'aixeca el dia
i es torna a tancar el dia
però la música
és original
completament
i també
també esteve
la música
que tanca
l'espectacle
què en podem dir
d'aquesta altra
bé
aquest
es va estrenar
el 2005
això
es va estrenar
pel Barça
de la Ciutat Contal
de Barcelona
és una ecografia
de Lluís Calduc
va ser potser
la primera música
que va fer el Sergi
en plan sèrio
en plan seriós
perquè aquí representava
que hi havia un grup
de corda
de violins
xelos
piano
i instrumentes
per coble
o sigui
va ser un conjunt
que va inventar-se
d'aquesta fusió
entre corda
i percussions
i música
i instrumentes
de coble
és una música
totalment diferent
és una música
que
et queda
perquè és una música
que et fa posar
la pell de gallina
i la coreografia
també és molt fresca
i molt divertida
i jo crec
que és una de les coses
més ben trobades
de la Ciutat Contal
amb aquest aspecte
Escolta
el fet de poder tenir
un instrumentador
en aquest cas
un compositor
a casa
a part de l'anècdota
diguéssim que sigui
pare i fill
a dintre l'entitat
és un avantatge
també
però a vegades
no coincidim
i a vegades
tampoc
és difícil
anar darrere d'ell
no et penses
perquè té moltes coses
al cap
però
però un coreògraf
fer entendre el músic
allò que vol
sempre ho ha de ser
complicat
sí però ell també
és músic
i d'ençaire
llavors també a vegades
no ho veuen tan clar
les coses
hi ha moltes
entre ell i jo
tenim moltes
baralles
no
però hi ha discussions
del format
això no pot ser així
perquè no veus
que no podem
però clar
ell diu
jo ho he pensat així
però és que aquí
hi hem de posar punts
i veus que no podem posar punts
fes un punt
llavors clar
hi ha aquestes petites discussions
que al final
doncs
ho pactem
però és un plaer
poder treballar
amb un músic
és un plaer
la veritat és que és un plaer
sigui el fill o no
és un plaer
al marge d'això
al final el resultat
ha de ser més enriquidor
imagino
sí sí
perquè
quan ho sents
clar
ell s'ho imagina tot
jo això ho sentia
per ordinador
i jo no m'ho imaginava
tot i que m'ho imagino molt
perquè fa molts anys
que treballem
amb músics
però és clar
el resultat
quan vas a l'estudi
ho toca a la principal
de l'Ebisbal
i clar
quan sents allò
se te posa la pell
de gallina
llavors
això ho ha fet el Sergi
llavors penses
que el temps
que ha tardat
són 15 minuts
de música
igual que
Ferment s'estima
i això
costa moltes hores
i costa molt d'esforç
i la recompensa
al final
doncs
coi
m'ha puc sentir orgullós
d'anar un fill
que faci música
i si no
al llarg de la conversa
ha anat sorgint
el tema
que si feu
dansa tradicional
és el gran debat
del món dels esbar
entre els que fan
volen ser estrictament
respectuosos
diguem-ho així
amb les nances tradicionals
que voleu anar
una miqueta més enllà
segueix aquest debat
o no?
o senzillament
cadascú s'ha situat
al seu àmbit
i ja està
si jo particularment
fa molts anys
que vaig deixar
davant del
el tema
de si és tradicional
o creació
cadascú que faci
el que vulgui
que ho faci en català
que ningú tingui vergonya
que ho faci en dignitat
i a partir d'aquí
construïm Catalunya
o construïm la dansa catalana
com la sentim
jo em sento bé
i la meva gent se sent bé
fent les creacions que fem
òbviament
se sentim bé
quan fem
dansa tradicional
perquè també en fem
òbviament que en fem
però bé
hem triat el nostre camí
de fer espectacle
de donar a conèixer
una altra manera de ballar
una altra manera de fer
una manera que el públic
doncs
ha de vindre
s'ha de seure
i ha de disfrutar
veient el que està veient
i si damunt
paga
doncs li has d'oferir
un bon producte
per tant
això és el més important
aconseguir
que
que la dansa catalana
no sigui només allò
de ballar
les dotze del migdia
a ple sol
i que
com si fos un favor
que ens posessin
a ballar els esbars
per la festa major
o no sé què
han de ser dignes
i amb aquesta dignitat
és el que hem de treballar
per això
les balles santa tecla
sempre s'ha dedicat
al cos de dansa
a fer espectacles
de dansa
de nova creació
i les seccions infantils
i juvenils
són els que mantenen
viva
perquè òbviament
partim d'aquí
i d'aquí no ho podem perdre mai
la dansa tradicional
Jo imagino que
amb aquest plantejament
està clar
que a vosaltres
us funciona força bé
un dels problemes
que hi ha
o no sé si ho veieu
com un problema
a l'hora d'utilitzar
tantes músiques diferents
que no podeu comptar
amb música en directe
en molts casos
hi ha grups
hi ha formacions
molt diferents
ja comptar amb una cobla
ja resulta car
en viu
si a més a més
hi aporteu
coses tan diferents
encara ho compliquem
sempre heu d'anar
amb música gravada
en aquest cas
és que no sé
quin problema tenim
perquè
hi ha algun grup
de dansa professional
que vagi amb música en viu
no
no n'hi ha cap
tots van gravats
si els professionals
que cobren
van amb música enllaunada
perquè hi poden
anar als pobles amateurs
no
de totes maneres
unes cobles
o
llogar
clar jo no puc llogar
una sinfònica
perquè em toque
les impressions
que em paro
una perquè
no per diners
perquè no hi caben
al metropol
és molt car
però esclar
una copa
també resulta molt car
i això
és un hámptica
perquè l'espectacle
fer un espectacle
des de vestuari
il·luminació
dins d'això
això costa una barbaritat
de diners
que és una inversió
que fa l'entitat
posar la música en viu
sí que està bé
però és que això
costa molts diners
i tot i amb això
pagant
els músics
també s'equivoquen
i això
és el que
mai m'ha agradat
que la gent
que cobra
s'equivoqui
quan tu has passat
8 o 6
o 9 mesos
enseixent coses
sense
desinteressadament
i arribar al moment
de l'actuació
i que se li hagi quedat
la mena en plank
amb una tenora
o amb un fiscorn
i que se n'en vagi
tota l'aigua
i això em preocupa molt
i jo
primer
em preocupa molt
pels meus dansàries
i els meus dansàries
perquè estiguin tranquils
per tant
música enllaunada
si s'ha de
això sí
bones gravacions
nosaltres portem
portem les gravacions
no hi ha cap gravació
ni en viu
ni
tots són d'estudis
i això és l'important
que també
si la gravació sona
al públic
tant li fa
que hi hagi música en directe
òbviament que a vegades
és més bonic
veure els músics
i sentir-ho en directe
perquè omple molt més
però realment
fa molts anys
que no ballem
amb música en directe
i quan ballem
patim
quan ballem
patim
perquè de fet
també ballem
però poc
recordem
en aquest cas
les dades
d'aquest nou espectacle
onades
dissabte vinent
dia 20
a les 2.15 de la nit
al Teatre Metropol
el sistema d'entrenes
funciona amb el sistema normal
dels espectacles
del Metropol
sí
si nosaltres
estem llogats
per dir-ho
aquí m'hi entrem
servir caixa
servir caixa
o bé per les tequiles
sí sí
molt bé
doncs
evidentment dissabte 20
no recordarem
suposo que hi ha
tot a punt
assajos de títima hora
penseu que és un espectacle
tot d'una hora
de 65 minuts
tot seguit
no hi ha pauses
no hi ha presentacions
hi ha un actor
que és l'Oriol Trambia
que és el que enllaça
una mica
amb alguna peça
i algunes projeccions
del Mart i del Serrallo
en alguns moments puntuals
i tot això
volem que sigui
tot un espectacle
d'una hora
i 5 minuts
doncs continuat
esperem que és
el nostre objectiu
i que de veritat
que s'ho passaran bé
perquè ahir vam fer
un dels assajos
ens queden dos assajos més
però realment
això promet
de fons
crec que ja estem escoltant
una de les músiques
d'Alonadas
recomentes així
ràpidament
els cascos
que no els fania
això és la part
que es troben
els pescadors
i les pescadores
el Terramar
el Terramar
això és el Terramar
és la part
on es troben
doncs
s'han arribat
els pescadors
i es troben
les noies
que estan a la plaça
i fan una dansa conjunta
música del Sergi Guàs
coreografia del Jaume Guàs
sí
tot el que té en casa
però bueno
que
jo torno a repetir
crec que és un plaer
no?
poder
poder fer coses
amb el teu fill
i el teu fill amb tu
no?
doncs moltes gràcies
Jaume
també gràcies
al Sergi
i la Laura
que vagi bé
també
aquesta
aquesta
trobada
dels bars
de demà
infantils i juvenils
recordar
molt migdia
al Moll de Costa
amb l'esbar Santa Eulàlia
l'esbar Marvoleny
i evidentment
l'anfitrió
l'esbar Santa Tecla
gràcies
a nosaltres
a nosaltres
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El 55è plec d'anglès, matí i tarda al Parc de la Font del Canyo,
a la nit a la plaça de Catalunya,
amb l'escobles Cadaqués, Ciutat de Girona i Bisbal Jove.
El 58è plec de Cardedeu, a la tarda al Parc Pompeu Fabra,
amb l'escobles Llobrí, Bola de Sabadell, Montgrins i la principal de Llobregat.
Al matí, el 50è, concurs de colles i a la tarda concurs de colles improvisades.
El 28è plec del Prat de Llobregat, matí i tarda al Pati del Centre Artesà,
amb l'escobles Ciutat de Cornellà, Juvení, Bola de Sabadell i Baix Llobregat.
Al matí, concurs de colles improvisades, també.
El 63è plec de Taradell, a la tarda al Pujoló,
amb l'escobles Genesenca, Sant Jordi, Ciutat de Barcelona i Lluísos de Taradell.
I acabem pel que fa als plecs, amb el 9è plec Vila d'Altafulla,
també pel domenys i a dia 21, a les 11 del matí,
a les 4 de la tarda al Parc del Comunidor,
amb l'escobles Reu Jove i Juvení, Bola de Gramunt.
Hi haurà dinar de germanor, per al qual podeu fer les reserves
als 655, 677, 643 i també concurs de colles improvisades.
Pel que fa ballades de sardanes,
per avui a les 6 de la tarda al Cunit,
a la plaça de Catalunya, amb la cobla Mediterrània.
A dos quart de vuit del vespre, a Sant Carles,
a la Ràpita, a la plaça del Coc,
amb la cobla la principal repitenca.
Demà diumenge, a la una del migdia,
a l'Arbós del Penedès, al Camp Juliu,
amb la cobla Reus.
Hi haurà un espectacle a càrrec de la colla d'en Saires del Penedès.
El dijous, dia vuit, a dos quart de nou del vespre,
a les Borges del Camp, amb la cobla Reus.
El dissabte, dia vint, no ens han indicat l'hora,
imaginem que serà la tarda,
en tot cas queda així en interrogant,
a la metlla de mar, amb la cobla Cossetània.
I a dos quart de vuit del vespre,
a Sant Carles de la Ràpita,
a la plaça del Coc, altra vegada sardanes,
amb la cobla la principal repitenca.
Pel que fa el diumenge de 21,
anunciem ballades a les escaldes a Andorra,
i ho anunciem perquè hi s'hi desplaça a la cobla Reus,
una actuació atípica,
a les 11 del matí i a les 10 de la nit,
com dèiem, a la plaça dels Cuprínceps.
I atenció, també serà una actuació diferent de l'habitual,
a les 7 del vespre, del dominges dia 21,
a Valls, a la plaça del Quarté,
amb la cobla mediterrània,
perquè és la celebració del 50 aniversari
de la colla Villesplà i de la Unió Anelles de la Flama.
Seguirà una cercavila
i una actuació de l'esvart infantil Ciutat de Valls.
A les 7 de la tarda,
a Tarragona, a la Rambla Nova,
amb la cobla Cossetània,
serà una ballada motiu de la diada de la sardana.
I a les 8 del vespre, com es ruga,
la plaça dels Germans Trilles,
amb la cobla Catània,
i exhibició de la colla d'en Saires del Penedès,
dins la fira Turismar.
Ara parlem de colles,
de concursos de colles.
Avui mateix, a les 10 de la nit,
a Caçada a la Selva,
al camp de futbol,
territorial, comarques gironines,
i colles lliures,
amb la cobla Foment del Montgrí.
Demà, diumenge, a les 6 de la tarda,
a Palamós,
a l'esplanada del Moll Vell.
Honor grans,
territorial, comarques gironines,
i colles lliures,
amb la cobla Flama de Farnés.
El proper cap de setmana,
el diumenge, dia 21,
a les 11 de la matí,
a Cardedeu,
al passeig del mestre Alexandrí,
concurs per a colles lliures,
amb la cobla,
la principal de Llobregat.
Recordem que és el 50è concurs
de Cardedeu.
A les 12 del migdia,
Sant Feliu de Llobregat,
a la plaça de la Vila,
un concurs per a colles lliures,
amb la cobla,
la principal de Terrassa.
I a la mateixa hora,
a Gironilla,
a la plaça de l'estació,
honor grans i colles lliures,
amb la cobla,
ciutat de Terrassa.
I en l'àmbit dels esbar,
ja n'hem parlat abans,
però vol la pena fer recordatori
i ampliació amb altres actuacions.
Avui mateix,
perdó,
demà,
demà,
diumenge,
a les 12 del migdia,
fixem-ho bé,
demà,
diumenge,
a les 12 del migdia,
al Moll de Costa,
trobada infantil
d'esbar d'en Saires,
organitzada per l'esbar Santa Tecla,
amb el mateix esbar d'anfitrió,
evidentment,
però també amb l'esbar Santa Eulàlia
de Banyeres del Paradès
i l'esbar Marvolany
de les Preses.
El proper dissabte,
dia 20,
a dos quarts de deu de la nit,
aquí a Tarragona,
al Teatre Metropol,
esbar Santa Tecla,
amb l'espectacle Onades.
I el diumenge,
dia 21,
a les 12 del migdia,
a Montferri,
al Santuari de la Mare de Déu
de Montserrat,
festa de fi de curs 2008-2009
de l'esbar Sabadell d'en Saire,
amb actuació de totes les seccions.
I a les 8 del vespre a Valls,
al Centre Cultural Municipal,
es pacla clara de danses
a càrrec dels nous components
de l'esbar infantil Ciutat de Valls.
Indiu, indiu!
Ones!
Pinito, robot,
tisores, garrot!
Ones!
I acabem l'agenda
amb una actuació també atípica,
surt dels àmbits
que m'han anat relatant,
i és que demà diumenge,
a partir de dos quarts de sis de la tarda,
a Reus,
la Cobla Reus Jove
farà l'acompanyament de l'Àliga
en les celebracions del Corpus,
un acompanyament que,
com és tradicional,
ho fa amb una formació
potser més ampliada de l'habitual,
però amb la base de la Cobla,
amb els instruments de Cobla.
I ja que parlem de Cobla Reus Jove,
escoltem-ne,
escoltem-ne una sardana,
justament,
de l'Eduard Cendra,
un compositor,
de música,
que va néixer a Reus
el 6 d'agost del 1979,
iniciant musicalment
al Col·legi Paramanyanet,
després ha estudiat
al Conservatori del Liceu
i al de la Diputació de Tarragona.
Amb els anys
ha participat
en nombroses iniciatives musicals
de gairebé indiferent,
però, sens dubte,
la més important
és la tasca de Contrabaixiste,
representant de la Cobla Reus Jove,
formació de la qual
fa un dels fundadors
l'any 1997.
Des de fa uns anys
també escriu sardanes,
de les quals ara
escoltarem la quarta
del seu catàleg,
Us la devia,
la va dedicar als seus pares
com a mostra d'agrebent
pel suport
que sempre ha tingut
per part seva.
Ell mateix,
un dels seus companys
de la Cobla Reus Jove,
són els que l'interpreten
en aquest enregistrament
que l'escoltem.
de la Cobla Reus Jove,
de la Cobla Reus Jove,
de la Cobla Reus Jove,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!





Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!