This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
El campanar
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcabisbat a Tarragona.
Cordials salutacions en aquest matí del diumenge 29 de març, cinquè diumenge de Quaresma.
Com sempre, els saludem en Santi Grimau, que té cura del control tècnic i la que els parla Montse Sabater.
Avui, l'Evangeli ens parla de com Jesucrist anunciava als seus deixebles la seva passió i mort.
El diumenge vinent recordarem la seva triomfal entrada a Jerusalem, preludi de la seva passió i mort,
avançar-la de la seva gloriosa resurrecció.
Els quatre vents.
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
Tots hem assistit en diverses ocasions a la celebració del matrimoni i, per tant, sabem com és, fa per casar-se.
No sembla una cosa especialment complicada.
Una altra cosa és arribar al matrimoni ben preparats i viure la nova vida que comença, vida conjugal i familiar, en plenitud i amb sentit vocacional.
Ens aturarem avui en alguns aspectes de la celebració pròpiament dita del matrimoni.
El compendi del Catecisme de l'Església Catòlica assenyala que, ja que el matrimoni estableix els conjuguers en un estat públic de vida en l'Església,
la seva celebració litúrgica és pública, en presència del sacerdot o del testimoni qualificat de l'Església i dels altres testimonis.
Alhora, a vegades, es sent dir que casar-se és cosa dels que contrauen matrimoni i que les altres instàncies no n'han de fer res.
Si bé és cert que els nubis són els autèntics protagonistes, no es pot dir que el matrimoni sigui una cosa estrictament privada.
Tant l'Església com l'Estat han de conèixer aquesta nova situació, ja que els nous esposos són subjectes de drets i d'obligacions.
N'hi ha prou a pensar com n'és d'estrany un matrimoni clandestí o secret per entendre aquesta dimensió social i alhora festiva del matrimoni.
També té el seu interès entendre la raó per la qual celebrar el matrimoni dins de la missa és tan adequat.
Si els nous esposos es donen l'un a l'altre amb l'ofrena de la pròpia vida, és a dir, amb totalitat,
No hi ha res més lògic que celebrar aquesta unió oblativa dins del sacrifici de la missa que renove l'entrega total de Cris per tots els homes.
Però la qüestió fonamental arriba quan ens preguntem què és el que fa realment el matrimoni.
Què cal fer realment per a dir estem casats?
Com he sabut, cal establir aquest nou vincle matrimonial expressant un consentiment,
que és la voluntat expressada per un home i una dona d'entregar-se mútuament i definitivament
a fi que viure una aliança d'amor fidel i fecund.
Per tant, com que el consentiment fa el matrimoni, aquest és indispensable i insubstituïble.
A més, per fer vàlid el matrimoni, el consentiment ha de tenir com a objecte el veritable matrimoni
i ser un acte humà, conscient i lliure, no determinat per cap violència o coacció.
Això no vol dir, altra cosa, que cal preparar-se molt bé abans de rebre aquest sacrament.
Aquest és el motiu de la necessitat de fer els cursos de preparació al matrimoni.
Si per ser uns bons professionals en qualsevol camp ens preparem durant molt de temps
fent estudis que poden arribar a durar uns quants anys,
per què no hem de dedicar unes estones a preparar-nos bé
per a ser uns bons esposos i uns bons pares?
Amb l'arribada de la primavera i del bon temps,
tornem a veure parelles que s'acostin a la casa de Déu per contraure matrimoni.
Encomanem-los a Déu, nostre Senyor i a la seva mare
perquè puguin fer de la llar familiar una autèntica església domèstica.
Adéu-siau.
La notícia d'aquesta setmana és, sens dubte,
la renovació del Consell Episcopal de l'Arxidiòcesi de Tarragona.
Monsenyor Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe metropolità de Tarragona i Primat,
després de les oportunes consultes,
ha signat els següents nomenaments
que afecten la composició del Consell Episcopal de l'Arcabisbat de Tarragona.
Monsen Joaquim Fortuny Vizcarro, vicari general.
Monsen Jordi Figueres Jové, vicari episcopal de Tarragona.
Monsen Francesc Jiménez Porcuna,
vicari episcopal del Baix Camp,
la Conca de Barberà, el Priorat,
l'Urgell i les Garrigues.
Monsen Josep Bufarull Baciana,
vicari episcopal de l'Alcamp, el Baix Penedès i el Tarragonès.
La senyora Rosalia Gras Minguella, secretària general i cancellera.
La presa de possessió es farà el proper dia 31 de març,
a les 11 del matí, a la capella del Palau Arcabisbal.
Properament, el senyor arcabisbe haurà d'anomenar l'econom i també el canonja penitencier,
càrrecs que servia a mossèn Joaquim Fortuny i que són incompatibles amb el de vicari general.
Cal recordar que aquesta renovació de càrrecs havia d'haver tingut lloc a finals de l'any passat,
però es va prorrogar el mandat del Consell Episcopal amb motiu de l'any jubilar.
La funció del Consell Episcopal consisteix en ajudar el prelat en el govern de l'Arxidiòcesi,
sobretot en la direcció de l'activitat pastoral en l'administració de l'Arxidiòcesi.
El senyor arcabisbe ha donat les gràcies molt sincerament a les persones que han exercit aquests càrrecs
durant els últims anys i ara els deixen.
Monsenor Pujol també ha volgut donar les gràcies a les persones que han acceptat
treballar en aquest nou Consell Episcopal i els ha demanat l'ajudin a servir l'Arxidiòcesi de Tarragona
amb totes les forces.
Qui tingui oïdes que escolti
Un comentari de mossèn Ricard Cabrè
Bons amics,
penso que és bo que estiquem al corrent del cascou en la nostra església catalana.
El Fòrum Cristianisme al segle XXI
ha publicat un manifest davant la crisi econòmica i financera
que és causa de molt de sofriment i fins i tot de desesperança en certs ambients.
El document es resumeix amb tres paraules, indignació, tristesa i esperança.
Comença així, la crisi actual que s'acceeix al món
esclatat per l'ambició d'uns pocs,
que sense cap principi ètic no tenien altre objectiu que l'enriquiment sense límits
i sense cap preocupació pels interessos de la majoria.
En foscos ambients de la enginyeria financera
s'acobata una actuació irresponsable produïda inicialment als Estats Units
però que ha repercutit en el món sencer.
Indignació.
Perquè ens sentim segrestats econòmicament i moralment
per unes entitats i un sistema que durant segles ha actuat i actua amb total impunitat.
Perquè el rescat l'ha de pagar tot el poble sense possibilitat de negar-s'hi.
Perquè econòmicament s'oblida els qui viuen en la pobresa,
persones dependents, aturats, marginats i milions de persones que moren materialment de fam.
perquè el grup i el 8 i el grup 20,
que enclouen els governants dels països més poderosos i els amos de les finances,
mai no s'han reunit d'urgència per resoldre les mancances dels treballadors,
de la gent gran, de les malalties endèmiques del tercer món,
de les guerres econòmiques,
tràgiques, sobretot pels més pobres,
però en canvi sí s'han trobat per salvar el seu sistema.
Indignació perquè n'estem farts de seus tatges del deu-diner.
Tristesa en comprovar el silenci dels intel·lectuals i dels líders religiosos,
fins i tot a la mateixa Església Catòlica, davant la crisi.
Silenci que fàcilment es pot interpretar com a complicitat vergonyant.
Tristesa en comprovar la complicitat de la majoria dels partits
amb el sistema econòmic vigent.
Tristesa en comprovar la manca d'iniciatives per la recerca d'alternatives solidàries.
Tristesa pel menyspreu que es fa dels marginats i la xenofòbia creixent.
Tristesa en comprovar que l'ajut dels més pobres d'aquí, del tercer món, està minvant.
I per la contaminació moral de milions de persones
que han après a prioritzar el diner per damunt de tots els altres valors.
Esperança, per fi, perquè cada vegada queda més clara
la perversió del sistema econòmic actual i la seva ineficiència.
Perquè són molts els qui lluiten pacíficament
per una més justa distribució de la riquesa.
Perquè la mateixa globalització econòmica
ha fet més evident l'existència d'una sola humanitat
i la necessitat d'una globalització solidària
de la que ningú en quedi esclós.
Perquè ningú, per poca sensibilitat que tingui,
té dret a tipar-se,
quan a la mateixa taula el seu veí té el plat buit.
Perquè la nostra consciència ens esperona
a cercar noves alternatives més justes i més solidàries.
Per això, des d'aquest manifest,
fem una crida a la responsabilitat de tots
i a un replantejament de la solidaritat,
no pas fonamentada en el benefici econòmic,
sinó en una exigència de la fraternitat universal.
Amics, fins un altre dia, si a Déu plau.
Abans hem parlat del nou Consell Episcopal de l'Arxidiocesi
que ha designat el senyor Arcavisba.
Tot seguit, els oferim un breu perfil biogràfic dels seus components.
mossèn Joaquim Fortuny Vizcarro, vicari general,
va néixer a Cambrils l'any 1957.
És llicenciat en Teologia Moral i ha cursat estudis musicals.
Va ser ordenat prevera a València pel papa Joan Pau II
a la visita que el pontífex va fer a aquella ciutat l'any 1982.
Ha exercit el seu ministeri pastoral a Tarragona,
Aguiló, Conesa, L'Albiol, Llurac, Rauric, Santa Coloma de Caral,
Sabellà del Comtat, Segura, Capafons, Prades, Lafebró,
Servià de les Garrigues, La Pobla de Cèrboles, L'Albi,
Cunit, Segur de Calafell i actualment és rector de Ferran la Mora.
És canonja penitencier de la Catedral de Tarragona.
Entre d'altres càrrecs ha estat delegat diocessà de Pastoral de la Salut
i de Mobilitat Humana.
Des de l'any 2005 és ecònom diocessà i membre del Consell Episcopal.
mossèn Jordi Figueres Jové, vicari episcopal de Tarragona.
Nascut l'any 1958 a Alcubé.
Estudiar al Seminari de Tarragona i a la Facultat de Teologia de Catalunya a Barcelona.
Es llicencià en Història a la Universitat Rovira Virgieli.
Ordenat de Prevera el 20 de gener de 1985,
fou vicari del Vendrell i rector de les parròquies de Santa Maria Magdalena de Bonastre,
Sant Bartomeu del Vinyana i de la Tinença de Parròquia del Sagrat Cor de les Peces.
Exercí de delegat de joves i de formador dels seminaristes
i vicerector del Seminari Major Interdiocessà a Barcelona del 1996 al 2005.
Actualment és rector de la parròquia de Sant Joan Baptista de Tarragona.
mossèn Francesc Jiménez Porcuna, vicari episcopal del Baix Camp,
la Conca de Barberà, el Priorat, l'Urgell i les Garrigues.
va néixer a Sant Llorenç Savall el 9 de març de 1943.
Va ser ordenat Prevera el 1967.
És llicenciat en Teologia i en Filologia Hispànica.
Va ser director del Col·legi Episcopal Nostra Senyora de la Mercè de Montblanc.
Entre altres càrrecs, ha estat delegat diocessà d'ensenyament
i de mitjans de comunicació social.
Del 1997 al 1980 va ser vicari episcopal de la zona pastoral de Tarragona.
Després d'haver exercit el seu ministeri pastoral a diversos punts de l'Arxidiòcesi,
actualment és rector de la parròquia de Sant Francesc de Sís de Reus.
mossèn Josep Bufarull Baciana, vicari episcopal de l'Alt Camp,
el Baix Penedès i el Tarragonès.
Va ser ordenat Prevera a la parròquia de Sant Sebastià de la Canonja,
al seu poble nadiu, el 30 de novembre de 1968,
després dels estudis eclesiàstics al Seminari de Tarragona
i d'una ampliació de discursos a la Universitat Gregoriana de Roma.
Ha exercit el seu ministeri presbiteral
a les parròquies de la Puríssima Sang de Reus,
de l'Assumpció de Mas Pujols,
de Sant Miquel Arcàngel del Forja
i de Sant Pau de Tarragona.
Ha estat delegat diocesà de Catequesi
i arxiprès de Tarragona Centra.
Des del 2002 és rector de les parròquies de Sant Joan,
Sant Antoni i el Carme de Valls
i alhora arxiprès de l'Alt Camp.
La senyora Rosalia Gràs Minguella,
secretària general i cancellera,
va néixer el 30 d'abril de 1965 a Torredembarra.
És licenciada en Filologia Catalana
per la Universitat de Barcelona, Divisió Tarragona.
Des d'octubre de 1989,
treballa a la Cúria Diocesana.
Va començar a l'Arxiu Històric Arxidiocesà
i al cap de mitjany es va incorporar
a l'equip de secretaria general de l'Arcabisbat,
on ha desenvolupat diverses tasques,
entre les quals destaca la correcció lingüística,
va ser membre de la Secretaria Tècnica
del Conseli Provincial Tarraconense de 1995.
A finals del 2007,
va ser anomenada vice-cancellera de l'Arcabisbat,
càrrec que ha ocupat fins a aquest moment.
Canviant de tema,
els oferim la dramatització de l'Evangeli
de la missa d'aquest diumenge,
en la versió de l'Associació Bíblica de Catalunya,
a la que seguirà el comentari
sobre les diferents lectures de la missa dominical
en la veu de mossèn Joan Magí.
La glorificació de Jesús s'acosta.
Entre els que havien pujat per adorar Déu
amb motiu de la festa,
hi havia alguns grecs.
Aquests anaren a trobar Felip,
que era de Batzaida, de Galilea,
i li demanaren...
Senyor, voldríem veure Jesús.
Felip anar a dir-ho a Andreu
i tots dos ho digueren a Jesús.
Ell respongué...
Ha arribat l'hora que el fill de l'home
serà glorificat.
Us ho ben asseguro.
Si el gra de blat,
quan cau a la terra,
no mor,
queda ell tot sol.
Però si mor,
dona molt de fruit.
Els que estimen la pròpia vida,
la perden.
I els que no l'estimen en aquest món,
la guarden per a la vida eterna.
Si algú es vol fer servidor meu,
que em segueixi
i s'estarà on jo m'estic.
El Pare honorarà els qui es fan servidors meus.
Ara em sento contorbat.
Què he de dir?
Pare, salva'm d'aquesta hora.
Però jo he vingut per arribar en aquesta hora.
Pare, glorifica el teu nom.
Aleshores, una veu va dir des del cel estant.
Ja l'he glorificat
i encara el glorificaré.
Quan la gent que eren allà ho van sentir,
deien que havia estat un tròp.
D'altres replicaven.
Un àngel li ha parlat.
Jesús els digué.
Aquesta veu no s'afraçava a mi,
sinó a vosaltres.
Ara arriba la condemna d'aquest món.
Ara el príncep d'aquest món serà llançat a fora.
I jo,
quan seré enlairat damunt la terra,
atrauré tothom cap a mi.
Deia això,
indicant de quina manera havia de morir.
La Bona Nova.
Comentaris sobre les lectures dominicals
a càrrec de mossèn Joan Magí.
Bon dia, amics.
El dia 29 de març ens trobem
en el cinquè diumenge de Quaresma.
Ens surt primer Jeremies,
que ens diu
que la llei de Déu l'hem de portar a dintre.
No n'hi ha prou en interpretar
el que està escrit
en una Constitució
o en qualsevol tipus de llei externa.
S'ha de sapiguer per què hi és aquella llei
i s'ha de sapiguer per dintre
doncs si veritablement es convenç
i aleshores actuar d'acord
amb aquest convenciment.
Perquè el Senyor diu
que quan ho tenim això d'aquesta manera
ja no caldrà que s'instrueixin l'un a l'altre
dient
coneixeu qui és el Senyor
perquè des del més petit fins al més gran
tots en coneixeran.
Llavors, també tenim
que la segona lectura
que és de la carta
als cristians hebreus
ens posa com a exemple Jesús.
Déu escoltar, diu, per la seva submissió.
Així tot i que era el fill
aprenguent els sofriments que és obeí.
Si Jesús ens ensenya
a fer l'ofrena de la voluntat de Déu
i ell sap per experiència
que això no és fàcil
de la mateixa manera
que ho sabem nosaltres.
Però és interessant
el que ens diu
l'Evangeli.
Jesús ens diu
Si el gra de blat
quan cau a terra
no mor
queda ell tot sol
però si mor
dona molt de fruit.
En aquesta realitat
d'amor i de donació
als altres
es manifesta
que allà és l'enviat del Pare.
O sigui
resumint tot això
que els ensenyaments de Déu
no són una llei imposada
senó l'oferta amorosa
de salvació.
Quan captem aquesta oferta
com l'amor de Déu
que ens obre el camí que salva
podem dir que tenim
l'aliança escrita al cor.
La nova aliança
la que ens ha portat Jesús
la que ens convènc des de dins
sense que ens l'hagin
de recordar des de fora.
Jesús va experimentar
les dificultats que es troben
quan es vol seguir
la voluntat del Pare
i també va experimentar
que totes aquestes dificultats
es poden vèncer
precisament fent la voluntat del Pare.
La mentalitat
que no va d'acord
amb l'aliança
que Déu ens ofereix
no té cap garantia.
Fuig de les dificultats
o les vol arreglar
sense perdó
i sense l'amor als altres.
Jesús ens ensenya
que la convivència
i la pau
s'aconsegueixen
servint els altres
i morint per ells
si és necessari
però mai
utilitzant els altres
en benefici propi.
El signe de Jesús
dalt la greu
ens ho recorda
sempre.
El dissabte 4 d'abril
a les 10 de la nit
i el diumenge 5 d'abril
a les 8 del vespre
a l'església parroquial
de Sant Bartomeu
i com cada any
el poble del Vinyana
es proposa
amb renovada inquietud
posar a l'abast de tothom
les escenes de la passió
mort i resurrecció
de Jesús
sota el títol
de Pàgines de Passió.
L'obra té com a base
les mateixes fonts
escrites de l'Evangeli
en les versions
de Mateu,
Marc,
Lluc i Joan
que permeten
la representació
de les escenes
acompanyades
pels cants propis
de la litúrgia
i els comentaris
que tres actors
a manera d'actors espontanis
van fent
de la figura de Jesús
i dels passatges
de l'Evangeli.
Tot queda embarcat
amb la presència
dels infants
que reben Jesús
el diumenge de Rams
i al final
mostren els signes
de la resurrecció
per significar
el misteri
de la vida nova
de Jesús.
Pàgines de Passió
ha esdamingut
una representació habitual
al poble del Vinyana
i, per tant,
regular
a la comarca
del Baix Penedès.
La sobrietat
amb què és narrada
la Passió de Jesús
al Nou Testament
és l'ambientació pròpia
d'aquesta obra
iniciada
el 1990
i que novament
s'ofereix
a la consideració
del públic.
Pàgines de Passió.
Tarragona Missionera
una finestra
a la realitat missionera
oberta
des de la delegació
diocesana
de missions
i cooperació
entre les esglésies.
Adéu vos guarda.
La nostra salutació
ve acompanyada
per aquell pensament
de pau
en el qual
ens manifesta
com la salvació
és per a tots els pobles.
Ens diu
perquè no m'avergonyeixo
de l'Evangeli
que és poder de Déu
per salvar
tots els que hi creuen
primer els jueus
i després
els dels altres pobles.
En l'Evangeli
es revela
la justícia salvadora
de Déu
amb virtut de la fe
i amb la vista
a la fe.
Tal com diu
l'Escriptura
viurà
el que és just
per la fe
Pau
s'havia salvat
per la força
de l'Evangeli
i s'adona
com aquesta força
salvadora
no s'esgota
en el poble jueu
sinó que ha passat
a tots els pobles.
És la força
de l'esperit
que fa valents
tants missioners
i missioneres
que deixant-ho tot
es donen
al servei
de l'Evangeli.
Les germanes
carmelites
missioneres
teresianes
a les quals
coneixem
per ser fundades
per Pare Palau
coincidint
en la festa
del 2 de febrer
la presentació
de justos
al temple
han obert
un noviciat
interprovincial
Santa Teresa
de Jesús
per Amèrica
Llatina
i el Carip.
La comunitat
formativa
en aquest moment
està integrada
per novícies
procedents
del Brasil
Xile
i Paraguai
i les germanes
formadores
Maria José Gai
i Sònia Mendoza.
L'Eucaristia
lloc d'encontre
amb l'Església
i font de comunió
fou l'espai
escollit
per celebrar
tan gran esdeveniment.
Entorn
de la taula
del Pai
i la Paraula
presentaren
al Senyor
tots els seus esforços
realitzats
per a dur
a terme
el projecte.
Fou un dia
entranyable
no sols
per als qui
tingueren la gràcia
de participar
directament
a tan gran
esdeveniment
sinó també
per a tota
la nostra
família religiosa
que de diverses
maneres
ens feu notar
la seva proximitat
i recolzament
incondicional.
La creació
del noviciat
interprovincial
és un moment
de gràcia
una clara
opció
per a la formació
una oportunitat
per a viure
ja des dels
començaments
el nostre ideal
de ser
i de crear
comunió
dins la diversitat
tot valorant
i assumint
les diverses
cultures
trobant-nos
en el que ens és comú
en el més profund
en qui ens crida
i ens uneix.
A Maria
Senyora de les Virtuts
i Formadora de Jesús
demanem la seva
protecció
i la seva
intercessió
damunt cadascuna
de nosaltres
a fi que arribem
a ser imatge
del seu fill.
Així
ens ho diuen
les germanes
carmelites
missioneres
teresianes.
Adeu-siau.
El senyor
que visba
en la seva
comunicació
pastoral
amb motiu
de l'any
de Sant Pau
va manifestar
el seu desig
de fer un
pelegrinatge
arxidiocessà
a Roma.
El pelegrinatge
després de tenir
en compte
diverses
circumstàncies
i tenint present
que el dia
29
de juny
s'acaba
l'any
paulí
es va decidir
fer-lo
del 15
al 21
de juny.
Inicialment
la intenció
era anar
a Roma
amb vaixell
i retornar
de Camolli
també amb vaixell
però el preu
i sobretot
el fet
que des de Gènova
no hi ha vaixells
fins a Barcelona
i que això
encaria el viatge
van fer que es decidís
fer el pelegrinatge
amb avió
així encara
que Itàlia
és un destí car
s'abaratia el preu.
S'han intentat
ajustar els costos
al màxim
però el preu final
és el de
1.372 euros
això sí
amb tot inclòs
fins i tot
els autocars
que sortiran
de Tarragona
de Reus
i de Montblanc
i faran
aturades
a Valls
a Torredembarra
i al Vendrell.
Si algú vol
una habitació individual
hi ha un increment
de 155 euros.
Hi ha reservades
en principi
130 places
les persones interessades
poden demanar informació
o inscriure's
a la seva parròquia
o ve a la centraleta
de l'Arcabisbat
al telèfon
977
23
34
12
de dilluns
a divendres
de 10 del matí
a les 2 del migdia
i de les 4
a 2 quarts
de 7
de la tarda.
Hi ha temps
de fer inscripcions
en principi
fins al 15 d'abril
a no ser
que s'exhaureixin
abans.
Bé,
i això és tot per avui.
Ens acomiadem
si Déu vol
fins al diumenge vinent
diumenge de Rams
porta de la Setmana Santa.
Gràcies
per la seva atenció
amics i amigues
oïdors
i
feliç setmana a tothom.
de l'abril
de l'abril
de l'abril
de l'abril
de l'abril
de l'abril
de l'abril
d'ang prizes
de l'abril
sene
.
Fins demà!