Gràcies.
Comença la nit, Violeta.
Serem amb tu fins la una de la matinada.
Bona nit, Violeta.
Bona nit, Violeta.
En aquesta hora màgica us obrim les portes dels sentiments i de la intimitat des d'un paradís imaginari.
Un paradís fet de somnis més profuns, pescats a les nits de lluna blanca com la neu.
Un paradís d'asfalt, amb pètals de flors més louroses, portades dels boscos més llunyans.
Un paradís, amb fanals de lloernes, que salten fent clarors velluadisses pels camins i els marges.
Un paradís per trobar el descans de l'esperit, dels amors perduts o dels desitjos mai no acomplers.
Des de Tarragona Ràdio, Bona nit, Violeta.
Com sempre, ens pots sintonitzar a través del 96.7 de l'AFM.
I també, si vols, a través d'internet, a tarragonaradio.cat.
Només ens cal la vostra companyia.
Des d'ara i fins a la una de la matinada, entreu amb males d'àngel,
amb la barca de la tristesa que deixareu enrere
i seguint el camí del sol de ponent.
Aquest és un paradís de les històries que mai no s'expliquen.
Un paradís de paraules i de música.
Un paradís
que t'obre el cor més profund.
Bona nit, Violeta.
Cantem a un amor de dona.
Cara no hi és.
Potser és tu.
Ets tu, cara escoltes.
Laura no està.
Laura se fue.
Laura se escapa de mi vida.
¿Y tú qué si estás?
Preguntas por qué.
La amo a pesar de las heridas.
Lo ocupa todo su recuerdo.
No consigo olvidar.
El beso de su cuerpo.
Laura no está.
Eso lo sé.
Y no la encontraré en tu piel.
Ese enfermito sabes que no quisiera
besarte a ti pensando en ella.
Besarte a ti pensando en ella.
Esta noche inventaré una tregua.
Ya no quiero pensar más.
Contigo olvidaré su ausencia.
Y si te como a veces, tal vez, la noche sea más corta.
No lo sé.
Yo solo no me basto.
Quédate.
Y lléname su espacio.
Quédate.
Quédate.
Quédate.
Quédate.
Ahora se fue.
No dijo adiós.
Dejando rota mi pasión.
Laura quizá ya me olvidó.
Y otro rozó su corazón.
Y yo solo sé decir su nombre
No recuerdo ni siquiera el mío
¿Quién me abrigará este frío?
Y si te como a besos, tal vez
La noche sea más corta, no lo sé
Yo solo no me basto, quédate
Y tiéname su espacio, quédate, quédate
Puede ser difícil para ti
Pero no puedo olvidarla
Creo que es lógico
Por más que yo intente escaparme
Ella está
Unas horas jugaré a quererte
Pero cuando vuelva a amanecer
Me perderás para siempre
Y si te como a besos, sabrás
Lo mucho que me duele este dolor
No encontrar en tu abrazo
El sabor de los sueños que Laura me robó
Si me enredo en tu cuerpo
Sabrás que solo Laura es dueña de mi amor
No encontraré en tu abrazo el sabor
De los besos que Laura me robó
De nit, tots els arbres es transformen en àngels
I escampen melodies de son pels aires
I a veritat, molt aviat vindrà el novembre
I penjaré el sentiment sota les fulles
I en nit d'ocre
Esperaré a l'hivern
Quan bufin les primeres paraules blanques
Començaré de nou l'aprenentatge
D'una nova manera d'estimar
Tampoc
Tampoc serà la definitiva
I quan torni el temps de les maduixes
Vestit de verd i de lila
Volaré com un ocell per les taulades
Per aprendre de nou la vida oculta
Sota el roig de la teula
Potser llavors
Hauré trobar l'exacta col·locació de cada lletra
De cada paraula
Per anomenar de nou el teu nom
Cara a la tardor
S'amaga a l'ombra del desig
Si sabessis
Hi ha algú que t'estima
I no podem dir el seu nom
Perquè tu ja el saps
I'll be damned
Here comes your ghost again
But that's not unusual
It's just that the moon is full
And you happen to call
And here I sit
And on the telephone
Hearing a voice I'd known
A couple of light years ago
Heading straight for a fall
As I remember your eyes
Were bluer than robin's eggs
My poetry was lousy you say
Where were you calling from
A booth in the midwest
Ten years ago
I bought you some cupcakes
You brought me something
We both know what memories can bring
They bring diamonds and rust
Well you burst on the scene
And already a legend
The unwashed phenomenon
The original vagabond
You strayed into my arms
And there you stayed
And there you stayed
Temporarily lost at sea
The Madonna was yours for free
Yes the girl on the half shell
Could keep you unharmed
Now I see you standing
With brown leaves falling all around
And snow in your hair
Now you're smiling out the window
Of that crummy hotel over Washington Square
Our breath comes out
White clouds mingles and hangs in the air
Speaking strictly for me
We both could have died then and there
Now you're telling me
Now you're telling me
You're not nostalgic
Then give me another word for it
You were so good with words
And at keeping things bare
Cause I need some of that vagueness
Now it's all come back too clearly
Yes I loved you dearly
And if you're offering me diamonds and rust
I've already paid
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be followed...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be Hoffa...
Em dius que vols marxar.
Només et demano que escoltis la nit violeta.
Només aquest diumenge.
Abans de marxar.
Abans d'anar-te'n.
Abans d'anar-te'n.
I jo m'entreting en el teu nom
i el somni s'emotina.
I a tombar de cos
neix una pausa.
Una pausa plena de silenci.
Un silenci que ara et reclama.
No gosem ni dir el teu nom.
Potser la cançó.
Potser qui la canta.
El diríem en veu alta.
però la nit violeta no vol.
que la violeta no vol.
Ens dos permís per dir-lo.
El diríem en veu alta.
El diríem en veu alta.
és el diríem en veu alta.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I al final hem acabat per abraçar la dona
que ens festejava fer amb el temps a l'autobús
amb ulls de fam
i arrossegava els passos
més buida cada vespre de temps i de sol
camí de casa
i ens hem donat a la prosa trista
aquest octubre ja febrós
d'en Matllés en plor
la noia que estimàvem
juguint adolescent
se'ns havia trencat a les mans
quan érem barroers de joventut
després
de nits on ploren tots els infants del món
ara
ja s'obren totes les paraules
i ens ve l'amor
com si fos una almoina
i m'agradaria ara
quan passen 24 minuts de les 11
entrant al teu jardí
aquest jardí encantat de cada dimecres
un jardí plena de flors violetes
que tots els diumenges
t'envien des d'aquí
des de Tarragona Ràdio
i només et demanem una cosa
si ens estimessis
encara que només sigui una mica
fins a la una de la matinada
tenim tanta necessitat
aquesta nit

t'envien des d'aquí
t'envien des d'aquí
t'envien des d'aquí
t'envien des d'aquí
t'envien des d'aquí
un video
can't take the place
iPhone
on your smart
on be trapped
for ever
it's called out
and hold out
and do
like I do
where
just
close
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit