Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hem començat una mica així, tristes.
Calia dir-ho, calia dir-ho, calia dir-ho, calia constància.
Més d'una vegada havia estat aquí als micròfons de Tarragona Ràdio i del nostre programa també,
de l'1,2 i seguit, parlant-nos d'això, evidentment, del que més coneixia ell, la dansa catalana.
No res, llei de vida, què diuen?
Doncs som-hi, engeguem el nostre programa un 2 i seguit, el número 663, que jo he estat pensant que et vaig dir que jo volia estar al 666, que m'agrada.
Ves que no m'agafi de vacances?
Ah, tot podria ser, en aquest època de l'any.
Perquè clar, que en 3 dies, 3 dissabtes, home...
Què passa, que és un número d'aquells, jo què sé, tabalístics?
M'agrada. No, no, ja t'ho vaig dir aquell dia, un dia que ho vam dir, que diuen que no, que és dolent aquest, que l'anticrist, no sé què, de 3 sisos, alguna cosa així.
Però a mi, com que els sisos m'agraden, doncs vés, mira.
Jo, Maria, no et toca aquell dia, no?, perquè m'hi has de venir l'anticrist aquí.
De moment, deixem l'anticrist.
Dixem-ho, vinga.
I similars, parlant més modestament, de sedanes, dels bars, de música per a Cobla.
Com sempre, cada dissabte, la cintonia de Tarragona Ràdio, durant oreta i mitja, fins a dos quarts de dues de la tarda.
I també és habitual que comencem fent un resum del contingut del programa.
I l'hem esmentat, però, vaja, a presentar-lo, no em seu, jo, Maria, al control de so,
i els que estem aquí avui davant del micro, l'equip de l'1, 2 i seguit, la Maria Rosa,
I l'Àngel.
Exacte.
I no em puc estar de dir-ho, que tot sembla indicar que aviat recuperarem un dels membres de l'equip
que, per diverses circumstàncies, ha hagut d'estar un temps sense venir,
l'home de les xafarderies, el David.
No sé si farà exactament les xafarderies, però bé, tot això ja no hi verrà.
Ja en parlarem.
Passant l'estiu.
De moment, avui, aquí, aquest 18 de juliol, un altre número d'aquells,
doncs avui, entre moltes altres coses, parlarem de la pleca a la vora del mar,
l'Hospitalet de l'Infant, avui, tarda i nit,
i també el 14è plec de Santa Coloma de Caral, dins la seva setzena romascada popular,
i demà, molts més de plecs, però ens agrada destacar d'entrada els de les comarques terrarolines,
demà, els de plecs del Forge i Cabassés.
Hi haurà també avui un concurs important, sobretot per les colles veteranes,
concurs a Vilanova i a la Geltrú,
parlarem de les moltes ballades sardanes de festa major,
de cicles d'estiu que ja van proliferant arreu del país,
parlarem del 29 Festival Internacional de Música Pau Casals,
que, com és habitual, té una sessió dedicada a la música per a Cobla,
en guany amb el Lema Ritmes, d'anada i tornada, un viatge musical,
és a dir, que promet, i per això, com acostumem a fer,
en parlarem amb el gerent de l'Auditori Pau Casals, en Juli Grandia.
Parlarem, deixarem constància també, de la trajectòria,
magnífica trajectòria en el món de la dansa de Salvador Fa,
recordarem alguna cita interessant per aquest cap de setmana,
com el Festival Castell de Paralada,
o la 27è edició del Festival Internacional de Música de Cantoni Gros,
donarem compte de resultats de concursos,
i, atenció, estrenarem dos discos, dos discos molt, molt diferents.
L'un, una de les noves agosarades propostes de la Cobla contemporània,
i una altra, una combinació poc habitual,
però que pot donar bons resultats, com és un grup de veneres,
i una cobla, el grup Parbó, i els Montgrins.
Tindrem alguna xafraderia també i altres músiques
que ens aniran acompanyant al llarg d'aquest 1-2,
i seguit, que comencem amb una sardana.
Doncs sí, una sardana de Francesc Basíl,
que va ser un notable pianista i compositor,
nascut a Figures l'any 1905,
i traspassat a la mateixa ciutat del 1975.
Fou premiat diverses vegades per les seves sardanes,
de gran contingut musical,
però d'escarre so a nivell popular.
Des de fa uns anys,
l'anomenada Fundació Francesc Basíl,
tracta de divulgar la seva obra,
i també convoca un concurs musical
per promoure les sardanes de qualitat.
L'única sardana que ha obtingut un cert ressò,
en Francesc Basíl,
és la que ara escoltarem interpretada
per la cobla mil·lenària de Seret.
És Sant Pere de Roda,
datada l'any 1944,
i que presenta la característica
que el cant central,
en comptes d'anar càrrec de la tenora,
l'interpreta el Tibla.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
coble i jazz amb el Manel Camp, hem fet coble i percussió,
coble i violí, coble i violoncel,
i aquest any farem una cosa bastant atrevida,
que ho dirigeix l'Esteve Molero, com és coble i percussió llatina.
Molt bé, i això com es fa?
Suposo que hi deu haver un repertori ja fet
que permeti fer aquesta experiència.
Sí, l'Esteve Molero, que a part de conèixer molt bé
la música per coble, la sardana, el funcionament de la coble,
també és una música important
que coneix altres disciplines musicals
i ell ens va fer una proposta,
i va fer una proposta a la coble principal de Llobregat,
de fer el que ell en diu Músiques d'anar i tornada.
Algú en algun estudiós, ell mateix es va adonar
que a principis del segle passat,
amb els immigrants de Catalunya
que anaven cap a Sud-amèrica i Centroamèrica,
doncs molt de les músiques d'aquí,
que a més a més s'interpretaven per coble,
com era el xotis i com eren d'altres boleros
i d'altres coses d'aquí,
doncs que la gent d'aquí també ho portava cap allà
i allà es transformaven.
I llavors nosaltres hem rebut aquesta transformació
amb un altre ritme,
com pot ser el danzón, el xà-xà-xà, etcètera.
Llavors el programa està muntat amb això,
amb músiques d'anar i tornada,
músiques que van marxar d'aquí
i que ens han tornat com...
però que el sostrat, l'arrel, era nostre.
I això és el que farà la coble,
la principal de Llobregat,
i això és el que explicarà l'Esteu Amolero,
que dirigirà la coble.
És a dir, que ara parlem molt
d'això de mundialització
i de mestissatges de tota mena,
però de fet, com es pot comprovar,
ha existit gairebé sempre això, no?
Almenys des de fa molts anys.
Sí, sí, ha existit sempre amb el jazz.
L'origen del jazz eren els negres africans
que els van portar cap als Estats Units,
aquest era l'origen,
i llavors el que trobo divertit és això,
que la gent d'aquí, quan va emigrar,
també com és lògic,
se'n van portar les seves músiques
i que llavors ens han tornat transformades.
I penso que és una visió interessant
i que dona el que nosaltres
sempre hem volgut i hem predicat
i a més a més estem convençuts
que la coble és una formació única
amb uns instruments únics
que actualment la majoria de cobles
van pujant al nivell musical
d'una manera espectacular,
ja no cal parlar de definació
ni de professionalitat,
em sembla que això ja és obvi
i que per tant poden oferir un concert
amb la mateixa dignitat
de qualsevol formació de cambra.
I això és el que volem
que la gent vagi trobant
el Festival Internacional de Música
Pau Casals
que es fa al Vendrell.
Gairebé cada any que en parlem
aquest tema surt,
però valdria recordar-ho.
En un cicle com aquest
que hi veiem músiques,
propostes serioses,
ben importants de categoria
al mig de la coble,
això que ens estava explicant ara,
no sé si es detecta
que el públic no habitual sardanista
evidentment de coble
realment arriba a comprendre
mínimament això?
Veure, desafortunadament,
dic desafortunadament,
ho entenc,
la gent que està ficat
o que és un entusiasta
del món de la coble
i la gent de fora.
Quan dic de fora,
vull dir de fora del nostre país.
La gent del nostre país
encara té el cliché
posat al cap
que la coble ha de fer sardanes,
que les ha de fer
en un espai obert,
en una plaça,
perquè té una sonoritat
de molts decibels.
I llavors,
bé,
la meva resposta
és aquesta
que feies ment
fa un moment,
que la coble
és una formació de càmera
molt important
i que els decibels
quan tenim una audició de jazz
o una audició
de cant líric
potser encara estan
per sobre
d'aquests decibels
de la coble,
que només el que fa falta
és, com sempre,
venir,
escoltar
i disfrutar.
I sobretot,
la gent de fora
que no coneix la coble
s'emporta
una sorpresa
molt agradable.
I quan dic,
i repeteixo,
quan dic la gent de fora,
vull dir els estrangers
que venen, doncs,
no sé,
de França,
Alemanya,
Anglaterra,
aquests sempre ens han felicitat
o la gent que venen
de fora de Catalunya.
I jo penso
que hauríem de fer
un acte d'humilitat
i tornar-nos a mirar
la música de coble.
Perquè en un cicle
com aquest,
el festival
Pau Casals,
suposo que hi ha públic
que s'apunta
a tot el festival
o a una part important,
no?,
en principi,
i se troba a la coble,
per exemple.
Sí,
el públic
que s'apunta
a tot el festival,
doncs,
potser amb alguna
estranya excepció,
segueix també
el dia
del concert de coble
i amb molt,
amb molt plaer,
no?,
vull dir que
em sembla
que en aquest sentit
la gent que s'apuna
a anar al festival
és una batalla
que anem guanyant
mica en mica.
Però per la mateixa
raó de totes les coses,
eh?,
perquè,
a veure,
oferim qualitat,
oferim coses
en criteri,
és a dir,
que les cobles
que venen
ofereixen qualitat,
ofereixen música
amb criteri
i la gent
s'ho passa bé.
Si no fos així,
ho tindríem més malament.
Aquí en el programa
veiem,
per exemple,
algunes peces
signades per l'Esteve Molero,
que abans esmentava,
però també
de Jorge Serraute,
que crec que és un músic
d'origen argentí,
oi?
Ah, exacte,
el Jorge Serraute
és un músic
d'origen argentí
que l'Esteve Molero
ha recuperat.
Com ha recuperat,
per exemple,
un arranjament
de l'arança
del Molinero
del Manuel de Falla,
o no sé,
com ha recuperat
alguna altra cosa,
no?
Però sí,
com deies,
el Jorge Serraute
és un músic
d'origen argentí.
I veig que també hi ha
algun caramelet,
podríem dir-ne,
com un bolero,
com el Bessamemucho,
per exemple,
són coses que sempre
entren bé, no?
I alguna sardana
buitsentista.
O com la glosa
de Vall de Gitanes
de Vilafranca
del Penedès
del Joaquim Serra.
Un mostrari,
diguem-ne,
bastant variat,
també,
que podrem gaudir.
Veig que,
clar,
si es fa aquesta proposta
es compta
amb un músic
afegit,
diguem-ne,
a la cobla
principal del Llobregat,
el Roger Soler.
Exacte.
I també val a dir
que,
bueno,
que el Roger Soler
és un bon percusionista
i que,
afortunadament,
aquest concert
ha cridat
l'atenció
d'altres especialistes
i el dia abans,
aquest concert
es farà dijous
de la setmana que ve,
el dia 23 de juliol
a dos quarts de la nit
a l'auditari
Pau Casals de Vendrell,
però el dia abans
que vindran a assajar,
doncs,
hi haurà
el programa
Nídia
del Canal 33
que faran
un ampli reportatge
d'aquest concert.
Em sembla que això
avala la qualitat
del que la gent
pot venir a escoltar
el dijous
dia 23.
Molt bé,
i ara acaba de recordar
les dades
de dijous
a dos quarts de la nit.
Potser també valdria
la pena
indicar alguna cosa més
per a aquelles persones
que s'hi vulguin afegir,
que s'hi vulguin afegir,
com poden reservar entrades,
com funcionar.
Sí, vull dir,
tan fàcil com trucar aquí
a l'auditari
Pau Casals de Vendrell,
el telèfon és
el 977-68-34-68
i amb molt de gust
els ja reservarem
les entrades.
15 euros,
un preu força raureble.
Per cert,
l'auditari Pau Casals
i jo ho hem comentat
moltes vegades,
a més a més,
fa les funcions
d'estudi de gravació
més d'un cop
per a la música
per a Cobla també.
A veure,
què té aquest auditori
que es presta tant?
Està ja ben dissenyat
per a música,
evidentment, no?
A veure,
per a mi té dues coses
importants.
Una que és la cosa,
diguem-ne,
més purament física,
que és la bona acústica
de l'auditori.
Té una acústica excepcional
que hi ha molta gent
que ho aprecia
per poder venir a gravar.
Un piano que està molt bé.
Aquesta seria una cosa
que es pot palpar,
es pot valorar.
I l'altra cosa
és més volàtil
com és les ganes
d'estar al servei
de la música
i de la cultura
i les ganes
de treballar.
Són dues coses
que juntes
donen força a joc.
El cicle,
el festival,
va començar
el dia 11,
dissabte,
i crec que arriba
fins al 29 d'agost.
No sé si es pot valorar
de moment
el que es porta
desenvolupat.
Bé,
a veure,
podem valorar
unes quantes coses.
La primera
és que
el dissabte
que hi va haver
el concert inaugural
va ser tot un èxit,
tant musical
com de públic
com de convidats,
que de moment
els espònsors privats
que donen suport
al Festival Internacional
de Música
i que a Pau Casals,
les diferents empreses,
doncs,
no hem notat
o hem notat
molt poc
això de la crisi
i que la venda
d'entrades
i l'atenció
del públic,
doncs,
que també,
afortunadament,
en aquests moments,
que només portem
un concert
i amb les reserves
que tenim fetes,
estem una mica
per sobre
l'any passat.
Llavors,
això,
de moment,
ens fa estar contents,
però no vol dir
que baixem la guàrdia
ni molt menys.
Això és el que podem avaluar
i el que podem dir
que el nostre entendre
des de la gestió
del festival
que el que podem oferir
durant aquests 14 concerts
o els 13 que falten
que és un festival
amb un nivell molt alt.
Molt bé,
de moment,
avui una cita
crec que és
a Piano Lluís Graner,
aquesta nit,
oi?
Sí,
amb un homenatge
a l'Isaac Alvénis.
Aquest és el centenari
de la mort
d'un compositor
tan important
com era l'Isaac Alvénis.
Nosaltres li fem
la nostra contribució
al seu...
fem un homenatge.
Llavors,
el Lluís Graner,
que és un jove
i important pianista,
fa tot un monogràfic
dedicat a Alvénis
i llavors
feia una repassada
aquelles ciutats
que Alvénis va musicar,
Còrdoba, Granada,
Sevilla, etcètera,
i també una part
de la suït ibèrica
del mateix Alvénis.
I la següent cita,
doncs,
dijous 23,
dos quants,
d'onze de la nit,
amb la principal
de Llobregat,
Esteve Molero,
director,
i la percussió
del llatinal,
Roger Soler.
Doncs,
moltes gràcies,
senyor Juli Grandià.
Gràcies a vosaltres.
Molt bé.
Fins sempre.
Fins sempre.
Fins sempre.
Fins sempre.
Fins sempre.
Fins sempre.
Fins sempre.
Fins sempre.
I tornem a la música
perquè una de les peces
que interpretarà la cobla
a la principal
del Llobregat
de Jors Vinent
a l'Auditori Bo Casals
és Invocació dels Vents
Sortint de Troia
de Jorge Serraute.
Està inspirada
en un tema tradicional
d'Esmirna
i forma part
de l'espectacle
Camí d'Àpira,
presentat ara fa tres anys
a l'agrupament
dels bars d'ençaires
amb l'il·lustratiu subtítol
Músiques i danses
cap a una terra sense límits.
Eren diverses interpretacions
de músiques i danses
d'arreu del Mediterrani
que van confegir
el coreógraf Leo Quintana
i el músic d'origen argentí
Jorge Serraute
amb textos de Jordi Lara.
Escoltem la versió
que la mateixa cobla
la principal de Llobregat
i el grup Tactequeté
van enregistrar
d'aquesta invocació
Sortint de Troia.
interpenaire
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
D Pennsylvania!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
volada a Gramunt i 11 de setembre.
També el dissabte, el 15è, plec de Torredembarra,
a dos quarts de set de la tarda i a les onze de la nit,
al passeig marítim, davant de l'església,
amb l'escobla Reu Jove, aquesta a la tarda,
la principal de Llobregat, al vespre,
i ciutat de Cornellà a la nit.
És a dir, que no es aniran alternant l'escobla,
sinó que actuaran una després de l'altra.
Seran sardanes de set tirades i es faran diferents sortejos
i introducció a la sardana curta.
I parlem demà, el diumenge, dia 26, el 41è,
plec de Palamós, tard de nit, a l'Arbreda,
amb l'escobla, ciutat de Girona, Mediterrània,
Flama de Farners i Baix Empordà.
Pel que fa a ballades de sardanes,
n'hi havia una anunciada ara, a les 12.00,
que deu estar ja en marxa, el Vinyana,
amb l'escobla Catània.
A dos quarts de vuit de la tarda,
Sant Carres de la Ràpita, la plaça del Coc,
amb l'escobla, la principal repitenca.
A la mateixa hora, a dos quarts de vuit,
a Torredembarra, al passeig de Campalans,
davant la Casona, amb l'escobla Cossatània,
una ballada dins del 20è aniversari
de l'Associació de Propietaris dels Munts.
Demà diumenge, a dos quarts de dotze, al migdia,
a Pretdip, a l'Ermita de Santa Marina,
amb la cobla, mira en font.
A la tarda, una hora sense concretar,
amb un astre ballada d'espectacle
amb la colla d'en Saires del Penedès.
A dos quarts de vuit del vespre, al Vendrell,
a la Rambla, amb la cobla Sabadell.
I a dos quarts de nou, a Calafell, amb la cobla Ciutat d'Arreus.
L'endemà, al dilluns, dia vint,
a la una del migdia, a la Riera del Gallà,
al Casal, amb la cobla Ciutat d'Arreus.
Passem el divendres, dia 24,
a les 6 de la tarda, a Tivissa,
a la plaça de la Baranova, amb la cobla Catània.
A les 7, a Arreus, a la plaça de Beritsfàbregas,
amb la cobla Ciutat d'Arreus.
A les 9 del vespre, la segona ballada
del segle d'estiu de Tarragona,
a la Rambla Nova, amb aquest programa.
A capvespre, de Jordi Molina,
d'estimo, de Josep Serra,
per la Frugelita Mariu, de Conrat Saló,
cardadeus il·lustres, de Jordi León,
germans de sang, de Joan Droguet,
la plec de Figueres, de Florenci Mauner,
la sardana de les noies, de René Picamal,
soc de Vilafranca, de Josep Serra,
i el meu jaumet, de Francesc Joanola.
Parlem ara del dissabte, dia 25,
a les 12 del migdia, a Creixell, amb la cobla Catània.
I hi haurà sardanes també,
com ja és habitual des de fa forts anys,
a les festes del carrer Maria Cristina,
d'aquí de Tarragona, un quart de nou del vespre,
amb la cobla Cossatània.
I l'endemà diumenge, a les 7 de la tarda,
al Vendrell, a la plaça de la Sardana, amb la cobla Maravella.
Ara, els concursos de colles sartanistes.
Avui, a dos quarts de deu de la nit, a Seret,
a la plaça de les Arenes,
el 52è concurs de colles lliures,
amb la cobla la principal del Llobregat.
I a dos quarts d'11 de la nit, a Vilanova i la Geltrú,
a la plaça d'Enric Cristòfol Ricard,
l'honor a veterans i colles lliures, amb la cobla Rassó.
A dissabte vinent, dia 25, a les 10 de la nit,
a Salt, al Centre Cultural Coma Cross,
territorial comarques gironines
i colles lliures, amb la cobla Foment del Montgrim.
I pel que fa a concerts,
el dijous vinent, dia 23,
a dos quarts d'11 de la nit, al Vendrell,
a l'Auditori Pau Casals, a Sant Salvador,
la cobla, el principal del Llobregat i Roger Soler,
percussió llatina,
el 29è Festival Internacional de Música Pau Casals,
ritmes d'anada i tornada,
un viatge musical.
El tornada dels esbars.
Avui mateix,
amb una hora que no se'ns ha concretat,
a les masies de Sant Miquel,
de Banyeres del Penedès,
actuació de l'esbar Santa Eulàlia, de Banyeres.
Serà concretament,
les seccions de grups mitjans i aspirants.
Demà diumenge, a dos quarts de nou del vespre,
al Vendrell, a la Rambla,
la novena mostra de folclora del Penedès 2009.
L'actuació de cinc esbars.
No s'ha detallat, tampoc,
quins esbars són els que hi actuen.
Passem ara el dimecres, dia 22,
a les 10 de la nit, a Riudoms,
a la plaça de l'Església,
ho farà l'esbar Sant Martí,
amb l'espectacle Revolta.
I el divendres, dia 24, a les 9 de la nit,
a la Villella Alta,
l'esbar Sant Julià de l'Argost.
I acabem l'agenda amb aquell apartat de diversos
on hi caben aquelles qüestions,
aquelles activitats que no encaixen del tot ben bé
en aquestes altres que hem anat oferint fins ara.
Es tracta d'una activitat que s'anomena
activitat curiosa,
perquè es presenta com a banys de lluna,
sardanes i contri,
és a dir, ballades no en coble,
sinó amb música enregistrada,
combinant això, sardanes i música contri.
Sardanes i música contri.
Sardanes i miami platja cada dijous de juliol i agost,
a les 10 de la nit, a la pèrgula de la platja Cristall,
i a Montrotx del Camp cada diumenge de juliol i agost,
menys el dia 2 d'agost,
a les 8 del vespre a la plaça Mirapar,
organitza el grup satanista de Montrotx del Camp.
I tornem a la música.
Tal com hem avançat en algun programa anterior,
la Cobla Contemporània ha enregistrat un nou disc de la sèrie
que han anomenat Sardashow.
L'acaben de posar al mercat i aquesta vegada,
després del gran èxit dels seus dos darrers àlbums,
amb músiques de pel·lícules en forma de sardana,
ara han optat per glossar algunes de les més conegudes melodies,
conegudes com la cançó de l'estiu.
Com és habitual darrerament,
la gent de la Contemporània anuncien que tots els beneficis
que obtinguin de la comercialització d'aquest disc,
anomenat Estius, sense laia inicial,
seran donats a l'Organització Solidària Mans Unidas.
De moment, per tal d'anar fent boca o orella en aquest cas,
i el millor algú s'animarà a ballar,
us proposem escoltar un galop que obre el disc,
el galop Estius d'Agustí Serratacó.
Estius d'Agustí Serratacó.
Estius d'Agustí Serratacó.
Estius d'Agustí Serratacó.
Estius d'Agustí Serratacó.
Estius d'Agustí Serratacó.
Estius d'Agustí Serratacó.
Estiu d'Agustí Serratacó.
Estius d'Agustí Serratacó.
Estius d'Agustí Serratacó.
Estius d'Agustí Serratacó.
I amb aquest singular galop s'obre el disc Estius,
la nova i esbojarrada proposta de la cobla contemporània.
Haureu pogut identificar músiques que, sens dubte,
van ser cançons de l'estiu en diferents anys,
com El negre no puede i Carnaval, carnaval, de Georgie Dan,
i Casa el xoc, de Boris Rubaskin.
Més o menys, sí, diguem-ho així, ja està bé.
I la resta del contingut del disc són sardanes,
però sempre recollint melodies extraordinàriament conegudes.
Alguns títols són més clarificadors que altres.
Estiu olímpic, de Daniel Gasulla,
podeu endevinar per on va la cosa,
Sardà Beatles, de Geronimo Velasco, el més evident,
Ralls de sol d'un blau estiu, de Jordi Paulí,
classes de can en un tractor, d'Arnau Sala,
endevines per on va això?
Summer Mambo, de Gerard Pastor,
Mare meva, de Maria Mercè Navarro,
Entre la barbacó i la paret, de Martí Fontclara,
Vull ballar tota la nit, d'Ivan Joan Als,
el Casa el xoc, ara en Sardana, de Joan Jordi Beaumala,
Roure Vella, Mallorca, d'Agostí Serra de Gó,
i va d'estius, de Martí de Joan.
Tot just escoltarem aquesta última va d'estius de Martí de Joan,
músic que havia format part de la cobla contemporània
i que ara segueix mantenint relació,
contribuint als seus espectacles amb sardanes com aquesta,
que també inclou més d'un tema superpopular
que segur que identificareu immediatament.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tarragona Ràdio!
Tarragona Ràdio!
Tarragona Ràdio!
A la una i quatre minuts estava la sintonia de Tarragona Ràdio,
una hora diferent, evidentment, sense estar escoltant
en la repetició d'aquest programa de diumenge.
I anem cap a la segona part del programa,
arribarem a dos quart de dues de la tarda
i fem una música de moment.
Doncs sí, ja hem comentat moltes vegades
que és molt normal que els grups de Vanera
incloguin sardanes cantades en els seus repertoris.
Ara, un d'aquests grups de més anomenada, Porvó,
ha anat més enllà i han registrat un disc
conjuntament amb la cobla, Els Montgrins.
Es tracta d'avarracions d'algunes de les més conegudes havaneres,
des del meu avi a la gavina, balsets i boleros,
també habituals a les cantades que proliferen cada estiu arreu del país,
però ara enriquides amb el so de la cobla.
Es tracta d'arranjaments realment interessants,
d'Antoni Masbou, Jordi Paulí, Marcel Artiaga,
Jordi, Javi i Molina i Joan Jordi Baumala.
Avui n'escoltarem un parell d'exemples ben diferents.
En primer lloc, un tema relativament recent
i força divulgat d'Ortega Monasterio,
l'autor del meu avi, anomenat El canó de Palamós,
arranjat per Marcel Artiaga.
El canó de Palamós,
ben mirat a Néstor Mons,
ja fa temps que està callat,
ja fa temps que mira el mar,
amb el ventre rovellat,
quatre rodes i un forat.
De la boca del canó,
només surten el record,
de les guerres d'aquell temps,
quan la gent de l'Empordà,
de la selva i el vellet,
es mataven per no reu.
i escoltem la seva veu,
o canons de tot el món,
i la gent de tot arreu.
No més guerres, ni més morts,
no més bombes, ni més morts,
sóc el que no es fa l'amor.
que no es fa l'amor.
No més bombes, ni més bombes, ni més bombes, ni més bombes.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sóc el que no ve pa l'amor
Sóc el que no ve pa l'amor
Estàvem enganxat, estàvem molt engrescat
entre aquesta vanera
Ballant!
He fet una mica de gresca
I clar, se'ns ha escapat
Àngela, això vol dir que estàvem engrescats
I que ens estàvem passant bé
Com segur estaven passant sobre els nostres oients
Seguríssim que sí
Això és el que desitgem?
Clar que sí
Escolta'm, doncs donem pas a les xafarderies
Què et sembla?
Que també ens ho passarem bé, no ara?
Jo crec que sí
Vinga, va, doncs som-hi
Hi ha una miqueta de tot
Bé, comencem amb...
No sé si recordareu
Els que siguin al programa
Habitualment
Que ja us ho vam anunciar
Que el motiu de l'acte inaugural de Figueres
Com a capital de la cultura catalana 2009
La sardana havia de ser present
Diverses maneres
Diverses maneres de plantejar la sardana
I una de les més originals, sens dubte
Era el que s'anunciava com una sardana aèria
Ah, sí
Ah que sí?
Clar, tens bona memòria
Sí, és que ho vaig veure
No ho vas veure
Ho van veure molta gent per la tele
Sí, però més recentment no has vist
Ah que sí?
Perquè això estava previst pel 24 de gener
Exacte
Però es veu que quan ja estava en tot aquest muntatge
Una ventulera
Doncs ho van haver de plegar
Doncs bé, clar, estava tot preparat
I al final s'havia de fer d'alguna manera
S'havia d'aprofitar
Tota aquella preparació
La companyia d'ambulants
Que és la que ho havia fet
Havia dissenyat aquesta sardana aèria
Finalment ho va fer divendres de la setmana passada
I suposo que ho vas veure el dissabte o dumenge
Sí, sí
Sí, sí
Sí, sí
Jo també vaig veure alguna cosa així de passada
Perquè no estava pendent de la televisió
Però sí, és el que volia remarcar
Doncs que el que s'ha de fer
Espectacular, eh?
Perquè surti per la televisió la sardana
No, però era evidentment diferent
Té el nom de sardana
Perquè feien una rotllana
Feien una rotllana
I ara t'agafo del peu
I ara t'agafo de la mà
Però clar, era impressionant
Allà penjats
I aquella...
Tots alhora
Era com una mena cilindre
Diuen que d'alumini
Sobre el qual s'hi projectaven imatges
I que eren lairats per una grua
A 40 metres del sardre
Llavors, allà des de l'estructura
D'aquest cilindre
Quedaven suspesos 13 acròbates
En forma de rotllana
Veus?
Ja t'ho he dit jo
Pel número
Ah, veus?
Ja t'ho he dit jo
És una mena de sardana
Perquè 13 no, eh?
Molt sorpresticiós en surt aquesta companya
No, no
Home, no
Que em refereixo que si ha de ser una sardana com cal
No?
Sí, sí
De competició, diguem-ne
De ser 12 no pas 13
De les d'abans i més
Perquè la durada era de 20 minuts
M'agina, sardes de 10 tirades
No, 20 minuts no ho duren
No
No, no arriben
Doncs mira
Jo pensava en la gent que s'ho mirava
Perquè eren a peu dret
Amb un mal de coll
Ah, clar
Pensava jo
Dic, hagués estat genial
Unes tombones
Unes cosetes d'aquelles
Escolta'm
Un espectacle maco, eh?
Diferent
Sí, sí
L'important també és que la sardana
Encara que sigui així aèria
Estigui present en els deminents d'aquesta mena
Com també, mira
Ara veig que a la premsa se'n feia ressò
Que en aquest cas
Forma més, diguem-ne, clàssica
Amb la cobla Sant Jordi
Actuant-hi
Va ser amb la inauguració del nou hospital de Sant Pau
Que ha estat una altra de les coses
Que ha sortit aquests dies
Al migdans de comunicació
Doncs està bé que es tingui en compte
La música per a cobla
Per casos com aquest
I ahir es va iniciar el cicle d'estiu de sardanes d'aquí a Tarragona
Amb la cobla de la principal de Tarragona
Amb exhibició de colles de la ciutat
Aquesta vegada amb els més petitons
Molt macos
Molt graciosos
Molt macos
Petedes, que diuen
Petits taronadansa
Molt molts
Ah, clar, lògicament són tan petits
Que podeu entendre que estan aprenent encara
Lògicament
Que ho fan molt bé
Però com saben captivar la pública
La gent que hi ha allí
Fa goig
I com xalen
A l'hora de saltar sobretot
Vinga
Com es fan més s'engresquen
I per cert
Vam poder veure que també
Que la cobla de la principal de Tarragona
Es trenen vestuari d'estiu
A veure, els homes
Està bé
Però allò que hi ha m'intensió
És que les dones
Les noies
Les dues noies que hi ha
A hores d'ara
A la principal de Tarragona
Si t'hi vas fixar
Doncs mira, és diferent
Un vestit estampat
Colors així estiuen
Que passa que ahir
Pobre gent
Bé, ells i tots els que hi érem
Van passar una mica de fred
Sí, fiament
Fiament
Vam baixar les temperatures
I estàvem tots una mica
Llavors s'anaven tapant
Com podien
Les dues noies
Deien
Que un fred
Una robaqueta damunt
I no podia lluir tant
No tant
Per cert
Aquesta setmana
Va estar a punt de no haver-hi
L'enterimat com calia
Perquè
Ja ho hem criticat alguna vegada
És que
L'Ajuntament
Deixir aquest enterimat
Que no hagi de ser una cosa provisional
Que abans es posava estrella
Cada vegada
No, no, allà s'està
Au, queda allí
Mesos, mesos
A la Rambla
A la intempèrie
I com no han passat més coses
Vull dir que hi ha estat molts mesos
Que ningú li feia res
Perquè
Sí, sí
És a dir, que de gent que...
Però vam poder observar
Que un dels dies
De concurs
De Castells de Focs
La gent va més engrescada
I...
Bé, hi ha feia dies
Que havien foradat
Havien començat a foradar
Petitó, petitó
Cada vegada més gros
Però ja n'hi ha hagut un moment
On es desen les cadires
I al final veies les cadires
Campades per llat
Algunes de trencades
Més d'una n'havia desaparegut
Etcè, etcè, etcè
I al final
I es van haver de posar
Cadires noves
Evidentment
I per una vegada a la vida
No, s'ha de reconèixer
Que a vegades
Sovint
L'Ajuntament va
Arranjar
Amb diligència
I ràpidament sobretot
Deu ser allò de la brigada ràpida
L'intervenció ràpida
Aquest enterimat
Sí, sí
I ahir estava a punt
Estava a punt
Estava a punt
Però és clar
Això si no s'adopta
Un altre plantejament
Tornarà a passar
És el que diem
Sense
Al mig de la Rambla
Sense
I ara encara que hi ha ballades
Cada setmana
Sí, ara sí
Però doncs la resta de l'any
Sabem que hi ha una proposta
S'estan tractes
Amb l'Ajuntament
En aquest cas
Una iniciativa
Del casal de Reunir
D'entrada
Doncs la idea
Ha estat ben rebuda
Però clar
És aquelles coses
Que a l'hora de concretar
És el que costa més
De fer un
Una mena d'escenari fix
Aprofitant
Al mig de la Rambla
No quedaria al mig
La idea és
Menjar-se un trosset
De per terra
Que per això
No passaria res
I no ocuparia
El lloc de pas
De la gent
És a dir
Que ocuparia menys espai
De pas
Del que ocupa ara
O l'entrenat provisional
Però seria fix
Que hi hagués un lloc
Ja que pogués quedar
Ben tancat
Per des d'aquestes coses
I que pogués servir
Per altres coses
No només
Per altres activitats
No només
Per les sardanes
És una idea
Que d'entrada
Sembla que ha estat
Ben rebuda
Pel consistori
Però clar
Falta allò
Que les coses
S'han d'acabar
S'han d'acabar
De concretar
Queda aquí
I a veure si
Fets com aquest
Que ha passat
Aquests últims dies
Que no és cap gran
Daltabaix
Però no deix de ser
Un mal de cap
De haver d'arreglar coses
De reposar cadires
Doncs potser
A veure si acabes
De ser l'empanteta
Per acabar de concretar
Aquesta idea
Que no deix d'estar bé
La setmana passada
Ja pensàvem
Que s'està treballant
Ja en la propera edició
Del concurs
El setembre
El setembre
Però com allò
De les vacances
S'han de preveure
Coses abans
I també preveiem
Nosaltres
Que s'anirien concretant
Detalls
Doncs ja sabem
Per exemple
Que com a mínim
Una de les cobles
No sabem si encara
Seran una o dues
De les cobles
Que s'encarregaran
Dels enregistraments
Que podreu sentir
De les sardanes noves
Doncs serà
La cova mediterrània
Que ja té dia
Per enregistrar
Serà el 22 d'agost
A Sabadell
La cova mediterrània
Doncs serà una
Dels que ens donaran
A conèixer
Aquestes sardanes noves
En la nova edició
Del concurs
La sardana de l'any
Que pel que fa
Doncs aquestes eliminatories
Que us oferirem
També aquí a Terranar Ràdio
Seran ja
Al mes de setembre
I la setmana passada
Concurs
Hi havia concurs
A Cúmit
Concurs
Territorial
A les comarques
Tarragonines
Amb colles
Evidentment
D'aquest àmbit
Amb algun altre
Que venia
D'altres comarques
I un fet curiós
És que
La cobla
Qui actuava
Era la cobla
Reus
Ja és habitual
No és pas
Extraordinari
Que per coses
Doncs de
Personals
De vegades
De malalties
Etc
Els cobles
Hàgint de
Buscar substituts
Amb algun músic
I en aquest cas
Els faltava
El Flavio Laire
I havien contactat
Amb un músic excel·lent
Que treballa en diversos àmbits
De la cultura
De la música popular
El Joan Moliner
Flavio Laire
Però
També
A darrera hora
Va tenir l'oportunitat
De demostrar
Que és
Multinstrumentista
Resulta
Que el contrabaix
De la cobla
No sabem
Els motius
Però
Va arribar tard
I el Joan Moliner
El veus fent
El galop
I la primera sardana
Amb el contrabaix
I el Flavio
A veure
El contrabaix
Senzillament
Va sonar sense
El flaviol
Ahi el galop
I després
La primera sardana
Només
Va interpretar
L'introid
I el contrapunt
Però
Mira
És el que permet
Un músic complet
De sortir del pas
En situacions com aquestes
Potser la més curiós
Estradinària
Recordo uns anys
No sé si aquí
Allí avallaves
Tu Maria de Rosa
A Manresa
Un concurs
On
Crec que era l'aniversari
De les colles
Dintre el bosc
On
Hi havia un concurs
Després hi havia ball
I la cobla orquestra
Contractada
La cobla orquestra marina
Era la mateixa
Que canviava d'instruments
Etc
No sé
Que devia passar
Però resulta que es van deixar
Deien per dir
El contrabaix
Ah
Què van fer?
Ja tenien tot el muntatge fet
Van fer el concurs
Amb el baix elèctric
De l'orquestra
Era el mateix músic
Clar
Mira
Apa
Allí ningú es podia queixar
Que no sentia el ritme
Que és el que fa el contrabaix
Va ser un cas curiós
Segur que hi era
Però no me'n recordo
Un cas així atípic
Però aquest cas es va adonar
Aprofitant l'oportunitat
Que era una cobla orquestra
Que era la mateixa
Perquè si no
Aquí no era com l'orquestra
Tampoc era la situació aquesta
Però mira
Mentrestant per sortir del pas
Doncs
Joan Moliner
Va interpretar dos instruments
Tant diferents com el contrabaix
I el flaviol i tamborí
Una d'aquelles sardanes
Diguem-ne clàssiques
Que surten en moltes antologies
Tot i que és una sardana
Que no sentireu mai
O gairebé mai
Amb una ballada al carrer
És Sant Martí del Canigó
De Pau Casals
Un autèntic monument musical
Amb molts sentits
De qualitat musical
Però també extraordinàment llarga
No recordo el tiratge
Però té 150 d'anars
Una cosa així
Per això no se sent
Una sardana de concert
Que exigeix molt els músics
El tenor
Amb un llarg
Cant de tenora
Però vaja
Una sardana realment excepcional
Sembla que enguany
Se celebra 65 anys
Aquesta sardana
I el Vendrell
Volen celebrar
Amb allò de la vinculació
Evidentment
De Pau Casals
I el Vendrell
I sembla que la ballaran
En aquest cas
No sé si la tocaran sencera
Dubto molt
Suposo que faran dos cursos
Dos llars
Una cosa així
Però en tot cas
És previst ballar-la
El 6 d'agost
Amb la cobla
Reu Jove
Dins la festa major
De Sant Salvador
Ja en parlarem
Però mira
65 anys
D'aquesta sardana
D'en Pau Casals
I acabem aquestes cefaderies
Parlant de colles
Altra vegada
I una cosa curiosa
Tu que ets dona
Has estat en menys de colla
De competició
Ja saps que
Els ensai de colla
Costa diners
Anar allà per aquests munts de Déu
A les subvencions
I els premis
I els premis
Rarament arriben
Per cobrir les despeses
De viatge
A menys que ballis a la teva mateixa població
Que és el cas
Que es dona una vegada l'any
Com a molt
Doncs l'actual crisi
Que no té res a veure
La crisi general
En tot cas
En principi
Doncs que afecta
Que hi ha menys colles
Menys colles
I clar
Això vol dir
Que als concursos
Els costa captar les colles
La garantia
És tenir
Un campionat
Però
Clar
No hi ha campionat
Per tot
Els pobles
Que volen fer concurs
I aquells que
S'han de conformar
En un concurs lliure
És a dir
Que s'aponten
Només per aquella ocasió
Les colles que volen
Doncs han d'oferir
Alguna cosa més
Hi ha concursos
Que tenen
Doncs no sé què
Que capten colles
Com el de Seret
Per exemple
I algun altre
I hi ha alguns
Que s'han d'espavilar
Doncs oferint
Doncs
Alguna cosa més
I veiem
Per exemple
L'última convocatòria
De concursos
Que va aparèixer divendres
Concurs d'en camp
Que és un concurs
Que no està mal
A Andorra
Però ja anuncia
I això normalment
No s'indica
Abans
Antigament
Sí que s'havia fet
Però
Abans que hi hagués
Campionat de Catalunya
Anuncia 100 euros
Per colla
La revessa
150 euros
I punts llibres
50
Segons com ho miris
Segons com ho miris
Mirat des de fora
Del món de les colles
És
No res
Això
Com jo he dit
Caram
Però dintre del món nostre
Això és
Una festada
És trist
Però és així
I un altre concurs
La Llagosta
Que havia estat sempre
Vàlid pel campionat de Catalunya
Enguany no
És lliure
Aquest encara apunta
Una miqueta més
Colles grans i veteranes
130 euros
Jovenils 90
Infantils
I la 20 és 80
La revessa 250
250
Mira si tens la sort
De ser l'únic encertant
Que no has de repartir-ho amb ningú
Doncs mira
I encara que l'hagies de repartir
Entre dos
La gràcia és muntar un autocar
Les colles que són
Les agrupacions
Que tenen diverses colles
Ja està
S'han d'espavilar els concursos
Si volen captar gent
Bé, deixa'm-ho aquí de moment
Amb aquell apunt
Que ja he fet abans
Sembla que tornarem a comptar
Amb el David
Però no hi ha
Sembla
També està madurant la cosa
Les coses bones
Estan esperant
Ara ve a veure si l'ensoguen una mica
Bé, deixa'm-ho aquí
Doncs sí
Tornem a la música
Una altra peça
Doncs com hem promès
Escoltarem un altre dels temes
Inclosos en el disc
Acoblats
Que és com s'anomena
El que acaben de publicar
El grup Porvó
I la Cobles Mongrins
Ara serà un bolero
La lletra del qual
És un dels components
Del Porvó
El Carles Casanovas
Qui també ha tingut cura
Dels arranjaments
De les veus de tot el disc
Mentre que en aquest cas
L'adaptació per a la Cobla
És d'Antoni Masbou
Pensaments
Encara tinc ta mirada
Gravada en el pensament
Esguarda'm i abriga'm
Queda't i estima'm
Sembla que em va dient
Que jo tinc el teu somriure
Jugant en el pensament
Seràs el vent que em peny m'abarca
Amor, silent que em du la calma
Esteu fugint en les nits llargues
Recent, calent en temps de groc
Serà un far en la distància
Corull al cor de l'ambrosia
Prometo aquí
No sé per què
Mai té robat
Ni un sol vent
No sé per què
No sé per què
No sé per què
No sé per què
Seràs el vent que em peny m'abarca
Amor, silent que em du la calma
Esquel, fulgent en les nits llargues
Estel, fulgent en les nits llargues
Estel, fulgent en les nits llargues
Calent en temps de groc, seràs un far en la distància,
corull al cor de l'ambrosia.
Prometo aquí, no sé per què, mai t'he robat ni un sol vent.
Avui tinc el teu somriure, jugant en el pensament.
Ja veieu que en aquest disc de Port Boa i els Mongrins hi ha una miqueta de tot.
Aquí no estàvem tan animats, eh?
Home, això és per... No has volgut ballar, eh?
No, no.
No, un disc que bé, sabem que aquí no els acaba de convèncer això dels grups de baneres,
ja ha d'haver de gust per tots, clar.
Però a mi, és un dels millors grups que hi ha, per bo.
A mi el que m'ha agradat molt d'aquest disc és els arranjaments per a Cobla,
l'acompanyament de la Cobla, perquè no dobla els que canten,
sinó que subratlla, acompanya i complementa les veus.
Està molt bé. A més, amb un llenguatge molt actual.
Bé, acabem. Acabem.
Sona una miqueta una sardana, no podrem sentir sencera,
però ens permetrà arribar al fi del programa.
Ha passat de pressa avui, eh?
Entre valls i rialles, vinga.
Quan s'està així alegre, amb bona companyia, doncs escolta.
És el mil·lenari d'en Toni Casas-en-Pera, amb la Cobla mediterrània.
Fins demà!
Bé, i fins aquí, eh?
I tornem dissabte vinent.
Demà, repetició.
Exacte, si no n'heu tingut prou, doncs demà repetició.
A partir de les deu.
I dissabte vinent i tornem, no us preocupeu.
A les dotze i uns minutets.
Passa molt bé.
Buonaona.
Fins demà!
Fins demà!