A Tarragona Ràdio...
Il·lusió, ambició, amor, odi, solidaritat.
Un programa a càrrec dels alumnes de comunicació
de la Universitat Rovira i Virgili.
Aquelles muntanyes que venen al fons.
El mar, la gent, la Rambla.
Les dones. Home, a mi les dones també m'agraden.
La vista, la vista al mar, des del balcó del Mediterrani.
Dibuixos d'animar.
Monumentos.
L'amfiteatre.
El mar, en Tarragona, i el balcó del Mediterrani.
Els partits del Nasti.
La TV3 m'agrada molt el club, perquè és molt actual.
Bueno, pues un cielo azul.
Mira la tenda.
La gent que sigui feliç, l'ambient agradable.
La part antiga.
Els animals salvatges.
El Cracòvia i el Polònia.
Com l'Espanyol i el Madrid sempre perden.
Cel despajat i clar i bonic.
Difici, les pel·lícules antigues.
Els reportatges d'animals.
La naturalesa.
El mar.
La plaqueta està tu.
I s'han de les creus.
I el mar.
Del balcó.
I aquesta casa modernista.
El partit del Barça s'ha de sort.
Els castells.
Els apropos dels arbres.
Passo per l'arbre.
Tot el que, en fi, no ho sé, alegri més o menys la vista i tal.
Gràcies.
gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
ure.
Molt bona tarda, un dimecres més bàsics pels oients del Ja Tardes a Tarragona Ràdio.
En aquesta casa no ens cansem mai de parlar dels sentiments de les tarragonines i els tarragonins.
Avui, primer programa del mes de maig, La Mirada.
És la protagonista, perquè de mirades n'hi ha de tot tipus i de maneres.
I allò, a veure, poden ser moltes coses.
A càrrec de Josep Maria Llaurador, va a l'editorial sobre la mirada.
En la nostra vella llengua catalanesca tenim més de 50 expressions per anomenar l'acció de mirar.
No les diré totes, però queda clar que en això desguardarà els catalans i tenim força experiència.
L'ésser humà sempre ha tingut aquesta ànsia d'observar, de regirar o d'aguaitar allò que només amb els ulls pot comprendre.
Aquesta ambició es produeix des que som ben petits.
Aquí no li han dit mai, en una situació compromesa, nen, això no es mira?
Al cap i a la fi només era un petó o una escena en teoria poc adequada per a un infant.
Des que tenim aquesta consciència, ens eduquen perquè sapiguem què hem de visurar i què no.
Posem per cas una situació quotidiana. Els pares se'ns emporten als rebaixes i ens inciten a llembregar.
Després enfilem cap al cinema i paguem per vedar, davant d'una pantalla.
En acabar, mentre esperem el refresc asseguts en un bar, especulem un gos.
Tornant cap a casa, seguim tot allò que ens meravella del paisatge i quan arribem a l'habitació fem una ullada a veure si tot és una ordre.
La curiositat ens mata i si de petit et van dir constantment, nen, això no es mira, és possible que de gran siguis un assetjador.
Un d'aquells que devoren amb la vista d'algú que els sembla atractiu.
Recordeu, però, que si a les parets escolten, les finestres espien i qui diu finestres es diu camps, mòbils o l'aire lliure.
Fixeu-vos bé, doncs, en qui us mira, perquè, com ens ha passat a molts, és possible que qualsevol us llenci mirades de tot tipus i no sabreu interpretar-les correctament.
I anem amb el sumari, perquè en el tema principal d'avui el Javi i l'Ester ens parlaran sobre la mirada,
amb dos autors diferents que han participat al festival cinematogràfic Rec.
També tindrem l'Andrea Torres, que aquesta vegada i aquesta setmana porta una visió astronòmica al Bàsic.
Continuarem amb el Mar Busquets i el Josep Maria Llaurador, amb la seva secció de cinema.
Avui, el factor visual des de diferents vessants cinematogràfiques.
A Tarragona Ràdio, Bàsic.
I ja tenim aquí el Javi, el Javi, que aquesta vegada fa la secció amb l'Ester. Javi, molt bona tarda.
Hola, Eduard.
Amb l'Ester ja ens hem saludat abans.
Sí, sí, hola.
A veure, Javi i Ester, què ens porteu avui? De què ens parlareu?
Doncs aquesta setmana, per parlar de la mirada, no se'ns acudia a cap altra mirada més paradigmàtica que la del cinema.
Com tu bé sabràs, Eduard, que ets un gran amant del cinema, al cinema es vas a mirar.
I aquesta setmana passada, a Tarragona, teníem el Festival Internacional de Cinema, més conegut com a Rec.
I aleshores, per començar i dir-ho, vam parlar amb el director Borja Coveaga,
que presentava la seva pel·lícula Pagafantes allà a l'antiga audiència.
Això de Pagafantes és curiós, però heu d'explicar-me què és un Pagafantes.
A veure, Pagafantes, per aquells que no sàpiguen què és, és el típic noi que està enamorat de la noia
i que l'única cosa que aconsegueix és pagar-li les Fantes. I d'aquí no passa.
Fa de Kleenex, fa de tot, menys passar d'allò que ell vol, no, realment?
Per a que ho entenguis i perquè ho entengeu tot, seré una miqueta la relació que tenen l'Ester i el Marc.
A veure, per al·lusió, sisplau.
Si hi hagués una pel·lícula que resumís la relació que tenim l'Ester i jo, no crec que fos Pagafantes,
en tot cas seria Instincto Bàsico, Atracció Fatal o Ves a saber que hi ha la fuga del que tracis, si tu vols.
Escolteu-ho.
Per què no anem pel que hem d'estar i escoltem Borja Coveaga com ens ho explica a primera persona?
Pagafantes explica què és el que no debe hacer alguien quan es topa amb un fenòmeno,
i el fenòmeno és que una chica que te gusta, o un chico, podria ser un chico,
te tracta no com un home, no com alguien deseable, sinó com un amic.
Vamos, eres capaç de fer cualquier cosa con tal de que ella se fije en ti com alguien deseable,
pero el protagonista jamás puede superar esa barrera de la amistad.
Pagafantas sale del lenguaje popular.
Yo lo había oído algunas veces en mi vida, me lo habían llamado alguna vez en mi vida,
pero es verdad que en internet se popularizó mucho gracias a un vídeo,
que es el Pagafantas y la metalera, donde describieron una noche de un chaval
que se nota que le mola a la chica pero no se atreve a hacer nada.
Entonces recibió insultos en foros, en blogs y todo eso, y lo popularizó bastante.
cuando estábamos escribiendo la película sabíamos el tema que queríamos tratar,
pero no teníamos el título, y el título surgió de la popularidad de todo esto.
Curiós, curiós, diu Borja Coveaga que també s'ha sentit una mica pagafantas de vegades.
Sí, bueno, això és el que ens va donar una mica a entendre, no?
I sembla que sigui la seva experiència personal.
Sí, i no entenem per què, perquè la veritat és que va ser una persona molt agradable amb nosaltres,
molt humil, i que ens va causar molt bona impressió.
De fet, l'Esther va aconseguir oblidar Miki Puig amb ell.
Se suposa que vau parlar de la mirada.
A veure, què més us va dir?
Doncs, bueno, par de parlar de la mirada,
també vam parlar una mica de la seva carrera.
I que no sabíeu que fins i tot va estar l'any 2007
nominat a l'Òscar pel seu curt, éremos pocos.
Recibir una nominació a l'Òscar és com un xiste absurdo,
que de repente no t'esperes en absoluto,
perquè són tantes les coses que se producen,
són tantes les coses que hi ha en el món,
que podien competir per millor corto en els Òscars.
Llavors, el fet que passa és una sorpresa alucinante,
te vuelve loco.
Jo vengo de fer molta televisió i molts cortos,
i des de petit que jo no és que faci de fer televisió
ni cortos, sinó una pel·lícula de largometraje.
L'hebem aconseguir en el camíno
que fent sketches en televisió,
quan vaia semanita, o fent cortos,
me lo passava molt bé i que era,
no era un passo previo,
sinó algo que interessava fer.
Però l'hebem aconseguir això és que
durant un any i mig, dos anys,
só treballes en una cosa que és una pel·lícula,
que cuesta moltíssim fer,
però te da tantes satisfaccions que alucinas.
És a dir, és com la confirmació
de que és el treball més maravillós del món.
És que jo sempre he querido ser director de cine,
jo sempre he querido,
des de molt petit, ser director.
I, vamos, era bastant gracioso que,
claro, els amics de mis pares me preguntaban,
quan tenia 7 anys, què volia ser,
i jo jo dixia director de cine.
Des de la vegada el chiste de el Spilver,
un dia te van a nominar al l'Oscar i coses de esas.
El chiste se convertía en realidad
i era como muy curioso.
Per això, quan passava els Oscars,
va com una volta a la infància.
Una volta a eso de que,
claro, quan eres petit,
no soñes amb fer pel·lícula,
sinó ir a los premios,
a que te den premios per fer pel·lícula.
Afortunadamente això ha canviado
i el que m'agrada és disfrutar de fer-lo.
Lo més important per a les joves
és que no les quiten la il·lusió jamás.
És que tot el que ens rodea
està, parece, destinat a quitar-nos la il·lusió,
o sigui, el motor de les coses.
Se consume més cine que nunca,
però se paga menys que nunca,
els cines cierran,
la situació de l'audiovisual és molt curiós,
la paradògica.
I crec que és l'únic consell que puc donar,
tan abstracte com aquest,
però en realidad yo creo que es muy útil.
Que no decaiga en nada,
o sea, no desfallecer ni caer en el desaliento
ni nada de eso,
porque eso lo único que consigue es frustrar-nos
y quitar nuestros sueños
y luego nuestros sueños hay que llevarlos
con la mayor ilusión posible.
Canvi de sintonía, canvi de música,
passem a una cosa més abstracta.
Així és, perquè et presentem
al nostre següent entrevistat,
la visió d'algú jove
que comença en el món de l'audiovisual.
Aquesta persona és el Marc Sánchez
i és un company nostres estudis
que juntament amb el seu grup de pràctiques
han fet un curt
que es va presentar la setmana passada
a la Regla Nui
i era com a mostra de joves creadors
d'aquí, del Camp de Tarragona.
I què? Vau poder veure el curt?
Què us ha semblat?
Doncs sí, està molt bé.
Es diu estàtic
i és una reflexió que han fet
sobre la societat
i així una miqueta abstracta,
però el millor serà
que ens ho expliqui el Marc directament.
És una metàfora en general
de la corrent que arrossega la societat,
que quan ets més jove
tens com l'aspiració
de voler canviar el món,
però és que t'absorbeix tot això
i al final ets un més
i ho volíem fer a través
d'un joc amb maniquins
i persones reals.
Amb aquest curt,
i bàsicament la gràcia
de poder fer,
ja sigui qualsevol mitjà artístic,
ja sigui fent curts
o sigui fent qualsevol cosa artística,
la gràcia és que pots fer pública
la teva mirada
i això és com una cosa que,
almenys ja sempre ho he pensat,
que és com poder-te ficar
a l'ull d'una altra persona
i com veuen els altres,
que és una cosa
que mai aconseguirem fer.
I així és com poder mostrar
a la gent
com ho veus tu les coses.
És una mirada reflexiva
i molt profunda
i que per ser un dels joves creadors
en participació al REC
té les idees molt clares
del que significa transmetre
la mirada d'un mateix
i els altres.
Així és,
però també vam parlar
sobre la motivació
per estudiar aquesta carrera
i sobre els mitjans audiovisuals
en general.
Sempre m'havia creat
molt l'atenció
jo tenia una càmera a casa
i això és veritat
em vaig...
ja vaig fer un
i me'n recordo
com si veus
ara vaig el meu primer curt
no sé,
potser devia tindre
cinc o sis anys
que es deia
caiguda mortal
i amb la càmera
de la domèstica
de casa
de les típiques
de les vacances
amb el...
me'n recordo
que el...
tot el tema
de...
bueno,
les caràtules,
dels títols,
tot això
era una llibreta
i llavors jo ficava els títols
de crèdit i tot
escrit en una llibreta
i re,
ho gravava
i el curt
em sap que durava
20 segons
caiguda mortal
era més que arreu
un nino meu
caient d'una taula
no sé,
són coses d'aquestes
que fan com a gràcia
no?
i també vaig muntar
un cop un reportatge
del Carnaval
també amb aquesta edat
més o menys
i era jo
aguantant la càmera
amb tota la carrossa
del Carnaval
i els títols de crèdit
també eren a l'ordinador
coses d'aquestes
que ja,
no sé,
tira l'atenció
i després la gent ho veu
i fa com a gràcia
crec que la gent
que ens agrada això
i que ens agradaria
dedicar-nos-hi
som una generació
que tenim una sort immensa
perquè,
bé,
comentavem,
pocs mitjans
a través de això
de les noves vies
com internet
o qualsevol cosa
que aquestes pots fer
arribar al teu curt
una proposta
molt decent
d'això
no sé,
amb els programes
de dintatge
que pots fer
des de casa teva
els nous formats
com potser
gent que presenta
curts
amb vídeos
fets a partir
del mòbil
o no sé,
coses d'aquestes
que no necessites
un gran
desplegament tècnic
per fer alguna cosa
que vulguis comunicar
o que vulguis plasmar.
Això és veritat
perquè gràcies
a la tecnologia
d'avui dia
es pot facilitar
molt la feina.
Ester,
Javi,
per acabar.
Doncs per acabar
hem sotmes
els nostres dos convidats,
la veu de l'experiència
i la del creador novell,
el test bàsic
de la mirada,
cinc preguntes breus
de resposta tipus creuada.
I amb això
us diem adeu.
Adeu,
nois,
fins la setmana que ve
i Ester,
vigila amb el Coveaga.
Una pel·lícula
que et fes
interessar-te
pel cinema.
El crimen
que inclina
la Raván Polanski.
Més que una pel·lícula
en concret,
jo crec que va ser
un cop
que era bastant jovenet.
Vaig anar
al festival
de Cilonesitges
i pel carrer
feien,
projectaven curts
de diferents
autors internacionals
i eren peces
que no,
superàvem els cinc minuts.
Em vaig quedar
molt parat
de com a menys
de cinc minuts
o pots dir
tantes coses
i tan diferents
entre si,
perquè hi havia
des de curs d'animació,
drama,
hi havia de tot.
I va ser com
una ràfaga
de tot seguit
i em vaig quedar
com a punti.
Això és molt guai.
Una pel·lícula
que no et cansis
mai de veure.
Río Bravo
de Howard Hawks.
Nueve Reines
diria que l'he vist
com més de nou cops.
una pel·lícula
que vulguis veure.
Un projecte
encara de pel·lícula
però m'encantarà
veure la nova
d'Alexander Payne.
Sé que era
Monstros contra
de Mijanes
amb la cosina petita.
que li vaig dir
que la porteria
i encara no l'hi portava.
Una pel·lícula
que hauries volgut
no veure mai.
Playrunner.
Me'n van parlar
molt bé
del gran Lewowski
però ho vaig dir
hòstia,
si ho arribo a saber
no la veig.
Per últim,
què és el que t'agrada mirar?
Menos mi ombligo.
És que
estava haciéndome
este gesto...
Joder,
podem repetir?
És que
me estava haciendo tetas.
m'agrada mirar.
No t'estem mirant.
No, no, no,
te tapes así.
Se ha puesto así a tapar.
No, no, no.
Què és lo que
más me gusta mirar?
Me gusta mucho mirar
un buen plato de comida
antes de comérmelo.
Mientras le gusto
una copa de vino.
M'agrada molt mirar
i és molt llonyo
però és així
que la gent
que està al meu voltant
està bé.
Que no ens falta res
i que estan contents.
I l'altra cosa
que m'agrada veure
i passo de la part lluny
a la tòpica
que és el mar...
Bé, sóc de Vilanova
i m'agrada molt el mar.
I això de
quan no hi ha ningú,
sobretot a l'hivern,
em podria passar ni hores.
I las tetas.
A Tarragona Ràdio,
els dimecres
de dos quarts de set
a les set de la tarda.
i continuem amb la mirada,
ara continuem amb la mirada
amb l'Andrea Torres.
Andrea, molt bona tarda.
Així és, Edu.
No pots imaginar
lo lluny que he mirat.
Com de lluny, André?
A uns mil milions de quilòmetres
de la Terra.
Això és molt lluny.
És molt lluny.
Però com de lluny?
A veure, explica'ns.
A més a més de com de lluny,
explica'ns des d'on has mirat
aquesta llunyania.
Doncs va ser des del pati
que va ser el meu institut
al Pons d'Icar.
Aquest any
és la Internacional de l'Astronomia.
Fa 400 anys
que Galileu
va apuntar
amb un telescopi
cap al cel.
i què és el que vau veure aquest dia?
Primer vam mirar la lluna.
Després vam passar a Saturn
i, com no,
les estrelles i constel·lacions.
Però, vaja,
que el Pons d'Icar
acostuma a fer d'aquestes activitats.
Ramon Massip,
professor de matemàtiques,
em va comentar
que també van observar
el trànsit de Venus
o l'eclipse de fa uns anys.
Però, vaja,
el millor serà
que us expliquin
els protagonistes de la trobada.
Has de tenir un efemèride,
per dir-ho així,
que és on t'explica
on estan els planetes
a cada moment
per saber en quina època
de l'any
es poden veure o no.
Els que estan
més a prop del Sol,
per exemple,
Mercurí
no el pots veure quasi mai
perquè està tan a prop del Sol
que cada dia sempre el tapa
o la llum del Sol el tapa.
Venus,
que està una mica més lluny
però també està a prop del Sol,
llavors,
quan se posa el Sol
és quan el veus a la tarda.
En canvi,
Saturn,
que està més lluny,
llavors,
aquests no els pots veure normalment
només que en unes certes èpoques
de l'any.
Millor en un lloc
que no hi hagi massa llum.
l'ideal seria anar-se'n,
per exemple,
a dalt del llor i tu.
Llavors,
des de casa,
a simple vista,
si saps on estan els planetes
els pots veure,
com avui aquest,
el passa que has de tenir
el mapa,
per dir-ho així.
L'avantatge del telescopi
és que,
per exemple,
en el cas de Júpiter,
home,
la gràcia és veure una mica l'anel,
que a simple vista
no el veuràs mai,
amb unes ulleres d'aquestes
amb un llarg de vista
és tan poc el ver.
En canvi,
si tens un telescopi
a mi que potser no el pots fer.
Aquest era en Ramon Noia,
professora de matemàtiques
del centre.
Com veieu,
és viable veure
la immensitat de l'univers
des del balcó de casa.
Però el que està bé
és saber què estàs veient,
no?
Doncs al pati
també es trobava
a Begoña Perillanyez,
professora de matemàtiques
que m'explica
cruxetes sobre Saturn.
Saturn es troba
a uns mil milions
de quilòmetres de la Terra,
uns mil quatre cents del Sol.
Bé,
el que li fa una mica especial
és que la seva densitat
està per sota
de la densitat de l'aigua.
Això vol dir
que si el poguéssim
posar dins d'una piscina
seria l'únic planeta
del sistema solar
que flotaria.
La seva composició principal
és hidrogen
en un 90%
i heli en un 5%.
L'altre 5%
són
altra sèrie de gasos,
o sigui,
és un planeta
molt, molt fred
on es creu
que de moment
no es pot desenvolupar
el que és
la vida humana.
És el segon
en tamany,
unes 740-750 terres,
planetes terres,
es podrien
ficar dins
de Saturn.
Però a l'observació
del passat dilluns
també s'explicaran
els mites
de cada astre
o constel·lació.
Maite Blay,
professora de cultura
clàssica i atí,
ens parla de Gèminis,
del carro gran,
del petit,
però també ens parla
de Saturn.
Saturn és un tità,
fill de Gea
i Orà.
Gea és la Terra
i Orà és el Cel.
Saturn
és pels grecs
Crono,
cada vegada
s'identifica amb el temps.
Crono
estava casat
amb una titànida,
que era Rea.
Crono
havia castrat
el seu pare,
Orà.
Tenia por
que els fills
que pogués tenir
fessin el mateix amb ell
i el destronés.
De forma que
cada vegada
que la seva dona Rea
quedava embarassada,
se'n passava
als nens
que ella tenia
perquè ningú
el pogués substituir
com a gran rector
de l'univers.
Fins que Rea
cansava,
li va donar una pedra
i aquesta pedra,
Crono,
pensant-se
que era un fill,
se la van passar.
Rea va agafar
el fill de Veritat
que va ser Zeus
que pels romans
és Júpiter
i el va amagar
en una ella
que és ella de Creta.
Quan Júpiter
o Zeus
es va fer gran,
va acabar destronant
el seu pare
que va anar
a parar a la terra
i diuen que aleshores
a la terra
aquest Crono Saturn
va ser qui va ensenyar
l'agricultura als homes
i per això
de vegades
es representa
amb una dalla.
Però per fer-vos una idea
aquí teniu les declaracions
als que com jo
vam poder mirar
més enllà.
He vist
Saturn.
Un punto blanco
a la estrella
un poco verde
y luego
al pasar el tiempo
como la tierra
se mueve
pues no lo hemos visto
porque se ha ido para allá.
Veig el Saturn
molt petit
esclar evidentment
i per davant
veig com una línia
però això
és una de les millors
que passa
com està la posició
jo veig
una línia sola
i llavors
en una part
veig
com un color
atronjat
que això es diu
que és el mateix
jo no ho sé
el que expliquen
els tècnics
i va molt nítid.
algo se podía ver
un punto
luminoso
con una raya
crujada
se suponía que era
el anillo
o los anillos.
hem vist un planeta
bastant petitet
que se li veia
bastant bé l'aro
un punto
y una línia
por el medio
de color amarillo
y anaranjado.
Vaya
jo vaig veure
més que un punt
i una ratxa
vaig veure Saturn
sí que era petit
però era Saturn
i era una nomonada
a l'Esther
l'ha agradat
tant o més que a mi?
Segurament Andrea
noia
moltes gràcies
per la secció d'avui
i fins la setmana que ve
igualment
bàsic
il·lusió
ambició
amor
odi
solidaritat
a Tarragona Ràdio
i recte del final
del programa
la secció de cinema
de Marc Busquets
avui acompanyat
de Josep Maria
Llaurador
molt bona tarda Marc
molt bona tarda Josep Maria
bona i ràpida tarda
nois
que ens porteu avui?
habitualment
ens parlem de cinema
o jo us parlo de cinema
avui vinc amb en Josep Maria
i el que hem fet
és portar-vos pel·lícules
que parlin
o que mostrin
la mirada
al cinema
des de diferents vessants
per exemple
a veure
fica'ns uns
exemples
d'això
que dius
que parles
doncs
posem per cas
la mirada
i el ple
perquè hi ha gent
a qui li agrada mirar
com els
boyers
com els boyers
que tu t'agrada mirar
aquesta pronúncia
és difícil
ho havia de pensar
doncs sí
els boyers
i qui és el boyer
més famós
de la història
del cinema
doncs és
James Stewart
en la seva pel·lícula
La finestra indiscreta

sí que és un clàssic
és una pel·lícula
en Hitchcock
és divertida
és misteriosa
és entretinguda
i és excel·lent
en la paraula
i a veure com ens parla
de la mirada
mitjançant la història
d'un fotògraf
un pèl curiós
que s'ha trencat una cama
i l'única distracció
que té és mirar
per la finestra
i aprofitar
que la calor
fa que tothom
les tingui obertes
un bon dia
creu potenciar
un crim
i fins aquí
explico
per si algú
no l'ha vist
Parlaríem de la mirada
curiosa, no?
Ara, ara
la mirada implica
voler saber,
conèixer
i sovint
sense ser descobert
Hombre,
Toni
Què hi ha?
Solante el peligro
¿Talà el tiempo
irem al carrer?
No,
lo haré después
esta tarde
porque no
no me va a dar tiempo
y vas
tengo que mirar
ahí muchos
colores
Vinga, Marc
quina segona pel·lícula
ens recomanes?
Us recomano
El sol de Membrillo
del basc
Víctor Arice
director de culta
o tot el sur
i un realitzador
que ha treballat
com pocs la imatge
a les seves obres
El protagonista
del sol de Membrillo
em sembla que és pintor, no?
Doncs sí
i la pel·lícula
mostra en calma
el procés creatiu
de l'obra del pintor
la llum
i té un pes enorme
penseu-hi
perquè de fet
és bàsica
per la creació
tant pel cinema
com per la pintura
M'has cansat
explicant això
massa divertit
no sembla
No, no
no seria
American Pie
precisament Virgili
A més
és una història
llunyada
d'artificis
és senzilla
és directa
i amb una idea simple
el dibuix
per part de l'artista
Antonio López
del codony del títol
Molt bé
i tercera pel·lícula
Doncs cedeixo la paraula
al senyor
Josep Maria Llaurador
i ell us explica
de què va
aquesta història
Passem a l'animació
que fa poc
era monopolitzat
per una gran productora
com és Disney
i ara li han sorgit
grans competidors
i no només Pixar
o DreamWorks
al Japó
és tota una fàbrica
d'animació
i la nova pel·lícula
de Hayao Miyazaki
Ponyo
n'és un exemple
aquest gènere
ha passat a ser
per xiquets
i actualment
podem dir
que allò
adapta per tots els públics
és el més adient
No us deixeu enganyar
per la veu angelical
ni per la història
aparentment infantil
com haureu fet
molts d'aquesta taula
es tracta d'un film
de Hayao Miyazaki
un nom que ja ha de presidir
molt
la princesa Mononoke
el viatge de Chihiro
el meu veí Totoro
el castell ambulant
metròpolis
segur que alguna us en sona
Jo sóc dels que es queda
amb la broma fàcil
que rima en puny
Bé, jo em quedo però
amb Mononoke
em va semblar una gran pel·lícula
Realment fa molts anys
que el cinema animació
s'està consolidant
com una gran aposta
totalment vàlida
davant de pel·lícules
d'un càsting ampli
però de nou
els han sorgit
noves competidores
i és que l'ull humà
mai no es conforma amb res
el cinema 3D
que en anys passats
era allò que veies
per fer la gràcia
a l'imaxe port vell
de Barcelona
o en alguna atracció
d'algun parc
avui dia és una realitat
Mostres contra alienígenes
n'és un exemple
Presidente
una situació d'emergencia
Una vegades més
un ovni ha aterrizado
en Amèrica
el único país
donde normalmente
suelen aterrizar
Necesitamos fuerza
Necesitamos
Monstruos
Bienvenido
Hemos venido a destruirte
Tranquis, colegas
Marc, Josep Maria
abans que marxeu
moltes gràcies per la feina
ens veiem la setmana que ve
i des d'aquí acomiadem
ja en penso
a tots els oients
del Bàsic a Tarragona Ràdio
fins la setmana que ve
Només una última recomanació
jo sobre l'SCAN
la manifestació fotogràfica
aquí a Tarragona
més informació
a la web
scan.cat
Adéu
a Tarragona Ràdio
Pau!
Necesitá
Subtitulos
D плохas
Ordres
gr