El Departament de Mitjans de Comunicació Social
i el micròfon els desitgen un feliç diumenge.
El Campanar
Un programa de la Delegació Diosesana de Mitjans de Comunicació Social
de l'Arcadisbat de Tarragona.
Comencem el programa d'avui dient que el senyor arcabisbe ha signat els següents nomenaments.
Mosset Simó Grà Soler, membre del Consell del Presbiteri per designació personal del senyor arcabisbe.
Mosset Joan Josep Bladé Bladé, capellà de la Comunitat de Nostra Senyora de la Consolació
de la Residència de la Consolació de Reus.
El pare Fermín Martínez Alvarado, dels fills de la Sagrada Família de Reus,
capellà de la Comunitat de Nostra Senyora de la Consolació del Col·legi Maria Rosa Moles de Reus.
Mosset Enric Mateu Iusac, capellà del Col·legi Sant Pau de Reus.
Mosset Josep Moreno Espinosa, capellà de l'Institut Psiquiàtric Pere Mata de Reus.
Mosset Josep Asens Oguet, adscrit a la parròquia de Sant Joan Baptista de Reus.
Mosset Isidre Saludes Rebull, capellà de la Residència Mare de Déu de la Mercè de Tarragona.
I tot seguit disposem-nos a escoltar la perícopa de l'Evangeli d'aquest diumenge.
És un fragment de l'Evangeli segon Sant Marc, capítol 10, versets del 17 al 30.
És aquella narració en la que es posa en evidència que pel damunt de les riqueses està el do del seguiment.
Quan es posava en camí, un home s'acostà corrent, s'agenollà davant de Jesús i li preguntà
Mestre Bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
Jesús li digué
«Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. Ja saps els manaments. No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, no facis cap frau, honra el pare i la mare».
Ell li va dir
«Mestre, tot això ho he complert des de jove».
Jesús se'l mirarà i el va estimar.
Li digué
«Només et falta una cosa. Ves, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després, vine i segueix-me».
En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns.
Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles
«Que n'és de difícil per als qui tenen riqueses entrar al regne de Déu».
Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaran molt sorpresos.
Però Jesús els tornà a dir
«Fills meus, que n'és de difícil entrar al regne de Déu.
És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla
que no pas que un ric entri al regne de Déu».
Ells quedaran encara més desconcertats
i es deien els uns als altres.
«Si és així, qui pot salvar-se?»
Jesús se'ls mirà i digué
«Als homes els és impossible, però no a Déu,
perquè Déu ho pot tot».
Llavors Pere li va dir
«Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t'hem seguit».
Jesús digué
«Us ho asseguro.
Tothom qui per mi i per l'Avangeli
hagi deixat casa,
germans, germanes,
mare, pare,
fills o camps,
rebrà, ja en el temps present,
cent vegades més de cases,
germans, germanes,
mares,
fills,
camps
i també persecucions
i, en el món futur,
la vida eterna.
Molts passaran de primers a darrers
i molts de darrers a primers».
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures dominicals
a càrrec de mossèn Joan Magí.
El dia 11 d'octubre
ens trobem el diumenge 28
de durant l'any.
L'Evangeli
ens està parlant
del valor de les riqueses.
És molt interessant.
Aquest jove que es preguent
presenta a Jesús,
o aquest home que es presenta a Jesús,
la pregunta
«Mestre bo,
què haig de fer
per posseir la vida eterna?»
Aquesta pregunta
ja porta
molta vida en ella mateixa,
perquè el que pregunta
li diu
«Mestre bo!»
I Jesús li contesti
«Per què em dius bo?
Per què sóc un mestre bo?
Què és que et penses
que seré bo
si et dic el que tu vols?
Si et dic el que tu desitges?»
Diu
«Mira, de bo només n'hi ha un,
que és Déu.
Jo només puc dir allò que diu Déu.
Jo només puc ensenyar
allò que ensenya Déu.
Doncs ja saps els manaments».
I
quins manaments li diu Jesús?
«No matis,
no cometis adulteri,
no robis,
no acusis ningú falsament,
no facis cap frau
on rob el pare i la mare».
O sigui,
tots aquells que fan referència
al tracte amb les persones.
Per què?
Doncs,
així de senzill,
amb l'Evangeli i demà
veiem,
a la mà,
doncs veiem
que
no es pot
tractar bé a Déu,
no es pot demostrar
que un té fe en Déu,
sinó
tracta bé
a les persones.
I clar,
llavors aquell diu
«Home,
això ja ho he fet jo,
des de jove».
I Jesús li contesta
«Ves,
vén tot el que tens,
dóna-ho als pobres
i tindràs un tresor al cel,
després vine i segueix-me».
O sigui,
tota aquesta manera,
tot això que tu dius
que fas des de petit,
doncs fes-ho a la manera
com jo ho ensenyo.
Fes-ho a nivell
d'aquella realitat,
aquella obertura,
aquella estimació
que ofereix el meu Evangeli.
I aleshores,
aquell no s'esperava això,
ell volia una vida,
doncs,
més o menys programada,
més o menys,
doncs,
indicada
i se'n va anar.
I Jesús diu,
«Doncs si no es pensa
no s'hi entra
el regne del cel».
Però els deixebles
creuen que això
és difícil.
Diu,
«Qui pot salvar-se
si les coses van així?».
Però Jesús
diu una cosa
molt important.
Diu,
«Als homes
els és impossible,
però no a Déu,
perquè Déu ho pot tot».
Si no fos possible,
ell ja no ho predicaria.
Si la paraula
s'ha encarnat
és per ensenyar-nos
a on arriba
la força
de la paraula,
on arriba
la força
d'aquest home
i aquesta dona
que Déu ha creat
imatge semblant-se d'ell.
Per tant,
Déu ho ha fet així,
Déu li ha donat
la força
que necessita
i, clar,
li segueix donant,
però a través de tots
i de la importància
de la nostra comunitat,
de la nostra comunió,
de la nostra solidaritat.
Doncs,
és així com
Déu,
si ens dona
la saviesa,
com Salomó
ens ho diu
en la primera lectura,
doncs amb ell
serem sàvies.
I,
doncs,
la paraula de Déu
és bibliaficaç,
també s'ho recorda
la carta
als Hebreus.
Doncs seguim
aquesta
paraula
i aleshores
sí que tindrem
l'alegria
de viure ja
en el regle
de Déu.
El passat 2 d'octubre
va tenir lloc
al seminari
pontifici
de Tarragona
la trobada
d'inici
de curs
dels professors
de religió
catòlica
a l'escola
pública.
Els actes
van començar
amb l'eucaristia
que va presidir
el senyor
arquebisbe.
Va concelebrar
mossèn Norbert
Miracle,
delegat
diossessà
d'ensenyament.
Després
de l'eucaristia,
els presents
a la jornada
van passar
a una aula
del seminari
on el senyor
arquebisbe
va conversar
llargament
i va intercanviar
punts de vista
amb els professors
de religió
catòlica.
Els quatre vents.
Un comentari
de Monsenyor
Jaume Pujol
Valcells,
arquebisbe
metropolità
de Tarragona
i Primat.
Déu vos guard.
Quan aquest diumenge
surtin a l'aire
o escolteu
o llegiu
les meves paraules,
si Déu vol,
estaré assistint
a Roma
a la canonització
de cinc nous sants
de l'Església
catòlica.
Un català,
el pare
Francesc Coll,
nascut a la localitat
gironina
de Combrèn,
fundador
de les Dominiques
de l'Annunciata.
Un belga,
el pare
Josep
Damiade
Beuster,
més conegut
com el pare
Damiade
Molokai,
l'apòstol
dels Leprosos,
un burgalès,
fra Rafael
Maria
Arnaiz,
religió
estrapen,
una francesa,
Joana
Lugan,
fundadora
de les Germanites
dels pobres
i un polonès,
mossèn
Segimon
Felinski,
arquebisbe
de Varsovia
i fundador
de les Franciscanes
de la família
de Maria.
Com es pot veure,
una bona mostra
de la universalitat
de l'Església.
Què vol dir
canonització?
Una definició
clàssica
és aquella
que ens diu
que es tracta
d'un acte
solemne
mitjançant el qual
l'Església
inscriu
en el catàleg
dels sants
un servent de Déu.
El papa
Innocenci III,
a començament
del siglo XIII,
va precisar
que la decisió
de canonitzar
alguna persona
es base
en la comprovació
de la pràctica
heroica
de les virtuts
cristianes
durant la seva vida
i l'obtenció
de miracles
després
de la seva mort.
Per tant,
és una determinació
que necessita
rigoroses
verificacions
i que en cap manera
no és un caprici
del papa.
Els processos
de beatificació
i de canonització
es regeixen
per unes normes
molt estrictes.
Als inicis
del cristianisme
la canonització
es va reservar
als màrtirs.
Després
es va ampliar
als confessors,
és a dir,
a aquelles persones
que havien estat
objecte de persecucions
però que no havien mort
per aquell motiu.
Més tard,
la canonització
es va obrir
als religiosos
i, finalment,
a totes les persones
que havien practicat
les virtuts cristianes
de manera extraordinària.
Penso que
els sants
que el papa
Benet XVI
canonitzarà
aquest 11 d'octubre
no estan gens
allunyats
d'aquells primers
màrtirs.
Malgrat
no haver
besat
la seva sang
en una persecució
cruenta,
no es pot negar
que els seus cors
van sangnar
per culpa
de les injustícies,
de les calúmnies,
de les humiliacions
o de qualsevol
altra maldat
que és capaç
d'imaginar
la pecadora
condició humana.
Així,
l'arquebisbe
Felinski
va patir
falses acusacions
i l'exili
a Sibèria.
El pare
Damià
es va alliberar
de tal manera
als afectats
per la lepra
que va acabar
agafant
aquella terrible
malaltia,
però la seva obra
va ser
incompresa.
Joana Júgan,
una víctima
de l'enveja,
es va desviure
pels ancians
abandonats
i va organitzar
una congregació
per atendre'ls
i quan va morir
ningú no sabia
que ella
l'havia fundada.
El pare Coll
va haver d'aguantar
el que es pot imaginar
en una època,
al segle XIX
espanyol,
marcada
per un feroxe
anticlericalisme
i finalment
Fra Rafael Maria
Arnaif
va suportar
amb alegria
maledissenses
i una dolorosíssima
malaltia
que li va obrir
les portes del cel
quan només tenia
27 anys.
En tots ells,
la santedat
s'identifica
amb la perfecció
de la caritat
de l'amor.
En aquest dia,
m'agradaria proposar
aquests sants
com a exemple
a seguir
en uns temps
mancats
de valors.
No sabem
quines proves
ens té reservades Déu,
però d'ells
podem prendre
la fermesa,
la constància,
la paciència,
la humilitat,
l'abnegació,
l'amor envers Déu
i el proisme,
la fe,
l'esperança
en les promeses
de Cris.
És difícil
ser sant,
però no pas
impossible,
ja que tots
els cristians
som cridats
a ser-ho
pel baptisme.
I no voldria
acabar
aquesta intervenció
sense felicitar
per la canonització
de la seva fundadora,
Joana Lugan,
una congregació
present
a la nostra
arxidiòcesi,
les Germanetes
dels Pobres,
que fa més
de cent anys
que són
entre nosaltres
atenent
els ancians
desvalguts,
fidels al carisme
de Santa Joana Lugan
i fent-lo visible
missençant
la seva admirable
labor
a la ciutat
de Reus.
Adeu si ja.
El passat dimarts,
dia 6 d'octubre,
va tenir lloc
a Tiana
la reunió
d'inici de curs
de la Conferència
Episcopal
Tarraconense,
a la qual
hi assistiren
tots els bisbes
en actiu
de les 10 diòcesis
amb seu a Catalunya.
Va presidir
la reunió
el senyor
Arcavisbe.
Dels temes
tractats,
el secretari
de la Conferència
Episcopal
Tarraconense,
Monsenyor
Joan Enric Vives,
bisbe d'Urgell,
ens feia el següent resum.
Han estat un parell
de dies intensos,
molt profitosos,
perquè a part de la reunió
sobretot també
ja hem tingut
la inauguració
de curs
de les dues facultats
i els instituts
superiors
d'ensenyament
de Barcelona,
que són
per a tot Catalunya,
i per tant
un moment
intens
de trobament
entre la comunitat
educativa,
formativa
i també
la comunitat
d'alumnes
i lògicament
els seus bisbes.
També hi ha hagut
la inauguració
del curs
en el seminari
major interdiocesà
que tenim
les sis
diòcesis actualment
que anem juntes
en la formació
dels nostres
candidats
al Ministeri Sacerdotal.
I enguany
en aquest any
sacerdotal,
encara més
de tenir una mirada
posada
no només
en els preveres,
sinó també
en aquells
que s'estan preparant
per esdevenir
pròximament preveres.
Per tant,
ha estat un goig
per tota la conferència
i biscopal
terracorentse
trobar-se
amb els nostres
seminaristes
al seminari
major interdiocesà
de Barcelona.
El tema
que més
ens ha ocupat
ha estat
precisament
la relació
amb les 10
càrites
diocesanes
que formen
Càrites
Catalunya.
Una
intensa
trobada
amb ells,
ho porta
com a presidenta
Carme
Borbonés
de Tarragona
i després
els delegats
i els directors
de les
diòcesis,
de les càrites
de les diòcesis
catalanes.
Ha estat un moment
important per veure
el volum
de les ajudes
com també
tot el que fa referència
a l'increment
de voluntariat
que és molt gran
incrementant
ben bé
cap a un 15%
els voluntaris
que hi havia.
Per tant,
és molt,
és moltíssim
i estem molt contents
d'això,
és un do de Déu.
Com també
els recursos.
Ens diuen
que a pesar
de la crisi
els recursos
creixen.
És bo de dir
que només
un 19,5%
dels recursos
van a parar
són els que ens venen,
vaja,
són els que ens venen
de les administracions.
Per tant,
diguem-ne,
Càrites viu
i reparteix
allò que solidàriament
institucions
d'Església
i sobretot
gent privada,
gent que anònimament
va donant el seu donatiu,
sigui a través
de les parròquies,
sigui directament,
és un moment intens,
interessant,
molt important
perquè en aquest moment
de crisi
doncs
puguem respondre.
També hem debatut
sobre el tema
de l'avortament,
lògicament el projecte
de llei
que aviat es debatrà
en el Congrés
de Diputats
ens preocupa
i es preocupa
moltíssim
i d'alguna manera
aquesta manifestació
i aquestes altres maneres
que tindrem
els ciutadans
de manifestar
la seva oposició
ens semblen
no només lícites
sinó que en aquest moment
fins i tot
són aconsellables
i per tant
l'episcopat català
anima
a dir
en veu alta
que cada cristià
i cada ciutadà
digui en veu alta
allò que ell pensa
per defensar la vida
per defensar la dona
per defensar la maternitat
que és una mica
els lemes
d'aquesta
trobada
d'aquest
treball
per la vida
que volem fer
al llarg de tot l'any
però que s'intensifica
en aquests pròxims dies.
Hem treballat
tot el que fa referència
a l'any sacerdotal
lògicament
del juny de 2009
a juny de 2010
el Sant Pare Benet XVI
ha convocat
aquest any sacerdotal
i volem respondre-hi
no només animant
els sacerdots
i valorant-los
en tot el que ells fan
sinó també
encaminant
tot el que ells ja fan
fent
per la seva formació
permanent
per un treball
més ferm
en la seva formació
humana i intel·lectual
com també
en la seva espiritualitat
més fonda
i en la seva dedicació
pastoral
d'entrega
a les seves comunitats
que tenen confiades.
Bisbes i sacerdots
doncs ens sentim
tots molt units
en aquesta revifada
de la nostra pròpia identitat
d'aquesta joia
i aquesta alegria
de ser sacerdots
però també
lògicament
és un any
dedicat
a que les comunitats
cristianes
valorin els seus sacerdots
i en aquest sentit
hi ha moltes
i diverses
diríem
iniciatives.
Bàsicament
això és tot
sobretot
aquest inici de curs
aquest retrobar-nos
aquest d'alguna manera
pregar
perquè el Senyor
ens ajudi
en què aquesta difusió
de l'Evangeli
es faci segons
el que ell desitja
segons la seva voluntat
i pugui ser
evangelitzadora
i portadora
de comunió
i d'esperança
pels homes
i dones
d'avui.
Com hem escoltat
un dels temes
que van ser tractats
va ser la resposta
de l'Església
als reptes
que planteja
l'actual
crisi econòmica.
La senyora Carme
Borbonès
presidenta
de Càritas
Catalunya
i els 10 directors
de les Càritas
diocesanes
van exposar als bisbes
quina és
l'actual situació.
Sobre aquest tema
el nostre company
en Didac Bertran
va fer aquesta entrevista
a la senyora
Borbonès.
I aquí davant
dels nostres micròfons
tenim la doctora
Carme Borbonès
que és la presidenta
de Càritas
Catalunya
una institució
que en aquests temps
de crisi
és realment
una de les capdavanteres
de l'acció
de l'Església
de Carme
els més
menesterosos.
Senyora Borbonès
com estan responent
les Càritas
de Catalunya
amb aquesta crisi?
Les Càritas
diocesanes
i les Càritas
parroquials
que són el primer
nivell
diguéssim
d'acollida
les persones
que tenen
necessitat
de trobar
algú
que els escolti
que els orienti
i que els ajudi
a cercar una resposta
estan portant
una actuació
en dos línies
per una banda
estan donant
l'ajuda
en directe
a la persona
que ho necessiti
del tipus que sigui
perquè hi ha
en aquests moments
unes situacions
transversals
molt significatives
i molt noves
i d'altra banda
també s'estan
organitzant
per donar
unes respostes
més elaborades
més estructurades
a mig termini
per ajudar
a refer
el projecte vital
d'aquestes persones
que en aquests moments
estan greument
afectades
per la situació
de crisi econòmica
moltes persones
pensen que
aquesta crisi econòmica
ha sigut així
com una espècie
de bolet
que ha sortit
inesperadament
però teniu entès
que Càritas
ja venia advertint
del que podia passar
teníem dos elements
crec que molt importants
i que estàvem manifestant
de fet
això es va cristal·litzar
en un informe
que va fer Càritas
l'any 2008
on es va demostrar
que Espanya
havia viscut
20 anys
de bonança econòmica
però que en canvi
les Càritas
havien vist
que no havia disminuït
ni les persones
en situació
de més vulnerabilitat
les persones
que diem pobres
i les persones
que estan en unes situacions
de bosses
de pobresa crònica
i de moltes dificultats
i que estan
excloses
de la societat
i del món laboral
i del món social
tot això
amb aquests 20 anys
de bonança econòmica
a l'estat espanyol
aquesta gent
no han vingut
participat
i continuaven igual
aquest era un informe
molt estructurat
i molt laborat
que vam obtenir
l'any 2008
però és que
les Càritas de peu
les Càritas parroquials
les entitats
per dir-ho
si també
altres entitats
de l'Església Catòlica
però en concret
insisteixo
coordinades en Càritas
a partir
de l'any 2007
ja vam començar
a notar un degotex
que la situació
s'estava agereusant
és el que deia
durant 20 anys
no s'havia fet res
per sortir
per moltes persones
però lo trista
és que
anàvem veient
que entravem
en una situació
d'una crisi
que afectava
a moltes més persones
2007
un degotex
2008
ho vam notar
en diferents situacions
per exemple
podríem parlar aquí
de les campanyes
agrícoles
amb el tema
dels temporers
i altres circumstàncies
i en el tema
de 2009
hi ha sigut
una situació
generalitzada
que ens afecta a tots
i que fa
que realment
la nostra societat
estigui immersa
en una situació
que fa que
moltes persones
no puguin
per dir-ho
d'alguna manera
viure en dignitat
el seu projecte vital
hi ha qui diu
que ja es comencen
a veure brots
verds
d'esperança
de revitalització
econòmica
en canvi
n'hi ha d'altres
que diuen
que de brots
verds
res
com sabeu
això
des de Càritas
amb aquest futur
més o menys
immediat
sí
com deia
fa uns moments
una de les accions
de Càritas
més estructurada
més elaborada
és fer tallers
o fer cursos
de formació
perquè les persones
que perden l'ocupació
puguin adquirir
unes altres habilitats
trobin una ocupació
i puguin reinserir
en la societat
això
ho continuem fent
perquè és una
de les nostres
grans línies
d'actuació
però també
un problema
que tenim
és que abans
més fàcilment
aquestes persones
que feien
aquests tallers
ocupacionals
que adquirien
aquestes noves habilitats
trobàvem
empreses
o llocs de treball
on poder-les
per dir-ho així
traslladar
quan havíem cobert
aquest període
d'aprenentatge
i a l'actualitat
tenim moltíssimes dificultats
és a dir
continuem fent els tallers
continuem oferint
aquestes possibilitats
però després
la realitat
fa que encara avui per avui
no podem parlar
diguéssim
doncs
de que trobem
una pedrera
si em permeten
de llocs
on puguin portar
aquestes persones
que han adquirit
unes mínimes
habilitats
ocupacionals
A Tarragona
aquest proper dia 15 d'octubre
a les 7 de la tarda
i a la sala d'actes
de la Cambra Oficial
de Comerç
Indústria
i Navegació
de Tarragona
el senyor
Cabisba
i el senyor
Josep Avelló
president de la Cambra
presidiran
un acte d'homenatge
als missioners
diossessants
personalitzats
en la figura
de mossèn Josep
Caballol Magrinyà
missioner a Ruanda
l'acte
forma part
d'una campanya
endegada
per la Cambra
i l'Arcabisbat
per a recaptar
fons
per als projectes
socials
de mossèn Caballol
a terres africanes
El divendres
16 d'octubre
hi haurà
una nova sessió
del curs
any sacerdotal
fidelitat de Crist
fidelitat del sacerdot
en aquesta ocasió
el tema
la teologia
del ministeri sacerdotal
a càrrec
del doctor
Salvador Pied
Ninot
professor
a la facultat
de teologia
de Catalunya
i a la pontificia
Universitat Gregoriana
de Roma
l'horari serà
de les 6 de la tarda
fins a dos quarts
de 9 del vespre
el lloc serà
el seminari pontifici
que es troba
al carrer de Sant Pau
número 4
de Tarragona
per al dissabte 17 d'octubre
la delegació diocesana
de pastoral
de joventut
ha convocat
una sessió
de l'etapa 0
amb un treball
d'iniciació
i de formació
amb els materials
de la plec
de l'esperit 2010
el lloc serà
el seminari pontifici
al carrer de Sant Pau
número 4
de Tarragona
el proper diumenge
18 d'octubre
la delegació diocesana
de pastoral
de joventut
organitza
una nova
zona 0
un temps
per a aquells joves
que potser
se senten cridats
l'espai de l'encontre
serà
el santuari
de la mare de Déu
del Loreto
de Tarragona
el proper diumenge
18 d'octubre
s'escau la diada
del Dòmon
la jornada mundial
per a la evangelització
dels pobles
enguany
sota el lema
la paraula
llum per als pobles
i és que el futur
de la nova creació
brilla ja
el nostre món
i encén
encara que al mig
de contradiccions
i sofriments
l'esperança
d'una vida nova
la missió
de l'església
és la de contagiar
d'esperança
tots els pobles
i això és tot per avui
ah però
abans d'acomiadar-nos
felicitem
a totes
les pilars
pilis
piluques
que demà
festa de la mare de Déu
del Pilar
celebraran
la seva onomàstica
i res més
fins al proper diumenge
si Déu vol
feliç setmana
a tothom
rlers
que de l'església
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!