Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
D'aquests crims no podrien ser.
És el soldat universal, és el culpable de tot.
Les ordres no venen de gaire lluny.
Les donem tu, jo, germans que no ho veieu.
Aquest no és el camí per anar a la pau.
Aquest no és el camí per anar.
Aquest no és el camí per anar.
Aquest no és el camí per anar a la pau.
Aquest no és el camí per anar a la pau.
El camí per anar a la pau.
que vol recordar els 10 anys que porta d'existència el GATA, el grup d'amics de Toni Atchon.
Els hem tingut per aquí, a Tarragona Ràdio.
Es va fer una connexió en directe amb la unitat mòbil des del lloc de l'exposició.
i simplement us volíem recordar que, si voleu passar per allà, podreu veure fotos entranyables i podreu veure també el treball que fa aquesta gent,
que fan sortides purament lúdiques, però també fan molta feina a nivell de reivindicació i de col·laboració, per exemple, amb l'Ajuntament de Tarragona,
quan s'ha de netejar la llera del riu Francolí, quan s'ha d'anar a la sínia d'Altafulla a plantar arbres,
i quan s'han de fer accions, doncs, això per reivindicar els temes del Baix Gaià, tot un munt de projectes que estan en marxa.
Com dèiem, l'exposició està oberta al Pati Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona i estarà fins al 16 d'octubre.
I, si voleu, simplement anar a caminar amb la gent del Gata, aquest cap de setmana no hi ha excursió,
deuen fer festa pel tema que hi ha tres dies de pont i la gent potser té altres plans,
però el 18 d'octubre podeu anar, si voleu, a celebrar el 45è aniversari del Camí de Muntanya,
amb el subtítol de l'Ombra del Gallicant.
I això ho organitza el Conrad Barbero.
Si voleu participar en aquesta excursió, només heu d'enviar un correu electrònic a l'adreça gata.tinet.cat
i allà us respondran, us donaran les instruccions i els detalls corresponents.
Dit això, escoltarem una altra cançó, ara per part de la senyora de l'Eduard Estivill, la Montse Domènech.
I la Montse Domènech ens parla del noi vagarós.
I la Montse Domènech
I la Montse Domènech.
I la Montse Domènech.
I la Montse Domènech.
I la Montse Domènech.
I la Montse Domènech.
I la Montse Domènech.
I la Montse Domènech.
I la Montse Domènech.
I la Montse Domènech.
I la Montse Domènech.
I la Montse Domènech.
I la Montse Domènech.
La Montse Domènech.
I la Montse Domènech.
I la Montse Domènech.
I la Montse Domènech.
Montse Domènech.
I la Montse Domènech.
Montse Domènech.
Montse Domènech.
Montse Domènech.
Montse Domènech.
Montse Domènech.
Montse Domènech.
Montse Domènech.
Montse Domènech.
Montse Domènech.
Montse Domènech.
Montse Domènech.
Montse Domènech.
Aquí el teníeu, el noi vagarós, una composició en el seu dia
de Tom Paxton, que van fer popular Peter, Paul, and Mary
i que va ser traduïda i cantada en aquella època pel senyor Pau Riba.
I ara tornem a fer un salt cap al present, més rabiós,
perquè l'activitat de la qual us volem parlar tenia una data límit
i el límit era avui.
Ens expliquem.
La Facultat de Lletres, al Campus Catalunya, a la Universitat Ruy de Virgili,
organitza un curs que es titula Bauhaus Experiència
que tindrà lloc els dies 14, 15 i 16 d'octubre, la setmana que ve.
Però el límit per matricular-se era avui, així que si sortiu corrents
o envieu un e-mail o feu alguna acció així, potser encara hi seríeu a temps.
El preu serien 44 euros, si voleu els crèdits, un crèdit i mig,
i 38 euros sense crèdits.
La durada, 20 hores, i el programa, així per sobre,
destacarem unes quantes activitats,
seria el dimecres de 9.30 a 10, inauguració,
per part del doctor John Style, que és el degà de la Facultat de Lletres,
el doctor Amancio Isla, que és el cap del Departament d'Història i Història de l'Art,
i el doctor Jordi Carbonell, coordinador dels Estudis d'Història de l'Art,
i també el senyor Enric Llebat,
que és el president de l'Associació d'Antics Alumnes d'Història de l'Art de l'URB,
que són els que han mogut molt, molt aquest tema per aconseguir que es fes.
Un dia vam entrevistar el Lluís Potau en els programes de la temporada passada,
i ell ens va explicar tots els projectes que tenien,
i al final això s'ha materialitzat finalment en aquest curs.
Recordem, dimecres, dijous i divendres de la setmana que ve,
a la URB, a la Facultat de Lletres, nova de l'Avinguda Catalunya.
El dijous tindran una conferència molt interessant sobre el paper de la dona a la Bauhaus,
potser un aspecte desconegut d'aquest moviment artístic,
i serà per part de l'artista plàstica Dolors Aldama, de 10 a 11.30.
Al mateix dia, a la tarda, de 5 a 7, hi haurà un taller que l'impartirà el Lluís Miquel Potau,
el nostre amic que va venir aquí a presentar aquest curs,
quan estava molt, molt, molt, molt verd encara.
I aquest taller anirà sobre Òscar Schlema, la metafísica de la curva i el ballet triàdic.
super, super interessant i recomanable.
I el divendres, ja, podríem destacar, per exemple, la presència del David Castillo,
escriptor, novelista, poeta, que farà una conferència titulada
Bauhaus Internacional Situacionista.
Com s'agafa això? Amb pinces o no? Segurament que no.
Ell s'ho farà, vindrà bé perquè tot lligui perfectament.
Això serà de les 12 a dos quarts de dues.
I, per acabar, la nit del 16 d'octubre, a partir de les 11,
la Bauhaus encara està de festa, senyors.
La festa de cloïnda d'aquest curs
tindrà lloc en el grup, al carrer Cervantes, aquí a Tarragona,
amb actuació musical inclosa i sorprenent, segur.
Aquell dia ja ho veureu quan el vent es pararà
i la brisa deixarà de respirar
una calma xafumosa com abans del temporal
El dia que el vaixell vindrà
Tot el mar s'obrirà
i les ones cantaran
I els vaixells se'n miran
tots al fons
de la sorra de la platja
que de gràssis tremirà
El dia que el vaixell vindrà
Els peixos s'alagraran
nedaran fora el camí
I els ocells també hauran de somriure
A la sorra dels pedrons
Creieu-me, estaran contents
El dia que el vaixell vindrà
Les paraules que es diran
pel vaixell de tabelar
No les entendrà ningú
No, ningú
Les cadenes dels set mars
Aquell vespre es trencaran
El dia que el vaixell vindrà
Aquell dia sentirem
grans càntics pertot arreu
El moment que el capità
baixi a terra
Fins el sol respectarà
les cares a sobre el pont
El dia que el vaixell vindrà
Quan la sorra semblarà
Un tapis d'aurat
Per reposar els teus peus patigats
I el vell capità
Et tornarà a recordar
Que el món sencer s'espera
Al matí els enemics
Amb els ulls plens de son
Quan el vegin
Creuran que somien
Per molt que ho vulguin nedar
Veuran que és allà
El dia que el vaixell vindrà
I les mans aixecaran
Demanant
Piacat
Però no hi haurà
Res a fer
Al fons del mar
S'ofegaran
Com li va passar
El faraó
El dia que el vaixell vindrà
I ara gairebé de cop
Ens plantem
Tirant, tirant
Cap al futur
Anem a repassar
El programa que tenen
Per aquest segon cap de setmana
De festival
La gent del LEM
Els de Gràcia, Territori i Sonor
Que cada tardor
Ens animen
L'esperit
I l'ànima
I el cos
Amb una programació
Molt diversa
En espais simultanis
I que gairebé se solapen
Però vaja
És una bona oportunitat
Per donar-se un ton
Per gràcia
I per altres llocs
Perquè veurem
Que programen
Per exemple
El MACBA
Ni més ni menys
Comencem
Demà dijous
Dia 8 d'octubre
La nit marabunta
Experimentem amb l'art
A l'espai E-Art
Al Carreto Rijos
68
Entrada lliure
A les 8 del vespre
Els frenètics
De Badalona
A les 9
A la caldera
El torrent d'en Vidalet
43
Tindrem
El Missaluba
Quintet de Fusta
Amb Carles Agmor
Si podeu no us ho perdeu
Perquè el Carles Agmor
Promet
Amb la seva poesia
Paraparèmica
Surrealista
I nihilista
I el Quintet de Fusta
Doncs no ho sabem ben bé
És qüestió de provar-ho
A mitjanit
Demà dijous també
Al Mibar
Al Carre Guilleria
És número 6
I també de Frank
Tenim música relacionada
Ja divendres
Dia 9
Al MACBA
A les 9 del vespre
Johan Arbeit
Que ve des de Berlín
A les 10
A l'Auditori de Caixa Fòrum
Que està allà
El Marquès de Comillas
Per 4 euros
Tenim la banda
D'improvisadors
De Barcelona
Aquests concerts
Sí que se solapen
A les 9 del vespre
I el diumenge
Dia 11
Al Niu
Espai Artístic Contemporani
Al carrer Al Mugàvers
208
Per 5 euros
Tenim dos concerts
A les 8
Fernando la Greca
Que ve de Barcelona
Però
Ha arribat de l'Uruguai
I a les 9
Texas Sifi
Que no us confongueu
També venen de Barcelona
Tota la informació
Descomptes
Promocions
I Consells Mil
La podeu trobar
A www.gracia-territori.com
I ara tornem a fer un salt
En aquesta ocasió cap enrere
Tornem a la nova cançó
O no
Perquè el grup de folk
Sempre se'n va desmarcar una mica
Tot i que uns quants
Dels mítics
De la nova cançó
També hi van passar
Com la Maria del Marronet
Anem a sentir
Jordi Pujol
L'entranyable
Que no l'honorable
Sempre ho diem
Cantant
Clementina
Un èxit yanqui
De tota la vida
Clamentina
El seu pare
És llenya taire
I ella viu en dins del bosc
Clementina
Diu que es deia
Clementina
És el seu nom
Clementina
Clementina
Clementina
El meu cor
Se'n van endur si
Se'n van endur les onades
Que trista és la playable sol
Porta als ànecs
shot fora a l'aigua
Clamentina, que rellisca una onada que se l'endú.
Clamentina, Clamentina, Clamentina del meu cor,
se't van endur les onades, que trista és la meva sort.
Clamentina, Clamentina del meu cor,
Clamentina del meu cor,
Clamentina del meu cor,
Clamentina del meu cor,
Clamentina, Clamentina pineça,
Clamentina del manë eix ela,
Clamentina dai,
Clamentina de meu cor,
Clamentina iix ela,
ClamentinaRock Music
No queremos pisos en el parque, no queremos pisos en el parque.
No queremos, no queremos, no queremos, no queremos, no queremos pisos en el parque.
Una minyona de reus, filla de molt bona casa, per anar-se'n a ballar se'n posa ben timpollada.
Ole-ya, ole-ya, ole-ya, ole-ya, ole-ya, ole-ya.
Ja em troben tres padrinets de la primera florada,
d'un ja n'inrentava el peu, l'altre n'inrenta la cama.
Ole-ya, ole-ya, ole-ya, ole-ya.
I el petit més aixerit passa de la lliga cama.
Ai, la mare, què em dirà quan em veurà tan mullada?
Ole-ya, ole-ya, ole-ya, ole-ya.
Em trobaré una desempusa que m'ha agafat la rosada,
la rosada de l'estotja i la de la martina de tu.
Ole-ya, ole-ya.
Ole-ya, ole-ya, ole-ya.
Dalt el vell esmòqui,
cobert per la neu,
l'estimada vaig perdre
amb l'última deu.
Si trobes un lladre, els vents et pendran, però un fals amor et pot enterrar.
Et faran carícies i besos de mel, dient més mentides que estrelles i el sol.
I d'una tongada, Clementina, per Jordi Pujol, Preserven el Parque, per Jaume Arnella, La Minyona de Reus, altre cop per Jordi Pujol, i El vell Smokey, altre cop per Eduard Estivill.
I continuem repassant amb el temps que ens queda aquest disc, El temps encara estan canviant, cançons del grup de folk, i escoltarem ara Duerme Negrito, cantada per Consol Casa Joan.
Duerme, duerme, Negrito, que tu mama està en el campo, Negrito.
Duerme, duerme, Negrito, que tu mama està en el campo, Negrito.
Negrito, que tu mama està en el campo, Negrito, que tu mama està en el campo, Negrito.
Duerme, duerme, duerme, Negrito, que tu mama està en el campo, Negrito.
...
...
Trabajando todo el día, trabajando así, trabajando y no le pagan, trabajando así, trabajando duramente, trabajando así, pan negrito chiquitito, trabajando así.
Duerme, duerme, duerme, negrito, que tu mamá está en el campo, negrito.
Duerme, duerme, duerme, negrito, que tu mamá está en el campo, negrito.
Trabajando, trabajando todo el día, trabajando así, trabajando, negrito.
Doncs anirem acomiadant ja el programa amb una última cançó d'aquest disc que es titula Quan el sol es pon i que va ser una tendra avalada de Peter Yarrow popularitzada per Peter, Paul & Mary.
Ja veieu que sempre més o menys són els mateixos aquests grans tòtems del folk, adaptats i traduïts a la nostra llengua, a la nostra cultura.
Falster Botrés la van fer popular amb una gran adaptació de Joan Soler Amigó i ara la sentim altre cop en la veu de Montse Domènech.
I us deixem amb aquestes cançons del temps en què ara estan canviant.
Esperem que continuïn canviant i la setmana que ve ens trobarem aquí al tràfic d'abstraccions, si així ho voleu, per veure com està el tema.
Bona nit des de Tarragona Ràdio.
Un cel de dubtes ennegrit de pors, però tu saps que jo estic vora teu, vora teu.
Per què de neguits i afanys, els homes grans hem omplert tot el món, tu em preguntes vols que et digui el per què, jo només et sé dir.
Som estrany, som estrany, som estrany.
Si em dons la mà ja tallaré el son, l'au i vermell quan el sol es pot.
Guarda el teu somriure, fill meu, mai no te'l venguis ni l'omplis.
Res no envegis que no puguis guanyar, i el sol d'or, dia clar, serà teu, serà teu.
Digue'm per què plores, fill meu, jo sé que veus en els ulls de la gent.
Un cel de dubtes ennegrit de pors, però tu saps que jo estic vora teu, vora teu.
Si em dons la mà ja tallaré el son, l'au i vermell quan el sol es pot.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!