Fins demà!
Quan passa gairebé un minut de dos quarts de deu del vespre,
amb la sintonia com vam dir fa unes setmanes més
i rebenem per un programa d'història o de divulgació històrica,
benvinguts al Nom Miquis amb Històries,
amb aquesta deu gairebé d'ultratomba,
com han definit alguns de les meves amistats.
Sí, tinc amics, tot s'ha de dir.
Molt bona tarda o bon vespre, Manel Magí.
Hola, company, què dius?
I el control tècnic pilotant aquesta nau, la Sílvia García,
que més endavant ja la sentireu quan arribi el nostre patrocinador.
Benvinguts al Nom Miquis amb Històries.
Aquesta setmana és un programa carregat de coincidències,
i el Manel diu frena, frena, jo li dic frena, frena,
no facis comparacions.
No faré comparacions, però s'ha d'explicar.
No, bueno, s'ha d'explicar una part.
Jordi i jo estem tan compenetrats,
són tants rosans que portem junts,
que a vegades m'assusto.
M'assusto significa m'espanto.
En tortosí.
Sí, en rècdic, en tortosí.
Bé.
Dic que sí.
Doncs explica-ho.
Avui, abans de...
Sempre anem a fer el cafè, evidentment,
abans d'entrar aquí a l'estudi,
i li he comentat que havia fet el monogràfic
sobre el romànic de la Vall de Boí.
I mireu quines coincidències
que justament este cap de setmana passat
Jordi va estar a la Vall de Boí.
A la Vall de Boí.
Aixem senderisme i també cultura.
Telepatia, telepatia.
Doncs bé, aquesta setmana,
programa 6.4 del Nom Minguis amb Històries,
27 d'octubre de...
Ai, de mil...
Del 2009, sí.
Del 2009, volem dir.
Comencem el programa amb...
No, amb dues efemèrides,
perquè tornem a coincidir avui.
Els dos hem fet la mateixa efemèride,
suposo que és important.
Vols vindre a sopar a aquesta nova llengua?
No, no, no, Manel, frena.
Ja m'he descol·locat.
Efemèride, més monogràfic,
més curiositats,
més...
Fa cent anys.
Avui fa cent anys a Tarragona.
Avui tenim un patrocinador amb molt de poder, jo.
Més notícies,
més sintonia final,
això és igual al Nom Minguis amb Històries.
Afemèrides.
Tal dia com avui,
de l'any 1553,
és a dir, un 27 d'octubre de 1553,
el metge etiòleg Miquel Servet
moria a la foguera
acusat d'heretgia per Calví.
Aquest senyor
va estudiar a Barcelona,
va entrar
a les ordres
de l'abat de Montaragó
i confessor, que era
a la vegada confessor de Carles V,
va estudiar lleis a Tolosa,
el llenguadoc,
però va haver de fugir,
perseguit per la Inquisició.
Aleshores, va viatjar
per Basilea i Estrasburg,
quan entrava en contacte
amb altres reformadors de l'època
i va publicar diferents obres.
Per aquestes obres
va ser perseguit tant per catòlics
com per protestants,
que no acceptaven
la seva teoria sobre Crist,
altres doctrines seves,
però van col·locar
dins d'un ampli corrent
de reformadors,
però sense que
ni luterans
ni calvinistes
l'entressin cap a casa seva.
També va estudiar
a la Facultat de Medicina de París,
també va estudiar teologia,
publicar diferents versions
de la Bíblia
i va escriure també
Cristianismi Restituto,
obra fonamentalment teològica
i possiblement
una de les obres
per les quals
va acabar com va acabar.
Ja que un llibre,
un exemplar d'aquest llibre
va arribar a mans de Joan Calví,
el qual,
per mitjà d'un seguidor seu,
va denunciar Servet
a la Inquisició de Lió.
Examinades les proposicions
heterodoxes sobre la Trinitat,
va ser citat a un procés
del qual va poder alliberar-se
gràcies a una arriscada fugida
però, bueno,
curiosament es va cremar
una imatge seva
a la ciutat de Lió
però uns poc després,
tal dia com avui,
el 27 d'octubre del 53,
doncs va ser empresonat,
bueno,
prèviament havia estat empresonat
i després
han d'estar submès
a un procés arbitrari apassionat,
va ser condenat per heretja
i el manel
crec que ens porta documentació.
Sí, perquè tinc la sentència
que va dictar en contra seva
el petit consell,
al consell de la ciutat de Ginebra
on va ser justiciat
i diu el següent,
explica molt bé les causes
per les quals va ser
condenat d'amor.
Diu contra Miguel Servet
del Reino de Aragón,
en España,
por que su libro
llama a la Trinidad
demonio y monstruo
de tres cabezas,
por que contraria
a las escrituras
decir que Jesús Cristo
es un hijo de David
y por decir
que el bautismo
de los pequeños infantes
es una obra
de la brujería
y por muchos otros puntos
y artículos
y execrables blasfemias
con las que el libro
está así dirigido
contra Dios
y la sagrada doctrina evangélica
para seducir
y defraudar
a los pobres ignorantes.
Por estas y otras razones
te condenamos,
Miguel Servet,
a que te aten
y lleven al lugar
de Champel
que allí te sujeten
en una estaca
y te quemen vivo
junto a tu libro
manuscrito e impreso
hasta que tu cuerpo
quede reducido
a cenizas
y así termines
tus días
para que quedes
como ejemplo
para otros
que quieran cometer
lo mismo.
Bueno,
jo havia portat
molt de material
però ja que tu
vas estar-hi in situ
podries fer-ho.
El monogràfic
et tocava a tu.
Jo porto un refredat
damunt.
Sí, un refredat
que vull romànic.
Explica'ns,
títol de monogràfic.
No, no he ficat títol.
No, has ficat títol.
Podria titular
l'arquitectura romànica
de la Vall de Boï.
Molt bé.
Perquè, si et sembla,
farem un altre dia
sense d'una part
de les pintures
i de les escultures
de fusta.
Jo et podia parlar
extensament
sobre la pintura
però bé,
ja que no pot ser.
Ho guardarem
per un altre dia.
Molt bé.
Bueno,
tu vas estar
fa una setmana
a la Vall...
No, fa una setmana
no, fa tres dies.
Fa tres dies
a la Vall de Boï
vas anar-hi tranquil·lament
en cotxe
per unes carreteres
que estan prou bé.
Sí, força bé.
En tres hores
estàs a la Vall de Boï
i sense córrer.
I sense córrer gaire.
Doncs bé,
fa cent anys
la cosa era
bastant diferent.
A l'any
1907
ens situem.
Per què si parlem
del romànic?
Espera un moment.
Ja sé,
jo ja sé la resposta.
Clar,
perquè tu estàs
il·lustrat moltíssim
i ja ho sé.
Però bé,
fa cent anys
a Catalunya
encara es podien
descobrir
llocs
inhòspits
i perduts.
Això que busquem
avui tant en dia,
un lloc verge,
un lloc verge
i evidentment
no n'hi ha cap,
perquè quan arribes
a un lloc
que et penses
que és verge
te trobes allí
una família
a Barcelona
fent un pícnic.
Però fa cent anys
encara hi havia llocs
és veritat.
Sí, sí, sí.
Degut
a unes comunicacions
molt eficients,
especialment al Pirineu
que eren molt desconeguts
i un d'aquests llocs
era
la Vall de Boï
que és la protagonista
del monogràfic d'avui.
La Vall de Boï
és una vall
molt tancada
d'origen graciar
amb un ruc principal
el Noguera de Tor
i una bellesa natural
realment desbordant
com Jordi pot corroborar.
I tant,
jo corroboro.
Però sense cap mena de dubte
si per alguna cosa
és coneguda
per la seva bellesa
esta vall
és per l'impressionant
conjunt d'edificis romànics
8 iglesies
i una petita ermita
molt ben conservats
a nivell arquitectònic
i també
per les pintures
que guardàvem.
Però com dèiem
fins a principis del segle XX
este havia estat
un racó
completament oblidat.
Recordem que l'accés
a la vall
per carretera
es va construir
l'any 1952.
1952
si tu s'estàs parlant
de principis del segle XX.
De 1907.
Abans l'accés
se feia
per un camí de cabres
que tenies
que anar
al lloc
d'una mula.
Doncs bé,
aquell 1907
l'Institut
d'Estudis Catalans
que estava dirigit
per l'arquitecte
Josep Puig
i cada falc
va enviar
una expedició
podríem dir així
a investigar
tota l'arquitectura romànica
de la zona.
Era la primera vegada
evidentment
que s'entrava
en aquell territori
però sí que s'entrava
en un objectiu científic
d'investigar
l'arquitectura romànica.
I
aquells expedicionaris
van descobrir
que la vall de Boí
s'hi podria
pràcticament
qualificar
d'una bombolla
que havia
sobreviscut
el pas dels temps.
Ja que
les iglesis
presentaven
una conservació
a nivell arquitectònic
molt bona
i havien sofert
molt poques
modificacions
després de la seva
construcció
als segles XI i XII
i a més a més
guardaven encara
al seu interior
pràcticament
tot el mobiliari
original
de quan se van construir
i també
bona part
de les pintures
en les quals
s'havien decorat
els murs interiors.
fruit d'aquella expedició
Puig i Cadafalch
va publicar
al seu estudi
les esglésies romàniques
amb coberta de fusta
de les valls
de Boí
i d'Aran
la primera vegada
que s'estudiaven
aquestes iglèsies.
Aquella troballa
indicava una cosa
que aquelles terres
havien tingut
un gran període
de prosperitat
quan se van construir
les iglèsies
en plena
edat mitjana
en els segles XI
i XII
que havia permès
per dir-ho d'alguna manera
aquell boom
immobiliari
o bé
eclesiàstic
podríem dir-ho
aquell munt d'iglèsies
que havien sortit
com a bolets
i després
havien vingut
les vaques flaques
durant gairebé
vuit segles
fins a l'actualitat.
Això volia dir
que en aquell moment
havien hagut molts diners
per construir
aquestes iglèsies
que després
ja no hi havia hagut
més diners
però no només
diners procedents
de l'església
sinó també
de senyors feudals
un concret d'un
no?
Sí
ara parlarem
ara parlarem
perquè es van construir
tantes iglèsies
en aquell lloc
com dic
este fet
este fet
que durant tant segles
allò fos una terra pobra
va fer que
no es construïguessin
iglèsies noves
com si va passar
en molts altres llocs
de Catalunya
que doncs
el reneixement
el barroc
després del segle XVIII
durant el neoclàssic
se van tirar
a molts edificis romànics
per construir-ne
altres de nou
si no es van conservar.
també
el que no sé
si ho diràs després
primer
són els assentaments
humans
és a dir
els pobles
i després
les esglésies
com a mínim
a la vall d'avui
veus
Jordi
menys mal que vas anar
no no
això
el que va dir la guia
home
de gent
allà
havia viscut
des d'època
romana
ja que
a Irillavall
si no recordo
malament
se van trobar
algunes monedres romanes
que
ens parlen
d'una petita
presència
humana
almenys
a l'època
romana
hi havia algú
que habitava
les valls
però poca gent
pastor segurament
és a principi
del segle
IX
cap a l'any 800
que en aquesta zona
entra a l'història
amb la creació
dels primers
comtats cristians
sembla ser
que primer
va pertany
al comtat
de Tolosa
i posteriorment
al de Ribagorza
per acabar formant
part
al segle XI
del comtat
de Pallars
a més
s'hi va crear
una baronia
la baronia
d'Erill
els senyors d'Erill
eren els que controlaven
de manera directa
que hi havia un castell
avui en dia
inexistent
i que curiositats
de la vida
no ha estat excavat
per aquestes raons
que la cultura
no hi ha diners
per la cultura
ni per l'arquio
doncs seria un bon complement
ja que hi ha
tota aquesta
arquitectura
romànica
religiosa
doncs complementar-ho
en una excavació
a un castell
militar
bé
al segle XI
aquestes valls
perdudes
tenien un pes
geopolític
molt diferent
del que van tenir
després
clar
perquè algú es pot pensar
i aquí
en aquesta vall perduda
de Déu
per què se'ls va ocórrer
al segle XI
al segle XII
construir
tantes iglèsies
doncs bé
el segle XI
de les valls
pirenaiques
eren el nucli
dels contats cristians
que lluitaven entre si
i també lluitaven
contra els veïns musulmans
que ocupaven
les terres planes
i fèrtils
de més al sur
per tant
per aquests petits contats
cristians
que les valls
eren
el seu centre
el centre del seu món
tot i això
no deixa de ser
un fenomen sorprenent
que era una vall
tan aïllada
i petita
si concentrés
un nombre
de construccions
en un període
tan concret
cal pensar que
tot i que
demogràficament
segurament
potser hi havia
més població
del que va haver-hi
en els segles posteriors
mai hi ha hagut
grans concentracions
de gent
llavors per què
es va construir tant?
hi ha haver-hi
especulació urbanística
què va passar?
Tu en saps alguna cosa?
Especulació urbanística
en termes actuals
per...
Doncs bé
segons l'historiador
Joan Eynot
de la Sarte
tanta construcció
es va deure
a l'afluència excepcional
de diners
o de riqueses
que van arribar
a la comarca
en dues ocasions
la primera
al voltant
de l'any 1064
que coincideix
amb les primeres
construccions
d'igleses
a la vall
i que coincideix
també
amb la conquesta
de Barbastre
als musulmans
va caure una peça
important
una ciutat important
tot i que
després la van recuperar
i ja està al voltant
de l'any 1100
no va ser
conquerida
definitivament
pels cristians
aquella primera conquista
va dir que donar
doncs un
botins de guerra
un repartiment
prou sucós
i la segona
i el senyor
d'Arill de Vall
va participar
tant en esta
campanya
de l'any 1064
com no sou
descendents
no digués
el mateix
evidentment
com una segona
campanya
entre els anys
1100
i 1119
que va desembocar
en la presa
de Saragossa
una ciutat
encara més important
en aquestes dues campanyes
com dic
va participar
el senyor
d'Arill
i els seus súbdits
la qual cosa
va permetre
l'entrada
de molts diners
i aquesta teoria
diu que
en aquestes dues
etapes
1064
i al voltant
del 1120
és quan
es construirien
aquestes igleses
es construeixen
es consagren
aquestes igleses
i això
té
la seva lògica
o encaixa bé
ja que
normalment
de les igleses romàniques
no es té constància
de l'edat exacta
que van ser construïdes
o consagrades
a la vall de Boïssi
hi ha dos casos
que són
les dues igleses
que hi ha a Taüll
Santa Maria
i Sant Clement
que es van
consagrar un dia
un primer
ara no recordo
el 10 de desembre
de l'any 1123
es consagrava
Sant Clement
i el dia següent
11 de desembre
Santa Maria
es consagrava l'altra
suposat
les autoritats
sacraliàstiques
van dir
ja que estem aquí
la segona
Santa Maria
de Taüll
es va consagrar
sense estar acabada
no estava acabada
no estava acabada
suposat les autoritats
sacraliàstiques
van dir
home
ja que ens hem fotut
el gran viatge
per arribar fins aquí
ho fem
després parlarem
després te tocarà
llegir un petit fragment
de la inscripció
que parla
de la visita
del bisbe
haurem justos de temps
sí
l'any 1123
com dic
s'aconsegueixen
aquestes dues iglesies
i això només és
quatre anys
després de la caiguda
a Saragossa
o sigui
segurament
està molt lligada
a la caiguda
d'estes dues ciutats
guanyades als musulmans
en la construcció
de les iglesies
de la Vall d'Evoy
aquestes iglesies
segueixen els paràmetres
de l'anomenat
romànic i lombard
que es produeix a la Lombardia
al nord de la península italiana
hi ha dues teories
jo de fet
només n'havia portat una
però tu n'has portat una altra
una teoria diu que
van ser grups d'artesans
de constructors
paletes
fusters
escultors
pintors
etc
itinerants
que provenien
de la Lombardia
aquesta regió
del nord de la península italiana
i que s'haurien anat
extenent
fins a arribar
a Catalunya
posteriorment
a la resta de regnes
hispànics
però a més a més
hi ha una altra teoria
no Jordi?
sí
que diu que
va ser el
que era bisbe
ara no recordo
el bisbe de Rodadell
i Sabena
seria el que va
consagrar a les iglesies
doncs que
havia
bueno
havia estat
en algun moment
de la seva vida
a la Lombardia
havia pres nota
de tots els progressos
tècniques
de l'art romànic
de l'època
i ell va ser
que després
ja estan aquí
va dir
les coses s'han de fer així
o no s'han de fer així
simplement aquesta
o sigui que pot ser
una de les dues teories
brigades
d'obrers especialitzats
dos
un senyor
que té un bagatge
arquitectònic
etcètera
i que és
qui dirigeix
aquestes iglesies
de la Vall de Boï
són molt severes
molt senzilles
simples
però d'una gran elegància
l'exterior
presenta un parament
de carreus de granit
molt ben tallats
i alineats
i la decoració exterior
es limita
exceptuant
algun cap
esculpit
com per exemple
Santa Maria de Cardet
a les lèsenes
que són unes pilastres
quadrades
verticals
que es troben
als abscis
que no són contraforts
simplement són decoratives
simplement de decoració
també s'ha de dir
no sé
ho diràs ara
que també hi havia
algunes parts
a l'exterior
que estaven policromades
simplement
doncs perquè
clar
l'església deia
si hi ha habitants
de Sant Climent de Taúll
o d'altres poblacions
que tenen les seves cases
decorades
i això és un símbol
de poder
doncs
l'església també ho ha d'estar
encara més
de fet
crec que és a Sant Joan
d'Avui
que ja la porta
encara decoració
a l'exterior
no ho sé
aquesta no ho vaig
no hi havia temps per tot
però a Sant Climent de Taúll
sí que es veuen
alguns detalls
de pintura exterior
doncs bé
també hi ha
els arquets secs
són uns petits arcs
que també
se situen
a la part superior
dels abscis
alguns més decorats
que altres
i alguna altra decoració
com dents de serra
però ben poca cosa
o sigui
en definitiva
són austeres
destaquen també
aquestes igleses
per els seus magnífics
campanars
de fins a sis pisos
i amb una funció
que anava més enllà
del simple suport
de les campanes
defensives
torres de guaita
de comunicació
defensives
torres de guaita
que controlaven perfectament
estàvem comunicades
i controlaven perfectament
tota la vall
però
a part d'una arquitectura
d'origen llombar
l'expedició
de l'Institut d'Estudis Catalans
del 1907
va descobrir més coses
va descobrir
que
com hem dit abans
a l'interior
el mobiliari
havia sobreviscut
gairebé tot
l'original
i a més a més
estaven les grans
pintures murals
d'una qualitat
excepcional
que serien arrencades
d'un any més tard
per evitar
que fossin venudes
a antiquaris
i haguessin acabat
en qualsevol museu
dels Estats Units
pintures
que estaven dissimulades
i estaven tapades
per retoles gòtics
ja que es creia
durant molts segles
es va creure
que l'art romànic
la pintura romànica
era pintura dels bàrbars
i que
ja que no hi havia perspectiva
o hi havia
uns inicis de perspectiva
però mínim
etcètera
doncs era pintura bàrbara
pintura
no se li donava cap valor
exacte
hi ha una fotografia
crec que és d'aquesta expedició
que es veu un retaule
i com la figura
a Taüll
de la Magestra Dómini
que surt
es veu una mica
el que seria
la mandorla
la metlla
existencial
sagrada
i bueno
només un apunt
de les pintures
segurament tothom coneix
el famós
Pantocràtor
de Taüll
doncs bé
no és un Pantocràtor
això ja ho dic
si tornem a parlar
en una altra ocasió
de les pintures
com que no és un Pantocràtor
no és un Pantocràtor
ni un Pantomàquet
tampoc
saps per què?
total
retirem-nos
diga això
un Pantocràtor
és una imatge de Jesús
de Cris
però de mig cos
dins d'un clipeu
o una rodona
en canvi
a Taüll
surt de cos sencer
de cos sencer
sí
s'anomena
Maestres Domini
la majestat del senyor
i el representa
quan s'obren els cels
i torna al món
per jutjar-nos
a tots
jo sóc la llum del món
egosum lux mundi
que porta
escrit en un llibre
doncs bé
m'ha agradat
amb aquesta veu
jo sóc la llum del món
és que avui tens una veu
molt interessant
ui
avui em dius
massa tonteries
vinga
sílvia que sí
que té una veu
afirmatiu
afirmatiu totalment
espero que el constipat
com que s'apropa
a Halloween
és per fer una miqueta
en plan
més interessant
no romàntica
allò de molt de nit
no?
sí
de les tantes
de la matinada
doncs mira
ja que tenen la veu tan interessant
me llegiràs un petit fragment
ja que quan aquella expedició
de
erudits catalans
va arribar a la iglesia
de Sant Clement de Taüll
a part de descobrir les pintures
també van descobrir
una inscripció
també pintada
una de les columnes interiors
on s'hi podia llegir
el següent
l'any de l'encarnació
del senyor
1123
el 10 de desembre
va venir Ramon
bisbe de Barbastre
i va consegrar
aquesta església
en honor de Sant Clement
Màrtir
i va col·locar relíclies
de Sant Corneli
bisbe i màrtir
en l'altar
i gràcies a aquesta decoració
en aquesta
petita inscripció
doncs se va poder
datar
i a partir d'aquí
també datar
bona part
del romànic català
podríem continuar
explicant
detalls
de les iglesies
però segurament
una cosa
s'allargaria
i ja seria
una altra història
no em vinguis
amb històries
curiositats
doncs teníem
en un inici
una curiositat
relacionada
amb les vies romanes
a Hispània
però
llegint avui el diari
doncs
hem trobat un altre
que m'ha fet més gràcia
i curiosament
doncs també està relacionada
amb l'església
doncs
tots ens reconeixerem
que ha estat
una veritable bomba
pel món
de la política
doncs el primer president
de color dels Estats Units
el senyor Obama
ara
bueno perdona
de color ja ho érem nosaltres
què?
bueno sí
negre
vale
dels Estats Units
Mister Obama
Yes We Can
ara sembla ser
que aquests dies
o aquestes darreres setmanes
hi ha hagut una trobada
de diferents bisbes
africans
a Roma
i s'ha parlat sovint
de la possibilitat
d'un proper papa negre
encara no ha mort
l'actual
però ja s'està parlant
d'un proper papa negre
bueno
les profecies
del Sant Malaquí
ja parlen
d'alguna cosa
sí
bé
ho deixarem pel programa
avui d'això
Àfrica és possiblement
el continent
de les grans oportunitats
perdudes
i el nou viver
del catolicisme
s'ha de dir
que aquest
ha augmentat
un 700%
en els darrers 10 anys
hi ha països
en els quals
conviu
de forma pacífica
amb l'islam
hi ha altres
que per desgràcia
no hi conviu
de forma pacífica
a més
els bisbes d'aquest continent
per raons òbvies
assumeixen
el discurs
de l'antiglobalització
amb fortes crítiques
a les polítiques
financeres globals
i també
els xequets
de riqueses naturals
per part de multinacionals
que s'aprofiten
de la corrupció
de les èlits locals
etc.
i també una renovada
teologia
de l'alliberament
que entre altres
dona un paper
més important
a la dona
la curiositat d'avui
és que
dins d'aquest article
que hem trobat
doncs
ens diu
que entre
en la sèrie
dels 10 primers
successors
de Sant Pere
quatre eren africans
o millor dit
Afer
A-F-E-R
que podríem traduir
com a
de pell negre
és a dir
que si en el futur
hi hagués un papa negre
no seria el primer
de la nostra història
avui fa 100 anys
a Tarragona
i avui repassarem
i avui repassarem
com sempre fem
la premsa
de fa 100 anys
s'ha plogut
i de fet
i ha plogut molt
ha plogut molt
i també hi ha hagut
molta xequera
però hi havia monarquia
igual
això no canvia
estem a la restauració
no?
2019
sí
recordem
27 d'octubre
de l'any 1909
era dimecres
si us interessa
notícies extretes
del diari
de Tarragona
diu
ayer mañana
ayer mañana
ayer por la mañana
ayer mañana
fue conducido
a la última morada
el cadáver
de don Isidro Arbonés
anciano
senyor muy conocido
como dueño
de la cochería
más antigua
de la ciudad
al luctuoso acto
concurrieron
muchos amigos
del finado
també és una bona manera
de dir que se muerde
el finado
i de su familia
la que reiteramos
nuestro más sentido
pésame
sap si aquest senyor
després va tenir fills
i va seguir
el negoci
ja no hi ha arribat
tant
era per contactar
menys
i buscar un nou patrocini
per la propera setmana
avui tenim un patrocini
molt bo
avui hi ha perla
i una altra notícia
diu
su majestat
fa referència
a Alfons XIII
que ja se honra
a sí mismo
con el título
de primer agricultor
d'Espanya
margaria
boia
però tan serés
ja deu ser el segon
que no té motocultor
sí
segurament no en tenia
està a hora de mostrante
això és una broma
molt bella
això és una broma
nostra
està demostrando
el mayor interés
por contribuir
a la repoblació
de nuestro monte
por iniciativa
del joven soberano
se han plantado
poco a
en el monte
del romeral
del real sitio
del escorial
unos dos millones
de pinos
don Alfonso XIII
ha ordenado
además
que se dedique
preferente atención
a la conservación
cuidado
y replanteo
del arbolado
en todas las fincas
del real patrimonio
tal alto
y laudable ejemplo
debe servir
de estímulo
a los propietarios
de montes
y fincas rústicas
y a cuantos
puedan contribuir
a la restauración
de nuestra antigua
riqueza forestal
y es que en aquella época
la explotación
masiva
de los boscos
había pelado
prácticamente
todas las montañas
y de hecho
hay muchos más boscos
hoy en día
que hace 100 años
y ahora
el patrocinio
Banco Hipotecario
de España
préstamos
hipotecarios
amortizables
a largo plazo
de 5 a 60 años
con garantía
de fincas rústicas
y urbanas
interés
al 4,25%
anual
para detalles
e informes
dirigirse
a la gente
del Banco
de la provincia
de Tarragona
Don León
Ferreté
Rambla
de San Juan
52
Principal
Tarragona
Banco Hipotecario
de España
patrocina
el Nomvinguis
Amistàrias
Noticias
Com que sempre va bé
fer una escapada
turística
doncs
us donem
una
no
us anava
a donar
una adreça
d'internet
però no
aquí no hi ha
cap adreça
d'internet
del centre
del romànic
de la Vall
de Boí
però bé
agafeu
el cotxe
o l'ompliu
de dièsel
o de gasolina
i us dirigiu
cap a Boí
cap a Tabuis
cap a Barroera
però hi ha un centre
del romànic
sí
però no el fica a la pàgina web
m'estàs enganyant
a l'Illavall
té un teléfono
que és un 973-69-6715
molt recomanable
també la visita
al centre d'interpretació
del romànic
val la pena
si us apropeu
estar a la vall avui
sí, sí
és a dir
per visitar
les buites glècies
i l'ermita
declarada
és patrimoni mundial
de la humanitat
per l'UNESCO
i ja que
anem just de temps
una notícia
sobre el món romà
continuem sense notícies
d'Egipte
d'Egipte
què passa a Egipte
tranquil Jordi
que ja apareixerà
abans de Nadal
segur que en tenim alguna
i és que ha aparegut
un gerro romà
qualificat com a sensacional
en una casa de subastes
la casa Bonhams
i que
es tracta d'un romà
elaborat
amb la tècnica
del camafeu
el camafeu
és un relleu
obtingut
amb pedres precioses
o semiprecioses
normalment
de variat color
i figures
molt delicades
però el camafeu
s'utilitzava
sobretot
les àgates
no sé si et sona
fer normalment
els romans
efígies
de personatges
importants
doncs aquí
és un jarro
de vidre
i té adosades
figures
fetes
amb pedres
semiprecioses
una trentena
de figures
serà batejat
ja amb el nom
de jarro
Bonhams
i només
se'n conserven
uns 15 similars
a tot el món
per la qual
el seu preu
és
extraordinàriament
extraordinàriament
elevat
és del canvi d'era
aproximadament
o sigui que
ja veurem
en fa cap
si se'l queda
a alguna institució
pública o fa cap
en mans
privades
o algun col·leccionista
privat
arribem gairebé
al punt i final
del nom
vinguis a mi
història
gairebé no
queda un minut
la Sílvia ja ha començat
a punxar la sintonia final
ha estat un plaer
ho podíem haver fet millor
però
no ens ha donat la gana
jo crec
no
la Sílvia
fica les mans al cap
un dia
què fan ara
i jo prometo
doncs
perdre aquesta veu
per la propera setmana
Jordi
no perdi aquesta veu
que m'entusiasi
adeu-seeu
che marine
no perdi
veu
k
pi p
pi p
pi p
pi p
pi p
pi p
pi Ò
pi Maji
pro
pi
pi e
ll po
l u
pi
ñ
pi
pi
pi
pi
bow
pi
pi
pi
pi
i
pi
pi
pi
pi
pi
pi
pi
pi
pi
pi
pi
pi
pi
pi
pi
pi
pi
pi
pi p