El campanar
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcadisbat de Tarragona.
Cordials salutacions amics i amigues oïdors del campanar de part d'en Santi Grimau, responsable de la part tècnica d'aquest programa i de la que els parla Montse Sabater.
Arribem el diumenge en el que, litúrgicament parlant, s'escau el diumenge trenter de durant l'any.
Els quatre vents. Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
S'explica del famós cardenal Newman que, en una ocasió, volem resaltar la importància de la consciència moral, va dir
«brindaria pel papa, però brindaria per la consciència».
El cardenal, de fet, no pensava que fossin dues instàncies contraposades, l'autoritat i la llei d'una banda i la llibertat personal i la consciència d'una altra.
Volia només remarcar el valor de la consciència moral.
Anem repassant el fil del compendi del Catecisme de l'Església Catòlica als fonaments de la moral
i una vegada més ens adonem de les meravelles de la nostra Constitució com a persones.
En la nostra intimitat, allà on ningú no pot entrar sense el nostre permís, descobrim la consciència moral,
aquell judici de la raó que impulsa l'home a fer el bé i evitar el mal.
Hi ha qui pensa que la consciència és com una mena d'orgue o capacitat especial.
Més aviat és la mateixa intel·ligència pel fet que jutge les coses morals, el que està bé o malament.
És un judici de raó, la qual cosa és molt important perquè ens fa entendre que tota persona humana,
si no està privada d'enteniment, té consciència moral.
Mai ningú no pot dir fora dels dements, i per més depravat que ens puguem semblar,
que no té consciència moral.
Aquestes senzilles idees ens fa veure, de seguida, que estem davant una realitat de gran importància.
Si soc conscient dels meus actes i puc entendre si aquests són bons o dolents,
també seré responsable davant de mi mateix, de Déu i dels altres.
La consciència, per tant, ens diu que som lliures, però també responsables de les nostres accions.
A més, la dignitat de la persona implica la rectitud de la consciència moral,
és a dir, que estigui d'acord amb el que és just i bo segons la raó i segons la llei divina,
de qui deriva una realitat essencial en la vida dels homes i dels pobles.
Ningú no pot ser obligat a actuar en contra de la seva consciència,
ni tampoc se li ha d'impedir dintre dels límits del bé comú
que actua en conformitat amb ella, especialment en el camp religiós.
I, per últim, i no per això menys important,
quan l'home prudent i just escolta la veu de la consciència i intenta seguir-la,
pot escoltar-hi la veu de Déu, que ressona en el seu interior
i li parla i l'ajuda a conèixer la seva voluntat.
S'entenen, doncs, les paraules del cardenal Niuma.
Agraïm Déu per aquest dot tan gran que ens ha fet,
que ens mostra que realment som fets a la seva imatge i semblança,
com diu el Gènesi, i procurem tenir sempre una consciència afinada,
que serà una guia immillorable en el nostre camí vers Déu.
Adéu-siau.
Tot seguit, donem lectura a la nota dels bisbes de Catalunya
sobre el document Consideracions sobre l'embrió humà,
publicat per l'Institut Borja de Bioètica el dia 9 d'octubre del 2009.
Apartat 1.
El dia 9 d'octubre del 2009,
l'Institut Borja de Bioètica va fer públic un document
amb el títol Consideracions sobre l'embrió humà
a la seva revista Bioètica i Debat.
La intenció d'aquest document és, segons pròpies paraules,
contribuir al diàleg social aportant elements de reflexió
que ajudin a trobar, entre tots,
respostes raonables, prudents i acceptables
per a una àmplia majoria de la societat.
2.
Els bisbes de la Conferència Episcopal Terraconense,
des de la seva responsabilitat de pastors del poble de Déu
i fidels als successius pronunciaments
que tant col·lectivament com particularment
han anat fent sobre la valoració moral de la vida humana
abans de néixer,
se senten en l'obligació de manifestar
que les opinions expressades en l'esmentat document
no estan d'acord amb la doctrina catòlica
ni amb la defensa d'un dret prioritari i fonamental
com és el dret a la vida.
3.
En concret, aquest document,
tot emmetent la legitimitat ètica i jurídica de l'avortament,
contradiu el principi fonamental de l'ensenyament de l'Església,
segons el qual sempre s'ha de respectar
i defensar la dignitat de tota vida humana
i, en conseqüència,
no es pot admetre una acció
que directament vulgui impedir
el normal desenvolupament de l'ésser humà
iniciat a la concepció.
4.
Les dades científiques confirmen
que des de la fecundació
ja hi ha un ésser humà diferent de la mare.
A més, el factor decisiu del valor de la vida del no nascut
és la dignitat inviolable de tot ésser humà
i els conceptes i criteris ètics que se'n deriven.
Els criteris ètics ens permeten
tant la interpretació de les dades científiques
com la fonamentació de les lleis.
De fet, són molts els científics i juristes ben acreditats
que, sense renunciar a cap de les aportacions
de les seves respectives ciències,
no només es declaren contràries a l'avortament,
sinó que es negarien a signar aquest document.
5.
Convé precisar, davant l'opinió pública,
que tot i ser lloable a l'aportació
al diàleg sobre qüestions en les quals està en joc
un dret fonamental, com ara el dret a la vida,
aquest diàleg no és veritablement constructiu,
sinó es fa des de la raó, la veritat
i les conviccions personals.
Qui des d'aquestes instàncies afirma
que el dret a la vida és prioritari i renunciable,
la millor aportació que pot fer a la societat
és la defensa de la vida humana
en totes les fases de la seva existència,
com un bé per a tothom i un acte de justícia
que s'ha d'exigir als responsables socials.
6.
Com hem declarat repetidament els bisbes de Catalunya,
l'Església, defensant positivament la vida humana
i a través de les seves institucions eclesials d'acollida,
vol estar a prop de totes les dones
que en situació humanament difícil
hagin de fer front a un embaràs,
que demana una responsabilitat afegida.
En aquest sentit,
l'Església els està oferint el seu suport
i es compromet a seguir oferint-lo,
al mateix temps que dirigeix una crida a la societat
i als poders públics
perquè facilitin els mitjans necessaris
per tal que la maternitat i la vida humana,
des de la seva concepció,
esdevinguin veritablement un bé respectat i protegit.
Barcelona, 19 d'octubre del 2009.
Aquest diumenge, les lectures de la missa dominical
són les corresponents al diumenge 30 del temps ordinari.
Eus a sí el passatge de l'Evangeli d'avui
en l'escenificació de l'Associació Bíblica de Catalunya,
seguida pel comentari del seu president,
mossèn Joan Magí.
Arribaren a Jericó.
Quan Jesús en sortia amb els deixebles i molta gent,
el fill de Timeu,
Bertimeu,
sec i captaire,
s'estava assegut vora el camí.
Va sentir dir que passava Jesús de Nazaret
i començava a cridar
«Fill de David,
Jesús,
tingues pietat de mi!»
Tothom el renyava perquè callés,
però ell cridava encara més fort.
«Fill de David,
tingues pietat de mi!»
Jesús s'aturà i digué
«Crideu-lo».
Ells van cridar al sec,
dient-li
«Coratge!
Aixeca't,
que et crida!»
Ell llençà el mantell,
es posà dret d'una revolada
i se'n va anar cap a Jesús.
Jesús li pregunta
«Què vols que faci per tu?»
El sec respongué
«Rebuni!
Fes que hi vegi!»
Jesús li digué
«Vés,
la teva fe t'ha salvat!»
A l'instant hi veia
i el seguia camí enllà.
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures dominicals
a càrrec de mossèn Joan Magí
El dia 25 d'octubre
ens trobem el diumenge 30
de durant l'any.
Jesús cura un sec,
el famós sec de Jericó,
el Bartimeu,
o sigui,
el fill de Timeu,
un sec i captaire.
I llavors,
és molt bonic això d'aquí,
perquè diu
que Jesús de Nazaret
se n'entera,
Jesús de Nazaret passa per allí
i ell se n'entera.
I llavors,
ell sap
que el Jesús de Nazaret
és alguna cosa més.
I la gent parla
de Jesús de Nazaret,
però ell diu
«Fill de David!»
I la gent ho vol fer callar,
però ell encara crida més fort.
I Jesús se n'entera
i diu
«Venga,
feu-lo venir,
crideu-lo».
I aleshores
ja hi ha un grup de gent
que l'ajuda.
Coratge,
aixeca't,
que et crida.
I llavors,
quan el té davant,
Jesús li diu
«Què vols que faci per tu?»
I ell ja arribant més lluny.
si ell
en el Jesús de Nazaret
hi ha vist
el fill de David,
ara ja hi veu el mestre.
Rebuni,
fes que hi vegi.
I un cop l'ha vist,
aleshores recupera
tota la vista,
l'interior i l'exterior
i el segueix
camí enllà.
Jesús és aquell
que ens treu
tot allò
que ens fa nosa.
És el que fa
l'ofrena
que ens neteja,
que ens purifica.
És el gran sacerdot
del Nou Testament,
com ens diu
la carta
als Hebreus.
Un sacerdot
sí que no és
com el Levític,
sinó
ets sacerdot
per sempre
com un fou
melquisedec.
O sigui,
sacerdot
rei de pau,
rei de justícia.
I llavors,
així
Déu
portarà endavant
la seva obra,
com ens diu
el profeta Jeremies.
Diu,
crideu d'alegria
pel poble de Jacob,
celebreu
la primera
de les nacions,
feu sentir
l'aclamació
dient,
salva,
senyor,
el teu poble,
la resta d'Israel.
Jo els faré
tornar
del país del nord,
els aplegaré
des de l'extrem
de la terra.
O sigui,
Déu el que vol
és que puguem
solucionar
totes les
nostres
coses.
I aleshores
cal
molta
reflexió,
molta
visió,
molt
de diàleg
i
aquesta
visió
i aquest
diàleg
que no es
converteixi en un monòleg,
sinó
transmetre-ho
als altres
i deixar que els altres
ens ho transmetin
a nosaltres.
O sigui,
una fe
de comunió
de fills
de Déu.
com hem sentit
l'Evangeli d'avui,
parla de la guarició
del sec
Bartimeu
per Jesús.
Aquest passatge
tan simpàtic
em fa pensar
en les foscors
que tantes vegades
es presenten
a les nostres vides.
quan les coses
no ens surten
com voldríem,
o bé la malaltia
i també la mort,
o ens falten mitjans
per a realitzar
projectes
i il·lusions,
o es presenten
dubtes
pel que fa
a les veritats
de la fe,
ens sentim sols
i incompresos,
o no acabem
de veure
el sentit
de la nostra vida.
Estem estorats
davant la violència
tot sovit
forta i cruel
que avui hi ha
en tants indrets
del món,
a vegades
molt a prop nostre.
Convertimeu,
Jesús,
fill de David,
compadiu-vos,
feu que hi vegi.
Ell és la llum
veritable
que il·lumina
tot home
i que té resposta
als interrogants
més profuns
que se'ns puguin
plantejar.
Ell passa
pel nostre costat,
no ens endormisquem,
no el deixem
passar de llarg.
Quan un el crida
sempre és escoltat
i acollit.
Qui tingui oïdes
que escolti.
Un comentari
de mossèn Ricard Cabré.
Bons amics,
el tema d'avui
serà sobre l'Església
i la postmodernitat.
No resulta fàcil
encarnar el missatge
evangèlic
en la postmodernitat.
Potser mai
ho ha estat
de fàcil
encarnar el misteri
de la salvació
en una realitat històrica
més aviat fràgil
i fluctuant.
però avui
s'hi afegeix
una sèrie d'elements
que distancien
molt més
l'Evangeli
i la cultura.
La primera característica
de la postmodernitat
pot ser
la fluctuació,
la inestabilitat,
la manca d'anelles
a les que aferrar-se,
la poca solidesa.
Avui
la brúixola
no ens serveix,
diu Antonio Jiménez
en un article
sobre aquest tema.
Hem perdut
el nord.
El màxim
que podem aspirar
és a fer servir
el radar
per evitar
xocs irremeiables.
Tant l'absolut
com la totalitat
es difuminen.
Queda el moment present
amb tota la seva ambigüetat
i la seva inconstància.
El passat
ja no interessa.
El futur
encara no el tenim.
No hi ha res
que s'aguanti.
Sense direcció
ni cap mena
de perspectiva
ens perdem
en el buit
més absolut.
No hi ha cap ideologia
política
ni religiosa
que es manifesti
capaç
d'engrescar les masses.
Dóna la impressió
que estem avançant
enmig de la boira
sense saber
ni preocupar-nos
massa
del que ens espera
en el proper revolt.
És com si
ens moguéssim
en un desert
tulsificat només
per l'adonisme
i la possessió.
El sistema econòmic
jo diria que
malauradament
encara és de les coses
que s'aguanten
perquè proporciona
els mitjans econòmics
sense els quals
no es pot viure
ni el present.
Els ideals
s'han esfumat.
Els projectes
de futur
no tenen raó
de ser.
Preocupa poc
saber distingir
entre el bé
i el mal,
la veritat
i la mentida,
la realitat
i la ficció.
Preferim descansar
sobre un gran
interrogant,
una espècie
de scepticisme
enervant
o abassega tot.
El terrenar
postmodern
té un aire
atractiu
de lleugeresa,
de joc,
de manca
de compromís,
de gust
per la incoherència
que ens pot semblar
fins i tot
refrigerant.
La segona
característica
és l'individualisme.
els altres
només interessen
en tant
en quals
els necessitem
per sobreviure.
Ens tanqueven
un món petit
i estret
en el que
ens falta
aire i perspectiva.
Envol callats
de somni
o d'angoixa
anem fent
passos indecisos
per les lloses
mirant
de no petjar
la gespa.
Preocupa
la salut,
el luc,
els diners,
despèn
de complexos
i de tabús,
satisfet els capricis
i poca cosa més.
D'entrada
no podem negar
que la cultura
postmoderna
amaga uns valors.
Cal tocar
de peus a terra.
No podem viure
de somnis
ni d'enyorances.
L'home
ha de poder
trobar-se
a si mateix
descobrir-se
en la seva
individualitat.
Jo no puc ser
còpia de ningú.
La meva vida
és meva
i de ningú més.
Avui es valora
molt l'autoestima.
Difícilment
podrà trobar-se
el que es
menysprea
a si mateix.
Cal dir també
que sí,
que ens preocupa
l'avui.
El mateix
evangeli
ens diu
que cada dia
en té prova
en la seva
malícia.
Que el passat
ja no és nostre
i el futur
tampoc està del tot
a les nostres mans.
Però no podem deixar
que ens ofeguin
les coses
que embussar-nos
en la realitat
i ofegar-nos
en la disbauxa.
Cal desconyir
que l'home
no és només un cos
que cal alimentar
i vestir
o despullar.
Que ja en nosaltres
vulguem o no
una dimensió
transcendent
que ens fa mirar
sempre més enllà.
Que no ens podem
ofegar
en un vas d'aigua.
Que no podem
eixalar
la nostra vida
impedint-li
d'emprendre el vol
deixant que s'esmunyi
com una serp
entre les roques.
Ens hem d'afondre
en la realitat
però sense deixar
que aquesta ens ofegui.
L'Evangeli
ens fa valorar
l'avui
i el jo
però sempre pensant
que ni l'avui
ni el jo
no tenen sentit
ni pràcticament
existeixen
si no es mou
en una perspectiva
més ampla
i molt més profunda.
Cal partir
de la realitat
pura i dura
però no quedar-nos
hi enganxats.
Equivaldria
a perdre el sentit
de la nostra existència.
Seria com
llençar el gra
i quedar-nos
amb la closca.
L'Evangeli
ens convida
a mirar més enllà
i molt més endins.
Amics,
fins un altre dia
si adeu plau.
recordem que en un primer moment
i en context de persecució
els cristians van ser anomenats
els seguidors del camí.
Si recordem el que deia l'Evangeli
sobre el sec guarit
i el seguia pel camí,
podem dir que Bartimeu
no sap encara cap a on condueix aquest camí.
Aquest episodi
del sec Bartimeu
marca en l'Evangeli de Marc
l'entrada de Jesús
a Jerusalem.
El perfil de la creu
es destaca
cada cop més clarament
a l'horitzó.
La història
no ens diu
si Bartimeu
va seguir el camí
fins al final
o bé
si la pendència
li va fer massa feixuga
en un determinant moment.
I nosaltres?
Fins a on
estem disposats
a seguir-lo
aquest camí?
Això tampoc
no ho diu la història.
Ens toca
a cadascú
de nosaltres
completar l'argument
de la nostra vida.
Això sí,
amb la confiança
que ens dona
tenir veu
com a company de camí.
Cal recordar
que el proper dimecres
28 d'octubre
tindrà lloc
la inauguració
del curs 2009-2010
de l'Institut Superior
de Ciències Religioses
Sant Fractuós
al Seminari Pontifici,
al carrer Sant Pau
número 4
de Tarragona
d'acord amb el següent programa.
A les 6 de la tarda
Eucaristia
a la Capella
del Seminari
de Tarragona
presidida
pel senyor
Arquebisba.
A continuació,
a les 7 de la tarda,
acte acadèmic
al Paraninf
del mateix seminari
presidit també
pel senyor Arquebisba,
amb la lliçó inaugural
l'encíclica
Caritas in Veritate
de Benet XVI,
del desenvolupament
dels pobles
a la fraternitat.
A càrrec
del doctor
Arcadi Oliveres,
professor
de la Universitat
Autònoma
de Barcelona
i de l'INSAF.
L'acte
es clourà
amb un concert.
El passat dia 21
va tenir lloc
la presentació
d'un nou web,
el de Caritas
diossassana.
Quin és el sentit
d'aquest web
i amb quina finalitat
ha estat creat
i on es pot trobar,
ens ho explica
mossèn Santiago Soro,
delegat diossassà
de Pastoral Social
i director
de Caritas
diossassana
de Tarragona.
Doncs es tracta
de tenir
una finestra oberta,
una més,
doncs de cara
a la gent
perquè puguin
conèixer
què és Caritas.
Potser hi ha
molta gent
que encara
no la coneix
prou,
per tant,
podríem dir
que és una finestra
més oberta
a la gent.
En quina finalitat
s'ha creat?
Poguer informar
d'àmpliament
i tenir informats,
doncs,
tenir una informació
actualitzada
de tota l'activitat
de Caritas.
Hi ha coses
que potser
la gent
no coneix
de Caritas
per un costat
de qui som,
quines són
les nostres finalitats,
per un altre costat
certes activitats
com les campanyes,
per exemple,
les campanyes
d'emergència
que potser
són poc conegudes,
doncs,
que són campanyes
que tenim
obertes
davant
d'una situació
d'un desastre
a qualsevol lloc del món.
Hi ha una demanda
de la Caritas
d'aquest lloc
a totes les demés
Caritas.
Llavors,
nosaltres
fem una crida
a col·laborar
amb aquesta
gent.
Per un altre costat,
també
pot ser
un mitjà
per aconseguir
voluntaris,
nous voluntaris
o
algun tipus,
algun altre tipus
de finançament.
Per tant,
el ventall
seria molt ampli.
On la podem trobar
aquesta pàgina?
Doncs,
la podem trobar
com enllaç
en la mateixa web
de l'Arcabisbat
o directament
a
http
dos punts
barra barra
caritas.arcabisbat
tarragona.cat
El proper dimendres,
30 d'octubre,
a les 6 de la tarda
i al seminari pontifici
al carrer de Sant Pau
número 4,
es farà una nova sessió
del curs
Any Sacerdotal
Fidelitat de Crist,
Fidelitat del Sacerdot,
amb el tema
La dignitat del sacerdoci,
segons
Sant Joan Crisòsotum
i Sant Gregori
Nasciencè,
a càrrec del doctor
Josep Maria Gabaldà Ribot,
professor de la Facultat
de Teologia de Catalunya
i director de l'Inçà.
Ets jove,
tens força,
sents dins com un poc que crema,
però dubtes
i ho deixes
i et dius que no val la pena,
per és la teva vida,
no et passis el sort,
dóna-te estimònia
a tot arreu del meu amor.
Us continuo explicant
la meva experiència personal
de Tezé.
Allà a Tezé
hi va gent de tot el món.
Per tant,
l'idioma
pot ser aparentment
un problema.
Jo, de fet,
no sé gaire anglès
i pensava
que no m'entendria amb ningú,
però ben aviat
vaig poder comprovar
que això no era un problema.
Al matí
es feien uns grups
de reflexió.
En aquest cas,
nosaltres vam treballar
el sermó de la muntanya.
El germà Héctor,
de Tezé,
anava fent reflexions
i diferents traductors
anaven fent
totes les traduccions
simultànies necessàries.
D'aquesta manera,
tothom ho entenia
i no es feia gens pesat.
Després d'això,
ens dividíem per grups
d'unes 10 persones
de diferents procedències
i amb una pauta
de preguntes
podíem dialogar
sobre el que ens havia
comentat
el germà Héctor.
Era el moment del dia
que més s'agradava.
Igualment,
a base de traduccions,
tots podíem dir la nostra,
explicar la nostra situació,
les nostres experiències
sobre els temes
que anaven sortint.
Realment,
va ser un dels moments
més enriquidors
i vam fer molta amistat
amb la gent del grup.
Les pregàries,
que són 3 al dia,
al matí,
al migdia i a la nit,
eren moments molt especials.
La setmana que jo hi vaig ser
érem uns 3.500 joves,
tots asseguts a terra,
cantant els cants
a quatre veus
i amb gran respecte
i devoció.
És molt bonic
veure que cadascú prega
amb la posició
que més l'ajuda,
agenollat,
assegut,
però això no suposa
cap problema.
I els moments de silenci
són realment impressionants,
i més tenint en compte
el gran soroll constant
de la nostra societat.
Clar,
veure 3.500 persones
10 minuts en complet silenci,
pregant i gaudint
de la comunió
amb tots els germans.
Això pot semblar impossible,
però allà és possible
i impressiona.
Els germans de TZ
sempre tenen a la boca
les paraules
amor,
confiança
i reconciliació.
Unes paraules
que he pogut anar
interioritzant aquests dies
a TZ.
Realment allà
es posen en pràctica
aquestes 3 idees.
Tothom es comporta
amb gran confiança
amb els altres.
No hi ha recances,
al contrari.
Tothom s'estima
amb un amor previ.
No cal conèixer
una persona,
saber les seves dades
o haver compartit
alguna estona
amb ella
per poder-la estimar.
La pots estimar
prèviament.
Això allà
es palpa
a cada moment
i en cada persona.
He tornat de TZ
amb moltes ganes
de seguir
en aquest ambient
i poder-lo posar
en la mesura del possible
allà on soc,
a la universitat,
a la delegació de joves,
a l'orquestra,
amb els amics...
tots hi podem posar
el nostre granet de sorra.
Tant de bo
el món fos com allà, TZ.
...en el més profund
del seu cor
es fan
moltes preguntes.
Qui soc?
D'on vinc?
A on vaig?
Aquests nois i noies,
com tu i com jo,
tenen set de Déu.
I en aquest ràpid repàs
de l'agenda diossessana,
el dissabte 31 d'octubre,
el senyor arcabisbe
presidirà a les 11 del matí
a la Catedral de Tarragona
la missa funeral
per l'arcabisbe
Joan Martí Alanis,
que va passar
a la casa del pare
el passat 11 d'octubre.
I tot seguit,
donem pas
al nostre company,
en Didac Bertrand,
i al seu blog.
De tant en tant,
i sobretot en temps de crisi,
algunes persones
ens obsequien,
quan no ens sorprenen,
amb el fàcil tòpic
que la solució
a tots els problemes del món
seria possible
si l'Església
renuncies
al seu patrimoni artístic,
el vengués
i distribuís
l'obtingut entre els pobres.
L'Església,
aquí i arreu,
és la dipositària
d'una munió d'obres d'art
pensades per alluar Déu
a través de l'admiració
que generen
i que són,
al mateix temps,
un monument
a la intel·ligència
i la sensibilitat humanes,
pal i reflex
de les del seu creador.
I li cal conservar
aquestes obres
per a les generacions futures
perquè formen part
de les arrels
que conformen
la identitat cultural
i espiritual
del nostre país,
de tots els països.
Els qui fan servir
aquests fàcils recursos,
més els valdria
que pensessin
ajudar l'Església
a mantenir-lo,
perquè el seu patrimoni artístic
és també
el patrimoni de tots.
No és clar pensar una cosa.
Hi ha poblacions
que l'únic motiu
per visitar-les,
si fem turisme,
és la seva Església.
És a dir,
que indirectament
ajuda a crear riquesa.
I quina riquesa crea,
i perdonin el tòpic,
la compra
a un país estranger
d'un avió de combat
sovint antiquat,
que pel cap baix
costa mil milions d'euros.
Aquestes persones
han pensat mai,
posant per cas,
què faria Càritas
amb aquesta quantitat d'euros?
I això és tot per avui.
Res més.
Fins el proper diumenge,
si Déu vol,
feliç setmana a tothom.
Fins el proper diumenge,
t'op Speaking of Ly.
Fins el proper diumenge,
a la conserve u sana.
Totás.
Fins el proper diumenge,
retch queXu серbiol,
Xi b steel,
qui t'oparat de motiu,
terrified deumenge,
руз el proper deumenge,
i així de l'cificстра,
feriaягua Càritas
ialterza,
de plotsbus manufacturi
i Holly.
Te damai Càritas
iïdem la trường
d'euros de vocesesse
partinyà servi
måna
Minций