Molt bona tarda, quan passa un minut de dos quarts de nou del vespre,
no, dos quarts de deu del vespre, és veritat, a les 9.30, sí, sí.
No, és que m'ha enredat el rellotge.
I benvinguts al No vinguis a mi història, al programa de divulgació històrica
des d'aquesta casa, Tarragona Ràdio, 96.7 de la FM.
Descansa.
M'anem agir, avui et demanem un favor, sisplau, no cantis cap gol per antena,
perquè encara estem rient de, què era, un Madrid?
No, era un Madrid contra qui, Manel?
Se va notar que soc del Barça.
Madrid-Liverpool, no?
Sí, el tercer, i encara em va vindre un altre.
Sí, jo crec que avui expressament els companys d'esports que acaben de marxar,
que per cert avui no han regalat ni un segon,
ens han canviat el canal de la televisió,
i ara no sé què estem veient en Barcelona a la televisió o alguna cosa similar.
Què?
IB3, a saber què és IB3.
Vete a saber.
No ho sé, IB-te a saber.
Doncs bé, hi ha el control tècnic després dels acudits dolents, més que dolents?
Digues.
Hòstia, per cert, allò del Liverpool de la setmana passada del Madrid,
Fantàstic.
Saps que al Madrid no es diuen els Beatles, no?
Per què?
Per les quatre de Liverpool.
Molt bé.
Benvinguts al No en vinguis amb històries.
Així la Sílvia García, el control tècnic.
No en vinguis amb històries aquesta setmana.
Aquesta setmana, com és habitual, iniciem el programa amb dues efemèrides.
Una primera efemèride, en concret, no sé de quin any datada.
De l'any 180.
De l'any 180.
180.
Això és època romana?
Molt bé, sí.
Molt bé.
I una altra d'un any olímpic per Barcelona, ja ho hem dit tot, no?
De l'any 1992, però no té a veure amb Barcelona.
Seguirem amb un monogràfic relacionat amb aquest programa d'avui,
programa, per cert, 21 de la cinquena temporada,
que això potser ho diem massa ràpid, però són cinc anys, m'entena.
Un monogràfic dedicat a la població actual i a les previsions fetes per les Nacions Unides
en un informe publicat fa relativament poc.
També, com és habitual, avui fa 100 anys a Tarragona,
curiositats, notícies i el temps s'esgota, com és habitual.
Avui és el 17 de març, Jordi, no m'equivoco.
Sí, sí, el 17.
Sí, és que sempre...
Això d'enllaunar el temps en dies és una cosa que a vegades me falla.
El 17 de març de l'any 180, de la nostra era,
o sigui, segle segon,
moria el senyor emperador Marc Aureli.
Marc Aureli va ser l'últim dels denominats emperadors bons o adoptius.
Emperadors, que es coneixien en aquest sobrenom,
doncs no només per període de pau i de prosperitat econòmica,
però sinó també perquè els seus successors eren seleccionats
per les seves aptituds i no pel parentesco directe que podien tindre.
Era una tradició que venia des del senyor Trejar.
Marc Aureli va néixer a Roma l'any 121
i es va caracteritzar per una inspiració estoica i epicúria
que li va permetre mantindre serenitat i fortalesa d'esperit
davant una sèrie de calamitats terribles que li va tocar viure
durant uns 23 anys que va arregnar.
Grans guerres, epidèmies fortíssimes, revoltes...
Els seus contemporanis ho van conèixer com a...
o li van donar el títol d'home de gran humanitat.
Sembla ser que tenia un temperament tranquil,
però que va saber administrar justícia amb gran rigor
i que va prestar gran atenció i preocupació perquè la economia romana
no n'és malament.
Gràcies a les nostres qualitats va poder mantindre la pau dins de l'Estat
i va ser estimat pel seu poble.
Va poder també prestar les rebel·lions que van esclatar
quasi simultàniament per moltes províncies de l'imperi.
Amb la mort de Marc Aureli, tal dia com avui, de l'any 180,
es diu que va finalitzar la nominada Pac Romana
i va començar la decadència de l'imperi.
De fet, se el coneix com l'últim gran emperador
i el primer ja de la decadència que...
Molt bé, un emperador de transició.
Podríem dir això mateix.
Molt bé, i també tal dia com avui, però de l'any 1992,
la majoria dels electors blancs de Sud-àfrica
decidien, mitjançant un referèndum,
posar punt i final a l'Apartheid.
I segurament us preguntareu què era l'Apartheid.
Era un sistema de segregació de les poblacions no blanques
instituït oficialment a la República de Sud-àfrica.
Aquest sistema, l'Apartheid, es va convertir
en la política oficial del govern sud-àfricà a partir de l'any 1948.
quan pujava al poder, el National Party.
Destinat a un principi a permetre el desenvolupament
per separat de les diverses comunitats racials,
l'Apartheid recolzava tota una sèrie de lleis,
que no direm, però destacarem alguna,
com per exemple el Separate Amenities Act,
que era la separació en els locals públics,
parcs, platges, hospitals de blancs i negres,
la Group Areas Act,
separació de races per barris residencials,
o la Land Act,
que només permetia als negres la possessió del 13%
de les terres del país.
És a dir, tota una sèrie de mesures
que un sistema de segregació de la població no blanca
a la República Sud-africana.
Tal dia com avui, en concret,
un 17 de març de 1992,
se celebrava un referèndum entre la població blanca,
és a dir, que només podia votar de la població blanca,
que finalment va votar afirmativament
per l'abolició d'aquest sistema,
doncs que la veritat ens hauria de caure la cara de vergonya.
El monogràfic avui va sobre població,
la població al planeta Terra.
I és que aquesta setmana ha aparegut,
o fa pocs dies, aproximadament,
va aparèixer un informe de Nacions Unides
que, fent un balanç de l'estat de la població actual
i de quines eren les estimacions o les previsions
per d'aquí uns anys,
arribant en concret a la data del 2050.
Actualment, el planeta,
després de revisar una mica aquest informe a través d'interès,
entrant a la pàgina de les Nacions Unides
i també d'algun retall de premsa,
hem pogut dissenyar algunes línies bàsiques d'aquest informe.
L'any 2050, si no m'equivoco,
tindrem com a 72 o 73 anys, no?
Si arribem...
Sí, si arribem, sí, segur.
L'any 50?
Sí, l'any 2050.
78.
78? Doncs mira, m'equivoco.
78 anyets, és a dir, serem ja grandets.
Segurament.
Bé, bastant, i espero que estiguem jubilats,
ben jubilats i tranquil·lets.
Doncs bé, anem explicant,
i això ja entendràs per què t'ho dic.
Actualment, al planeta hi ha uns 6.800 milions de persones.
Les estimacions de Nacions Unides
diuen que per l'any 2012 arribarem als 7.000 milions
i que el 2050 superarà els 9.000 milions de persones,
és a dir, que hi haurà un creixement,
una variació percentual del 49,6%.
També hi ha càlculs, que per aquestes mateixes dades,
dates, vull dir que l'any 2050
s'arribarà aproximadament als 11 milions de persones.
Tot depèn dels programes per limitar la població,
és a dir, els programes que ajuden a reduir la natalitat
als països del Tercer Món.
També depèn de diferents taxes o índexs
que fan servir els demògrafs i els geògrafs,
en general, per l'estudi de la població,
ja sigui la natalitat, la mortalitat,
la taxa de mortalitat infantil, la taxa de fecunditat, etc.
Com podríem dir que els països en desenvolupament
es produirà aquest creixement,
es produirà bàsicament aquest creixement extraordinari de la població.
Actualment, els països en desenvolupament
hi viuen 5.600 milions de persones
i a les quals s'assumaran 2.300 milions de persones per l'any 2050.
La meitat d'aquest creixement, uns 1.150 milions,
tindrà lloc en 9 països.
Fixem-nos quins són aquests 9 països.
Per començar, la Índia, el Paquistan,
Nigèria, Etiòpia, Estats Units,
la República Democràtica del Congo,
Tanzània, Xina i Bangladesh.
Si fem un repàs ràpid,
en surten 4 països asiàtics, 4 països africans
i un país americà, en aquest cas els Estats Units.
Quants països europeus hi ha a la llista?
Cap.
Cap.
Europa va...
Per les dades que estic veient...
Sí, Europa...
Bé, no et xivis, però tot s'ha de dir.
Al Manel li ha acabat de passar un mapa,
un mapa mundi,
on hi ha representades algunes d'aquestes dades,
però tot això vindrà més endavant.
Tanzània, si et fixes el mapa, Manel,
serà en números relatius,
el país que més creixerà,
crec que és aproximadament d'un 220%.
Índia serà...
L'any 2050 tindrà uns 1.600 milions de persones
i, curiosament, superarà la Xina.
Sí, perquè la Xina frena el seu creixement.
Sí, el seu creixement,
que tindrà uns 1.400 milions de persones.
Tot això són estimacions,
i en qualsevol moment les estimacions
se'n poden anar a la paperera de reciclaje,
per dir-ho clarament.
Sí, el dia que vingui una pandèmia...
Una pandèmia, una crisi alimentària,
una guerra, etcètera, etcètera.
Hi ha molts factors en joc.
Però, d'altra banda,
trobem els països desenvolupats,
on gairebé la població no creix,
que això tampoc no és cap notícia,
perquè és la tendència que hi ha hagut
durant les últimes dècades.
De 1.230 milions de persones actuals,
els països desenvolupats
es passaria a 1.280 milions
previstos per al 2050.
És a dir, només un creixement
d'uns 50 milions de persones.
Bé, 50 milions de persones no és res
comparat quan estem parlant
de 7 milions de persones.
De fet, si no fos per les migracions,
la població dels països desenvolupats
es reduiria a 1.150 milions de persones.
És a dir, que hi hauria un creixement natural
de la població negatiu,
i gràcies a les migracions,
a l'arribada d'immigrants,
de països principalment en vies de desenvolupament,
països subdesenvolupats o països pobres,
doncs això ajuda a l'increment de la població,
ajuda les dones en un principi,
per norma general,
que provenen de països joves,
tenen una taxa de fertilitat,
un índex de fertilitat molt més alt,
etcètera, etcètera.
Una altra de les dades
que ens ha sorprès d'aquest informe
és que el nombre de persones
en edat de màxima productivitat laboral,
és a dir, entre els 25 i els 59 anys,
en el qual entraríem nosaltres,
està en xifres rècords.
actualment, els països d'Occident,
els països desenvolupats,
aquestes, la gent o les persones
en edat de màxima productivitat laboral
són 605 milions de persones
amb una tendència a frenar-se,
mentre que els països,
o la resta de països,
serien d'uns 2.500 milions de persones.
Una tendència a créixer,
una tendència amb tendència a créixer,
fins a 3.500 milions de persones,
l'any 2050.
Seria una altra de les dades
que ens ha sorprès d'aquest informe
de les Nacions Unides.
Un altre punt clau també seria
l'envelliment de la població.
Un envelliment de la població
que els països rics,
o els països desenvolupats,
ja fa dècades que estem vivint,
però que els països pobres
seria una nova característica.
És que el sector d'edat
que més creixerà a tot el planeta
serà el de majors de 60 anys.
Per exemple, a països desenvolupats
actualment hi ha 264 milions
de persones de més de 60 anys
i passaria a 416 milions de persones
l'any 2050,
creixeria amb una tendència,
una variació de l'1,9%, per exemple.
I els països subdesenvolupats,
aquí és on està el gran salt,
passaria d'actualment
475 milions de persones,
majors de 65 anys,
a 1.600 milions de persones,
amb un creixement anual d'aproximadament
d'un 3%,
i és que el 2050
hi haurà 395 milions
d'octagenaris,
que gairebé...
Quants milions?
395 milions d'octagenaris.
De persones de més de 80 anys.
Sí, nosaltres tindrem 78,
estarem a punt de treure'ns el carnet
per entrar a aquest club,
selecte o no selecte,
al planeta.
i, curiosament,
el 70%
d'aquests 395 milions
viuran països en desenvolupament,
és a dir,
països que no són desenvolupats.
Serien tots els països,
en un principi,
que no són ni països
de l'Europa Occidental,
ni els Estats Units,
ni el Japó,
ni l'Austràlia,
etcètera, etcètera.
També una de les característiques
que ens hem fixat d'aquest informe
és la reducció de la fertilitat
al món pobre,
i és que els 49 països
menys desenvolupats
del planeta,
tot això ho podem saber
a través d'un índex
que mesura
el desenvolupament humà,
és a dir,
de l'Índex de desenvolupament humà,
i d'H,
ara tenen un índex de fertilitat
de 4,4 nens per dona.
L'índex de fertilitat
és el nombre
mitjà de dones
i de fills
que pot tenir una dona
en edat fèrtil,
per dona cada 5 anys.
Aquesta previsió
pel 2050,
si actualment
és de 4,4 nens per dona,
sembla ser
que baixarà
fins a 2,4 nens per dona.
Tot això,
com que són previsions,
tampoc no se sap mai
el que passarà,
però i menys
amb l'actual crisi
econòmica mundial.
Tot això
també depèn
dels programes
de contracepció
als països pobres
i també depèn
de les ajudes humanitàries
o les ajudes
al desenvolupament
que des dels països rics
se'n vinca
als països pobres.
El fre del creixement
de la població
mitjançant la reducció
de la fertilitat,
però d'altra banda
també fa augmentar
la proporció
de majors
de 60 anys
i redueix
la de nens i joves.
És a dir,
les piràmides
de població,
que és la representació
gràfica
per gènere
i edat
de la població
d'un territori,
serien
molt més amples
a la cúspide,
a la part superior,
amb els grups
d'edat més grans
que no pas
a la base.
Però això
amb tendència
cap al any 2050.
o sigui que no cobrarem
pensions, Jordi?
Sí, suposo que sí.
I si no, mira,
suposo que els nostres
nets ens mimaran.
A saber.
Suposes molt.
Sí, ja també.
la població
dels 49 països
menys desenvolupats
del planeta,
que, bueno,
ja hem parlat dues vegades
d'aquests 49 països
menys desenvolupats,
aquí trobaríem
Afganistan,
Níger, Somàlia,
Uganda,
Nigèria,
Pakistán,
Etiòpia,
Kenia,
Tanzània,
la República Democràtica
del Congo,
etcètera, etcètera,
seguiria sent
la de més ràpid creixement
del món,
no és cap sorpresa.
La predicció de l'ONU
és que
moderin
el seu creixement,
avui en dia
és del 2,3% anual,
però l'any 2050
aquests 49 països
duplicarien
igualment
la seva població
i passarien
dels 840 milions
actuals
a 1.700 milions
de persones.
Els que més creixen,
el Manel té
el mapa davant,
serien Tanzània
amb un 220,7%
de creixement,
de variació
entre l'actualitat
i el 2050,
la República Democràtica
del Congo
amb un ritme
de 190,2%,
Kenia,
171,7%,
Etiòpia,
Nigèria,
Pakistan,
Egipte,
que per primera vegada
és el primer que trobem
per sota del 100%,
que creixen
amb una variació
del 84,6%,
i si ens fixem
en els països
desenvolupats,
segons en aquest cas
els casos
dins de la Unió Europea
o dins d'Europa,
trobaríem
que el Regne Unit,
França i Espanya
creixen demogràficament
amb una variació
d'aproximament,
el més baix
seria França
amb el 14%
i el més alt seria Espanya
amb el 27,3%,
però hi ha altres països
que el creixement
de la població
és negatiu,
com per exemple
Alemanya i Itàlia,
Alemanya amb un 14,1%,
Itàlia amb un 0,09%,
gairebé mínim,
seria potser el creixement 0%,
podríem dir.
És curiós,
bueno,
Japó també creix
gairebé un 20%,
però és curiós,
Rússia,
que segons
aquestes previsions
baixa un 20%
de població.
Baixa un 20%
de població.
I Rússia no és un país
desenvolupat?
No,
potser no és un país
atractiu
pels fluxos migratoris,
jo diria que és
un país
emissor
de migrants
i no
entre moltes altres raons.
També té molt
de territori
que és gairebé
no inevitable,
però que la població
està concentrada
en nuclis urbans.
També recordar
que d'aquests
que dèiem al principi
6.800 milions
de persones
per primera vegada
quan vam entrar
el 2008,
l'any passat,
per primera vegada
en la història
de la humanitat
per primera vegada
més del 50%
de la població mundial
viu en ciutats.
Això també comporta
tota una sèrie
de problemes.
A veure,
no saps per què
no ho hem viscut,
però els que van viure
les migracions
a l'èxode rural
a l'Espanya
dels anys 60-70
van viure
la Barcelona
de les barraques,
el creixement
descontrolat
de les ciutats
espanyoles,
etcètera,
etcètera.
Tot això
també té
el seu símil
a altres ciutats
com Lagos,
a Nigèria,
com Egipte,
com Bangladesh,
com Bombay,
etcètera,
etcètera,
o ciutats
llatinoamericanes.
I ciutats,
a més a més,
que no es pot comparar
amb Barcelona,
perquè allí
sí que hi ha
moltíssima més gent
i que no hi ha
cap tipus
de planificació
i que van creixent
les ciutats
sense cap tipus
d'ordre.
manca d'infraestructures,
etcètera,
etcètera.
Tot això
també podem dedicar
a tot un programa.
Tenim moltes més coses
per dir,
deixarem el cas d'Espanya,
perquè més o menys
també l'hem comentat
a grans trets,
o la gent ja se'l pot imaginar,
però un factor crític
i difícil de predir
és l'evolució
de les malalties
com la tuberculosi
o la sida.
Hi ha 58 països
al món,
38 d'ells
africans
que són greument
afectats
pel virus de la sida.
Les estimacions
de l'ONU
han rebaixat
fins a 30 milions
les morts
causades per la sida
fins a l'any 2020
i espera
que l'any 2015
el 70%
dels malalts
els pugui
subministrar
fàrmacs antivirals.
Tot això
també depèn
una altra vegada
de l'ajut internacional
i de la bona voluntat
dels països
desenvolupats
i també
de les farmacèutiques,
perquè no.
Una bona notícia
dins d'aquest aspecte
de la sida
és que en els darrers anys
5 països
han aconseguit
sortir d'aquesta
trista llista
de països
greument afectats
per la sida,
en concret són Gàmbia,
per una banda,
Madagascar,
que també és notícia
aquests dies
per revoltes polítiques,
un cop d'estat,
Níger,
Moldàvia
i Myanmar,
que és l'antiga Birbània.
Podríem seguir parlant,
podríem parlar també
del cas d'Espanya,
però per manca de temps,
ja que ens hem menjat
gaire bé el programa,
doncs ara mateix
no ho farem,
però la pauta d'Espanya
és similar
a molts països occidentals
o desenvolupats,
amb un creixement
molt moderat
i que de fet
seria negatiu
si no fos
pels immigrants.
Però tot això
no és que sigui
una altra història,
però ho podríem parlar
en un altre programa.
Avui fa 100 anys
a Tarragona.
Jordi,
digue'm.
Saps que avui repetim
patrocinador?
Això és que va quedar
molt content.
Va quedar molt content,
li m'agrada molt.
Sí, sí,
com s'ha d'estar bé.
Sí.
Molt bé, perfecte.
Ja, bueno,
després
me'n farà 5 cèntims,
Sílvia.
Diu el següent,
avui recordem notícies
del dia 17 de març
de l'any 1909,
el que publicava
la premsa
al diario de Tarragona
ara fa 100 anys.
Diu el següent,
en el templo
de Sant Juan Bautista
empezará
el viernes próximo
el solemne
septenario
de la congregación
de Nuestra Señora
de los Dolores,
perdó,
que la congregación
de Nuestra Señora
de los Dolores
dedica todos los años
a su patrona.
Se ha encargado
de los sermones
el padre Antonio Blanc,
misionero
del Inmaculado
Corazón
de María.
M'encanta
tota la palabrería
que utiliza
en esta gente.
I som 1909
al diario de Tarragona
de Tarannà
conservador
i de Dratà.
Sí.
Gacetilla de quejas
que sempre
era el més divertit.
Sí, el síndic de greu ja.
Sí,
y és el que mos apropa
més a los nostres
yayos
o raves yayos.
Diu,
quejarnos
de la vigilancia
que ejerce
la policía
seria quejarnos
de vicio.
Decimos esto
porque en la noche
del sábado
y después de romper
una reja
de un almacén
que los señores
Boada Hermanos
tienen
en la calle
de Sant Miguel,
penetraron ladrones
llevándose
de 25 a 30
cajas de petróleo
sin que nadie
se percibiera
de lecho.
O sigui,
això dels robatoris
que sempre diem
oi,
és que hi ha més robatoris
que mai i tal,
doncs ja veu
que fa 100 anys
estaven igual,
cara.
Molt bé.
I si vols
passem directament
a la Sílvia
que ens sorprengui
i a veure qui repeteix
amb aquest patrocini
del No Minguis de Històries.
Jo crec que per la gent
que s'estigui sentint
i es patint
una miqueta
el que direm ara
els vindrà molt bé,
eh?
Sí.
Començo, eh?
El que passa
que hauria de ser
pregunta més
que afirmació.
Para començar
el que seria
el patrociniador.
Caïda del pelo.
No?
Seria pregunta millor.
Caïda del pelo?
Te avisa ja.
Molt bé.
Parece de cas.
se contiene
en el acto
usando el legítimo
Petróleo Gal.
Ah, que fia-te
que no el sentías.
Que no el sentías.
Que fa unes setmanes.
Exacte.
Sí, sí, sí.
El Petróleo Gal.
Loción antiséptica
inofensiva
de perfume
exquisite.
Que vam donar-li
per posar un puntet
així.
Com a francès
que queda més naïf.
Més chic, no?
Però avui en dia
si sents
los anuncis
de perfums
també parlen en francès.
O sigui que
estem en el mateix rotllo
que ho fa cent anys.
Exacte, exacte.
que volem donar-li
aquest puntet
de grama, no?
Limpia la cabeza
de caspa
i evita la calvície.
Jo crec que ho fan
per la història
de la calvície exquisite
perquè a riñer
també ho fan, no?
Calvície
exquisite
exquisite
alí alí alí.
Calvície
no puede inflamarse.
Veus?
Aquí ja
el deixa més tranquil.
Clar, clar,
perquè si et fots
el cap amadurnat
de petroli
va a una espurna.
Sí, vinga,
aniversari feliç.
El pastís, sí.
Anda.
La flama humana.
Anem amb les falles.
Sí, és veritat.
I estàs allà al costat
i mira, anem al Petróleo de Gal.
Ei, de bon rotllo, eh?
Petróleo de Gal,
si n'esteu sentint.
Sí, sí.
Això sempre ho diem...
Acabo?
Acaba, acaba.
Vinga, Petróleo de Gal
patrocina
el No em vinguis amb històries.
No em vinguis amb històries.
Curiositats.
Jo sé que el Manel
porta moltes setmanes
sense poder dormir
i pel seu cap
doncs navega.
El gran dubte,
la gran curiositat
què significa
l'estrella de David.
Que segur,
digue'm que sí,
sisplau.
Sí, no,
setmanes no,
anys.
Tota la vida
m'ha perseguit
l'estrella de David.
L'estrella de David.
Doncs a veure,
expliquem.
L'any 41
del segle passat,
1941,
els nazis
van iniciar
la persecució
dels jueus
marcant
les seves cases
i les seves robes
amb aquest símbol
que des de 1948
constitueix
l'emblema
de l'estat d'Israel.
L'estrella de sis puntes
va tenir al seu origen
un sentit màgic.
Es penjava les parets
per espantar els mals esperits
i els alquimistes
la feien servir
per representar
la connexió
entre el cel i la terra.
Va ser el papa
del segle XIV,
ai no,
va ser a la Praga,
perdó,
del segle XIV,
quan la comunitat jueva
va incorporar
aquest hexagrama
que alguns segles després,
el segle XIX,
es va anar introduint
cada vegada més
en les sinagogues
i en objectes de culte.
l'any 1890,
el moviment cionista
va adoptar
l'estrella de David
com a emblema.
O sigui,
que no és
de l'antic,
o sigui,
de quan us veu...
La seca no.
No, no.
No pareixin l'antic.
De mitjana,
home,
segurament
deu tenir alguna
connexió,
però
per ara nosaltres
no l'hem trobat.
Pensava que era més antic.
M'ha decepcionat.
Mira que era antic.
Sí,
el David
no és tan d'anar antic.
Ah, ja.
Començo jo,
perquè saps que jo porto
una estrella,
una notícia estrella,
bomba.
Sí.
Saps d'on, no?
A Egipte.
Evidentment.
Vinga.
I per cert,
molt bona, eh,
que hem vist
un petit fragment
d'una pel·lícula.
Sí,
si voleu...
si us interessa
fiqueu-vos a internet
i fiqueu
qualsevol
Google,
fiqueu
Capilla Sixtina
en Egipte
i veureu
sortirà el vídeo
directament.
I és que a Luxor
han trobat
una càmera sepulucral
que conté
pintures decoratives
de fa uns 3.500 anys.
Els descobridors
ho han batallitzat
com la Capilla Sixtina...
A donar-li
a bombo i platillo...
A bombo i platillo,
tampoc és una troballa...
Sí, sí.
Home, les imatges
eren bastant espectaculars,
no?
Però déu-n'hi-do.
De fa 3.500 anys
a Luxor...
Sí.
Doncs bé,
aquesta Capilla Sixtina
de l'antic Egipte
ha sortit
a la llum
o l'ha tret a la llum
un equip d'arqueòlics
del Consejo Superior
d'Investigacions Científiques,
Xic.
Xic.
Sí.
I, com dic,
s'ha descobert a Luxor.
Pertany a Jehuti,
que era un alt càrrec
de la dinastia de Vuitena.
O sigui,
cap a l'any 1500 abans de Cris
sembla ser que en època
de la faraona Absepsut.
Esta troballa
s'ha fet
durant els treballs
de la vuitena campanya
de l'anominat
projecte Jehuti
que patrocina
la Fundació Caixa Madrid
des de l'any 2007.
I les imatges
que en puc veure
al vídeo
del FESIC.
Si no recordo malament,
es veu que
totes les parets
estaven decorades
amb inscripcions
del llibre dels morts.
Amb jeroglífics, no?
Sí.
Del llibre dels morts.
Hi havia una deessa, no?
La Mut,
que era la deessa del cel,
si no recordo malament.
Mira, la tomba
està excavada a la roca
de la colina
Dra-Abu-Alnaga
i s'ha d'entrar
gairebé
20 metres
en horitzontal
cap a l'interior.
I, com tu dius,
les parets
estan
completament
decorades
en inscripcions.
a la sala més interna
es troba
a l'entrada
a un pou funerari
de més de 8 metres
de profunditat.
Sí, sí.
Hi ha aquesta primera zona
de 20 metres de fondament
i després un pou.
Al fons d'aquest pou
s'obre l'accés
a una càmera
de 5 metres i mig
de llarg
per 3,5 d'ample
i 1,60 d'alçada
plena de terra
que l'han tingut
que anar buidant tota.
I al fons
d'aquest càmera
l'entrada
d'un segon pou
de 3 metres
de profunditat
que donava lloc
a una segona càmera.
Imagineu-vos-lo
l'haberint, no?
Pensada i dissenyada
per servir
com a càmera
sepulcral
d'aquest senyor
de Jehuti.
A l'entrada d'aquesta
van trobar diversos
arracades d'or
perquè sembla ser
que en aquesta època
a començament
de la XVIII dinastia
doncs era
la gent important
de l'acord
va adoptar
la costum núvia
d'adornar-se
amb arracades.
Són, com dic,
passatges
o que hi ha escrit
a les parets
en jeroglífics
estrets del llibre
dels morts
que hagin d'ajudar
el difunt
a superar els obstacles
un cop havia mort
i poder arribar
a alcançar
la vida eterna
i tranquil·lament.
Jo us parlo
d'una altra notícia
en aquest cas
d'un ximpanzé
amb visió de futur.
Un ximpanzé
que va néixer
al sud de Múnich
l'any 1978
que anys després
va ser traslladat
a un sou de Suècia
i que als 16 anys
s'espera erigien
amb el mascle
dominant del seu grup.
I és que aquest ximpanzé
que s'anomena
Santino
abans que obrin
les portes del zoològic
es dedica a recollir pedres
a la zona
on està tancat
i quan obren
les portes del zoològic
agafa les pedres
i les tira
contra els visitants.
Diuen que és
per marcar
territori
per fer-se
més mascle
davant de les familles
que hi domina
i també
el que ha sorprès
bastant
els científics
és que aquest ximpanzé
té visió de futur
és a dir
que cada dia
pensa
doncs
d'aquí a unes hores
entraran turistes
he de marcar
els deixonses
he de buscar útils
per llançar
en aquest cas pedres
i la veritat
és que és al·lucinant
potser també
aquests científics
s'haurien d'entrar
a les aules de l'ESO
per fer certes investigacions
i veure per què
no agafen un llapis
per exemple
però bé
la Núria
la Sílvia ens fa senyals
ens diu adéu
adéu
adéu
adéu
no cal
és l'hora dels adéus
sí
molt bé
moltes gràcies
ho podríem haver fet millor
però
sempre ho intentem
adéu
adéu
Núria
Sílvia
Sílvia
adéu Manel
adéu
adéu
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
B
A
A
A
B
A
B
A
A
A