A Tarragona, ràdio...
Il·lusió, ambició, amor, odi, solidaritat.
Un programa a càrrec dels alumnes de comunicació
de la Universitat Rovira i Virgili.
La meva ambició.
Joder, quina pregunta més concreta, no?
Aguantar-ho un poc, home, ja que estem aquí.
Ser feliç.
Ser infelic.
Guanyar diners.
Mío, mío.
Em volia saber una mica de cultura.
Per exemple, jo li puc dir de memòria
les estàtues del catedral.
Si me on...
No tenir problemes econòmics.
Abacú.
Poder tornar quan tenia 25 anys.
Tercer, Jeremías.
Tener un treball més o menys estable,
avui en dia encara més.
Sant Joan Bautista.
Acabar els estudis i tenir una bona feina.
Màter.
L'ambició pot ser bona i pot ser dolenta.
Acorda-te d'estes declaracions.
Estoy muy contento con esta mujer.
Tengo una vida feliz.
¿Qué más puedo desear?
Salud lo primero para poder tener vida.
Salud.
Salud.
Salud.
Salud i que hi hagi pau en tothom.
I que em reforceixin les cames.
Simón.
Después un trabajo y poder vivir aquí.
Dinero.
Pues voy a arribar a final de mes.
Necesito trabajo.
Reboso.
Ah, bueno, conseguir trabajo.
Si no hay trabajo no hay nada.
Isaias.
Vivir tranquil.
Judes.
Ser feliz y tener salud.
I Daniel.
Yo quiero ser cocinera.
No lo sé.
Futbolista.
Bióloga.
Fouquera.
I'm sorry.
I really don't know how to speak Spanish.
Me explico all that.
Oy, oy.
Qué ambicioso.
No sabe.
Eso no sabe.
Hola, molt bona tarda.
Són dos quarts de set del dia 11 de març
i comença Bàsic, la mitja hora de cada dimecres
dedicada als sentiments de la vida diària.
Benvingudes i benvinguts al programa d'aquesta setmana
que gira al voltant de l'ambició.
Sentiment que, per cert, comparteix amb totes les dones
i es celebra amb el nom de Dia de la Dona Treballadora.
Només es manifesta un cop l'any
i potser per això continuen existint situacions desiguals.
Cal insistir i combatre unes idees que ja no toquen.
Sí, existeix una llei d'igualtat,
però la diferència de gènere segueix condicionada
per la història, per la cultura i per uns valors
tan actits, tan antics com actuals.
No s'ha de ser millor que un home, ni pitjor tampoc.
Cal ser iguals des dels dos costats,
en oportunitats, condicions i respecte.
Tu, que ets mare, que ets treballadora, estudiant,
que ets dona i, per sobre de tot, persona,
des de Bàsic ho sabem
i animem a la teva ambició de la següent manera.
Avui començarem amb una entrevista
que va fer la setmana passada l'Eduard
a en Josep Capella, delegat de TV3, a Madrid.
Continuarem amb un reportatge sobre l'ambició dels joves
un dissabte a la nit.
Un reportatge fet per l'Andrea Torres,
el Josep Maria Llaurador i el Javi Jiménez.
Després continuarem amb el Marc Busquets
i la seva secció de cinema.
Aquesta setmana toca Frost contra Nixon.
Contra Nixon, les dues cares de l'ambició.
I acabarem amb el concepte de l'ambició
vist per la nostra psicòloga, la Pilar Julià.
A Tarragona Ràdio, Bàsic.
I començarem amb una entrevista
que va realitzar l'Eduard la setmana passada.
El protagonista és en Josep Capella,
delegat de TV3, a Madrid.
Va venir a Tarragona
per explicar-nos la seva experiència de periodista.
Després ens vam quedar una estona amb ell
per a que ens parlés de l'ambició
en una feina com la seva.
Però potser que ens ho expliqui l'Eduard
com va anar la cosa?
Doncs, Esther, tot va anar com era d'esperar.
Prou bé, crec jo.
Vam anar a la conferència
Experiència de Periodista, com has dit.
I com que ja teníem pactada l'entrevista,
va ser acabar una cosa i començar-ne una altra.
L'entrevista va ser al mateix auditori
de Caixa a Tarragona.
En Josep Capella i jo,
asseguts a la punta de l'escenari,
una estoneta.
Bé, tot plegat, molt agradable
i encantat de respondre les preguntes.
Entretingut i interessant.
Esther, si et sembla,
passem a escoltar-lo i em dius què et sembla.
Doncs, endavant.
Tenim amb nosaltres Josep Capella,
periodista des de fa gairebé 20 anys
i experta en política espanyola.
Actualment és delegat de TV3 a Madrid.
Primer de tot,
moltes gràcies per acceptar la invitació
del micròfon de Tarragona Ràdio.
Gràcies a vosaltres.
Encantat de col·laborar amb aquest projecte.
Bàsics és un programa
que parla dels sentiments de les persones.
Avui en concret ho fa de l'ambició,
les ganes per aconseguir allò
que un més desitja.
Què significa la paraula ambició
per a Josep Capella?
Ambició,
jo ho relaciono amb una cosa sana.
És a dir,
hi ha gent que potser
podria donar-li un concepte negatiu,
però jo l'ambició
és una cosa fonamental
en la vida d'una persona.
és una ambició en l'àmbit personal,
en l'àmbit professional,
en tots els àmbits.
Per mi l'ambició és
les ganes de fer unes coses,
sigui en la feina,
sigui en el tema personal,
sigui en la família,
sigui en el món en què et mous.
Està content el lloc
que ara ocupa TV3?
Molt.
Molt, perquè també et dic una cosa,
és a dir,
ho he dit a la conferència,
el dia que potser,
el dia que no m'agradi el que estic fent,
jo mateix seré el que digui,
escolta'm,
no hi estic un minut més,
no em pedantaria,
dir,
me'n vaig,
hi plego,
no,
simplement,
les empreses tenen suficientment camps
i llocs de treball diferents
com perquè si no t'agrada
una cosa que estàs fent
puguis fer-ne una altra
dins d'aquest àmbit
de la comunicació,
però m'agrada molt el que estic fent,
m'apassiona,
m'il·lusiona
i, bé,
per molt que a vegades
pugui ser o pugui semblar
que ja ho has viscut,
doncs no,
cada dia és un món nou
amb una notícia nova,
amb un enfoc diferent,
amb un enfoc nou.
I com dèiem al principi,
per arribar fins on és ara,
li ha fet falta l'ambició,
doncs?
Sí,
falta l'ambició,
aquesta ambició sana
que no és el trapà,
que no és el medrar,
que es diu en castellà,
que no és la trabanqueta,
que no és la patada,
l'adversari o l'amic,
o el conegut,
sinó que és fer les coses ben fetes,
que és treballar dur,
que és treballar de valent,
que és dedicar-t'hi hores,
que és no tenir hores,
que és sacrificar a vegades,
com m'ha preguntat
d'una companya teva,
temps de família,
o sigui,
aquesta ambició
l'he tingut i la tinc.
Ha estat cobrint
des de molt a prop
l'activitat diària a Espanya
i a l'estranger
dels últims tres caps
del govern espanyol,
Felipe González,
José María Aznar
i José Luis Rodríguez Zapatero.
Amb quin dels tres es queda?
És difícil això, eh?
És difícil.
El més nou,
el més,
posem,
posem,
entre cometes,
net,
el més il·lusionat encara,
potser el que està fent,
és Zapatero.
Diguem bé,
pel temps que fa que hi és,
segurament,
o per la seva personalitat,
més coses en contra,
la suma de coses negatives
que,
positives que a favor,
no sé si m'explico,
és a dir,
porta pocs anys
i en el seu bagatge
hi ha coses positives,
més que les negatives,
potser sumen més.
Per tant,
comparat amb els altres dos,
generacionalment,
també és de la meva generació i tal,
potser em quedaria amb Zapatero.
I considera que ha tingut
prou ambició
per aconseguir allò
que s'ha proposat?
Molta.
Molta,
perquè,
molta i de molts anys,
perquè és un home
que va ser el diputat més jove
que hi va haver al Congrés
fa l'any 86,
per tant,
amb 20 i pocs anys
ja és diputat
i haver aguantat
en aquest món
tan difícil
com és el de la política,
s'ha de tenir,
aguantar,
s'ha de tenir ambició
per haver arribat a ser
el secretari general
d'aquest partit
i el president
del govern espanyol.
No és fàcil,
per tant,
cal molta ambició.
I de les seves promeses,
què en pensa?
A vegades és una mica ingenu.
Té aquest punt
de candidesa
que el va portar
que quan estava a l'oposició
alguns fins i tot
el seu propi partit
el van batejar
com a bambi,
però té aquest punt
un altre punt
de frescor
i de creure's
el que realment
està fent
que crec que
que intenta
complir-les,
que no sé
si sempre
ho aconsegueix
i que al final
bé,
que a cada X temps
hi ha la possibilitat
de passar-li contes
i de veure
si les compleix o no
i si no les compleix
evidentment
tens la manera
de castigar-lo.
En temps d'eleccions
la feina
per Madrid
deu ser
abundant.
En temps d'eleccions
i de no eleccions
de sempre.
És a dir,
jo no recordo
períodes tranquils.
És a dir,
quan no són
el període electoral
és un període
d'un conflicte,
un període
d'un afer,
d'un escàndol,
d'un...
Si no és un escàndol
és una producció
legislativa dura
quan no és
una altra cosa.
És a dir,
la vida política
és generalment
intensa.
No és...
Almenys l'espanyola
no dona temps
per l'avorriment
o per la falta d'acció.
El deuen tractar bé, però.
Sí,
ens tracten bé,
no?
Ens fem...
Ens tracten bé
perquè nosaltres
ens hem fet respectar.
No parlo només de mi,
sinó dels periodistes
catalans,
dels mitjans catalans,
de TV3,
de Catalunya Ràdio,
de l'Avui i de molts altres,
que amb els anys
vam arribar,
ho he explicat
en la conferència,
amb una posició
molt feble,
molt nous,
però vam demostrar
que som tant
o més
millor
que els mitjans
de sempre
establerts a Madrid
i que amb els anys
ens hem demostrat
una manera de fer
professional,
rigorosa,
ètica,
que ens hem fet respectar.
Per això ens tracten bé.
I no s'ha trobat mai
amb alguna situació
compromesa?
Moltes.
Moltes.
L'altre
l'explicava,
les polèmiques
totes,
les de Catalunya
i Espanya,
de tota manera,
pel dret,
pel revés,
es passen cada
X temps,
un dia és per una cosa,
un dia és per una altra,
però
pedagogia sí que ja no en faig
perquè ja fa molts anys
que em he cansat
de fer pedagogia,
el que és acceptar-ho
amb resignació,
entomar-ho com pots,
calma,
tranquil·litat
i bons aliments
i anar tirant.
Ja per acabar,
considera que els catalans
som ambiciosos
o ens conformem
amb el que tenim?
Som ambiciosos,
però sovint
ens conformem massa
amb el que tenim.
Hi ha hagut un silenci?
Jo també he treballat
a la ràdio
molts anys
i els silencis
també tenen
la seva
repercussió
i tenen el seu què
i són expressius
moltes vegades.
I a Madrid
com van d'ambició?
A Madrid
en tenen força,
no se l'acaben.
En sèrio,
no se l'acaben
perquè
ho devoren tot,
és a dir,
l'ambició és el seu gran què,
no?
Sigui en la política,
en el futbol,
en els àmbits que sigui,
no?
Són
gent
que tradicionalment,
secularment
han exercit
el poder
i que
no estan disposats
fàcilment
a deixar-se
ni el poder,
ni els diners,
ni moltes altres coses.
Així es repensa.
No ens podem estendre més
perquè el temps
no ens ho permet,
però doncs
moltes gràcies
una vegada més
Josep Capella,
delegat de TV3 a Madrid
per atendre
l'entrevista
del Bàsics
a Tarragona Ràdio.
Gràcies a vosaltres
que tingueu sort
no només en aquest programa,
sinó quan l'acabeu
en feu molts d'altres
i algun dia
us ho dediqueu
professionalment
a Tarragona,
a Barcelona,
a Madrid
o al món.
Gràcies.
Així que els catalans
són bastant conformistes.
Ho haurem de canviar, això?
Esther,
no.
Som ambiciosos,
però sovint
ens conformem massa
amb el que tenim.
De totes maneres,
potser
que ens anem cap a Madrid
a demanar una mica d'ambició.
que, com en Josep Capella
va dir,
allí no se l'acaben.
Doncs acomiadem
en Josep Capella
i a la seva ambició
de periodista.
Bàsic.
Il·lusió.
Ambició.
Amor.
Odi.
A Tarragona Ràdio.
Els dimecres
de dos quarts de set
a les set de la tarda.
I ara què toca?
Doncs més coses.
Continuem el Bàsic
i ho fem amb el Javi,
l'Andrea i el Josep Maria.
Bona tarda, nois.
Hola.
Què tal?
Tres persones
per un rèpor de cinc minuts.
No us fa vergonya?
Home, doncs no gaire.
A més, ja veuràs el que portem.
Vinga, a veure,
què ens heu portat avui?
Expliqueu, expliqueu.
Doncs aquesta setmana
vam voler conèixer
de primera mà
quines són les ambicions
reals dels joves
i adolescents d'avui dia.
I per fer-ho
vam anar a buscar-los
al seu habitat natural.
Què, a la porta de l'Insti?
Gairebé.
A la porta de la llar del pernil.
Caram.
Doncs sí,
vam dedicar la nit de divendres
a fer diapiduristes noctuns.
Vam acompanyar els oves
per la llar,
el planetari
i fins i tot al port.
I els vam preguntar
quines eren les seves ambicions.
Em perdó, ara,
però això no és una mica
una putada?
Bueno,
depèn.
Per ells potser sí,
però per nosaltres,
no,
perquè vam poder obrir
amb declaracions
tan divertides
com aquestes.
Jo com a ambició
en un llarg termini
estic preocupat
pel meteorit
que caurà a la Terra
el 2012.
Atenció,
atenció,
a la ràdio no es veu això,
però aquest noix
que està parlant ara
té una birra a la mà.
Existe una ambició
futura de la humanitat
que és luchar
contra el meteorit
que cae el 2012.
Solo digo eso
y creo que la gente
se tiene que concienciar
en este sentido.
Veus aquelles dos noies
que se ven allà?
La meva ambició
s'entra allà avui.
No, no,
però està muy, muy provado
que l'alcohol
tras toca,
tras toca les neurones.
Un bon treball,
un bon sou
i ser feliç.
Ser feliç
i estar amb la meva parella.
Fer feliç la gent
i que jo sigui feliç.
L'ambició d'avui
és
fer tres duros més,
emborratxar-nos
tres cops més.
La meva ambició,
la cocaïna,
la cocaïna.
Un bon curro
i no passar
tant fríos
aquí fora.
Les meves ambicions
són ser músic.
Jo sé que algun dia
arribaré
a tocar
un gran escenari
com el Palau Sant Jordi.
Estar un populista.
Casado
con un trabajo estable
y educado
de presón.
Disfrutar molt
i aprofitar el moment
i pegar-te
totes les festes
que puguis.
Meteoritos
que passen
por aquí
cerca.
En Tarragona Radio
tot pode passar.
Mañana por la mañana
pues coges
te vas al medio
el campo
así con un coche
¿sabes?
Y pim pam, pim pam,
pim pam, pim pam,
todo el rato.
Vivir del campo,
coño.
O sea,
si ya llega el sábado
pues empalmala
así,
te vas de fiesta
que pim quepa.
Alcohol
trasloca
les neurones.
Les ambicions d'avui
passar-m'ho bé
de moment
amb els amics
i deixar que la nit
doni de per si
el que vulgui donar.
Millor ser humil
amb això.
L'ambició de la vida
és tornar a Menorca
i tenia els meus xoletets,
la meva feina estable
i el típic.
Ironíne es menorquina
solució per viure
a una illa
amb problemes
de transport.
Yo proclamo
l'apocalipsis
esta noche
dictando
que el 2012
se acaba la tierra
con un meteorito
que pasa muy cerca
y mueve mar y montaña.
Que la gente digamos
como se dice
que haga el amor
lo máximo posible,
¿no?
Por así decir.
Que se basa en el sexo,
su existencia,
ya que se va a basar en la muerte.
A mí m'agradaria
emborrachar-me cada día
y triunfar-me a todos los países del mundo.
Esto está tan probado
como que yo me llamo
Matusalén Malí.
Te ríes de mi nombre ahora.
Encima.
Encima se ríe de mi nombre.
La meva ambició
La meva ambició
aquesta nit
és passar-me
de puta mare
i l'ambició
pel futur
és seguint-se
jo mateix
i no sé
i tenir en compte
les meves ambicions personals
no deixar-me
emportar
per l'alcohol.
L'apocalipsis.
Ipsis.
Ipsis.
Nosaltres som músics
del son de la chama
i la nostra ambició
és arribar a algun puesto
un dia o altre.
D'aquí un any, dos o deu
però anar fent feina.
Jo faig les lletres
d'aquest grup
bastantes
des que tenia 16 a 17 anys
i les feia
al llit
de casa meva
jo sol
i em pensava
que no sortirien mai d'això
d'una veu
i una guitarra
i que les facin 10 persones
no és un somni
és una meravella.
Perquè miris aquest món
amb un nick
i sense tron
per poder-te
jo portar
a llum no cal
no cal pensar
món de somnis
i de carícies
Bé doncs
Mare de Déu
també vol dir
que hi va haver gent
que va dir coses
molt interessants
i que en general
tothom va ser maquíssim
amb nosaltres
flipaven una mica
quan veien el micro
però molt bé.
Sí
i també agrair
al Paco de la Llar
i al Cayo Largo
que ens van convidar
i tot.
Ja veus
ho haurem de fer més sovit no?
No dona
que quan s'està de servei
no hauríem de veure home.
Bé nois
moltes gràcies
vigileu amb els meteorits
i no sé si voleu afegir
alguna cosa més.
Sí, sí, sí
un missatge
al xiquet del meteorit
i al Matusalé Malí
si vas entendre
el que et vas apuntar
un paperet
perquè de memòria
ho dubto
espero que ens estiguis
escoltant
quan tinguis el refugi
del meteorit
que ens vas dir
que faries
ens avises eh
que jo em vull salvar.
Gràcies nois
per aquest superreportatge
i fins la setmana que ve.
rebeurà.
Vinga, rebeu.
No crec, no crec, no crec, no crec, no crec, però dic per què què?
Il·lusió, ambició, amor, odi, sol.
A Tarragona Ràdio, els dimecres de dos quarts de set a les set de la tarda.
Som a Tarragona Ràdio
a la segona edició
del programa Bàsic.
És moment per al cinema
i per l'ambició
el nostre tema d'avui.
Llums, càmera i acció
de la mà de Marc Busquets.
Bona tarda, parella, com esteu?
Bona tarda, Marc.
I avui què ens portes?
Doncs, fent un cop d'ull a la cartellera
no m'ha estat gens difícil trobar una pel·lícula
cada estil i ambició a cada fotograma.
I quin ha estat?
Però és contra Nixon.
Bona pel·lícula.
Excel·lent pel·lícula.
Ara en parlem.
Buenas noches.
Mañana al mediodía
renunciaré a la presidencia.
Hoy es un día histórico.
La primera vez que un presidente Nixon
conocía la maniobra
para encobrir el Watergate.
El hombre que ha cometido
el mayor delito de la historia de este país
nunca será procesado.
Tengo una idea para una entrevista.
Richard Nixon.
¿Tú llevas un magasín?
Ayer te vi entrevistar a los Pidgeys.
¿El que fue fantástico?
¿Por qué iba a querer hablar con David Frost?
Nos dan medio millón de dólares.
Ah, ¿sí?
Aquí l'han titulada
Frost contra Nixon.
El desafío.
Sí, és una d'aquelles moltes coses estranyes
que fan els distribuïdors.
I això, si és que tradueixen el títol,
de vegades ni ho fan.
Doncs sí, un exemple actual, per exemple,
seria The Reader,
que ha donat l'Òscar a la millor actriu,
Kate Winslet.
Per Frost contra Nixon
havien nominat a Frank Langella,
no?, que interpreta a Nixon.
Sí, i crec que, a més,
hauria estat un just vencedor.
Qui dirigeix Frost contra Nixon?
Ron Howard.
I ens hem mantut una sorpresa molt agradable,
perquè d'entrada a mi em va tirar enrere la decisió,
però el cas és que fa una bona feina
i no té res a veure amb una mente meravellosa,
o Apolo 13,
que per un servidor, insisteixo,
per un servidor,
són un desastre.
Si us sembla,
el que podem fer és escoltar
quina va ser l'ambició
de Ron Howard
per dirigir la pel·lícula.
Doncs som-hi.
Com jo,
tots els que hem vist l'obra
vam quedar completament fascinats.
La veritat és que em va sorprendre
que la història fos tan bona
i tan entretinguda.
Divertida,
fins i tot i plena d'atenció.
Quan vaig haver vist l'obra,
estava decidit a fer la pel·lícula.
Mai havia pres
una decisió tan ràpida
a la meva carrera.
Aquella nit em vaig dir
«Sé que puc fer aquesta pel·lícula
i la penso fer».
És a dir, la convicció.
Això mateix.
Howard estava convençut
de ser el millor director possible
per fer Frost contra Nixon.
Escolta, Marc,
i què ens explica la pel·lícula?
D'entrada, però,
deixeu-me a dir-me
que el que estem escoltant de fons
és la banda sonora de la pel·lícula
composta per Hans Zimmer.
De què parla la pel·lícula?
Doncs parla de l'entrevista
que el periodista britanic
David Frost
va voler fer a Nixon
quan aquest ja havia sortit
de la Casa Blanca.
Frost era un presentador
de programes frívols
estil de barietats,
xafraderies,
és a dir,
salsa rosa
i ningú pensava
que se'n sortiria.
I se'n van sortir?
Doncs la veritat és que sí.
Nixon va acceptar
pensant-se que Frost
no estava a la seva alçada
i perquè a més
el movia
una ambició.
Netejar la seva imatge
després del Watergate, doncs?
Aquesta
i a més els diners.
Penseu que Nixon
va cobrar mig milió de dòlars
per l'entrevista.
I quina és l'ambició de Frost?
Doncs s'he considerat
un periodista seriós
i de passada s'he recordat
com l'home que justicia Nixon
ja que,
com hem escoltat el tràiler,
el govern americà
no ho va fer.
M'agradaria ara
que escoltéssim
quina va ser l'ambició
de l'actor Frank L'Angela
per acceptar
interpretar Nixon.
Us quedareu parats.
Sí,
vaig triar un mes
a decidir-me
perquè tenia un compromís
amb una sèrie de televisió
i no sabia
quins dels dos projectes fer.
Finalment,
vaig voler fer de Nixon
perquè tenia por,
perquè m'espantava la idea.
No vull ser desoners,
però el cert
és que tenia por
de no estar a l'alçada
ni trobar la manera
d'interpretar-lo.
I si tens aquesta sensació,
crec que també
tens clar
el camí que has de seguir,
el del repte.
Per a mi era més interessant
rodar unes setmanes a Londres
que quedar-me a
Barkbank,
Califòria.
Doncs ja ho veieu,
tenia por.
És que n'ha de fer
posar-te la pell
del Nixon.
I cal ser una entesa
en història americana
per seguir aquesta pel·lícula?
De fet,
no,
i penso que és un dels
grans encerts de la pel·lícula,
potser perquè el que explica
no és política,
sinó més aviat
el conflicte entre dos homes
que s'enfronten
com si d'un combat de Vox
es tractés.
I qui interpreta David Frost?
Doncs un actor anglès,
Michael Sheen,
es va donar a conèixer
fent de Tony Blair
a The Queen,
d'Stefan Friars,
i ara s'ha passat
al cinema de terror
fent de Vampir
a una de les noves seqüeles
que té Underworld.
I la seva ambició
per interpretar Frost?
Pel que es veu ser
les ordres
de Howard
i passar
una bona estona amb ell.
Escoltem-lo.
Sí, és un home meravellós
i he gaudit.
Un gran director.
Volia fer la pel·lícula
amb ell perquè és un gran artista,
un gran cineasta,
però també perquè és un home fantàstic.
Va ser una gran inspiració
tenir-lo a prop
perquè va ser un protector,
no un monstre.
Un monstre?
És possible que et referís
a l'Stefan Friars
pel que diuen
és un pèl dur dirigint.
És a dir,
que la seva ambició
era passar-s'ho bé.
Això sembla
i optaria per això, també.
Sí, digue'ns quina és
la teva ambició.
Doncs com deia el penques
d'en Ronaldinho,
divertir-me i cobrar.
Bona filosofia aquesta, eh?
I per últim,
s'ha tacut
quina podria ser
la versió espanyola
de Frost contra Nixon.
Doncs què us sembla,
Cantizano contra Aznar?
Doncs sona bé, sona bé.
Jo crec que la voldria veure.
Sempre seria més divertida
que t'arribes contra Montilla.
Doncs molt bé, Marc,
i fins la setmana vinent.
Si deu vol.
Salut.
Adéu.
A Tarragona Ràdio,
Bàsic.
Els dimecres
de dos quarts de set
a les set de la tarda.
Des de Bàsic,
hem entès l'ambició
com un sentiment positiu i sa,
però també pot tenir
connotacions negatives.
A veure,
què ens explica
la nostra psicòloga,
Pilar Julià?
L'ambició
és un desig
molt potent
d'aconseguir poder,
riqueses,
dignitats o fama.
Això,
en termes generals.
Com és un terme
que pot ser molt ambivalent,
que pot ser positiu
i negatiu,
quan parlem d'ajudar
les persones
seria més
quan realment
és una aspiració
o un desig
de la persona
de superar-se,
de prosperar
o de millorar
dins d'uns límits
raonables,
aconseguint
així la pròpia
satisfacció
personal
i de retruc
la dels que ens envolten,
família,
amics,
també els companys
de feina,
una mica
la persona
en general.
És bo
dins d'aquests límits
perquè a la vegada
és una força
que empenya endavant.
Vas,
busques,
lluites
per arribar-hi
i al final
tens aquesta satisfacció
d'haver-ho aconseguit.
Us hem acompanyat
el José María Llaurador,
l'Andrea Torres,
la María Artano,
el Marc Busquets,
el Javi Jiménez,
l'Esther Rufián
i l'Eduard Virgiri,
la Marta Mondegut
a la direcció
i la Núria Cartanyà
al control tècnic.
Us esperem cada dimecres
a dos quarts de set
i els dissabtes
a dos quarts de cinc
de la tarda.
També podeu escoltar-nos
a través de la pàgina web
de Tarragona Ràdio
i visitar-nos
al blog del programa
basictarragona.blogspot.com.
Ara us deixem
amb els pets
i el Ja vull ser rei
de Lluís Gabaldà.
Recordeu que per lluitar
cal ser almenys
una mica ambiciosos
i ambicioses.
Fins la propera setmana.
Adeu!
Jo vull ser rei
Ser per collons
cap de l'estat
Tenir-ho tot bé
Només per ser
fill de papà
Fer-ho tot bé
Mai s'he escollit
Mai s'he votat
Sempre trobat
La moto
amb el poton gegat
Tan avorrit
Està envoltat
Per una calla
de llapons
Suant infalibilitat
Com un cací
com dic de dur
Fotre un polvet
Amb la total seguretat
D'aquest xiquet
Tindrà el futur
Caminat
Tenint curcel
Per a poder-me
defensar
O fer un discurs
Que ben segur
que aplaudiran
Tan avorrit
Està envoltat
Per una calla
de llapons
Suant infalibilitat
Com un cací
com dic de dur
Se sap que
som iguals
davant la llet
Per què collons
jo mai podré ser rei
Podré ser rei
Podré ser rei
Reivindicar
El que em va col·locar
On som sense parlar
Res que no sigui
L'espanyol
I viatjar molt
Sigui oficial
O per plaer
Que ja se sap
Que Suïssa
S'esquia molt bé
Tan avorrit
Està envoltat
Per una calla
de llapons
Suant infalibilitat
Com un cací
com dic de dur
Se sap que
som iguals
davant la llet
Per què collons
jo mai podré ser rei
Podré ser rei
Podré ser rei
Podré ser rei
Podré ser rei
Podré ser rei
Podré ser rei
Podré ser rei
Podré ser rei
Podré ser rei
Podré ser rei
Podré ser rei
Podré ser rei
Podré ser rei
Podré ser rei
Podré ser rei
Podré ser rei
Podré ser rei
Podré ser rei
Podré ser rei
Podré ser rei
Podré ser rei
per una colla de llepons,
suant infelibilitat
com un que siga un dictador.
Si sap que som iguals davant la llet,
per què collons jo mai podré ser rei?
Podré ser rei.
Podré ser rei.
Podré ser rei.