Gràcies.
No és la primera vegada que la sardana es tracta del Parlament de Catalunya,
però sembla que la darrera vegada que això ha passat, fa poques setmanes,
ha estat en uns termes que podríem qualificar d'esperançadors.
A partir d'11 preguntes formulades per la diputada Glòria Renom, de Convergència i Unió,
el Consell de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tercerres,
ha ofert unes respostes més concretes i assenyades que les que hem pogut escoltar en anteriors ocasions
al voltant de la sardana amb boca de polítics.
Va venir a reconèixer que la sardana té un problema d'imatge
i que ja s'ha parlat amb alguns dels més reputats publicistes del país
per determinar de quina manera, segueixo reproduint frases textuals,
de quina manera es pot modernitzar aquesta posada en escena
i millorar-ne la reputació i que no aparegui com una cosa inquilosada.
Certament aquest és un dels punts delicats de la sardana.
És evident que des d'algunes perspectives,
hi ha una mala imatge, en part comprensible per una mena de pecat original
que es porta arrastrant des de fa molt,
però que representa una situació del tot injusta,
precisament per aquest pas del temps
i perquè realment des de dins s'han fet esforços d'actualització.
Potser sí que allò que faltava era aquest reconeixement
i suport que ara es podria concretar.
I en aquesta línia aniria un altre aspecte posat de manifest
pel conseller Tracerres,
qui va assegurar que cal qualificar i professionalitzar
tot l'àmbit de la comunicació
que fan enllaç entre aquests sectors de la cultura popular
i els mitjans de comunicació.
Tot magnífic, encara que pot per evitar frustracions,
serà bo tenir en compte que si es pica sobre ferro fred
és igual fer-ho amb un martell de joguina que amb un de professional.
Molt bon dia, benvinguts en aquesta nova edició de l'1-2 i seguit,
les 649, sempre fidels a la cita aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio
com cada dissabte, i avui amb aquesta alegria que ens dona
el que el temps ens acompanya, aquest canvi de temps
que hi ha almenys de moment, en aquest dissabte al migdia
es presenta pla d'abonança i amb aquesta perspectiva de vacances
pels que en tinguin, en tot cas per uns dies diferents,
especials els que van al voltant de Setmana Santa
i en l'enveïtat que ens interessa, el de les sardanes, els esbars,
la música per a cobla, ara que és quan comença,
comença realment a engrascar-se la gent d'activitats,
sobretot al carrer.
Evidentment d'això és del que en parlarem en aquest programa
que avui compta amb la part tècnica, amb la col·laboració de la Núria
i aquí davant del micro d'un servidor, l'Àngel.
Anem a començar fent-ho com sempre, com és el nostre costum,
fer-ho amb el sumari de continguts.
I si efectivament tenim costum de començar fent això,
un sumari, un resum, també després,
mentre dura la temporada del concurs,
doncs comencem amb una nova eliminatòria del concurs.
La sardana l'any, per cert, ja en recte final,
només queda aquesta semifinal d'avui
i no la setmana vinent,
que la setmana vinent, com ja sabeu, habitualment,
aquest dissabte de Glòria acostuma a ser festiu
per al nostre programa, dels pocs dissabtes de l'any
que fem aquesta mena de pont,
però sí, després quedarà una última eliminatòria
amb la qual ja decidirem totes,
l'última, en aquell cas, l'última de les sardanes finalistes
d'aquesta edició d'enguany de la sardana de l'any.
Després ja només quedarà, evidentment, la gran final de Girona.
Després parlarem de la Unió de Colles Sardaristes.
Dissabte passat es va escollir nova junta,
entre altres coses que es van decidir en aquella assemblea general
i avui tindrem el plaer de parlar menjançant el telèfon
amb el nou president de la Unió de Colles,
el senyor Santi Ferrer Fàbrega.
I a l'agenda està clar que haurem de parlar d'aquests plecs
que ja comencen, com dèiem abans, a engrescar el programa
i alguns centrats en la diada dilluns de Pasqua,
plecs de vegades petitons, de vegades altres més importants,
aquí a les comarques meridionals,
el de la Pobla de Montornès, la Rodobarà,
com els més destacats, però també altres de més modestos,
però igualment importants, com el del Cuber i Fliix.
A Tarragona, la ballada de diumenge de Rams,
un homenatge a Jordi Paulí, amb això anirem fins a Cornellà,
i presentació de nous discos, discos ben diferents,
el darrer, el que ha tret el mercat l'Orfeo Català
amb la Cobra Sant Jordi.
Tindrem xafarderies i altres músiques
que també ens aniran acompanyant al llarg del programa.
Fins a dos quart de dues de la tarda.
De moment, anem doncs cap a la sardana de l'any.
I sí, anem a escoltar una altra eliminatòria del concurs,
la sardana de l'any,
el certamen que convoca la Federació Sardanista de Catalunya
amb l'objectiu de decidir, gràcies a la participació popular,
la sardana que mereixi rebre el títol de l'any
entre les estrenades al llarg del 2008.
Aquesta setmana és el torn de la novena semifinal,
que com totes estarà formada per dues sardanes
que en el seu moment van superar la primera tanda d'eliminatòries.
La primera és la que porta per nom
les ous del Foix, d'Agustí Serratacó,
que interpreta a cop la ciutat de Girona.
i el Foix, d'Agustí Serratacó,
i el Foix.
i el Foix.
i el Foix.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!









Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I comencem amb els aplecs.
Per demà, diumenge, el 28è plec d'Arenys de Mar,
matí i tarda, el Pare de la Mare de Déu de Lourdes,
amb les cobles Als Moncrins, Jumoni Bola de Sabadell i Marinada.
També el 69è plec del Mercat del Ram, a Vic, a la tarda, a la plaça Major,
amb les cobles Costa Brava i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Pel que fa el proper diumenge, dia 12, el 32è plec de Manyols de la Merenda,
matí i tarda, a la sala Bertiçol, amb dues cobles, la 3 Vents i una altra no especificada.
A la plec de Pasqua de Besalú, a la tarda, al Prat de Sant Pere, també dues cobles
i, en cas semblant, ens ha arribat notícia d'una, la principal d'Olot, i no pas de la segona.
I sí que tenim informació més completa del 32è plec de Breda, matí i tarda,
al Cercle Bredenc, amb les cobles la principal de la Bisbal, els Moncrins i Jumoni Bola de Sabadell.
I com és habitual, també força activitat el dilluns, dia 13, dilluns de Pasqua,
evidentment l'avancem, tenint en compte que dissabte vinent, recordem-ho,
no hi haurà espai de l'1, 2 i seguit.
Seran aquests aplecs, entre altres, que pugui haver,
sabem que sempre aquella jornada hi ha un aplec d'aquells petits
que queda, diguem-ne, descontrolat, però en tot cas, aquests són els més importants.
El 36è plec de Roses, matí i tarda, a la Ciutadella,
amb les cobles la principal de la Bisbal, els Moncrins i Ciutat de Girona.
També el 44è plec de la Sardana, a Bellvitge, a l'Hospitalet de Llobregat,
matí i tarda, al Parc Metropolità de Bellvitge,
amb les cobles Mediterrània, la principal de Llobregat i Viladolesa,
amb concurs de colles improvisades a la tarda.
A les comarques lleidatanes, el 39è plec de Praixana,
matí i tarda, a l'ermita de Montalbà, amb la coble jovenívola de Gramunt
i també hi haurà concurs de colles improvisades.
Ja a les comarques meridionals, la plec de Pasqua del Cové,
matí i tarda, a l'ermita del Remei, amb la coble Ciutat de Reus,
la plec de Pasqua de Flix, matí a les 11,
a l'ermita del Remei, amb la coble Miranfont.
El 32è plec de Pasqua de la poble de Montornès,
a les 12 del migdia i a dos quarts de cinc de la tarda,
a l'ermita de Montornès, amb la coble Sabadell.
Hi haurà una paella popular i la rifa d'una mona de pastisseria.
Les reserves per la paella podeu fer aquest telèfon,
977-648-050.
En cas de mal temps, aquest plec es faria al poli esportiu.
I encara un altre plec destacat,
aquí a les comarques terragonines,
al 20è plec de Pasqua, a Roda de Barà,
a les 11 del matí i a dos quarts de cinc de la tarda,
a l'ermita de Barà, amb la coble Ciutat de Cornellà i Marinada.
S'anuncia que hi haurà un mono i un mosquetell per a tothom a la tarda
i que en cas de mal temps també hi haurà lloc opcional,
el poli esportiu a dalt del poble.
Pel que fa a ballades de serranes,
n'hi ha una que deu estar en aquests moments a punt de començar.
Dos quarts d'una al Parelló, a la Fira de la Mel,
a l'actuació de la coble, Cossatània.
Demà diumenge, a dos quarts de 12 del matí, aquí a Tarragona,
remarquem l'hora, que no és habitual aquí a la ciutat,
a dos quarts de 12, al Pla de la Catedral,
una ballada ja habitual, per ser, en aquesta diada de Dominges dels Rams
amb la coble Raú Jove, que interpretarà aquest programa sardana.
Es val la pena remarcar-lo en un programa força interessant.
Lita, de Manuel Sardarra Puigferrer,
Olesa Midsegle, de Daniel Gasulla,
La plec de Tardó, de Conrat Saló,
Sant Llorenç, Gran Reserva, de Pitu Chamorro,
Mar de Mans, de David Estanyol,
un català lió, de Jordi Paulí,
Ciutat Reial, de René Picamal,
6 de 7, d'Enric Curti,
i Baix Camp 86, de Carles Santiago.
També demà al matí, a tres quarts de 12,
hi haurà sardanes a Covelles, a la plaça de l'Ajuntament,
en aquest cas, a càrrec de la coble Rassó.
El diumenge, dia 12, a dos quarts de 12,
a Conit, a la plaça del Casal,
amb la coble Sant Jordi, Ciutat de Barcelona.
I el dilluns, dia 13, a les 11 del matí,
al Vinyana, amb la coble Cossetània,
i a la una, a l'Arbós, a la plaça de la Vila,
amb la coble Triunfal.
Farem ara de concursos.
Avui mateix, a dos quarts de sis de la tarda,
Sant Pere de Ribes, a l'Escola Riera,
individual de Reveses, trofeu drac de Ribes,
amb la coble Ciutat de Cornellà.
I pel que fa a l'àmbit dels esbars,
el dilluns, dia 13, a les 12 o migdia,
Vilaseca, l'Ermita de la Pinada,
grup de dansa tradicional catalana, Ramon Dulzina.
Passant a la música.
Passant més de gener, va fer quatre anys
d'altres pas d'un dels personatges més singulars
de la història de la sardana,
Ricard Viladasau.
Sembla que hi ha consens en assegurar
que fó el més destacat dels intèrprets de tenora.
A més de pedagog i compositor
d'un bon nombre de sardanes
d'una importància indubtable.
La desaparició d'una personalitat d'aquesta categoria
forçosament havia de sugerir
alguna obra dedicada per músics
que poc o molt l'havien tractat
o eren perfectament conscients
de la seva transcendència.
Com el també compositor i director
Joan Lluís Moraleda,
format al Conservatori Municipal de Música de Barcelona,
on estudia piano, boer, harmonia,
contrapunt, fuga, direcció i composició
i amplia estudis a França
i també va ser deixeble de direcció
d'Antoni Rosmarbà.
Ha dirigit prestigiosos orquestres
en el Camp de la Cobla,
la Municipal Ciutat de Barcelona
i des del 2000,
la Juvenívola de Sabadell.
Com a compositor escrit,
nom brosa sardana
s'hi ha contribuït decisivament
a la revitalització de l'àmbit
de les composicions lliures per a Cobla,
aportant peces de gran qualitat,
ambicioses i de fer compromís
per als intèrprets.
A la memòria de Ricard Viladasau
va escriure
Adeu, amic Ricard,
que com no podia ser d'altra manera
està concebuda
per al lluïment
de la tenora solista.
En el cas de l'enregistrament
que ara us oferirem
és en mans del tenora
de la Cobla Sant Jordi
Enric Ortí.
Es tracta del concert
celebrat el passat 11 de gener
Auditori de Caixa Tarragona
sota l'organització
de l'agrupació sardinista
Tarragona Dansa
i la participació
de la Sant Jordi
a més a més
de la Sant Jordi
de la Cobla Reu Jove.
Laugga Reu Jove quina
tarragona
Arec
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
состо 될,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquella que anomenem és, evidentment, musical, però que anomenem la relíquia.
I avui a la relíquia no viatjarem tan lluny en el temps com és habitual,
però també podem considerar l'enregistrament que escoltarem com a històric,
ja que encara es va publicar en format de disc de vinil, concretament l'any 1990,
tot i que més recentment ha estat reditat en compacte.
És un disc interpretat per la Cobles Mugrins, amb sardanes dedicades a la vila de Palamós,
una de les quals és del compositor Artur Rimbau, nom força popular i habitual.
Perdó, avui ja veieu aquí l'eina de treball, la veu està així complicada,
tot i que actualment sembla força oblidat, dèiem.
Aquest autor, Artur Rimbau, les seves sardanes, s'heren de plaça, balladores,
amb un estil molt particular que permet identificar-les immediatament.
I si la veu m'ho permet, us acabaré dient-vos que la sardana en qüestió és noies Palamósines,
que presenta la particularitat que va ser escrita i estrenada per a Quatre Cobles,
concretament el 31 de juliol de 1960 a l'Aplec de Palamós.
Posteriorment, el mateix autor en va elaborar versions per a diverses agrupacions de Cobles,
des de 4 a 14.
Nosaltres escoltarem la que podríem dir-ne la primera estrena per a dues Cobles,
interpretada per la Cobles Mugrins del 1990, noies Palamósines.
Mugrins del 1990, noies Palamósines.
Mugrins del 1990, noies Palamósines.
Mugrins del 1990, noies Palamósines.
Mugrins del 1990, noies Palamósines.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...

...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...









...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
amb una cobla, la Coula Reus,
i en aquesta dinàmica d'anar-vos anunciant els canvis de músics
que experimenten les cobles,
un procés que bàsicament se centra en carnaval,
però encara ens van arribant aquestes notícies poquet a poquet.
I en aquest cas, l'únic canvi que ha experimentat la Coula Reus,
la veterana de la Coula Reus,
és la primitiva d'aquesta formació, el Josep Boada,
i s'incorpora un músic nou en el món de la Coula,
músic resident al Vendrell,
habitualment tàrpet de saxo, clarinet,
entre els altres instruments,
i que habitualment treballa en el món de la música de ball.
Ara, doncs, s'incorpora a la Coula Reus com a timla,
i és el Paco Jurado.
I una Coula, una altra Coula,
la Coula contemporània, sabeu que, entre altres coses,
en parlem dels seus espectacles divertits,
que volen ser engrescadors per al públic,
sardanes arranjades de manera especial,
amb música de pel·lícules, etcètera.
Bé, la història aquella que us expliquem sempre,
i també aquell altre vessant de promotors,
d'editors, d'enregistraments discogràfics,
i també aquesta vessant, diguem-ne, més seriosa,
de ser solidaris, de portar els beneficis d'aquests discos,
ONGs, etcètera, etcètera.
Bé, ara serà notícia, i això en parlarem més àmpliament la propera setmana,
que hem publicat un llapis amb tots els discos,
el contingut dels seus discos fins ara,
exaurits, que us podeu trobar en un sol lloc,
en un sol punt perfectament presentats,
amb les dades pertinents.
Però, a més a més, el proper dos de maig,
entraran altra vegada a l'estudi de gravació,
i van entrar en el fa pas gaire,
amb un dels seus discos de les seves col·leccions,
els contemporanis, amb autors actuals,
però ara el seu proprojecte és un nou espectacle,
un nou recull dels seus espectacles,
el servei de Show 4, ja,
i amb un nom que de moment se'ns presenta així com a misteriós,
Estius, sense l'E, no?
Estius, senzillament.
Falta saber que serà, si serà tan sorprenent
com aquests últims dos discos, dos espectacles,
que van dedicar de manera tan exitosa a la música de pel·lícules.
I fa unes setmanes, en diversos programes,
de fet, ja us hem anat parlant d'aquests cursets de sardanes a les escoles,
una activitat ja consolidada, veterana,
que organitza primer la coordinadora sardanista de Tarraona
i des de fa uns anys la agrupació sardanista Tarraona Dansa,
portar la sardana als més petits, a les escoles,
i realment sempre força èxit,
i que es clou, es tanca en una festa
que tradicionalment se celebrava a la plaça de la Font.
Doncs bé, en guany serà extraordinari,
amb motiu del 25 aniversari d'aquests cursets de les escoles,
ja vam dir que seria això, sortiria de l'habitual,
i ja podem concretar coses,
i que serà exactament el divendres 24 d'abril,
l'endemà de la Dia de Sant Jordi,
i dos punts d'activitat.
En primer lloc, a l'Auditori de Caixa Tarragona,
amb un concert didàctic per a escolars a dues quartades del matí,
que anirà a càrrec de la Cobla Reu Jove,
i després, a les 11, a la Rambla Nova,
davant el Monument a la Sardana,
exhibició dels escolars que han après a ballar sardanes,
amb el galop, la sardana de Lluïment i de Germenor.
Sortirà, doncs, de l'habitual
del que es feia en aquestes cluendes de festival.
Per cert, que una mena d'espectacle,
aquest que muntarà la Cobla Reu Jove,
a l'Auditori de Caixa Tarragona,
que uns dies després, el dia 29 d'abril,
també oferiran a Reus, al Teatre de la Salle,
dins el que anomenen matí d'audicions escolars,
amb dues sessions, amb tot el de 1.600 escolars,
que assistiran al teatre per tal de descobrir
els instruments de la Cobla,
com sonen els orígens, efectes i característiques.
Per cert, que la Cobla Reu Jove,
de realment força activa, també en aquest àmbit,
està preparant pel dimecres, de moment pel dimecres 20 de maig,
al Pavelló Olímpic Municipal.
Durant tot el matí hi haurà l'assaig general
de la cantata per a cor infantil,
Cobla, Timbales, Gralla i Caixa,
Cada Castell i una Flama, de Jordi Molina,
amb la participació de 1.200 nens i nenes
de les escoles de Reus Cantant.
La representació, això, com dèiem,
era l'assaig, serà el dimecres 3 de juny
al Pavelló Olímpic Municipal.
I no serà una xafrederia l'últim tema,
ara ja ens posem més seriosos,
sinó una rectificació.
Hi ha un oïdor que ens ha dit
que ens hem equivocat.
De fet, ha estat sense voler,
no me n'hi ha donat,
i dir-vos que la Montse del Pla,
que vam tenir, malauradament,
que ha acomodar-la fa uns dies,
una d'aquestes sardanistes,
fidels, habituals, els aplecs,
sembla que hauria dit als concursos,
no, és sardanista de plec,
i deixar constància també
que es diguis dos fills,
no pas, no pas un.
I una novetat discogràfica.
Fa un parell d'anys,
l'Orfeó Català i la Cobla Sant Jordi
van preparar un programa
per a un dels concerts del segle Cobla Cori Dansa,
i ara han publicat
l'enregistrament discogràfic
que acaba d'aparèixer.
Es tracta d'una interessant selecció
d'algunes de les millors obres
del repertori històric
de l'Orfeó Català
amb peces dels seus fundadors,
Lluís Millet,
Amadeu Vives,
i de compositors estretament vinculats
com són Enric Morera,
Joan Manent,
Lluís Maria Millet
i Antoni Pérez Moia.
Sota la direcció
de Josep Vila i Casanya
s'hi ofereixen cançons
tan especials com
La Balanguera,
Amadeu Vives,
El cant de la Senyera,
de Millet,
juntament amb altres composicions
corals d'aquest darrer,
com són Juvenibula
i Pregaria a la Verge del Remei.
Pel que fa referència
al contingut sardanista
d'aquest nou CD,
s'inclouen les versions
per a Cor i Cobla
de Les Neus que esfonen,
l'Empordà
i la Sardana de les Monges
escrites per a Enric Morera
sobre poemes emblemàtics
de Joan Maragall
i Àngel Guimenà
i també la cèlbra marinada
d'Antoni Pérez Moia.
Igualment podem gaudir
del poema de Joan Llongueres
en què es basa
la Sardana de l'Abril
de Lluís Maria Millet
que dona títol
aquests quart disc
de la col·lecció
Els Volums del Palau.
Aquesta sardana
juntament amb el Cabell Enamorat
de Joan Manent
i són interpretades
a capella per a l'Orfeo Català.
Finalment,
la Cobla Sant Jordi
i Ciutat de Barcelona
hi interpreta
la sardana ester d'oral
de Lluís Maria Millet
i Manresana
de Joan Manent.
Escoltem tot seguit
una de les obres
que acabem d'esmentar,
La Balanguera,
música de Madou Vives
sobre un text de Joan Alcubé
amb l'Orfeo Català
i la Cobla Sant Jordi
i Ciutat de Barcelona.
La Balanguera misteriosa
com una aranya d'arsuflir,
cuida que vida zampirosa
la nostra vida
treu motiu.
Com una part de beca viva,
la Baranguera
Com una part de beca viva,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!