A Tarragona Ràdio, il·lusió, ambició, amor, odi, solidaritat.
Un programa a càrrec dels alumnes de comunicació
de la Universitat Rovira i Virgili.
Jo, a vergonya, no tinc de vergonya.
Quan estic despullat.
Com si barallen tots els polítics, de tots els partits.
A vegades pots mirar una pel·lícula d'aquestes tan verdes per la tele,
si és el meu marit ja no la miro.
Saber en Espanya com està?
Caure al carrer, plovent, amb un xarc.
Amb un xarc.
I que no vagin tots a favor del país i de la gent.
Que només es barallen entre ells.
Per què?
Una vegada que havia quedat amb un noi, era de 14 o 15 anys.
Que me vean, cuando me estoy, dixan.
Era un restaurant que tenia dues portes.
Jo no ho sabia en aquell moment.
Per què?
I jo em vaig esperar una i ell m'esperava l'altra i vam estar com dues hores sense trobar-nos.
Jo no res, ja tinc més cara.
A mirar amb el Milani que sóc molt llets.
No, no tinc vergonya res.
Sí que en tinc, i tant que en tinc.
A cantar.
I mi palabra es la ley.
Jo, a vergonya no tinc de vergonya.
Hola, molt bona tarda.
Són dos quarts de set i com cada dimecres la cita és amb nosaltres a Tarragona Ràdio.
Bàsic és aquell programa que us apropa l'actualitat tarragonina en vista dels sentiments de les persones.
Aquesta és la tercera edició.
Acabem d'escoltar allò que fa més vergonya a les tarragonines i els tarragonins.
N'hi ha que són tan vergonyoses o vergonyosos que no s'atreveixen a parlar de les seves pors.
En canvi, hi ha persones que no saben què és la vergonya, que no tenen límits ni sentit del ridícul.
Potser tenir vergonya és tenir por a mostrar-nos tal com som, o una manera de protegir-nos contra qualsevol crítica.
Potser no tenir vergonya serveix per a ser més descarats i ficar més morro a les coses.
El que està clar és que tenir molta vergonya pot limitar les nostres accions i no tenir-ne gens ens pot perjudicar.
A bàsic, hem recuperat aquesta vergonya o no vergonya que sempre ens acompanya per explicar-la així.
I avui començarem amb una entrevista feta a José Córdoba, El Chibi, realitzada per l'Andrea Aljavi i el Marc.
Després continuarem amb un reportatge sobre el Freak Karaoke Show, realitzat pel Josep Maria i l'Eduard.
Seguirem en la secció de cinema amb la història completa d'Himis fracassos sexuales, a càrrec de Marc Busquets.
I per a finalitzar, com cada setmana, amb el concepte de la vergonya, la definició del nostre psicòleg.
A Tarragona Ràdio, bàsic.
Coños rapados, coños con pelo, coños cerrados, coños en celo, coños lavados, coños con costra, coños viscosos como una ostra.
Coños del talcurnia, coños de la plebe, coños que me piden un 69, coños erudits...
A veure, nois, sentint això, què ens porteu avui, Marc, Javi i Andrea?
Sí, sí, expliqueu-nos què és això que està sonant.
A veure, anem a pams. Bona tarda, per cert.
El que us portem, el que esteu escoltant de fons, és una cançó que es diu...
En fi, diré amb què rima. Rima a motonyos, d'acord? Així ens entrem.
I la interpreta un personatge anomenat el Chibi.
I el que us portem és un superreportatge del concert que el Chibi va fer a la bequeria el dissabte passat.
Ens podeu explicar alguna cosa més, no? Segurament.
A veure, impacient, un moment, anem a pams.
D'entrada dir-te que també vam estar amb José Córdoba, d'acord?
Que és un home molt i molt interessant.
Però també amb el Chibi. És a dir, que pel preu d'un, us en donem dos.
Sí, perquè el Chibi ara és cantautor i es fa conèixer amb el seu nom real, José Córdoba.
Darrere d'aquest nom i d'aquestes lletres, pensàvem que trobaríem una persona completament desvergonyida.
Però no és així. José Córdoba té els seus sentiments, té una vergonya,
i el Chibi és un personatge que ell posa quan puja a l'escenari
i que quan baixa, doncs, és del més normal. Oi que sí, Andrea?
Sí, sí, del més normal.
De fet, jo, que soc una mica ingenua, pensava que la persona i el personatge serien igual.
Potser pensava que arribaríem allà, que jo em començaria a dir blasfèmies per la seva boca,
però no, del tot coherent ens va explicar que està llicenciat en dret i que treballa a un banc.
Quasi res.
Què pensaves, doncs, que la seva vida anava només cantant i vivia amb els seus discos i les seves cançons?
Ja ho he dit, que era una mica ingenua, no, Marc?
De fet, i resumint, el que queda clar és que les aparences enganyen,
que el Chibi és un personatge i que potser el José Córdoba l'utilitza,
atenció al que diré, com a catargi de l'ànima. No ho trobeu?
Una cosa molt fort.
En tot cas, el millor serà que escoltem el reportatge i ens deixem estar d'històries,
perquè quan el sentiu segur que us quedarà tot molt més clar.
Aquí està José Córdoba, el Chibi.
Actualmente estamos presentando el disco de Estado Natural, el disco de José Córdoba,
y en esta nueva etapa, que no quiere decir que deje de lado a Chibi,
sino que simplemente he decidido darle un tiempo de descanso,
que llevaba ya nueve años con Chibi, ocho o nueve años,
y decidí que era el momento para darle un descanso y hacer una cosa diferente.
Por eso he hecho este nuevo disco que se llama Estado Natural,
que ha salido a mi nombre, como José Córdoba,
que no tiene nada que ver con la temática de las canciones con Chibi.
Convivimos muy bien, lo pasaba muy bien, sigo haciendo cosas de Chibi,
como lo de esta noche, intercalando una canción nueva del disco,
pero nos llevábamos muy bien, yo me lo paso muy bien haciendo canciones de Chibi,
me divierto mucho, y mientras yo me siga divirtiendo,
seguiré escribiendo canciones de este tipo.
Soy un pervertido, soy un pervertido,
cuando menos te lo esperas, ya te la he metido.
Soy un depravado, soy un depravado,
cuando menos te lo esperas, ya te la he sacado.
Soy el Chibi.
Yo siempre he hecho canciones de cantautor,
siempre, bueno, pues desde los 14, 15 años,
y llegó un momento en que, bueno, pues animado por unos amigos,
decidí que, bueno, ellos decidieron que tenía que hacer canciones
para que ellos se lo pasaran bien y se divirtieran.
Entonces empecé en ese tipo de canciones,
que yo cantaba cuando hacíamos una fiesta,
o bueno, pues cuando nos reuníamos
y estábamos en el césped de la universidad.
A través de ahí, bueno, pues fue cuando Internet estaba empezando,
decidimos colgar las canciones en Internet,
hacer una página web, que era algo totalmente novedoso,
cuando nadie tenía página web.
Y a través de ahí, pues, se hizo una especie de bola,
cada vez más grande, las canciones gustaron,
las canciones eran frescas, eran diferentes.
El placer me da follarme a un huerto,
que soy el Chibi, vente conmigo,
ven, te llevo al huerto.
Que soy el Chibi,
que no te enteras tú, que no te enteras.
¿Qué me parece el Chibi?
Bien, me parece un tío muy elocuente
y muy inteligente.
No tiene ninguna vergüenza, y eso es bueno.
Las canciones, sabiduría,
cosas que todos hacemos en la intimidad
y qué no decimos.
Lo que pasa es que nos ponemos rojos al escucharlo,
cuando es de lo más normal.
A la JJ de la perra parda
Se la meten corte y se la sacan larga
Pues la perra parda y a la JJ
Mame la polla hasta la última gota
A la perra parda le vendieron cuatro por la boca
El culo, el coño y el meato
Mientras masturbaba a dos adolescentes
Era flagelada por giliputienses
He sido siempre una persona bastante tímida
Lo sigo siendo, lo que pasa es que el escenario
me ha quitado mucha de esa timidez
Así que cuando me subí por primera vez como Chibi
pues eran sitios muy pequeños
Iban a verme mis amigos y mi familia
Y era un poco caótico aquello
Y la verdad es que con mucha vergüenza
Lo que pasa es que lo fui enfocando poco a poco
Chibi como un personaje
Entonces yo ya me subo al escenario ahora
que ya han pasado años
Ya han pasado muchas cosas y discos y demás
Y me subo como un personaje a interpretarlo
Y cuando bajo ya sí que soy la persona
Siempre me gusta tocar en ese tipo de locales
Siempre he tocado en ese tipo de locales
Raramente he tocado en sitios más grandes
A lo mejor he sido ya en festivales
O en cosas muy puntuales
Pero me gusta mucho el contacto con el público
Me gusta eso, mirar desde el escenario
Y poderle ver las caras
Y ver como la gente se emociona
Porque se nota mucho más que en una cosa de 50.000 personas
Que es como una masa
Que se mueve y responde
Pues ahí son marcados
Esto no es un gran show
Pero intenta ser una cosa emocionante
Para que el público lo pase bien
Se emocione y se olvide de sus problemas
Durante esta hora y media
O así que estamos tocando
Lo conozco hace bastante tiempo
A través de mi hermano
Y la verdad que me gusta la frescura
Lo que es la iniciativa que tiene
Las ideas
Aparte yo soy de los que durante mucho tiempo pensaba eso
Este tío tiene que hacer un disco
Un poco fuera de lo típico
Que son sus bromas y sus cosas
Y con este disco lo ha logrado
¿Y qué tiene el chibi?
Que no tengan otros
Que no tengan otros
Aparte de que compone bien
Porque la música es buena
La voz la tiene buena
Y luego pues es el decir las cosas
Sin ningún tipo de tapujo
Solo porque me masturbo
Pensando en sacerdotes
Solo porque me ha anillado
La punta del cipote
Solo porque me produce
Estictación anal
El visualizar un vídeo
De cascos con Aznar
Solo porque colecciono
Películas Snap
Me señalan con el dedo
Y me llaman radical
El mundo de la música es una mafia
Es una mafia
La más gran mayoría del público
No sabe cómo funciona la música
Ni realmente la cantidad de podrido
Que está el mundo que está alrededor de la música
Y no lo sabe
Y mucha gente se queja del precio de los discos
Y de que no hay conciertos y eso
Pero es que bueno
Es que es una cosa complicada
Son todos sin vergüenza
No, no hay, no hay ni uno que se salve
Me señalan por la calle
Y me llaman radical
¡Radical!
De quien tengo influencias
Pues evidentemente como cantautores
Solo tengo influencias
De los más grandes
Pues de Sabina, de Serrat
De Aude, de Crae
De un cantautor de aquí
De esa tierra
De Cataluña
Que es Luis Jac
Que es uno de los que considero
Músicos más grandes
Que ha habido
Que ha habido en estos últimos años
Y luego me gusta la música extranjera
Me gusta mucho la música clásica
Entonces es que intento empaparme de todo
Sobre todo porque luego eso me sirve también
Para poder escribir canciones
Las muñecas que me gustan
No llevan canesú
Yo mientras tenga ilusión
Pues seguiré
Seguiré haciendo canciones
Y seguiré presentándolas
¡El Chibi es el mejor!
Correcto
Es el mejor
De los cantautores
Es el más grande
¿Qué es lo que tiene el Chibi
Que no tienen otros?
Hombre, el Chibi es un ídolo
Para toda la juventud
Pero vamos
Un maestro
Un maestro
¿Por qué?
Hombre, las canciones que hace
Las letras
Es el mejor
Es el mejor
¿Una canción que te guste mucho?
El abuelo es gay
Es la mejor
Sin duda
Resulta que el otro día
Después de un buen botellón
Volví a casa y me encontré
Al abuelo en un sillón
Vamos Robert
Hubo uno de mis primeros conciertos
Que eran las primeras veces
Que salía de Madrid
Que subieron dos espontáneos
Al escenario
Y se quedaban en pelotas
Y se quedaban en pelotas
Y empezaron a meter
Uno se metió en alguna botella
De Heineken
Por allí por detrás
Y claro
Pues ahí pasé vergüenza
Pero más que nada
Porque uno no estaba acostumbrado
A hacer conciertos
Y pensaba que eso era lo habitual
Lo bueno
Y luego no
Es una extinción
Pero sí
Ese momento de conciertos
Tiene realmente verpulta
El abuelo con el susto
Tal vez
Se sintió culpable
Y de su boca brotó
Un néctar desagradable
¿Y qué le voy a hacer?
¿Y qué le voy a hacer?
¿Y qué le voy a hacer?
Si el abuelo es gay
¿Y qué le voy a hacer?
¿Y qué le voy a hacer?
¿Y qué le voy a hacer?
Si el abuelo es gay
He siempre sido una persona muy tímida
Pero también he sido una persona muy clara
Para decir las cosas que pienso
Entonces creo que
Quien he sentido nunca ha tenido vergüenza
No tengo mucha vergüenza
Pero he puesto a decir las cosas claras
A la cara
A la cara
A la gente cuando no estoy de acuerdo con algo
Yo creo que no hay que tener ningún tipo de vergüenza
Y hay que hacer lo que cada uno piense
Que es lo correcto
Aunque luego se la pegue
Sabrán
Traspasado su recto
Qué pasiones monstruosas
Oculta
Este será fiesto
Ay Dios
Si mi santa abuela
Regresará de la esposa
Y viese mamando vergas
Al hombre del que fue esposa
¿Y qué le voy a hacer?
¿Y qué le voy a hacer?
¿Y qué le voy a hacer?
Si el abuelo es gay
¿Y qué le voy a hacer?
¿Y qué le voy a hacer?
¿Y qué le voy a hacer?
Escolteu, nois, molt bon treball
Us ho devíeu passar de primera, no?
Bastant bé, bastant bé
Ens hem oblidat de dir que avui el bàsic és per majors de 18 anys
Que això potser hi ha algú escoltant la ràdio que s'ha indignat
Sí, per això, per escoltar més cançons del Xivi o del José Córdoba
Molt bona persona
Sí, sí, us animo a que les compreu o el que sigui
I que serà sense dubte una catarxia personal
Un gran poeta, això que hem escoltat és poesia, poesia pura
Del tot
Molt bé, nois, doncs prenem nota
Ens quedem amb aquesta poesia pura del Xivi
I us acomiadem fins la setmana que ve
A Tarragona Ràdio, Bàsic
Hola, bona tarda, Josep Maria
Tu i l'Eduard la setmana passada va anar al Freak Karaoke Show
Ens podeu explicar què és això?
Bona tarda, doncs el Freak Karaoke Show és un esdevinent cultural a Tarragona
Que es produeix el dijous a la nit
Com que es tractava d'anar a buscar vergonyosos i pocavergonyes i desvergonyits
Vam decidir anar a la sala zero de Tarragona
I preguntar amb la gent a veure què passava
Al principi sempre costa
Sempre passa el mateix
Que la gent no s'atreveix
Però al final
Sempre hi ha una cua llarga de gent
Que es queda sense cantar
Perquè es decideixen tard
Al principi costa una mica
És difícil perquè en general té vergonya
Però l'important és no tenir vergonya
Encara que no cantis bé
Has de tenir fantasia
Bé, doncs aquest que acabem de sentir era l'animador del Freak Karaoke Show
Hem de dir que era també un dels més freaks que hi havia a la sala
Sí, de fet allà hi havia gent des d'hora que escoltava només i admirava com ho feien els companys
Fins i tot els que cantaven sense cap mena d'orgonya
I altres que simplement no cantaven per por a provocar una tempesta
I aquest animador no rescata gent del públic i els fa pujar a dalt o què?
No obliga la gent a pujar?
Exacte, obliga la gent a pujar
I jo per això no...
No hi vas pujar?
No hi vas pujar, no, no
A veure, la gent que ve al Freak Karaoke Show
Això és una teràpia
És per curar la timidesa, per curar la vergonya
I sembla que ho estigui venent, però no
No, no, no ho estic venent
El que estic dient és que és el millor
El més granat, el més divertit que hi ha a la nit tarragonina
És això
Provar-ho i se't treu la vergonya
Però la gent no s'atreveix, no?
A donar el primer pas
Ah, no, no, cap
Perquè tens els focs així de cara i no veus a ningú
És com si estigués sola
O sigui, és increïble
Jo convido la gent a que pugi, a tothom
És el primer cop que vinc i és l'últim que vindré, em sembla
No, l'important és passar-ho bé, ja està
El pa vergonya està parlant amb tu
Cap problema per pujar
Ni un, però m'han enredat i quan n'hi trobes dius
Hòstia, si m'ho estic passant bé
És molt desestressant que arribi el dijous a la nit
I puguis treure'n totes les 3 de la setmana
Pujant i cantant i desenguint-te una estona
És molt divertit
Jo, en el moment en què puges allà dalt
Passa tota la vergonya
Doncs aquests que acabem de sentir eren tots els que ja havien pujat
O els que havien de pujar a l'escenari de la sala 0 a cantar
L'Ester segur que no hi hagués pujat
Perquè hagués tingut per guanyar
No, no, ni parlar-ne
Jo allà dalt no m'hi veig
Jo n'estic segur que hauria pujat
Sí, la primera de la llista
Per què no sentim aquesta gent que no tenia cap ganes de pujar a l'escenari?
A cantar? No!
Tu que vol que plogui demà o què?
Potser un altre dia, però avui segur que no
Per aquest cantó veu millor?
Però perquè hi ha vergonya?
Home, i tant
No m'ho sentit cansada
Si em sentís diu
No em deixaríem pujar mai
Un altre dia vindré mulleres de sol
I alguna cosa que no...
Que no em faci tanta vergonya
Realment això no és gaire per mi
Llavors, saps?
No...
Aquí la gent puja
Els que tenen vergonya
Aquí no en tenen, saps?
Jo no en tinc mai en realitat
No em fa falta pujar
De públic, d'estar mirant i tal
I si tinc que ballar ballo aquí baix
No em mola ficar-me a lletat
A menys que vagi molt borratxo
Però que no...
Quasi mai ho faig
No cantaré
Perquè em fa vergonya
A més ja s'ha acabat
Perquè dura 11 a 1
I són la 1 i 35
Ester, amb la nit avançada
Vam poder parlar també
Amb el propietari de la sala 0
L'Anton
I que consti que anàvem serents
Això s'ha de dir
Sí, això és el que toca
Quan es treballa, Eduard
Així doncs
I què us ho explicarà?
Millor que t'ho digui ell
Bueno, aquí el que es tracta
És que potser no és que ho faci millor
Sinó que ho faci més divertit
O sigui, que l'estableixi més comunicació amb el públic
Vull dir, no interessa el nivell
Ni si ha fet cant
Ni si ho fa molt bé
Ni si ho fa molt pitjor
Sinó que s'ho passi bé
Que comuniqui
I que la gent tregui aquella espurna d'espontaneïtat
Tot és llest perquè hi hagi sort
Avui toca l'estrena d'un nou tenor
I és que hi havia molta gent
Que per por i per vergonya
No pujava a l'escenari
Alguns fins i tot xiulaven
Per no obrir la boca
Però vosaltres de vergonya i pel ridícul
No en vau tenir gens, veritat?
Home, no
Penso que no, no
Vam anar a la festa
I ens ho van passar a la marxa
Un moment, un moment
Però vau pujar a dalt o no?
No, no, no
A l'escenari no hi vam pujar
Nosaltres ens vam quedar baix
De totes maneres
Em penso que algun o altre
Sí que va cantar
Però bé, no sé
No sé si és que ho deixem
O què et sembla?
Ho deixem ja per avui
O continuem?
No ho sé si continuaria una mica més
A veure què més hi ha
A veure, a veure, a veure
D'on heu tret això?
Jo vull saber qui us ho ha donat
Jo segur que no
Josep Maria, pots confiar en mi
Perquè vas veure que estava
Tota l'estona al teu costat
I quan amb tu em deies
Engega la gravadora
Jo engegava
I quan deies que parés
Jo parava, desconnectava
Vull dir
De mi pots confiar
Pots confiar
Jo segur que no
Perquè no hi era
No teniu vergonya
Molt bé
Doncs nois
Ens acomiadem per aquesta setmana
Amb aquest karaoke del Doraemon
I ens veiem la setmana que ve
Bàsic
A Tarragona Ràdio
I continuem a Bàsic
A la sintonia de Tarragona Ràdio
Tercer programa
I avui parlem de la vergonya
A tu et sembla, Esther, que el personatge que tenim ara de convidat en té de vergonya?
No, el Marc, vergonya, no
Diria que no
A aquestes alçades jo ja cap, cap ni una
Doncs molt bona tarda, Marc
Què ens portes avui?
Doncs avui parlarem d'en Chris Waite
Que és el director i el protagonista, més a més, de la pel·lícula La història completa de mis fracassos sexuales
Els teus?
He dit'ls a Chris Waite, Esther
Va, va
Endavant
Me llamo Chris Waite, soy director de cine independiente y he decidido hacer una película sobre mis problemas personales
¿Qué recuerdos tienes de nuestra relación?
Lo único que recuerdo es, bueno, que fuiste un imbécil
¿Sabes cocinar bien?
No, lo siento, no, no sabía que era tu hermana
El sexo no era el punto fuerte de nuestra relación
Disculpa, estoy buscando a alguien que se acueste conmigo
¿Pueden mandarme un taxi?
Parece que por mi culpa ha pasado de una raza entera de hombres
És a dir, que totes les dones el deixen
Això mateix, i llavors a ell no se li ha acut cap altra cosa que agafar una càmera i anar-se'n a entrevistar a totes les gènerevies per descobrir, intentar descobrir, què és el que no ha rotllat
Home, és prou original, no?
Aviam, sí, el plantejament és molt atractiu i és divertit, però de fet va perdent força de mica en mica i al final, que no desvetllarem, doncs és molt fluix
El que s'ha de tenir molt poca vergonya per anar a les cases de les ex a demanar aquestes explicacions
Doncs en Chris White hi ha vergonya gens, i és que de fet des del primer moment tenim clar que ell és un desastre, que és un personatge obsessiu, obsessionat per les, com ho podríem dir, pel que en Monegal em diria un frontis, així tots m'enteneu, i ell no se n'amaga
I si anava a casa de les ex-nòvies, de les nòvies què?
Doncs a veure, d'entrada en algunes se les veu molt incòmodes, eh? Imagina't que et truquen a la porta, obres i és algú que havies oblidat per complet, i que a més va amb una càmera a les mans
Senten vergonya a Eliana, doncs?
Això mateix
Però com sou els homes, eh?
Patètics, Esther, en la majoria dels casos
Escoltem ara si us sembla un fragment de la pel·lícula que ho il·lustra perfectament
El nostre protagonista en Chris White, pidulant sexe pel carrer
Necesito echar un polvo con alguien, sería posible que nos acostáramos
Perdona, ¿podrías apoyar conmigo?
No
¿Ahora mismo?
No, no, es una buena idea
Perdona, perdona, necesito irme a la cama con alguien
¿Necesitas qué?
Necesito acostarme con alguien
¿Qué?
Perdona, ¿podrías acostarte conmigo?
No, no lo siento mucho
Lo siento, hola, ¿es mejor pedir que violar follamos?
¿Esto es un vídeo para clase o qué?
Perdona, ¿que piensas acostarte conmigo?
Necesito tirarme ya mismo a alguien
Qué bien, que haya suerte
Perdona, però això és veritat o està preparat?
Jo em quedo amb la frase, és mejor pedir que violar
Això és fantàstic, ho faré servir alguna nit
No se sap si és veritat o no, però la publicitat ens diu que sí
Que la història és real i que de fet són bocins de la vida d'en Chris Waite
Escolta, i al final aconsegueix parlar amb totes les seves exparelles?
A priori no, totes el rebutgen
Però quan algunes d'elles accepten parlar
El que descobrim és que en Waite les ha tractat per norma general molt i molt malament
I elles què? Se n'acaben cansant i el deixen plantat, no?
Evidentment, el pitjor, però, és el que diu la majoria
Que el van deixar perquè en Waite, i si tu, textualment, té problemes mentals
Piensas que totes les noves que has...
Tenido estan locas
Però el que haces és llevarlas fins a tal punt de frustració
Que les vuelves locas
Y entonces dices que estan locas
Pero...
Y creo que te das cuenta de que això te gusta
Vale, vamos a pasar a la siguiente pregunta
¿Por qué me deixaste?
Estabas molt ocupada
Hacíamos planes y después los cancelabas
Siempre llegabas al menos dos horas tarde a todo
Y...
Sí
Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do, sí
Però no s'ha el més curiós de tot
A les escenes en què demana sexe desconegudes
Que abans hem escoltat
N'hi ha una que no l'engega
I al final se'n va anar al llit amb ell
No ben bé, ella diu que ho trucarà
I ho fa
Perquè, pel que es veu, ara som parella
I es passegem pels festivals de tot el món
Promocionant la pel·lícula
Pobre noia
O no, o no, Eduard
Jo el que he pres veient aquesta pel·lícula
És que hi ha gent per tot
Que hi ha poca vergonya
I així és que, si us sembla
El que farem ara
Per acabar és escoltar un fragment
De la presentació de la pel·lícula a Madrid
Però el que es veu
A més de ser, doncs això
Un poca vergonya
Wade és tot un showman
Hola
Hola
Hola
That's pretty much all my Spanish
Esto es basicamente lo que sé
Allí en castellano
Um, well I'm kind of amazed
That there's so many people here tonight
In Madrid who've turned out
To find out about my sexual problems
Me sorprende que haya tanta gente de Madrid
Que ha venido a ver
Una pel·lícula sobre mis problemas sexuales
I'm not sure it says very good things about you, actually
No estoy seguro de que no se dice nada bueno sobre vosotros
Um, I never very comfortable the beginning of a film like this
Because, or screening like this
Because I know that in 90 minutes
You're going to find out what a terrible person I am
Nunca estoy muy cómodo cuando proyectan esta pel·lícula
Porque tengo seguro que dentro de 90 minutos
Todos vais a pensar que soy una persona horrible
Escolta Marc, ja per acabar
Per què no ens fas una valoració general de la pel·lícula?
A veure com ho faríem
Doncs diria que és una fallida pel·lícula
Patètic protagonista
Que malgrat tot és interessant veure
I per què?
Doncs perquè es tracta d'una aposta nova i fresca
I això sempre és de greix
A més és curteta
No arriba ni a l'hora i mitja
I que és una hora i mitja
Que hi caben molts de fracassos sexuals
Sí, bé
Alguns necessitaríem que s'ajue un canal temàtic
O una sèrie
Per explicar-los tots
La vergonya i el cinema presents
El tercer bàsic
Moltes gràcies Marc
Salut companys
A Tarragona Ràdio
Il·lusió
Ambició
Amor
Odi
Solidaritat
Bàsic
Com sempre
Acabem amb les paraules de l'experiència
La Mari ha anat a fer-li unes preguntes
A la psicòloga d'aquesta setmana
La Laia Larus
Si us sembla
Escoltem el que li ha dit sobre la vergonya
La vergonya és com
És una emoció
Un mecanisme de defensa
Que tenim tots
Per evitar-nos
Després patir
Evitar que els altres et rebugin
Evitar passar situacions
En les quals tu et sentis
Inferior als altres
Com moltes altres emocions
És un sentiment
Que en certa mesura
O sigui
De manera moderada
I puntual
Per exemple
Si un nen es porta malament
Que el seu pare
O la seva mare
O qui sigui
El renyi
I el nen
Que s'avergonyeixi
Perquè s'ha portat malament
És bo
El que passa
Que és dolent
La gent que té vergonya crònica
Perquè li impedeix
Fer moltes coses
Però vergonya
També és tenir por
A fer el ridícul
I fer el ridícul
No és res més
Que
És un concepte relatiu
No és res més
Que els altres
Et jutgin
Com a no vàlid
Per tenir una relació amb tu
Per no tenir vergonya
El que és molt important
És assumir-se
A si mateix
Com a persona
Coneixes bé
Conèixer quins són els teus punts
Vos els teus punts d'ell
Assumir-los
Clar
Per acabar
Ja només dir
Que està bé tenir vergonya
Quan sapig
Que s'ha comportat malament
Però no cal
A benyonyixer
Ni del que som
Ni del que sentim
Ni del que pensem
Perquè això és una cosa
Que els altres
S'ho accepten bé
I si no
Doncs
Ja ho s'acostumaran
I fins aquí arriba
La tercera edició
Del Bàsic
Amb la vergonya
Com a protagonista
Us hem acompanyat
El Josep Maria Llaurador
L'Andrea Torres
La Mari Artano
El Marc Busquets
El Javi Jiménez
L'Esther Rufian
I l'Eduard Virgili
La Marta Montagut
A la direcció
I la Núria Cartanyà
Al control tècnic
Us esperem dimecres vinent
A dos quarts de set
A la mateixa sintonia
Recordeu que podeu escoltar-nos
També els dissabtes
A dos quarts de cinc de la tarda
I a través de la pàgina web
De Tarragona Ràdio
I per aquells fanàtics del Bàsic
Que sapigueu que podeu visitar-nos
Al bloc del programa
BàsicTarragona.blogspot.com
Ara us deixem amb el gat còsmic
Fins la setmana que ve
BàsicTarragona.blogspot.com
BàsicTarragona.blogspot.com
I es fessin realitat, es fessin realitat,
perquè en tinc un bon món.
Amb Doraemon ho pots fer de recursos,
en temors, a la butxaca màgica
trobarà imens per tots.
Podria poder volar pel cel grau.
Ah, ah, ah, tu sempre guanyes,
Doraemon.
Ah, ah, ah, tu sempre guanyes,
Doraemon.
Tant de molts no somni, es fessin realitat, es fessin realitat,
perquè en tinc un bon món.
Amb Doraemon ho pots fer de recursos, en temors,
a la butxaca màgica
trobarà imens per tots.
Podria poder volar pel cel grau.
Tant de molts no somni, es fessin realitat, es fessin realitat,
que en tinc un bon món.
Ah, ah, ah, tu sempre guanyes, Doraemon.
Tant de molts no somni, es fessin realitat, es fessin realitat,
perquè en tinc un bon món.
Tant de molts no somni,
Tant de molts no somni, es fessin realitat,
Tant de molts no somni, es fessin realitat,
perquè en tinc un bon món.
i en Toraemon no pots fer de recursos, en temors,
a la butxaca màgica
trobarà imens per tot.
Un dia podrem volar pel cel grau.
Ah, ah, ah, tu sempre guanyes Doraemon.
Ah, ah, ah, tu sempre guanyes...
Gràcies.