El Campanar
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcabisbat de Tarragona.
Cordials salutacions, amigues i amics del Campanar, en aquest diumenge 13 de desembre, tercer diumenge d'Advent.
Ens retrobem en aquest punt del diàl en una nova emissió d'aquest programa,
fruit de la cooperació d'aquesta, la seva emissora preferida,
i el Departament de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcabisbat de Tarragona.
Com sempre, en Santi Grimau, el control tècnic i Montse Sabater, el micròfon, els desitgem un feliç diumenge.
Els quatre béns
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
Quan descobrim la bondat en les persones, ens omplim d'una alegria interna
i desitgem imitar aquests exemples de bonomia.
Ens fan pensar tantes realitats que trobem en el nostre dia a dia.
Per comptat, les actituds execrables que també es donen,
per desgràcia, ens indignen i les veiem reprobables.
El nostre camí, a través dels fonaments de la moral cristiana,
seguint la guia del compendi del Catecisme de l'Església Catòlica,
ens porta al tema fonamental de la virtut.
Ens cal una fonamentació de la moral molt més centrada en les virtuts,
que la faci més atractiva i la llunyi de plantejaments ancorats en el pecat i en l'obligació.
Les virtuts no són realitats ràncies o antigues,
sinó autèntiques perfeccions de la persona que ens ajuden a aconseguir el nostre fi,
el ben i la felicitat.
La mateixa paraula virtut té un arrel que deriva de força, d'energia.
Per tant, les persones virtuoses són més capaces d'autodeterminar-se
envers el ben i d'assolir la maduresa.
El compendi del Catecisme defineix la virtut com una disposició habitual i ferma a fer el bé,
ajudant-nos a arribar al fi de la vida bona i virtuosa, que és assemblar-nos a Jesús.
Podem dir-ho també amb Sant Pau,
quan demana que tinguem els mateixos sentiments que crid Jesús.
Les virtuts perfeccionen les nostres potències,
és a dir, l'enteniment i la voluntat.
Per això parlem de virtuts intel·lectuals i morals.
Esclar que les segones són les que interessen a la vida moral.
També es parla de virtuts humanes i teologals.
Les primeres regulen els nostres actes,
ordenen les passions i dirigeixen la conducta en conformitat amb la raó i la fe.
Amb els nostres actes repetits,
les adquirim i les enfortim
i amb la gràcia de Déu són purificades i elevades.
Les teologals, en canvi,
tenen com a origen, motiu i objecte principal Déu.
Infoses en l'home, amb la gràcia santificant,
capaciten per a viure en relació amb la Trinitat,
animen l'obra moral del cristià i vivifiquen les virtuts humanes.
És fàcil endevinar que les virtuts humanes sense les teologals
ens deixen a mig camí
i que les virtuts teologals necessiten el suport i el substrac de les humanes.
Així, per a ser bon cristià, cal ser bon professional,
bon pare o bona mare, bon amic, etc.
L'ésser humà es fa amb les seves accions lliures
i així arribem a ser algo que volem ser.
Tenim una plasticitat que cal anar construint dia a dia
i, en aquest sentit, el paper de les virtuts autèntiques és capdalt.
La meva intenció és dedicar unes quantes glosses als quatre vents
a tractar algunes de les virtuts, tot és fora impossible,
amb la il·lusió d'ajudar a regenerar-ne el paper
i de situar-les al nucli dels plantejaments morals
dels que em llegiu o m'escolteu.
Si tots anem sent una mica millors,
farem que les realitats que ens envolten
i, sobretot, que els que conviu amb nosaltres
siguin també millors i, per tant, més feliços.
Adeu-siau.
Aquest diumenge, les lectures de la missa dominical
són les corresponents al diumenge tercer d'Advent.
Eus així el passatge de l'Evangeli d'avui
en la sanificació de l'Associació Bíblica de Catalunya,
seguida pel comentari del seu president, mossèn Joan Magí.
Joan deia a la gent que anava a fer-se batejar per ell.
Cria d'escorçons!
Qui us ha ensenyat que us escapareu del judici que s'acosta?
Doneu els fruits que demana la conversió
i no comenceu a dir-vos que teniu Abraham per pare.
Us asseguro que Déu pot fer sortir fills a Abraham
fins i tot d'aquestes pedres.
Ara la d'Estral ja és ram de la soca dels arbres
i tot arbre que no dona bon fruit
és tallat i llançat al foc.
La gent li preguntava.
Així, doncs, què hem de fer?
Ell els responia.
Qui tingui dos vestits, que en doni un el qui no en té.
I qui tingui menjar, que també el comparteixi.
Entre els que anaven a fer-se batejar
hi havia fins i tot uns publicants que li deien
Mestre, què hem de fer?
Ell els respongué.
No exigiu més del que està establert.
Igualment uns soldats li preguntaven.
I nosaltres, què hem de fer?
Els va respondre.
No feu servir la violència
ni presenteu falses denúncies per treure diners de ningú
i acontenteu-vos amb la vostra soldada.
El poble vivia en l'expectació
i tots pensaven, sí, Joan, no fora potser el Maciès.
Joan, respongué dient a tothom.
Jo us batejo amb aigua
però ve el qui és més fort que jo
i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies.
Ell us batejarà amb l'esperit sant i amb foc.
Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l'era
i per entrar el blat al graner.
Però cremarà la palla en un foc que no s'apaga.
Amb aquestes i moltes altres exhortacions
Joan anunciava al poble la Bona Nova.
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures dominicals
a càrrec de mossèn Joan Magí
El dia 13 de desembre
ens trobem en el segon diumenge d'at vent.
Sofonies ens diu
Crida de goig, ciutat de Sió
Alegre't, ens diu
El Senyor és dintre teu
Ell és poderós i et salva
Per tu se sent joiós i alegre
Veieu?
Déu se sent joiós i alegre per nosaltres
El que vol és que visquem la seva alegria
Que ens salvem vol dir
Sortim de tot allò que ens fa nosa
Sortim de totes les causes que provoquen tot això
I clar
Aquest ser enmig nostre de Déu
Fa exclamar el salmista
Aclama el ple de goig
Perquè el sant d'Israel és gran dins la teva ciutat
Els felipencs continua aquesta afirmació d'alegria
Viviu sempre contents en el Senyor
I diu
I ho repeteixo
Viviu contents
Pla
I
Com es porta aquesta alegria?
Que tothom us conegui com a gent de bon tracte
El Senyor és a prop
Presenteu a Déu les vostres peticions acompanyades d'accions de gràcies
I aleshores podem fer la mateixa pregunta que feien el baptista
Què hem de fer?
Doncs mira, qui tingui dos vestits que en doni un al qui no en té
I qui tingui menjar que també el comparteixi
I què hem de fer?
No exigiu més del que està establert
I què hem de fer?
No feu servir la violència
Ni presenteu falses denúncies
I el més important
Jesús ja és aquí, no?
Ell és el qui bateix amb l'Esperit Sant i amb foc
Doncs això és el que ens importa a nosaltres
Batejar
Ser batejats
Amb l'Esperit Sant i amb foc
Perquè som alegria de Déu
Déu és alegria
És tant a prop nostre que el tenim dins de nosaltres
Per l'amor que ens té, se sent joiós
I alegra per nosaltres
I vol que cridem de goig
L'alegria que gaudim al costat de Déu
Ens creia la necessitat de fer-la arribar a tots els seus fills
Tots els homes i les dones d'aquest món
Que el nostre bon tracte
Es tiri tothom al goig de la conversió
Perquè la nostra pregària estigui plena d'accions de gràcies
Al compartir el seu perdó i el seu amor
Ens enriquirem en l'abundància dels dons
Que la Trinitat Divina ens ha repartit a tots
Així quedarà ben manifest
Que vivim el baptisme de l'Esperit Sant
Les festes de fer celebrades amb alegria
Manifesten la presència de Déu a mig nostre
Els cristians ens hem de distingir com a gent d'alegria
I de bon tracte
La primera qualitat dels batejats
És saber compartir-ho tot
Viure la vida de comunió
Que acceptem amb el Pare, el Fill i l'Esperit Sant
El primer que ens ve al pensament
Després d'assaborir la paraula d'avui
És Fidelitat i Esperança
Quina virtut tan preciosa la fidelitat
I de vegades tan rara
Són tantes, malauradament, les promeses
Formulades en la vida de cada dia
Que no es compleixen
En canvi, quina esperança, quina confiança
Quina joia anticipada
Quan aquell que rep la promesa
Pot fiar-se de la paraula rebuda
Per endavant, s'alegra de la realització
D'allò que no és encara
Sinó un esdevenidor entrevist
Però que sap, per la fidelitat
Que no serà decebut
Així és la nostra esperança de l'Advent
És esperança en la fidelitat
Més que aprovada, de Déu
I Maria, la humil serventa del Senyor
És una espurna de la fidelitat de Déu
I a l'hora de fidelitat a Déu
I de fe i d'esperança
El dimarts 15 de desembre
A dos quarts de quatre de la tarda
El senyor arcabisbe presidirà
L'enviament dels Sembradors d'Estels
Enguany el lemme serà
Missioners com Pau
L'acte tindrà lloc a l'església
De Sant Antoni de Pàdua
I comptarà amb la col·laboració
Dels col·legis Santa Teresa de Jesús
L'Ensenyança, Sant Domènec
Mare de Déu del Carme
Sant Pau, Sagrat Cort i el Carme
De què va això dels Sembradors d'Estels?
Què significa el lema?
Millor que ens ho expliquin els seus protagonistes
Hola, avui des de la delegació de missions
És un dia una mica especial per nosaltres
Avui venen a visitar-nos dos nois i dos noies
Del Col·legi Santa Teresa
Del Col·legi Teresianes de Tarragona
Venen acompanyades de la seva professora
De la Maribel Tenor
Ells són protagonistes d'aquest any
De la festa de Sembradors d'Estrellas
Que fem a l'església de Sant Antoni de Pau
Dels Caputxins
Aquesta festa la farem el dimarts 15 de desembre
A les tres i mitja de la tarda
I venen molts col·legis de Tarragona
Set col·legis
Però ells aquest any són protagonistes
Perquè ells faran el que és l'obra de teatre
Tota l'activitat missionera d'aquest dia, dimarts 15
Llavors són dos nois i dos noies
De sisè, de primària, del curs A i B
I ells jo crec que són suficientment grans
I tenen moltes ganes de presentar-vos
Qui sou vosaltres?
Bon dia, jo soc en Javier Domènec Fernández
I tinc 11 anys
Jo soc l'Eulàlia i també en tinc 11
Hola, em dic Laura Rollo
I també tinc 11 anys
Jo soc en Joan Antoni Blagoitia
Soc de l'Escola Teresiana de Tarragona
I som de la classe de sisè
I venim a parlar-nos de la preparació de sembradors d'estels
La història de Sant Pau
Pau era un jueu nascut a la ciutat de Tars
El seu nom jueu era Saule
Sentia veritable antipatia per als cristians
Els perseguia i els feia personers
Un dia, quan es dirigia a la ciutat de Damasc
Se li aparegué una llum fulmurant
Se li aparegué una llum fulmurant que venia del cel
Llavors va quedar enjuernat i va caure del cavall
Saule s'aixecava a terra però encara que tenia els ulls oberts no veia res
Hi havia a Damasc un cristià anomenat Ananies que li va imposar les mans i va recuperar la vista
En aquell moment s'adonava que estava equivocat i vam prendre un nou camí i començar a anunciar el regne de Déu
Pau predicava als gentils, o sigui, als no jueus, perquè no havien sentit la paraula de Jesús
Pau va viatjar a diversos països anunciant el regne de Déu i va fundar noves comunitats cristianes
Pau escrivia cartes en què els donava ànims i consells sobre la manera com havien de perseguir el camí de Jesús
I a la classe també vam llegir un article de la revista Gesto titulat La missió és qüestió d'amor
Parlava que hi ha més de 17.600 missioners espanyols que han abandonat el seu país, la seva família
i les seves comoditats per anar-se'n a molts quilòmetres de distància amb l'objectiu d'ajudar els més necessitats i parlar l'Evangeli de Jesús pel món
Diuen que encara hi ha milions de persones que no coneixen a Jesús
Explicava també d'un exemple d'un jove que va deixar la seva carrera d'enginyeria per anar-se'n a l'Àfrica per ser missioner
A la classe també hem parlat d'un testimoni de la mare Teresa de Calcuta
Explicava que des de molt joveneta va sentir la necessitat de fer-se missionera
Quan sentia incerteses sobre la seva vocació
li van sentir els consells de la seva mare que li deia
Quan acceptis una tasca, fes-la en goig o no l'acceptis
També la senyoreta ens ha dit això sobre el nostre futur professional
També deia que és un feliç quan fa feliços els altres
I no té per què un miss i n'essa d'un altre lloc
Per exemple, aquí a Tarragona tenim el mossèn Caballol
Està a Ruanda
i construeix cases i escolarització pels nens
Els nens de les dues classes hem fet un Sant Pau que estem pintant cada dia
i per portar-lo a l'església dels Caputxins
També hem pintat una barca que l'entregarem a les pregàries
La resta de companys faran d'acomodadors
O sigui, que aniran col·locant els nens de la resta d'escoles que vinguin a veure'ns
També hem preparat uns cants per la celebració
Es diuen, un en camins i un manat d'estells
S'han preparat també els quarts d'hora i de l'assignatura de música
El dia 15, a la nostra escola hem preparat
com una partit de representació
on fem la història de pau
La representarem a l'església
perquè tots els nens entenguin
que el missatge de pau va ser molt important
Hem preparat una pregària sobre els missioners que hi ha al món
També durant els quarts d'hores, que diu així
Et demanem, Senyor, per les persones bones que, com pau, porten la concòrdia al món
Senyor, pensa en els missioners que marxen de la seva terra
per anunciar l'Evangeli a un altre indret llunyà
i semblen d'esperança la vida dels més desfavorits
Després de la continuació de la petita obra
anirem a la Rambla per anar a passejar
sinó que a donar
Sembrarem estels donant-los a la gent
de les obres que ens ha donat
de les obres que ens donarà el senyor arquebisba
I el missatge és que ho farem desinteressadament
com ho fan els missioners
ajudant a la gent necessitada
Felicitarem el Nadal a tothom
amb un somriure
I volem intentar que tota la gent que tingui un estel
aquest Nadal sigui molt feliç i també reparteixi una miqueta d'amor
I el nostre desig és fer feliç a tota la gent que li entreguem un estel
perquè aquelles persones també puguin repartir felicitat a la seva família i als seus amics
I aquests estels quan els repartim cada any porten un lema i el canviem
I aquest lema d'aquest any és missioners com Pau
Hem gaudit molt preparant tot això
i esperem que a tots els nens i nenes que vinguin de les demes escoles
que els agradi molt
i fins aquí el nostre discurs
i esperem que tingueu un feliç Nadal i un bon any nou
Salutacions des de missioners com Pau
Ets jove, tens força
Sents dins com un foc que crema
Però dubtes i ho deixes
I et dius que no val la pena
Per et la teva vida no et passis el sol
El divendres 18 de desembre seguirà el curs
Any sacerdotal, Fidelitat de Crist, Fidelitat del sacerdot
En aquesta ocasió el tema serà
L'espiritualitat sacerdotal en Santa Teresa de los Ciex
A càrrec del doctor Recaredo José Salvador
Prevera de la diòcesi de Sugorb Castelló
i professor de la facultat de Teologia Sant Vicenç Ferrer de València
L'hora, com sempre, serà a les 6 de la tarda
i el lloc al seminari pontifici al carrer de Sant Pau número 4 de Tarragona
L'organització és cosa de l'Institut Superior de Ciències Religioses
Sant Fructuós
Qui tingui oïdes que escolti
Un comentari de mossèn Ricard Cabré
Bons amics
Quan el Sant Pare parla del dret a la vida dels infants no nats
s'esbolota el galliner i sorgeixen crítiques pertot arreu
Quan el Sant Pare parla dels problemes socials
i cerca camins per un món més just i més de tots tothom calla
Hi ha gent que diu
Quan es tracta de problemes econòmics o socials l'Església calla i no és veritat
La jerarquia catòlica ha dit i segueix dient coses molt serioses en l'ordre de l'economia i la política internacional
Però es queda en el paper
Algú li dóna la impressió que l'Església no es preocupa d'aquests problemes
Quan en realitat en la lluita per la justícia i la solidaritat internacionals
L'Església aquí i a tot arreu està en primera fila
El que passa és que molts problemes no és a l'Església qui correspon resoldre'ls
sinó que cauen sota la competència d'altres instàncies
A l'Església li correspon denunciar la injustícia
i calamar amb totes les seves forces des del seu àmbit per una estructuració diferent de la societat
I això no és d'avui
Fa molts anys que l'Església fa sentir la seva veu
Des de Lleu 13, el 1891 fins avui
tots els papes han publicat documents molt ben elaborats
sobre la problemàtica econòmica social del moment en què vivien
L'últim, el que ha publicat Benet XVI aquest mateix any
amb el títol de Caritas in Veritate
I també són molts els bisbes que han fet sentir la seva veu
sobre la realitat dels seus països
Ja ho sabem, que no n'hi ha prou en parlar i en donar directrius
i per això l'Església fa allò que sí està a la seva mà
i li correspon com a seguidora de Jesucrist
Com a comunitat cristiana
se sent amb el deure d'ajudar els qui s'ho passen malament
I això és el que fa Caritas
que no vol ser altra cosa que l'Església que estima
i fa seu el problema del món aquí
i en qualsevol indret on estigui implantada
Jo que he estat en el Congo
sé el que fa allà l'Església
Jo diria que sort en tenen de l'Església
molts països que es veuen deixats de tothom
menys de la mà de Déu
Un dels accions més fonamentals
de la doctrina social de l'Església
és que els béns d'aquest món són per a tots
i per tant és injust que es concentrin amb poques mans
Cal descobrir el camí perquè els béns puguin arribar a tothom
i no pas només pel camí de l'almoina
sinó a través d'un mercat just
d'un sistema financer just
i d'una major solidaritat entre els pobles
L'economia no es pot deixar a mercè del lliure mercat
com si el mercat es pogués regular per si mateix
Es fa indispensable la intervenció de les forces polítiques
per a regular el sistema mercantil
que consensa riquesa en lloc d'avallar
per una major justícia distributiva
Ens ho diu d'una manera molt clara el Papa actual
Sense formes internes de solidaritat i de confiança recíproca
el mercat no pot complir la seva funció econòmica
Avui precisament aquesta confiança ha fallat
i aquesta pèrdua de confiança és quelcom realment molt greu
L'activitat econòmica, diu-ne un altre indret
no pot resoldre tots els problemes socials
ampliant simplement la lògica mercantil
Ha d'estar ordenada la consecució del bé comú
que és responsabilitat sobretot de la comunitat política
La globalització és neutra en ella mateixa
Pot ser un gran benefici per a la humanitat
No és cap mal que es desplacin empreses al tercer món
però no pas només per treure un major profit
i explotar encara més els pobres
que es troben sense possibilitats
de sortir ells mateixos del marasme
en el que es veuen immersos
El diner circula lliurement
i en canvi les persones troben les portes tancades
quan es decideixen a fer el salt
als països més desenvolupats
El sistema econòmic mateix
hauria guanyat avantatge
amb la pràctica generalitzada de la justícia
també ho diu el Papa
perquè els primers beneficiaris
del desenvolupament dels països pobres
haurien estat els països rics
El mercat no funciona
perquè queda reclòs en un cercle petit
A nosaltres en sobre de tot
i a ells els falta tot
És trist que no s'encerti
amb un millor funcionament de l'economia
per resoldre un problema
que afecta actualment
tant els països pobres com els benestants
El Papa insisteix molt en la necessitat
que els estats intervinguin en l'economia
i més encara la Federació d'Estats
l'única que li pot posar el cascabell al gat
Amics, fins un altre dia, si adeu plau
El mateix 18 de desembre
però a les 8 del vespre
i al claustre de la catedral
hi haurà una vetllada de nadales
a càrrec de la coral Estels
i del cor jove dels amics de la catedral
dirigits per la senyora Anna Mateu
amb l'acompanyament a l'orga de mossèn Miquel Castillejo
L'entrada és gratuïta
Però l'actitud dels seus companys
ho era ferma i decidida
A casa nostra ben segur que el mossèn
hauria de fer el favor
Tarragona missionera
Una finestra a la realitat missionera
oberta des de la Delegació Diocesana de Missions
i cooperació entre les esglésies
Adéu vos guarda
Ben i Santa Maria, Mare de Déu
sempre van units
com l'aurora que precedeix la sortida meravellosa del sol
Tot just començant l'advent
dedicàvem un dia, el dimarts passat
a recordar i celebrar
aquella en qui Déu es fixar
i preparar una menció digna del seu fill
És aquella de qui ens diu Sant Lluc
Maria esperava un fill
Mentre eren allà
se li van complir els dies
i va néixer el seu fill primogènit
Ella el va feixar amb bolquers
i el posar en una menjadora
Aquella mateixa
que els pastors treballaven amb Josep
amb el seu nen posat a la menjadora
Aquella mateixa
a qui els avis d'Orient
quan van entrar a la casa
vieren el nen amb Maria la seva mare
Aquella mateixa
que deia als amics de Jesús
Feu el que ell us digui
Aquella de qui ens deu el llibre dels fets dels apòstols
Tots ells eren constants i unànimes en la pregària
juntament amb algunes dones
amb Maria la mare de Jesús
i amb els germans d'ell
És ella qui va rebre i acollir l'enviat del pare
el primer missioner
i li oferia generosament a tota la humanitat
Fins i tot, quan el primer missioner
esdevé màrtir per la seva fidelitat al pare
qui l'havia enviat
i els homes als quals havia estat enviat
Ella, al peu de la creu
rep la comanda en la persona de Joan
Mare, aquí tens el teu fill
L'Església ho entengué tan bé
que per la seva estreta vinculació
a la tasca de Jesús redemptor
l'anomena Mare de l'Església
Pius XII
La Pasqua de 1957, dia 21 d'abril
a la Fideidònom
invoca la poderosa i maternal intercessió de Maria
reina dels apòstols
Amb la mateixa idea
Joan XXIII
demana molt especialment
la intercessió de Maria Santíssima
amorosa Mare de tots nosaltres
i reina de les missions
Joan XXIII
a la Redemptoris Missió
com els apòstols
després de l'ascensió de Cris
l'Església
deu reunir-se al Cenacle
amb Maria Mare de Jesús
a fi d'implorar
de l'Esperit Sant el Coratge
per tal de dur a terme
el manament missioner
Adéu-siau
La Delegació Diocesana de Pastoral de Joventut
ens informa que el dissabte 19 de desembre
està prevista una nova sessió d'etapa 0
és a dir
el treball d'iniciació i de formació
amb els materials de la plec de l'Esperit 2010
tindrà lloc el seminari pontifici
al carrer de Sant Pau número 4 de Tarragona
l'organitza la Delegació Diocesana de Joventut
Per altra banda
el 20 de desembre, diumenge
la mateixa Delegació Diocesana de Joventut
organitza al Santuari de la Mare de Déu
del Loreto de Tarragona
una nova trobada de zona 0
un temps per a aquells joves
que potser se senten cridats
a dedicar la seva vida a Déu
I això és tot per avui
res més
fins al proper diumenge si Déu vol
Feliç setmana a tothom
Feliç setmana
Feliç setmana a tothom