El Campanar
Un programa de la Delegació Diosesana de Mitjans de Comunicació Social
de l'Arcadisbat de Tarragona.
Cordials salutacions dels que fem aquest programa,
en Santi Grimau, responsable del control tècnic
i la que els parla Montse Sabater.
Benvinguts a la missió corresponent el diumenge 21 de juny del 2009,
dotzer diumenge de durant l'any o del temps ordinari.
Reprenem aquest diumenge la litúrgia del temps de durant l'any.
Ens situem al final del capítol quart de Sant Marc,
que d'una forma pedagògica va presentant l'activitat apostòlica de Jesús,
Jesús ha parlat en paràboles i, assent ja cap al tard,
decideix passar a l'altra riba amb els deixebles.
Els quatre vents.
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Deu vos guard.
El diumenge 21 acaba el pelegrinatge diocesà a Roma i a Camolli,
culminació per a nosaltres de l'any Sant Paulí
i resor de l'any jubilar de Sant Fructuós.
Estem vivint dies d'intensa emoció,
resant i visitant els indrets vinculats amb les nostres arrels cristianes.
Precisament és per les actes del martiri dels sants fructuós bisbe i auguri eulògic diàques
que es té notícia per primera vegada de l'existència de comunitats cristianes a Catalunya,
si bé cal suposar, per l'estat d'organització que les actes revelen,
la presència d'un bisbe i dos diàques,
que la comunitat ja tenia un pòsit,
la qual cosa és un argument més a favor de l'avinguda de Sant Pau a Tarragona,
on hauria fet sentir per primer cop la bona nova del missatge de Jesús.
La penetració musulmana a les terres que actualment configuren Catalunya
es va portar a terme pels diversos escamots àrabs i berbers
que havien atrevesat l'estret de Gibraltar l'any 711.
En general, l'ocupació musulmana de les terres catalanes
va tenir lloc sense enfrontaments bèl·lics de consideració.
Únicament ha pervingut la notícia de la devastació de Tarragona
i dels seus voltants per les tropes de l'emir al Ur,
amb la conseqüent emigració de les autoritats civils i eclesiàstiques de la zona
i la fugida de la major part de la població.
A partir d'aleshores, Tarragona va esdevenir terra de ningú.
L'arquivisbe Sant Pròsper i els seus deixebles,
Justí, Procopi, Pantaleó, Marcial i Jordi,
es van refugiar a la Ligúria,
on van arribar per via marítima amb els llibres litúrgics de l'Església Metropolitana,
el cèlebre oracional visigòtic de Verona
devia arribar a Itàlia amb aquests emigrants
i amb les relíquies dels sants màrtirs fructuós, auguri i eulogi.
L'emigració per mar està ben documentada
gràcies al santuari de Sant Fructuós a Camolli,
arxidiòcesis de Gènova,
i a les tradicions que es conserven a la Ligúria.
Diuen que Sant Pròsper i els seus preveres,
després de tocar l'illa de Sardenya,
es va aturar en una bonica i solitària cala
del promontori de Capodimonte, a la costa Ligur,
i van instaurar en aquell refugi
que ja no hauria d'abandonar el culte a Sant Fructuós,
promogut i difós posteriorment per un monestir benedictí,
protegit més tard per la poderosa família dels Dòria
i conservat amb fervorosa devoció
pel pintoresc poble de pescadors
que habita ara en aquell indre.
La vista de la mar Mediterrània
evoca en nosaltres les anades i vingudes de Sant Pau
volem fer arribar la paraula de Déu a tots els pobles.
També ens recorda el penós viatge del meu predecessor Sant Pròsper.
Tot plegat ens parla de repetits temps difícils.
Molts cristians tindríem a les hores,
i també la tenim ara,
una sensació de fracàs.
L'Església perseguida,
pau i fructuós morts,
Pròsper exiliat...
Això no obstant,
també durant aquests dies,
aquestes desoladores visions
ens portin a mirar l'esdevenidor amb esperança.
La barca de Pere,
l'Església,
com ho va prometre Jesús
i ens ho va recordar,
pau, fructuós i pròsper,
en uns temps força més complicats que els nostres,
no s'enfonsarà pas.
Com ho van fer ells,
ens cal confiar,
pregar i treballar per la difusió del Regne.
Si ho fem així,
recuperarem,
si és que l'hem perduda,
l'alegria de confiar
en les promeses de Jesucrist.
Adeu-siau.
El proper dijous,
dia 25 de juny,
a dos quarts de vuit de la tarda
i a la Sala d'Actes del Museu Bíblic Tarraconense,
que es troba al carrer de les Coques,
número un de Tarragona,
tindrà lloc la presentació del llibre
Oratori Pau i Fructuós,
sobre l'obra de mossèn Joan Roig
i monsenyor Valentí Miseracs,
estrenada en ocasió de la clausura
de l'any jubilar.
La glossa de presentació
anirà a càrrec del senyor Carles Batxas,
president d'Eagogistes Tarragonins,
i presidirà l'acte
Monsenyor Jaume Pujol,
arcabisbe metropolità
de Tarragoni Primat.
Tot seguit,
hi haurà una visita
a l'exposició
Pau de Tars
de Jerusalem a Tàrraco,
al mateix museu.
Qui tingui oïdes que escolti.
Un comentari
de mossèn Ricard Cabré.
Bons amics,
El divendres,
dia 26,
celebrem el Dia Internacional
contra l'ús indegut
i el comerç il·lícit
de drogues.
És trist,
molt trist
que coneixent els efectes
perniciosos de la droga
sobre les persones,
hi hagi qui s'hi guanyi la vida
i fins i tot
qui s'hi faci ric.
És certament un crim
contra la humanitat
perquè no sols mata
la vida del cos,
la droga
fa estralls
de tota mena,
destrossa
la persona humana.
La Lourdes,
jove,
25 anys,
no té
tota una vida
per endavant,
més aviat
té la perspectiva
de la mort,
ho sap,
però ja no es veu
en cor de tirar enrere.
No és mestressa
d'ella mateixa,
la droga mana.
No es veu en cor
de trencar la cadena.
Es punxa
a tota hora.
La droga
s'ha convertit
en el seu butxí,
amb prou feina
s'hi menja.
No hi ha res
que li faci il·lusió.
Només pensa
en la manera
d'adquirir
més estupafeient
per acabar-se
d'enfonsar.
No treballa
ni pot treballar
i necessita
cada dia
més diners.
Només té
dues maneres
d'aconseguir-los,
prostituint-se
o robant.
Però no es veu
capaç
de vèncer
la dictadura
de la droga.
A casa seva
no en volen saber res.
Ja els ha robat
tot el que ha pogut.
No hi havia res segur.
L'han tret de casa.
Els seus pares
ja no saben
què fer-hi
ni què dir-li.
El seu cap
ja no està
per estudiar.
Pensa que és massa tard
per absorcar solucions.
Està condemnada
amb vida.
I el més trist
és que és ella
qui s'ha condemnat.
Va començar
amb uns porros
que li van oferir
uns companys.
Li va semblar
que no perdia res
en provar-ho.
Es trobava sola
i necessitava
com fos
trobar una mica
de consol.
Amb la droga
s'hi trobava bé.
Semblava
que retrobava
ella mateixa.
La droga
es va anar
fent cada vegada
més exigent
fins a convertir-se
en tirànica
i totalment
absorbent.
La Lourdes
ja no existeix
com a persona.
Algú
s'ha fet ric
amb la seva dissord.
I el més trist
és que la Lourdes
no és sola.
Segons informa
de la Fundació
d'Ajuda
contra la Drogadicció
el consum de droga
al nostre país
no disminueix
sinó que augmenta
cada any
i en edats
cada vegada
més joves.
La Vanguardia
del 29 de març
últim
portava una notícia
que es veera.
La joventut espanyola
líder
en consum de marihuana.
Segons una estadística
de la Unió Europea
sobre el consum
d'aquesta droga
entre joves
Espanya
figurava en primer lloc.
Percentatge
de joves
que han fumat
marihuana
l'últim mes.
Espanya
figurava
al cap
damunt
de la llista
el 20%.
Vol dir que
el mes de febrer
d'aquest any
de cada 1.000 joves
200
s'han fumat
marihuana.
I afegia
el consum
de les noies
és igual
que dels nois.
No parlava
d'altres drogues
però sabem
la quantitat aproximada
de cocaïna
que entra.
Sembla
que Barcelona
és un dels punts
d'entrada
de droga
més qualificats.
L'any 2005
la Guàrdia Civil
va decomisar
6.600 quilos
de cocaïna
només a Barcelona.
Espanya
54.000 quilos
aquesta és la decomisada.
Cal pensar que la droga
que circula
és molt superior
a quilos
a la que s'ha pogut
interceptar.
Aquestes notícies
certament són preocupants
però jo diria que
sobretot
per la filosofia
que hi ha al darrere.
Com menys ideals
i menys disciplina
interior
que vol dir llibertat
tinguin els joves
més fàcilment
cauran a la trampa
de la droga.
Quan es busca
la satisfacció
pròpia
per damunt
de tot altre interès
quan desapareixen
els valors superiors
la droga
es converteix
en una temptació
molt forta.
Quan l'ideal
és el consum
tot consum
és vàlid.
Amics
fins un altre dia
si adeu plau.
Veiem a l'Evangeli d'avui
que Jesús està cansat.
Ha treballat
tota la jornada
atenent
a les persones
i predicant.
Apunto
per a la reflexió personal.
Nosaltres hem de treballar
doncs el treball
és el lloc
de la nostra santificació.
Ens humanitza
ens dignifica
i ens hem de cansar
com Jesús.
I donar gràcies
pel treball que tenim
i posar tot el que estigui
al nostre abast
perquè hi hagi treball
per a tothom.
Quantes persones
avui
en aquests temps
de crisi
estan patint
per no tenir treball?
Tornem al relat.
Pugen a la barca
i se'n van a la popa.
Agafa un coixí
i allí s'adorm.
Beneïda humanitat
de Jesús.
Però millor
que ho escoltem
amb les mateixes
paraules
de l'Evangeli de Sant Marc
segons la versió
dramatitzada
de l'Associació Bíblica
de Catalunya
a la que seguirà
el comentari
sobre les lectures
de la missa
d'aquest diumenge.
Aquell mateix dia
arribat
al capvespre
Jesús
diu als deixebles
Passem a l'altra riba.
Deixaren doncs la gent
i se'l van endur
en la mateixa barca
on es trobava.
L'acompanyaven
a altres barques.
Tot d'una
es va aixecar
un gran temporal.
Les onades
es precipitaven
dins la barca
i l'anaven omplint.
Jesús era a popa
dormint amb el cap
sobre un coixí.
ells el desperten
i li diuen
Mestre
no et fa res
que ens enfonsem.
així que es despertà
va increpar el vent
i digué a l'aigua
Silenci
Calla
Llavors el vent
va parar
i seguir
una gran bonança.
Jesús els digué
Per què sou
tan covards?
Encara no teniu fe?
Ells van sentir
un gran temor
i es deien
l'un a l'altre
Qui és aquest
que fins al vent
i l'aigua
l'obeixen?
La Bona Nova
Comentaris sobre
les lectures dominicals
a càrrec
de mossèn Joan Magí
El diumenge
dia 21 de juny
ja s'han acabat
les celebracions festives
i aleshores
la festa
que continua
cada diumenge
la de la resurrecció
del Senyor
i aquest diumenge
concretament
és d'aquests diumenges
anomenats
anomenats
durant l'any
és el diumenge 12
durant l'any
llavors trobem
un bocí de llibre de Job
tot el llibre de Job
és una gran posi
que ens està parlant
com a resposta de Déu
que si el volem conèixer
ens hem de fixar
en totes les coses
que ell ha fet
i si volem
nosaltres
sortir al pas
de totes les dificultats
que trobem
a la vida
ens hem de fixar
en la seva realitat
de creador
a favor
nostre
molt bonica
la poesia
quan parla
com Déu va crear
el mar
per exemple
diu
quan la mar
brullava
del cimetern
qui l'aclogué
amb dos batents
i llavors
Déu afirma
jo la vaig vestir
de núvols
la vaig embolcallar
embrumada
i més encara
diu
jo li he marcat
els límits
i vaig dir
fins aquí
i no passaràs més
aquí es desfarà
l'orgull
de les teves
onades
per això
ens fa cantar
el salm
en el tio
el senyor
que n'és de bo
per dur eternament
el seu amor
bé doncs
tot això
Jesús
ens ho ha portat
molt més endavant
perquè
amb el seu amor
ens ha agafat
ens ha unit
així ho diu
Sant Pau
l'amor del Crist
ens té agafats
i aleshores
ens diu
que els qui vivim
en Crist
som una creació nova
per tant
el que era antic
ha passat
ha començat un món nou
què vol dir això
vol dir
que les coses
s'han perfeccionat
vol dir
que tota aquesta realitat
que Déu ha fet
nosaltres
la podem viure
la podem experimentar
amb molta més
alegria
i
què cal fer
per tot això
doncs
cal fixar-se bé
en l'ensenyament
de Jesús
ser el seu amic
i seguir
i fixar-nos
en tot allò
que diu
i que fa
per això
l'Evangeli
ens presenta
també aquell text
tan bonic
en què
Jesús
està a la barca
amb els seus disciples
i a cap al tard
al llac
de Genesaret
quan arriba al tard
com que està
a uns 300 metres
sota el nivell
del mar
doncs
amb tota la calor
que ha fet el dia
entra l'aire fred
que ve de la Mediterrània
i
s'alça l'aire calent
i es fa una mena
de tempesta
en el llac
i aleshores
ells dalt de la barca
doncs tenien por
perquè la barca
anava entrant
a dins
l'aigua
anava entrant
dins de la barca
i aleshores
li diuen
mestre
no et fa res
que els enfonsem
i Jesús
veu que tenen por
primer que tot
els hi treu la por
i fa callar
el vent
i fa calmar
la mar
silenci
calla
i aleshores
els diu
però
per què sou tan covards
com és que no teniu fe
bé d'aquí
és molt bonic
això
perquè al final cap Jesús
que hi feia la barca
que estava
cansat
doncs dormia
doncs mireu
si els apòstols
haguessin tingut una miqueta
més de fe
doncs hagués pogut dormir
un rato més
no?
però
el fet és el final
qui és aquest
que fins al vent
i a l'aigua
no veien
vol dir que
al costat de Déu
nosaltres
gaudim la creació
i al costat de Déu
estimem
a Déu
fixant-nos
com ell
ens ha donat
tots aquells dons
del mar
de l'aigua
de les muntanyes
però sobretot
de la seva amistat
la sala d'actes
de la Cambra de Comerç
de Tarragona
va acollir
el dimecres 9 de juny
una taula rodona
sobre el valor de la vida
organitzada
pel grup cultural
a l'acte
hi va assistir
mig centenar
de persones
entre les quals
s'hi trobava
el vicari general
de l'Arxidiócesi
de Tarragona
mossèn Joaquim Fortuny
els participants
a la taula rodona
van ser el professor
Albert Ballori
biòleg
i especialista
en prevenció
de les drogodependències
fundador del projecte
Euka Health
i la treballadora social
de la Fundació ProVida
Alicia Alzina
moderats pel doctor
Robert Roda
filòsof
i professor
de la Universitat
Rovira i Virgili
eusací
la seva introducció
a la taula rodona
El més preocupant de tot
és un tipus
de mentalitat
creixent
que podríem
anomenar
d'utopia
del món
feliç
moguda
pel combat
indiscriminat
per tal
d'eliminar
qualsevol forma
de patiment
de dolor
al sacrifici
una utopia
en la que els fills
serien perfectes
i sense malalties
i de la que
podríem prescindir
inclús
del fet de la mort
Naturalment
en base
a aquests paràmetres
s'estaria legítimat
per a determinar
quan la vida
val la pena
de ser viscuda
què és
la qualitat
de la vida
quins individus
poden ser considerats
o no persones
reaccionant
a més
com comentàvem
abans
de forma molt
virulenta
a qualsevol
posició
discrepant
com posen
en evidència
les enquestes
tant el país
com la pròpia
classe política
o inclús
els propis
científics
es troben dividits
en la preservació
de factors
determinants
com ara
quan podem
identificar
una vida
com humana
o quina força legal
ha de tindre
l'autoritat dels pares
sobre els menors
en qüestions decisives
per a la seva vida
com és
el cas
del camí a seguir
front a un embaràs
no desitjat
tots aquests temes
tan sensibles
i complexos
reclamen un debat
en profunditat
el que hem volgut
fer una petita
aportació
amb aquesta taula
redona
tenint en compte
que
com dia
Jean-Guiton
raonable
és aquell
que somet
la pròpia raó
a l'experiència
a ella
ens remetem
de la mà
de les dues persones
joves
però amb experiència
aprovada
amb qui
comparteixo
taula
ha segut
a la meva dreta
el professor
Alberto Ballori
biòleg
màster
en ciències
del medi ambient
amb estudis
de medicina
que
ha unit
recentment
els dos grans pols
de la seva trajectòria
formació biomèdica
i tasca educativa
col·laborant
amb l'empresa
Vision Mèdica Virtual
i creant-ne
una de pròpia
Euka Health
dedicada a la formació
online
en temes mèdics
a nivell internacional
Per la seva banda
el senyor Ballori
va fer una preciosa exposició
amb tot el rigor científic
sobre el moment
de la concepció
ajudant així
a comprendre
el valor de la vida
i argumentant
des d'aquesta
certesa científica
la defensa
de la vida
des del moment
de la concepció
en front
de les posicions
abortistes
que es manifesten
en la legislació
actual
Eusassí
un fragment
de la seva intervenció
Conclusió
Primera
quan analitzem la vida
sense personalismes
apareix de forma clara
i nítida
com una cosa
sorprenent
misteriosa i vella
i això ho veuen
els nois
i les noies
que són joves
quan perdem la innocència
o estem influïts
per fets
perdó
o estem influïts
els fets més tribials
o senzills
perdem la seva autenticitat
és a dir
a vegades
les persones adultes
perdem la realitat
la visió real
de les coses
per fer-les subjectives
i cal donar
una autèntica
i profunda formació
més que senzillament
una informació
i que cal que la donin
els pares
aquí és una lluita
difícil
la ciència només pot
aportar dades
que a més
es poden interpretar
de manera diferent
i a vegades
el que es fa
és donar les dades
que interessa
perquè s'arribin
a les conclusions
que interessen
no podem
com a pares
deixar en mans
dels polítics
la interpretació
de les dades
que ells
ens volen donar
per això
aquest projecte
que abans estem fent nosaltres
de fer
tota l'etapa
embrionària
en 3D
i explicar
setmana a setmana
per dins i per fora
de l'embrió
tot el que passa
però com podeu suposar
això costa diners
és molt difícil
però bé
volem fer-lo
volem fer-lo
perquè
ens ho demana
molta gent
tenim els mitjans
actualment
doncs
fem-lo
per la seva banda
la senyora
Alicia Alzina
va recórrer
a la seva experiència
professional
i va explicar
que treballa
a la Fundació Pro Vida
ajudant noies
o senyores
que han quedat
embarassades
i que es troben
soles
i amb dificultats
per tirar endavant
el seu embaràs
els oferim
el testimoniatge
de la senyora
Alzina
ens trobem
diàriament
amb dones
embarassades
que acudeixen
a nosaltres
perquè se senten
rebutjades
per la família
pel pare
de la futura criatura
pels professionals
que les atenen
pel seu entorn
en general
provocant
que la pròpia mare
es vegi forçada
a rebutjar
el seu fill
per tal
de no trobar-se
sola
aquest rebutjad
són les dones
que nosaltres tractem
en la seva majoria
amaga un desig fort
per part de la dona
que algú li digui
que pot canviar
i que encara
que el fill
que espera
no és ben rebut
per les altres
ella sí
el pot rebre
amb il·lusió
i donar-li l'amor
que en el seu interior
està disposada a donar
i que per naturaresa
pot donar
però abans
que pugui expressar-nos
aquest desig
solen donar
la raó
els altres
pel que la nostra tasca
és transmetre-li
el valor
que té la vida
que s'està engendrant
en el seu interior
combatent
les fortes barreres
que provoquen
la informació
que rep des de l'exterior
i que volen
convence-la
que el que ha de fer
és avortar
i que és ella
la que decideix
si en el seu interior
hi ha vida o no
i si aquesta vida
té dret
o no a existir
des del moment
en què comuniquen
el seu entorn
el seu embaràs
s'inicien els rebutjos
a moltes ocasions
per no dir la majoria
les dones
a les quals acollim
provenen
de famílies
desestructurades
són immigrants
sense família
a Espanya
adolescents
que estan encara
a càrrec dels seus pares
i a més
amb greus problemes
econòmics
pel que el nou embaràs
és un entrebanc
una càrrega més
una interrupció
a un ple de vida
determinat
on no entra
a assumir
la responsabilitat
d'un fill
això fa que els pares
els companys de treball
el que ella creu
que són
les seves amistats
li diuen
que el que fer
és avortar
el que ha de fer
i li diuen
d'una manera
impositiva
el segon rebuig
per tant
és el de l'entorn
més pròxim
d'igual manera
si acudeixen
als serveis mèdics
o socials
i exposen
que la situació
que viuen
no és la ideal
per tenir el seu fill
la informació
que reben
és la que els du
a avortar
no explicant
que existeix
la possibilitat
de tenir el seu fill
amb suport econòmic
i efectiu
cosa que hauria
de ser
el prioritari
sinó que els donen
adreces
on poden anar
a centres avortistes
per avortar
i es planteixen
que si decideixen
tenir aquesta criatura
la seva vida
serà un desastre
podien explicar-los
les conseqüències
que tindrà
l'avortament
en poques paraules
es transmeten
que aquest missatge
com la teva vida
no és la que nosaltres
considerem adequada
per tenir una criatura
el teu fill
no té dret a viure
fer-los creure
que la maternitat
és una cosa
que es pot
es pot
entregar a la carta
el tercer rebuig
per tant
és dels professionals
de la salut
i els serveis socials
per obrir el torn
de preguntes
el moderador
el professor
Robert Roda
va citar
un pensador
de caire socialista
Jürgen Habermas
el qual
defensava
la indisponibilitat
de la vida
prenatal
cal destacar
en aquesta fase
de la taula rodona
que el professor
Ballori
va demanar
que la sexualitat humana
vagi lligada
amb l'amor
va tancar
la sessió
el doctor Roda
agraint
les aportacions
dels ponents
en un altre ordre
de coses
la duració nocturna
masculina
i femenina
celebrarà
el proper dissabte
27 de juny
a dos quarts
d'onze
de la nit
a l'església
de Sant Pau
de Tarragona
la tradicional
vigília
de les espigues
amb processó
i benedicció
dels camps
presidirà
la vella
Monsenyor
Jaume Pujol
arcabisbe
metropolità
de Tarragona
i primat
és un acte
obert a tothom
Tarragona
però
l'actitud
dels seus companys
era ferma
i decidida
a casa nostra
ben segur
que el Monsen
hauria de fer
el favor
de la vida
Tarragona
missionera
una finestra
a la realitat
missionera
oberta
des de la delegació
diocesana
de missions
i cooperació
entre les esglésies
Déu vos guarda
el mes passat
el papa
tingui un encontre
amb els directors
nacionals
de les obres
missionals
pontifícies
i els obri
el seu pensament
sobre la tasca
missionera
de l'església
i com ella
la veia
entre altres coses
els digué
el secret
de l'evangelització
vertader
i eficaç
es troba
en l'anel
vers la Santa Edat
l'església
i el món
tenen una necessitat
extrema
de testimonis
que siguin creïbles
per l'amor a Déu
i la santedat
de vida
és la contemplació
del rostre de Cris
la que fa sorgir
la passió
incontenible
de proclamar-lo
i donar-lo
als altres
i capacita
per a poder-lo
conèixer present
en el rostre
dels pobres
i dels marginats
sols
si és conduït
per l'esperit
és possible
experimentar
la profunditat
de l'amor
de Cris
del que sorteix
la fecunditat
de la missió
i el testimoniatge
que deu omplir
l'església
i el món
de la bona olor
de Cris
L'oració
la contemplació
la imitació
del Cris
formen l'ànima
de tota l'activitat
missionera
les úniques
que permeten
a l'apòstol
veure
d'aquella primera font
que és Jesucrist
que del seu cor
traspassat
enneix
l'amor
de Déu
a tot cristià
se li demana
ser testimoni
creïble
d'aquest amor
de Déu
per a fer sorgir
la fascinació
per l'Evangeli
fer conèixer
i estimar
l'església
i contribuir
a la dilatació
del regne
de Déu
el veritable
missioner
és el sant
i el món
espera
missioners sants
el deure
d'anunciar
Jesucrist
a tots els pobles
representa
certament
un gran compromís
que sobrepassa
les possibilitats
humanes
nosaltres
amb tot
sabem
que qui evangelitza
és Crist
i el seu esperit
nosaltres
sols
som col·laboradors
conscients
que serem
anunciadors
eficaços
solament
si sabem
flexir els genolls
a l'oració
i tenir les mans
elevades
vers el cel
concretament
si ens sabem
deixar omplir
per l'amor de Déu
rebut
en els nostres cors
per mitjà
de l'Esperit Sant
que ens ha estat donat
adeu-siau
hem sentit dir a l'Evangeli
que s'aixecar
un temporal
de vent
els deixebles
s'espantaren
i cridaren
Jesús
és inevitable
que ens vinguin
al pensament
les tempestes
que posen a prova
la nostra fe
les tempestes
socials
i les del món
tempestes
també a l'Església
són les tensions
i els problemes
de cada dia
tot el que ens tormenta
i ens treu la pau interior
sí
sembla que Déu
no hi sigui
que s'hagi amagat
de nosaltres
que ens hagi abandonat
però ens equivoquem
potser dorm
potser ens està provant
però hi és
a l'instant
hi hagué una gran bonança
esclar
hi és
en les proves
i penalitats
hem d'adreçar-nos
al Senyor
en fer
mai ens abandona
és sempre amb nosaltres
encara que de vegades
no el sapiguem veure
o sembla que no hi sigui
i és
i això és tot per avui
amics i amigues del Campanar
moltes gràcies
per la seva atenció
i fins al diumenge vinent
si Déu vol
per cert
el diumenge vinent
28 de juny
a les 5 de la tarda
i a la catedral
hi haurà la missa
de clausura
de l'any paulí
la presidirà
el senyor arcabisbe
feliç setmana a tothom
bo рассказar
al Unbelievable
i
també
i
ja
hi haurà la
missa
True
ar
haurà la