A Tarragona Ràdio...
Il·lusió, ambició, amor, odi, solidaritat.
Bàsic.
Un programa a càrrec dels alumnes de comunicació
de la Universitat Rovira i Virgili.
La creativitat és imprescindible.
Molt bé, Maragall.
Creativa.
Tant en quant se m'agrogeix alguna parida.
No sé qui més.
L'invento i...
Alguna cosa...
No, no sé si m'ho invento.
Feia bastantes coses creatives, ara que ho penso.
Dibuixos creatius.
Collerets.
Cosí.
Mocadors, ganxets.
Depèn de si la classe és massa avorrida o no.
Si és molt, molt, molt avorrida, pues...
Com a mínim, m'agrada molt la cocina.
Pues sí, estic al museu.
Que friquíssim.
Som uns maestres de edad.
Hombre, claro.
Fai castells.
Home, bueno, ballem una mica, no?
No, res, creatius.
Aquest senyor diu que fa pisos i que costa molt de vendre.
Sí, no, no, sí, però no es balla professional, la lufa, home, és...
Mira quin munt de classes de pisos difícils i diferents n'hi ha.
A l'uchorra.
Home, propaganda, màrqueting.
Fem dansa contemporània.
Coi pic.
Ja estic a veure una ministra que feia pisos de 20 metres quadrats
com un container, vaja.
I si molen, pues, mira, potser ho feia tot.
Sí, sí, creativa del tot.
Tenia el cervellet com els pisos que pensava fer.
Bueno, una artesana.
Està en procés de creació.
No hi ha càmera, no?
No gravis.
Doncs no en tinc ni idea.
Bàsiqueres, basiqueros, com cada dimecres a dos quarts de set de la tarda.
Bàsic per tothom a la sintonia de Tarragona Ràdio.
La setmana passada vam parlar de l'amor i esperem que hagueu gaudit d'allò més aquest Sant Jordi.
Avui toca parlar de la creativitat i també esperem que gaudiu del programa i sigueu força creatius durant la setmana.
Ara a l'editorial ens la farà Marc Busquets sobre la creativitat.
Endavant, Marc.
Potser l'habitual seria començar per definir la creativitat, però si ens ho prometeu el bàsic no ho farem així.
Començarem per dir que tots som creatius.
Penseu-hi.
Quantes coses hem creat quan s'acaba el dia?
Cada dia, de fet, és una nova creació.
Tot i la rutina dels estudis o de la feina, cada instant que vivim i creem és nou, és especial.
Creem quan pensem, quan escrivim, quan llegim, quan parlem, quan sentim i estimem.
Creem fins i tot quan dormim, perquè somiem.
I a més a més, podem somiar estant desperts.
No trobeu, doncs, que senyir-se a una definició no fa sinó limitar les possibilitats de la creativitat?
Deixem-ho, doncs, en què la creativitat és un do, una capacitat que tots tenim.
Sí, sí, fins i tot els que sempre heu dit que vosaltres, d'imaginació ben poca,
n'hi ha que dibuixen, n'hi ha que actuen, n'hi ha que miren.
I fins i tot n'hi ha que tenen idees i més idees, i d'això en fan estil de vida i professió.
I la nostra professió avui, per exemple, és la creativitat, i ho podrem comprovar amb el nostre sumari.
Avui tenim una entrevista amb Josep Maria Pou, que el passat divendres va actuar al Teatre Metropol de Tarragona.
A veure què ens expliquen els que hi van anar.
També tindrem en un reportatge músics de casa nostra, són Manel i Estenislau Verdet.
Com sonarà tot plegat?
Com ja han fet altres vegades, trucarem a quatre entitats col·lectius o persones
perquè ens expliquin què pensen de la creativitat.
I com cada dia per acabar el programa, el clip musical.
A Tarragona Ràdio, Bàsic.
Ester, Marc, molt bona tarda.
Aquesta música ens fa estar com molt calmats.
Millor, millor.
És música molt creativa, no, Eduard?
La Mari no la tenim aquí avui, està al País Basc, però hem de dir que també ha participat en aquesta secció.
I des d'aquí, des d'aquí l'inviar molt per tu.
Molts saluts, cap allà al País Basc.
Comencem, a veure, què ens heu preparat?
Doncs mira, el passat divendres el Josep Maria Pou va venir a Tarragona a presentar la seva obra,
que és Els nois d'història, i vam anar tots tres a fer-li una petita entrevista.
Vau parlar de la creativitat, suposo.
Sí.
Doncs sí, sí, digues, Ester, que he tallat.
No, no, endavant, Marc.
Gràcies.
Doncs sí, Josep Maria Pou, perquè fa més de 40 anys que és dalt de l'escenari.
Ha estat a Ràdio Nacional d'Espanya, a la Seguera, a sèries com Policies, a Estació d'Enllà,
així el vaig descobrir jo.
Casi Perfectos, a pel·lícules com Mar adentro, l'efecto mariposa, Amiga Mat, i sobretot el teatre,
amb obres com Cel obert, Àngels d'Amèrica i El Fos de Roma, entre altres.
I la llista que deu continuar i deu ser llarguíssima.
Sí, sí, llarguíssima.
Però de moment ens quedem amb els nois història i el que en va dir el seu director.
I ens va explicar que és una obra d'un autor anglès i que es va estrenar fa sis anys al Teatre Nacional de Londres.
És una obra que reflexiona sobre l'ensenyament.
Els protagonistes són vuit nanos joves que estan preparant un examen especial per poder entrar a les universitats d'Oxford i Cambridge,
que són les dues grans universitats angleses, que es requereixen d'un examen molt especial diferenciat dels de les altres universitats.
I aquest examen l'estan preparant a través d'un curset de quatre mesos amb el seu professor habitual de tota la vida,
en el qual ell els hi està molt agraït i que els hi ha ensenyat tot el que saben.
Però de cop i volta el director de l'escola decideix contractar un altre professor jove,
perquè li sembla que allò que fa el professor gran de tota la vida no és prou adient.
I aquí surt el conflicte de la funció.
Entre un concepte d'ensenyament de tota la vida, que creu que als alumnes se'ls ha de preparar com a éssers humans,
perquè se'ls ha de donar armes per poder enfrontar-se a la vida,
i un altre concepte com és el del professor jove, que diu que amb ell li paguen únicament perquè l'alumne aprovi l'examen
i que ell només ha d'ensenyar-li el mínim el contingut per a l'examen
i que la formació humana no depèn d'ell, depèn dels pares i depèn d'altra gent.
Aquests dos conceptes que són representants de certs prototipos que es donen actualment,
són els que entren en col·lisió a dalt de l'escenari,
i lògicament les víctimes són d'alguna manera els nanos que han de decidir-se entre una cosa i una altra.
Així doncs, entenem amb aquestes paraules de Josep Maria Pou que el concepte d'ensenyament
d'aquells professors amb més experiència no és tan bo com els nous professors que entren a treballar.
Pobres alumnes, no, també, per la mala passada que els juga aquest director d'aquest centre.
Això sempre, sempre, els alumnes sempre reben a tort i a dret.
Però tot i així, pels alumnes és molt necessari un bon ensenyament per a un bon futur,
i també l'educació i la formació per a ser persones.
Més que important jo diria que és bàsic.
Esther.
Marc.
És teu, no?
És meu, és meu.
Molt ben trobat.
Bé, doncs, i després hauríem de relacionar una mica també la creativitat amb el teatre.
I el Josep Maria Pou ens va dir això.
La creativitat comença ja en què hi ha un autor que ha assegut a casa seva tot sol davant d'un foli en blanc,
decideix inventar-se una història, crear una història i l'escriu,
i aquest text no és teatre encara.
Aquest text llavors arriba a mans d'un director d'escena
que decideix posar això a dalt de l'escenari.
I a partir d'aquell moment comença un altre acte brutal de creativitat,
perquè aquell director, un cop ha llegit aquell text,
imagina, i la creativitat no és res sense la imaginació,
imagina que aquells personatges tenen un físic especial i una manera de fer especial,
i busca els actors que li semblen adients per respondre a aquest imaginari seu.
I quan comença a treballar amb els actors,
comença encara una altra fase de la creativitat,
perquè consisteixen en buscar la manera de fer més versemblants aquells personatges
per quan arribi al final del procés, que sigui el moment que s'aixeca el taló
i la funció es fa davant del públic.
I encara llavors comença un altre projecte, un altre pas de la creativitat,
perquè el teatre es crea i es destrueix cada dia, absolutament cada dia.
La funció que avui farem aquí a Tarragona serà, sent la mateixa,
serà molt diferent de la que vam fer ahir a Lleida i de la que farem demà a Terrassa.
Cada dia la funció és diferent.
És a dir, el teatre jo crec que és el més gran exemple que hi pot haver
de la creativitat més immediata, més a flor de pell, necessària, segons segons a minut a minut.
S'està creant i s'està destruint al mateix temps.
Per tant, únicament no és creatiu l'autor, ni el director, ni els actors,
sinó que el teatre en si és tot un procés creatiu que, tal com va explicar Josep Maria Pou,
neix i mor cada dia.
Això de la creativitat efímera sona molt poètic.
Sí, sí, sí, sona molt poètic.
Però és que penseu que la creativitat, de fet, és inspiració, és imaginació,
i això no sempre pot anar junt.
Això vol dir que els actors han de ser supercreatius.
Super.
Els actors fem aquesta funció que, abans de fer-la per primera vegada en públic,
s'ha assajat molt bé durant dos mesos i s'ha treballat en un procés de creativitat
per trobar, en definitiva, fer una funció de teatre no és més que explicar-li una història al públic.
I aquesta història es pot explicar de moltes maneres possibles.
S'ha de buscar quina pot ser la manera més adient o més entenedora
o més gratificant pel públic.
Tot això és un procés creatiu.
Ara, els actors no hi ha en el moment que hagin d'improvisar o no,
en cas d'un accident o de qualsevol cosa.
No, simplement sortir a dalt de l'escenari a dir cada dia el mateix text
i a fer cada dia el mateix personatge,
estan fent un acte de creativitat total.
Perquè cada dia aquell text i aquell personatge es crea a partir de zero.
Si no seria rutina, i si fos rutina no seria bon teatre.
hi ha qui ho fa de rutina, llavors és mal teatre.
Vull dir, el que farem nosaltres avui quan s'aixequi el teló i comenci la funció
és un acte de creativitat a partir de zero,
encara que no s'hagi d'improvisar ni res de res.
Perquè tu comences i comences a partir de zero.
No serveix de res el que vas fer ahir.
Si no, llavors seria un...
Això és el cinema.
El cinema, la creativitat existeix durant el moment del rodatge.
Llavors, un cop està feta la pel·lícula, la pel·lícula es fica en una llauna
i a tot el món veuen la mateixa llauna i no passa res.
El teatre, en el teatre, cada dia és un acte de creativitat pura.
Així doncs, en tot moment hi ha creació al teatre.
Doncs sí, així és.
I hem tingut la sort de saber-ho gràcies a un dels grans de l'Escena de Catalunya,
Josep Maria Pou.
I quina definició de creativitat podem treure de tot el que ha explicat Josep Maria Pou?
Doncs nosaltres en podríem treure alguna,
però seria millor escoltar què és la creativitat per a ell.
La creativitat jo l'entenc com la capacitat d'un,
la capacitat d'una persona de crear un imaginari,
de crear una obra d'art,
que es digui pintura, que es digui text literari,
que es digui el que sigui,
de jugar amb l'imaginari,
de controlar la seva capacitat de fantasia
i canalitzar-la cap a un sentit determinat.
Per mi això és la creativitat.
Per tant, creativitat n'hi ha d'haver per força
a qualsevol activitat que tu hagis de fer,
i sobretot si és una activitat de tipus artístic.
El que passa és que en el moment, per exemple,
d'un pintor, la creativitat la té,
vull dir, i té que aplicar-se per aconseguir la màxima creativitat
i posar en marxa tots els seus mecanismes
per aconseguir el millor de la seva creativitat,
mentre està en el seu estudi tancat pintant.
A partir del moment que decideix
que s'ha acabat l'obra d'art
i l'obra d'art passa a exposar-la públicament,
llavors ell ja no té cap exercici de creativitat.
Ja l'ha fet durant el procés de creació de l'obra.
L'obra ja està acabada
i s'acaba el procés de creativitat.
Això amb el teatre no passa mai,
perquè el teatre no està mai acabat,
perquè el teatre és una cosa viva
que cada dia pot ser diferent.
Per això dic, jo crec que
de totes aquestes distintes manifestacions artístiques
i d'altres, on la creativitat és absolutament necessària i imprescindible,
el teatre potser és on es fa més manifesta,
perquè és un fet viu que creix,
neix, es crea i es destrueix cada dia.
Això de que la creativitat neix i mor cada dia està molt bé,
però jo em quedo amb que la creativitat
n'hi ha d'haver per força i en qualsevol cosa que hagis de fer.
Doncs molt bona selecció, Eduard.
Marc, Esther, molt bona tarda i moltes gràcies.
Ara passem de la creativitat vinculada al teatre
a una altra gran branca de la creativitat,
de la creativitat musical.
Fins la setmana que ve.
Bàsic, a Tarragona Ràdio.
Ja tenim aquí el Josep Maria.
Josep Maria, molt bona tarda.
Molt bona tarda, Eduard.
Escolta, s'ha sentit a dir per aquí a la ràdio
que aquest cap de setmana no t'has cansat gens
perquè has estat anant en concerts
i tu has passat de primera.
A veure, Eduard, tocava en Manel i Estanislau Bardet
era obligat a anar-hi.
La Mari i jo vam anar-hi i ens ho vam passar molt bé.
Ens explicaràs, doncs, qui són Manel i Estanislau Bardet?
Així és.
El teu avi tenia un bigot i llarg i blanc
i el suc que vam serveix a tevia
en tavernes dels alts.
Això que sona és Manel, concretament Dona Estrangeres.
Són barcelonins i, com podeu escoltar,
fan una música una mica estranya però que s'enganxa.
Fa pocs mesos van treure el seu primer disc
i s'han posicionat als primers llocs de venda,
cosa molt lloable si analitzem com és la situació al món de la música.
omplen sales de concerts i divendres va ser el torn de la nostra ciutat.
La sala 0 va acollir-los i dos dies abans ja van exhaurir les entrades.
A veure si podem tornar a sentir
Ai Dolors a Tarragona.
Els responsables de la sala ens van assegurar que repetirien,
així que podeu estar tranquils.
Però Manel fa servir això de la creativitat?
Això és el que ens deia el seu cantant, Guillem Gisbert.
Hi ha molta feina que és bastant d'anar per casa,
bastant una feina artesanal que hi ha qui fa,
en fi, no ho sé, vull dir que és un ofici com qualsevol altre,
és a dir, que vas donant-li voltes,
vas buscant estructures, buscant maneres que funcionin les coses.
Va, vinga, ja és el torn d'Esteig del Verdet.
Rodejat, tornit-ho a aficionats
Envoltat de llum sense fred
Conciutadà, delíquens per allongats
Depèn d'on vaig a mi
i penso que
Sóc un finlandès
Nascut
Al Congo
Escolta, Ja Maria,
un finlandès nascut al Congo,
això com s'entén?
Bé, s'entén en moltes maneres.
Vinga, doncs,
El Trencat, què és?
El Trencat
El Trencat
El Trencat és un festival de noves tendències
i art, música
i tot això una mica barrejat a la ciutat de Tarraona
Com va anar el concert, on va actuar?
Va actuar al Teatre Metropol
I de veritat que va triar un mal dia per portar-nos aquesta meravella de música
Dissabte a la nit amb el València-Barça i el Metropol, és a dir, pagant
Si això li afegeixes que és molt menys conegut que Manel
i que la seva música fa que surti una mica dels nostres esquemes
Sí, sí, i amb el València-Barça, llàstima perquè van perdre dos punts aquí l'endemà
Per què serà que surten preocupatents els volers?
Va, va, va, Josep Maria segueix que l'Eduard si es posa a parlar del Barça no acabarem mai amb això, va
Va, sí, doncs això, que els que hi haguem ens ho hem passat genial
L'Estreix de la Bordet és una idea del Pau Bellbé
que alhora també participa en el projecte d'Huma
que comparteix amb la seva parella
Amb l'Estreix de la Bordet ens transporta un món de ritme, de lletgisme i de somriures provocats
Sóc modern
Però el més important
És que la gent
Ho sap
Amb dos discos al mercat
Confessa que això dels grups són simples aficions per passar-s'ho bé
Com ens mostra amb aquesta altra cançó
És un crític ferm del crèdit que es dona a les propostes que surten des de Barcelona
Ell és d'allà però reconeix l'exclusivitat dels barcelonins i de fet se'n fot
Doncs és tot un personatge
Doncs sí, però alhora és una persona molt amable i amb una capacitat de captar l'atenció del públic que pocs tenen
Això és el que es deia sobre la creativitat
Pots no saber tocar algun instrument, pots no saber cantar del tot
Pots no tenir diners, però si tens creativitat mola bastant més que si al revés
Per fer la teva música i ser una mica personal i fer alguna cosa que sigui teu
Que la gent reconegui com a teu
Jo crec que la creativitat és l'essencial
Aquesta cançó, l'all ho és tot pels anglesos, és la que ens va confessar que era la seva preferida
Ens deia que era una d'aquelles que com més escoltava, més li agradava
I no vaig poder-me estar de preguntar-li per què cantava llengua catalana, ja que segurament cantar en altres idiomes hagués un pler al teatre
No crec que sigui ni millor ni pitjor
A nivell de mercat és pitjor, evidentment, perquè vens aquí i fas concerts aquí i ja està
Però alhora també és molt més reconfortant
A mi cantar i saber el que estic dient exactament a mi em dona una felicitat que a mi és igual
Com que tots hi perdem diners amb això, és millor passar-ho bé
Tot un goig poder parlar amb ell i esperem que tots els grups els vagi bé a la carrera musical
Doncs moltes gràcies Josep Maria i a la Mari, que encara que no hi sigui, també li agraïm per aquesta secció
I acomiadem la creativitat a la música i passem a la creativitat i l'actualitat a Tarragona amb l'Eduard i el Javi
Seguim al Bàsic, a la sintonia de Tarragona Ràdio
I avui, una miqueta creatius
Què ens espera ara?
Esther, molt fàcil
I tant, perquè ens toca escoltar el que diuen les entitats, empreses i col·lectius i més gent sobre la creativitat
Hem fet quatre trucades telefòniques
I hem pogut parlar amb els responsables de la revista de noves tendències Caldo de Cultivo
Amb un client també i organitzador del Tandole, el Hip Hop
També amb l'agència publicitària Inside Consultors
I per acabar amb l'escola de lletres de Tarragona
Vinga doncs, que tot això promet molt
Doncs si et sembla, Esther, comencem amb l'Uner Reglero, que és el responsable de la revista, com et deia, Caldo de Cultivo
Una revista on es mesclen les arts creatives, des de la lletra fins al dibuix i la pintura
Caldo de Cultivo és una revista, és una revista experimental d'art i pensament contemporani
Que, bé, que fem gent de Tarragona
I, bé, és una revista que es distribueix a nivell nacional
I participa gent de Tarragona i gent de fora també
Cada número de la revista té un tema
Justament dijous passat a Sant Jordi vam presentar el número nou
I aquest tema de l'últim número es titula Mi, myself and I, 2.0
I és per parlar de l'ego
De l'ego en relació amb internet
En tot el fenomen aquest de xarxes socials virtuals que està a Venti
És una revista que col·laboren creadors gràfics i creadors literaris
Si nosaltres, d'alguna manera, li donem forma
I bé, aquest número ha sortit molt interessant
Us ho recomano
La creativitat a Tarragona
Bé, sí que hi ha gent que està fent coses
Són diversos col·lectius
Que estan treballant i que s'articulen al voltant de la imatge
El que passa és que hi ha com poca sortida a Tarragona
Doncs és important
És molt important que les institucions
Doncs recolzin la cultura
Ara seguim amb les trucades telefòniques
Sam Valjero
Ella és membre del col·lectiu Dandole
Dandole és una botiga de hip-hop
Amb roba d'estil, complements per vestir
Segur que us hi hauríeu fixat en el seu aparador més d'una vegada
En resum, ja, a veure
Perquè ho sàpiguen els oients de Tarragona Ràdio
La que hi ha a la plaça de la mitja lluna
Exacte, ara sí, doncs endavant amb el Jero
La tenda Dandole qui menys una mica el col·lectiu del Dandole
Precisament té aquest nom
I, bueno, hi ha millors vertents definides
Hi ha la vertent del graffiti
Hi ha la vertent de l'eskate
Hi ha la vertent del rap
La més extensa, en principi, i més lligada a la pròpia tenda
És la del graffiti i creació artística
Perquè des del Dandole mateix
Hi ha un conjunt d'escritors, de graffiteros
Que són de Tarragona i Barcelona
I fan els dissenys de les samarretes
D'algunes de les quals es ven a la pròpia tenda
Fan dissenys de gorres, estan passió
A part de fer obres de graffiti per l'Ajuntament
O trobades de graffiti
I de fer diferents esdeviniments
Hi ha l'eskate
Que ho fan trobades d'eskaters, campionats i demés
Llavors, en la del rap
Es subdivideix en grups
Cantants de rap
I de jocs, diguéssim
I, bueno, i manejament una mica així
Per fer la producció dels Dand
I una mica el que és l'equip del Dandole
Per cert, el Jero ens fa una recomanació
Per aquest divendres a les 9 a la sala 0
Que actua Lechowski i Han
Les anticipades les podeu comprar al Dandole
I també teniu més informació a la web maschiphop.com
Gràcies per la recomanació, Javi
I què més porteu, nois?
Doncs anem a més coses
Tenim també, hem parlat amb el Manel Moranta
Que és director creatiu de l'agència de publicitat
Inset Consultors
Que és el responsable de la campanya
Terracajorrani que esteu sentint
Quants creatius hi treballen?
Són creatius?
Els anuncis que hi fan
Costa molt trobar la creativitat en la publicitat
Cal treballar molt per ser creatius?
Per al carru d'oar, a veure, escoltem
Què diuen?
L'agència de comunicació portada per gent de Tarragona
I ens dediquem a la comunicació corporativa
I a l'arquitectura corporativa per a empreses i institucions
Per nosaltres la creativitat és més un treball que una idea d'inspiració
Per dir-ho d'alguna manera és una equació entre coneixement, experiència, creativitat i analitzar resultats
Creativitat ja en totes les professions
Una mica el que diu el Joan Costa
Que les idees existeixen totes
I que només cal descobrir-les
Nosaltres pensem exactament el mateix
Ara l'última campanya que està en el carrer és la del Tarragona Jorrani
I és una campanya que potser és bastant definidora de la forma de treballar
Que és intentar aconseguir el màxim amb el mínim
En aquest cas hem tingut les premisses de donar a conèixer en molt poc temps
Els jocs mediterranis en si
La gent la veritat és que ho volia conèixer totalment
Ens cal molta cultura, molt coneixement, molta informació
Per al final aconseguir un subjectiu
Que al cap i a la fi els comunicadors no som artistes sinó som comunicadors
I el que fem és treballar per empreses i institucions perquè aconsegueixin els seus objectius
I per acabar també hem de fer un projecte
Hem parlat amb l'Escola de Lletres de Tarragona
Javi, tu ets un expert en l'Escola de Lletres de Tarragona
Explica'n què és
Doncs la veritat és que sí, ja estem ficats
L'Escola de Lletres de Tarragona és una entitat d'aquesta ciutat
Que es dedica a la promoció de les lletres a través de lectures, de diferents activitats
I sobretot de cursos per als tarragonins
Endavant amb el que ens van dir, doncs
L'Escola de Lletres fonamentalment s'oriente a desenvolupar la creativitat
Tant amb joves com adults
Consta de diferents tallers
I concretament dos tallers orientats o destinats cap a joves creadors de la nostra ciutat
Són uns grans creadors
Aquests alumnes, alguns dels quals ja han publicat o han estat premiats
També participen en les diferents mostres de lectures públiques
Que anem efectuant al llarg de l'any
Coincidint una miqueta amb els moments culturals més importants de la ciutat de Tarragona
Aquestes lectures també es poden fer en espais públics o en espais de carrer
Com en el mateix espai de l'Escola de Lletres, a l'Escola Maria Eurària-Campany
On fem una programació cultural
Per donar també una mostra a la ciutat de quines són les obres d'aquests joves autors
La creativitat forma part de la natura humana, de l'escència humana
I senzillament del que tracta és de trobar les estratègies, els mecanismes per desenvolupar-la
I poder-la mostrar amb obres de qualsevol ticull
Qui acabem de sentir era l'Urdes Malgrat que dirigeix l'escola
Nois, molt bona feina
Clar que sí, com ha de ser
Doncs ja, em quedo una estoneta més amb l'Eduard
I amb tu ens veiem la setmana que ve
Doncs ni ho dubtis, que vagi molt bé
Vinga, igualment, adeu
Avui acabarem el programa d'una manera molt diferent
Quina recomanació cultural fan els membres de l'equip del Bàsic?
Marc
Doncs jo recomano que no us perdeu la pel·lícula Deja-m'entrar
Atípica, hipnòtica i meravellosa història de vampirs
Es projecta al cinema en Laura en Tarragona
Josep Maria
Bé, jo no em penso perdre aquest cap de setmana
Que fan la fila de la música al carrer a Vilaseca
On hi cantaran molts grups que canten exclusivament en català
Eduard
Bé, jo sent d'on soc i aprofitant ara que arriba el maig
Us recomano un ball parlat, és el ball al Sant Cris de Salamó
Xavi
Jo no em perdo la mostra de teatre jove
La propera actuació del grup de teatre a l'estona Glensenyant-se
El 6 de maig a les 9 i mig al Metropol
Entrada gratuïta
I Esther, escolta, tu què ens recomanes?
Doncs jo recomano aquesta nit el REC al Camp de Mar
Amb Mitosis, que és un concert audiovisual de Neuronois
És a les 11 i mig i l'entrada és gratuïta
Molt bé, senyores i senyors
Però és moment d'anar-ho deixant
Recordeu que podeu escoltar-nos també els dissabtes a dos quarts de cinc de la tarda
Un moment, un moment
Abans de tot hem de dir que falten l'Andrea i la Mari
Caram, caram, me n'havia oblidat
Me n'havia oblidat
Ostres, Eduard
És que no tenir les presents aquí
Entrem amb els talls?
Doncs jo crec que el millor que podeu fer és el que he fet jo
Que he vingut al País Basc
Perquè aquest cap de setmana són festes al meu poble, a Sestoa
O sigui que si algú s'escapa aquest cap de setmana cap al País Basc
Que no s'oblidi de passar per les festes de Santa Cruz
Jo us recomano el Trapezi
La Fira del Circ de Catalunya
Que se celebrarà a Reus del 13 de l'Isset de Mat
I ara sí, com deien fa un moment
És moment d'acomiadar-nos perquè estem ja amb el temps límit
Fins la setmana que ve